Cardoso, AnaïsEriksen, NinaGinjaume, ClàudiaMateo, Fran

León, AnnaLópez, IssvelPeeters, IlkeTuru, Aina

Fonaments de l’educació sociocomunitàriaUniversitat Autònoma de Barcelona

Educació Social

TÈCNIQUES TEATRALS

L’ANIMACIÓ TEATRALConjunt de pràctiques socioeducatives ambpersones, grups o comunitats que generaprocessos de creació cultural i persegueix l’empoderament dels participants

Teatre com a pràctica sociopersonal i com a medi

de comunicació

Teatre com a instrument de formació

L’ANIMACIÓ TEATRAL IIL’objectiu de qualsevol tipus de teatre és

enriquir a l’home en tots els sentits, i la millor forma de fer-ho és implementant la seva capacitat de relació amb el món sociocultural que el rodeja, fent que descobreixi i aprengui el millor

nombre de registres comunicatius possibles.

TEATRE Fenomen essencialment humà on participen al mateix

temps la faceta personal però també social de les persones, tenint en compte que tot treball teatral és grupal.

Instrument formatiu que ajuda al creixement, desenvolupament i a l'autonomia de les persones i les comunitats.

Punt de trobada i descobriment per les persones independentment de l'edat, professió o sexe.

Medi de expressió i de comunicació a través del qual les persones poden descobrir i experimentar els seus límits i possibilitats ja sigui en l'àmbit personal com en el de les interaccions socials.

Ha de ser un camp de proves on els individus experimentin amb la seva creativitat però també amb la de l'altre.

TEATRE IIEl teatre, com metodologia de la intervenció

sociocultural pretén:

Les persones es trobin a si mateixes en la intervenció amb els altres.

Descobrir aspectes ignorats de la pròpia personalitat.

Ser més organitzatius per enfrontar problemes col·lectius.

Crear un teixit sociocultural fort per tal de millorar la qualitat de vida de la comunitat.

HISTÒRIA Constant en la història

Fenomen personal i social

Acte de comunicació

Element culturalitzador, desvetllador de consciències, i facilitador de processos de transformació social.

RELACIÓ DE TÈCNIQUESTÈCNIQUES CARACTERISTIQUES

Jocs de desinhibició Conjunt de tècniques que pretenen eliminar o reduir bloquejos, ansietats o inhibicions derivades de

situacions grupals.Jocs rítmics Jocs o exercicis basats en l’expressió corporal i el

ritme que tenen com objectiu la conjunció harmònica de so i moviment.

Tècniques de relaxació Tècniques que tenen com a objectiu arribar a un estat de relaxació.

Tècniques d’estimulació sensorial i exploració física

Pretén potenciar altres vies d’expressió a través dels sentits.

Tècniques d’articulació, dicció i veu Busca facilitar i estimular el descobriment, exploració i experimentació del jo, amb la finalitat de trobar aquelles formes que millor s’ajusten a la pròpia

interacció expressiva i comunicativa amb el món.

Tècniques d’expressió corporal Permet prendre consciencia del propi cos, de les seves limitacions i possibilitats. Afavoreix una concepció integral de la persona al eliminar la

frontera entre cos i ment.

RELACIÓ DE TÈCNIQUES IITÈCNIQUES CARACTERÍSTIQUES

La improvisació La improvisació dramàtica es basa en posar en joc tots els recursos expressius davant d’una situació

inesperada o bé per produir una situació no premeditada.

La dramatització Pretén dotar a les persones d’instruments idonis per poder explorar, investigar i experimentar els propis recursos expressius i comunicatius, facilitant una

millor interrelació personal i ampliant i enriquint la pròpia visió del món i la realitat.

El psicodrama Consisteix en la representació per el propi protagonista, ajudat d’unes persones que juguen

papers que ell ha marcat i davant del terapeuta i del públic, d’una escena, una situació o un problema que

li ha succeït en la seva vida.

El sociodrama És un procediment d’aprenentatge que pretén clarificar i resoldre els problemes grupals possibilitant la actualització d’un conflicte grupal de forma que els

membres ho puguin veure, discutir i analitzar.

TÈCNIQUES TEATRALS: CONDICIONS D’APLICACIÓ

Context: Problemàtiques socials, cultures…

Participants: Característiques individuals i grupals. Inquietuds

Materials

Entorn: Favorable a l’objectiu

TÈCNIQUES TEATRALS: SITUACIONS D’APLICACIÓ

Formació i educació per a la presa de consciència, el desenvolupament, el respecte al medi ambient i el canvi social.

Iniciar, promoure, organitzar o oferir serveis de caràcter creatiu, artístic, cultural i turístic.

Empoderament de persones i col·lectius i millora de la qualitat de vida de les comunitats a través del teatre.

Recolzar, revitalitzar, afavorir la comprensió, educar i enriquir l’herència, la tradició i la cultura de les comunitats.

Formació i capacitació pedagògica i teatral de persones i grups teatrals i/o de formació.

TÈCNIQUES TEATRALSSITUACIONS D’APLICACIÓ II

Educar divertint. Conèixer el teatre i les pràctiques i experiències

teatrals (teatre de conscientització, teatre d’intervenció, de resistència, de l’oprimit...)

Teatre d’educació per a la salut i al servei de la prevenció.

Iniciar, promoure, i organitzar manifestacions culturals entre artistes i persones amb handicaps o discapacitats per contribuir a la seva integració socioprofessional.

TÈCNIQUES TEATRALS: PUNTS FORTS

Flexibilitat Treball i millora de l’afectivitat i les emocions Permet recrear situacions de la vida real Desinhibició Aprenentatge de forma implícita Molt comunicativa, també en l’àmbit no verbal, obre

oportunitats a persones que no tenen tantes habilitats verbals

Dona perspectives diferents per trobar solucions a diferents situacions

Facilita la relació i el coneixement entre els participants Millora el coneixement d’un mateix Dona veu per poder defensar opinions

TÈCNIQUES TEATRALSPUNTS FEBLES

Molt poc teòriques Necessiten adaptació al context Manca de rigidesa, imprevistos Requereix molta preparació prèvia per part

dels dinamitzadors per poder realitzar un bon anàlisi de la dinàmica

Possible reticència o negació a la participació Els participants poden mostrar-se cohibits i no

expressar-se lliurement Les situacions recreades poden resultar molt

distants de la realitat

TEATRE DE L’OPRIMIT

TEATRE DE L’OPRIMIT

Es busca conèixer la realitat per a transformar-la, com en la pedagogia de l'oprimit de Paulo Freire.

Anomenem oprimit als individus o grups que són socialment, políticament, culturalment, o per raons de raça o sexualitat o de qualsevol altre manera, desposseïts del seu dret al diàleg o impedits d’exercir-lo.

FINALITATS

Transformar els espectadors en actors i promou la resolució de situacions conflictives a través de tècniques teatrals.

Influència de Bertolt Brecht i de la pedagogia de l’oprimit de Paulo Freire.

HISTÒRIA

Terme encunyat per Augusto Boal desenvolupat cap als anys 60.

La seva creació està basada en la idea de diàleg i interacció entre audiència i actor, tot i que s’ha emprat per desenvolupar idees més complexes.

OBJECTIUS

1. Humanitzar la humanitat

2. Aprendre a viure en societat jugant amb el teatre. El teatre de l’oprimit és un assaig per a la realitat.

3. Transformar a l’oprimit en protagonista, i subjecte actiu, de la seva pròpia vida.

TÈCNIQUES DEL TEATRE DE L’OPRIMIT

TÈCNICA CARACTERÍSTIQUES

JOC DE L’OPRIMIT Diàleg i interacció entre l’audiència i l’actor.Jocs inicials per a actors i per a no actors.Transformar a l’espectador en protagonista de l’acció dramàtica.Accions reals que condueixin a la pròpia alliberació.

TEATRE DIARI Una manera per la qual la audiència por transformar les notícies diàries.Captar l’atenció del públic sobre un fet de la nostra vida.Llegir una notícia fora del seu context, amb ritme, mímica, amb cançons o imatges,...

TEATRE FÒRUM Creació col·lectiva.L’espectador és el protagonista.Teatre per a la alliberació, per desenvolupar en els individus la consciència social i política.Teatre del “nosaltres”.Públic homogeni per a l’aspecte de la quotidianitat col·lectiva.

TÈCNIQUES DEL TEATRE DE L’OPRIMIT

TÈCNICA CARACTERÍSTIQUES

TEATRE INVISIBLE Obres de teatre en llocs públics.Les persones no estan informades de que estan realitzant una actuació.

TEATRE IMATGE Llenguatge corporal.Crear una escultura.Absència de paraules.Subjectivitat de la interpretació.Una manera original, simbòlica i accessible a tots per aprendre la realitat.

ARC DE SANT MARTÍ DEL DESIG

Tècniques per veure les opressions.Els participants donen un mirall de perspectives diferents.S’utilitza per entre problemes psicològics i opressions internes.

TÈCNIQUES DEL TEATRE DE L’OPRIMIT

TÈCNICA CARACTERÍSTIQUES

TEATRE LEGISLATIU

Context polític.Creació d’una democràcia més forta.Generar canvi social.L’espectador intervé en la situació proposada.

EDUCACIÓ ESTÈTICA

És una nova forma de veure la realitat emocional, sensitiva i intel·lectual.És una forma natural d’aprenentatge.

DRAMATÚRGIA SIMULTÀNIA

Interacció actor – audiència.L’audiència té la capacitat de dirigir.S’uneixen les idees dels actors i de la audiència per tal d’arribar a una millor solució.

BIBLIOGRAFIA Úcar, Xavier. El teatro en la animación

sociocultural: Técnicas de intervención. Editorial Diagrama, 1992.

Telondefondo, nº13-julio 2011, Teatro del Oprimido: improvisación, educación y pasión.

www.comminit.com www.margonga.com/teatre-de-loprimit/ www.theatreoftheoppressed.org www.viquipedia.com

TOTS SOM TEATRE!

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Cardoso, AnaïsEriksen, NinaGinjaume, ClàudiaMateo, Francisco

León, AnnaLópez, IssvelPeeters, IlkeTuru, Aina

Fonaments de l’educació sociocomunitàriaUniversitat Autònoma de Barcelona

Educació Social