15
essentia TEMPOr- AddA siMfò- ni 20—21 TCHAIKOVSKY 180

TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

essentia TEMPOr-

AddA siMfò-nica 20—21

TCHAIKOVSKY 180

Page 2: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

2 3

ÍNDICE

P 4

P 8

P 10

P 12

P 14

P 20

Notas al programa

Orquesta ADDA·SIMFÒNICA

Denis KozhukhinJosep Vicent, director titular

Textos en valencià

English text

Programa:

John Adams, Short Ride on a Fast Machine 04:00

Sergei Rachmaninoff, Concierto para piano nº 3, Op. 30 41:00I Allegro ma non tanto 17:40II Intermezzo. Adagio 10:35III Finale. Alla breve 12:32

Pyotr Ilych Tchaikovsky, Sinfonía nº 6, Op. 74 44:00I Adagio. Allegro non troppo 17:51II Allegro con grazia 07:38III Allegro molto vivace 08:47IV Finale. Adagio lamentoso 09:48

TchAikoVsky 180

T1 / Sábado, 7 noviembre 2020

Denis Kozhukhin, pianoJosep Vicent, director titular

ADDA SIMFÒNICA

Page 3: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

4 5

John Adams(Worcester, Massachusetts, 1947)Short Ride on a Fast Machine

Sergei Rachmaninoff (Oneg, Rusia,1873 - Beverly Hills, EE.UU.,1943)Concierto para piano número 3, en Re menor (opus 30)

El clarinetista, compositor y director John Adams es uno de los músi-cos más conocidos e interpretados de los Estados Unidos de América. Autor de “Nixon in China”, una de las óperas contemporáneas más ce-lebre, estrenó en 1986, la breve obra que hoy abre la temporada, con la Orquesta Sinfónica de Pittsburgh. Se trata de una “fanfarria para orquesta” en el estilo postminimalista que caracteriza muchas de sus composiciones. Adams se pregunta “¿Sabes cómo es cuando alguien te pide que montes en un magnífico coche deportivo y luego desearías no haberlo hecho?” al referirse a esta obra, que en 2008 era “la déci-ma obra orquestal más interpretada compuesta en los últimos veinti-cinco años”. En dos ocasiones estuvo programada en el Last Night of the Proms, el popular último de los conciertos veraniegos en el Royal Albert Hall londinense: la primera vez, en 1997, fue cancelado el con-cierto por la muerte de la princesa Diana de Gales, al igual que en 2001 a raíz de los ataques terroristas del 11 de septiembre en Nueva York contra las Torres Gemelas. Finalmente, la BBC Proms la pudo interpre-tar en la gran sala de Londres en 2004, 2014 y 2019.

El tercero de sus cuatro conciertos para piano fue escrito entre la pri-mavera y el otoño de 1909 en Ivanovka, una propiedad del compositor en su país natal, pero fue estrenada por el propio autor el 28 de noviem-bre de 1909 en Nueva York, en el inicio de su primera gira por Estados Unidos, con la Sinfónica de Nueva York dirigida por Walter Damrosch. Un año después volvería a tocarlo en la ciudad de los rascacielos con Gustav Mahler al frente de la Filarmónica. Rachmaninov, que adquirió

Notas al programa por José María Perea

muy pronto la reputación del más brillante pianista de su generación, además de dirigir las orquestas del Teatro Mamontov y del Bolshoi, emigró de Rusia en 1917 para actuar en Europa y Estados Unidos, don-de se asentó hasta su muerte en California. El concierto para piano número 3 es, con el segundo, los más frecuentemente ejecutados del repertorio de este pianista fuera de serie. La escritura pianística del concierto número 3 es la más colorista e ingeniosa de su legado con-certante y ha llegado a ser calificado, también por su duración, como “la Sinfonía para piano” por sus combinaciones técnicas, extensas ideas melódicas y gran unidad. La unión entre piano y orquesta revela esta obra como tocada por el genio, un pensamiento musical que bus-caba nuevos caminos expresivos más allá del tradicional concierto ro-mántico. Todas estas características, exigen unas aptitudes técnicas del solista, que convierte a esta composición en una de las más peli-grosas del repertorio de un pianista. “Los conciertos de Rachmaninov no se tocan, se viven”, declaró Krystian Zimmerman. Como curiosidad para melómanos, existen grabaciones de la integral de sus concier-tos para piano por el propio Rachmaninov con Leopold Stokowski y del tercero con Eugene Ormandy (RCA, 1940-41), aunque esta última con una cadencia más corta para ajustarse a los límites de los vinilos de la época. La grabación de 1978 de Ormandy y la Filarmónica de Nue-va York, con Vladimir Horowitz al piano, es considerada “magia pura y ejemplo sublime de comprensión y recreación” del universo expresivo de Rachmaninov.

Page 4: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

6 7

Piotr Ilych Tchaikovsky (Votkinsk, 1840 - San Petersburgo, 1893)Sinfonía número 6, en Si menor “Patética” (opus 74)

El mismo compositor escribió en la partitura autógrafa el título “Sym-phonie Pathétique” para la sexta y última de sus sinfonías, estrenada en San Petersburgo el 16 de octubre (6 de noviembre en nuestro ca-lendario) de 1893 bajo la dirección del autor. Nueve días después del estreno se suicidó Tchaikovsky. En febrero de 1893 había escrito a su primo Vladimir Davydov, a quien está dedicada la obra, que estaba tra-bajando en una nueva sinfonía que tendría un “programa fundamen-talmente subjetivo”. En la misiva añade que el trabajo avanzaba tan rápido que en menos de cuatro días había escrito el primer movimien-to y “entreveo ya claramente los otros. La mitad del tercero ya está lis-to. Desde el punto de vista formal habrá muchas cosas nuevas, sobre todo el final, que no será un ruidoso allegro sino un largo adagio…” En la época del compositor ruso lo patético significaba “sufriente, impre-sionable, conmovedor” y no una “expresión exagerada” como se califi-có a partir del siglo XX. El origen del extranjerismo procede del griego “pathetikós” ligado al verbo “pasjo” (padecer, sufrir) y al sustantivo “pathos” (estado apasionado del ánimo, conmoción). Aristóteles, en su “Poética”, define lo patético como “un acontecer funesto o doloroso” que afecta al héroe de la tragedia. Schiller, en su ensayo Über das Pa-thetische (sobre lo patético) (1793), amplía el concepto de “pathos” y dice que sirve para mostrar la fortaleza moral de los personajes, cuya razón se eleva sobre el dolor físico”. Este es el sentido que aplicó Bee-

thoven a su “Pathétique”, la sonata opus 13 compuesta entre 1798 y 1799, después de que se manifestaran los primeros síntomas de su sordera. El maestro de Bonn conocía bien el pensamiento de su admi-rado Schiller además de haber leído las traducciones de los clásicos griegos. La sexta sinfonía es la más personal de todas las obras de Tchaikovsky, una mezcla de angustia, cavilación y lamento que tiene su momento culminante en el “morendo” con que se apaga la orquesta en el último movimiento hasta llegar a lo que Shakespeare pone en boca de Hamlet: “el resto es silencio”. Que los aplausos no nos impidan hoy escuchar ese silencio final.

Page 5: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

8 9

ADDA·SIMFÒNICAOrquesta estable del Auditorio de la Diputación de Alicante, creada bajo la Dirección Titular del maestro Josep Vicent y bajo el paraguas de la Fundación de la Comunidad Valenciana. Su sorprendente trayectoria ha generado enorme repercusión nacional e internacional por la calidad y energía de su personalidad sonora.

ADDA·SIMFÒNICA trabaja con directores invitados como el maestro Valery Gergiev, Christian Lindberg, Álvaro Albiach, Jurjen Hempel, Yaron Traub, Carles Magraner entre otros, junto a solistas como el recién galardonado Pacho Flores, Ángeles Blancas, José Antonio López, Paco Varoch, Stefano Bollani, Juan Pérez Floristán, Damián Martínez, Varvara Nepomnyashchaya, María Florea, Sandra Ferrández, Alexander Ullman, Iván Martín, Joan Enric Lluna, Ginesa Ortega, Cañizares, Juan Echanove, Joaquín Achúcarro o Igor Yebra. Michael Nyman, David Mora y Per Egland han escrito obras para la formación. Otras colaboraciones han sido el Coro de la Comunidad de Madrid, Orfeó Valencià, Spanish Brass, Títeres Etcétera...

Además de su actividad sinfónica, la orquesta mantiene una programación con fuerte presencia contemporánea y de recuperación del repertorio histórico, a la vez que desarrolla una importante actividad social y pedagógica. Ha realizado conciertos especiales para el Premio Azorín del Grupo Planeta, la Gala Nacional del Deporte, los conciertos para la apertura de la Volvo Ocean Race y las colaboraciones con la aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn)

Su proyecto discográfico contiene repertorios de Beethoven, Prokofiev, Barber, Manuel de Falla, Shostakovich, Stravinsky, Mahler, Ravel y Tchaikovsky, todos ellos alabados por la crítica especializada.

Ha realizado aclamados conciertos en el Palau de les Arts de Valencia y el Auditori de Castelló, y en la temporada 20/21, estará también presente en Festivales de Italia y Holanda.

“La ovación del público fue abrumadora y unánime como resultado de un gozo al límite de lo soportable por la sinceridad, generosidad y magnificencia de una interpretación que quedará en la carrera de Josep Vicent y en la historia de la orquesta por haber sido protagonistas de una experiencia imborrable” EL MUNDO

“ADDA·Simfònica es, sin lugar a dudas, un instrumento de primer rango mundial” MELOMANO

“Arriva da Alicante, in Spagna la storia di Adda Simfònica. Ha conquistato identità e pubblico”

AMADEUS, Italia.

Page 6: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

10 11

Denis KozhukhinPiano

Ganador del Primer Premio del Concurso Reina Elisabeth de Bruselas, en 2010, con 23 años, es considerado uno de los mejores pianistas de su generación. Las actuaciones de Kozhukhin han sido elogiadas por la crítica como “fascinantes”, “imperiosas”, e “hipnotizantes”. Tiene una maestría técnica extraordinaria que combina con astucia, madurez y sabiduría.

Kozhukhin colabora frecuentemente con muchas de las principales orquestas internacionales, como Royal Concertgebouw Orchestra, London Symphony, Staatskapelle Berlin, Chicago Symphony, Philadelphia Orchestra, San Francisco Symphony, London Philharmonic, Philharmonia Orchestra, Royal Philharmonic, Royal Liverpool Philharmonic, Mahler Chamber Orchestra, HR-Sinfonieorchester, NDR Radiophilharmonie, NDR Elbphilharmonie Orchester, Bamberg Symphony, Vienna Symphony, Orchestre National de France, Mariinsky Orchestra, St. Petersburg Philharmonic, Czech Philharmonic, Royal Stockholm Philharmonic, Oslo Philharmonic Orchestra, Orchestre de la Suisse Romande, Orchestra National du Capitole de Toulouse y NHK Symphony, entre otras.

Denis Kozhukhin será artista residente en festivales como el Enescu International Music Festival, Schleswig-Holstein, Trans-Siberian Arts Festival, Tivoli, Evian, Jurmala, Tsinandali, Lockenhaus, Pietrasanta, Grand Teton y el Festival Internacional de Música de Cámara de Jerusalén.

Su debut discográfico, para el sello Pentatone, conteniendo el Concierto para piano de Grieg y el Concierto para piano núm. 1 de Tchaikovski, fue muy elogiado por la crítica y recibió los premios ‹‹Editor’s Choice›› de Gramophone y ‹‹Disc of the month›› de Fono Forum y Stereophone. Su disco en solitario más reciente, incluye Canciones sin palabras de Mendelssohn y Piezas líricas de Grieg, fue editado en abril de 2019.

Nacido en Nizhni Novgorod, Rusia, comenzó sus estudios de piano a los cinco años, con su madre. Más tarde, ingresó en la Escuela de Música Balakirev, donde fue alumno de Natalia Fish. De 2000 a 2007, estudió en la Escuela de Música Reina Sofía de Madrid, con Dmitri Bashkirov y Claudio Martinez-Mehner.

Completó su formación en la Academia de Piano del Lago Como y durante los últimos años, su mentor ha sido Daniel Barenboim.

Page 7: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

12

JOSEP VICENT. Director TitularMúsico español de trayectoria apasionante y única, que ha estado al fren-te de algunos de los conjuntos sinfónicos más prestigiosos de España y del mundo: London Symphony Orchestra, Slovenian Philharmonic, Filar-mónica de Rotterdam, Orquesta de Cámara de París, Royal Philharmonic, Residentie Orkest Den Haag, Radio de Holanda, Royal Liverpool Philhar-monic, Orquesta de Kiev, Gewandhaus Leipzig, Orquesta del Teatro Real, Orchestre du Teatre Royal de La Monnaie, New World Symphony Miami, Orquestas de Durban y Auvergne, Sinfónicas Nacionales de Bélgica, Chi-le, Uruguay, Brasil... y casi todas las formaciones sinfónicas españolas, siendo maestro invitado habitual con la Orquesta Sinfónica de Barcelona y Nacional de Cataluña, Orquesta de Valencia, Orquesta Nacional de Es-paña...Desde 2015/16 Josep Vicent es Director Artístico y Musical del ADDA y Di-rector Titular de ADDA Simfònica. También fue Director Principal de la Or-questa Sinfónica de las Islas Baleares y de la Jeunesses Musicales World Orchestra (The World Orchestra) desde 2005 a 2015, con quienes realizó quince giras en cuatro continentes.Pionero en la exploración de nuevos formatos y públicos para la música clásica, dirige producciones operísticas en el Teatro Real de Madrid, el Teatro del Liceo de Barcelona, la Opera de Leipzig o el Teatro de la Maes-tranza de Sevilla entre otros. Trabaja como Director Musical con la acla-mada formación operística/teatral “La Fura del Baus” desde 2014.Con amplia trayectoria en la música contemporánea, estrenó cientos de obras de creación, fue Director Artístico del Xenakis Festival, del Festival Nits de la Mediterrània y del internacionalmente aclamado Amsterdam Percussion Group.Fue asistente del maestro Alberto Zedda y galardonado con el Premio de Interpretación de Juventudes Musicales Internacional, el Premio de las Artes “Ciudad de Valencia” 2013 y el Premio “Oscar Esplá” Ciudad de Ali-cante. Es Embajador internacional designado por D. Federico Mayor Za-ragoza para la Fundación Cultura de Paz.En la temporada 2019/2020 debutó como director al frente de las orques-tas de La Verdi-Milán, Lille National Orchestra y la WDR de Alemania con conciertos en el Concertgebouw de Amsterdam, y presentará próxima-mente giras con la Orquesta Nacional de Bélgica y la NK Orchestra of Is-rael, así como sus inminentes debuts con la Filarmónica de San Peters-burgo o Sichuan Symphony Orchestra of China.

12

Page 8: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

14 15

Notes al programa per José María Perea

Textos valencià

John Adams(Worcester, Massachusetts, 1947)Short Ride on a Fast Machine

Sergei Rachmaninoff (Oneg, Rússia,1873 - Beverly Hills, USA,1943)Concert per a piano número 3, en Re menor (opus 30)

El clarinetista, compositor i director John Adams és un dels músics més co-neguts i interpretats dels Estats Units d’Amèric. Autor de «Nixon in China», una de les òperes contemporànies més cèlebre, va estrenar l’any 1986, la breu obra que avui obri la temporada, amb l’Orquestra Simfònica de Pittsburgh. Es tracta d’una «fanfàrria per a orquestra» en l’estil postminimalista que ca-racteritza moltes de les seues composicions. Adams es pregunta «Saps què passa quan algú et demana que puges a un magnífic coche esportiu i després voldries no haver-ho fet?» referir-se a esta obra que el 2008 va ser «la desena obra orquestral més interpretada composta en els últims vint-i-cinc anys». En dos ocasions va estar programada en el Last Night of the Proms, el popular últim dels concerts estiuencs al Royal Albert Hall de Londres: la primera ve-gada, l’any 1997, el concert va ser cancel·lat per la mort de la princesa Diana de Gal·les, igual que l’any 2001 arran dels atacs terroristes de l’11 de setem-bre a Nova York contra les Torres Bessones. Finalment, la BBC Proms la va poder interpretar en la sala gran de Londres els anys 2004, 2014 i 2019.

El tercer dels seus quatre concerts per a piano va ser escrit entre la prima-vera i la tardor de l’any 1909 a Ivanovka, una propietat del compositor al seu país natal, però va ser estrenada pel mateix autor el 28 de novembre del 1909 a Nova York, en l’inici de la seua primera gira pels Estats Units, amb la Sim-fònica de Nova York dirigida per Walter Damsroch. Un any després tornaria a tocar-lo a la ciutat dels gratacels amb Gustav Mahler al capdavant de la Filharmònica. Rachmaninoff, que va adquirir molt prompte la reputació del

més brillant pianista de la seua generació, a més de dirigir les orquestres del Teatre Mamontov i del Bolshoi, va emigrar de Rússia el 1917 per a actuar a Europa i els Estats Units, on es va assentar fins que va morir a Califòrnia. El concert per a piano número 3 és, amb el segon, els que més sovint s’han executat del repertori d’este pianista fora de sèrie. L’escriptura pianística del concert número 3 és la més colorista i enginyosa del seu llegat concertant i ha arribat a ser qualificat, també per la duració que té, com «la Simfonia per a piano» per les seues combinacions tècniques, extenses idees melòdiques i gran unitat. La unió entre piano i orquestra revela esta obra com a tocada pel geni, un pensament musical que cercava nous camins expressius més enllà del tradicional concert romàntic. Totes estes característiques, exigixen unes aptituds tècniques del solista que converteixen esta composició en una de les més perilloses del repertori d’un pianista. «Els concerts de Rachmaninoff no es toquen, es viuen», va declarar Krystian Zimmerman. Com a curiositat per a melòmans, hi ha gravacions de la integral dels seus concerts per a pia-no pel mateix Rachmaninoff amb Leopold Stokowski i del tercer amb Eugene Ormandy (RCA, 1940-41), encara que esta última amb una cadència més cur-ta per a ajustar-se als límits dels vinils de l’època. L’enregistrament de l’any 1978 d’Ormandy i la Filharmònica de Nova York, amb Vladimir Horowitz al pia-no, és considerada «màgia pura i exemple sublim de comprensió i recreació» de l’univers expressiu de Rachmaninoff.

Page 9: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

16

Piotr Ilych Tchaikovsky (Votkinsk, 1840 - Sant Petersburg, 1893)Simfonia número 6, en Si menor «Patètica» (opus 74)

El mateix compositor va escriure en la partitura autògrafa el títol «Symphonie Pathétique» per a la sisena i última de les seues simfonies, estrenada a Sant Petersburg el 16 d’octubre (6 de novembre en el nostre calendari) de 1893 baix la direcció de l’autor. Nou dies després de l’estrena, Tchaikovsky es va suïcidar. Al febrer de l’any 1893 havia escrit al seu cosí Vladimir Davydov, a qui està dedicada l’obra, que estava treballant en una nova simfonia que tindria un «programa fonamentalment subjectiu». En la carta afegix que el treball avançava tan ràpidament que en menys de quatre dies havia escrit el primer moviment i «hi entreveig ja clarament els altres. La mitat del tercer ja està acabat. Des del punt de vista formal hi haurà moltes coses noves, sobretot el final, que no serà un sorollós allegro sinó un llarg adagio…».En l’època del compositor rus el patetisme significava «sofrent, impressio-nable, commovedor» i no una «expressió exagerada» com es va qualificar a partir del segle XX. L’origen de l’estrangerisme procedeix del grec «patheti-kós» lligat al verb «pasjo» (patir) i al substantiu «pathos» (estat apassionat de l’ànim, commoció). Aristòtil, en la seua “Poètica”, defineix el patetisme com «un esdevenir funest o dolorós» que afecta l’heroi de la tragèdia. Schiller, en el seu assaig Über das Pathetische («Sobre allò patètic») (1793), amplia el concepte de «pathos» i diu que serveix per a mostrar la fortalesa moral dels personatges, la raó dels quals «s’eleva sobre el dolor físic». Este és el sentit que va aplicar Beethoven a la seua «Pathétique», la sonata opus 13 composta entre el 1798 i el 1799, després que es manifestaren els primers símptomes de la seua sordesa. El mestre de Bonn coneixia bé el pensament del seu admi-rat Schiller a més d’haver llegit les traduccions dels clàssics grecs. La sisena simfonia és la més personal de totes les obres de Tchaikovsky, una mescla d’angoixa, cavil·lació i lament que té el moment culminant en el «mo-rendo» amb què s’apaga l’orquestra en l’últim moviment fins a arribar al que Shakespeare posa en boca de Hamlet: «la resta és silenci». Que els aplaudi-ments no ens impedisquen hui escoltar este silenci final.

ADDA·SIMFÒNICAOrquestra estable de l’Auditori de la Diputació d’Alacant, creada sota la di-recció titular del mestre Josep Vicent i sota el paraigua de la Fundació de la Comunitat Valenciana. La seua sorprenent trajectòria ha generat una enorme repercussió nacional i internacional per la qualitat i l’energia de la personalitat sonora que té.ADDA·SIMFÒNICA treballa amb directors convidats com el mestre Valery Ger-giev, Christian Lindberg, Álvaro Albiach, Jurjen Hempel, Yaron Traub, Carles Ma-graner entre d’altres, al costat de solistes com el recentment guardonat Pa-cho Flores, Ángeles Blancas, José Antonio López, Paco Varoch, Stefano Bollani, Juan Pérez Floristán, Varvara Nepomnyashchaya, María Florea, Sandra Ferrán-dez, Alexander Ullman, Iván Martín, Joan Enric Lluna, Ginesa Ortega, Cañizares, Juan Echanove, Joaquín Achúcarro o Igor Yebra. Michel Nyman, David Mora i Per Egland han escrit obres per a la formació. Altres col·laboracions han sigut el Cor de la Comunitat de Madrid, l’Orfeó Valencià, Spanish Brass, Títeres Etcètera...A més de l’activitat simfònica que té, l’orquestra manté una programació amb una forta presència contemporània i de recuperació del repertori històric, alho-ra que desenvolupa una activitat social i pedagògica important. Ha fet concerts especials per al Premi Azorín del Grupo Planeta, la Gala Nacional de l’Esport, els concerts per a l’obertura de la Volvo Ocean Race i les col·laboracions amb l’aclamada formació teatral i operística La Fura dels Baus (Carmina Burana i La Creació de Haydn).El seu projecte discogràfic conté repertoris de Beethoven, Prokofiev, Barber, Manuel de Falla, Shostakovich, Stravinsky, Mahler, Ravel y Tchaikovsky, tots ells lloats per la crítica especialitzada.Ha realitzat aclamats concerts al Palau dels Arts Reina Sofía de València i a l’Auditori de Castelló, i en la temporada 20/21 estarà també present en festivals a Itàlia i Holanda.

«L’ovació del públic va ser aclaparadora i unànime com a resultat d’un goig al límit

del que és suportable per la sinceritat, la generositat i la magnificència d’una inter-

pretació que quedarà en la carrera de Josep Vicent i en la història de l’orquestra per

haver sigut protagonistes d’una experiència inesborrable» EL MUNDO

«ADDA·Simfònica és, sens dubte, un instrument de primer rang mundial» MELO-MANO

«Arriva da Alicante, in Spagna la storia di Adda Simfònica. Ha conquistato identità

e pubblico». AMADEUS, Italia.

Page 10: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

18 19

Denis Kozhukhin. Piano Josep Vicent. Director

Guanyador del Primer Premi del Concurs Reina Elisabeth de Brussel·les, en 2010, amb 23 anys, és considerat un dels millors pianistes de la seua gene-ració. Les actuacions de Kozhukhin han sigut elogiades per la crítica com a “fascinants”, “imperioses”, i “hipnotitzants”. Té un domini tècnic extraordinari que combina amb astúcia, maduresa i saviesa. Kozhukhin col·labora sovint amb moltes de les principals orquestres interna-cionals, com Royal Concertgebouw Orchestra, London Symphony, Staatskape-lle Berlin, Chicago Symphony, Philadelphia Orchestra, San Francisco Sym-phony, London Philharmonic, Philharmonia Orchestra, Royal Philharmonic, Royal Liverpool Philharmonic, Mahler Chamber Orchestra, HR-Sinfonieorches-ter, NDR Radiophilharmonie, NDR Elbphilharmonie Orchester, Bamberg Sym-phony, Vienna Symphony, Orchestre National de France, Mariinsky Orchestra, St. Petersburg Philharmonic, Czech Philharmonic, Royal Stockholm Philhar-monic, Oslo Philharmonic Orchestra, Orchestre de la Suisse Romande, Orches-tra National du Capitole de Toulouse y NHK Symphony, entre altres.Denis Kozhukhin serà artista resident en festivals com el Enescu International Music Festival, Schleswig-Holstein, Trans-Siberian Arts Festival, Tivoli, Evian, Jurmala, Tsinandali, Lockenhaus, Pietrasanta, Grand Teton i el Festival Inter-nacional de Música de Cambra de Jerusalem.El seu debut discogràfic, per al segell Pentatone, amb el Concert per a piano de Grieg i el Concert per a piano núm. 1 de Tchaikovski, va ser molt elogiat per la crítica i va rebre els premis ‹‹Editor’s Choice›› de Gramophone i ‹‹Disc of the month›› de Fono Fòrum i Stereophone. El seu disc en solitari més recent, in-clou Cançons sense paraules de Mendelssohn i Peces líriques de Grieg, va ser editat a l’abril de 2019. Nascut en Nizhni Novgorod, Rússia, va començar els seus estudis de piano als cinc anys, amb la seua mare. Més tard, va ingressar a l’Escola de Música Balakirev, on va ser alumne de Natalia Fish. De 2000 a 2007, va estudiar a l’Es-cola de Música Reina Sofia de Madrid, amb Dmitri Bashkirov i Claudio Marti-nez-Mehner.Va completar la seua formació en l’Acadèmia de Piano del Llac Como i durant els últims anys, el seu mentor ha sigut Daniel Barenboim.

Músic espanyol de trajectòria apassionant i única, que ha estat al capdavant d’alguns dels conjunts simfònics més prestigiosos d’Espanya i del món: London Symphony Orchestra, Slovenian Philharmonic, Filharmònica de Rotterdam, Or-questra de Cambra de París, Royal Philharmonic, Residentie Orkest Den Haag, Radio d’Holanda, Royal Liverpool Philharmonic, Orquestra de Kíev, Gewandhaus Leipzig, Orquestra del Teatre Real, Orchestre du Teatre Royal de la Monnaie, New World Symphony Miami, Orquestres de Durban i Auvergne, Simfòniques Nacio-nals de Bèlgica, Chile, Uruguay, Brasil... i quasi totes les formacions simfòniques españoles, sent mestre convidat habitual amb l’Orquestra Simfònica de Barce-lona i Nacional de Catalunya, Orquestra de València, Orquestra Nacional de Es-panya…Des de la temporada 2015/16 Josep Vicent és director artístic i musical de l’ADDA i director titular d’ADDA Simfònica. També va ser director principal de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i de Jeunesses World Orchestra (The World Orches-tra) des del 2005 al 2015, amb els qui fa quinze gires en quatre continents.Pioner en l’exploració de nous formats i públics per a la música clàssica, va dirigir produccions operístiques al Teatre Reial de Madrid, el Teatre del Liceu de Bar-celona, l’Òpera de Leipzig, el Teatre de la Maestranza de Sevilla, entre d’altres. Treballa com a director musical amb la famosa formació operística/teatral La Fura del Baus des del 2014.Amb una àmplia trajectòria en la música contemporània, va estrenar centenars d’obres de creació, va ser director artístico del Xenakis Festival, del Festival Nits de la Mediterrània i de l’Amsterdam Percussion Group.Va ser assistent del mestre Alberto Zedda i guardonat amb el Premi d’Interpreta-ció de Joventuts Musicals Internacional, el Premi de les Arts «Ciutat de València» 2013 i el Premi «Óscar Esplá» Ciutat d’Alacant. És ambaixador internacional de-signat pel Sr. Federico Mayor Zaragoza per a la Fundació Cultura de la Pau.En la temporada 2019/2020 va debutar com a director al capdavant de les or-questres de La Verdi-Milà, Orquestra Nacional de Lille i la WDR d’Alemanya amb concerts al Concertgebouw d’Àmsterdam, i presentará pròximament gires amb l’Orquestra Nacional de Bèlgica i la NK Orchestra d’Israel, així com els seus im-minents debuts amb la Filarmònica de Sant Petersburg o Sichuan Symphony Orchestra of China.

Page 11: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

20 21Program notes by José María Perea

English texts

John Adams(Worcester, Massachusetts, 1947)Short Ride on a Fast Machine

Sergei Rachmaninoff (Oneg, Russia, 1873 - Beverly Hills, USA, 1943)Piano Concerto No. 3 in D minor (opus 30)

Clarinettist, composer and conductor John Adams is one of USA’s best-known musicians and many of his works are frequently played all around the world. Creator of “Nixon in China”, one of the most famous contemporary operas, he premiered in 1986, the short piece that opens the season today, with the Pi-ttsburgh Symphony Orchestra. It is a “fanfare for orchestra” in the post-mini-malist style typical of many of his compositions. Adams wonders, “You know how it is when someone asks you to ride in a terrific sports car, and then you wish you hadn’t?” in reference to this work, which in 2008 was the “tenth most performed orchestral work composed in the last twenty-five years.” It has been twice included in the programme of the popular Last Night of the Proms, the closing concert of the summer season at London’s Royal Albert Hall: the first time, in 1997, the concert was cancelled due to the death of Diana, Prin-cess of Wales, and also in 2001 after the 9/11 terrorist attacks on the World Trade Center in New York. Finally, it was played as part of the BBC Proms at London’s great concert hall in 2004, 2014 and 2019.

The third of Rachmaninoff’s four piano concertos was written between the spring and autumn of 1909 at Ivanovka, an estate the composer owned in his native country. The concerto was premiered by Rachmaninoff himself in New York on November 28, 1909, at the start of his first USA tour, with the New York Symphony Orchestra, under the baton of Walter Damrosch. One year later, he would perform it again in the Big Apple with the Philharmonic Orchestra and Gustav Mahler as conductor. Rachmaninoff, who soon gained a reputation

as the most brilliant pianist of his generation and conducted the Mamontov and Bolshoi Theatre orchestras, emigrated from Russia in 1917 to perform in Europe and the United States, where he settled until his death in California. His second and third piano concertos are the ones most frequently played of those composed by this exceptional pianist. No other Rachmaninoff’s con-certo showcases so much colour and wit in its piano score as his Concerto No. 3. This piece has also become known as the “piano symphony” because of its length, technical combinations, long melodic ideas and great unity. The combination of piano and orchestra reveals this as a work of genius, a musical idea seeking new ways to express himself, to go beyond the traditional roman-tic concerto. All these features require a soloist with excellent technique, ma-king this piece one of the most demanding works in the piano repertoire. “You don’t play these concertos, you live them,” according to Krystian Zimerman. A fun fact for music lovers: there are recordings of his complete piano concertos played by Rachmaninoff himself with Leopold Stokowski and of his Concerto No. 3 with Eugene Ormandy (RCA, 1940-1941), although the latter has a shor-ter cadenza to keep it within the limits required for vinyl records back then. The 1978 recording by Ormandy and the New York Philharmonic, with Vladimir Horowitz as pianist, has been described as “pure magic and a sublime exam-ple of understanding and recreation” of Rachmaninoff’s expressive universe.

Page 12: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

22

Piotr Ilych Tchaikovsky (Votkinsk,1840 - Saint Petersburg,1893)Symphony No. 6 in B minor, “Pathétique” (opus 74)

The composer himself added the title “Symphonie Pathétique” to his handwri-tten score for the sixth and last of his symphonies, premiered in Saint Peter-sburg on October 16th (November 6th, according to the Gregorian calendar) 1893 under Tchaikovsky’s baton. Nine days after the premiere, he committed suicide. In February 1893 he had written to his cousin Vladimir Davydov, to whom this work is dedicated, that he was working on a new symphony that would be “suffused with subjectivity.” In the letter, he added that “the work is practically writing itself, that in less than four days the first movement was completely ready, and the remaining movements are already clearly outlined in my head. The third movement is already half-done. The form of this sym-phony will have much that is new, and amongst other things, the finale will not be a noisy allegro, but on the contrary, a long drawn-out adagio.”In those days, “pathétique” meant suffering, impressionable, moving, rather than exaggerated, as it has been understood since the 20th century. This word comes from Greek “pathetikós”, linked to the verb “pascho” (to suffer) and the noun “pathos” (a passionate mood, shock). Aristotle, in his Poetics, defines pathetic as an ill-fated or painful event that befalls the tragic hero. Schiller, in his essay Über das Pathetische (On the pathetic) (1793), broadens the con-cept of “pathos” and says it serves to show the moral strength of the charac-ters, whose reason prevails over physical pain. That is the meaning Beethoven gave to his “Pathétique”, the sonata (opus 13) he composed between 1798 and 1799, after the first symptoms of his deafness appeared. The Bonn-born mas-ter was well versed in the thinking of his admired Schiller and had read the translations of the Greek classics. The sixth symphony is Tchaikovsky’s most personal work, a combination of anguish, soul-searching and lament whose culminating moment is the “morendo” with which the orchestra gradually falls silent in the final movement until reaching what Shakespeare, through Hamlet, expressed as “the rest is silence.” Before the clapping starts, make sure you listen to that final silence today.

ADDA·SIMFÒNICA

The regular orchestra of the Alicante Provincial Council Auditorium, ADDA·-SIMFÒNICA was created under the direction of Josep Vicent with the support of the Valencia Region Foundation. It has gained national and international recognition thanks to the quality and energy of its sound.ADDA·SIMFÒNICA collaborates with guest conductors such as maestro Valery Gergiev, Christian Lindberg, Álvaro Albiach, Jurjen Hempel, Yaron Traub and Carles Magraner as well as with soloists like the recently awarded Pacho Flores, Ángeles Blancas, José Antonio López, Paco Varoch, Stefano Bollani, Juan Pérez Floristán, Var-vara Nepomnyashchaya, Maria Florea, Sandra Ferrández, Alexander Ullman, Iván Martín, Joan Enric Lluna, Ginesa Ortega, Cañizares, Juan Echanove, Joa-quín Achúcarro and Igor Yebra. Michael Nyman, David Mora and Per Egland have written works for the orchestra. Other remarkable projects were perfor-med with the Choir of the Madrid Region, Orfeó Valencià, Spanish Brass, and Títeres Etcétera.In addition to its symphonic activities, the orchestra has an important commitment to contemporary music and historical repertoire and plays a significant social and pedagogical role in the region. It has performed concerts for Grupo Planeta’s Azorín Award, the National Sports Gala and the opening of the Volvo Ocean Race. It has also collaborated with the acclaimed theatre and opera group La Fura dels Baus, in productions of Carmina Burana and Haydn’s The Creation.Stand-out recordings of the orchestra include wor-ks by Beethoven, Prokofiev, Barber, Manuel de Falla, Shostakovich, Stravinsky, Mahler, Ravel and Tchaikovsky, which were highly praised by critics.Acclaimed performances at Valencia’s Palau de les Arts Reina Sofía and Castelló’s Audi-tori were highlighted last season, and during the 20/21 ADDA·SIMFÒNICA will be present on the stage of festivals in Italy and Holland.

“The acclaim of the public was overwhelming and unanimous. The almost unbea-

rable joy experienced was thanks to the sincerity, generosity and magnificence of

an unforgettable performance by Josep Vicent and his musicians that will become

a highlight in Josep Vicent’s career and will go down in the history of the orches-

tra” EL MUNDO

“ADDA·Simfònica is, without a doubt, a world-class orchestra” MELÓMANO

“Arriva da Alicante, in Spagna la storia di Adda Simfònica. Ha conquistato identità e pubblico”. AMADEUS, Italy.

Page 13: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

24 25

Denis Kozhukhin. Piano Josep Vicent. Director

Winner of the First Prize in the 2010 Queen Elisabeth Competition in Brus-sels at the age of 23, Denis Kozhukhin has established himself as one of the greatest pianists of his generation. Kozhukhin’s performances have been prai-sed by critics as “spellbinding”, “imperious” and “mesmerizing”. Technically flawless, Kozhukhin combines wisely the brilliance and power of his playing with a masterful sense of form, maturity, and a very unique sensitivity. Kozhukhin frequently appears with many of the leading international orches-tras, such as Royal Concertgebouw Orchestra, London Symphony, Staatskape-lle Berlin, Chicago Symphony, Philadelphia Orchestra, San Francisco Sym-phony, London Philharmonic, Philharmonia Orchestra, Royal Philharmonic, Royal Liverpool Philharmonic, Mahler Chamber Orchestra, HR-Sinfonieorches-ter, NDR Radiophilharmonie, NDR Elbphilharmonie Orchester, Bamberg Sym-phony, Vienna Symphony, Orchestre National de France, Mariinsky Orchestra, St. Petersburg Philharmonic, Czech Philharmonic, Royal Stockholm Philhar-monic, Oslo Philharmonic Orchestra, Orchestre de la Suisse Romande, Orches-tra National du Capitole de Toulouse and NHK Symphony, among others.Denis Kozhukhin will be guest artist in such festivals as the Enescu Interna-tional Music Festival, Schleswig-Holstein,Trans-Siberian Arts Festival, Tivoli, Evian, Jurmala, Tsinandali, Lockenhaus, Pietrasanta, Grand Teton and Jeru-salem International Chamber Music Festival.His debut recording for the label Pentatone, featuring Grieg Piano Concerto and Tchaikovsky Piano Concerto No.1 with the Radio Symphony Orchestra Ber-lin and Vassily Sinaisky was received with rave reviews, including Gramophone Editor’s Choice and Disc of the month in Fono Forum and Stereophone. His last solo album, including Mendelssohn’s Songs without words and Grieg’s Lyric Pieces, was released in April 2019.Born in Nizhni Novgorod, Russia, in 1986 into a family of musicians, Denis Kozhukhin began his piano studies at the age of five with his mother. As a boy, he attended the Balakirev School of Music where he studied under Natalia Fish. From 2000 to 2007, Kozhukhin studied at the Reina Sofía School of Music in Madrid with Dimitri Bashkirov and Claudio Martinez-Mehner.Kozhukhin completed his studies at the Piano Academy at Lake Como and in recent years he has been mentored by maestro Daniel Barenboim.

Spanish musician who, over the course of an extraordinary and unique ca-reer, has worked with some of the most renowned symphonic ensembles from Spain and abroad: London Symphony Orchestra, Slovenian Philharmo-nic, Rotterdam Philharmonic, Paris Chamber Orchestra, Royal Philharmonic, The Hague Residence Orchestra, Netherlands Radio Orchestra, Royal Liver-pool Philharmonic, Kiev and Gewandhaus Leipzig orchestras, Orquesta del Teatro Real, Orchestre du Théatre Royal de la Monnaie, New World Symphony Miami, Durban and Auvergne orchestras, National Symphony Orchestras of Belgium, Chile, Uruguay, Brasil… and most spanish symphony orchestras, invited regularly by Barcelona Symphony Orchestra, Orchestra of Valencia, National Orchestra of Spain…Since 2015/2016 Josep Vicent has been ADDA’s artistic and musical director and principal conductor of ADDA Simfònica. Former principal conductor of the Balearic Symphony Orchestra, he also conducted the Jeunesses World Orchestra (The World Orchestra) from 2005 to 2015, with which he completed 15 tours across four continents.A pioneering explorer of new formats and audiences for classical music, he conducted opera productions at Madrid’s Teatro Real, Barcelona’s Teatre del Liceu, the Leipzig Opera or Seville’s Teatro de la Maestranza, among others. He has worked as musical director with the acclaimed opera and theatre company La Fura dels Baus since 2014.With an extensive career in contemporary music, he has premiered hundreds of pieces and was artistic director of the Xenakis Festival, the Nits de la Me-diterrània Festival and the Amsterdam Percussion Group.Former assistant of maestro Alberto Zedda, he was awarded as best inter-national young music performer (Premio de Interpretación de Juventudes Musicales Internacional) and has also received the Ciudad de Valencia Arts Award 2013 and the Óscar Esplá Ciudad de Alicante Award. He was appoin-ted as international ambassador for the Foundation Culture of Peace by Fe-derico Mayor Zaragoza.During the season 19/20 he made his debut as conductor of La Verdi-Mi-lan, Lille National Orchestra and WDR (Germany) orchestra, with concerts at Amsterdam’s Concertgebouw. Future engagements will take him on tour with the Belgian National Orchestra and the Israel NK Orchestra, as well as the immediate debut with Sant Petersburg Philharmonic and Sichuan Sym-phony Orchestra of China.

Page 14: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

26

. Apertura de puertas 1 hora antes del concierto.

. Obligatorio el uso de mascarilla.· Contamos con el certificado de Calidad Turística por la gestión de medidas de seguridad contra la propagación del COVID.

RECUERDA:

Page 15: TCHAIKOVSKY 180 essentia TEMPOr- AddA siMfò- nica 20—21€¦ · aclamada formación teatral y operística La Fura dels Baus (Carmina Burana y La Creación de Haydn) Su proyecto

28