Quan veiem un gos, una papallona, un peix o una aranya, de seguida els identifiquem com animals. Però l'aspecte d'un pòlip o el d'una esponja ens podria fer pensar que són plantes.

Tots els animals comparteixen un seguit de característiques comunes:

Són pluricel·lulars. Estan formats per moltes cèl·lules que s'especialitzen a fer una funció concreta.

Tenen cèl·lules eucariotes (amb nucli diferenciat) sense paret cel·lular.

Tenen nutrició heteròtrofa. Tots els animals s'alimenten d'altres éssers vius o de restes d'éssers vius. Segons l'origen de l'aliment, poden ser carnívors (si l'aliment és

d'origen animal), herbívors (si és d'origen vegetal) o omnívors (si és tant d'origen animal com vegetal).

Tenen una gran sensibilitat. Presenten una gran capacitat per detectar els canvis que es produeixen en el medi. Aquesta informació la reben a través dels òrgans dels sentits.

Tenen capacitat de desplaçament. La majoria es poden desplaçar, i això els permet buscar-se l'aliment, fugir d'un perill, etc.

El regne dels animals agrupa organismes pluricel·lulars, eucariotes, amb nutrició heteròtrofa, una gran sensibilitat i capacitat de desplaçament. Una característica que permet classificar elsanimals en dos grups és la presència de columna vertebral.

Animals invertebrats. No tenen columna vertebral. N'hi ha que no tenen esquelet, com els cucs i les meduses, i d'altres que tenen un esquelet extern (exosquelet). Els cucs, les

esponges, les meduses, les cloïsses i les garotes són animals invertebrats.

Animals vertebrats. Són els que tenen una columna vertebral que forma part d'un esquelet intern. Un gos, un salmó, una balena, un canari o una granota són animals

vertebrats. Tots tenen un eix intern, anomenat columna vertebral, que està format per peces articulades anomenades vèrtebres.

Tots els vertebrats comparteixen les característiques següents:Tenen un esquelet intern o endosquelet, del qual forma part la columna vertebral.

Tenen el cos dividit en tres parts: el cap, el tronc i la cua, tot i que alguns no tenen cua.

Tenen extremitats articulades, que poden tenir forma de potes, ales o aletes. En alguns casos, com per exemple les serps, no tenen extremitats.

Tenen un sistema nerviós molt desenvolupat, que els permet tenir un comportament complex. L'element principal d'aquest sistema és l'encèfal, que es troba al cap, protegit pel crani. Al cap també es concentren la major part dels òrgans dels sentits.

Presenten simetria bilateral. El seu cos es pot dividir en dues meitats idèntiques per mitjà d'un únic pla.

** A partir de les explicacions de la introducció d’aquest tema, elabora una portada

1. Els porífers i els celenterats

Antigament es pensava que elsporífers i la majoria delscelenterats actualseren plantes, perquè sempre es trobaven fixats a un substrat rocóso arenós i per l'aspecte que alguns presenten.Els porífers i elscelenterats sónanimals d'unaorganització moltsenzilla, ja que no tenen ni òrgans ni aparells.

Els porífersLes esponges constitueixen el grup dels porífers. La majoria són marines, però també n'hi ha que són d'aigua dolça.

El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es

comuniquen per mitjà de canals. A l'interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que

comunica amb l'exterior per un orifici anomenat òscul.

Tenen una gran capacitat de regeneració, ja que un tros d'esponja és capaç d'originar una esponja completa.

Els celenterats

Les anemones, els coralls i les meduses són celenterats. Són animals aquàtics, gairebé tots

marins, tot i que les hidres viuen en aigua dolça.

Presenten simetria radial, és a dir, el seu cos es pot dividir per

diversos plans de simetria. Tenen el cos tou, amb una única obertura envoltada de tentacles.

L'obertura comunica amb la cavitat gastrovascular, que funciona com un estómac.

Els tentacles tenen vesícules amb substàncies urticants que tenen com a funció paralitzar i capturar les preses. Els celenterats són carnívors.

Poden presentar dues formes d'organització corporal molt diferents:Forma de pòlip. Tenen forma de sac tubular, amb l'obertura a l'extrem superior del cos. Viuen fixats al fons del mar individualment, com les actínies, o agrupats en colònies, com els coralls.

Forma de medusa. Tenen forma de paraigua amb l'obertura a l'extrem inferior. Viuen nedant activament o surant a l'aigua.

** Busca un cicle biològic on es pugui veure es pas de pòlip a medusa

2. El cucsEl cuc de terra, la tènia i la sangonera són cucs. El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i no tenen esquelet.

Els platihelmints

Són els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans

de locomoció.

Alguns, com la planària, són aquàtics o de medis humits. Altres, com la tènia, sónparàsits, tant de les persones com d'altres animals. No tenen aparell digestiu ni aparellrespiratori.

Són hermafrodites, és a dir, el cos té òrgans masculins i femenins. Es poden autofecundar i produeixen milers d'ous.

Els nematodes

La triquina i els cucs intestinals són nematodes. Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i els extrems acaben en punta. La majoria són de vida lliure, i habiten en ambients aquàtics i en ambients terrestres. Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i a les plantes. No tenen òrgans respiratoris.

Els anèl·lids

El cuc de terra i la sangonera són anèl·lids. Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Tots els anells són

semblants i tenen els mateixos òrgans. Aquesta repetició d'anells al

cos s'anomena metameria.

Tret de les sangoneres, a la part inferior de cada anell tenen uns apèndixs rígids molt petits, anomenats quetes, que contribueixen a la locomoció.

Alguns, com els cucs de terra, tenen un engruiximent, anomenat clitel, que intervé en la reproducció.

La majoria són aquàtics, molts són paràsits i alguns són terrestres, com el cuc de terra. Els terrestres respiren a través de la pell, i els aquàtics, per mitjà de brànquies.

Hi ha espècies que són hermafrodites i altres amb els sexes separats. Gairebé tots són capaços de regenerar un individu complet a partir d'un fragment del seu cos.

** Busca una imatge d’un cuc i pinta de verd el seu digestiu, de groc el seu excretor, de vermell el seu circulatori i de blau el seu sistema nerviós.

3. Els mol·luscs

El calamar, el musclo, l'ostra i el llimac són mol·luscs. La majoria són aquàtics, tant marins com d'aigua dolça, però també n'hi ha que viuen en ambients terrestres i molt humits, com el caragol bover.

Les principals característiques comunes a tots els mol·luscs són aquestes:Tenen simetria bilateral.

Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu. Al cap hi tenen els òrgans sensorials i la boca. La massa visceral conté gairebé tots els altres òrgans de l'animal.

El peu és musculós i el fan servir per nedar, reptar o excavar, segons el tipus de mol·lusc. Alguns, com els caragols terrestres, secreten un moc que els facilita el desplaçament.

Tenen el cos cobert per una fina membrana, anomenada mantell, que en la majoria dels grups de mol·luscs produeix cap a l'exterior una conquillaamb funció protectora.

La conquilla pot estar formada per una o dues peces, anomenades valves. Algunes espècies no tenen conquilla, com els pops i els llimacs, i en d'altres s'ha reduït molt o és interna, com en el cas de les sípies.

Els mol·luscs aquàtics respiren per mitjà de brànquies, mentre que els terrestres respiren mitjançant un pulmó.

Tenen una alimentació molt variada. Alguns són carnívors i s'alimenten d'altres animals, i n'hi ha que són herbívors i s'alimenten de vegetals. Tots tenen un aparell digestiu ben desenvolupat.

Hi ha mol·luscs hermafrodites i també n'hi ha que tenen els sexes separats. La fecundació

pot ser interna o externa, i la majoria són ovípars.

En moltes espècies l'embrió que surt de l'ou es transforma directament en adult,

mentre que en moltes altres de l'ou en surt una larva, que experimenta un procés de

metamorfosi per transformar-se en un individu adult.

Els gasteròpodes

El caragol terrestre, el llimac i la pagellida són gasteròpodes. Poden ser terrestres, com el caragol, o aquàtics, com la pagellida.

Tenen un cap ben desenvolupat amb quatre tentacles; en els dos tentacles més grans hi tenen els ulls. El peu és musculós i el fan servir per reptar. A la boca tenen una espècie de llengua amb dents petites, anomenada ràdula, que utilitzen per alimentar-se.

Gairebé tots tenen una conquilla enrotllada en espiral que protegeix la massa visceral. Únicament els llimacs no tenen conquilla.

Els gasteròpodes marins respiren a través de brànquies, i els terrestres, mitjançant un pulmó. La majoria són herbívors, tot i que n'hi ha alguns que són carnívors i esquincen les preses amb la ràdula.

Els bivalves

El musclo, la cloïssa, l'escopinya i la navalla són bivalves, nom que prové de les dues valves que formen la conquilla. Les valves estan

articulades i es tanquen per l'acció d'uns músculs molt potents. Tots els bivalves són aquàtics, i la majoria, marins.

No tenen un capdiferenciat. Tenen el

peu petit, en forma de destral, i és excavador,

característica que permet a l'animal

enterrar-se a la sorra.

Respiren a través de brànquies i s'alimenten filtrant l'aigua, de la qual retenen l'aliment.

Els cefalòpodes

El pop, el nàutil, la sípia i el calamar són cefalòpodes. Tots els cefalòpodes són marins.Tenen el cap ben desenvolupat, amb ulls grossos. El peu s'ha transformat en tentacles, que envolten la boca.

La majoria no té conquilla, com els pops. Altres, com les sípies, tenen una petita conquilla interna. Respiren a través de brànquies. Són carnívors i, mitjançant els tentacles, que estan

proveïts de ventoses, subjecten les preses.

** Alguns mol·luscs poden practicar el fenomen del mimetisme. Explica en què consisteix i busca una imatge per il·lustrar les teves explicacions.

4. Els artròpodes

Un escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Constitueixen el grup més nombrós d'animals. Actualment es coneixen més d'un milió d'espècies diferents d'artròpodes.

Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d'aigua dolça. Presenten una gran varietat d'adaptacions a diferents maneres de viure.

Les principals característiques comunes a tots els artròpodes són les següents:Presenten simetria bilateral.

Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exosquelet, format per peces articulades i compost d'una substància anomenada quitina. L'exosquelet, a més de protegir-los dels depredadors, evita la dessecació del cos, característica que els ha permès adaptar-se a tots els hàbitats terrestres.

Tenen apèndixs articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals. El nombre de potes i d'ales varia d'uns grups a uns altres.

La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tòrax i l'abdomen. Alguns tenen el cap i el tòrax fusionats, formant el cefalotòrax. Al cap hi tenen les antenes,

els ulls i les peces bucals. Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats. Els ullspoden ser simples, anomenats ocels, o compostos.

Tenen una alimentació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Hi ha artròpodes carnívors, herbívors, carronyaires, etc.

La majoria dels artròpodes tenen sexes separats, i els mascles i les femelles són diferents. Són ovípars i la fecundació sol ser interna. En

alguns artròpodes, de l'ou neix una larva, que després d'un procés demetamorfosi es converteix en un individu adult.

Per créixer s'han de desprendre de l'esquelet extern i n'han de formar un de nou. Aquest procés rep el nom de muda. Les mudes se succeeixen diverses vegades al llarg de la vida de l'animal.

Es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.

Els insectes

Un saltamartí, un escarabat, una papallona i una mosca són insectes. És el grup

d'artròpodes més nombrós. Els insectes han desenvolupat adaptacions molt diverses i han

ocupat tots els ambients.

Al cap hi solen tenir un parell d'ulls compostos, dos o tres ocels i un parell d'antenes amb funció olfactiva i tàctil.

L'estructura de la boca és molt variable, i depèn del tipus d'alimentació de l'animal.

El tòrax presenta tres parells de potes articulades i generalment un o dos parells d'ales. La forma de les potes depèn del tipus de vida de l'insecte. L'abdomen està segmentat i no té apèndixs.

La respiració es duu a terme per mitjà d'uns tubs ramificats anomenats tràquees, que

s'obren a l'exterior a través d'uns orificis petits situats sobretot a l'abdomen, encara que

també n'hi pot haver al tòrax.

Presenten sexes separats, i moltes vegades els mascles són molt diferents de les femelles. Tenen fecundació interna i són ovípars. De l'ou neix una larva que experimenta metamorfosi, en la qual poden passar per una única fase larvària o per dues fases, la de larva i la de nimfa, com en el cas de les papallones.

Els aràcnids

Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.

Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalotòrax tenen

dos quelícers, que els serveixen per menjar, dos pedipalps, amb funció defensiva i tàctil, i

quatre parells de potes.

Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carnívors, i estan proveïts d'ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar les preses.

Tenen els sexes separats. N'hi ha que són ovípars, altres són vivípars i també n'hi ha d'ovovivípars, i en cap cas presenten metamorfosi.

Els crustacis

Un llamàntol, una gamba, una cabra i un percebe són crustacis. Gairebé tots són marins, però també n'hi ha d'aigua dolça, com el cranc

de riu, i alguns que són terrestres, com el porquet de Sant Antoni.

Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i que en molts casos el cap i el tòrax estan units formant el cefalotòrax.

Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues que les altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegadores. Al tòrax tenen, generalment, cinc parells de potes. L'abdomen està

segmentat.

Respiren per mitjà de brànquies, situades a la base de les potes, o a través de la superfície del cos.

Tenen una alimentació molt variada; fonamentalment són carnívors, però també n'hi ha alguns que són filtradors i altres que

són paràsits.

La majoria tenen sexes separats. Són ovípars, i presenten metamorfosi amb més o menys fases larvàries per arribar a l'estat adult.

Els miriàpodes

Els centpeus, com l'escolopendra, i els milpeus són miriàpodes. Són artròpodes terrestres que viuen en llocs foscos i humits.

Tenen el cos allargat i format pel cap i el tronc, amb un nombre variable de segments iguals. A cada segment poden tenir un parell de potes, com en el cas dels centpeus, o dos parells de potes, com tenen els milpeus. Al cap tenen un parell d'antenes, ulls simples i una boca amb mandíbules mastegadores.

Respiren per mitjà de tràquees. Tenen una alimentació molt variada: alguns són carnívors, com els centpeus, mentre que d'altres són herbívors, com els milpeus.

Tenen sexes separats. Són ovípars i no presenten metamorfosi.

** Crea dues columnes, una per a les semblances i una altra per les diferències que tenen els diferents artròpodes entre ells.

5. Els equinoderms

Una garota, una estrella de mar i una holotúria són equinoderms. Viuen al fons del mar, on es mantenen fixats als diversos tipus de substrat o s'hi desplacen molt lentament.

Les principals característiques dels equinoderms són les següents:Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.

Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes; cilíndrica, com les holotúries, o

estrellada, com les estrelles de mar.

Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i que poden estar lliures, articulades o, fins i tot, soldades entre si.

No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferior del cos.

Els equinoderms es desplacen per mitjà d'un aparell exclusiu d'aquest grup d'animals, l'aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d'aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.

Respiren a través de la pell, i per fer-ho utilitzen l'aparell ambulacral. N'hi ha que tenen brànquies poc desenvolupades.

Són animals carnívors, i s'alimenten, bàsicament, de petits crustacis i de mol·luscs.

Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes espècies hermafrodites. Tenen fecundació externa. Dels ous neixen unes larves nedadores que, després de la metamorfosi, es converteixen en adults.

Alguns, com l'estrella de mar, tenen una gran capacitat regeneradora que els permet tornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar a originar tot l'animal a partir d'un braç que inclogui part del disc central.

** Busca 4 imatges de diferents equinoderms de la costa brava

ELS VERTEBRATS

6. Els peixos

Una truita, un tauró i una tonyina són peixos. Tots els peixos són aquàtics. N'hi ha de marins i d'altres que viuen en aigües dolces.

En els peixos destaquen les característiques corporals següents:

Són fusiformes. És a dir, el cos dels peixos és ample a la zona central i s'estreny cap als extrems.

Les seves extremitats són aletes. El nombre, el tipus i la disposició de les aletes és diferent en cada espècie, tot i que la majoria tenen aletes dorsals, pectorals, ventrals i una aleta caudal.

Tenen el cos cobert d'escates, que munten les unes sobre les altres com les teules d'una

teulada. En els taurons, la pell està coberta de petits denticles.

Presenten una línia lateral, un òrgan sensorial que detecta les vibracions del medi

Molts tenen una bufeta natatòria, un òrgan en forma de sac que poden omplir d'aire per

controlar la fondària on es troben.

Els peixos no es poden regular la temperatura, són poiquiloterms.

Respiren per mitjà de brànquies, captant l'oxigen que hi ha dissolt a l'aigua. Les brànquies són estructures laminars que estan al darrere de la boca protegides per l'opercle. Hi ha peixos que no tenen opercle, com els taurons. Gairebé tots són carnívors.

Són ovípars, amb fecundació externa. Alguns, com la majoria dels taurons, tenen fecundació interna i són ovovivípars.

** Els peixos practiquen la fecundació externa. Podries buscar una imatge que expliqui aquest procés

7. Els amfibis

Una granota, un gripau, un tritó i una salamandra són amfibis. Tots són terrestres, encara que les primeres etapes de la vida les passen a l'aigua i d'adults viuen en zones humides.

Les característiques principals dels amfibis, en estat adult, són aquestes:

Tenen quatre extremitats en forma de pota. En les granotes, les posteriors estan molt desenvolupades, i això els permet fer salts força grans.

Tenen la pell humida, fina i nua. En alguns casos, tenen glàndules amb verí.

Les granotes i els gripaus no tenen cua en estat adult i s'anomenen anurs. En canvi, les salamandres i els tritons, tenen cua i reben el nom d'urodels

Els amfibis són poiquiloterms, i per això no poden viure en llocs freds.

Els adults respiren per pulmons i també a través de la pell, i per aquesta raó la pell sempre ha d'estar humida. Les larves, anomenades capgrossos, són aquàtiques i respiren per brànquies.

La major part dels amfibis són carnívors quan són adults. Els capgrossos, però, són herbívors.

La majoria són ovípars i ponen els ous a l'aigua. Algunes espècies, com la salamandra, són ovovivípares. Els anurs tenen fecundació externa, mentre que els urodels la tenen interna. Els amfibis són els únics vertebrats que presenten metamorfosi, és a dir, un conjunt de transformacions que es produeixen des que surten de l'ou fins que són adults.

** Quina semblança tenen des d’un punt de vista evolutiu els amfibis i les briòfits?

8. Els rèptils

Una serp, un cocodril, una sargantana i una tortuga són rèptils. Són vertebrats terrestres, tot i que hi ha tortugues que són marines, i que els cocodrils i algunes serps passen una gran part del temps a l'aigua.

Encara que hi ha una gran varietat de formes, les principals característiques dels rèptils són les següents:

Tenen quatre extremitats en forma de pota que surten del tronc lateralment, característica que fa que s'hagin d'arrossegar per caminar. Les serps no tenen extremitats.

Tenen el cos cobert d'escates dures i unides entre si, característica que els protegeix de la dessecació. Els llangardaixos i les serps, quan creixen, muden de pell i es desprenen de l'anterior, procés que rep el nom d'exuviació. Les tortugues tenen, a més a més, una closca.

Els rèptils són animals que no es poden regular la temperatura corporal, i això fa que aquesta depengui de la del medi. Els animals d'aquest tipus s'anomenen poiquiloterms.

Respiren per pulmons. La majoria són carnívors. Tenen dents amb les quals capturen les preses, tot i que les tortugues tenen un bec

corni. Moltes serps tenen ullals connectats a glàndules que produeixen verí.

Són ovípars amb fecundació interna. Els ous estan protegits per una coberta dura (closca) que evita que es deshidratin, i els progenitors no els coven. Algunes serps són ovovivípares; és a dir, l'ou es desenvolupa a l'interior de la femella.

** Quin esdeveniment va provocar la desaparició dels grans rèptils?

9. Els ocells

Un canari, un mussol, un ànec i

una àguila són ocells. Els ocells són

vertebrats terrestres, tot i que alguns, com els pingüins, passen

una gran part del temps a l'aigua. La

majoria tenen la capacitat de volar, però també n'hi ha que no volen, com

els estruços.

Les principals caracterísitques comunes a tots els ocells són aquestes:

Tenen el cos aerodinàmic, adaptat a volar. El cap està unit al cos pel coll, que en alguns ocells és molt llarg, com per exemple en el cas de les cigonyes.

Tenen quatre extremitats. Les del darrere tenen forma de pota, estan cobertes d'escates i, en la majoria dels ocells, tenen quatre dits. Les del davant tenen forma d'ales.

Tenen el cos cobert de plomes. Cada ploma està formada per un eix o raquis, que s'uneix al cos pel canó i del qual surten barbes a tots dos costats.

Els ossos són buits. Això fa que tinguin un cos molt lleuger per facilitar el vol. L'estern rep el

nom de barca i està molt desenvolupat per subjectar els forts músculs que mouen les ales.

Tenen el bec corni i no tenen dents.

Els ocells, igual que els mamífers, tenen la capacitat de regular la temperatura corporal. Són animals homeoterms.

Respiren per pulmons, que estan connectats a unes cavitats plenes

d'aire anomenades sacs aeris. Aquests sacs afavoreixen la

respiració i els ajuden a mantenir-se volant.

Els ocells són ovípars; és a dir, es reprodueixen per mitjà d'ous, que han de covar fins que neix el pollet. Tenen fecundació interna.

L'alimentació dels ocells és variada i en depèn la forma del bec.** Quines semblances tenen les aus i els rèptils?

10. Els mamífers

Un elefant, un ratolí i un gos són mamífers. La majoria són terrestres, tot i que n'hi ha que són marins, com els dofins, i fins i tot hi ha un tipus de mamífer que vola, que és el ratpenat.

Les principals característiques del cos dels mamífers són les següents:El cap està unit al tronc pel coll i la columna vertebral es prolonga en la cua. Són els únics vertebrats que tenen orelles.

Tenen quatre extremitats adaptades al tipus de locomoció. En els terrestres tenen forma de pota; en els aquàtics, forma d'aleta, i en el ratpenat, les anteriors són ales.

Tenen el cos cobert de pèl, que els serveix d'aïllant tèrmic.

A la boca tenen llavis i dents. Les dents són diferents segons el tipus d'alimentació.

Tenen nombroses glàndules, com per exemple les glàndules sudorípares o les que secreten greix. Però les més característiques són les glàndules mamàries, que produeixen llet.

Els mamífers són capaços de mantenir la temperatura del cos constant i independent del medi que els envolta. Aquest tipus d'animals s'anomenen homeoterms

Respiren per pulmons, i això fa que els marins hagin de pujar a la superfície per respirar. Tenen una alimentació molt variada. Hi ha mamífers carnívors, insectívors, herbívors, granívors, etc.

Tenen fecundació interna i les cries es desenvolupen al ventre de la mare; és a dir, són vivípars. Després del part, les cries s'alimenten amb llet materna.

** Els marsupials són mamífers?

L’ésser humà

Les persones som mamífers. El desenvolupament de la intel·ligència i la nostra capacitat per modificar el medi segons les nostres necessitats fan que siguem capaços de viure en qualsevol zona del planeta.

Les característiques més destacades de la nostra espècie són aquestes:No tenim cua i el cap s'uneix al tronc pel coll.

Tenim quatre extremitats. Les superiors són els braços. Les inferiors són les cames i tenen com a funció principal el desplaçament. Adoptem una postura dreta única en el regne animal i caminem recolzats sobre les dues cames, és a dir, som bípedes.

Tenim poc pèl al cos.

Tenim moltes glàndules sudorípares. La funció principal d'aquestes glàndules és refrigerar el cos quan la temperatura és elevada.

Les dones desenvolupen glàndules mamàries. Després dels parts, aquestes glàndules produeixen llet amb la qual s'alimenten els nadons.

Els nadons són molt indefensos. Al contrari que alguns altres mamífers, quan naixem necessitem que tinguin cura de nosaltres.

Tenim el cervell molt més desenvolupat que la resta de mamífers, tant pel que fa a la mida com a la complexitat.

Ens comuniquem per mitjà de diferents llenguatges. La nostra comunicació és més complexa que la d'altres animals.

** Els animals quan neixen són molt independents, doncs ràpidament s’espavilen. En canvi, els humans necessitem molt més temps, hi ha de passar alguns anys. Per què?