Tècniques bàsiques d’infermeria Unitat 5 SOLUCIONARITècniques bàsiques d’infermeria Unitat 5 SOLUCIONARI 6 Canvi de decúbit supí a decúbit pron Procediment Els sis primers

Tècniques bàsiques d’infermeria

Unitat 5

SOLUCIONARI

1

UNITAT 5: La mobilització dels pacients .................................................................................................. 2 ACTIVITATS INICIALS-PÀG. 95 ........................................................................................................................ 2 ACTIVITATS-PÀG. 98 ...................................................................................................................................... 2 ACTIVITATS-PÀG. 102 .................................................................................................................................... 3 ACTIVITATS-PÀG. 108 .................................................................................................................................... 4 ACTIVITATS-PÀG. 112 .................................................................................................................................... 6 AVALUA ELS TEUS CONEIXEMENTS-PÀG. 114 ............................................................................................... 7 ACTIVITATS FINALS-PÀG. 115 ........................................................................................................................ 8 CAS PRÀCTIC-PÀG. 115 ................................................................................................................................ 12


Unitat 5

SOLUCIONARI

2

UNITAT 5: La mobilització dels pacients

ACTIVITATS INICIALS-PÀG. 95 1. Podries definir què és l’ergonomia?

És la ciència que relaciona les persones amb el treball que realitzen, de forma que, en estudiar els aspectes anatòmics, fisiològics, psicològics, arquitectònics, mecànics i de disseny, permet utilitzar adequadament l’energia corporal i augmentar el rendiment laboral. Per tant, l’ergonomia aporta solucions destinades a millorar les condicions de treball, disminuir la fatiga, evitar lesions per l’esforç i augmentar la satisfacció i el rendiment en el treball. 2. Què entens per mobilització dels pacients? És un conjunt de tècniques encaminades al trasllat dels pacients des d’un lloc a un altre. El trasllat es pot efectuar dins de l’hospital (intrahospitalari) o fora (extrahospitalari). El més freqüent és que la mobilització es realitzi dins de l’habitació del pacient per traslladar-lo des del llit fins a la butaca, la cadira de rodes, la llitera, etc., i viceversa. Denominem mobilització activa aquella en què el pacient col·labora totalment o parcialment. La mobilització és passiva si el pacient no col·labora, ja sigui per trobar-se limitat o incapacitat (estat de coma, paràlisi, etc.). 3. Quins beneficis creus que pot tenir un malalt en relació amb les diferents posicions?

Les posicions corporals tenen diverses finalitats,però la majoria estan encaminades a millorar i facilitar la comoditat del pacient, així com a prevenir úlceres per pressió, millorar la circulació i respiració, facilitar els drenatges o sondatges, etc. Tot i això, hi ha posicions que no produeixen un benefici directe al pacient, però que faciliten les exploracions, permeten realitzar intervencions quirúrgiques o afavoreixen la seguretat del pacient.

ACTIVITATS-PÀG. 98 1. Defineix: mecànica corporal i ergonomia. La mecànica corporal és l’ús coordinat i eficaç de les diferents parts del cos ambla finalitat d’aconseguir el moviment i mantenir l’equilibri, de forma que la fatiga sigui mínima i es previnguin possibles lesions per a la persona. L’ergonomia és la ciència que relaciona les persones amb el treball que realitzen, de forma que, en estudiar els aspectes anatòmics, fisiològics, psicològics, arquitectònics, mecànics i de disseny, permet utilitzar adequadament l’energia corporal i augmentar el rendiment laboral. Per tant, l’ergonomia aporta solucions destinades a millorar les condicions de treball, disminuir la fatiga, evitar lesions per l’esforç i augmentar la satisfacció i el rendiment en el treball.


Unitat 5

SOLUCIONARI

3

2. Elabora un mural, amb alguns companys, en què aparegui el decàleg de la mecànica corporal i una representació gràfica de cada una de les normes. Posa el mural a l’aula taller per tal que el puguis repassar cada vegada que realitzis una pràctica i hagis d’aplicar l’après. Resposta lliure. El decàleg el trobem a la pàgina 97, 1.1. Regles elementals de la mecànica corporal. 3. Pensa com aixecaries una caixa del terra. Què canviaries un cop que has après les normes de mecànica corporal? Quins riscos comporta per a la salut aixecar malament un objecte del terra? Creus que hem de reeducar la nostra manera de manejar càrregues i pesos? Resposta lliure.

ACTIVITATS-PÀG. 102 4. Quines són les tres posicions bàsiques amb el pacient ajagut? Repassa-les amb un company, en un llit de l’aula taller, encoixinant-lo correctament. Les posicions bàsiques que adopta el pacient al llit són tres: decúbit supí, decúbit lateral i decúbit pron. 5. Explica la posició més adequada per a cada una de les pràctiques següents: • Administració d’un ènema. • Exploració faríngia. • Llegir al llit. • Sondatge vesical. • Lipotímia. • Sondatge rectal. • Problema respiratori. • Tacte rectal. • Menjar. • Part.


Unitat 5

SOLUCIONARI

4

• Administració d’un ènema. Posició de Sims o semiprona.

• Exploració faríngia. Posició de Roser.

• Llegir al llit. Posició de Fowler.

• Sondatge vesical. Posició ginecològica o de litotomia dorsal (en dones). Decúbit supí (homes).

• Lipotímia. Posició de Trendelenburg.

• Sondatge rectal. Posició de Sims o semiprona.

• Problema respiratori. Posició de Fowler.

• Tacte rectal. Posició de Sims o semiprona. Posició genupectoral.

• Menjar. Posició de Fowler.

• Part. Posició ginecològica o de litotomia dorsal.

6. En què consisteix la posició de Sims? Investiga sobre aquesta posició i la seva relació amb el suport vital bàsic. El pacient està en decúbit lateral esquerre, amb el braç esquerre estès darrere de l’esquena i el braç dret, flexionat, a prop del cap. La cama esquerra es troba estesa o lleugerament flexionada i la dreta, flexionada i avançada sobre l’esquerra. Indicacions • Per a pacients inconscients. • En la col·locació de sondes rectals. • En l’administració d’ènemes. • En exàmens rectals.

La relació amb el SVB és que aquesta és l’anomenada posició lateral de seguretat, que és la posició utilitzada per a un accidentat que es troba ajagut, conscient i que respira. Vegeu la pàgina 570 d’aquest llibre (procediment 3A). ACTIVITATS-PÀG. 108 7. Què són els canvis posturals i quina és la seva finalitat? Els canvis posturals són les modificacions de la postura d’un pacient que es troba enllitat i no els pot fer per si mateix. En aquest cas, el personal encarregat de realitzar el pla de canvis posturals és el personal d’infermeria (infermera i TCAI). Cada mobilització s’ha de realitzar de forma sistemàtica, precisa i sense produir molèsties en el pacient.


Unitat 5

SOLUCIONARI

5

Objectius • Prevenir les complicacions per la inactivitat (contractures musculars, rigideses articulars, úlceres per pressió). • Afavorir la comoditat i el benestar del pacient. • Mantenir l’alineament corporal, la força i el to muscular. 8. Quines observacions cal tenir en compte en la tècnica de mobilització de pacients? • En cas que el pacient tingui perfusions intravenoses, tenir cura que no es desconnecti i, en acabar la mobilització, comprovar-ho tot. • Posar barres laterals per donar seguretat al pacient, en cas necessari. • Demanar la col·laboració del pacient per afavorir l’autonomia i l’autoestima del pacient. • Realitzar els canvis posturals, seguint una planificació de les cures. • Els TCAI hauran de tenir en compte les normes de mecànica corporal amb la finalitat de prevenir lesions per a ell mateix i evitar riscos per al pacient. 9. Quines diferències observes entre el pas de supí a pron i a decúbit lateral? Canvi de decúbit supí a decúbit pron Canvi de decúbit supí a decúbit lateral Procediment (passos comuns) 1. Saludar el pacient. 2. Rentar-se les mans i posar-se els guants (en cas necessari). 3. Explicar al pacient el procediment que hem de realitzar, demanant-li que ens ajudi, en la mesura que sigui possible. 4. Frenar el llit i col·locar-lo en posició horitzontal i retirar el coixí, llevat prescripció mèdica. 5. Preparar els coixins per acomodar el pacient després de la mobilització. 4. Frenar el llit i col·locar-lo en posició horitzontal i retirar el coixí, llevat prescripció mèdica. 5. Preparar els coixins per acomodar el pacient després de la mobilització. 6. Primera fase. Desplaçament cap a un costat del llit.

6.1. Col·locar-se al costat del llit contrari cap al qual es desitja girar el pacient (en el costat dret si es desitja deixar-lo en decúbit lateral esquerre o en el costat esquerre, si és en decúbit lateral dret). 6.2. Amb el cos del pacient alineat, col·locar-li els braços sobre el tòrax. 6.3. El TCAI que es troba més a prop del cap del pacient li introdueix una mà sota el coll i l’altra mà sota la zona lumbar. L’altre TCAI li situa un braç sota la zona lumbar i l’altre sota el terç inferior de les cuixes. 6.4. De forma simultània i en un moviment suau d’arrossegament, porten el pacient cap a la vora del llit.


Unitat 5

SOLUCIONARI

6

Canvi de decúbit supí a decúbit pron Procediment Els sis primers passos són comuns. 7. Segona fase. Desplaçament a decúbit pron.

7.1. Col·locar el braç del pacient sobre el qual girarà en extensió al llarg del seu cos i amb el palmell de la mà cap amunt, sota el seu maluc. 7.2. Col·locar el braç proper a la vora del llit sobre el seu tòrax i la cama en flexió. 7.3. Un TCAI es queda al costat del pacient. L’altre, des del costat lliure del llit, col·loca una mà sobre el braç del pacient i l’altra sobre la cama, i gira el pacient amb suavitat per deixar-lo en pron (el pacient gira sobre el braç). 7.4. Centrar el pacient al llit en cas que no hagi quedat al centre. Un TCAI col·loca les seves mans en safata sota l’espatlla i la cintura del pacient. L’altre li introdueix les seves mans sota la cintura i sota les cames. En un moviment d’arrossegament, aproximen el cos del pacient al centre del llit.

Canvi de decúbit supí a decúbit lateral Procediment Els sis primers passos són comuns. 7. Segona fase. Desplaçament lateral.

7.1. Col·locar el braç del pacient sobre el qual girarà en flexió de colze i separat del cos. 7.2. Col·locar el braç proper a la vora del llit sobre el seu tòrax i la cama en flexió. 7.3. Un TCAI es queda al costat del pacient. L’altre, des del costat lliure del llit, col·loca una mà sobre el braç del pacient i l’altra sobre la cama, i gira el pacient amb suavitat per deixar-lo en decúbit lateral.

ACTIVITATS-PÀG. 112 10. Com es col·loca un arnès en un pacient ajagut que s’ha de traslladar a una butaca amb una grua? 5. Col·locar l’arnès. 5.1. Pacient ajagut.

5.1.1. Col·locar el pacient en decúbit lateral. 5.1.2. Col·locar l’arnès fins a la meitat. 5.1.3. Canviar a l’altre decúbit lateral. 5.1.4. Estirar l’arnès. 5.1.5. Passar les bandes de les cames per sota les cames, entrecreuades (la banda de la cama dreta per penjar al ganxo esquerre i la banda de la cama esquerra per penjar al ganxo dret).

11. En quin procediment d’actuació es realitza el trasllat del pacient en bloc per tres professionals sanitaris? Trasllat d’un pacient no col·laborador del llit a la llitera.


Unitat 5

SOLUCIONARI

7

AVALUA ELS TEUS CONEIXEMENTS-PÀG. 114 1. La posició de decúbit lateral s’utilitza en: a) Pacients amb problemes respiratoris. b) Examen de la pelvis. c) Higiene corporal.

1. c 2. Quina de les següents afirmacions és certa?: a) La distància entre l’objecte a mobilitzar i la persona que mobilitza no influeix en la fatiga. b) La durada de la mobilització influeix en l’esforç a realitzar. c) Una base de sustentació àmplia augmenta la fatiga i el risc de lesió..

2. c 3. Quina de les següents mobilitzacions es considera un canvi postural?: a) Supí-lateral. b) Asseure a la vora del llit. c) Sedestació-bipedestació.

3. b 4. Posició en què el pacient es troba en decúbit supí amb el cap penjant es denomina: a) Morestin. b) Kraske. c) Roser.

4. c

5. Quina és la posició més adequada per a un pacient amb problemes respiratoris?: a) Fowler. b) Trendelenburg. c) Decúbit pron.

5. a

6. Un correcte ús de la mecànica corporal implica: a) Situar els genolls a nivell del llit del pacient. b) Situar el maluc a nivell del llit del pacient. c) Situar el melic a nivell del llit del pacient.

6. b 7. La posició de litotomia dorsal està indicada per a: a) Sondatge nasogàstric. b) Sondatge rectal. c) Sondatge vesical femení.

7. c


Unitat 5

SOLUCIONARI

8

8. Si un pacient es troba inconscient, quina posició és la més adequada?: a) Fowler. b) Roser. c) Sims.

8. c

ACTIVITATS FINALS-PÀG. 115 1. Enumera les normes de la mecànica corporal que cal tenir en compte per traslladar un pacient cap al capçal del llit. 1. El pes de l’objecte influeix en l’esforç físic que cal realitzar per moure’l. La forma que presenti aquest objecte també hi influeix. Si el subjecte és molt pesant, s’ha de mobilitzar entre més d’una persona o utilitzar grues o altres ajudes tècniques. 2. La durada de la mobilització influeix en l’esforç físic i el cansament que genera. És convenient fer pauses i canvis de ritme. 3. Les condicions de l’entorn on es realitza la mobilització influeixen en l’esforça realitzar i els riscos que comporten. Cal adaptar l’àrea en què es realitzarà l’activitat (retirar coixins, baranes, adaptar l’altura del llit a una altura adequada...). 4. La distància entre el subjecte/objecte a mobilitzar i la persona que mobilitza influeixen en l’esforç i la fatiga. L’objecte ha d’estar el més a prop possible del professional, ja que d’aquesta manera s’aproximen els dos centres de gravetat i el risc de lesió i la fatiga disminueixen. 5. Una base de sustentació àmplia millora l’estabilitat i disminueix la fatiga i el risc de lesió. Quan es mobilitza un pacient, els dos peus han d’estar ben recolzats al terra i separats entre si. Un calçat adequat també millora l’estabilitat(esclop tancat i amb sola antilliscant). 6. Els músculs utilitzats en la mobilització influeixen en l’esforç a realitzar i el risc de lesió. És convenient utilitzar masses musculars grans i potents (quàdriceps i glutis) per mobilitzar pacients. Per això, cal situar el maluc al nivell del llit del pacient i realitzar l’activitat amb els genolls flexionats. Si les cames estan juntes i rectes, la força es realitzarà doblegant la cintura,gràcies als músculs paravertebrals i dorsals (que són petits i provocaran risc de lesió a la columna vertebral). 7. Una mala posició de la columna vertebral augmenta el risc de lesió. Per això, s’ha de mantenir una alineació adequada durant la mobilització i no girar mai el tronc en el transcurs de la mobilització. 8. Sempre que sigui possible, es buscaran suports, com ara palanques (recolzar el colze sobre el llit estalvia esforços sobre la musculatura dorsal per aixecar un objecte). 9. Sempre que es pugui, és preferible fer lliscar i estirar un objecte que aixecar-lo (requereix menys esforç i minimitza el risc de lesió). 10. Sempre que es pugui, s’ha d’utilitzar el propi pes a favor de la mobilització. 2. Enumera els passos a seguir en el trasllat d’un pacient des del llit a la llitera. Procediment d’actuació en un pacient col·laborador (1 TCAI) 1. Saludar el pacient. 2. Explicar al pacient el procediment que realitzarem, demanant-li que ens ajudi en la mesura del possible. 3. Frenar el llit, col·locar-lo en posició horitzontal i retirar el coixí. 4. Rentar-se les mans i posar-se els guants. 5. Retirar el llençol de sobre, aproximar la llitera al llit, col·locant-la paral·lela i a la mateixa altura. 6. Frenar la llitera o subjectar-la per tal que no es desplaci durant el trasllat del pacient.


Unitat 5

SOLUCIONARI

9

7. Demanar al pacient que llisqui des del llit fins a la llitera. 8. Acomodar el pacient i tapar-lo per preservar-ne la intimitat durant el trasllat. Procediment d’actuació en un pacient no col·laborador amb control de tronc i coll (2 TCAI) 1. Saludar el pacient. 2. Explicar al pacient el procediment que realitzarem, demanant-li que ens ajudi en la mesura del possible. 3. Frenar el llit, col·locar-lo en posició horitzontal i retirar el coixí. 4. Rentar-se les mans i posar-se els guants. 5. Retirar el llençol de sobre i treure el llençol travesser dels laterals del llit. 6. Col·locar la llitera paral·lela al llit i a la mateixa altura. 7. Un TCAI es col·loca al costat extern de la llitera, cap on es realitzarà el trasllat. L’altre TCAI se situa al costat extern del llit. 8. Doblegar el llençol travesser cap al pacient i agafar-lo per les quatre puntes. 9. En un moviment simultani, demanar al pacient que aixequi el cap i arrossegar-lo fins a la llitera. El TCAI que es troba al costat del llit pot col·locar un genoll a la llitera per ajudar-lo en la mobilització. Procediment d’actuació en un pacient no col·laborador (trasllat en bloc; 3 TCAI) 1. Saludar el pacient. 2. Explicar al pacient el procediment que realitzarem, demanant-li que ens ajudi en la mesura del possible. 3. Frenar el llit, col·locar-lo en posició horitzontal i retirar el coixí. 4. Rentar-se les mans i posar-se els guants. 5. Retirar el llençol de sobre del llit. 6. Situar la llitera perpendicular al llit, de manera que el capçal de la llitera coincideixi amb els peus del llit. 7. Col·locar els braços del pacient sobre el seu tòrax. 8. Aproximar el pacient a la vora del llit (en aquesta situació, la mobilització espot realitzar entre 3 TCAI). 9. El primer TCAI se situa en el terç superior del pacient, col·locant-li els braços sota els omòplats i sota la cintura. 10. El segon TCAI se situa en el terç mitjà del pacient, posant-li els braços sota la cintura i sota el terç superior de les cuixes. 11. El tercer TCAI se situa en el terç inferior del pacient, posant-li els braços sota les cuixes i sota les cames. 12. De forma coordinada i suau, s’aixecarà el pacient i es traslladarà fins ala llitera. Es descendirà i s’ajaurà el pacient, també al mateix temps i a l’uníson. 13. Acomodar el pacient a la llitera. 14. Tapar-lo per preservar-ne la intimitat durant el trasllat. 3. És possible asseure un pacient a la vora del llit des de la posició de decúbit supí? Com es fa? Procediment 1. Saludar el pacient. 2. Rentar-se les mans i posar-se els guants. 3. Preparar tot el material i posar-lo prop del pacient. 4. Explicar al pacient el procediment que realitzarem, demanant-li que ens ajudi en la mesura del possible. 5. Frenar el llit i aixecar el capçal del llit fins a arribar a la posició de Fowler; és a dir, en un angle de 45°. 6. Col·locar una mà a l’espatlla més allunyada del pacient i, amb l’altra, subjectar-li les cames per damunt dels genolls (per facilitar la mobilització, es flexiona la cama del pacient que està més a prop de la vora del llit sobre l’altra cama i es tracciona d’aquesta).


Unitat 5

SOLUCIONARI

10

7. Indicar al pacient que recolzi els seus braços damunt de les nostres espatlles. 8. Elevar i rotar el seu cos cap a nosaltres en un sol moviment fins que quedi assegut a la vora del llit. 9. Posar la bata i les sabatilles del pacient. 10. Comprovar que el pacient no es mareja. 11. Quedar-se el temps que sigui necessari amb el pacient, comprovant el seu control de tronc i la bona estabilitat. 12. Tornar-lo a ajaure, realitzant els passos en procés invers, passar a bipedestació o asseure en una cadira, en funció de la situació clínica del pacient. 4. Com es realitza la tècnica de mobilització d’un pacient cap al capçal del llit amb l’ajuda d’un llençol travesser?

Cada professional es col·loca a un costat del llit.

Si el pacient no té llençol travesser, col·locar-n’hi un sota la zona pelviana i lumbar.

Enrotllar les vores del llençol travesser per aproximar les mans al pacient, mantenint tens l’esmentat llençol travesser.

Subjectar el pacient i aixecar-lo amb cura; per fer-ho, empènyer amb les cames en un moviment simultani i moure el pacient cap al capçal del llit.

Col·locar de nou el coixí sota el cap del pacient.


Unitat 5

SOLUCIONARI

11

5. Copia al teu quadern i completa la següent taula en referència a les posicions corporals especials.

Nom de la posició

Indicacions Descripció

Posició de Fowler

• Facilitar tasques de la vida diària (llegir, menjar, etc.). • Posició per al pla de canvis posturals. • Pacients amb problemes cardíacs o respiratoris. • Procediments com el sondatge nasogàstric. • Exploració de cap, coll, ulls, orelles, etc.

El pacient es troba ajagut sobre la seva esquena amb el capçal aixecat uns 45º. Els genolls es poden mantenir lleugerament flexionats i els peus descansant sobre el pla horitzontal del llit. Els braços descansen sobre la seva falda. Si el respatller s’eleva90º, la posició s’anomena Fowler alta. Si s’eleva 30º, semi-Fowler. Amb l’objectiu d’acomodar el pacient, se li poden col·locar matalassos sota el cap, sota els genolls o fins i tot sota els braços.

Posició ginecològica o de litotomia dorsal

• Neteja de genitals en dona. • Sondatge vesical en dona. • Exploració de genitals i pelvis en dona. • Part. • Cirurgia ginecològica. • Presa de mostres de vagina i coll uterí.

La pacient es troba ajaguda sobre la seva esquena amb els genolls separats i flexionats. Els peus es poden recolzar sobre el llit o sobre uns estreps, en cas que n’hi hagi (posició de litotomia dorsal).

Posició genupectoral

Exploracions rectals. El pacient es col·loca de genolls sobre el pla del llit o la llitera, amb el cap inclinat i recolzat sobre el llit o la llitera,els avantbraços flexionats i les mans situades davant del cap, una damunt de l’altra.

Posició de Sims o semiprona

• Per a pacients inconscients. • En la col·locació de sondes rectals. • En l’administració d’ènemes. • En exàmens rectals.

El pacient està en decúbit lateral esquerre, amb el braç esquerre estès darrere de l’esquena i el braç dret, flexionat, a prop del cap. La cama esquerra es troba estesa o lleugerament flexionada i la dreta, flexionada i avançada sobre l’esquerra.

Posició de Trendelenburg

• Lipotímies o síncopes, ja que afavoreix el reg sanguini cerebral. • Xoc. • Cirurgia pelviana, ja que facilita la visió del camp operatori en descendir e lpaquet intestinal cap al diafragma.

El pacient està col·locat en decúbit supí. Els peus del llit o de la taula d’operacions estan elevats sobre el pla del capçal, de forma que el cap i el tronc del pacient es troben en una posició més baixa que les cames.

Posició de Morestin

• En exploracions radiogràfiques. • En algunes intervencions quirúrgiques del coll (goll). • En cirurgia de cap. • En cirurgia del diafragma i de la cavitat abdominal superior.

El pacient està en posició de decúbit supí, però el cap i el tronc es troben en un pla superior al de les cames. En realitat, és la postura inversa a l’anterior.

Posició de Roser

• Exploracions faríngies. • Intubació endotraqueal. • Intervencions quirúrgiques de la part superior del coll.

És aquella en què el pacient es col·loca en decúbit supí amb el cap penjant.


Unitat 5

SOLUCIONARI

12

CAS PRÀCTIC-PÀG. 115 Manel Esteve, de 74 anys, ha caigut al terra a la residència d’ancians on viu, i es troba ajagut, conscient i orientat, però no es pot aixecar per si sol. Investiga si les actuacions que han de realitzar els TCAI al seu càrrec són les adequades i explica per què: • Amb el pacient en decúbit supí, dos TCAI s’aproximen per davant del Manel i el tercer, per la seva esquena. Es flexionen els genolls del pacient i se li bloquegen pel genoll i el turmell. Cada professional ha de bloquejar un genoll. • Un tercer TCAI se situa a la part posterior i col·loca les seves mans sota el cap del pacient. Amb els dos cuidadors que controlen els genolls i el turmell, aixequen l’esquena del pacient estirant-lo suaument per les mans, a l’uníson. En aquest moment, el pacient es troba assegut sobre el terra. • Introduir el llençol travesser sota les axil·les del pacient. El TCAI que es troba a l’esquena, passa el llençol enrotllat i facilita els dos extrems als dos TCAI que es troben davant del pacient. La posició del tercer TCAI és amb un genoll al terra i les mans recolzades a l’esquena del pacient. • L’últim pas és posar el pacient en bipedestació. Per fer-ho, els tres TCAI han de realitzar un moviment coordinat, amb l’ajuda del llençol travesser. Al senyal que s’acordi entre els cuidadors, es posa el pacient de peu, controlant la seva posició per tal que no caigui. Introduir-li la cadira de rodes entre les cames i asseure el pacient. Les actuacions són correctes. Respecten les normes de mecànica corporal, són segures per al pacient i els professionals i es recolzen a les palanques corporals per realitzar els moviments.


Unitat 5

SOLUCIONARI

13


Unitat 5

SOLUCIONARI

14

Documents

Tècniques bàsiques d’infermeria Unitat 5 SOLUCIONARITècniques bàsiques d’infermeria Unitat 5 SOLUCIONARI 6 Canvi de decúbit supí a decúbit pron Procediment Els sis primers