Tema 9: TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I

SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

Context internacional:

• Fins 1914 Etapa de l’ imperialisme i del colonialisme.

• 1914-1918 Primera Guerra Mundial:

• 1917 Revolució Russa

• 1918-1939 Etapa d’entreguerres: crisi

econòmica mundial (crack del 29) i ascens

dels feixismes ( Hitler i Mussolini).

Context Espanya i CatalunyaPolítica:

• Segona etapa de la Restauració (1898-1931)• Regnat d’Alfons XIII (1902/1923/1931), Dictadura Primo de Rivera (1923-1930). • Reformisme partits dinàstics. Nous partits polítics a l’oposició. Agitació socials

(Setmana Tràgica, crisi de 1917, pistolerisme...). Incapacitat de democratització. Fallida del sistema. Dictadura i fi del parlamentarisme.

• Catalunya: predomini polític dels partits republicans i catalanistes. Agitació social i pistolerisme. Reivindicacions catalanistes: Mancomunitat de Catalunya.

Economia: tendència al creixement. Transformació de l’economia espanyola

• Catalunya: Més creixement. Diversificació econòmica i pèrdua de lideratge del sector tèxtil.

• Dualitat: zones amb força creixement i altres poc desenvolupades.

• Zones industrialitzades i modernes (Catalunya, Euskadi..)

• Agricultura poc competitiva (Castella, Extremadura, Andalusia...) i profundes desigualtats.

Societat: Augment del proletariat a les zones industrials. Millora lenta del nivell de

vida dels treballadors. Forta agitació social. El govern reprimeix les societats obreres.

1 L’evolució demogràfica• Inici de la transició demogràfica a Espanya:• Davallada de la taxa de mortalitat, a causa de la millora de l’alimentació i

de la higiene.

• Augment de l’esperança mitjana de vida.

• Manteniment d’una natalitat alta• Creixement important de la població.

• Descens gradual de la natalitat a partir de 1920 aprox.

• Retard considerable de la modernització demogràfica a Espanya en comparació amb altres països europeus.

•

• Inici de la transició demogràfica a Catalunya:• Davallada molt important de la mortalitat.

• Augment de l’esperança de vida

• Descens lleuger de la natalitat• Creixement important de la població, sobretot a causa de la onada

immigratòria de la segona dècada del segle XX.

•

• La transició demogràfica s’inicia primer a Catalunya ( segona meitat del segle XIX) que a Espanya (inicis segle XX).

La transició demogràfica: La transició demogràfica és el procés de canvi demogràfic que es produeix a partir d’una

mortalitat i natalitat altes, propi de societats primitives o subdesenvolupades fins arribar al cicle

demogràfic modern caracteritzat per una natalitat i mortalitat baixes.

1.2 Els moviments migratoris

• Creixement de les migracions interiors (1900-1931)

• Disminució de la població activa agrària

• Desplaçament de la població cap a les ciutats importats: Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao.

• Molt important arribada d’immigrants a Barcelona (valencians i aragonesos).

• Molt important emigració a Ultramar (Amèrica Llatina sobretot) fins l’inici de la Primera Guerra Mundial (1914).

• Causes de la immigració a ultramar: l’ocupació creixia menys que la població, manca de transformacions econòmiques i millora de la navegació.

1.3 La intensificació de la urbanització

• Creixement important de la població urbana

(sobretot entre 1918 i 1929).

• Creixement important de les grans ciutats

(Madrid, Barcelona...)

• Gran transformació urbanística de Barcelona.

2. Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa

Contrast entre el dinamisme de l’agricultura

mediterrània i l’estancament de l’agricultura

cerealística de l’interior d’Espanya.

2.1 La crisi agràriaCaracterístiques agricultura espanyola:

• Conreus principals: cereals, olivera i vinya• Predomini de terres de secà• Ramaderia sobretot ovina, destinada a la producció de llana.

• Crisi cerealística: (sobretot a les zones latifundistes i rurals del centre d’Espanya)• Crisi agrària a Europa a finals del segle XIX• Competència exterior. Arribada de cereals estrangers més barats (sobretot d’Estats Units).• Caiguda dels preus• Reducció dels ingressos• Caiguda dels beneficis• Demanda d’un aranzel proteccionista, encapçalada per la “Liga Agrària”• Disminució dels salaris dels jornalers• Agitacions pageses

• Crisi de la viticultura (sobretot a Catalunya)

• Gran extensió del conreu de vinya, a causa de l’arribada de la fil·loxera a França• Arribada de la fil·loxera a Catalunya ( a partir de 1879)• Destrucció de la vinya autòctona• Pèrdua de les collites• Crisi econòmica que afecta propietaris i pagesos (rabassaires)• La vinya es replanta amb cep americà• Conflicte entre propietaris i rabassaires pel problema dels contractes agraris (rabassa morta)• Els pagesos defensen la vigència del contracte• Els propietaris reclamen la seva extinció per no complir-se les condicions en produir-se la mort dels ceps

autòctons i volen imposar contractes de durada més curta (parceria).

Crisi

agrària

Cerealística

Centre

D’Espanya

Competència exterior. Arribada

de cereals estrangers més barats (sobretot d’Estats Units).

Demanda d’un aranzel

proteccionista, encapçalada per la

“Liga Agrària”

Viticultura

Catalunya

Arribada de la fil·loxera a

Catalunya ( a partir de 1879)

Conflicte entre propietaris i

rabassaires pel problema dels

contractes agraris (rabassa morta)

2.2 L’evolució agrícola

• Superació de la crisi per les barreres aranzelàries i el creixement de la producció.

• Causes de la millora agrícola:• Millora de la productivitat, pel conreu de noves terres i l’aplicació de noves tècniques.

• Introducció de nous conreus

• Especialització de conreus (olivera, vinya, cítrics), destinats a l’exportació.

• Augment de la producció ramadera de carn i llet, per la selecció del bestiar.

• El cereal tenia rendiments escassos i preus molt alts.

• Això feia baixar el poder adquisitiu de la gent i va obstaculitzar el creixement industrial.

• Catalunya: • Algunes zones de Catalunya (Barcelona i Tarragona) van desenvolupar formes

avançades d’agricultura especialitzada de regadiu.

• La producció agrària catalana va ser proporcionalment més alta que l’espanyola.

• Augmenta la producció d’arròs al Delta de l’Ebre.

• Increment de la ramaderia, sobretot del sector porquí i boví.

• Disminució de la producció vitivinícola.

• Oli, fruits secs, patates primerenques i cítrics eren els productes destinats a l’exportació a Catalunya.

2.3 Els problemes del camp espanyol

• Gran desigualtat en l’estructura de la propietat de la terra

• Latifundis (Extremadura i Andalusia)

• Minifundis (Galicia)

• Necessitat urgent d’una reforma agrària

• Injustícia social i agitació pagesa.

• Endarreriment del camp espanyol

• Baixa productivitat

• Mesures del govern per millorar la producció

• Gran quantitat de pagesos sense terres

• Lleis de 1907 i 1917 que permeten el repartiment de terres a alguns pagesos.

• Mesures insuficients

• La pressió dels propietaris agrícoles impedeix dur a terme la reforma agrària.

Barraca de pedra seca

Feixes

Marges

3.Els progressos de la indústria

Al primer terç del segle XX es produeixen grans transformacions econòmiques a

Espanya: augmenta el pes de la industria i disminueix el de la agricultura.

3.1 Canvi energètic i avenços tecnològics

Causes del creixement de l’economia espanyola:• Noves energies: electricitat i petroli

• Mecanització de la producció

• Disminució dels costos de fabricació

• Construcció de grans centrals hidroelèctriques als Pirineus

• Revolució del transport amb l’arribada de l’automòbil

• Expansió del telègraf i el telèfon i arribada de la ràdio.

• Els avenços arriben a les ciutats però no al món rural.• Implantació lenta en comparació amb els països europeus

industrialitzats.

Embassaments de Catalunya

3.2 El creixement industrial

• Augment del 60 € del P.I.B. espanyol

• Catalunya era la zona més industrialitzada

d’Espanya.

• Diversificació industrial: química,

farmacèutica, alimentària...

• Predomini dels bens de consum sobre els bens

d’equip

Els sectors tradicionals i les noves indústries:

• Sectors tradicionals: alimentària i tèxtil

• Sectors en creixement: química, siderúrgica,

metal·lúrgica...

• Diversificació industrial basca (banca, química,

elèctrica, naval...)

• Automòbil i electrodomèstics: sectors en expansió

• Increment del sector de la construcció.

La diversificació de la indústria catalana:

• Predomini de la indústria tèxtil• Augment de les industries bàsiques (energia, energia, ciment,

siderúrgia...)• Creixement de la industria lleugera (confecció, cuir, calçat,

paper, arts gràfiques.• Creixement molt important de la indústria química,

metal·lúrgica i mecànica.• Increment del sector elèctric• Primeres multinacionals a Catalunya• Intensificació del comerç amb la resta d’Espanya (mercat

interior espanyol).• Concentració de la indústria a Barcelona i l’àrea

metropolitana.• Crisi profunda de la banca catalana• Dependència de la banca madrilenya i basca.

La difusió territorial de la indústria:

• Predomini industrial de Catalunya i el País Basc

• Madrid: tercera regió industrial

• Galicia: important indústria conservera

• Zona cantàbrica: indústria siderúrgica i metal·lúrgica.

• València: indústria del moble i les joguines

• Desequilibris en la distribució de la renda a les diverses zones d’Espanya

• Era superior a la mitjana a les zones més industrialitzades .

3.3 La millora de les comunicacions

• Millora de camins i carreteres

• Electrificació del ferrocarril

• Creació de transports urbans (tramvia i metro)

• Creació de grans infraestructures finançades

per l’estat (carreteres, vies de tren, ponts,

túnels...)

• Creixement de la xarxa telefònica i telegràfica i

també de la radiodifusió.

3.4 L’ intervencionisme de l’estat:

• L’estat intervé en l’economia mitjançant ajudes ( exempcions fiscals, subsidis i comandes de l’administració) i augment del proteccionisme.

• Les mesures protectores afecten negativament el creixement de l’economia per que mantenen una industria amb baixa productivitat i poc competitiva.

• La part positiva és que va fomentar la indústria nacional i el mercat interior.

4. L’evolució de l’economia

Incorporació de l’economia espanyola als circuits internacionals

4.1 La recuperació econòmica després de la crisi de 1898

• La desaparició del mercat colonial perjudica el sector tèxtil català, les farines castellanes , la petita maquinària...

• També fa augmentar el preu dels bens importats de les antigues colònies

• Repatriació de molts capitals dels “indians”

• La crisi va afavorir la renovació de l’estructura productiva, va estimular el creixement de la producció industrial i va accelerar el canvi energètic (electricitat).

4.2 La conjuntura de la Primera Guerra Mundial

• Neutralitat d’Espanya• Expansió econòmica: Espanya subministra productes industrials i

agraris als països en guerra.• Creixement de la producció• Creixement dels preus• Inflació• Grans negocis i enriquiment fàcil• Especulació• Els beneficis no s’inverteixen en la millora dels sistemes productius si

no en productes de luxe.• Les classes populars empitjoren la seva situació a causa de la inflació.• Onada de vagues i reivindicacions obreres.• Fi de la guerra: caiguda de la demanda i crisi econòmica (1920-23)• Augment de l’atur.

Europa 1914

Europa 1918

4.3 Els efectes de la crisi de 1929

• 1929: caiguda de la Borsa de Nova York i inici d’una forta i molt important crisi econòmica mundial.

• Espanya menys afectada que molts països d’Europa a causa del poc pes del seu comerç exterior.

• Afecta els sectors exportadors

• Depreciació de la pesseta: reducció dels preus dels productes espanyols en moneda estrangera i millora de la competitivitat.

5 Els canvis socials

La societat espanyola es transforma : modernització i implantació d’una societat de

masses.Consolidació de la burgesia i el proletariat.

Reducció de la pagesiaAugment de les classes mitjanes

5.1 El món rural

• En el conjunt d’Espanya es manté el predomini de la pagesia, a causa de la lentitud en el procés industrialitzador.

• A Catalunya el pes de la pagesia és menor, a causa d’una superior industrialització i del creixement urbà.

• Els grans propietaris rurals:• Gran influència social. La propietat de la terra font de riquesa i prestigi.

• Antiga oligarquia i nova burgesia agrària.

• La Manxa, Extremadura i Andalusia: latifundistes, rendistes i absentistes.

• Castella i Lleó, Aragó, Catalunya i País Valencià: propietaris petits i mitjans.

•

• Els pagesos:• Segons la tinença de la terra: Propietaris (mitjans i petits), Arrendataris, Jornalers.

• Formes de propietat a les diverses regions d’Espanya:• Galícia: arrendaments i subarrendaments (foros i subforos). Manca de rendibilitat.

• Extremadura i Andalusia: latifundis i jornalers en condicions precàries.

• Catalunya: propietaris mitjans i arrendaments estables (rabassa morta, parceria...) i

• associacionisme pagès (cooperatives agràries).

5.2 La societat urbana

• Augmenta la importància de la població urbana en el conjunt d’Espanya (societat de masses).

• Burgesia industrial i financera: predomina a Catalunya i Euskadi.

• Classes mitjanes: funcionaris, comerciants, administratius, treballadors de la banca i professionals liberals (metges, advocats, professors...). Predominen més a Catalunya.

• Obrers industrials: capes populars urbanes. Gran concentració a Catalunya.

5.3 Noves formes de sociabilitat i cultura urbana:

• Nous valors socials.

• La cultura arriba a sectors socials més amplis

• Radio Barcelona, primera emissora radiofònica d’Espanya.

• Millora en l’alfabetització de la població

• Demanda d’oci cultural: llibres, premsa escrita,...

• Premsa de masses: instrument de relació entre la població i el poder. Opinió pública independent.

• Associacions cíviques: casinos, ateneus, cercles culturals...

• Excursionisme i esports: centres excursionistes, clubs de futbol...