SVMARI O e civil. · per alimentar les nostres ànsies més que infinites. Ens trobem dones, a una altura d'evolució en la que ja no pot prosseguir l'avenç si no fitem les nos-tres

R E D A C C I Ó I A D M I N I S T R A C I Ó

C A R R E T E R A DE G IRONA ,NÚM. 27

P R E Ö S DE SUBSCR IPC IÓ

Etpanya, 6 ptes. l'any; Estranger 6'EO p U t

SVMARI Més enllà, per J. M / Guardia — Nadala, per J.

Gelabert — E s per tu, vila enyorada, per J. Fi-

gueras.—Nit de Reis, per Joan Bruguer.— La

decadència del fútbol, per Jeroni Prats.— Hiver-

nenques, per C. Pruneda — L'església de Sant

Poi, clixé per F. Vidal—De Música, per Mentor.

Fútbol, per lust — Publicacions rebudes.—

Crònica locai — Moviment del port.—

Registre civil.

O

Preu: 50 Cts.

LLORÉNS . Obradors 7ipogràfics . Palamos

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

A L I M E N T S per a Règ im Dièt ic i Diabètic de la

casa Manue l Frèrcs de Lausanne (Suiga) i

Xacolates PURES DE C A C A U , elaborades en el Convent

de LA TRAPA pels RR. PP. C I STERNENSES

DIPOSITARI

EXCLUSIU

Carrer de Fernando VII,

Ricard Rocafort ( . ^ ^ s ^ 14. - B A R C E L O N A

CON UN E JEMPLAR DB LA

soie mim DE mmu ( Baìity - Baiilière ^ Riera )

tendrá más de trescientos mí! datos y señas

Je cuantos se dedican al Comercio, In-Justria, Agricultura. Minería, Ganade-

ría, Profesiones, etc., en la extensa y rica región catalana

CUATRO PRECIOSOS AlAPAS

BN COLORES • •

1 TOMO BÓLIDAKESTB EVaUJU>SBVASOl

2 0 P«B«ta«

Franoo de pert«« «a toda Bapal*

iDuarlos BalIlj-BalUlère y Riera Reñidos, 8.1. 3oxuiejo de Oleate, nàm. 340 • BABOBZiOVA « • • • • • • • • í h

Hotel Ibérica Comte de l'Assalt

B A R C E L O N A

Telefon, 4915 A.

Allotjament per dia 9 i IO ptes

Idem per Ilargues temporades a

preiis convencionals -:- Coberts

a 4 ptes. Es serveixen banquets

a preus moderats i també es

disposa de Hoc per allotjar cara-

banes d'excursionistes amb un

ESPLENDIT SERVEL


ALFOMBRES

TAPÎCERIES

LLENCERIA

Plaça 5t. Jaume B A R C E L O N A = = = :

TELÈFON190 ft :: llilllllllilillllllllllllílll Honorat,1 i 3

IMPORTACIÓ DIRECTA DE TAPIÇOS DE SMIRNA I PÈRSIA (ORIENT)

ESPECIALITAT AMB ELS ANUSATS A MA DE FABRICACIÓ NACIONAL


Pîçarra Artifi-

cial Marca ROCALLA ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ Représentant gene

ral per la provincia de Girone.

J. Oller. Cervantes, 24. Palamós TELÈFON. num.52

B n B-n

s a n B

il S (aBB-

Gñr . H o s t m a n n ^ Steinberg'sehe Farbenfabriken — = C E L L E (ALEMANIA) _ = = _ = _

- F A B R I C A DE T INTAS PARA LAS ARTES GRAFICAS ::

CUCHILLAS PARA TODAS LAS INDUSTRIAS, DE LA

M E S S E R F A B R I K R E I N S H A G E N REMSCHEID - REINSHAGEN

Representante y Depositario para España

Jacob ê/í <S> A R I B A U , 1 3 3 BARCELONA T E L É F . 4 2 8

•BBI

B B

especialidad en fotograbados para revis-

tas y catálogos

A L I C A N T E

N.® 8 Travesía BELADON


Hotel i café TRIAS S i t u a d o immi l lo rab le , d a v a n t d e la m a r , d e la E s t a c i ó , del p a s s e i g i a] c o s t a t d e 1' a d m i n i s t r a c i ó d ' a u t o m ó b i l s

hiabítacions comfor tab les -Espléndi t saló m e n j a d o r

MAGNÍF ICA SALA DE BANYS D'AIQUA DE M A R I DOLQA

GARATX TELÉFON, 36

B ^ l E ^ c : k ! X j O n s r ^ Fábrica propia de mobles per o f ic ines -Mul t icopis -tes Máqu ines per calcular i demés invents

m o d e r n s per la oficina

G a s a G e n t r a i

Earcslona e i a r í s . n.® 5

D i r e c . T e l « g .

drliis- liarifleni

T e l é f . A . 4 5 8

C o m p i n y i a G e n e r a l de C o m e r g . S, A. C A B A N S M A G I V I N A L S ) =

" T r a n s p o r t s i A d u a n © «

C a s e s a P o r t - B o u , C e r b è r e , I r ù n ì H e n d a y a

Garrel Cristina, 2. Telefon 1692. Bsrcelona


C I

^ C E R E B R I N O MANDRI

^ ^ CURA EL DOLOR I DE CABEZA,

NEURALGIAS, DOLORES ^ NERVIOSOS O REUMATICOS

a YLASMGLESTIASPERIODICASDELAMUJER NUNCA PERJUDICA

MARCA R E G I S T R A D A

'TÍLanera de fornarfo

Para el dolor de cabeza, neuralgias diversas, (faciales, ni

tercostales, de ríñones, ciática, etc.), molestias periódicas de la

mujer y, en general, en todo ataque agudo de dolor, una cuchara'

dita disuelta en agua, una, dos o tres veces, con media hora de

intérvalo. En el reumatismo febril una cucharadita tres o cuatro

veces, repartidas durante el día, en la misma forma. En las afee,

ciones dolorosas crónicas se toma en ayunas ocho días de-cada

mes y una o dos veces caso de presentarse el ataque de dolor.

Usado en esta forma y siguiendo siempre el consejo del médico

se logra vencer enfermedades dolorosas arraigadas y siempre

aliviar grandemente a los enfermos.

Preparado por Francisco Mandri, Médico y Químico

Farmacéutico en su Laboratorio, Escudlllers, 6, Barcelona


A N Y X I V PA I .AMÓS , D E S E M B R E DE 1 9 2 7 N Ú M . 1 6 8

Mes enllà I

Si no suposem una prolongado

eterna de l'ifìdividualitat, no podem va-

lorar pas res en la vida. La persecució

de la félicitât careix completament de

sentit llògic sino davant d'una possessió

eterna; d'altra manera considerada, no

passa d'ésser un bonic joc de paraules

amb el quin distraiem nostres ocis i en-

ganyem l'activitat de nostres facultats

superiors.

El desig més intens i incommensu-

rable de la nostra ànima a la vegada

que sa més imperiosa necessitai, és el

descobrir aquest més enllà que ens

resta malgrat els estudis, ben ignot.

La flama de l'immortalitat ens té

atabalats a tots, per co nostre anhel d'

immortalitat és factor que actúa en l'u-

nivers amb tanta realitat com les for-

ces mecàniques.

Per tant, no resulta lògica la rao

de creurer que la continuada accio d'u-

na força mecánica pugui arribar a

guanyar les més grosses resistències i

no capir que l'anhel investigador és

capaç de guanyar els més grandiosos

obstacles.

Per què pregunto jo, ha d'estar el

pervenir de l'univers a mercè de les

forces més cegues i no a la de les for-

ces més superiors i reals?

El cami recorregut o explorât—que

podriem dir-ne—per la vida, fins a arri-

bar a nosaitres s'ens mostra amb una

continua successió de necessitats que's

van satisfent a mesura de nostres

afanys.

La consciència i la rao han sigut

donescreades exclussivament pera sa-

tisfer les necessitats quela vida imposa.

I ara ens trobem a un pas del camí as-

censional tan dificultós d'escalar que

s'ens fa impossible seguir avançant, si

no veiem obrir-se davant de nosaitres

un horitzó lluminós i resplendent. La

vida no té cap valor i per lo tant, careix

de sentit si no l'encarrilem fins a l'e-

ternitat.

Els dogmes de la santa religió

cristiana mantingueren en altres épo-

ques nostres esperances d'ultra tom-


138 MARINADA

ba; però avui anem a l 'enterrament d'a-questes creences que foren durant tants de seg les l'aliment espiritual de l'hu-manitat , i veiem per altra part , que els ideals ter renys amb qué volguerem substituir-les no serve ixen per a man-tindrer l 'ordre moral i alentar la marxa ascensional de l 'home.

Davant de tot, per dessobre de tot i a despit de tot, tenim l'ansia de viu-rer, no una centùria, sino e ternament ; tot ideal que avui dia no arribi a aquei-xes proporcions, una mica egoistes si voleu, sera per nosaitres insuficient per alimentar les nostres ànsies més que infinites. Ens trobem dones, a una altura d'evolució en la que ja no pot prosseguir l 'avenç si no fitem les nos-t res mirades al més enllà de la mort. L'immortalitat de la nostra consciència ha arribat a èsser una necessi tai vital.

Esperem dones, que la vida arribi a satisfer aquesta necessitat dita, que així com complimenta les anteriors, ha de atendre aquesta .

H La naturaiesa ens mostra que les

necessi tats surgeixen per èsser satis-fetes; que la funció acaba per a crear Porgan.

Es suficient la raó per creurer en l'immortalitat i que anem envers ella amb indefinibles ànsies.

La voluntat és quelcom de miracle; quiscuna cosa fora de la relació de la vulgarissima casualitat. (Per ço sentim la nostra lliure autoritat, i no logrem capir-la). Podem dones, esperar d'a-questa nostra voluntat autoritaria el miracle de projectar-se el més enllà de la mort?

Genera lment amb Texistència pas-sa lo mateix que amb les obres d'art:

la tècnica podem raonar-la descom-pondre-la ,sotmetre- la a una crítica de-tallista; però el sentit intim de l 'obra, necess i tem, per comentar-lo, viure'l , sentir-lo, apendre ' l instintivament i ai-XÒ é s ja força més difícil.

L'intePligència tendeix a represen-tar totes les coses per e lements pura-ment materials; per ço no podem re-presentar-nos lo espiritual, perqué al partir des de la matèria no busquem sa trascendència envers l 'esperit , sino el seu fons de pura materialitat.

El pas de lo material a lo moral és per nosaitres miraculós i inconcebible, però igualment miraculós i inconcebi-ble és el que va del r egne mineral al vegetal i d 'aquest a l'animal, i no obs-tant, veiem que la vida ha pogut cedir-li aquesta facultat.

Havem arribat a un punt de l 'evo-lució en qué ens trobem davant d'un obstacle formidable. La vida s 'ha anat arrossegant poc a poc i amb pena fins al gran obstacle, i ara, al topar contra d'eli, cau sobre si mateixa amb des-tructora velocitai, com onada al estre-llar-se contra la costa brava. Més en mig de la t remenda confusió, produïda pel topament i a t ravés de tan tro-bats moviments es desfà , en una subtil corrent que filtrant-se amorosament per l 'obstacle davalía a la mar; la corrent espiritual amb tot el dolorós esforç que hi oposa la mateixa, s 'aixeca en-vers l'infinit. Es en aquesta corrent en el meu entendre on devem orientar nost res especulacions per a lograr el triomf, en cap més altra part, perqué al meu modo de veurer perdríem el temps .

joSEP M." GUARDIA Clos de Cardò, Agost J927


M A R I N A D A 139

N A D A L A .

F a n c a p a B e t i e m J o s e p i M a r i a ; és l larg el camí , feixiiga la via. H i a r r i b e n al t a r d , ia n i t ja cloïa; DO t r o b e n hos ta l .. q u i n a m e l a n g i a ! . R e f u g i h a n ce rca t en u n a e s t a b l i a ; ja és closa la n i t i to t és o m b r i a . La n e u va c a i e n t i tot ho cobr ia . Mar i a s ' ado r r a , s ' a d o r m i s o m n i a . . . La foscor del m ó n , de cop s ' ac l a r i a . Els bons p a s t o r e t s TAngel d e i x o n d i a : <Anem a B e t i e m , • q u e en pob re e s t ab l i a el R e d e m t ô ha n a t q u e el bon D é u e n v i a : i ' escut de is m o r í a i s , la l lum i la guia el sol m é s f o r m ó s qui fa la nit dia!> La na f ra de i s cors, q u e el peca t obr ia , a m b l 'avís de l Cel t o t a s ' e n d o l c i a . De i s à n g e l s el c a n t a r reu s ' e s t e n i a , en t a n t que la n e u tot i n d r e t c o b r i a , i el Nin, i n n o c e n t , de f r e d s ' e s t r e m i a . .

E s p e r i u ,

v ï l c i e n y o r a d a

P a l a m ô s vila e n y o r a d a en tu s e m p r e es t i c p e n s a n t , tal com el r end i t a m a n t p e n s a st m p r e en sa e s t i m a d a .

Mon cor viu e n y o r a d i ç no p o g u e n t v e u r e ren<îs que la N a t u r a e t d o n à ; e t s un t roç d e p a r a d i s ioia de l M e d i t e r r à .

La m a r e t b a t de p o n e n t ; t e n s les m o n t a n y e s p r e p a r e s ; pro fas cara a to t s e l s v e n t s i en ton Hoc llur pas e s p e r e s .

Les t e v e s p l a t g e s p a i r á i s q u e d a t e n d e i r i l s c e n t ú n O s g u a r d e n els h is tor iá is-que r e c o r d e n t e s p e n ù r i e ^ .

C o n t e n d ' u n a l t p e r s o n a t g e q u e per m a r feia un v i a t g e ; en d e s e m b a r c a en e l s p o b l e s i veurer l lurs fills tan n o b l e s va p r o m e t r e q u e t r eu r i a I ' e sc lava tge q u e els t e n i a I ' amenaga de ls p i r a t e s .

Era u n rei molt p o d e r o s ; i e m p r e n d a t de la b a d i a per l ' amor q u e ' l s h i t en ia v a f u n d a r hi P a l a m ó s .

JOAN G E L A B E R T i C R O S A J. P I Q U E R A S RIBAS


140 MARINADA

Nií de Reís Les ombres del capvespre embol-

callen amb son negre i fred mantell a

la vila,que petita i enjogassada, estén

la munió de les casetes blanques a 1'

entorn de la velia església, com un ra-

mal d'anyells que porucs busquen llur

pastor. A ponent s'oviren encara els

últims desíells, en confós devessall de

tints sagnants, del moribont Febo;

lluny, molt Iluny, els estels parpelle-

gen com ilàgrimes que pugnin per

caure, el vent ni força té per moure

les branques deis arbres, que despu-

llades de son fullam, semblen talment,

braços esfereïdors que senyalen a l'ho-

me el fi de ses aspiracions, el fi de ses

penes; el mar rondina feréstegament

dintre &on antre misterios; una campa-

na plora melangiosament...

Es vigilia de'.Reis: Quin fred!

En ei carrer Major esbarts de nins

embolicats en sos bofandetes, es con-

ten llurs anhels...Els seus ulls espur-

nej'en d'alegria.

Ditxosos els que tenen mare! 1

riuen i salten i corren, i xisclen ale-

grois.Que en són de feliços! No senten

el fred qu'amorata ses manetes i en-

vermelleix son naset.. .sois senten la jola

jnfantívola que a dolls saboreja llur

inconscient animeta.

Amb la tranquil'litat del que no te

res per fer, esguardo aqueix quadret

que em recorda jorns ja llunyans, i a 1'

ensems també sento una joia indefini-

ble,infantívola,que s'apodera poca poc

de mon èsser... i recordo... Com pas-

sa el temps! Com cambia el cor humà!

Lo plaent en altres jorns (que res són

en l'immensitat del temps),a la crescu-

da deis primers peis del bigoti, resulta

comic i ridícul.

Camino...Arreu la mateixa alegría.

Nins espellifats amb el naset clavat al

vidre d'un aparador, miren amb ulls

de copdicia els xamosos juguets.

—Mira Pep quin tren. Té via i

tot.

—Més m'estimo aquell vapor: I tu

joan? Un grup de bordegassos de go-

rra fins el dateli, colpejant-se barroe-

rament, foragiíen ais infants del apa-

rador per posar-s'hi ells.

Les liéis que regeixen les actuacions

deis homes, les evolucions deis po-

bles, els terrabastalls de Thumanitat

se veuen sovint reflexades en els ac-

tes,ínfims i trivials de la vida ordinària.

Aquell grup de bordegassos i

aquell estol de nins, em fan pensar en

aquella sentència del cèllebre Rous-

seau: «El gran, el poderos, fa servir

sempre per son profit, al petit i des-

val gut.

De sobte mentres semblants cabò-

ries m'emplenaven mon cervell, una

veu infantina, dolça, arriba fins a Ies

meves orelles. Vaig girar-me rapid;

era una noieta esmirriada, de mísera

vestimenta, que deia a sa mare:

—Mare, vull qu'els reis em portin

una nina; no desitjo res més; Verität

que me la portaran? seguia ella, ben

doiçament, mirant a sa mare amb sos

negres ullassos—He sigut tot l'any

molt bona noia; he fet els «deberes»

de collegi,i sobretot,t'he estimât molt

•


MARINADA 141

Oi que me la portaran els reis? Diuen

que son molt ries i qu'estimen molt

ais nins bons. Oh , i que li faré uns

vestits més macos!— continuava amb

una pruïja de garlà que m'encantava—

Ja ho veuràs. La mare callava. En ses

faccions s'hi llegia, l'angoixa punyen-

ta, que amarava la seva ànima.

—Pilla meva—respongué al fi amb

tó dolorit— a voltes aquells Senyors

no es recorden dels pobres. . . .

Callà un moment, un instant de

silenci, d'eixos que tot ho diuen: amor,

angoixes, dolor, desesper d'una mare.

Una barreja de sentiments sagnants!

Em sembla veurer brillejar una llàgri-

ma en els seus ulls. Emmudi la cam-

pana.. . relluïren els estels.

—Som tan pobres filia — seguí

dient amb veu defallida— Quan el teu

pare, que al cel sia, estava entre no-

saltres, encara llavors... He sentita

dir que els reis no porten res a les ne-

nes que no tenen pare.

Vaig restar corprès. Aquest curt

diàleg qu'encloia tot un drama, hem

feu saborejar, uns moments, l'immen-

sa amargura d'un cor de mare. Els

seus últims mots me punxaven l'anima.

El îresseig seguía al meu entorn.

Xerroteig infantfvol... doli; murmur! de

converses... espinguets de joia... tot

bullici, tot alegría: Solsament, com un

crudel contrast (¡oh vida tu mateíxa

no ets res més que un constant con-

trast!) veía aquella pobre mare amb sa

fílleta que comen(;ava a probar les

desil'lusíons d'aquesta existència.

Elles seguíen caminant i parlant;

més no hem fou possible oír cap més

mot de sa conversa. Trista,molt trista,

tíndria que èsser, i vegí a la noieta

amargament baíxar la petita i pà l l ida

testa, mentres sa mare amb sos ulls

extàtics, amarats en llàgrimes, sem-

blava dir-li, amb mots esculpits per el

dolor.

«¡Som pobres! Déu ens castiga

perqué som pobres! No podem gosar

nosaltres... No, no; en nostra ànima

sols hi entren trísteses!

jSom desterres de l'humanitat! Tu fi-

lieta meva, ni un trist juguet, altres en

tindran molts, tants qu'els abandona-

ran amb fàstic... No ploris filia meva,

no ploris, nosaltres no podem gosar. . .

Som pobres!»

I creixien els crits,! la gatzara crei-

xia. Era la rialla irònica, sarcàstica, de

l'Humanitat.

Lluny, moltl luny, en la volta biava

devinguda negra, floria Testel'lada, un

domase curuil de llàgrimes! Son po-

bres—semblaven dir bo i espurnejant

com si pugnessin per caure—son po-

brest

JOAN BRUGUER C R U Z

Co l leg i Valldemia.—Gener 1928


142 MARINADA

L a d e c e i d e n c i e L a e i r u i D o i

L'afidó a Tespectacle fuíbolesc, es

¿roba, a la nostra terra, en franca da-

vallada. Una pila de simptomes ho

permeten endevinar.

Cal que ens en alegrem, cal que

ho deplorem? En començar l'apogeu

•jel fútbol, algú va enjoiar-se'n. Horn

ronfiava qué sotstrauria gent catalana

Je les «corridas de toros» i costarla

que el jovent caigués en aquesta afi-

eló bàrbara. No dubtem que, en

.iquest sentit, el fútbol va produir el

seu résultat. Però bé: les «corridas de

toros» tenen dos aspectes igualment

repulsius. Ho és l'espectacle sango-

nent i retro.spectiu en si i ho és l'acti-

tut del public durant la «corrida», des-

prés. Em contava un dia un amie qui

va viure llarg temps en terres ponen-

t'nes: cal veure corn es captenen, en

esser a la «plaza», uns homes asse-

nyats i circunspectes que vistos al ca-

rrer i tractats, no donen sino motiu de

tenir-los en gran respecte; allí son

uns energúmens,que descobreixen in-

sospitats baixos- instints. Igual passa

quan s'hi conversa;—deia també—son

condescendents, gentils,insinuants, en

qualsevol tema, però terribles i fins

grollers quan algú n'enceta un de tauri

i s'hi posa enfront. Dieu, però, si tot

això no recorda, d'una manera bastant

aproximada, els nostres dies d'alta

passio futbolística. Una comparació

bastant justa va poder establir-la tot-

!iom qui va voler.

Encara, però, va poder-se dreçar

una constatació més dolorosa. El fút-

bol, si va tenir la virtut de no deixar

produir, eri eis nostres joves, un pos-

sible endèriament tauri, va apartar-Ios

també, dels problèmes espirituals. Re-

cordo perfectament que, als meus dis-

set o divuit anys, ja predominaven els

temes futbolístics en les converses

dels joves d'aquella edat. Més tard,

això va engrandir-se. Les generacions

que ens han seguii han estât virtual-

ment dominades per una obcecado fut-

bolística total. Tothom sap que ais paï-

sos de raça germànica—el centre de

la civilització mundial, cal reconèixer-

ho—l'esport representa una cosa gai-

rebé fonamental en la vida deis joves,

i fins dels adults. Però, al seu costai,

eis problèmes espirituals son sentits

amb força. I, en un pöble normalment

construit, hom pot passar-se, encara

de gravitar a l'entorn de segons quins

afers immaterials, sobretot eis senti-

mentalment politics. Però hi ha altrcs

pobles on, aquests, deurien constituir

el pensament centrai dels ciutadans. I

en les noves promocions, que son es-

perança i han d'ésser generositat, molt

més que en les generacions d'homes

fets. Si això no s'esdevé, pot dir-se

que un pöble presenta la dimissió del

seu esdevenidor.

Cal recordar, respecte a això, una

cosa. Eis homes que a Madrid forma-

ren la selecció coneguda perla «gene-

ración del 98» i que va èsser assenya-

lada, anys enrera, com a una esperan-

ça regeneradora, retreia sovint, com a

una lliçô, la trista indiferència d'una


MARINADA 143

part del public hispànic, que va rebre

la nova dels desastres de Cavité i San-

tiago eixordant a les «plazas de toros».

Dones bé: algún dia caldrà recordar

als catalans que unes determinades no-

ves depressives van èsser rebudes

mentre s'escridassava als camps de

fútbol, convertint un torneig esportiu

en una Iluita sorollosa que, rrjoltes ve-

gades, enfrontava horries de dues ciu-

tats germanes. El dia que s'hi pensi

seriosament, una gran consternació in-

vadirá més de quatre cors que glatei-

xen per una alta aspiració paira! i que,

en una estona crítica, se n'oblidaren.

El més trist d'aquella passa fou el

guany que va fer en les joventuts.

Molts homes madurs, sorpresos en llur

actuació política per un dejuni forçat^

s'empassaren a una activitat esporti-

va. Per això, en ells, no podia repre-

sentar una pérdua trascendental per

una causa. Entraven a Tesport com a

purs dilettanti, amb una mica de cu-

riositat i per distreure, en una desvia-

ció, el seu afany d'intervenir en els

afers comuns. Les joventuts, coiitrà-

riament, eren contaminades cada dia

en grau major i perdudes per tota altra

cosa. Una obcecado turmentadora els

apartava, d'una manera gairebé abso-

luta, de tota preocupació que no fos

esportiva; eis joves representaven,

com hem dit, una esperança que es

perdía i, a més a més, una injecció,

mancada, de sang nova, la qual cosa

sempre representa un recul o una es-

tancació en la marxa ascendent de

qualsevol idea.

Hi ha homes que eis agrada apa-

rentar una fredor de cor davant de

problèmes i coses que, diuen, no eis

afecten personalment. Eis parieu d'un

afer determinai, i cuiten a advertir-vos

a inutilitat de qualsevol diàleg en

aquest sentit. No els interessa segons

qué! Creieu, de beli antuvi, que son

uns perfectes egoïstes, uns indiferents

ais quals res no escalfa. Però molts d'

ells—dissortadament situats, en llur

majoria, en la massa proletària—van

al camp de fútbol, al ring o a la pista

i demostren un entusiasme excessiu

que no els aprofita en cap caire perso-

nal i que tampoc, no serveix genero-

sament cap causa. Aquests homes que

no saben ni parlar de coses de l'espe-

rit, perqué no els interessen, obren

llur válvula de l'entusiasme al buid,

per un no res. Tot això fa pensar si

no va caure's coliectivament, en una

perversió espiritual, de la qual no som

encara guarits.

I aquest esport espectacular, male-

|ai per un public fàcilment cridaner, no

ha constituït un estât de coses al mar-

ge d'un altre. Més aviat, sense que

ningú ho fes a postn, l'haurà servit de-

plorablement. A Catalunya hi ha un

délit associador que agermana hornes

del Nord i del Sud, els de les planes

de la ratlla de l'Aragó i els de les cos-

tes i platges mediterrànies. El fútbol,

al contrari, els ha portât com a una

mena de guerra civil: ens hem fet te-

rribles enemics allí ón una rivalitat es-

portiva ha pogut nè.ixer.

El fútbol havia invadit Catalunya i

era Túnic senyor de les animes jovení-

voles. Ara devalla. Quanyarà aqüestes

animes la boxa o la cursa ciclista? Hi

haurà un retorn a l'ideai? Estem en uns

moments intéressants. Hi ha bons pres-

sentiments. A Tàrrega, la liquidaciô d'

un club futbolistic ha produit una bi-

blioteca ben muntada. De vegades val

la pena de passar una malaltia forta

perqué això ens farà més previsors i

més prudents un altre día.

JERONI PRAT (De «El Dia» de Terrassa)


144 M A R I N A D A

H i v e r n e n q u e s La Capíaire

Mireu la captaire

ranquejant i balba,

pídola una almoina

a la gent que passa.

Un portal l'arrecera

de l'aigua gelada

prò el vent la sacseja

i talla sa cara.

Pídola plorosa

i ningú l 'ampara;

de sos llavis lagos

neix una pregária.

En sos ulls mig cecs,

floreig una ll^grima...

Pobreta eaptiúre

que sola i desamparada.

Nii d'hivern

Quin temps al defora - quina nit que fà.

Cl.m bràmuis de fera — el vent bufa irat.

La pluja és glaçada — i es fica a la earn.

Els arbres sorollen - sinistres brandant.

L'aiguada brunzeiita - va riera avail;

des de aquí ma cambra — se sent el seu cant,

ai de qui s'oposi — al seu rabent pas.

Dessota teulada — qu'és bell divagar.

Els pobres captaires — quin fred passaran.

Les hores s'escolen — el temps va xiulant.

CASIMIR PRUNEDA I B A L O T


MARINADA 145

\

L'Csglésìa d e Sani Poi

Dibulx per F. Vided


146 M A R I N A D A

De Música

A l'Associació de Música d'aquesta

vila devem la satisfaccio d'haver pogut

admirar, el vintinou del passai desem-

bre, un art magnific i una gran artista.

Ja compendran els nostres llegidors

que ens referim a Aurea.

Aurea venia a nosaltres acompa-

nyada d'alabances i préstigis conque-

rits a tot arreu on havia actuat; el nos-

tre public, que si bé reb els artistes

amb les deferències i respectes que

son de rao en tota colectivitat culta,

no es deixa enlluernar fàcilment per

els dictats de les critiques foranes,

queda convencût, que aquesta vegada,

s'havien quedat curts els qui havien

proclamat a l'Aurea com una artista

genial, com una tràgica .sublim. Dir

que el public sorti encantat, entusias-

mat de la representació de Cants Plàs-

tics que dona Aurea a l'Associació

de Música la nit del 29 de desembre

passat, és dir una vulgaritat puig la

ploma no troba paraules ni l'interii-

gència matissos per a pintar l'efecte

artístic que Aurea i el seu art varen

produTr en la selecte i nombrosa

concorrència que omplia el Teatre

Carmen la nit de la dita represen-

tació.

L'art de Aurea, és la difícil repre-

sentació del sentiment i del pensa-

ment per mitjà del ritme,del moviment

acompanyat de l'expressió del rostre, i

si bé aquesta mena d'art és assequible

a tothom en quan a compendre'l, no

ho és sino a un artista de cor en quan

a produïr-lo: es precis que Aurea sen-

ti el seu art fins l'ultim recò de la se-

va ànima, fins l'última fibra del seu

cor, fins la més petita cèl lula del seu

èsser, per a que pugui interpretar les

accions dramàtiques que els seus Cants

Plastics representen, de la manera

magistral, magnífica, sublim, in-

superable e inimitable que encantats

admirem en tan gran artista.

Aurea representa dins de l'art una

d'aquestes rares actrius que de tant en

tant es presenten; una de les artistes

que passen a la posteritat rodejades

d'una corona de préstigis artistics que

no logra marcir l'espai ni el temps;

una de les poques glòries del art que

arriben a posar-se al nivell dels grans

artistes, indiscutits i indiscutibles, que

Thumanitat venera i venerará sempre.

Nosaltres ens. felicitem d'haver po-

gut admirar a Aurea i de qué l'eminent

artista siga compatrícia i des d'aquí li

enviem els nostres aplaudiments i feli-

citaclons, així com la seguretat de qué

el seu recort i el del seu art durará per

sempre entre tots quants poguerem

admirarla.

Palamós, üener 1928. M E N T O R .


MARINADA 147

r u i b o i

Gran activitat futbolística hi ha ha-gut en el compendi de la sortida del darrer nombre de Marinada i el d'a-vui. Per donar compte, dones, ais amies de fora, que per ells en particu-lar escrivim car els de casa ja n 'es tem abastament al corrent degut a la gran afició que regna , donarem un extracte dels partits .fent un lleuger comentan . *

* *

Partit de Campionat Port-Bou ÌÌ—Paìamós 0.

El résultat no pot èsser més inver-semblant. L'únic equip que fins ara ha batut al Port-Bou és a son torn de-rrotat per una copiosa pluja de gols. Explicacions? Disculpes? No cai ad-metre-les. L'equip paiamosi jugà pès-simament. Tingué una tarda tan grisa com la mateixa tarda d'aquell dia.

Dubtem que en Thistorial del Pala-mós torni a apuntar-s 'hi un nou 1 1 — 0 .

Com fou possible una tan gran desmoralització en un equip que ha resistit perfectament I 'empenta pode-rosa d 'equips tant o més forts que el mateix Port-Bou? Ja ho havem asse-

nyalat altres vegades . Hi manca l 'es-perit de Iluita. A més , el Palamós no sab presentar -se sol. Com els petits, necessita li donguin la mà, necessita sentir-se animai per veus amigues. I aquest és precisament el mal. Es la convicció del triomf, la fe rma resolu-ció de véncer , la fè en si mateix la que portará les victòries. Havem tin.-gut que rebutjar massa sovint la pa-raula «perderem» abans de començar. un partit. Entrant al camp prédispo-sât? a no véncer , no arribará mai l'e-quip paiamosi a copsar cap altura din-t re aquest sport. Fora dones, aquests prejudicis, equipiers palamosins! Com més fort sia el contrari, més refermeu la voluntat que aquesta sovint ha triomfat per damunt la més depurada tècnica.

*

Partit amistós

Palamós 2—La Escala 2

Fallaren les bones intencions que un grup d 'entusiastes portaven a cap, i per compte propi, per a fer venir al team de l 'Arenys els dies de Nadal. No restàrem però sens partit en diada


148 MARINADA

tant assenyalada i fou l'equip escaleno

qui s'enfrontà amb el de casa per la

diada de St. Esteve en partit amistós,

que així ho fou en veritat. Els esca-

lenos volgueren rehabilitar-se ais ulls

deis palamosins d'un partit en que la

passio els cegà i culmina amb un into-

lerable escrit a Baix Empordà que fou

enèrgica i encertadament contestât.

En aquest partit el domini fou al-

tern. No fou joc d'entusiasme. Domi-

na el Palamós en la primera part i

principi de segona decaient després,

lo que aprofità l'Escala per marcar els

dos tantos que li valgueren l'empat.

Els de casa marcaren un tanto a cada

part. Quatre corners es tiraren ais vi-

sitants per tres ais palamosins. Els

gols fóren entrats, d'un pase de l'Aliu

a Barber que aquest cuida de portar a

bon terme, rodant però, per terra eli i

el meta escalenc. El segón de penalty.

Falla en iMolla al primer intent i torna

a repetir-se essent aquest cop l'Aiiu

qui el tira, marcant. Els de La Escala

foren aconseguits per mitjà de l'inte-

rior esquerra d'un xut violent i també

de penalty el segón queprodui en ü o u . *

• *

Partit de Campionat

Palamós-Ceida (no acabat) corres-

ponent al primer de la primera volta.

A la fi i sospès per dugues vega-

des per pluja tinguerem la dissori de

presenciar aquest partit en terreny del

Palamós. Tan de bó hagués tornat a

ploure car no hauriem presenciat

la vergonya d'un acte incult. En el lli-

bre de blanques planes de l'element

esportiu paiamosi hi ha caigut una ta-

ca. Fem, plegats, els possibles per es-

borrar-la poc a poc, sens precipita-

cions. Comportem-nos degudament i

majorment en situacions com la de que

ens planyem.

D'altura vingué la taca. Quantes

no han caigut en altres tants llibres de

planes blanques i de la mateixa altura?

Són recriminables sempre les actituts

violentes però, i si esbrinessim a qui

correspon la major part de culpa? Es

que les protestes un i altre dia repeti-

des per diferents clubs contra deter-

minats individus que es diuen àrbrits,

no volen dir res? Són filles del caprici?

El cas que comentëm ens diu que

no. Però no ens hi cansem; en contra

de tots continuarem rebent uns o al-

tres, visites d'homes ineptes... per

tant si no ês aquí será allá que mal-

hauradament tornaran a produïr-se

nous actes d'incultura car la paciència

és sols patrimoni deis sants.

Fou un partit en què ambdós con-

traris posaren en joc rapidesa i combi-

nado. Tingué dos temps ben diferents.

Deixà dominar-se més o menys el Pa-

lamós en la primera part; en canvi a la

segona embotella al seu contrari. La

correcció de joc no ìou molt lleial per

part de! Ceida. A la primera part

aquest incorregué en penalty que no

ìou concedit essent aquesta decisió la

vanguardia dels incidents que més tard

havien de produïr-se. A les acaballes

d'aquesta part ODtingué el Ceida, de

cap, el gol que, després de la resolu-

ció del comité provincial, li dona la

victòria. En l'entremig dels dos temps

i en resposta a una pregunta oïm a l'ar-

brit (?) Sr. Péris lo següent: «No soy

hombre de penaltys bajo ningún con-

cepto.» Es cert,véritablement cert, car

a la segona part s'en produiren dos

més, un d'ells brutal, contra el davan-

ter centre paiamosi caiguent aquest

aparatosament i ai no concedir el càs-

tig i davant les protestes del púbic,

abândonà el camp uns 8 minuts abans

del temps reglamentar!.


MARINADA Î49

* * *

Partit de campionai

Olot 2—Palamós 3 correspon^nt al

sospés el dia 13 Novembre.

Es la primera afirmació de l'equip

Paiamosi en terrenyforà en el present

campionat.

La victoria la veiem indecisa. L'O-

lot és molt segur en son camp però

degut a la baixa forma en què es troba

creiem possible un empat. No fou ai-

xi i ens en alegrem car els dos punts

ens permeten esperançar un quart lloc,

molt honorable si tenim en compte

que entrem a la palestra per primera

vegada.

Poca cosa podem dir d'aquest en-

contre ja que no poguerem desplacar-

nos a Olot però donarem details de

com foren obtinguts els tantos. El pri-

mer de marcar fou en Molla a la sego-

na part d'un xut que rebé de Barti.

En Miró marcà el segon després d'uns

quants «driblings» i a llarga distancia

essent novament eli que degut a un

gran sprint fusellà desde poques pas-

ses la porta Olotina. Ens diuen que

el partit com tots el jugats amb aquest

noble equip muntanyenc, ha sigut co-

rrectíssim arbitrant amb justesa el Sr.

Planells.

* *

Parti! de Campionat

l). S. Bisbalenca 1—Palamós 2

( h i ûbtarà ara que els nois del

Palamós "són fets a prova de bomba

coni algù digué un dia?

Vegi's sinó^^{res partits dins una

setmana amb dos "dêsplagameiits. Per

el seu esfor^ bé memixien la satisfac-

ció d'una nova Victoria. Posàrem en

marxa a les 14'30 el «Rolls» de l'amie

Polis i entravem al camp bisbalenc a

les 15'03 i en el moment que Roma-

guera d ï âva el disgust a en Mayor.

Ens d o n W m compte seguidament

que la Uniârrenglerà lo millor de ca-

sa seva donVnt-nos també compte del

perqué. El 0\de la puntuació els fa

nosa i volen Vrovar de desempalle-

gar-se'n precisament amb els de casa.

La primera paVt es decanta neta-

ment a favor de l'àfluip propietari que

pressions la porta a e n Mayor dbnant

résultat. Romaguera marcà el tanto

recullint un centre û'AmetlIer. D'un

freekik el Palamôs anriba a l'empat.

Fou tirât per Dimas dà^pejant en Ga-

mos i rematant conjunrament Molla i

Gay .A la segonapart el W l a m ó s reei-

xi. Davantera i linia mitjàjuguen mes

cohessionats. Es tirada la brimera cor-

na contra La Bisbal. Res\ Un passe

d'En Forné a Molla l ' e m p a l a aquest

introduint la pilota per vëgada do-

nant aixis la victoria al PalamSs. L'ar-

bitratje del Sr. Prada força bé\ De to-

tes maneres xiula massa. * '

* *

En el prôxini nombre de Marinada

ressenyarem el partit Palamós-Olot

corresponent al diumenge passai. Per

endavant donem el résultat. El Pala-

mós va batre netament al Olot per 3

a 0. Contant amb aquest punts havem

establert la puntuació dels equips com

segueix.

PARTITS G Ü L 3

J. G. E. F. P. C. P.

Palafruiçell F. C. 11 10 0 ] 66 8 20

12 8 1 3 36 15 17 I ! 7 1 3 27 19 15 1 1 6 1 4 25 29 13 1 1 6 0 5 14 27 12 II 3 2 6 19 31 8 1 1 2 1 8 12 31 5

Fort Bou F. C. C. E. i D. A. U. S. Figiieres Paiamós S, C. La Escala F. C. ü lo t F. C. U. S. Bisbalenca 12 O O 12 6 45 O

JUST


150 MARINADA

Publîcacions reouaes Monografies mediques

El número 12 d'aquesta publicado, corresponent al mes de Juny, com ani-versari de la mort del gran savi caíala, publica Poriginal català d'aquest fasci-cle del qual només se'n coneixien la traducció francesa.

El text porta a més un retrat del mestre, unes dades tipogràîiques i un prefaci del professor laume Serra i Hunter en el qual s'estudia la seva obra filosófica. Aquest pròleg és una bella pàgina on s'analitzen les directives es-pirituals del Dr. Turró. Tota la seva psicologia basada en la biologia és es-tudiada en els orígens i lligams amb les idees filosòfiques, així com també la paradoxa de creure's un escolàstic, quan pel seu temperament i pel seu pensar n'estava tan lluny.

El text de Turró és una petita obra mestra. Extracte d'una obra més volu-minosa que no arriba a escriure, con-densa el pensament que fautor ha ex-posât en altres treballs i n'és una sin-tesi.

Estudia la valor de iMntrospecció com a métode de coneixement psico-logie i li nega la valor científica. Ell creu que en la fisiologia cal cercar 1' explicació del fet psîquic i bandeja tota explicació metafísica, vingui d'on vin-gui. Una a una va analitzant les teories que cerquen la relació del fenomen psíquic amb el fenomen fisiologie (Eb-bingaus, Fechner, Ostwaid, James) i en mostra el punt flac. Creu que cal establir una relació entre ambdós fe-nòmens, tan estreta com la que exis-teix entre els fenòmens físics o quí-mics amb llur causa.

Tota robra del Dr. Turró troba un magnifie compliment en aqüestes pà-gines precises, sobries de dicció, den-ses de pensament.

En el Notician s'insereixen «El cui-te deis grans homes», de I. Aguadé. Un estudi de Miquel A. Baltà «Les bacteriolisines especifiques de Turró i els fer mens defensius d'Abderhal-den». I un estudi sobre «Les doctrines immunologiques d'en Turró», del Dr. August Pi i Sunyer.

*

De la Biblioteca "lluro" de Maíaró. havem rebut un petit fascicle titolat "El Vectigal de la Carn" quadre dra-matic historie en un acte i en vers ori-ginal de! conegut escriptor Manel Ri bot i Serra autor també de la popular poesia "La Puntaire" que també es publica integre en el mateix volum.

Agraïm l'atenció. *

* •

"Canigó", revista mensual de vida deportiva, que veu Hum a Figueres com a organ del Centre d'Excursions i Esports d'aquella Cíutat.

*

:(! *

"Qaseta Comarcal", diari d'edi ció igualadina del que n'haviem llegit bones critiques i que nra, al rebre'l haveni visi que estaven ben fonamen-tades. Amb gust hi establiml'intercan-vi i ii desitjem llarga vida.

* * *

"Montseny", el simpatie periodic de Sant Geloni, s'ha embellit amb la publicació de magnifiquéis capsaleres i i anuncis expertament dibuixades per MORELL présentant aixís un conjunt vigorós i atractívol.

• • *


MARINADA 151

Son dignes d'esinent els extraordi-

naris publicats airib motiu de les festes

nadaienques i de Cap d'any per "L'O-

na de Vilassar de Mar" , "Diari de Ma-

taré", i "La Veu de Sabadell".

* * *

" M O N O G R A F I E S M E D I Q U E S "

''Diagnostic i tractament de les

afeccions ano-rectals". per Dr. Josep

Lentini i Diaz.

Es e! íitol del número 13 de "Mo-

nografies Mèdiques". Es un breu trac-

ta tde les nfeccions d'aquesía regió,

fet per un especialista tan capacitai

com és el Dr. Leniini.

Aqüestes malalties lian soferi en

els últims anys una gran transformació,

sobre tot en la t-rapéuíica. Les grans

conquestes de nous mitjants de curació

han beneficial ais maialts d'aquestes-

afeccions; Pelectricitat, la diatermia, el

radi, els raigs Roentgen, les injec-

cions esclerosants han estât emprades

amb èxit.

Avui el metge no els pot desconèl-

xer. Cal pensar que buna part dels

que sofreixen aqüestes malalties aca-

ben en una neurosis, car van minant-

los els sofrinients que si no acaben

en Ilur majoria amb la seva vida física

acaben amb la seva vida moral.

El Dr. Lentini estudia una per una

aqüestes afeccions, les descrió d'una

manera clara i en dona els mitjans de

curació que l'experiència mèdica acon-

sella.

Un altre bon Ilibre a anotar en la

col-lecció de"Monografies Mèdiques".

En el Noticiar! es publica un arti-

cle. —"El Dr. Rudolf Matas", del Dr

Aguade Miró, es reprodueix l'interviu

cel lebrada amb el redactor de "La Pu-

blicitat" amb l'esmentat Dr. Matas i el

programa del curs de Traumatologia

de l'Hospital de la Sta. Creu.

Crònica local No per qué haguem passai ja al-

guns dies del novell any havem de dei-

xar de felicitar aisnostres amies i subs-

criptors i ho fem així ben sincerament

desitjant els-hi en aquest any un se-

guii de benhaurances. «

* *

No han faltat diversions en les dia-

des passades.

El dia de Sant Esteve es celebrà

una bailada de sardanes, a càrrec de

rOrquestra la Principa! d'aquesta vila

en el Passeígde Marquefou molt con-

correguda.

En les Festes nadaienques en el

Casino <E1 Port» contractàren el Jazz-

band «Oriental», de Qirona que adès

dels concerts diaris, amenitzà els balls

que es vegèren tots dos dies concorre-

gudíssims.

El dia de fi d'any en el Casino <La

Unió» celebraren el tradicional ball

del ra'im i en l'endemà Cap'd'any, una

bailada de sardanes en la plasseta de

Wilson que no fou tan concorreguda

com la del dia de Sant Esteve.

La vigilia de Reis, es celebra la

acostumada arribada de Reis amb la

consegüení animació en els carrers de

curs que vessaven alegria.

Han estat reempresos els íreballs

en la carretera de la Fosca a fi de


152 M A R I N A D A

qué pugui quedar enllestida abansde

finir el mes de Març.

* *

En ['Hotel <Qerogl¡fic> de la Platja

de la Fosca, s'hi ha celebra! una sego-

na tanda d'exercicis parroquials que ha

tinguí un èxit encara més ressimador

que la primera El nombre d'exercl-

tants ha siguí de 55 o sigui 7 més que

en la primera tanda. La festa de con-

clusió d'aquesta tanda fou també bri-

llantissima, seguini-se en el mateix or-

dre que la festa de conclusió de la

primera. Durant la missa de comunió

fou batejat el cismàtic búlgar resident

a Angles, En jord i Lambreff i Costadi-

nofí qui adjurà dels errors del cisma

En l'acte célébrât en el Teatre Car-

me, el jove joan Isern de Calonge re-

cita una poesia alusiva ais 'exercicis

que acaba de practicar. Tot seguii,

féu us de la parauia l'Exercitant d'a-

questa tanda en Lluís Palli de Calón

ge; En Joaquín! Busquéis de La Esca

la; En joan Valmaña de Palamós; en

Liais Cadira de Palafrugell; N'Andreu

Ribera, President de la Delegació de

Palamós i el Rvnt Mn . Pere Dausà en

nom de tots els Rvnts. Directors de l à

Tanda.

Hi ha anunciada una tercera tanda

des del día 30 de Gener al 5 de Fe-

brer. *

* *

Al Casino <E1 Port» celebren ball de

societat a càrrec de .['Orquestra «La

Principal» de Cassa de la Selva força

concorregut si bé el temps el deslluí

quelcom.

5?î H'

Passa, gairebé desapercebuda, la

fira de Sant Antoni. No obstant, al

Centre República celebraren ball de

larda amb un plè.

El frissament de Carnestoltes ja s'

apodera dels qui ens son entusiastes.

Per el proper diumenge día 22 es son

anunciáis j'a els primers balls i passa-

des. * ^ *

Registre Civil Mes de Desembre

Nauements.~ju\ì Escofet Mateu,

Josep Alave Mnrcillach, Lluís Armela

Cundet, Maria Tresa Poch Turro, Au

rora Alvarez Bonhome, josefa Sureda

Sulés, Josep M.® luhert Qruart, Fran

cisco Ballesta Ureña, Maria Tur Forné

Dolors Santamaria Llanies, Andrea

Castaño López.

Defancions — Ginés Casadevall

Funquerna, de 80 anys, v idu;Juan Su

reda Perich, de 69, solter, Maria Call i

Deulofeu, de 48, casada; Magdalena

Sureda Andreu, de 75. vidua; Mai-ia

Palet Jofra, de 50 casada; Maria Pe

rich Perez, de 87, vidu; Sebastià Pu-

jol Pages de 61, casat.

Matrimonis.—]anTC\Q. Sitjes Costai

amb Dolors Cassá Rovira, Juan Sister-

na Cané amb Antonia Alegre Tarrés,

Lluis Bofill Serra amb Maria Corts

Tixé.

Movimeni del Pori Mes de Desembre

Vapors nacionals:

Carolas, Cabo Sta. Pola, Anclóla,

Vllafranca, Cabo La Plata\Berga.

Velers nacionals:

Joven Paquito, Ramona, Fernando

Gasset, 2.' Carmencita, Virgen De-

samparados, Virgen del Mar, Tarra-

gona, Monlsianell, Sor i Diligencia

Vapors estrangers:

Mont-Genèore, Mont-Ageli Chelma

francesos; Carpio, Cano, Kepwickhall

Capri i Boscan, anglesos; Nereide i

Color, Italians; Michael, greg i Dokka

norueg.


(Óy

J. Cabarrocas-Llucb Agent de Duanes Col legist

C a s e s a :

P o r t - J B o u i C e r l i e r e

CORRESPONSALS A PAR IS :

3, Rue Saint-Vincent-de-Paui

CASA ALIADA : L A V I O N —

Rue Stanley, 80 - Bruxelles

C o r r e s p o u s a l s a :

MARSELLA, LE HAVRE, GINEBRA, BASILEA, MELl-

LLA, LA JUNQUERA, IRÚN, B ILBAO I PASAJES

C a s a c e n t r a l :

B A U C i á L O l T A V i a J L a i e t a o a n ú m 3 0

V e l é f o n , 3 . 0 6 0 - 9 . P .

J


A G R I C U L T O R S Ü •mpleeu per tota classe de cultlus

LADOB F R U C T I D O R venda a tot-arreu

Fabricant: J o s e p T D o n c l ú s B a l a g u é .. T 0 R T 0 5 A

Companyia de Se- . N A T i ì N A I F gurs sobre la Vida , L M l ì M U l l M L L companyies francese«.

F U N D A D A L ' A N Y 1 8 3 0

Companyia de Segurs contra Acci-dents » Fundada i'any 1864. LA PRESERVATR ICE

Segurs d'Accidents del treball, Individuals, Responsabilitat civil per accidents de Tranvies, Automòbils, Carros i tota mena de vehicles. Corrents elèctriques, Res-ponsabilitat Civil de farmacèutics, Combinat d 'automóbi ls , complementari del de Vida. Robo, etc.

Représentant: PQ^ A L F R E D DIAZ S A B A L L S

ì ^ ^Doctor R a m o n é 1 P e r p i ñ á Mas %

I — t à Especialista en malal-1

Ç ties dels ulls. Ex-alum- ^

^ ne de les Facuitats de ^

® Medicina de Paris i p Barcelona. f

?

Hores de visita: De 11 a

Ài de 4 a 6 i hot es convin- ^

^ Sudes.Festins de 10 a 12.

2 P r o v e n g a , 185 . 1.-2 2 {Entre Aribau i Universi-

Í tat).

ANIS OEL TIGRE EL REI DELS ANISSATS

P R O V E U - L O , SENS DUBTE « 8 IL MILLOR

E N R i e L L A O Ó A R E N Y ^ O e » U N T

( • i i i i e i i . o f i 'A )


«« i i » üip mB Sil» m» • «11$ «ii? «ip mm ®

Bicicletas

i Accesorios Sports

S A N R O M Á Balmes, 62 - Teléfono A. 1445 - Barcelona

m

w

±

2 PIDAN ; TARIFAS

1 DE

2 PRECIOS m «lií «81« m» mm m» «ÍP mm mi: ¡dis m


• •>

FUNDI C I Ó i Tallers mecánics i eiéctrics

Tomás, Soles i Cia., en Cta. CARRETERA DE BARCELONA, 39 BIS :. G I R O N A Teléfoa \jT\>^tt' i4t Teldfon Interurbá per • conf. b . 'ó

isassD • •

CAP DE SANT SEBASTiÁ :::: PALAFRUGELL

Hotel R E S T A U R A N T

Dirigit per Modest Lladó

En el punt més bell de la Costa Brava . Restaurant ai cobert i a

la carta . Cbmodes habitacions

Autos turisme a la arribada deis trens a Palafrugell . Tel. 1405

g 1 » " el»" ei9 • w ' f e a ^ ' ^ e t a " ' - " ü r ^ ^ p - ^ y ^ •'m 'ÜT 'it» a

e m i L r n o y f l INSSflLlACIOISS

per aigua, gas i electrícltat

Reparacions de maquinäria

Carrer TTIajor

Casanovas dastre

Caíamos

9-

S A S T R E R I A

L L O R E N ^ V IVES Trajos d'ditima creacló. - CspccIa-

lltat en trajes d* tote» classes I

fustes. - Preus módles.

m Constitaeió, i - PALAMOS

3 J. Amat i C! DISPE&ES I CA5A De MENJAR&

eSMERftT SERVEI

es 5ERVEIX A LA CARTA

Pí i Margall, 8 - Palamós

»gl n ifle


Una máquina que s'està fent famosa en molt breu temps, per ses excelients quali-tà ts.

Demaneu details i condì cions al seu Representant

Exclusiu:

Lloréns C a s t e l l ò Tallers Gràfics

P A L A M Ó S

S e r v e i f i x e i setmanal en t r e e l s ports de

Barcelona - St. Feliu de Guíxols - Palamós i Roses

Consignatari

A BARCELONA :

Fran.*^" Arguimbau

Passeig de Colom, n.® 18

P A L A M O S

Josep 011er

Cervantes, 24 • Te l é f . 52

per el V a p o r

úí Anciola 99

de 200 tones

I T I N E R A R I

Sortida B A R C E L O N A — Dimarts nit Arribada a S A N T F E L I U — Dimecres matí. Sortida S A N T F E L I U — Dimecres nit Arribada a P A L A M O S — Dijous matí Sortida P A L A M O S — Dijous nit Arribada a R O S E S - Divendres matí Culiizenal Sortida R O S E S — Divendres nit

Arribada a P A L A M O S — Dissabte matí Sortida P A L A M O S - Dissabte mig-día Arribada a S A N T F E L I U — Dissabte tarda. Sortida S A N T FEL IU — Dissabte nit Arribada a B A R C E L O N A — Diumenge matí


Moderna E 8 n U

D A N O P R O F E S S O R : R . c a s a s

Pl in d'estudis de l 'acadèmia Granados de Barcelona. Nova tècnica del Pedal segons el malaguanyat mestre.

C O N F E R E N C I E S D E T E O R I A E H I S T O R I A D E L A M Ú S I C A X J H ^ O X X S p A . x > t l o - u i l c t > x > s 1 A. d o m l o i l i .

Sastrería de Joan Prat E s p e c i a l i t a t e n u n i f o r m e s

B S I I l

Ronôa 6e S í . Pere, 7, enf. D a r C e í O l i a

Tipus d ' impremta. — Filets de coure .—Papers J O H A N N O T — F u s t a t g e per a impremta. — Imposicions de f e r ro i de metall d ' impremia. — Numeradors de ma i de platina — Mà-quines de cosir amb corxets i f i l -ferro rodó i plà sistema G E B L E R per impremtès. En cuaderna d o n s i Fábr iques de Caixes de cár t ró — Les millors Màquines de cosir amb fil te i t i l sistema EQGER.— Instai ' lacions completes d'imprem-tes - M à q u i n e s noves i R E C O N S T R U I D E S per IMPREM-

TA, LITOGRAFIA I ENQUADERNACIO. Rambla de Catalunya, 91 - Telèfon 3275 A.

Telegrames "Artelibro".

Casa C. Gorchs i Esteve ^ Barcelona

M a q u i n a r i a i a r t i c l e s PER LES ARTS

D E L L L I B R E


Documents

SVMARI O e civil. · per alimentar les nostres ànsies més que infinites. Ens trobem dones, a una altura d'evolució en la que ja no pot prosseguir l'avenç si no fitem les nos-tres