12.1 LA CIUTAT PREINDUSTRIAL

LA CIUTAT ROMANA

Roma va crear la xarxa urbana més densa i jerarquitzada. Unida per vies de comunicació (calçades): Tarraco (Tarragona), Toletum (Toledo), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona), Egara (Terrassa), Barcino (BCN), Easonienses (de San Sebastián) i Gerunda (Girona).

Normalment forma ortogonal, conduccions d’aigua potable, canalitzacions d’aigües residuals teatre, temples, palaus... a les ciutats s’hi concentraven el poder polític de Roma i el militar de les legions. De les ciutats de costa s’exportaven productes agrícoles, minerals i esclaus.

LA CIUTAT MEDIEVAL

Mentre els cristians (del Nord) vivien pel camp i pobles petits, els àrabs en ciutats. 8 grans nuclis de musulmans: Toledo, Almeria, Granada, Palma, Saragossa, Màlaga i Valencia a més de Còrdova, que era la més poblada.

Activitat econòmica del món islàmic: intercanvi de productes agraris per artesans, mercat, comerç internacional, centres culturals i artístics.

Les ciutats del nord ↑ població: localitzats en camins, en ports, llocs de centres d’intercanvi comercial privilegiats (Toledo, Burgos, BCN, Santiago de Compostela). Esplendor econòmica, ciutats envoltats de carrers estrets i traçat irregular. Una nova classe burgesa (mercaders + artesans). El rei va donar opció de moneda a moltes ciutats i recaptar impostos. Van créixer ciutats manufactureres, comercials, d’universitats, eclesiàstiques i d’altres.

LA CIUTAT MODERNA

Centralització de l’Estat. S’estableix Madrid com a capital, residència del rei, de la cort i a seu l’aparell de l’Estat. Andalusia una zona més urbanitzada d’Europa, per alta productivitat agrícola i comerç.

El centre peninsular ple de ciutats petites i destaca Madrid (seu de la cort), Valladolid i Càceres (seus de la noblesa castellana), Salamanca (universitat).

Per la crisi i decadència del regne, pèrdua de població.

12.2 LA CIUTAT INDUSTRIAL

LA CIUTAT INDUSTRIAL DEL S.XVI

Caracteritzada per us de maquines i ma d’obra assalariada. Grans fàbriques que van accelerar la població. Fàbriques tèxtils sobretot a Catalunya, la siderúrgia a Blbao.

La producció industrial requeria mà d’obra, èxode rural cap a ciutats. Procés d’urbanització de la població.

Implantació d’una nova divisió provincial va fer que hi haguessin diferents funcions politicoadministratives que van donar molta feina.

Expansió i segregació

Les ciutats van experimentar gran expansió per poder instalar zones residencials, serveis... enderrocament de muralles, desenvolupament de transports, creació d’eixamples, avingudes...

Conflictes d’interessos entre empresaris i treballadors creen: proletariat obrer i burgesia industrial. Que han anat aïllant-se espacialment.

L’any 1930 hi havia 2 ciutats BCN i Madrid. I es van segregar com per exemple: BCN, entrar per la diagonal o per la part vella dona diferent impressió.

LA CIUTAT INDUSTRIAL DEL S.XX

Creixement descontrolat

Expansió ininterrompuda. Fracàs de política econòmica autàrquica va portar a misèria zones rurals del país (provoca emigració).

Madrid, BCN i Bilbao van creixer molt de població i va crear desequilibri espacial. Va densificar les ciutats velles (perque hi havia pobresa).

La perifèria també creix pero menys. Van sorgint nous barris sense gran qualitat arquitectònica. Les perifèries més degradades amb barraques, molts no arribaven amb electricitat, ni aigua ni recollida d’escombraria ni serveis com transport.

De la ciutat a l’àrea metropolitana

La població immigrada en Madrid, BCN i Bilbao van experimentar creixement caotic amb deficits d’habitatges i infraestructures. El ↑ de metròpoli va portar ↑

Planificació urbana i participació ciutadana

Es va generalitzar l’especialització funcional: ciutats dormitori, polígons industrials, comercials i oci. Es necessita bona planificació, accessos, serveis...

Van sorgir moviments ciutadans i associacions de viens que denunciaven les pésimes condicions de vida de les grans ciutats , de serveis i equipaments. L’incompliment dels plans urbanístics es van començar a resoldre quan la democràcia als ajuntaments l’any 1979.

12.3 LA CIUTAT POSTINDUSTRIAL

LA CIUTAT POSTINDUSTRIAL ESPANYOLA

La ciutat industrial havia generat àrees metropolitanes, però aquestes es mantenen estancades fins l’arribada d’immigració.

Actualment, Espanya ha densificat el seu teixit urbà i té més de 20 àrees metropolitanes (Bilbao, Málaga, BCN, València, Madrid...). Les més grans Madrid i BCN .

També han crescut les conurbacions: Tarragona-Reus, Màlaga-Marbella...

LES CIUTATS SEOSTENIBLES SEGONS LA UE

UE va iniciar els plans Urban I i Urban II per revitalitzar les zones degradades de les ciutats , renovar espais públics i fomentar l’ús d’energies renovables a les ciutats. 2007 UE va aprovar la Carta de

a ciutats properes, aquestes passar a conurbació i després a metropolitana (necessiten transport més ràpid)

Lepzig: les societats futures visquin millor, de totes les ciutats europees objectius:

- Prosperitat economica: creant espais públics d’alta qualitat i modernització d’infraestructures sobretot transport

- Equilibri social: atenció als barris menys afavorits donant millors oportunitats

- Desenvolupament cultural: funcions residencials, industrial, cultural i lúdica

CIUTATS EN UN MÓN GLOBAL:

El control i les decisions sobre l’economia mundial globalitzada s’han centralitzat. Gràcies a xarxes de comunicacions (sobretot internet i telefonia mòbil).

Cooperació

Capacitat d’innovació tecnològica, iniciatives en activitats que arrosseguen altres iniciatives, articulació d’un teixit d’empreses locals, potenciació de centres universitaris, creativitat cultural, preocupació ambiental...

Per potenciar aquestes capacitats s’han construït xarxes i lobbies de ciutats, regions a escala europea i mundial. Ex: xarxa C6 desde BCN a Tolouse, BCN ciutat global de telefonia mobil.

Competència

Adaptació amb infraestructures essencials de transports i xarxes internacional de telecomunicacions. Importancia en ampliació d’aeroports com la terminal T4 de Madrid., i creació de línies de tren d’alta velocitat, AVE.

S’ha de tenir bona imatge internacional, amb màrquieting i propaganda, creant logotips, construint edificis singulars, promocionant esdeveniments...

L’any 1992 va destacar: Jocs Olímpics a BCN, Exposició Universal a Sevilla i Capitalitat Cultural Europea a Madrid. 2008 l’Exposició Universal de Saragossa

12.4 JERARQUIA I XARXES URBANES *

LA JERARQUIA URBANA

Ciutats del sistema urbà formen una xarxa urbana jerarquitzada

L’àrea d’influència de les ciutats

Les ciutats configuren una xarxa de relacions i inflluències en l’àrea circumdant perquè són nusos de comunicacions, centres de producció i distribució de béns. El territori vinculat per l’atracció és el seu hinterlant o àrea d’influència, mentre que els nuclis generen força d’atracció en llocs centrals.

Com més gran la ciutat, més serveis i funcions.

El model de la jerarquia urbana a Espanya

Es classifica per nº d’habitants, també jerarquia de nivells funcionals:

- Metròpolis globals nacionals : Madrid, BCN perquè tenen milions d’habitants . compten amb la seu d’empreses destacades, les decisions que s’h prenen tenen incidència a altres llocs, gran xarxa de comunicacions, gran activitat cultural i política.

- Metròpolis regionals : València, Sevilla, Saragossa, Bilbao i Màlaga, 500.000 a 1.500.000 habitants, amb bones comunicacions i bon dinamisme.

- Metròpolis subregionals: Múrcia, Valladolid, Vigo. Disposen de serveis especialitzat com universitats o grans hospitals, no arriba a mig milio d’hab.

- Ciutats mitjanes : Tarragona, Girona, Segòvia, 50.000 a 200.000 habitants.

- Ciutats petites : San Cugat del Vallès, Vic, Manresa. 10.000 a 50.000 habitants, amb equipaments bàsics.

LES XARXES URBANES: UN TERRITORI RETICULAT INTEGRAT

Territoris organitzats per ciutats normalment. Un 50% de població europea viu en àrees metropolitanes.

El teixit urbà europeu és un complex territori reticulat de transformacions de les 2 últimes dècades.. s’ha privilegiat la franja València – Milà: arc mediterrani

La banana blava: centre Nord d’Anglaterra fins al centre d’Itàlia.

EIXOS DEL SISTEMA URBÀ ESPANYOL

El sistema urbà espanyol es basa en un nucli central i diversos eixos perifèrics, coincideixen amb les activitats econòmiques i amb xarxes de transports:

Àrea de Madrid: en un erm demogràfic és una gran àrea. És l’aglomeració més gran del país.. es connecta amb altres ciutats de la resta d’Espanya.

Eix mediterrani: desde la frontera francesa a Cartagena, inclou BCN i València. Travessat per autopistes i línies de ferrocarril.

Eix cantàbric: es prolonga desde la frontera francesa a Oviedo- Gijón.. altament urbanitzades, abans molt industrialitzades. Com Bilbao i Vitòria.

Eix de la vall de l’Ebre: uneix de Logroño i Saragossa a la vall del riu Ebre..

Eix atlàntic gallec: entre ferrol i Vigo, passant per A Coruña.

Eix andalús: dividit en el que segueix la vall del Guadalquivir cap a Sevilla... i l’altre que segueix el litoral fina Màlaga i Granada.

Els arxipèlags balear i canari: funció turística. Ex: mallorca, Canàries...

12.5 TRANSFORMACIONS EN LA MORFOLOGIA DE LES CIUTATS *

CIUTAT I POLARITZACIÓ SOCIAL

Desequilibris sempre n’hi ha hagut. La crisi de l’Estat del Benestar de 1980 i la fi de l’estabilitat laboral va contribuir a la destrucció de la classe mitjana i va crear la polarització social: classes acabalades

encara més, classe pobra augmentava més. Així es va crear una ciutat dual tant a escala mundial com per la configuració interna de la ciutat.

ESPAIS DE LA CIUTAT DUAL

La nova polarització es caracteritza per la segregació i guetització, situacions on l’ètnia, procedència o classe social es converteixen en factors diferenciadors.

Àrees de sobrecentralitat

On hi ha les grans empreses industrials i financeres i grans institucions públiques. Sovint són centres històrics de ciutats globals amb caràcter simbòlic i de prestigi, amb desenvolupades xarxes d’infraestructures i bén conectades.

Comunitats tancades

Zones residencials exclusives, construïdes amb capital privat. Separades de la resta de la ciutat, amb guardes de seguretat que controlen. Normalment compten amb les seves pròpies prestacions, recollida d’escombraries... propi de minories.

Com a parts de la rodalia de Madrid i BCN.

Ennobliment o gentrificació

És el procés pel qual gent d’alt poder adquisitiu, activitats comercials i artístiques de gran valor afegits s’instal·len en llocs que abans eren degradats. Sovint hi ha episodis de mobbing immobiliari. S’intenen millorar llocs que abans eren pobres, intentant treure més benefici del que s’hi treia.

Barris com Ribera (BCN) o San Bernardo (Sevilla).

Perifèries degradades:

Moltes ciutats dormitori, zones dormitori, marginació social. Normalment localitzats a les perifèries. Aquests barris als extraradit (habitatges d’autoconstrucció) que havien estat llar de classe treballadores o mitjanes comencen a sofrir abandonament per part de les administracions i entren en procés de degradació.

Hi ha alguns barris de BCN, València, Sevilla... que hi ha problemes conflictius, d’atur... on s’han creat guettos pel sentiment racista. Poden aparèixer comunitats híbrides (amb gent de diferents origens).

12.6 L’IMPACTE AMBIENTAL DE LA URBANITZACIÓ

EL MEDI AMBIENT URBÀ I LA UE

L’AEMA (agència europea de medi ambient), ha alertat sobre els problemes mediambientals que afecten a la qualitat de vida. Per ex: expansió urbana descontrolada, que provoca més transports, consum, constaminació i empremta ecològica urbana.

2006 la UE va aprovar l’estratègia temàtica per al medi urbà: per millorar l’aplicació de lleis comunitaries de la gestió del medi ambien i planificació urbana de sostenibilitat.

Les ciutats d’europa han cambiat a no-sostenible del model mediterrani (compacte). Substituït pel model anglosaxó (ciutat dispersa o difusa, no sabem on comencen i acaben).

La ciutat difusa ve donada sobretot per l’alt preu del sòl urbà i la vvenda i potenciada per l’URSS, el transport privat i la millora de les infraestructures viàries (com carreteres, autovies...). per connectar ràpidament poblacions periurbanes.

L’IMPACTE DEL MODEL URBÀ DISPERS

Acceleració en l’ocupació de l’espai, ja que hi ha molt de consumisme del sòl.

Característiques de la ciutat dispersa:

- Ús, consumeix molt de sòl- Comporta un altíssim creixement dels serveis (això encareix

tot: conreus, recollida i reciclatge d’escombraries, aigua, electtricitat, gas, atenció mèdica...)

- Genera un flux de desplaçaments molt alt (mobilitat), amb el problema afegit de contaminació (Acústica, atmosfèrica...) d’hores punta, despesa en carborant.... a més, crea un tipus de

societat més individualista (en viure sovint en cases unifamiliars)

- Necessiten el vehicle per a tot, embusos que poden provocar estrés (feina – treball)

- De baxa densitat demogràfica (la gent paga impostos i poden utilitzar aigua, ajudes policials...)

- Model no sostenible (temes escoles, queden lluny)

S’esten en àrees monofuncionals, residencials, comercials, administratives....

LA CONTAMINACIÓ ATMOSÈRICA I EL CLIMA URBÀ

Contaminació de l’aire, de fàbriques, automòbils... poden portar infeccions pulmonars als ciutadans. La illa de calor és provocada per la combustió d’automòbils, indústries, calefaccions, generen un efecte hivernacle local.

Ha començat a disminuir pel la reducció d’ús de carbó.

ELS RESIDUS URBANS

Conseqüència de la societat consumista i incrementalista. Les administracions públiques han aprovat una legislació rigorosa.

S’ha d’aplicar les 3 R: reduir, reutilitzar i reciclar.

La implicació dels consumidors és fonamental. El reciclatge aprofitant el tractament de residus, centres industrials de reciclatge, plantes de compostatge, plantes de biogas...

12.7 EL PROCÉS D’URBANITZACIÓ A CATALUNYA

LA PRIMERA XARXA URBANA CATALANA

El poblament ibèric va ser el primer (amb muralles, carrers ben delimitats, subministrament d’aigua i activitats artesanes i comercials), destacaven: Kesse (Tarragona), Iltrida (Lleida), Hibera (Tortosa).

218 a.c k0icyoacuñi romana va crear la primera xarxa urbana jerarquitzada amb Tarraco com a capital i municipis com Barcino i Gerunda, ciutats com Baetulo, Iluro (Mataró), o altres com Ilerda o Ausa (Vic).

s. VIII els musulmans creen Al-Àndalus.

L’ÈPOCA MEDIEVAL I MODERNA

Tot era rural, hi havia capitals de les vegueries i ciutats episcopals (Lleida, la Seu d’Urgell...), amb desenvolupament econòmic del s.XIII es produïren les ciutats, com les anomenades viles franques o ciutats mercat com Figueres i Mataró.

s.XVIII, per l’expansió demogràfica hi ha desenvolupament de manufactures i liberització de comerç amb Amèrica. BCN augmenta, Reus creixen. També Lleida, Mataró i Tarragona. Molta part continuava en àmbit rural.

L’EXPANSIÓ URBANA DEL S. XIX

Creix la població dels nuclis urbans i alguns municipis rurals esdevenen ciutats. La causa de l’expansió va ser la industrialització (màquuina de vapir, atreuen molta població rural), va fer progressar ciutats tèxtils (BCN, Terrassa i Sabadell), i les costaneres (Mataró. Badalona). Mentre les ciutats en rural estan quasi estancades, les altres obtenen gran desenvolupament.

CREIXEMENT URBÀ AL S.XX

Procés d’urbanització, 50% de població ja urbana. A partir dels 60, BCN creix ràpidament, població immigrada procedent de la resta d’Espanya buscant feina a serveis i industria. Es va reconvertint zones de nuls habitatges. 1975 comença una etapa regressiva.

La xarxa urbana: BCN i el seu paper dominant *

Jerarquia urbana:

- 1r nivell: BCN i la seva àrea metropolitana (o primera corona). Des del Besos a Llobregat. Ex: Badalona, San Cugat del Vallès, Esplugues, San Just... (creien gràcies a la ciutat mare)

- 2n nivell: regió metropolitana o 2a corona. Ciutats amb identitat pròpia, situada a 40 km de BCN. Ex: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú...

- 3r nivell: resta de capitals provincials. Ex: Lleida, Tarragona i Girona / Mollerussa, Valls, Reus, Salt, Balaguer...

- 4rt nivell: certes capitals comarcals. Ex: Vic, Manresa, Igualada, Tortosa....

- 5è nivell: ciutats petites de la costa. Ex: Amposta, Palamós, San Feliu de Guíxols, Roses... i de l’interior o muntanya: Olot, Solsona i Puigcerdà.

12.8 L’ESPAI URBÀ A CATALUNYA

LA URBANITZACIÓ DIFUSA A CATALUNYA

La puja constant de preus de l’habitatge fins la crisi de 2007, estancament de llocs de treball a BCN, canvis de localització industrial... ha prioritzat zones ben comunicades i sòls assequibles que han provocat que gent marxi de l’àrea metropolitana.

La regió metropolitana, malgrat l’arribada d’immigrants, ha perdut pes econòmic i densitat de serveis, que guanyen les ciutats mitjanes. BCN manté la centralitat i estén la influència a zones d’urbanització difusa.

Nou model conseqüències: augment del consum de sòl urbà, intensificació del trànsit sobretot per privat, creiement per càpita de cost de les despeses energètiques i de les infraestructures urbanes com la gestió de residus, equipaments públics...

CONNEXIÓ DE LES CIUTATS CATALANES AMB ELS EIXOS URBANS D’ESPANYA I D’EUROPA

BCN gran nucli urbà. Hi ha dinamisme a Tarragona, Reus i Girona. És important intensificar la connexió amb nuclis de l’Estat espanyol situats a l’arc, com València.

Lleida, capital política i centre comercial principal de les terres de ponent, es troba aïllada respecte de l’eix urbà mediterrani. Ara hi ha un tren d’alta velocitat que passa per Lleida i comunica BCN i Madrid.

Hi ha l’eix de l’Ebre que tendeix a unir l’eix del Mediterrani amb el País Vasc i Madrid.

Les ciutats de Catalunya acostumen a formar una xarxa de municipis, cada cop més interconnectada.

Per exemple: Roma- Cartagena.