Daquesta edici: Direcci General dArquitectura i Paisatge. Generalitat de Catalunya

Dels textos: Collegi dArquitectes de Catalunya - COACInstitut de Tecnologia de la Construcci de Catalunya - ITeC

Collegi dAparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona - CAATB

Edita: ITeC, Institut de Tecnologia de la Construcci de CatalunyaWellington 19E-08018 Barcelonatel. 93309 34 04fax 93300 48 52e-mail: info@itec.eshttp://www.itec.es

Coordinaci: Merc Rius

Maquetaci: David Rossell

Disseny de la portada: Estudi Garriga

Reservats tots els drets. Per a la reproducci total o parcial d'aquesta obra, en qualsevolmodalitat, ser necessria l'autoritzaci prvia del titular del .

Primera edici: desembre de 2005ISBN: 84-7853-495-4Imprs a: Grficas Contraste SLDL: B-

Presentaci 5

1 Disseny de l'edifici. Parmetres de sostenibilitat 7

1.1 Criteris mediambientals en el disseny dels edificis 7

1.1.1 Minimitzaci dels impactes directes 8

1.1.2 Minimitzaci dels impactes indirectes 9

1.2 Parmetres de disseny 10

1.2.1 Sistemes passius 10

1.2.2 Sistemes actius 14

1.2.3 Materials i sistemes constructius 18

1.3 Qestionari d'autoreflexi en el disseny 20

2 Prctiques sostenibles en l'execuci d'obres de construcci d'edificis 27

2.1 Criteris mediambientals en la construcci dels edificis 27

2.2 Minimitzar l'impacte que l'activitat de construir ocasiona al medi ambient 28

2.3 Qestionari d'autoreflexi en la construcci 30

3 Prctiques sostenibles en l's dels edificis 41

3.1 Els impactes mediambientals dels edificis 41

3.2 Prctiques de sostenibilitat en l's de l'edifici 42

3.2.1 La compra verda 42

3.2.2 L's de l'edifici 47

3.2.3 Els residus i el reciclatge 49

3.3 Qestionari d'autoreflexi en l's 52

ndex

Presentaci

s ben sabut que lsser hum i les activitats que desenvolupa sn la causa dim-portants desequilibris en lecosistema. Sembla que la natura, per si sola, ja no scapa de corregir aquests desequilibris i que, a partir dara, el mateix sser humhaur de ser qui sencarregui de vetllar perqu la vida es pugui desenvolupar enunes condicions semblants a les actuals.

El sector de la construcci s el responsable de dur a terme una activitat industrialque t la missi de crear els espais on les persones desenvolupen les seves acti-vitats principals. El creixement vegetatiu i, en conseqncia, la demanda de cons-truccions per aconseguir espais de treball, de lleure o de residncia sn tan impor-tants, que hem de convenir que lactivitat de construir s una de les causes fona-mentals daquells desequilibris (en sn un exemple el fet que laugment de la cul-tura del confort crea unes demandes energtiques enormes i que les formesactuals de construir originen unes demandes desorbitades de matries primeresno renovables). Potser per aix el sector de la construcci s un dels que mspoden fer per corregir aquesta situaci.

En aquest document es vol plantejar al sector una reflexi sobre els mitjans que ta labast per reduir substancialment limpacte que genera. Aquesta reflexi com-prn des de letapa de projecte fins a la ds (lactitud de lusuari en la bona utilit-zaci dels recursos de qu disposa s fonamental per complir les previsions queshan fet en la fase de projecte), passant per letapa de construcci, en la qual espoden millorar molts dels impactes que causa aquesta activitat.

Els Collegis dArquitectes de Catalunya, el dAparelladors i Arquitectes Tcnics deBarcelona i lITeC, esperonats per la Direcci General dArquitectura i Paisatge, handesenvolupat les diverses parts daquest document, plantejat com un exercici perintroduir els diversos agents en les tcniques mediambientals. Es pot observar quecada part sacaba amb un qestionari senzill on sofereix la possibilitat que cadaagent reflexioni sobre el grau de satisfacci que sol atorgar a les diferents accionscorrectores que lafecten: el nombre de respostes afirmatives li proporcionar unaimatge de la seva situaci respecte de tot all que podria fer, i que encara no fa,per tal de reduir limpacte de la seva activitat en el medi. Confiem que sigui unaeina til.

Joan Ganyet SolDirector General d'Arquitectura i Paisatge

5

Els criteris mediambientals considerats en el disseny dels edificis sn determi-nants per reduir limpacte de les diferents fases del cicle de vida de qualsevoledificaci: construcci, s i enderroc. Laplicaci dels parmetres que es rela-cionen a continuaci t com a objectiu la reducci daquest impacte, evitant elmalbaratament dels recursos que sn necessaris per dur a terme la construc-ci i la utilitzaci dels edificis.

Els impactes considerats en aquest estudi afecten, en general, lenergia, lai-gua, els materials i els residus. Per a cada un daquests apartats es determinenels objectius segents:

Energia (amb les emissions provocades pel seu consum)

Consideraci general: els edificis actuals consumeixen aproximadament el40% de lenergia utilitzada per lhome.

Objectiu: estalviar energia i, indirectament, reduir les emissions de CO2 ialtres substncies a latmosfera, mitjanant la disminuci de la demandaenergtica de ledifici, laugment del rendiment de les installacions i la incor-poraci denergies renovables. Ledifici consumeix i produeix energia.

Aigua

Consideraci general: tradicionalment sha diferenciat entre els requeri-ments relatius a laigua potable i els relacionats amb les aiges residuals.

Objectiu: optimitzar el cicle de laigua i reduir-ne el consum. Qualsevol clas-se daigua, independentment del seu origen, s contemplada com a recurs:segregaci daiges grises-negres, recollida daigua de pluja, mecanismesdestalvi...

7

1 Disseny de l'edifici. Parmetres de sostenibilitat1.1 Criteris mediambientals en el disseny dels edificis

Collegi dArquitectes de Catalunya - COAC

8Materials de construcci

Consideraci general: tradicionalment la tria de productes sha efectuat enfunci del seu aspecte, resistncia, cost, facilitat de manteniment, durabili-tat, qualitat acstica i trmica...

Objectiu: considerar a lhora descollir els productes limpacte ocasionat alllarg del seu cicle de vida: fabricaci, transport, durabilitat, qu succeirquan shagi de substituir (possibilitats de recuperaci, reutilitzaci i recicla-bilitat), efectes sobre la salut dels usuaris...

Residus

Consideraci general: actualment generem al voltant d1,5 kg de residus perpersona i dia a Catalunya; si a aquesta quantitat hi afegim els residus produtsper la construcci, la xifra resultant passa a ser de 2,75 kg per persona i dia.

Objectiu: facilitar la recuperaci i/o reciclatge dels residus: previsi despaials edificis per facilitar lemmagatzematge i la recollida de les deixallesdomstiques en fraccions segons la seva composici, minimitzar la produc-ci de residus a lobra utilitzant sistemes prefabricats...

Per lanlisi de la repercussi que lactivitat edificatria produeix en el medi nosha de limitar nicament a limpacte directe produt per la construcci i la uti-litzaci de ledifici, sin tamb a limpacte indirecte que ocasionar lactivitatque, un cop construda ledificaci, es desenvolupar a linterior i es generarsobre lentorn immediat (ocupaci del territori, transport...). Fins i tot shauria deconsiderar limpacte que un dia produir lenderrocament de ledifici. Tenint encompte tots aquests factors, proposem la classificaci segent:

1.1.1 Minimitzaci dels impactes directes

Aquests impactes sn els relacionats directament amb les fases de construcci iutilitzaci de ledifici. Els criteris de disseny per tal de reduir-los es poden aplicar:

Als sistemes passius, per reduir la demanda energtica de ledifici. La sevaanlisi sha desglossat en els subcaptols segents:

- Ubicaci i entorn

- Configuraci arquitectnica de ledifici

- Control solar

- Aprofitament solar trmic i lumnic i ventilaci natural

- Configuraci constructiva de ledifici

Als sistemes actius o installacions, per tal daugmentar-ne el rendiment,reduint els consums denergia i daigua i les emissions o residus que sabo-carien al medi natural:

- Eficincia en installacions de calefacci i climatitzaci

- Eficincia en installacions elctriques, denllumenat i equips

- Eficincia en installacions daigua

- Residus domstics

Als materials i sistemes de construcci, minimitzant limpacte ambiental deproducci (quant a matries primeres, aigua, energia, emissions i generaci deresidus) i de transport fins a lobra, de muntatge sense generaci de residus,i amb un desmuntatge senzill que en permeti el reaprofitament posterior, etc.

Els parmetres de disseny per reduir els impactes indirectes sespecifiquenamb ms deteniment en el captol segent.

1.1.2 Minimitzaci dels impactes indirectes

Sn els relacionats amb diversos aspectes que influeixen en limpacte globalde ledifici al llarg del temps, aix com amb lactivitat desenvolupada i la formade transport i de vida dels seus ocupants. Els criteris de disseny per reduir-loshaurien dencaminar-se a:

Augmentar la vida til de ledifici

Els edificis han de ser durables i, per tant, flexibles i capaos dabsorbir dife-rents activitats al llarg de la seva vida til, s a dir, han de tenir:

- Durabilitat fsica: construcci de qualitat, amb poc manteniment.

- Durabilitat funcional: flexibilitat ds (usos mltiples simultanis, facilitatde reconversi i adaptaci).

Reduir limpacte generat pel transport dels ocupants.

- Dotant el barri dels serveis que permetin una certa autonomia de funcio-nament als qui els habiten.

- Ubicant ledifici prop de la xarxa de transport pblic.

- Facilitant espai per lemmagatzematge de bicicletes a fi de facilitar eltransport no contaminant.

- Incorporant noves tecnologies de telecomunicaci que permetin el treballtelemtic i altres activitats des de casa, aix com espai per realitzar-los.

9

1.2.1 Sistemes passius

Ubicaci, entorn i emplaament

El clima mediterrani (temperat, clid i humit, amb estius secs) s un dels mscomplexos, ja que presenta parmetres molt variables.

A ms, la situaci geogrfica i la diversitat orogrfica de Catalunya fan que elnostre pas disposi de les tres variants clssiques del clima mediterrani: conti-nental, martim i de muntanya. Aquests subtipus sn definits, a grans trets, perla temperatura de laire, la radiaci solar, la humitat relativa, la pluviometria i ladirecci i intensitat dels vents; per tamb per laltitud o la continentalitat.

Cal considerar, igualment, altres parmetres de lemplaament que podendonar lloc a microclimes, com els segents:

Lorientaci de la zona.

Els vents dominants, beneficiosos o no.

Lorografia del terreny, que pot frenar lefecte del vent, del soroll...

La presncia propera duna massa daigua, que pot suavitzar les tempera-tures, generar brises...

La presncia propera duna massa forestal, que a ms daugmentar la humi-tat ambiental pot actuar de barrera per als vents o el soroll...

La ubicaci en centres urbans, ats que poden presentar situacions moltcanviants de temperatura (ombres) i humitat (vegetaci, direcci delscarrers). A ms, en atmosferes contaminades augmenta labsorci donallarga, perqu la polluci fa que la temperatura augmenti malgrat que laradiaci sigui menor. Aquest fet, juntament amb la generaci de calor peractivitats urbanes, facilita la formaci de boires. Daltra banda, a mesura queaugmenta la densitat dedificaci disminueix lefecte del vent.

Un altre factor, en qualsevol cas independent del microclima, pot determinarlarquitectura dun edifici, condicionant, i de vegades impossibilitant, laplicacidalgunes mesures destalvi energtic: la proximitat a una font de soroll. En pri-mer lloc, i sempre que sigui possible, cal intentar reduir el nivell de soroll de lafont, per tamb es poden introduir barreres acstiques que disminueixin elnivell dimmissi sonora a ledifici.

10

1.2 Parmetres de disseny

Configuraci arquitectnica de ledifici

Es tracta de dissenyar ledifici en funci dels condicionants climtics del lloc,analitzant els inconvenients i els avantatges de les decisions que es prenguinen relaci amb els parmetres arquitectnics segents:

La forma: en general, per a climes temperats, ledifici lineal en la direcciest-oest s el ms aconsellable, ja que permet un major aprofitament de laradiaci solar rebuda per la faana sud. En alguns llocs on les temperaturessn extremes (tant de fred com de calor), pot ser convenient que ledificisigui ms compacte, mentre que, en zones clides amb molta radiaci, lesfaanes amb geometries complexes (volums afegits, cossos sortints) pro-porcionen ombres suplementries.

La pell, ats que determinar el grau dintercanvi energtic entre linterior ilexterior de ledifici. s convenient analitzar:

- La superfcie de contacte amb el terreny: les edificacions parcialmentsoterrades gaudeixen duna major estabilitat trmica, per de vegadestamb es redueix laccs a la radiaci solar i/o la possibilitat de ventila-ci natural.

- La permeabilitat al pas de laire, directament proporcional al grau de perfo-raci dels paraments exteriors: una permeabilitat alta permet una bona ven-tilaci de ledifici, per tamb un major intercanvi energtic amb lexterior.

- La transparncia, que incideix directament sobre el grau dassolellamenti dilluminaci natural, per tamb sobre el nivell de guanys i prdues decalor. Un edifici molt transparent pot captar energia en excs a lestiu, ifins i tot a lhivern, i tenir, alhora, prdues energtiques considerables.

- El color de les superfcies en contacte amb lexterior, ja que els colorsclars absorbeixen menys energia que els foscos.

- La flexibilitat de comportament de la pell. s convenient incorporar-hi elselements necessaris capaos de modificar el grau dassolellament, alla-ment o ventilaci per tal dadaptar-la a diferents situacions de radiaci,temperatura, etc.

La compartimentaci interior: shan de tenir en compte mltiples factors,com ara que una compartimentaci elevada facilita el control de tempera-tures diferenciat, mentre que els espais oberts permeten una millor ventila-ci; que cal situar a les rees ms favorables les estances on locupaci scontnua, protegint-les dorientacions menys convenients mitjanant espaisintermedis on les exigncies de confort siguin menys estrictes; que sha

11

daprofitar lestratificaci trmica i/o la dissipaci de calor dels nuclis des-cala i dels espais de doble alada; que una compartimentaci flexible per-met ladaptaci a diferents usos i situacions; etc.

Sistemes de control solar

s necessari incorporar mecanismes per al control de la radiaci solar en qual-sevol poca de lany, per sense interferir en laccs de la llum natural a linte-rior de ledifici. Podem distingir entre:

Elements inherents a ledifici:

- Elements fixos: voladissos, lames fixes.

- Elements mbils (exteriors/interiors): tendals, persianes, porticons, cortines.

Elements afegits a ledificaci, com la vegetaci: les espcies de full caducsn un bon sistema de regulaci de la radiaci.

En qualsevol cas, s imprescindible dissenyar la protecci solar en funci delorientaci de lelement que cal protegir. s a dir, un volads horitzontal pot serefectiu en faanes a sud, per no ho s en absolut en orientacions est i oest,on s ms efectiva la inclusi de pantalles verticals. Igualment s aconsellableque les proteccions siguin mbils, per tal de facilitar-ne ladaptaci a les dife-rents inclinacions dels raigs solars, permetre lentrada de llum natural i protegir,alhora, de la radiaci solar directa.

Aprofitament solar trmic i lumnic i ventilaci natural

Aprofitament trmic

Lorientaci ptima duna obertura per a la captaci solar s la de sud exac-te, tot i que desviacions de +-15 en redueixen molt poc el rendiment. Lacaptaci ms senzilla i directa s la proporcionada per obertures com fines-tres i balconades, per tamb cal considerar els sistemes de captaci indi-recta, com els murs captadors o els hivernacles, que permeten emmagatze-mar la calor guanyada durant el dia per alliberar-la durant la nit, actuant comesmortedors trmics. Cal, per descomptat, un dimensionat correcte da-quests sistemes per tal devitar sobreescalfaments.

Sistemes naturals contra la calor

Es pot reduir la crrega trmica de ledifici mitjanant diferents estratgies:

- Reducci de guanys solars: ombres, allament

- Ventilaci

- Refrigeraci per evaporaci: fonts, lmines daigua

12

- Refrigeraci per radiaci trmica de ledifici a lexterior durant la nit: patis

- Reducci dels guanys interns: illuminaci artificial, equips

- Reducci dels guanys per conducci: evitant els ponts trmics

Illuminaci natural

Per aprofitar-la, cal tenir en compte diferents aspectes, tant en el disseny deles estances com de les obertures:

- La forma i dimensi dels locals: les habitacions profundes i amb pocasuperfcie de faana sn ms difcils dilluminar.

- Lorientaci, situaci i mida de les obertures: lorientaci nord proporcio-na una illuminaci ms uniforme; les finestres altes illuminen millor elslocals profunds, etc.

- Lacabat superficial dels materials exteriors i interiors, que determinar elgrau de reflexi de la llum en ampits, brancals, sostres, etc.

- Els elements de control lumnic: persianes, vidres tractats, tendals, corti-nes, lleixes de llum, voladissos, lames, gelosies, etc., que permetran fil-trar la llum de forma que seviti lenlluernament.

En tot cas, no sha doblidar mai el balan energtic de ledifici, ja que deter-minades hiptesis poden influir negativament en el seu comportament trmicglobal.

Configuraci constructiva de ledifici

Dos edificis aparentment idntics entre si poden tenir un comportament trmicdiferent si el seu sistema constructiu s distint: el grau dallament trmic i acs-tic, els materials emprats i la seva disposici relativa (per exemple, en una faa-na ventilada), etc., influiran de forma definitiva en el consum energtic durant lsde ledifici. s important, doncs, analitzar els aspectes segents:

La inrcia trmica interior, s a dir, la capacitat dacumular calor en la massainterior prpia de ledifici i alliberar-la amb un cert retard, quan la tempera-tura s ms baixa. Aix pot ser beneficis en alguns casos, perqu ajuda amantenir temperatures ms estables. De tota manera, la convenincia o node disposar dinrcia trmica sempre dependr fonamentalment de dos fac-tors: la quantitat de radiaci rebuda i ls de ledifici. Cal considerar que unexcs de massa trmica tamb pot arribar a ser contraproduent (quan noarriba prou radiaci per escalfar-la; en edificis amb usos espordics i que,quan estan desocupats, no permeten lentrada de sol, etc.), per la qual cosacal dimensionar la massa trmica amb precauci.

13

Allaments

Lallament trmic ens permet reduir els guanys i les prdues trmiques deledifici, tot millorant el nivell de confort i ajudant a evitar el problema de lescondensacions. Sha de contemplar tant en les parts massisses de ledificicom en les obertures (vidres dobles, control dinfiltracions, estanquitat deles fusteries, persianes, porticons, etc.), sense deixar de banda lallamentdels elements estructurals i constructius que ocasionen ponts trmics(pilars, cantells de forjats, caixes de persiana, etc.)

Lallament acstic s tamb important. Normalment les obertures de faa-na sn els elements per on es produeix una major penetraci de soroll. Lamillor soluci s la incorporaci de finestra doble, per la simple utilitzacide vidres de dos fulls amb gruixos diferents ja suposa un millora notable.Tamb cal recordar que una finestra batent s ms allant que una corredis-sa i que el trencament de pont trmic de les fusteries contribueix positiva-ment lallament acstic.

1.2.2 Sistemes actius

Consideraci prvia del tipus denergia utilitzada

Les energies anomenades convencionals (electricitat, combustibles gasosos,lquids i slids) sobtenen a partir de combustibles fssils (carb, gas i petroli) ien centrals hidroelctriques, trmiques o nuclears. Des dun punt de vistamediambiental, els criteris delecci del tipus denergia que sha emprar hau-rien de considerar leficincia de la trajectria energtica per tal de transformar-la i la contaminaci que produeix (emissions de CO2, SO2, NOx, etc.), aix comels riscos per a la poblaci que sen deriven.

Les energies renovables (solar trmica, solar fotovoltaica, elica, hidrulica,biomassa) es caracteritzen pel fet de ser recuperables cclicament i de formanatural. A ms, es poden produir en el mateix lloc de consum i no sn con-taminants. Es tracta de raons prou importants perqu sen potenci ls.

Lenergia elctrica, quan prov de centrals hidruliques, s un recurs reno-vable. Per la major part delectricitat es produeix en centrals trmiques onuclears que, a ms de generar problemes de contaminaci (CO2, residusradioactius), tenen una mitjana deficincia energtica bastant baixa.

Els combustibles gasosos, s a dir, el gas natural i els gasos liquats delpetroli (but, prop) sn poc contaminants, perqu el contingut dimpuresess mnim, per s un recurs limitat i que obliga a la dependncia exterior perproveir-sen.

14

Entre els combustibles lquids, el ms utilitzat s el gasoil per ra del seubaix contingut en sofre, principal causant de la pluja cida. No cal oblidar,per, que prov del petroli, recurs no renovable i amb abastament exterior.

Els combustibles slids sutilitzen poc en els nuclis urbans. Mentre que lacombusti del carb, recurs no renovable, s altament contaminant (sofre,gasos), es considera que la biomassa (fusta, pellets, etc.) tanca el cicle vitalde les masses forestals, sempre que la gesti dels boscos mantingui lequi-libri entre consum i repoblaci forestal.

La cogeneraci no s una energia en si mateixa, per ajuda a millorar lapro-fitament de les energies convencionals. Consisteix a utilitzar la combustidel gas natural o del gasoil per produir energia trmica i mecnica, la qual,mitjanant aquest procediment, s transformada en energia elctrica.

Eficincia en installacions de calefacci i climatitzaci

Els aspectes ms importants que cal considerar sn els segents:

Possibilitat dincloure sistemes de refrigeraci i calefacci per xarxes urba-nes de distribuci.

Possible acumulaci estacional.

Equips de producci de calor i/o fred.

En general, les installacions collectives proporcionen ms estalvi energticque les individuals. Daltra banda, sempre s aconsellable lelecci dequipsdalt rendiment, com ara les calderes de condensaci, s a dir, amb recupe-raci de calor. En installacions de certa envergadura, cal plantejar la possi-bilitat dincloure-hi la tcnica de la cogeneraci.

Zonificaci:

s fonamental que el disseny de les installacions de calefacci i climatitza-ci en permeti el funcionament independent segons la zonificaci prevista(en funci de les orientacions i els usos) i els horaris dutilitzaci.

Regulaci i control:

Shan dincorporar a la installaci els sistemes de regulaci i control neces-saris per adequar-ne en tot moment el funcionament a les necessitats deconfort. Aquests sistemes poden ser de molts tipus, des dels termstatsconvencionals fins als sistemes de gesti automatitzada.

Allament trmic de canonades, tant en el recorregut exterior com en linterior.

15

Tipus i ubicaci dels emissors (radiadors, terra radiant, distribuci per aire...),en funci de la central de producci de calor, de ls de ledifici, etc.

Manteniment

s fonamental que totes les installacions siguin fcilment accessibles per almanteniment, reparaci i modificaci.

Eficincia en installacions elctriques, denllumenat i equips

Com a punt de partida per al disseny, cal dir que lelectricitat shauria dempraren els usos en els quals ofereix un major rendiment, com ara els sistemes derefrigeraci i illuminaci. En general, els aspectes que cal considerar sn:

Possibilitat dincloure discriminadors de consum, en funci de les necessi-tats, sense haver dinstallar potncies excessives que poden influir negati-vament en els consums punta globals del pas.

Equips i electrodomstics de baix consum: ascensors, cuines, forns, etc,que disposin, si s possible, detiquetatge energtic.

EnllumenatA ligual que en les installacions de calefacci i climatitzaci, shan de con-siderar aspectes de zonificaci, regulaci i control (detectors de presncia,etc.), donant prioritat al mxim aprofitament de la llum natural. Tamb simportant lelecci de les lluminries en funci del tipus dilluminaci reque-rida (general, puntual...). s despecial rellevncia la illuminaci despaisexteriors, que ha devitar en tot moment la contaminaci lumnica de la voltadel cel.

Infrastructures de telecomunicaciCada vegada ms, s imprescindible incloure en els edificis les infrastructu-res de comunicaci que permetin realitzar gestions telemtiques, tant detreball com doci i dinformaci, cosa que evita desplaaments innecessa-ris, amb el conseqent consum energtic

Manteniments fonamental que totes les installacions siguin fcilment accessibles per almanteniment, reparaci i modificaci.

Eficincia en installacions daigua

Laigua s un recurs escs al nostre pas, per la qual cosa cal reduir-ne el con-sum i optimitzar-ne el cicle, reaprofitant laigua ja utilitzada per a usos secun-daris tant com sigui possible. Algunes mesures que es poden implantar sn:

16

Dissenyar xarxes separatives devacuaci daiges pluvials i residuals amblobjecte de reutilitzar les primeres en altres usos (reg, incendis, inodors).

Considerar la possibilitat de depurar en el mateix edifici les aiges grises(banys i dutxes) per tal de reutilitzar-les en altres usos (reg, incendis,inodors).

Preveure mecanismes destalvi daigua en aixetes i inodors de doble desc-rrega selectiva.

Aigua calenta sanitria: cal contemplar la possibilitat que el subministramentes realitzi per xarxa urbana de distribuci; en qualsevol cas, sha de remar-car que les installacions collectives solen tenir un major rendiment energ-tic que les individuals. A ligual que en les installacions de calefacci, sem-pre s aconsellable lelecci dequips dalt rendiment, com ara les calderesde condensaci, s a dir, amb recuperaci de calor i, si s possible, modu-lants. En installacions de certa envergadura es pot plantejar la possibilitatdincloure-hi la tcnica de la cogeneraci.

Daltra banda, lacumulaci s recomanable, ja que facilita lescalfamentprogressiu de laigua, evitant puntes de consum i problemes de confort, aixcom lallament trmic de les canonades, tant en el recorregut exterior comen linterior.

s convenient incloure aixetes termosttiques en dutxes i banyeres, ja queeviten la despesa intil daigua calenta perqu calibren automticament ims rpidament la temperatura, i aixetes monocomandament amb oberturaen fred per afavorir els petits consums.

Finalment, el fet de preveure que la installaci pugui subministrar aiguacalenta a les rentadores i rentavaixelles facilitar que el futur usuari puguiutilitzar aparells bitrmics, sense necessitat descalfar laigua de rentat ambenergia elctrica.

Reg

La millor opci s que sigui amb aigua reciclada (pluvial/aiges grises), peren qualsevol cas el sistema hauria de ser preferentment per degoteig. Ams, sempre s convenient que el control i la regulaci no es realitzin deforma manual, sin automtica.

Manteniment

Com en totes les installacions, s fonamental que les daigua tamb siguinfcilment accessibles per al manteniment, reparaci i modificaci.

17

18

Residus domstics

En relaci amb els residus en general, la triple estratgia adoptada des de laUni Europea consisteix a reduir, reutilitzar i reciclar; per assolir aquest objec-tiu s fonamental el paper de lusuari en la recollida selectiva de les deixalles.Per tant, els edificis, i particularment els habitatges, han destar preparats i con-dicionats perqu els usuaris realitzin de forma selectiva i amb facilitat lemma-gatzematge i el lliurament dels residus que generen. s a dir:

s imprescindible disposar despai suficient a les cuines, amb cubells espe-cfics per a cada tipus de brossa, ja que aix facilita des de lorigen el pro-cs de tractament i reciclatge.

Sha de considerar la possible incorporaci de recollida pneumtica selec-tiva dels residus.

1.2.3 Materials i sistemes constructius

El procs de fabricaci dels materials i productes de la construcci t un fortimpacte que afecta negativament el medi ambient, provocant la disminucidels recursos naturals i laugment de la despesa energtica. Lextracci delmaterial natural, la seva transformaci en matria primera, el procs de fabrica-ci del producte i el consum denergia derivada del petroli, originen emissionsde tot tipus, moltes txiques, contaminants i potencialment perilloses per a lasalut.

Leina de treball ms utilitzada en lestudi de la repercussi ambiental de mate-rials i solucions constructives s lAnlisi de Cicle de Vida (ACV). Aquest mto-de analitza els diferents processos a qu sn sotmesos els materials (produc-ci, transport, utilitzaci, etc.) i estableix indicadors que els penalitzen: efectehivernacle, oz, energia, residus, etc.

En general, les solucions constructives ms correctes sn les que tenenunes dimensions ajustades al clcul (per reduir el volum del material i, pertant, el consum denergia) i sn realitzades amb elements fcilment separa-bles, mitjanant capes no adherides que permetin la desconstrucci.Aquesta mesura facilita el reciclatge posterior del material i minimitza lageneraci de residus.

Per altra banda, la utilitzaci de sistemes prefabricats disminueix la generacide residus a lobra i garanteix la recuperaci dels generats en fabricar-los.

Quant als materials, s fonamental evitar la utilitzaci dels potencialmentperillosos (com lasbest o el plom) o els que en el cicle de vida originenemissions a latmosfera, sobre tot de clorofluorocarburs (CFCs).

Malgrat que tots els materials de construcci provoquen un impacte sobreel medi ambient, cada un ho fa de forma diferent. Els dorigen petri, perexemple, repercuteixen principalment en el lloc dextracci, afectant el pai-satge i originant emissions de pols. Els metalls, a ms, consumeixen gransquantitats denergia en el procs de transformaci, per tamb se nhan deconsiderar les prestacions i les possibilitats de reciclatge. Els plstics tenencom a impacte addicional les emissions txiques que produeixen en serincinerats. La fusta s un recurs natural renovable (si la seva producci scorrectament gestionada), que consumeix poca energia en els processos detransformaci ms usuals per que, per a alguns usos, pot requerir tracta-ments de protecci que sovint originen emissions i residus txics.

En resum, s convenient la utilitzaci de materials i sistemes de construccidurables, si s possible amb algun tipus de distintiu de qualitat ambiental (eco-etiquetes) que garanteixi un impacte ambiental tan baix com es pugui (fabricatamb components reciclats, amb consum energtic baix, reutilitzable i/o recicla-ble en el futur), fcilment desmuntables, estandarditzats i de procedncia pro-pera (per tal de disminuir la despesa energtica afegida pel transport).

19

Com que molts dels parmetres que es poden aplicar al disseny de ledificiestan directament relacionats amb la climatologia del lloc i amb ls de ledifici(continu, discontinu, ocasional), en aquesta autoavaluaci noms es contem-plen els aspectes genrics que poden aportar millores mediambientals als edi-ficis en general.

20

1.3 Qestionari dautoreflexi en el disseny

Activitat o acci . / ?Sistemes passius

Ubicaci, entorn i emplaament

Ledifici est situat en un nucli urb? . / ?Ledifici est situat prop de la xarxa de transport pblic? . / ?Hi ha serveis propers (comer, escoles, etc.)? . / ?Ledifici disposa daparcament per a cotxes i motos? . / ?Hi ha aparcament i/o espai per a lemmagatzematge de bicicletes? . / ?Dins la mateixa parcella existeix una superfcie enjardinada? . / ?La ubicaci de ledifici, tenint en compte lorientaci i els obstacles,permet lassolellament de ledifici (SW/S/SE)? . / ?Hi ha arbres de full caduc propers a faanes assolellades que permetinlassolellament a lhivern i lombra a lestiu? . / ?Hi ha faanes que donen a un pati dilla o a un carrer per a vianants,de forma que permeten bona ventilaci i poc soroll? . / ?Cap faana dna a un carrer de trnsit elevat? . / ?

Es compleix. Es compleix a mitges / No es compleix? No ho sap

Disseny (arquitecte)

21

Configuraci arquitectnica de ledifici

Cada unitat docupaci disposa de dues faanes oposades o encantonada? . / ?La compartimentaci interior s flexible i fcilment modificable? . / ?Habitatges: parmetres complementaris

Laccs a lhabitatge dna a un espai protegit no exterior? . / ?Lhabitatge disposa de ventilaci creuada a lexterior o a un pati ambconsideraci de permetre de faana? . / ?Lhabitatge disposa dun espai per estendre-hi la roba, preferentmentindividual? . / ?Sistemes de control solar

Les superfcies envidrades a sud +/- 22,5 disposen de rfecs, porxoso tendals que surtin >0,5 x laltura del forat? . / ?Les superfcies envidrades a sud +/- 22,5 disposen de persianes olamelles horitzontals, exteriors i regulables? . / ?Les superfcies envidrades a sud-est/sud-oest +/- 22,5 disposen derfecs, porxos o tendals que surtin >1 x laltura del forat? . / ?Les superfcies envidrades a sud-est/sud-oest +/- 22,5 disposen depersianes o lamelles horitzontals, exteriors i regulables? . / ?Les superfcies envidrades a est/oest +/- 22,5 disposen de rfecs,porxos o tendals que surtin >2 x laltura del forat? . / ?Les superfcies envidrades a est/oest +/- 22,5 disposen de lamellesverticals, exteriors i regulables? . / ?Les superfcies envidrades a nord-est/nord-oest +/- 22,5 disposen delamelles verticals, exteriors i regulables? . / ?Les claraboies disposen de protecci solar exterior? . / ?Les galeries o hivernacles disposen de protecci solar? . / ?Les superfcies envidrades assolellades sense protecci solar exteriortenen un factor solar no superior al 35%? . / ?Aprofitament solar trmic i lumnic i ventilaci natural

Les faanes orientades a sud +/-45 disposen de ms superfcie devidre que les altres? . / ?La proporci vidre/masss en faanes orientades a sud +/-45 s < 60%? . / ?

22

Les proteccions solars de finestres i balcons permeten lentrada dellum natural simultniament a lacci de protecci? . / ?Les obertures sn practicables? . / ?Hi ha elements de ventilaci regulables a les finestres i balcons? . / ?Les claraboies disposen de ventilaci incorporada? . / ?Hi ha conductes dextracci i ventilaci amb tiratge natural? . / ?Elements especials

Hi ha galeries o hivernacles a sud +/-45? . / ?Hi ha murs Trombe o dinrcia a sud +/-45? . / ?Hi ha altres elements de captaci i/o acumulaci de calor? . / ?Hi ha elements captadors o conductors de la llum natural? . / ?Configuraci constructiva de ledifici

Estructura

Lestructura de ledifici permet la modificaci dels espais interiors? . / ?Faanes

Els pilars de faana disposen dallament trmic exterior? . / ?Els cantells dels sostres disposen dallament trmic exterior? . / ?Les caixes de persianes disposen dallament trmic? . / ?Les llindes i brancals disposen dallament trmic? . / ?Hi ha faana ventilada amb orientaci oest +/-45? . / ?Patis

Els tancaments als patis de parcella estan allats trmicament? . / ?Mitgeres

Els tancaments de mitgeres estan allats trmicament? . / ?Coberta

Disposa de cambra daire ventilada? . / ?s una coberta enjardinada? . / ?s una coberta aljub? . / ?La coberta incorpora elements que lombregin? . / ?

23

Sostres

Els sostres sobre locals no calefactats estan allats trmicament? . / ?Els sostres sobre porxos estan allats trmicament? . / ?Els sostres sanitaris estan allats trmicament? . / ?Finestres i lluernes

Les superfcies envidrades disposen de vidres dobles amb cambradaire? . / ?Les superfcies envidrades disposen dallament trmic mbil(porticons, etc.)? . / ?Les galeries i/o hivernacles disposen dallament trmic mbil? . / ?Les fusteries disposen de trencament de pont trmic? . / ?Lestanquitat de les fusteries s de la classe 1 o superior? . / ?Sistemes actius

Eficincia en installacions de calefacci i climatitzaci

Les installacions sn fcilment accessibles per al manteniment? . / ?Hi ha termstat-programador dia/nit/setmana? . / ?Hi ha una installaci de control per a la regulaci de la installaci? . / ?Hi ha una preinstallaci per a la incorporaci futura de control de lainstallaci? . / ?Calefacci

No s necessria perqu ledifici funciona de forma passiva? . / ?Hi ha recolzament denergia solar? . / ?La installaci s collectiva? . / ?El servei de calefacci s subministrat per una xarxa urbana? . / ?Hi ha algun tipus dacumulaci trmica estacional? . / ?La caldera s de condensaci? . / ?La caldera utilitza com a combustible la biomassa o un altrecombustible dorigen renovable? . / ?Hi ha possibilitat de regulaci per zones? . / ?Tots els radiadors, si nhi ha, disposen de claus termosttiques(excepte als banys, passadissos i cuina)? . / ?

24

Refrigeraci

No s necessria perqu ledifici funciona de forma passiva? . / ?Hi ha recolzament denergia solar, per exemple mitjanant sistemesdabsorci? . / ?La installaci s collectiva? . / ?El servei de refrigeraci s subministrat per una xarxa urbana? . / ?Hi ha algun tipus dacumulaci trmica estacional? . / ?En cas de bomba de calor, s geotrmica? . / ?Hi ha possibilitat de free-cooling? . / ?Hi ha possibilitat de regulaci per zones? . / ?El sistema disposa de volum de refrigerant variable? . / ?Eficincia en installacions elctriques, denllumenat i equips

Les installacions sn fcilment accessibles per al manteniment? . / ?Hi ha una installaci de control per a la regulaci de la installaci? . / ?Hi ha una preinstallaci per a la incorporaci futura de control? . / ?Hi ha installat un prioritzador de consum elctric? . / ?Hi ha infrastructura de telecomunicaci amb banda ampla? . / ?Hi ha recolzament denergia solar fotovoltaica i/o elica? . / ?Hi ha previsi per a la contractaci de tarifa nocturna? . / ?Ascensor

s amb motor de baix consum? . / ?En cas de ms dun ascensor, disposen de maniobra selectiva? . / ?Enllumenat

Sha previst una regulaci sectoritzada? . / ?Hi ha detectors de presncia en espais comuns: vestbuls, escales i/ogaratges? . / ?Els fluorescents daquests espais disposen de reactncia electrnica? . / ?En espais exteriors, lencesa s amb sensor de llum natural? . / ?

25

En espais exteriors, hi ha llumeneres amb equip fotovoltaic? . / ?En espais exteriors, les llumeneres no provoquen contaminaci lumnica? . / ?Habitatges: equips complementaris

En cas de cuina elctrica, s dinducci? . / ?La cuina s de gas? . / ?El forn s de gas? . / ?Eficincia en installacions daigua

Les installacions sn fcilment accessibles per al manteniment? . / ?Hi ha xarxa separativa devacuaci daiges pluvials i residuals? . / ?Hi ha xarxa separativa devacuaci daiges grises i negres? . / ?Hi ha una installaci per al reciclatge daiges pluvials o grises almateix edifici? . / ?Hi ha incorporats mecanismes destalvi daigua a les aixetes? . / ?Els inodors sn de doble descrrega selectiva? . / ?Aigua calenta sanitria

La installaci dACS s collectiva? . / ?Hi ha recolzament denergia solar? . / ?Aquest recolzament s superior al normatiu? . / ?Lescalfament de laigua sanitria es realitza mitjanant la xarxa urbana? . / ?La caldera utilitza com a combustible la biomassa o algun altrecombustible dorigen renovable? . / ?La caldera s modulant? . / ?La caldera s de condensaci? . / ?Hi ha acumulaci? . / ?Les canonades de la xarxa de distribuci estan allades tant a lexteriorcom a linterior? . / ?Hi ha preinstallaci daigua calenta per a rentadores i/o rentavaixellesbitrmiques? . / ?Hi ha aixetes termosttiques a les banyeres i/o dutxes? . / ?Hi ha aixetes monocomandament amb obertura en fred? . / ?

26

Reg

Es realitza amb aigua reciclada? . / ?El sistema s preferentment per degoteig? . / ?Hi ha una installaci de control per a la regulaci de la installaci? . / ?Hi ha una preinstallaci per a la incorporaci futura de control? . / ?Residus domstics

Hi ha espai especfic per a lemmagatzematge selectiu de residus acada unitat docupaci? . / ?Hi ha installaci pneumtica separativa per a la recollida de residus? . / ?Materials i sistemes constructius

Materials

Els materials sn de procedncia local? . / ?Shan utilitzat materials de baix impacte ambiental? . / ?Shan utilitzat materials amb ecoetiqueta reconeguda? . / ?Shan reutilitzat materials (teules, etc.)? . / ?Shan emprat materials reciclats? . / ?La fusta emprada disposa de certificat de gesti forestal sostenible? . / ?Sistemes constructius

Ledifici sha projectat amb criteris de desconstrucci? . / ?Shan emprat sistemes prefabricats? . / ?

Catalunya se singularitza per la gran activitat constructora que shi desenvolu-pa. En efecte, s una de les comunitats autnomes ms actives dun pas,Espanya, a qui la Uni Europea atribueix en aquests moments la construccidel 40% de tots els habitatges que sestan bastint a Europa. Tota aquesta acti-vitat constructora es fonamenta en una forta demanda basada en el creixementvegetatiu i en la immigraci, en la inexistncia duna vertadera poltica de llo-guer dhabitatges i en el fet que constitueix la forma dinversi ms rendible.

A ms a ms, lendreament dels barris antics i la substituci de zones indus-trials obsoletes (Vila Olmpica i Diagonal Mar a la ciutat de Barcelona, per exem-ple) ha generat importants treballs denderroc i de rehabilitaci que han incre-mentat, de forma molt significativa, el volum de residus que corresponen alritme habitual de construir.

La conseqncia immediata daquesta activitat industrial s la generaci dunaquantitat desorbitada de deixalles (gaireb una tona anual per habitant), dunademanda de matries primeres, que est al voltant de les 2 tones per m2 cons-trut, i duna despesa denergia destinada a la fabricaci dels materials queintervenen en un edifici que, a tall dexemple, pot representar un 33% del con-sum energtic dun habitatge al llarg de 50 anys de vida til.

En aquest sentit, lobjectiu de lapartat que ens ocupa s el de reduir tant com espugui limpacte que ocasiona al medi ambient lactivitat de construir. A aquestefecte, sha avaluat la repercussi global que t la construcci mitjanant lanlisidels vectors que lliguen aquesta indstria amb el seu entorn natural, s a dir:

Les emissions contaminants a laire, a laigua i al sl.

La generaci de residus.

El consum de recursos naturals, com laigua, lenergia i els materials.

27

2Prctiques sostenibles en lexecuci dobres de construcci dedificis

2.1 Criteris mediambientals en la construcci dels edificis

Institut de Tecnologia de la Construcci de Catalunya - ITeC

Minimitzar les emissions contaminants

A laire

Les emissions a laire des dels diferents focus emissors de contaminants a lat-mosfera poden alterar-ne lequilibri fins al punt dafectar lestabilitat del medi ila salut dels ssers vius. Aquests focus poden contaminar pel fet dafegir deter-minats gasos a latmosfera i descompondren daltres, pel fet daugmentar ln-dex de partcules en suspensi i dels compostos orgnics voltils, o pel fet din-crementar significativament els nivells acstics del medi i deteriorar la qualitatambiental del territori.

Al llarg de lexecuci duna obra es desenvolupen activitats que, tot i ocasionaremissions de diferents tipus (s de maquinria, pintures, dissolvents, opera-cions de tall i transport, etc.), poden moderar-se significativament adoptant,entre daltres, accions tan senzilles com la compra de productes menys perju-dicials per al medi i per a la salut de lusuari (com s el cas de pintures, dissol-vents i desencofrants dorigen natural), ls de maquinria amb segell CE, lsde materials que gaudeixen dalgun tipus detiquetatge ecolgic (segell degarantia de qualitat ambiental que atorga la Generalitat de Catalunya, etiquetaecolgica europea...), etc.

A laigua

Laigua pot contenir, com a resultat del procs constructiu, matries en suspen-si que poden afectar el correcte funcionament de la xarxa de clavegueram, osubstncies dissoltes que, tot i ser necessries per al desenvolupament dunaactivitat contreta, poden modificar-ne les condicions inicials (pH, temperatura,composici, etc.) i alterar la qualitat del medi en cas de vessaments fluids al slo a laigua.

Cal vetllar, doncs, perqu no es produeixin abocaments directes o indirectes(per filtraci al subsl) al domini pblic hidrulic daiges residuals o daigesque, malgrat haver estat inicialment tractades, siguin duna qualitat que superiels lmits de contaminaci establerts a la legislaci vigent.

Al sl

El sl s un recurs no renovable a curt i mitj termini, que constitueix un siste-ma en equilibri dinmic delevada vulnerabilitat, susceptible dalterar-se i deperdre lequilibri natural, i que t una interrelaci directa amb les aiges super-ficials, les aiges subterrnies i latmosfera.

28

2.2 Minimitzar limpacte que lactivitat de construir ocasiona al mediambient

Labocament o vessament de determinades substncies contaminants al slpot modificar-ne les propietats a causa de lincrement de concentracions,superiors a aquelles que li sn prpies, de manera que comporti un risc real opotencial per a la salut pblica o per als sistemes naturals.

Minimitzar la generaci de residus

Prevenir i minimitzar: aquest s el primer esgla contemplat per la UniEuropea a lanomenat Principi de Jerarquia amb vista a reduir limpacte en elmedi ambient que ocasiona la generaci de residus (Principi de Jerarquia: 1rprevenir; 2n reutilitzar; 3r reciclar; 4t aprofitar el residu com a font energtica;5 disposar el residu a labocador).

Entenem per minimitzaci la reducci de ls de matries primeres i daquellessubstncies, productes, etc. que poden dificultar o impossibilitar la reciclabili-tat o la reutilitzaci posterior dels materials.

Els residus que es generen a les obres de construcci poden tenir diferents or-gens: la mateixa posada a lobra, el transport intern de productes des de lazona demmagatzematge fins al lloc especfic on shan daplicar, unes condi-cions demmagatzematge inadequades, embalatges que serveixen per a la pro-tecci fins que el contingut s collocat i, posteriorment, es transformen en resi-du, etc.

Si durant la fase dexecuci duna obra adoptem mesures demmagatzematgeadequades als diferents tipus materials i optem per una poltica de compresacurada, la rtio de generaci de residus, que oscilla al voltant de 0,12 m3/m2

construt per a obres dedificaci, pot disminuir entre un 5 i un 10% i, fins i tot,assolir percentatges de reducci molt ms elevats si escollim elements modu-lats dacord amb les dimensions del nostre edifici i posem en prctica algunesde les mesures que sindiquen ms endavant.

Minimitzar el consum de recursos naturals

El consum de materials a ledificaci implica un elevat impacte ambiental acausa del dispendi de recursos (ms de 2 tones de materials per metre quadratconstrut), de la despesa denergia i daigua, dels residus generats i de laltera-ci del medi que lextracci i transformaci dels materials produeixen.

Lany 2002 es van generar a Catalunya 900 kg per habitant de residus de cons-trucci, dels quals noms es contempla a les estadstiques un 6% de reciclat-ge. A ms, si tenim en compte que, de la totalitat de residus generats en unaobra de construcci, el 60% sn residus petris i que el consum de recursosnaturals dorigen petri supera els 1000 kg per m2 construt, no podem restarindiferents a la necessitat dincorporar prctiques al llarg del procs construc-tiu que potencin la minimitzaci i afavoreixin el reciclatge dels materials i delsresidus que es produeixin.

29

30

Activitat o acci . / ?Emissions a latmosfera

Emissions de gasos de combusti

Sutilitza maquinria (motors dequips autnoms, grups electrgens imaquinria auxiliar, etc.) amb el segell CE? . / ?Sutilitza maquinria amb catalitzadors de tres vies? . / ?Sutilitzen mquines i vehicles de baix consum? . / ?Es realitzen revisions regulars dels equips i maquinria a fi doptimitzarel consum denergia i minimitzar lemissi de fums i gasos ? . / ?Es para la mquina en perodes despera? . / ?Es mant la maquinria en perfecte estat de manteniment (revisions demotor, silenciadors, etc.)? . / ?Seviten els cables i altres conduccions que continguin halgens en lacomposici? . / ?Emissions de pols i partcules

Es realitzen recs peridics en aquelles rees on es produeixenmoviments de terra i trnsit de maquinria que podrien generar pols? . / ?Es cobreixen les caixes dels camions amb lones, especialment en elcas de transport de terres en zones urbanes? . / ?Es protegeixen amb veles o lones tots els materials que puguin generar pols a les zones daplec i als contenidors de runes? . / ?Sinstallen paviments, murs de contenci o sitges per alsabassegaments? . / ?Es realitzen recs peridics dels abassegaments? . / ?

Es compleix. Es compleix a mitges / No es compleix? No ho sap

Construcci (constructor)

2.3 Qestionari dautoreflexi en la construcci

31

Es retiren tots aquells residus especials (amiant, etc.) abans deprocedir a lenderroc, rehabilitaci, substituci de materials, etc.atenent els criteris establerts per a la seva manipulaci?

. / ?Sutilitzen mnegues daigua durant lenderroc per evitar les emissionsexcessives de pols? . / ?Lobra ha estat modulada, respecte dels materials que hi snmajoritaris, a fi de reduir al mxim el nombre de peces que shi tallen? . / ?Existeix una central de tall tancada amb control de pols, de sorolls i devibracions? . / ?La maquinria disposa dalgun mtode que eviti les emissions de pols(per exemple, mullat automtic de les peces)? . / ?Es disposa dalgun sistema de control dels fums i gasos despresos enel procs de soldar? . / ?Sevita soldar materials impregnats amb substncies que produeixinemissions txiques o perilloses? . / ?Es controlen els escapaments de gasos i aerosols (CFC) emprats en elprocs de soldar (acetil, arg, CO2, oz)?

. / ?Es substitueixen els materials plstics amb PVC (per exemple, pantallesprotectores)? . / ?Sempren pintures que gaudeixen detiquetatge1? . / ?Sempren pintures naturals i de base aquosa en lloc de pinturessinttiques? . / ?Sutilitza un nombre mxim delements pintats en taller? . / ?Se substitueix la pistola per altres sistemes de pintat que generinmenys emissions? . / ?Sempren aparells (extintors, mquines de fred, etc.) que no utilitzingasos destructors de la capa doz? . / ?Sestableixen sistemes de detecci de fuites en els aparells de fred? . / ?Es gestiona el dest dels residus dinstallacions obsoletes mitjanantun gestor autoritzat? . / ?Soroll i vibracions

Es respecten els horaris de treball i els requisits de confort venalestablerts per les administracions locals? . / ?Es disposa duna central de tall tancada amb control de pols, desorolls i de vibracions? . / ?Es planifiquen les activitats per minimitzar ls de la maquinria? . / ?

1 Etiqueta ecolgica europea, distintiu de garantia de qualitat ambiental, etc.

32

Emissions a laigua

Abocaments

Es compta amb una central de reciclatge de la bentonita mentre susa iuna bassa de decantaci al final de la seva vida til? . / ?Es prohibeix la neteja de la cisterna dels camions de formig a lobra,limitant exclusivament la neteja a les canaletes, i es comunica aquestrequisit a les diferents plantes de subministrament?

. / ?Sadeqen zones especfiques dabocament de laigua de neteja decanaletes a lobra2 en forma de basses de decantaci, senyalitzant-lesi impermeabilitzant-les adequadament?

. / ?Es transporten a un abocador autoritzat els residus solidificats, aixcom les estructures de les basses quan ja no sn necessries? . / ?Es connecten les aiges sanitries al clavegueram pblic o, quan sinevitable, saboquen en fosses sptiques degudamentimpermeabilitzades o en dipsits tractats qumicament (sempre queambdues solucions comptin amb un programa adequat de gesti)?

. / ?

Es prohibeix emmagatzemar olis, combustibles i altres contaminantslquids en zones properes a la xarxa de drenatge? . / ?Es prohibeix lestacionament i la realitzaci del manteniment de lamaquinria prop de la xarxa de drenatge? . / ?Afecci al sl

Operacions que comporten ocupaci, contaminaci i prdua de sl

Selimina amb cura el sl edfic, semmagatzema i es reaprofita en elcondicionament de lentorn? . / ?Se segueixen els criteris establerts per tal de no contaminar les aiges? . / ?Es retiren els residus mitjanant un gestor autoritzat i se saneja el terreny? . / ?Sinspecciona diriament el parc de maquinria de lobra per identificarfuites visibles (degoteig)? . / ?Si el manteniment, reparacions i recrrega de combustible es duen aterme a lobra, es realitzen sobre superfcies impermeables amb cubetade recollida i, quan aix no s possible, sutilitzen plstics?

. / ?Semmagatzemen els olis3 a lobra sobre superfcies impermeablesdotades de cubetes de contenci dabocaments? . / ?

2 Aquestes zones poden realitzar-se mitjanant una excavaci amb pendent en el terreny recoberta deformig o similar, de forma que es constitueixi una petita bassa impermeable, o b amb d'altresopcions que ofereixin garanties d'impermeabilitzaci similars.

3 Olis, gasoil i d'altres lquids (refrigerants, lquids de frens, etc.).

33

En cas de contaminar el sl per un abocament accidental, se saneja elterreny, es retiren els residus, es tracten com a especials mitjanant ungestor autoritzat i es restitueix el sl afectat per un sl compactable?

. / ?Sutilitzen desencofrants que no contaminin el medi? . / ?Sapliquen els desencofrants amb base dhidrocarburs prenent cura deno tenir degoteigs ni mullar altres materials propers? . / ?Semmagatzemen els desencofrants a lobra sobre superfciesimpermeables dotades de cubetes de contenci dabocaments? . / ?Generaci de residus

Minimitzaci dels residus en les diferents etapes dobra

Es compra la quantitat de matries ajustada a ls (sense escreixos)? . / ?Soptimitza la quantitat de materials, ajustant-los als estrictamentnecessaris per a lexecuci de lobra? . / ?Sescullen materials i productes ecolgics amb certificacions quegaranteixin la menor incidncia ambiental en el seu cicle de vida (ambcontingut de reciclat, etc.)?

. / ?Es compren materials a lengrs amb envasos duna grandria quepermeti reduir la producci de residus dembolcalls4. . / ?Es dna preferncia a aquells provedors que envasen els seusproductes amb sistemes dembalatge que tendeixen a minimitzar elsresidus o en recipients fabricats amb materials reciclats, biodegradables ique puguin ser retornables o, si ms no, reutilitzables?

. / ?

Es dna preferncia a aquells provedors de materials que informen alusuari de les caracterstiques que els componen i del percentatge dematerial reciclat que incorporen, oferint garanties que el mateix fabricantes fa responsable de la gesti dels residus que generen a lobra els seusproductes (pactant prviament el percentatge i caracterstiques delsresidus que acceptar com a retorn) o, si aix no s viable, informantsobre recomanacions per a la gesti ms adient dels residus produtstenint en compte les seves possibilitats de valoritzaci5?

. / ?

Es preveu a lobra un lloc per a lemmagatzematge i aplec delsmaterials per tal de garantir-ne les propietats i lordre fins al moment de laplicaci?

. / ?Es planifica larribada dels productes segons les necessitats dexecuci(just-in-time) en cas de no disposar despai suficient per aplicar elcriteri anterior?

. / ?

4 Els recipients/contenidors grans sn preferibles als recipients/contenidors petits (s millor si estanfabricats amb material reciclat).

5 1r reutilitzar, 2n reciclar, 3r valoritzaci energtica, 4t tipus d'abocador autoritzat.

34

Es minimitza el temps demmagatzematge gestionant els estocs demanera que seviti la producci de residus? . / ?Els elements emmagatzemats poden ser identificats correctament? . / ?Semmagatzemen els materials nous (posant especial atenci en elsmaterials dacabat) amb ordre en un lloc on no sen malmetin lespropietats?

. / ?Es programa el volum de terres excavades per minimitzar els sobrantsde terra i per utilitzar-los al mateix emplaament, i es gestionalexcedent de terres amb un gestor autoritzat?

. / ?Es programa lobra de forma que hi hagi reblerts que serveixin perreutilitzar els residus reciclats (matxucats) i es deixa constnciadaquesta previsi al Pla de Gesti de Residus?

. / ?Sempren elements prefabricats/reutilitzables per al replanteig de lainfrastructura de lobra? . / ?Es disposa duna central de tall (tancada amb control de pols, desorolls i de vibracions), on els talls es realitzin amb precisi, de maneraque totes dues parts es puguin aprofitar?

. / ?Es carreguen els carretons o els palets de forma convenient perqu eltransport no representi un perill potencial per a la seguretat delstreballadors i els materials nous no es malmetin?

. / ?Es tracen itineraris per a la circulaci de material dins el recinte delobra i sassenyalen en el plnol general de lobra? . / ?Sempren sistemes dencofrat reutilitzables? . / ?Es preveu el pas dinstallacions, evacuaci, etc. durant les tasquesdencofrat per evitar obertures o perforacions posteriors? . / ?Sempren materials reutilitzables en les reserves per als passos deconductes dinstallaci, evacuaci, finestres, etc.? . / ?Sempren allaments en manta per generar residu zero en reomplir lescambres amb el material sobrer? . / ?Sempren allaments trmics en massa (perlita, argila expandida)? . / ?Sevita ls de poliuret projectat entre els marcs de finestra, altrespeces metlliques, etc. i el tancament de faana? . / ?Es replanteja amb cura la situaci de les obertures per al registre de lesinstallacions als cels rasos o tancaments interiors verticals, de maneraque tinguin la ubicaci i dimensi adequada per evitar residus superflus?

. / ?Sevita al mxim el nombre de retalls durant la posada a lobra delstubs i daltres materials dinstallacions (plstics, allaments, etc.)? . / ?Els materials collocats durant la fase dacabat susceptibles demalmetres es protegeixen amb elements de protecci que es puguinreutilitzar o reciclar?

. / ?

35

Sefectuen a peu dobra exclusivament aquelles operacions de pinturaque no poden realitzar-se en un taller? . / ?Es calcula amb exactitud la superfcie que cal pintar i es preparennoms les quantitats de pintura necessries? . / ?Es controla la preparaci de les barreges per a les operacions de pin-tura a fi devitar errors i, conseqentment, residus? . / ?Les pistoles convencionals dalta pressi se substitueixen per altresque redueixin el consum de pintura i la producci de residus6? . / ?Saspira la pols que cau al sl i es gestiona, conjuntament amblescata, com a residu especial? . / ?Es renten les pistoles en mquines rentadores que permeten larecuperaci de dissolvent? . / ?Es reciclen els dissolvents per mitj de destilladores o a travsdempreses que proporcionen aquest servei? . / ?Saprofita per a altres obres la pintura dels pots abans de lliurar-los aun gestor autoritzat? . / ?Es reutilitzen els dissolvents i les substncies emprades en la netejadequips i eines? . / ?Seviten les barreges amb aigua o altres residus no oleaginosos? . / ?Criteris generals de gesti

Es redacta el Pla de Residus definitiu respectant els criteris establertsal Pla de Gesti de Residus inicial definit per larquitecte? . / ?Es caracteritza el sl abans de la implantaci i es gestiona com aresidu especial cas que es tracti dun sl contaminat7? . / ?Es defineix lescenari ms adient per a lobra en curs i es preveu unemplaament adequat per situar-hi la zona de classificaci,demmagatzematge dels residus dobra, dintercanvi amb gestors, detractament dels residus, etc.?

. / ?Es colloca un plnol a lentrada de lobra on sassenyala amb claredatla zona de classificaci i disposici dels residus de construcci en elsdiferents contenidors i els materials que es shi poden abocar, a msdaltres propostes dirigides a millorar la gesti dels residus?

. / ?Se separen els residus dobra en funci de les possibilitats devaloritzaci8? . / ?

6 Com per exemple les pistoles HVLP (de polvoritzaci a alt volum i baixa pressi).7 Cal tenir molt present aquesta acci cas que el solar hagi servit de suport a activitats industrials.8 La classificaci en origen afavoreix una millor gesti i incentiva la reutilitzaci i el reciclatge posterior

dels residus.

36

Abans diniciar la fase dexecuci, es duen a terme jornadesinformatives adreades a la sensibilitzaci mediambiental del personalde lobra i de les subcontractes?

. / ?Es vetlla perqu els residus siguin gestionats per la subcontracta queels genera, sobretot en el cas dels residus especials, atenent sempreles instruccions del fabricant i dacord amb la legislaci vigent?

. / ?Es colloca una bscula quan es produeixen grans quantitats de residus? . / ?Residus urbans

Es respecta el criteri de classificaci selectiva9 que duu a termelajuntament a qu pertany lobra i sutilitza el nombre de contenidorsadequat a lescenari municipal?

. / ?Se situen els contenidors a prop de les casetes dobra,convenientment senyalitzats i indicant el tipus de residu que podenadmetre?

. / ?Sempren sacs o contenidors fabricats amb material reciclat (perexemple sacs o contenidors mbils petis)? . / ?Es garanteix que el buidat peridic es realitza en els contenidorshabilitats per lajuntament, respectant, en el moment de labocament,els criteris de separaci selectiva que shan aplicat a lobra?

. / ?Per gestionar els residus problemtics que es generen a les oficines(tners, cartutxos de tinta, tubs fluorescents, material informtic, etc.),se sap on es troben les deixalleries ms properes i quins residus podenadmetre?

. / ?

Es garanteix el lliurament peridic dels residus que shan generat en lestasques doficina i que poden ser canalitzats mitjanant el servei dedeixalleria?

. / ?Residus inerts

Se senyalitzen els contenidors indicant el tipus de residu que podenadmetre? . / ?Se separen i dipositen els residus inerts en contenidors en funci deles possibilitats de recuperaci i requisits de gesti10? . / ?Es matxuquen els residus petris a lobra per reaprofitar-los en el mateixemplaament, deixant constncia escrita de la quantitat? . / ?Es gestionen els residus inerts mitjanant un gestor autoritzat? . / ?

9 Residus originats en les tasques d'oficina, perodes de descans (menjars, etc.) i que es poden assi-milar als residus urbans.

10 Com que els elements de guix disminueixen considerablement les possibilitats de reciclatge delsmaterials petris a causa dels problemes d'expansivitat que ocasionen, es recomana gestionar-losseparadament de la fracci ptria anomenada runa neta.

37

Residus no especials (banals)

Se senyalitzen els contenidors indicant el tipus de residu que podenadmetre? . / ?Se separen i es dipositen els residus no especials en contenidors enfunci de les possibilitats de recuperaci i requisits de gesti11? . / ?Es gestionen els residus no especials mitjanant un gestor autoritzat? . / ?Residus especials

Sevita que els residus especials es barregin amb els no especials oamb els residus inerts? . / ?Sevita vessar els residus lquids per laigera? . / ?Es gestionen els residus especials externament mitjananttransportistes autoritzats? . / ?Els residus emmagatzemats a lobra hi resten durant un perode inferior a sis mesos? . / ?Sestableix un lloc especfic a lobra per acollir tots els residusespecials? . / ?Els residus especials setiqueten convenientment i es tapen? . / ?Semmagatzemen els bidons en posici vertical per evitar fuites? . / ?Simpermeabilitza el terra per protegir el sl de filtracions? . / ?Es protegeixen els residus de la pluja (sostre, etc.)? . / ?Es protegeixen els residus dels cops, sobretot en zones de trnsit? . / ?Els productes lquids especials (gasoil, desencofrants, etc.)semmagatzemen en condicions idnies, emprant cubetes especialsamb un dipsit de retenci de lquids i/o realitzant una llosa de formigestanca amb prou capacitat per retenir, en cas dabocament, tot ellquid que shi emmagatzema?

. / ?

Els sls contaminats es tracten com a residus especials? . / ?Consum de recursos

Consum daigua

La installaci daigua sinspecciona diriament per identificar fuitesvisibles (degoteig, etc.) i sen fan manteniments peridics? . / ?Es fan controls peridics de la despesa daigua anotant-ne el consumsegons lorigen12 en un full de registre daigua? . / ?

11 La classificaci en origen afavoreix una millor gesti i incentiva la reutilitzaci i el reciclatge posteriordels residus.

12 Potable de xarxa, fretica, cisternes, reutilitzada, etc.

38

Savalua el consum daigua segons lorigen que requereix cadaactivitat de lobra per identificar desviacions i fixar objectius destalvi? . / ?Sinstallen sistemes de regulaci a les boques de les mnegues? . / ?Es fan assaigs regulars per determinar la concentraci decontaminants a les aiges residuals reutilitzables? . / ?Sutilitza aigua no potable en les activitats de lobra? . / ?Semmagatzema laigua de neteges i es reutilitza durant el procsconstructiu? . / ?Consum denergia

Es planifiquen correctament les activitats per tal doptimitzar ls delsequips elctrics de lobra? . / ?Es dimensiona adequadament la maquinria de lobra? . / ?Sutilitza racionalment lenllumenat (aprofitant al mxim la llum natural) iels equips elctrics de loficina de lobra? . / ?Sempren aparells i lmpades de baix consum, de llarga durada i demxima eficincia energtica? . / ?Es fan controls peridics de la despesa elctrica de xarxa anotant-ne elconsum en un full de registre? . / ?Es realitzen seguiments del consum denergia elctrica per identificardesviacions i fixar objectius destalvi? . / ?Es netegen peridicament els llums i lluminries per tal doptimitzar lailluminaci? . / ?Es fan controls peridics de la despesa de combustible (gasoil)destinat als grups electrgens de suport, anotant-ne el consum (m3) en un full de registre?

. / ?Es fan controls peridics de la despesa de combustible (gasoil)destinat a la maquinria dobra, anotant-ne el consum (m3) en un fullde registre?

. / ?Consum de materials

Es trien materials de llarga durabilitat que redueixin o facilitin elmanteniment? . / ?Sutilitzen aquells productes del mercat que incorporen material reciclati els que sn avalats per distintius o etiquetes mediambientals? . / ?Es trien materials procedents de recursos renovables, obtinguts ofabricats mitjanant processos que suposin un mnim s daigua idenergia, reciclables i elaborats amb elements reciclats?

. / ?

39

Es dna preferncia a aquells provedors de materials que informen alusuari de les caracterstiques que els componen i del percentatge dematerial reciclat que incorporen, oferint garanties que el mateixfabricant es fa responsable de la gesti dels residus que generen elsseus productes a lobra?

. / ?

Seviten les solucions adherides perqu sn un inconvenient per a unavaloritzaci13 posterior? . / ?Sevita ls de desencofrants amb base dhidrocarburs? . / ?Sevita ls de pintures amb contingut de metalls pesants, etc.? . / ?Sempren morters que continguin la menor quantitat possibledadditius? . / ?Seviten, sempre que s tcnicament viable, els agents que afavoreixen lenduriment, la fludesa i la treballabilitat dels morters? . / ?Sutilitza fusta certificada amb algun tipus de segell mediambiental(FSC, etc.)? . / ?Sutilitza fusta no tractada per a encofrats, palets, etc.? . / ?Sutilitza fusta per a acabats tractada amb productes de baix impactea fi dafavorir-ne la reciclabilitat posterior? . / ?Sutilitza granulat petri reciclat? . / ?Sutilitzen mescles bituminoses reciclades (per exemple, procedentsdel fresatge o enderroc dels ferms en mal estat)? . / ?Sutilitzen els conductors de secci adequada al consum? . / ?Es reutilitzen les terres aptes procedents de lexcavaci per a terra-plens i altres usos de la mateixa obra? . / ?

13 Com a conseqncia d'una possible incompatibilitat entre els materials que en componen les dife-rents capes.

Des de fa un temps, sovint sentim a parlar dels grans problemes del planeta,com el canvi climtic, el deteriorament de la capa doz o les conseqnciesde la pluja cida. Efectivament, es tracta de grans problemes que requereixengrans solucions. Ara b, aquest fet no significa que els ciutadans, amb les nos-tres accions i actituds, no puguem tamb contribuir a corregir-los.

Lorigen daquests grans problemes sn principalment les emissions de gasosa latmosfera. El dixid de carboni (CO2), els clorofluorocarburs (CFCs), elsxids de sofre i nitrogen (SO2 i NO2) sn, entre altres, els causants de lescal-fament de latmosfera, la desprotecci solar de la terra, lacidificaci de llacs iembassaments, i la destrucci de boscos. Els principals emissors daquestsgasos sn els processos de producci denergia a les centrals trmiques i laignici de combustibles en transports, calderes o motors de combusti.

El que acabem de dir significa que el nostre paper per contribuir a resoldreaquells problemes s molt important: tant sols disminuint la despesa energti-ca del nostre edifici, redum la producci denergia i, per tant, lemissi delsgasos perjudicials per al medi ambient.

Altres grans qestions que ens han de preocupar sn lesgotament de recursosnaturals i laugment progressiu de residus. Laigua, la fusta, els minerals i elpetroli sn cada cop ms difcils de garantir per a les generacions futures.Daltra banda, cada dia generem quantitats ingents de residus que sacumulenen deixalleries i abocadors, moltes vegades amb poc control sobre la seva toxi-citat potencial.

Un consum responsable, prioritzar els materials que siguin de producci sos-tenible, reduir deixalles, reciclar i reutilitzar sn prctiques habituals que ens fanpartcips en la cura del nostre planeta.

41

3 Prctiques sostenibles en ls dels edificis3.1 Els impactes mediambientals dels edificis

Collegi dAparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona - CAATB

3.2.1 La compra verda

La dinmica de la societat actual dirigeix les nostres tendncies, propiciant les-tandarditzaci de tot all que ens envolta. Comprem el que sanuncia, all queha estat objecte duna millor campanya de vendes, o el que, a primera vista,sembla ms econmic. Aquests parmetres no sempre acompanyen la millortria. Els criteris per adquirir el que necessitem amb un nivell de qualitat accep-table i amb un preu raonable semblen, a vegades, difcils de determinar.

En primer lloc, haurem de reflexionar sobre la necessitat real de comprar, jaque moltes vegades canviem el que tenim per modernitzar-nos, sense que elproducte de qu disposem hagi arribat a la fi de la vida til, sense haver-hi fetun acurat manteniment o sense pensar a reparar-lo.

Cal fer lesfor danalitzar les caracterstiques qualitatives del que es compraper tal de no obviar aspectes tan importants com el respecte al medi ambient,el comer just i lestalvi econmic real, a mitj i a llarg termini.

Ats que la informaci que sutilitza com a argument de venda no sempre sclarificadora, s bo de recrrer a productes que tinguin certificats reconeguts,com sn les ISO 9000 (de qualitat) i 14000 i/o EMAS (de medi ambient), les eti-quetes ecolgiques, les etiquetes deficincia energtica, etc. Aquests certifi-cats i distintius garanteixen que els productes han estat fabricats sota criterisde qualitat i respecte mediambiental i que han estat verificats per organismesindependents.

Les principals etiquetes reglamentades que actualment existeixen sn:

42

3.2 Prctiques de sostenibilitat en ls de ledifici

Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya

European Union Eco-label

Etiqueta ecolgica de la Uni Europea

43

Blauer Engel (Angel Blau)

Etiqueta alemanya

AENOR Medio Ambiente

Associaci Espanyola de Normalitzaci i Certificaci

Environmental Choice Program

Etiqueta canadenca

NF Environnement

AFNOR Certification

Associaci Francesa de Normalitzaci i Certificaci

FSC (Forest Stewardship Council)

Associaci formada per representants de la indstria de lafusta, propietaris forestals, grups indgenes i les ONG

ANAB Associazione Nazionale per lArchitetturaBioecologica

Etiqueta italiana

Miljmrkt Swan (Cigne Blanc)

Certificaci comuna als pasos escandinaus (Sucia, Noruega,Finlndia, Islndia i Dinamarca), coordinada pel NordicEcolabelling

PEFC (Certificaci Forestal Paneuropea)

Iniciativa del sector privat forestal

Aquests segells certificats no shan de confondre amb els nombrosos distintiusque es marquen als productes amb carcter informatiu i que, habitualment,noms sn arguments de venda.

En suma, lobjectiu fonamental de la compra verda s el consum responsable,s a dir, ladquisici noms daquells productes que siguin estrictament neces-saris i que afavoreixin la sostenibilitat

Recomanacions per a fer una compra verdaAparells domstics

Els aparells domstics sn els grans consumi-dors denergia dels nostres edificis. Per aquestmotiu, s molt important que a lhora de com-prar-los ens assegurem de leficincia energti-ca del que comprem, ja que, tot i que en un pri-mer moment decidir-se per un electrodomsticms eficient suposi un increment en el cost decompra, amb lestalvi energtic que obtindremrecuperarem la inversi inicial molt aviat.

Per conixer-ne leficincia ens hem de fixaren lEtiqueta Energtica que han de portarsegons la normativa europea.

44

Aquests logotips indiquen que els materials sn reciclables,per no que es tracti de materials reciclats.

Punt verd: aquest logotip ens informa que lenvs estfabricat segons les especificacions legals i que, si elconsumidor el diposita en el contenidor corresponent,passar per un procs de reciclatge.

Els aparells de baix consum a ms de ser ms eficients energticament,tenen un menor consum daigua.

Sistemes de calefacci i aire condicionat

A lhora de triar el tipus i sistema de calefacci o daire condicionat, s moltimportant comptar amb lassessorament dun tcnic que, primer, recomani elsistema i, desprs, dimensioni la installaci.

s fonamental la tria del combustible que sutilitzar; en aquest sentit, snecessari conixer quina afectaci produeix cada combustible sobre el mediambient.

Leficincia energtica de laparell triat tindr tamb una repercussi directa enel consum.

Per a zones de climes suaus, una bona soluci s la bomba de calor que com-bina la producci de fred a lestiu i calor a lhivern.

Escollit el sistema, cal encarregar els treballs per installar-lo a una empresaespecialitzada, registrada i homologada, que garantir la installaci i aportarsolucions als dubtes que puguin sorgir.

s molt important no oblidar-se de collocar un termstat que permeti contro-lar les temperatures de servei recomanades: 20 C a lhivern i 25 C a lestiu;per dormir, 17 C a lhivern i 27 C a lestiu.

45

Petroli i carb sn molt contaminants

Llenya comprada habitualment de producci no sostenible

Energia elctrica el 93% s de fonts no renovables

Gas el menys contaminant

Radiaci del sol la ms sostenible

-

+

sost

enib

le

Els mobles

Per realitzar una compra verda en lmbit del mobiliari, cal tenir present dosconceptes:

Si s de fusta, sha de saber com ha estat gestionada la producci delsboscos.

Si s de fusta aglomerada o altres materials, cal conixer quins productestxics poden contenir.

Lnica manera de saber si la fusta ve de boscos dexplotaci forestal contro-lada i, per tant, assegura la salut de lecosistema, s mitjanant la compra defusta certificada. El segell FSC (Forest Stewardship Council) pertany a unaassociaci formada per representants de la indstria de la fusta, propietarisforestals, grups indgenes i les ONG, que certifica la producci sostenible de lafusta.

Els aglomerats de fusta poden contenir productes txics com compostos org-nics voltils (COVs), que es desprenen del material i poden causar irritacions ales vies respiratries i allrgies.

Altres materials, com els organoclorats (PVC, CFCs), poden representar riscosper a la salut i el medi ambient en utilitzar-los, per no en podem deixar debanda la toxicitat en el moment de la fabricaci i com a residu.

Quan triem els mobles, cal escollir els fabricants que tinguin certificacionsmediambientals (ISO i EMAS). Tamb cal demanar quin tipus de protecci porteni triar pintures naturals, bases aquoses i olis i ceres per protegir la fusta.

La compra diria

Ats que sn molts i molt variats els productes que diriament arriben als edi-ficis i als habitatges, s molt important que la compra verda sigui practicada deforma constant.

Els conceptes generals que hem de tenir en compte sn:

Triar els productes que estiguin certificats amb ecoetiquetes (ull amb elslogotips!).

Comprar productes locals, mesura amb la qual seviten els consums que eltransport comporta.

Triar productes sense envasos superflus, a granel, o recarregables, perquaix es redueix el volum de residus, i prioritzar els envasos de vidre o el paperen lloc del plstic o el metall.

46

Evitar productes agressius per al medi ambient, com clors (lleixius), fosfats, salfu-mants, netejaforns, que impedeixen els processos biolgics de depuraci de lai-gua, a ms de ser perillosos per a la salut, ja que sn nocius, irritants i moltes vega-des altament inflamables. Hem de rebutjar el consum excessiu de bosses de pls-tic i anar a comprar amb un cistell o un carro. Cal que fem de la nostra compra di-ria un exemple de consum responsable.

3.2.2 Ls de ledifici

s responsable: optimitzar els recursos

Prcticament el 80% de la despesa daigua i energia que es consumeix duranttot el cicle de vida dun edifici, des del moment de la construcci fins a lende-rroc, t lloc com a conseqncia de ls de qu s objecte. El subministramentdaigua, gas i electricitat ens s indispensable per desenvolupar la nostra acti-vitat diria. Ara b, les necessitats daquests recursos sincrementen cada copms a causa de la incorporaci dinnumerables aparells que ens fan la vida mscmoda i confortable, per que disparen els consums. s tan fcil prmerbotons o obrir aixetes per tenir el que ens cal, que ens oblidem de la veritableimportncia de disposar a casa daquests subministraments i, malauradament,els malgastem!

Daltra banda, el fet de mantenir el nostre edifici en forma, efectuant un mante-niment peridic de les installacions i revisant els elements constructius per talde prevenir desperfectes, en completar ls sostenible i el far ms eficient.Hem de ser conscients que s ms efica fer un s responsable en un edificiconvencional, que un mal s en un edifici construt amb moltes mesures des-talvi energtic i aigua.

Laigua

El b ms preat de qu disposem s, dissortadament, malbaratat. Necessitemlaigua per cuinar, per rentar-nos, per beure-la... Fer-ne un s conscient s lamillor i nica eina per reduir-ne el malbaratament. Si cada vegada que veiemcom raja laigua ens parem a pensar la quantitat que sen va per les clavegue-res sense haver estat aprofitada, de ben segur que tancarem laixeta.Igualment, molts dels electrodomstics requereixen aigua per funcionar, demanera que un s correcte daquests aparells (programes de rentar estalvia-dors, crregues completes, etc.) tamb ens ajudar a aprofitar al mxim laigua.Algunes mesures molt eficaces sn la collocaci de reductors de cabal i aire-jadors a les aixetes i cisternes dels vters, la reutilitzaci de les aiges grisesper omplir les cisternes del vter i ls daiges pluvials per regar amb sistemesde degoteig.

47

Consum energtic

Lenergia ens s indispensable per a ls de ledifici, per al funcionament da-parells elctrics, per a lenllumenat, per a la calefacci i laire condicionat...Gaireb tota aquesta energia prov de fonts no renovables, per la qual cosa sfonamental fer-ne tamb un s controlat. Evitar els llums i aparells encesosinnecessriament, controlar les temperatures de servei de laigua, la calefaccii laire condicionat amb programadors i termstats, canviar les lmpades din-candescncia per les de baix consum installant, a ms, sistemes de regulacii control de llum, i allar les canonades daigua calenta sn algunes de les mesu-res que tenim a labast per reduir el consum energtic i assolir una despesaeconmica. Altres prctiques habituals com la ventilaci diria ens proporcio-naran aire saludable i un millor confort.

Temperatures recomanades

s dels aparells domstics

Pel que fa als nombrosos aparells que hem incorporat a la nostra quotidianitat,podem fer molt perqu funcionin ms eficientment. Hi ha un aspecte fonamen-tal que hem de considerar: ls que en fem, ja que si els utilitzem de maneracorrecta, podem estalviar energia, aigua i diners. Utilitzar a ple rendiment la ren-tadora, lassecadora i el rentavaixella, acumular roba en planxar, aprofitar elforn per cuinar ms dun plat a la vegada i evitar les portes obertes de neveresi forns sn hbits diaris per optimitzar els recursos.

El manteniment

Cada dia tenim ms cura del nostre cos i pensem sovint a fer una dieta sana opracticar lexercici. En canvi, hem anat perdent a poc a poc el costum de man-tenir i reparar tot all que ens envolta. Frigorfics, televisors, rentadores, etc.,sn substituts habitualment per uns altres de ms moderns abans que siguinecessari o, de vegades, per ra de no haver-hi dut a terme un manteniment

48

Aigua calenta sanitria >35

Aire condicionatdia 25

nit 27

Calefaccidia 20

nit 17

acurat. Pel que fa a ledifici, canviar-lo no s tan fcil, i per aix s molt impor-tant recuperar el concepte del manteniment. La revisi dels diferents elementsconstructius, de les installacions i dels aparells domstics perqu estiguin enbon estat ens permetr no noms obtenir les prestacions que els demanem,sin tamb allargar-ne la vida til. Finalment, en el moment de fer reformes, smolt important reforar lallament daquells punts que ho necessitin i no obli-dar-se deliminar els ponts trmics a fi devitar humitats per condensaci.

3.2.3 Els residus i el reciclatge

La tercera part daquest captol est dedicada a tot all que llencem. Les dadesobjectives sn esferedores en aquest sentit, ja que la producci de brossadomstica a Catalunya s duna mitjana de 1,5 kg per persona i dia. Aix supo-sa ms de tona a lany per a cada un de nosaltres (si som quatre a la famlia,dues tones de residus a lany). Si acumulssim tota la brossa que produm enun sol dia a Catalunya, podrem omplir una illa de lEixample, de 5 plantes dal-ria. Amb un any, podrem fer crixer la ciutat de Barcelona amb 36 illes dunaalria igual a la de lhotel Arts.

La primera mesura que podem aplicar per aturar el creixement desmesurat detota aquesta brossa s reduir la producci que en fem, evitant de comprar ali-ments sobreenvasats; rebutjant les safates de suro; triant envasos reomplibles;quan necessitem productes que inevitablement van envasats, escollint els dedimensions ms grans; comprant a granel; adquirint productes locals senseenvs; anant a comprar amb la cistella... Es tracta dutilitzar tota mena destra-tgies per reduir el volum desmesurat denvasos, que arriba al 70% de la bros-sa domstica.

En segon lloc, i fonamental, cal reciclar. La millor manera daconseguir-ho sno comprar productes txics o que estiguin fabricats amb materials perillososi participar activament en la recollida selectiva descombraries que fan elsmunicipis. Separar els diferents residus fa possible, duna banda, que no con-taminem les aiges i, de laltra, que els puguem incorporar als processos dereciclat i transformaci per tornar a donar-hi servei.

La darrera mesura, i no menys important, s reutilitzar tot all que encara tin-gui un s possible, ho podem tornar a fer servir nosaltres mateixos o cedir-hoa daltres persones: roba, joguines, mobles, o aparells domstics que es puguinreparar... Abans de llenar res, hem de pensar si encara es pot utilitzar.

49

Els residus sagrupen en les famlies segents:

Orgnics:

Sn les restes de menjar, plantes, els taps de suro, els tovallons de paperusats, serradures de fusta natural (sense tractar amb pintures, olis o vernis-sos).

No sn les restes del tabac, compreses i bolquers, llapis i bolgrafs, brutciadescombrar.

Qu en fem? Podem fer compostatge, o portar-los als contenidors de reco-llida selectiva orgnica (taronges) amb bosses biodegradables homologa-des.

Plstics, brics, llaunes:

Sn tots els envasos lleugers i les bosses fabricats amb aquests materials.

No es poden barrejar amb els envasos que hagin contingut productestxics, com ara pintures, o productes qumics a fi de no contaminar-los;tampoc no es poden barrejar amb les restes informtiques que continguintinta, ni amb els aparells domstics.

Qu en fem? Portar-los als contenidors de recollida selectiva de plstics,brics i llaunes (grocs).

Vidre:

Tots els envasos de vidre.

No hi hem dincloure els taps, ni els miralls, els vidres armats, les bombeteso fluorescents, els pots de medicaments o la cermica.

Qu en fem? Portar-los als contenidors de recollida selectiva de vidre(verds).

Paper i cartr:

Tot menys els tovallons de paper usats.

Qu en fem? Portar-los als contenidors de recollida selectiva de paper i car-tr (blaus).

Perillosos o especials:

Les piles, els cartutxos de tinta, les restes dolis, els fluorescents, les pintu-res i els dissolvents, els aerosols, els medicaments.

50

Qu en fem? Portar-los als establiments on els hem comprat, o al punt verdque tinguem ms a prop.

Distintius de toxicitat

Diversos

Els mobles, la roba, les sabates, les joguines, els aparells domstics.

Qu en fem? Adreceu-vos a ONGs reconegudes que els lliuraran a gent queels necessiti.

La conclusi de tot el que hem exposat s clara: hem de ser responsables ambles deixalles, perqu cal deixar dembrutar el planeta.

51

txicperills per al medi

ambientnociu i irritant inflamable

explosiu corrosiu comburent

52

Activitat o acci . / ?Hi ha installats reductors o limitadors de cabal a les aixetes idescrregues daigua? . / ?Es t cura de tancar laixeta sempre que no sutilitza (en rentar-se lesdents, en ensabonar-se a la dutxa...)? . / ?Es canvien les bombetes dincandescncia per bombetes de baixconsum? . / ?Sapaguen els llums quan no sn necessaris i els aparells elctricsquan no es fan servir? . / ?Es fa un manteniment peridic per evitar que degotin aixetes o revisanti netejant els aparells? . / ?Es t cura de ventilar ledifici (almenys hora al dia) per tal de renovarlaire interior? . / ?Sevita de generar sorolls en perodes de descans, com ara molestarels vens en no moderar el volum del televisor? . / ?Quan es cuina als habitatges, hi ha el costum de tapar les cassoles iregular el foc a la mida justa? . / ?Als habitatges, hi ha el costum dacumular la roba i els plats abans defer la bugada, posar lassecadora, el rentavaixella o abans de planxar? . / ?Se separen els residus fent una recollida selectiva de les escombrariesprodudes (paper i cartr vidre, plstic, metall i brics orgnica piles medicaments...)?

. / ?Es visita el Punt Verd ms proper de casa per rebre informaci dequines coses shi poden portar? . / ?A la comunitat, es t cura de la neteja i conservaci de la faana? . / ?

Es compleix. Es compleix a mitges / No es compleix? No ho sap

3.3 Qestionari dautoreflexi en ls

s (usuari)

53

Es disposa dun certificat de solidesa de la faana ems per un tcnicespecialitzat? . / ?Es disposa dun programa de manteniment per a cobertes i terrats iperidicament sen fan inspeccions i una bona neteja? . / ?Es repinten peridicament els elements metllics de reixes i baranes? . / ?En comprar pintures, sescullen les que sn de base aquosa? . / ?Es gaudeix daparells elctrics eficients energticament i sescullenprogrames de baix consum? . / ?Es trien productes amb ecoetiquetes o amb certificacions de gestimediambiental ISO14000 i EMAS? . / ?Es disposa de termstats per regular la temperatura i programadorsque permetin ajustar-la a la nit? . / ?Es mantenen les temperatures per sota de 20 C a lhivern i per sobrede 25 C a lestiu? . /