Tema 11: Renaixament - Obres

Renaixement

ESGLÉSIA SAN LORENZO

Cronologia 1421-1470 Estil Renaixentista Quattrocento Tipologia Església Material Pedra Localotzació Florència

Església de San Lorenzo Filippo Brunelleschi


Filippo Brunelleschi Filippo di Ser Brunellesco Lippi Florència 1377 - 1446 Un dels arquitectes florentins més cèlebres del XV. (derrota en el concurs per les portes del baptisteri) Les obres més famoses són a Florència: cúpula de base octagonal del Duomo (catedral de Santa Maria

del Fiore), acabada el 1434, primera cúpula destacable erigida a Itàlia des de l’antigor.

- primeres provatures amb perspectiva. - va inventar enginys hidràulics i va elaborar rellotges. - va establir els nous cànons clàssics dels ritmes serens, la geometria

clara i precisa i la simetria. - materials senzills.

BIOGRAFIA


La Península itàlica era un mosaic de petits estats independents sobre els quals apuntava la política expansionista de monarques com Fernando de Aragón, Carlos VIII i Luís XII de França.

Les repúbliques de Florència, Venècia,

Milà i els Estats Pontificis eren els més rics i poderosos.

Al sud, Nàpols i Sicília quedaven incorporats a la Corona de Aragó en 1442.

CONTEXT HISTÒRIC


Florència Poder econòmic gràcies a la fabricació de teixits, el comerç i l’activitat bancària. Organitzada com ciutat-república, amb una oligarquia (cercle o govern de minories) de banques i grans empresaris que controlen el govern. Destaca la família dels Mèdici, que monopolitzen el poder i actuen com grans mecenes de l’art per elevar la grandesa de la ciutat. Predicació de Savanarola contra el luxe. Propugna un sistema teocràtic, que es tancarà amb la mort del frare dominic en la foguera.

Altres dinasties principesques com els Gonzaga a Mantua, els Montefeltro a Urbino o els Sforza a Milà, donen un aire humanista a les corts.

CONTEXT HISTÒRIC


Florència Al voltant del 1500 Crisi de les petites repúbliques - entrada dels francesos a Milà - caiguda dels Medici a Florència - política de expansió territorial dels Reis Catòlics La Roma dels Papes passarà a ser el gran centre artístic de la península

italiana

CONTEXT HISTÒRIC


Església cristiana construida amb pedra. Recuperació de la manera de construir romana (arquitravat i voltat) - ordres clàssics (columnes corínties amb entaulament) - arcs de mig punt - sostre pla amb cassetons de guix - bicromatisme Espai simètric amb proporcions matemàtiques

ANÀLISI FORMAL ASPECTES BÀSICS


Nau central el doble d'alta i ampla que les laterals -llarg finestrals sobre els arcs Nau lateral amb voltes bufades -finestres circulars Capelles amb arc de mig punt. Creuer amb cúpula semiesfèrica sobre petxines.

ANÀLISI FORMAL ASPECTES BÀSICS


Planta - de creu llatina molt allargada. - tres naus en el cos longitudinal. - capelles laterals en tot el perímetre. - absis quadrat de la mateixa mesura que el creuer.

Absis Sagristia Vella Sagristia Nova Creuer Transsepte Nau central Nau lateral Capelles Porta principal

ANÀLISI FORMAL PLANTEJAMENT GENERAL


ANÀLISI FORMAL


Sobre els capitells, Brunelleschi introdueix

un fragment d’entaulament per tal de respectar la correspondència amb l’alçat dels murs laterals.

arquitrau, fris i cornisa.

ANÀLISI FORMAL

Espai interior

PLANTEJAMENT GENERAL

Cúpula semiesfèrica sobre perxines


Hi trobem treballs de Rosso Fiorentino,

Desiderio da Settignano, Donatello i Bronzino.

A l’esquerra de l’església es troba la llibreria

Laurenciana, dissenyada per Michelangelo per ordre de la família Medici, que volia un lloc on conservar les seves col·leccions de llibres, papirs i manuscrits.

Objectius


Sagristia 1418-1422

Realitzada abans que la basílica.


A l’extrem nord de la capçalera, Brunelleschi va construir la Sagristia Vella,com un cub amb cúpula de mitja esfera. Miquel Àngel edificarà una Nova Sagristia com capella funerària dels Medici.


Lorenzo, el pensador, i les alegories de la Aurora i el Crepúscul.

Giuliano i les alegories del Día i la Nit.

Dos grups funeraris: -el de Giuliano (1479-1516), duc de Nemurs -el de Lorenzo II (1492-1519), duc d'Urbino, fill i net de Lorenzo el Magnífic. (es contraposen dues actituts vers la vida)


Façana És una de les obres més clares per comprendre la visió unitària que caracteritza i defineix el Renaixement.

- predomini de línies horitzontals - escala humana

ANÀLISI FORMAL PLANTEJAMENT GENERAL


Entorn Situada al homogeni casc antic de la ciutat de Floréncia.

PLANTEJAMENT GENERAL


ESTIL

Renaixentista Conjunt pensat i proporcionat. -altar com a centre de totes les lìnies. -simetria i matemàtica. -harmonia en la complementarietat del quadrat i el cercle. -interior ampli, diàfan i molt lluminós. Brunelleschi es preocupa més de la construcció de l’espai, que de la visió òptica. La seva investigació es basa en els elements constructius i no en la figuració de l’espai.


Bunelleschi busca en aquesta església bàsicament dos aspectes:

Horitzontalitat: Se empren elements arquitectònics que reforcen la

sensació d’horitzontalitat, como els entaulaments, la coberta plana de la nau central, etc.

Harmonia i pau: Busca l’harmonia emprant criteris geomètrics. Per exemple: estableix formes cúbiques; l’altura de les columnes

és idèntica a la distancia entre columnes contigües i entre aquestes i els murs de les naus laterals.

AUTOR ESTIL


Basílica del Sant Esperit 1432-1446

RELACIONSOBRES DE BRUNELLESCHI


Hospital dels innocents

RELACIONSOBRES DE BRUNELLESCHI


Santa Maria del Fiore Florència, 1296-1446. Símbol de la riquesa i del poder de la capital

toscana als segles XIII i XIV. La va projectar Arnolfo di Cambio al 1294 amb la

intenció de ser l’església catòlica més gran del món. Coneguda com el Duomo, té 155 m de llarg, 130 m

d’ampla (d’una banda a l’altra del transsepte) i 107 m d’alt, des de la base fins dalt de tot de la cúpula.

Altres construccions:


Hi destaquen sobretot: La grandiosa cúpula de

Brunelleschi. El campanar del Giotto, de

82 m Baptisteri de San Giovanni,

amb les famoses portes de bronze de Ghiberti.

El nom de la catedral, "Santa

Maria de la Flor", es refereix al lliri, símbol de la ciutat.


Historia de San Lorenzo Dedicada a San Lorenzo di Ambrogio, bisbe de Milà. Coneguda també com Basílica Ambrosiana. Construïda por Brunelleschi que va ser cridat per Giovanni di Ricci dels Medici per dirigir les obres. - 1418 vuit famílies florentines van decidir la construcció d’una església

en la que hi hagués una capella per a cada família. - 1428 s’acaba la sagristia de San Lorenzo, de planta quadrada on hi ha

al costat una capella també quadrada. També hi ha una sagristia nova feta per Michelangelo on s’hi troben les tombes de la família Mèdici, (Capella dels Mèdici).

INTERPRETACIÓ


ENCÀRREC


Destinada a us religiós. Funció litúrgica.

INTERPRETACIÓFUNCIÓ

-Simplicitat en la distribució dels elements. -Visió de la nau amplia i diàfana. -Recuperació de l'escala humana. -Totes les línies conflueixen en l’altar central. -Obra arquitectònica protagonista, evitant la competència pictòrica o

escultòrica.

CONTINGUT I SIGNIFICAT


La basílica cristiana “casa real” Necessitat de llocs de culte per celebrar-

hi les cerimònies religioses. D’origen romà. Tenia la funció

econòmica i jurídica La basílica és la construcció eclesiàstica

més característica del món cristià. De la foscor de les catacumbes es va

sortir a la lluminositat del triomf de l’Església.

Basílica paleocristiana. Inspirada en la basílica romana pagana (rectangular amb tres naus separades per columnes). Altar al fons sota l’arc

PRECEDENTS


Basílica Santa Sabina Roma, 422-432 Tres naus molt regulars separades per arcades. Aquesta església va servir de model a totes les que es

van construir durant el segle V a la ciutat de Roma.

PRECEDENTS


Basílica Santa Croce Florencia, 1442 (estil gòtic) església franciscana

RELACIONS

SAN PIETRO IN MONTORIO

Cronologia 1502-1510 Estil Renaixentista Tipologia Església. Temple religios Material Pedra, marbre i granit Localització Roma

Templet de San Pietro in Montorio

Donato Bramante


Bramante Donato d'Angelo Bramante (Urbino, 1444 - Roma, 1514) Arquitecte i pintor. Va rebre influencies d’Alberti i Mantegna. -1477 treballa al palau de Podestà. -1480 s'estableix a Milà (renovació artística i cultural de la ciutat) treballs arquitectònics sota la protecció de la refinada cort dels

Montefeltro, a Urbino, on treballarà amb Leonardo. Catedral de Pavía -1499 es trasllada a Roma.

BIOGRAFIA


1503 és nomenat arquitecte pontifici, portant a terme dues intervencions: -el Palau dels Papes -el projecte de la nova Basílica de Sant Pere del Vaticà, amb planta de creu grega. Papa Juli II

BIOGRAFIA

Rebrà influencies de Brunelleschi La seva arquitectura està caracteritzada per la severitat i l’ús de

planta central coberta amb cúpula. Les seves obres més destacades es troben a Roma.


segle XV Florencia com a centre creador i de difusuió de l'art Papas Alexandre VI, Pio III i Juli II segle XVI Roma serà el nou centre irradiador de la cultura Papas Juli II i Lleó X seràn els grans mecenes -artistes van a Roma pel seu ric passat clàssic

CONTEXT HISTÒRIC

busquen: -reflectir en el seu programa artístic la idea de la continuitat de Roma com a centre universal del poder en una fusió entre cristianisme i passat clàssic


segle XVI Roma serà el nou centre irradiador de la cultura

CONTEXT HISTÒRIC

Es busca: -l'equilibri, l'harmonia, simetria i proporció -racionalisme Menys importància -a la decoració


El material per la construcció és: la pedra. el marbre per la base i els capitells de les columnes. el granit per el fust de les columnes. El sistema constructiu és arquitravat i voltat. Originàriament havia de formar part d’un marc arquitectònic a

manera d’escultura, centrada en una forma circular rodejada per columnes radialment relacionades amb les columnes de l’estructura.

És un temple petit amb un diàmetre de 4’5 metres. La il·luminació passa per les finestres que hi ha en els dos pisos.

ASPECTES BÀSICS


Elements estructurals Sustentants: columnes toscanes. Sustentats: cúpula, cobertes amb casetones. Elements decoratius: fris, pilastres i nínxols amb petxines.

Diàmetre total 10 metres Diàmetre nau 5 metres 4’50 m. (diàmetre del cilindre interior) 12’5 metres d’altura màxima.

Mesures

ASPECTES BÀSICS


Única cel.la de planta circular amb pilastres

adosades al mur. Just a sota de l’entrada hi ha la cripta, on

pretesament, hi havia clavada la creu de sant Pere.

Aquesta cripta simbolitza el martiri de

l’apòstol. Es considera el manifest de l’arquitectura del classicisme renaixentista, donada la seva puresa de línies i la seva austeritat decorativa.

PLANTEJAMENT GENERALINTERIOR


Trobem un altar al cantó oposat a la porta d’entrada No hi ha pintures. Els terres són de marbre amb motius geomètrics.

cripta



Planta circular, amb una columnata que

envolta la cel·la, coberta per una cúpula semicircular.

El peristil consta de setze columnes d’ordre

toscà que s’alcen damunt d’un sòcol esglaonat.

planta

PLANTEJAMENT GENERALEXTERIOR

cel.la


A la planta hi ha un estilobat format per tres graons i un podi.

Cada graó representa cadascuna de les tres virtuts teologals:

la fe l’esperança la caritat. Les columnes suporten l’entaulament.

seguint l’ordre clàssic: cornisa fris arquitrau



En el fris trobem 48 mètopes

decorades amb motius de la litúrgia cristiana i instruments del martiri de San Pere.

(Sanefa repetida quatre vegades) El mur de la cel·la, amb dos

cossos, té una paret exterior articulada per fornícules o nínxols d’acabament semicircular, en forma de petxina, que alternen amb portes i finestres separades per pilastres.



En el segon pis trobem una

balustrada que dona la volta a l’edifici.

Damunt d’aquest segon pis

s’enlaira la cúpula de mitja esfera nervada amb una bella llanterna i una creu a l’extrem.

El cobriment amb làmines de

coure de la cúpula, no és el projectat per l’arquitecte.



Bramante va voler copsà l’essència de l’arquitectura clàssica.

Simbologia El conjunto simboliza la condición del Apóstol Pedro como Primer Pontífice y fundamento de la Iglesia. La cripta simboliza el martirio del apóstol, el peristilo a la iglesia militante, la cúpula a la Iglesia Triunfante y el crepidoma, a modo de tres escalones, representa las tres virtudes teologales: fe, esperanza y caridad.

OBJECTIUS PLANTEJAMENT GENERAL


Bramante havia disposat que el temple anes disposat en

una plaça circular.

PLANTEJAMENT GENERALRELACIÓ AMB L'ENTORN


tholos (plural tholoi) Temple circular d'estil clàssic, generalment grec. Tholos de Delfos, en el santuari de Athena Pronaia. 390-380 aC. -20 columnes dòriques disposades en un cercle de 14.76 metres -10 columnes corínties en l’interior Delfos era el lloc on la sibil·la ( com intermediària dels déus),

pronunciava els seus oracles, prediccions de futur per tots els aspectes de la vida grega.

ESTIL

Renaixentista


L’edifici té un pes monumental que es contradiu amb el seu petit

volum. Murs concebuts amb tres dimensions. Contraposició als murs plans del quattrocento. Els coneixements de Bramante sobre l’arquitectura de la Roma

clàssica, provenia: dels edificis i les ruïnes que hi havia a Roma a la seva època. la lectura del tractat d’arquitectura romana de Vitruvi.

ESTIL AUTOR


Temple finançat pels Reis Catòlics per

commemorar la presa de Granada el 1492. Erigit en el lloc on segons la tradició, Sant

Pere va ser crucificat. L'edifici circular és la figura que evoca la

realitat divina del cosmos (La Creació) i la expresió conceptual del “Sagrat” i representava la ciutat ideal de Plató.

Sota el pontificat de Juli II

Juli II

INTERPRETACIÓ ENCÀRREC i SIGNIFICAT


El conjunt simbolitza la condició del Apòstol Pere com a

Primer Pontífex i fonament de l’Església. La cripta simbolitza el martiri de l’apòstol. El peristil a l’església militant La cúpula a l’Església Triomfant

INTERPRETACIÓ SIGNIFICAT

La seva funció és commemorativa i religiosa. -També per estudiar noves formes arquitectóniques.


Temple de Vesta fòrum Boari 142 aC.

De planta circular. Vesta és la deessa del foc i la llar. La llar simbolitzant el calor de les emocions, el centre solar de cada persona, del grup o la comunitat. Se la representa per un cercle. A Roma, el cercle simbolitzava la totalitat i estava en mig de la ciutat.

INTERPRETACIÓ ANTECEDENTS


Panteó 118-128 dC. Diàmetre de la cúpula:

43’4 m.

INTERPRETACIÓ ANTECEDENTS


Rafael Esposori de la Mare de Déu, 1504

INTERPRETACIÓ CONSEQÜENTS

Referent a imitar durant el Cinquecento

VILLA CAPRA (la Rotonda)

Cronologia 1551-1553 Tipologia Arquitectura civil. Villa privada Estil Renaixentista Material Pedra, maó, estuc i marbre Mesures 25 x 25 m. Localització Vicenza. Itàlia

Villa Capra (La Rotonda) Andrea Palladio

VILLA CAPRA

Andrea Palladio Reconegut arquitecte italià del

Renaixement. Es considera un autor del

manierisme: lesseves viles campestres hi varen.

BIOGRAFIA

VILLA CAPRA

Palladio realitzà vàries villes senyorials a Vicenza. 1549. Nomenat arquitecte major de la Basílica (Palazzo Della

Ragione). A mitjans de segle, estén la seva pràctica a la ciutat dels canals,

Venècia. A la vall del Véneto, es dedicà a la construcció de les luxoses

residències per a aristòcrates vicentins i venecians que l’han fet cèlebre.

1570. publica el famós tractat: Els Quatre Llibres de l’Arquitectura.

BIOGRAFIA

VILLA CAPRA

Crisis del comerç marítim de la República Veneciana que va

projectar grans inversions de capital en l’agricultura del Véneto.

Període de molta construcció de residències urbanes i villes

rurals. Els excessos del Cinquecento tenen la seva contrapartida en

l’obra de Palladio

CONTEXT HISTÒRIC

VILLA CAPRA

Els materials utilitzats són: Pedra, marbre i totxo. Parets estucades. Sistema constructiu arquitravat i voltat. L’edifici està construït en la part alta d’un turó, amb magnifiques

vistes. La proporció i la simetria es reflecteix en la planta i els quatre alçats.

ASPECTES BÀSICS

VILLA CAPRA

Edifici amb quatre façanes idèntiques, orientades cap els quatre

punts cardinals. De cada una surt un pronaos clàssic d’estil jònic. Hexàstil (façana amb sis columnes). Formalisme geomètric.

VOLUMETRIA ASPECTES BÀSICS

VILLA CAPRA

-L’edifici s’aixeca sobre un elevat podi quadrat. -Accentuada sensació de simetria. -Intercolumnis del mig de la pronaos és una mica més ample. -Acroteris antropomorfs.

ASPECTES BÀSICSELEMENTS ESTRUCTURALS

VILLA CAPRA

Cadascuna de les entrades principals, després d’entravessar un corredor, condueixen a la sala central, coberta amb una cúpula. Sala central és el centre neuràlgic de la composició.

ASPECTES BÀSICSELEMENTS ESTRUCTURALS

VILLA CAPRA

PLANTEJAMENT GENERALPLANTA I ALÇAT

-Aspecte de creu grega. -Quatre escalinates donen accés a l’edifici. COBERTA fronto ENTAULAMENT cornisa fris arquitrau COLUMNA capitell jònic fust base PODI escalinata

VILLA CAPRA

Als angles de l’edifici s’hi van situar els

dormitoris. Als soterranis hi ha les cuines i

l’administració. La rotonda central és força fosca i només

rep llum dels quatre corredors que hi convergeixen i del petit òcul del centre de la cúpula.

Totes les habitacions principals s’ubiquen

al pis noble.


VILLA CAPRA

Escultures de Lorenzo Rubini i

Giambattista Albanese. Decoració plàstica de Agostino Rubini,

Ottavio Ridolfi, Ruggero Bascapè, Domenico Fontana i Alessandro Vittoria.

Frescos de Anselmo Canera, Bernardino India, Alessandro Maganza i Ludovico Dorigny.

La decoració fou costosa i durà molt temps. En alguns casos no es coneix als artistes i als

artesans que hi treballaren.


VILLA CAPRA

-Interior decorat amb pintures i escultures; glorificació pagana de

la vida del camp. -Temes extrets de la mitologia clàssica.

PLANTEJAMENT GENERALDECORACIÓ

VILLA CAPRA

PLANTEJAMENT GENERALRELACIÓ AMB L'ENTORN

Situada sobre un turó al mig del camp.

Per aconseguir en

cada habitació una exposició similar al sol, la planta fou rotada 45º respecte als punts cardinals.

VILLA CAPRA

Renaixentista Elements arquitectònics van ser presos de l’arquitectura sacra i són

fruit d’un afany geometritzador exacerbat, basat en proporcions matemàtiques exactes.

Palladio dibuixa les ruïnes de Roma i estudia els cànons

arquitectònics de Vitrubi. L’obra de Bramant també li serví de referent. El projecte reflecteix els ideals humanístics de l’arquitectura del

Renaixement. Ús de la cúpula aplicada per primera vegada a un edifici residencial.

ESTIL

VILLA CAPRA

Relació amb l'estil Recuperar un tipus d’edifici (residències de

nobles i rics allunyades de les ciutats) que havia desaparegut des de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.

Construccions caracteritzades per la seva

senzillesa i equilibri, basat en l’aplicació d’una estricta simetria i un sistema lògic de proporcions.

ESTIL

VILLA CAPRA

Villa Capra o Rotonda Capra; cognom del seu propietari, Marius Capra Gabrielius. Palau campestre de planta central. Residència suburbana amb imatge social alhora que un refugi tranquil de meditació i d’estudi. Doble funció: granja – centre de control residencia senyorial

INTERPRETACIÓENCÀRREC I FUNCIÓ

VILLA CAPRA

Tipologies arquitectòniques de Leon Battista Alberti S’inspirà en l'antiguitat clàssica: Panteó de Roma. Influencies Les villes de Palladio van inspirar les típiques mansions del sud dels

Estats Units. Els seus escrits es varen convertir en un cànon per l’arquitectura

occidental. En el s. XVII les seves obres es prenen com a model contraposant-se

a l’estil barroc. El Barroc predominarà als països catòlics i absolutistes i el

“palladianisme” passarà a configurar un estil anglès més discret i moderat, tot i que digne i solemne.

INTERPRETACIÓ

VILLA CAPRA

Chiswick House, 1729 Burlington Lane, Londres, Anglaterra. La casa va pertànyer a Lord Burlington -jardins copiats de William Kent. -cúpula amb base octogonal. -pòrtics amb columnes.

Casa Blanca,

INTERPRETACIÓCONSEQÜENTS

VILLA CAPRA

DAVID

Cronologia 1444 - 1446 Tipologia escultura exempta Material bronze Mesura 158 cm. Tema bíblic Estil renaixentista Loc. original pati del Palazzo Mèdici. Loc. actual Museu Nazionale del Bargello, Florència.

David

Donato di Niccolò di Betto Bardi Donatello

DAVID

Donatello Florència, 1386 – Florència, 1466 Artista i escultor Donatello destaca per la creació de l’estil de baix relleu que donen

molta profunditat a les escultures. primera formació al taller de Lorenzo Ghiberti com orfebre. Obres importants per la catedral de Florència. 1430. Roma a estudiar les fonts de l’art clàssic. - la Tomba de Giovanni Crivelli a Santa Maria de Aracoeli - el Cimbori de la Basílica de Sant Pere.

BIOGRAFIA

DAVID

Obra -Sant Marc (1411-1413). Orsanmichele (Florència) -Tabernacle de Sant Jordi (c. 1415-1417). -El Profeta Habacuc (Zuccone) (1423-1425). -El tiberi d'Herodes (c. 1425). Font baptismal de la Catedral (Siena) -David (1444-1446). -Monument eqüestre al condottiero Gattamelata (Erasmo de Narni)

1445-1450. Piazza del Santo, (Pàdua) -Maria Magdalena (c. 1455). -Judith i Holofernes (1455-1460). Palazzo Vecchio (Florència)

BIOGRAFIA

DAVID

L'escultura va inspirar-se en les maneres de l'art grec, amb unes línies més pures i

amb cànons d'una gran harmonia. Hi ha un retorn a la imitació de la figura clàssica, amb l'anatomia com a centre d'atenció, i cercant la perfecció del cos humà.

Grans artistes: arquitectes Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti pintors Masaccio, Sandro Botticelli, Filippo Lippi, Piero della Francesca escultors Ghiberti i Donatello,

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

DAVID

Europa: (començaments del segle XV) -societat mercantil i creació de bancs Florència aquesta prosperitat va permetre la pujada al poder de la família Mèdici. -els Mèdici es converteixen en els grans mecenes de totes les arts. Estudi de les ruïnes. Gran quantitat d’estatuària romanes. Recuperació món clàssic. Itàlia va ser una zona on no va arrelar gaire el gòtic Es tracta del primer cas des de l’antiguitat en què un escultor europeu

es va atrevir a crear un nu tridimensional de mida natural.

CONTEXT HISTÒRIC

DAVID

1416 Redescobriment de De architectura de Vitrubio 1417 Brunelleschi projecta la cúpula de S. Maria del Fiore 1426 Masaccio pinta la Trinita a S. María Novella 1429 Capella Pazzi 1431-1439 Concilio de Basilea 1445 Donatello acaba el David 1453 Els turcs conquereixen Bizanci 1485 Publicació de De re aedificatoria de Alberti 1492 Mort Lorenzo el Magnífic i Piero della Francesca. Descobriment d'América 1494 Caiguda dels Mèdici a Florència 1495 Leonardo i Miquel Àngel a Roma 1503 Leonardo pinta La Gioconda, Julio II és escollit Papa 1508 Rafael a Roma 1513 Lleó X és escollit Papa 1515 Miquel Àngel escolpeix el Moisés 1535 Miquel Àngel comença a pintar el Judici Final

CONTEXT HISTÒRIC

DAVID

Estàtua aïllada tridimensional dempeus. Exempta Foça en bronze, sense policromar Textura llisa Donatello va fer que l’escultura assolís una tensió fins llavors

desconeguda.

ASPECTES BÀSICS

Representació d'un jove nu, dret, amb els cabells llargs i amb barret i botes.

Anatomia perfecta.

DAVID

Cos ben proporcionat: (marcada musculatura de David) - cama esquerra flexionada - moviment sinuós dels braços - lleugera torsió corporal Naturalitat de la figura - contrapposto - inclinació del cap -mà esquerra amb la pedra -mà dreta amb l'espasa -peu esquerra sobre el cap tallat

ASPECTES BÀSICS

DAVID

Seguint els canons clàssics. -Proporcions normals. - L’angle que forma la cama lliure és compensat pel braç esquerre arquejat, recolzat als malucs. - El braç dret, que descansa sobre el puny de l’espasa, repeteix el moviment de la cama esquerra. - Realitzada per poder ser observada des de qualsevol angle.

Posat descuidat del vencedor

COMPOSICIÓ

DAVID

Adolescent fràgil, audaç i nu que relacionem amb un

heroi de la Antiguitat clàssica. Composició clarament praxiteliana. (Estàtua dinàmica pel seu eix en forma de S) Naturalitat provinent d’una composició estudiada. Equilibri i harmonia del posat. -Afermat al terra amb la cama dreta. -Reposa el peu esquerra sobre l’enemic vençut. -Instant després de la derrota del seu contrincant. Acabats polits.

COMPOSICIÓTRACTAMENT DE LA FIGURA

DAVID

Renaixentista Mestres florentins busquen noves formes allunyades dels tòpics

medievals. Estudi del cos humà. Models que posen pels escultors. Creació de figures més vigoroses i plenes de vida. Síntesi entre: elegància cortesana del gòtic. passió pel cos del renaixement. Renaixement Quattrocento

ESTIL

DAVID

David és un jove pastor de Betlem que va entrar al servei del rei Saül.

En una batalla contra els filisteus, David s’ofereix per lluitar contra el gegant Goliat.

L’estàtua recull el moment en què el jove, un adolescent, descansa

després d’haver guanyat Goliat amb la seva fona i haver-li tallat el cap, que resta als seus peus.

David amb aire pensatiu, sosté a les seves mans la espasa de Goliat i la

onda amb la que el deixa inconscient. Tema bíblic.

ICONOGRAFIA

DAVID

Significat 1-Sentit religiós. 2- Sentit al·legòric: narra com la pacífica república de Florència

s’imposa sobre les agressives Milà i Nàpols. 3- Sentit mitológic: representació del déu pagà Mercuri amb el cap

del gegant Argos.

Funció Donatello recupera la idea del cànon de bellesa humana com a tema

escultòric i dona un nou impuls a l’escultura.

INTERPRETACIÓ

DAVID

ANTECEDENTS Obra de Praxiteles CONSEQÜENTS Obres del Neoclassicisme

ICONOGRAFIA

Encàrrec de la família Mèdici de Florència.

PIETAT DEL VATICÀ

Cronologia 1498 - 1499 Material marbre Mesures 174 x 195 cm. Tema religios Tipologia grup escultòric exempt Estil renaixentista Loc. original Església de Santa Petrona Loc. actual Basílica de Sant Pere del Vaticà

Pietat del Vaticà

Miquel Àngel Buonaroti

PIETAT DEL VATICÀ

Neix a Florència. Primera etapa (clàssica) sota la protecció dels Mèdici. La Centauromàquia Mare de Déu de l’Escala A Bolonya coneix l’obra de Jacopo della Quercia que va provocarà un tomb definitiu en la seva obra. Roma Pietat del Vaticà David Mausoleu per Juli II Moisès i Els esclaus Florència Sagristia Nuova de San Lorenzo Capella funerària dels Mèdici Tondo Pitti Els últims any de la seva vida van estar marcats per la espiritualitat

BIOGRAFIA

Pietat Rondanini.

PIETAT DEL VATICÀ

EUROPA s. XV - XVI Enfrontaments per motius polítics. -guerra per aconseguir el poder de l'imperi carolingi. (Francesc I de França i Carles I d'Espanya i V d'Alemanya) -el papat dona soport a Francesc I s. XV Descobriments geogràfics per part d'Espanya i Portugal s. XVI Monarquies es mantenen en el poder amb l'ajut de la burgesia i algunes famílies.

CONTEXT HISTÒRIC

PIETAT DEL VATICÀ

Hi han tres tècniques escultòriques Modelat Buidatge Tallat Miquel Àngel sempre treballava amb marbre de Carrara. "El material conté dins seu l'obra, l'únic que ha de fer l'escultor es

treure alló que hi sobra" "Amb el toc del cisell, la pedra crua i freda es converteix en u motlle

vivent. Quan més es gasta el marbre, més creix l'estàtua"

Canteres de Carrara

ASPECTES BÀSICSTÈCNIQUES I MATERIAL

PIETAT DEL VATICÀ

Grup escultòric. Escultura exempta. No està policromada. Esculpit a partir d’un únic bloc. Miquel Àngel va signar a la cinta que creua el pit de la verge: Michael Angelus Bonarotus florentin faciebat

ASPECTES BÀSICSFORMES I TIPOLOGIA

PIETAT DEL VATICÀ

Composició tancada de forma piramidal. La verge, molt jove, no mira Crist. Cap inclinat que sembla que accepti, en silenci, la voluntat divina. Expressiu gest de la mà esquerra. El grup queda emmarcat dins d’un triangle equilàter. Integració de les imatges que formen una unitat indissoluble.

COMPOSICIÓ

PIETAT DEL VATICÀ

Crist jacent, unit a l Verge a traves dels plecs de la roba. Extraordinari tractament del mantell de la Verge que equilibra la composició. El mantell defineix la base de la composició. La cara de la Verge i el cos de Crist, donen sensació de suavitat de la pell. El cos nu de Crist és dotat d’una gran tensió vital.

COMPOSICIÓTRACTAMENT DE LES FIGURES

PIETAT DEL VATICÀ

Mare- Figura serena, jove, somiadora i concentrada. Fill- Figura sense traços de sofriment, adormit.

COMPOSICIÓTRACTAMENT DE LES FIGURES

PIETAT DEL VATICÀ

Crist -descansa a la falda de la seva mare. -rostre serè, sense expressió de dolor. Maria -assenteix la mort del seu fill -rostre serè, sense expressió de dolor.

Tots dos personatges mostren una expressió de bellesa ideal

(bellesa platònica)

Modelat del material extraordinari. Gran sensació de flexibilitat. Musculatura, venes i estigmes de la passió.

COMPOSICIÓEXPRESSIÓ

dinamisme

PIETAT DEL VATICÀ

Renaixentista Classicisme en les formes i tema religiós. El posat de la verge sembla inspirat en el Crist de Leonardo da Vinci. Mare eternament jove Fill terrenal Estil equilibrat i sensible

ESTIL

PIETAT DEL VATICÀ

La verge Maria aguanta amb l’expressió resignada de qui accepta una

voluntat superior, el cos sense vida del seu fill, mort per tal de redimir la humanitat.

Representació iconogràfica de la mare de Déu i Jesús. Obra d’encàrrec 27 d’agost de 1498 Encàrrec del cardenal francès Jean Bilhères de Lagraulas.

Condicions del contracte: - “imatge de Mare de Déu vestida, aguantant als seus braços un Crist mort de la talla d’un home normal”. - termini d’un any. (acabada 2 dies abans) - cost de l’estàtua de 450 ducats d’or.

INTERPRETACIÓTEMÀTICA i ENCÀRREC

PIETAT DEL VATICÀ

La verge Maria aguanta amb l’expressió resignada de qui accepta una

voluntat superior, el cos sense vida del seu fill, mort per tal de redimir la humanitat.

Representació iconogràfica de la mare de Déu i Jesús. No coincideix amb cap dels evangelis; va ser Josep d'Arimatea qui va davallar el cos de la creu.

INTERPRETACIÓTEMÀTICA

PIETAT DEL VATICÀ

Significat És l’única escultura signada per Miquel Àngel. Home molt poc sociable i molt difícil de tractar en part per l’elevat grau

d’exigència envers la seva persona al realitzar un encàrrec. Funció Religiosa En un primer moment va ser instal·lada a la capella de Santa Petronella

del Vaticà. -hi havia enterrat el que la va encarregar. La Pietat va ser translladada en 1749 a la seva ubicació actual en la

Basílica de Sant Pere.

INTERPRETACIÓ

PIETAT DEL VATICÀ

INTERPRETACIÓANTECEDENTS

Perfecció màxima en la representació de l'anatomia humana. Figures amb la força expressiva i dinamisme del període hel.lenístic grec.

PIETAT DEL VATICÀ

INTERPRETACIÓCONSEQÜENTS

Miquel Àngel va preludiar el Manierisme i influencià en el Barroc. -insistència en la representació de la musculatura -composició helicoïdal i serpentinata -dinamisme de les figures

Caravaggio Enterrament de Crist, 1602

David La mort de Marat, 1793

Documents

Tema 11: Renaixament - Obres