TALLERS DIDÀCTICS SOBRE ELS IBERS - Principal · Aquest taller es construeix sobre els rostres de personatges i animals, tal com els van representar els ibers en les seues ceràmiques

TALLERS DIDÀCTICS

SOBRE ELS IBERScurs 20014/2015

Tresors arqueològics

Troballes ibèriques de Benicarló

Tresors Arqueològics:Troballes ibèriques de Benicarló

2014-2015

Índex

1. Presentació...................................................................................3

2. Oferta de taller didàctics sobre els nostres avantpassats els ibers.........4

a. Objectius generals.................................................................5

b. Descripció dels tallers didàctics...............................................6

c. Metodologia..........................................................................9

d. Nivell o nivells als quals s’adreça l’activitat...............................9

e. Temporalització....................................................................9

3. Informació i contacte....................................................................10

4. Contingut de l’exposició.................................................................11

5. Glossari......................................................................................27

6. Bibliografia..................................................................................28

2


2014-2015

1.Presentació

El Museu de la Ciutat de Benicarló (MUCBE)-Centre Cultural Convent deSant Francesc us presenta una nova proposta didàctica i educativa.Aquesta va lligada a l’exposició permanent «Tresors arqueològics»,exposició basada en la mostra de les diferents troballes que s’han rescataten els diferents jaciments arqueològics de Benicarló, així com el PoblatIbèric del Puig de la Nau, la necròpolis del Puig, el poblat ibèric de la TossaAlta, la necròpolis del Bovalar i les roques de la Barbada.

L’exposició també mostra qui eren, com vivien, com vestien els ibers i técom a finalitat donar conèixer i entendre els conceptes més rellevantsd’aquesta cultura als nostres alumnes.

Per aquest motiu es durà a terme un seguit de visites guiades a l’exposiciópermanent al MUCBE dels «Tresors arqueològics», adaptades a les diferentsedats dels alumnes. Per altra banda, aquestes visites es complementaranmitjançant una sèrie de tallers didàctics, que es detallen a continuació.

3


2014-2015

2. Oferta de tallers didàctics sobre els nostresavantpassats els ibers. Curs 2014-2015

Els tallers didàctics es realitzaran dins del MUCBE i es podran elegir elssegüents:

Ed. Infantil Ed. Primària ESO

Octubre-febrer

Taller de caretes Taller sobrel'alfabet ibèric

Taller sobrel'alfabet ibèric

març- juny Taller per fer unapunta de fletxa

Taller de colors del’antiguitat. Comcreaven els colors

els ibers.

Taller sobre l’amori la guerra

Taller de colorsde l’antiguitat.Com creavenels colors els

ibers

Taller sobrel’amor i la

guerra

4


2014-2015

Objectius generals

Potenciar la interrelació entre els alumnes

Valorar la història de forma positiva

Comprendre la cultura ibèrica, el seu objecte d’estudi, el seu

desenvolupament i el seu impacte i influència en la nostra societat

actual

Apropar a l’alumnat al coneixement del món quotidià dels ibers

Promoure l’interès i la valoració del patrimoni historicoartístic de

caràcter local, com una rica herència que hem de conservar per

poder transmetre-la als nostres successors

Potenciar la capacitat d'empatia en intentar posar-se en el lloc dels

ibers, en el seu temps i espai

Adquirir conceptes temporals i espacials

Apreciar els museus i els monuments de la localitat, interessant-se

pel seu estat i procurar comportaments adequats per a la seua

conservació

Aprendre a valorar i respectar el patrimoni pel seu valor cultural i

com a font de coneixement.

5


2014-2015

DESCRIPCIÓ DELS TALLLERS DIDÀCTICS

Les visites tallers proposen, d'una banda, una visita participativa on, através de les observacions dels alumnes i el diàleg generat entre ells,analitzen i observen les restes arqueològiques de la cultura ibera trobats aBenicarló. D'altra banda, els tallers permeten consolidar de manera creativai divertida els aprenentatges construïts conjuntament.

EDUCACIÓ INFANTIL

Taller per fer una punta de fletxa

Els alumnes faran una punta de fletxa amb argila blanca i després, unavegada s'asseque la figura, la pintaran de color gris metal·litzat.

Objectius:

Fomentar la motricitat fina

Conèixer unes de les ferramentes per caçar i defendre's delsenemics.

Taller de caretes

Aquest taller es construeix sobre els rostres de personatges i animals, talcom els van representar els ibers en les seues ceràmiques pintades oescultures de pedra. En aquest taller cada alumne escull un model decareta que acoloreix i retalla. Després, li col·locarà una goma elàstica en elsorificis prèviament realitzats. Hi ha deu models diferents: la dama d'Elx, unguerrer, un músic, un mussol, un cavall, una au i, fins i tot, el llop, conegutcom carnassier.

Objectius:

Conèixer animals i personatges del món ibèric i descobrir l'entorn enel qual es va desenvolupar la seua vida.

6


2014-2015

EDUCACIÓ PRIMÀRIA I ESO

Taller alfabet ibèric

En primer lloc, es repartirà als alumnes unes fitxes amb l'alfabet ibèric.Després, en un altre full, escriuran el seu nom segons l’alfabet ibèric. Unavegada fet això, els alumnes faran un clauer amb el seu nom iber ambgoma EVA.

Per últim, a mesura que vagen acabant, faran una fitxa on hauran de ferl'activitat inversa: traduir una frase ibèrica al valencià.

Objectius:

Entendre que el descobriment de l’escriptura va tenir granimportància per al desenvolupament de la humanitat

Conèixer quins suports utilitzaven els ibers per escriure

Conèixer quins testimonis ens han quedat de l’escriptura ibèrica.

Taller sobre els colors de l’antiguitat

En aquest taller, aprendrem els processos del tintat de teixits i adobatge depells i els productes que manufacturaven els ibers. Ens aproximarem a lacultura ibèrica mitjançant aquests processos i el món dels colors quetenyien els seus vestits. Veurem com els extreien de plantes, xicotetsanimals i alguns minerals i com quedaven fixats a teles i fibres. Farem elsnostres propis estampats utilitzant alguns d’aquests producte.

Objectius:

Conèixer el procés de tintat de fibres i teixits i d’adobatge de pells enèpoca ibèrica

Experimentar els elements naturals com a colorants per als teixits.

7


2014-2015Taller sobre l’amor i la guerra

En aquest taller treballarem diversos aspectes importants de la culturaibèrica que es solapen entre si. El primer és l’orfebreria i l’art de treballar elbronze i el ferro, el segon és la guerra i la caça, concretament, les armesque utilitzaven com a defensa i com atac. I el tercer són els rituals funerarisi els aixovars que s’han trobat en la necròpolis del Poblat Ibèric del Puig dela Nau de Benicarló. Dit això, els alumnes elegiran i faran un dels dos tallersque s'oferieixen: realització d’una fletxa o de joies i amulets (collars,braçalets, anells, fíbules, arracades, diademes...).

Taller de realització d’una fletxa. La punta de la fletxa la faran de cartró idesprés amb una corda ho lligaran a una canya menuda de bambú. Unavegada fet això, pintaran la punta de fletxa de color gris metal·litzat quesimularà el ferro.

Taller de realització de joies i amulets. Es repartirà a cada alumne una caixade pastilles d'argila per modelar, d'assecat ràpid i de color blanc. Cadaxiquet triarà la joia o amulet que preferisca reproduir (disposaran demodels per poder tenir idees) i començaran a pastar l'argila, fent foratsamb un escuradents per poder passar el cordó. Una vegada fetes lesformes, les pintaran de color bronze o platejat. Mentre s'assequen les joies,els xiquets recolliran tota la sal, netejaran els pinzells i ordenaran la sala.Per acabar, solament els faltarà muntar el collaret, la polsera i lesarracades.

Els alumnes de 5é, 6é de Primària i els de l'ESO realitzaran els mateixostallers, però en compte d'argila de modelar d'assecat ràpid utilitzaran unaltre material que es diu Fimo.

Objectius:

Conèixer els objectes que es creaven amb els materials del ferro i delbronze

Elaborar una fletxa de caça i un collaret, una polsera o arracades

Fomentar la creativitat

Treballar de forma minuciosa per a l'elaboració d'objectes petits.

8


2014-2015Metodologia

Els eixos vehiculars de la nostra metodologia són l’observaciól’experimentació i el diàleg. Volem que els alumnes revisquen el passat,concretament, l’època ibera, en primera persona. Oferim el contacte ambels jaciments ibers i les peces arqueològiques originals.

Nivell o nivells als quals s’adreça l’activitat

La visita-taller anirà dirigida a tots els alumnes d'edats compreses entreels 4 anys als 16 anys i els continguts i objectius s'adaptaran a lesnecessitats educatives de cada grup escolar.

Els grups estaran formats per 25 alumnes com a màxim i hauran de veniracompanyat d'un professor o monitor.

Temporalització

Les visites guiades i els tallers didàctics romandrà obertes des durant totel curs escolar 2014-2015.

Les visites guiades es duran a terme dins del calendari escolar. La visitaguiada a l'exposició permanent <<Tresors arqueològics>>, amb el tallerdidàctica tindrà una durada d’1.30 h, aproximadament.

Els dies i les hores que es poden elegir per a fer la visita-taller són elssegüents:

9

MATINS: DIMARTS A DIVENDRES DE 9:00 FINS A 14:00

VESPRADES: DIMECRES DE 15:00 FINS A 17:00


2014-2015

3. Informació i contacte

El servei de visites guiades a l’exposició «Tresors arqueològics» i els tallerssón totalment gratuïts.

Per a concertar les visites dels vostres grups o sol·licitar qualsevol tipusd’informació podeu telefonar al 964-46-04-48 o bé escriure un correuelectrònic a: [email protected]

10

mailto:[email protected]


2014-2015

4. Contigut de l'exposició

11


2014-2015Introducció. Els ibers

Els ibers van habitar alsud i a l'est de lapenínsula Ibèrica, des delsud de França, per tota lacosta mediterrània i fins aAndalusia. No constituïen ungrup homogeni, cada poblatera diferent, hi haviadiferències en la llengua il'escriptura. El Poblat Ibèric

del Puig de la Nau pertanyia al grup dels ilercavons.

Van ser un poble avançat per la seua època, eren pobles bàsicamentagraris i ramaders. Per tant, la seua economia es basava enramaderia (cabres, ovelles, porcs) i l’agricultura (cereals, vinyes,llegums i olivers).

Els ibers mantenien relacions comercials amb els grecs,fenicis i cartaginesos.

Grecs: Van arribar a la Península entre els segles VIII i VII a.de C. Van fundar diverses colònies i van establir un comerçpròsper amb els pobles indígenes

Fenicis: El seu territori és l’actual Líban, eren comerciants inavegants. Van desenvolupar un profitós comerç.

Cartaginesos: Colònia fenícia convertida en una gran potència(Cartago). A partir del segle VI a. de C. van substituir elsfenicis en la seua expansió.

D'aquests últims obtenien els salaons i l'espart, dels grecs laceràmica àtica i amb els fenicis van crear una àmplia xarxa comercialmitjançant la qual s'intercanviaven àmfores amb vi, oli, teles,salaons, etc. Però, sobretot, l'intercanvi amb aquests pobles va ser

12


2014-2015d'idees socials i econòmiques, de tècniques constructives, etc., el queva ajudar a consolidar la cultura ibèrica.

El període ibèric va tenir la seua màxima esplendor en els segles V iIV a. de C., fins que els ibers van anar perdent la seua independènciai la seua personalitat per anar integrant-se en l'enorme mosaic queRoma va construir amb tots els pobles mediterranis.

Eix cronològic

13


2014-2015

Els jaciments arqueològics de Benicarló

El Poblat Ibèric del Puig de la Nau:

El Poblat Ibèric del Puig de la Nauestà situat al nord del termemunicipal de Benicarló, que escorrespon a la muntanya méselevada del municipi. Es troba en unexcel·lent estat de conservació igaudeix d'unes característiquesurbanístiques rellevants, amb planta

irregular i edificacions organitzades formant carrers estrets iempinats que s'adapten a la morfologia irregular del terreny.

És un assentament ibèric de la segona meitat del segle V a. de C.,però en les diferents campanyes d'excavació s'han detectat diferentsnivells d'ocupació.

El Puig de la Nau és unpoblat del tipus oppidum(lloc elevat i fortificat), elqual va basar la seuaeconomia en els productesagraris, com ara el blat i

l'ordi i en els productes ramaders, com el porc i l'ovella. Aquestsproductes van afavorir la creació d'un intens comerç, tant en elspobles de l'interior com en la resta dels pobles del Mediterrani.

La seua situació, en una vessant al mig del pla litoral de Vinaròs-Benicarló, va esdevenir un lloc estratègic de control i un punt clau delcomerç mediterrani de l'antiguitat a la zona i va establir un control deles rutes comercials existents des de la costa cap a l'interior.

El segle V a. de C. va marcar l'època de major esplendor del poblat,coincidint amb l'apogeu del comerç i, no se sap ben bé si com a

14


2014-2015conseqüència de la crisi del comerç grec a principis del segle IV a. De C., el poblat va entrar en fase de decadència i va ser abandonatpels seus habitants sense cap mostra de violència.

La necròpolis del Puig:

Es troba al peu de la muntanya del Puig, molt a prop del Poblat, is'han identificat disset enterraments. Estan formats per les seuesurnes funeràries i l'aixovar, que eren enterrats conjuntament a unaprofunditat d'entre mig metre i un metre.

El poblat ibèric de la Tossa Alta:

La Tossa Alta es troba a l'oest de Benicarló, té una forma aplanada iallargada i conforma la línia divisòria entre Benicarló i Càlig. Lesrestes arqueològiques que s'han trobat corresponen a unassentament ibèric dels segles VI i II a. de C.

La necròpolis del Bovalar:

Aquesta necròpolis es situa pròxima al jaciment de la Tossa. Hi hanaparegut diverses urnes cineràries que contenien cendres i petitsobjectes de bronze, així com armes de ferro que es dipositaven alvoltant de l'urna.

Les roques de la Barbada:

Així es denominen als baixos rocosos submergits al mar, localitzats alnord del port de Benicarló, en la desembocadura del riu Sec. S'hantrobat abundants materials arqueològics i molt diversos, el que ha fetque siga considerat un dels més rellevants jaciments arqueològicssubmarins del litoral castellonenc. La naturalesa d'aquest pareixajustar-se a la hipòtesi d'un petit refugi natural o un embarcador,junt al qual s'han trobat materials grecs i romans.

15


2014-2015Fases d'ocupació en el Poblat Ibèric del Puig de la Nau

El Poblat va desenvolupar una història d'assentaments durant 300anys, en total es comptabilitzen sis assentaments, els qualss'anomenen fases, la seqüència de les quals ens mostra l'evolució del'assentament en conjunt.

Fase I

Es tracta d'una població de cabanes de planta redona o oval que vanexistir en un moment anterior al segle VII a. de C. Eren pastorssemisedentaris que van anar adquirint un coneixement del terreny,fins estabilitzar-se en la zona

Fase II

Es desenvolupa entre el 650 i el 575/550 a. de C. i culturalmentpertany al període denominat ferro antic.

L'expansió del comerç fenici per la costa oriental a la recerca demetalls, va propiciar l'assentament més permanent, tal com indiquenla presència d'estructures constructives de planta rectangular queproporcionen una edificació més sòlida i complexa.

Fase III

A partir del 575-550 a. de C. l'assentament sofreix una remodelacióconstructiva i presenta, a banda d'una nova estructura urbanística,un material diferent, com són les produccions ceràmiques ibèriques.

Apareix el comerç grec, però els productes fenicis són els queacaparen major demanda i l'economia del jaciment es basa en lacomercialització dels excedents agrícoles.

16


2014-2015Fase IV

La primera meitat del segle V a. de C. resulta difícil d'identificar enl'excavació, a causa d'un abandonament momentani i a la destrucciód'aquest nivell per a l'assentament posterior.

Fase V

A mitjans del segle V a. de C. l'assentament sofreix una completaremodelació, no sols s'estructura tot l'urbanisme, sinó també el propisistema defensiu. És el moment de major esplendor del poblat.

Aquests canvis són deguts a les noves perspectives econòmiques,propiciades pel comerç del cereal, que a través d'Empúries, arribavaa Atenes i per la corrent comercial púnica d'Eivissa.

Ens trobem davant d'una cultura ibèrica plena, perfectamentdesenvolupada i formada, caracteritzada per la ceràmica tornejada.Ara bé, aquesta fase a penes va durar cinquanta anys, ja que cap el400 a. de C. l'assentament va ser abandonat de manera pacífica.

Fase VI

El jaciment mostra en alguns sectors restes d'ocupació residual, queva sobreviure molt poc temps, encara que aquesta presència es potdeure a l'abandonament del poblat de manera gradual, que vaocasionar que el poblat es deshabitarà per zones. El que sí que éscert és que a partir del segle IV a. de C. el poblat s'abandona percomplet i per a sempre.

17


2014-2015

Ceràmica amb torn. Formes i decoració

La ceràmica ibèrica amb torn és laprimera que es realitza per la zonaemprant aquest revolucionari sistemade terrisseria. Apareix durant laprimera meitat del segle VI a. de C i escaracteritza per la seua tècnicadepurada, amb una pasta de gramenut, que proporcionava unes paretsmolt fines. Una vegada es coïa la pasta,aquesta prenia tonalitats rogenques iataronjades i assolia un so metàl·lic.

Les vaixelles fetes amb aquesta tècnicapresenten una gran varietat de formes que van des de vaixelles per ala taula fins a les destinades per al transport i emmagatzematge.

L'estil ornamental de la ceràmica tornejada ibèrica del jaciment és laclàssica decoració pintada que va perdurar durant sis segles. Elprincipal color de les pintures era el roig, fet amb òxid de ferro. Latemàtica de la decoració entra dins de la denominada decoraciógeomètrica.

18


2014-2015

Urna funerària i dot. Necròpolis

El ritual funerari ibèric esbasava en la cremació de lapersona difunta, encara queels xiquets podien serinhumats dins de la urbs. Elsdifunts es cremaven en llocsapropiats, les cendres esrecollien en una urna i esdipositaven en la tomba.

Els dots funeraris eren demolts tipus, la seua composició depenia de l'estatus social i la riquesade la persona difunta.

Les necròpolis estaven situades prop dels poblats i van ser nomésutilitzades durant molt de temps per les classes dominats. Erencamps on es dipositaven les urnes i el dot de la persona difunta i escobrien amb un monticle de pedres.

19


2014-2015

Altres usos en la ceràmica: fusaioles i peces de teler per a laconfecció de vestits

Dins de la ceràmica tenim altres objectes de diversa funcionalitat.Així doncs, podem assenyalar elements de producció tèxtil com és elcas de les fusaioles, que són els contrapesos dels fusos, i les pecesdel teler anomenades pondus.

El procés de confecció d'una peça de tela era molt laboriós. Desprésde l'esquilada i cardatge de la llana es procedia al filat. Un copaconseguides les madeixes de fil es feia el teixit, principalment entelers de bastidor. Un cop acabat el teixit, es podia tenyir o decorarmitjançant tints d'origen vegetal o animal.

20


2014-2015

Àmfores i rodes de molí

Les àmfores eren grans envasos de ceràmicadestinats al transport de productes alimentarisespecialitzats, com ara vi, oli o salaons de peix. Laproducció d'àmfores i altres envasos de gransdimensions exigia processos complicats, ja que esmodelaven a torn i per parts que es muntaven alfinal. Pel seu disseny es podia diferenciar la zona deprocedència, ibèrica, grega, fenícia o púnica.

Les pedres per moldre utilitzades corresponen a dos tipus bàsics: elvaivé i el rotatori. En el primer, la mòlta del gra s'aconsegueix per lafricció en una superfície horitzontal entre dues pedres, unad'aquestes moguda directament a mà en un moviment de vaivé. Elmolí rotatori es basa en la fricció de dos pedres mogudes amb l'ajudade mànecs.

21


2014-2015

Ceràmica d'importació

Amb el comerç mediterrani i l'intercanvicomercial, van arribar al Poblat del Puigde la Nau tot un seguit d'atuells de luxeprovinents dels mercats fenici, púnic igrec.

Amb els grecs van arribar les ceràmiquesde luxe, plats i copes per a beure vi. És elcas de la copa del pintor de Penthesilea,

que representa en el medalló central dos joves en la palestra enposició dialogant, un enfront de l'altre, vestits amb el mant. Una altracílix és la del pintor d'Hermonax, que representa el mite de Bòrees,vent del nord, perseguint una nimfa atenesa, quan dos jovesparticipaven en una festa.

Aquestes ceràmiques serien les de major prestigi entre de la gent delpoblat i indicaven la posició social del propietari.

22


2014-2015

Classes socials

No tots els ibers eren iguals, ni tenien els mateixos drets. La societatibera estava formada per estaments o grups socials, era una societatmolt classista i fortament jerarquitzada.

En el cim de la piràmide estaven els règuls o els cabdills:

Ho eren per fets històrics dels seus avantpassats i tenien elpoder polític i religiós, per la qual cosa dominaven la població.A mesura que va evolucionar la cultura ibèrica ens trobem ambla presència d'un grup de persones que formarien l'aristocràcialocal, controladors de l'economia i el comerç.

En un segon estament es trobaven els agricultors, els ramadersi els artesans, que representaven la classe mitjana.

En l'últim esglaó de la piràmide social estaven els esclaus i elsserfs.

Podria haver existit també un estament format per guerrers,que tindrien una posició social elevada i respectable.

La base d'aquesta societat estava en la família, on la fidelitat estavaconsiderada com una virtut, igual que la castedat dels joves.

23


2014-2015

La indumentària Ibèrica

La indumentària masculina

Hi havia diferències entre les formes de vestir d'uns homes a altres.Els ornaments, les armes, els elms, el calçat, etc., eren diferents

segons la zona on vivien i la classesocial a què pertanyien, però engeneral solien vestir túniques curtes defibres trenades, normalmentrivetejades per un filet decoratiu, quees cenyien al cos mitjançant un cinturóo faixa, on podien subjectar elsganivets. També utilitzaven túniquesllargues cobertes per un mantell quesolien amarrar mitjançant fíbules.

El calçat és divers i s'hi troben botes decuir combinades amb gamberes ocanyelleres de roba, cuir o metall,avarques i sandàlies obertes lligades al

turmell.

Entre els objectes de guarniment personal més característicsdestaquen les sivelles de cinturó, decorades d'un a quatre garfis. Lesfíbules, sobretot del tipus anular hispànic, collarets rígids (torques),braçalets i alguns penjolls amb motius zoomorfs.

Indumentària femenina

La dona ibera vestia llargues túniques de lli o llana, que podien estardecorades amb sanefes pintades o teixides amb fil de color. A volteses portava un davantal a sobre del vestit principal. Una partimportant de la vestimenta era el mant, subjectat amb una fíbula, iamb el qual es cobrien el cap i l'esquena.

24


2014-2015Aquestes dones disposaven d'una gran varietat d'objectes deguarniment, com ara collars, polseres, braçalets, arracades, anells,penjolls, sivelles de cinturó, etc., però l'accés a aquests tipusd'ornaments depenia molt de la classe social a què pertanyien.

Introducció al bronze

La ceràmica és l'element que més es troba en les excavacions, peròtambé s'han trobat nombrosos metalls, entre els quals el més correntha estat el bronze. Dins dels elements produïts amb aquest materialcal assenyalar els complements del vestit, com és el cas de lesfíbules, les sivelles de cinturó, les cadenetes que subjectaven petitspenjolls zoomorfs.

Les eines domèstiques i les ferramentes de bronze

També trobem molts altres elements de bronze amb altresfuncionalitats, relacionades amb la caça, la pesca o la guerra.

El ferro i altres materials

El material de ferro està molt poc representat al jaciment, tal vegadaa causa del valor que tenia en aquell moment, per la qual cosa, quanvan marxar els habitants del poblat, es van emportar amb ells lespeces fetes amb aquest material.

25


2014-2015

Història i interpretació d'una peça. La cílix del pintor dePenthesilea

Entre el material recuperat en els treballs d'excavació destaquen lesceràmiques d'importació provinents dels mercats fenicis, púnics igrecs. Entre aquestes ressalta una interessant copa àtica del pintorde Penthesilea datada entre el 460 i 450 a. de C.

Aquesta peça i la seua iconografia, en què s'interpreta larepresentació d'escenes d'un gimnàs, ha estat la més estudiada.

La peça segurament es va emprar per a algun tipus de cerimòniacultural, ja siga d'iniciació o de fundació. En aquests ritus ibèrics erafreqüent la utilització de ceràmiques d'importació. Durant lacerimònia va estar trossejada i deixada sota terra en un carrer delpoblat. Part de la peça es va trobar cremada, segurament en el focpurificador del ritual.

La copa, fragmentada en múltiples peces, presenta una meitat millorconservada que l'altra, però en general l'estat de conservació delvernís negre és bo, gràcies al refinament de la pasta, a la cocció i a laqualitat del vernís.

Posteriorment a la seua primera restauració, es va trobar el peuoriginal i alguns fragments menuts de gran interès. Per tant, es vadecidir desmuntar-la i tornar a reconstruir-la, cosa que va permetreque les investigador extragueren noves conclusions.

26


2014-2015

5. Glossari

Àmfora: una àmfora és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estretflanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per aguardar-hi i transportar aliments.

Aixovar funerari o dot: conjunt d’objectes que es dipositaven en unenterrament com a acompanyament per al difunt. Poden ser joies, armes,recipients de ceràmica o metall o altres objectes vinculats al mort.

Ceràmica: la ceràmica és l’activitat tradicional de producció d’objectes d’altaqualitat i excel·lent acabat d'argila cuita.

Cílix: copa grega de terrissa, poc profunda i amb dues nanses horitzontals.Solen tenir dibuixades representacions i escenes.

Colònia: enclavament fundat per grups humans procedents de la Mediterràniaoriental, bàsicament fenicis i grecs, que la utilitzaven de base per a l’intercanviamb la població indígena de l’entorn. Exemple: Emporion, fundada pels grecs.

Exvot: figureta que s’oferia per demanar o agrair favors a la divinitat.

Falcata: espasa ibèrica de ferro i d’ús molt generalitzat. La fulla era curta,corbada i asimètrica i l’empunyadura solia tenir forma de cap d’au o de cavall.

Fenicis: poble de comerciants d’origen semític. Van establir colònies al sud i alllevant de la península Ibèrica a partir del segle VIII aC. Van influir de maneradecisiva en el procés de formació de la cultura ibèrica.

Fíbula: agulla metàl·lica (generalment de bronze o de ferro) que servia persubjectar el vestit, similar a una agulla imperdible d’avui dia, però de caire mésornamental.

Fusaioles: eren pesos que es posaven a la punta dels cabdells de llana per aque aquesta es tensés.

Ilercavons: els ilercavons foren una tribu ibèrica entre els segles VI i I a. de C.Abastava aproximament el territori entre Sagunt i l’Ebre.

Incineració: ritual funerari en què es cremen les despulles de la personamorta. Els ibers cremaven els cadàvers vestits i enjoiats i després en guardavenles restes en urnes.

Jaciment: un jaciment és una concentració de restes arqueològiques. Hipodem trobar una concentració de restes d’activitat humana.

Necròpolis: una necròpolis és un cementeri o lloc de soterrament. Literalmentsignifica ciutat dels morts. S’usa generalment per als cementeris pertanyents agrans ciutats, així com a les zones de soterrament que s’han trobat prop deciutats d’antigues civilitzacions.

Torn: el torn és una màquina simple, formada per un cilindre que roda al voltant del seu eix i una manovella que s’acciona per fer-lo rodar.

27


2014-2015

6. Bibliografia

Oliver, A., (1998) La vida en el Poblado Ibérico de la Nau

Benicarló, historia de hace 2500 años. Ajuntament de

Benicarló. Benicarló.

Oliver, A., (2006) El Puig de la Nau. Projecte Cultural de

Castelló S.A. 2007. Castelló.

Oliver, A., ., y Gusi, F., (1996) El Puig de la Nau. Un habitat

fortificado ibérico. En el ámbito mediterráneo peninsular.

Diputació de Castelló. Castelló.

San Martí, J., Santacana, J., (2005) Els ibers del nord. R.

Dolmau. Barcelona.

Giner, S., (1996) Material para el estudio de antigüedades de

Benicarló, Peñíscola i Alcalá de Xisvert. Ed. Centro de Estudios

del Maestrazgo. Benicarló.

Messeguer, V., Giner, V., (1979) Objectos de bronce del

poblado ibérico de “El Puig” Benicarló. Ed. Grupo Arqueológico

“Puig de Benicarló”.

Giner, V., (1976) El poblado ibérico de “El Puig” Benicarló.

Ajuntament de Benicarló. Benicarló.

Díaz, E., (1983) Ceràmica històrica de les comarques

castellonenques. Castelló.

28

Documents

TALLERS DIDÀCTICS SOBRE ELS IBERS - Principal · Aquest taller es construeix sobre els rostres de personatges i animals, tal com els van representar els ibers en les seues ceràmiques