test pota negra (patte noir)

  • Published on
    12-Nov-2014

  • View
    907

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

El test Patte Noir (Pota Negra) escrit per Louis Corman (1901-1995) s un test projectiu.Es fonamenta en la teoria psicoanaltica, concretament en la teoria dels instints,les fases del desenvolupament de la libido i la triple divisi psquica

Transcript

<p>1. TEST POTA NEGRA El test Patte Noir (Pota Negra) escrit per Louis Corman (1901-1995) s un test projectiu que data des de 1961. Constitueix un dels tests projectius temtics ms utilitzats en la Psicologia clnica infantil. Es fonamenta en la teoria psicoanaltica, concretament en la teoria dels instints pulsions de vida i pulsions de mort-, les fases del desenvolupament de la libido (desig, plaer) oral, anal, fllica, edpica i genital-, i la triple divisi psquica All, jo i sper jo-.</p> <p>1.1. TEORIA DELS INSTINTS Corman, dins del test Pota Negra va incloure certes idees de Freud, entre elles la Teoria dels instints. Segons aquesta teoria, Freud ens diu que lsser hum no t instints si no que t pulsions (s el impuls provocat davant lexcitaci i una tensi corporal) , i segons ell, aquests es divideixen en tres tipus:</p> <p>-</p> <p>Les Pulsions del jo, els quals, tenen la funci de mantenir la prpia existncia segons el principi de la realitat i tota lenergia s dedicada al servei del JO.</p> <p>-</p> <p>Les Pulsions sexuals. Les Pulsions de mort, les quals, fan referncia a la reducci de tensi, lautodestrucci i la pulsi agressiva.</p> <p>-</p> <p>1.2. FASES DEL DESENVOLUPAMENT DE LA LIBIDO Alhora dagrupar les diferents etapes en qu es divideix la libido, Corman, va tornar a utilitzar les idees formulades per Freud. Freud, doncs, va intentar establir una successi de poques, des de les primeres etapes de la vida fins ladolescncia, on relacionava sobretot el predomini o aband de determinades zones ergenes. A la vegada diferencia la sexualitat infantil, adolescent i adulta, establint una srie de fases relacionades amb una zona ergena especfica: oral, anal, fllica, edpica, de latncia i genital.</p> <p>1.2.1. FASES PRE-EDPIQUES s aquella que abarca el perode de desenvolupament psicosexual anterior a la instauraci del complex de Edp; en aquest perode predomina, en ambds sexes, el lla amb la mare.</p> <p>1.2.1.1. FASE ORAL</p> <p>4</p> <p>s la fase que engloba dels 0 als 18 mesos aproximadament. s la primera etapa de la sexualitat humana. Es relaciona amb una zona ergena especfica, la qual, la seva finalitat s la incorporaci de lobjecte, ja sigui en forma de succi, mossegant lobjecte, coneixent la seva estructura... Es tracta duna etapa que exerceix un paper crucial en els processos didentificaci del beb.</p> <p>1.2.1.2. FASE ANAL s la segona fase de la libido i engloba el segon any de vida. Correspon a la etapa en la que el nen adquireix els hbits de neteja personal i aprn a controlar els instints de retenci i expulsi anal.</p> <p>1.2.1.3. FASE FLLICA Fase que comprn dels 3 als 4 anys. El nen comena a generar explicacions sobre les diferncies anatmiques entre el sexe mascul i el femen</p> <p>1.2.2. FASE EDPICA Etapa que comprn el perode dels 3 als 6 anys. El seu nom prov del mite grec de Edp: el nen t enveja del seu pare, al qual considera ms fort i a la vegada s el competidor pel desig amors vers la mare. Vncer la fase edpica representa la superaci del triangle afectiu, deixar enrere lenveja vers als seus progenitors i identificar-se amb el pare/mare.</p> <p>1.2.2.1. FASE DE LATNCIA Etapa que enllaa dels 6 als 12 anys aproximadament. Es presenta un estadi sense conflictes, on la problemtica edpica es pot ampliar fora de lentorn familiar.</p> <p>1.2.2.2.FASE GENITALEtapa que engloba tota la adolescncia. Es caracteritza per les pulsions que es produeixen a la zona genital. Durant aquesta fase es reactiven tots els problemes no resolts en les fases anteriors.</p> <p>1.3.</p> <p>ESTRUCTURA DE LA PERSONALITAT</p> <p>5</p> <p>Segons el psicoanlisis sha demostrat la existncia, dins del psiquisme hum, de continguts inconscients separats de la conscincia i que per tant shi pot accedir voluntriament a ella: lAll, el Jo, i el Sper jo.</p> <p>1.3.1.</p> <p>EL ALL</p> <p>Representa un aliatge denergia instintiva i pulsional, sense conscincia del mn exterior i guiada pel principi de plaer, per una necessitat de satisfacci immediata dels esmentats instints i pulsions.</p> <p>1.3.2.</p> <p>EL JO</p> <p>Representa la conscincia que intenta canalitzar els desitjos de lall i satisfer-los seguint el principi de realitat, evitant xocar amb les normes i convencions establertes</p> <p>1.3.3.</p> <p>EL SPER JO</p> <p>Representa la conscincia moral de la persona. s lagent que sencarrega de solucionar el conflicte edpic. Permet al nen un autocontrol, tenir un bon comportament i donar satisfacci als impulsos de lall.</p> <p>1.4. COM ES RELACIONEN LES FASES LIBIDINALS AMB LES LMINES QUE FORMEN EL TEST (PRINCIPALS TEMES) *Aquesta part del treball ha estat realitzada conjuntament amb nens, concretament la classe de primer de primria de lescola Sagrat Cor de Jess de Vic, la qual constava de 32 alumnes. 1.4.1. LMINES DE LA FASE ORAL PASIVA s la fase dels primers mesos de vida del infant. Es caracteritza per la gran dependncia que t normalment de la figura materna. El concepte de plaer encara no est del tot definit. Sexpressa en les lmines:</p> <p>6</p> <p>ALLETAMENT 1 TEMA: Pota Negra salleta de la seva mare en un paisatge tranquil. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: El porquet t gana i salimenta de la seva mare. PREFERNCIES: La lmina s considerada agradable per la gran majoria dels nens de la classe (un 93% lha considerat agradable). IDENTIFICACI: Un 82% dels nens shan identificat amb en Pota Negra, un 13% sha identificat amb la mare (fet bastant corrent per aix poder assumir el paper protagonista) i un 5% no sha identificat amb res.</p> <p>ALLETAMENT 2 TEMA: Pota Negra salleta de la seva mare en un paisatge tranquil, alhora que dos porquets blancs sacosten corrents. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: El porquet t gana i salimenta de la seva mare. (Tot i que sagreguen comentaris de rivalitat fraterna i agressivitat vers als dos porquet que interfereixen a lescena) PREFERNCIES: La lmina s considerada agradable en un 72% dels nens i no agradable en un 28%. IDENTIFICACI: Un 46% dels nens sidentifica amb en Pota Negra, un 25% amb els porquets blancs, un 23% amb la mare i un 6% amb ning.</p> <p>LLUDRIGADA TEMA: La mare ha donat a llum a tres porquets, els qual, salleten mentre ella beu aigua de la menjadora. En un segon pla observem a tres porquets ms (al centre hi ha PN) separats de la mare per una barrera, els quals, contemplen lescena amb sorpresa. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: El naixement de nous porquets (Per una banda observem lalegria dhaver tingut nous germanets i per laltre la rbia de saber que la mare ha tingut ms fills, i el rancor i enveja dels nouvinguts) PREFERNCIES: La lmina s considerada agradable en un 70% .</p> <p>7</p> <p>IDENTIFICACI: Un 66% sha identificat amb PN, un 22% en la mare, un 8% en els grangers, i un 4% en els nounats.</p> <p>CABRA TEMA: Pota Negra salleta duna cabra mentre aquesta el mira. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: En PN t una nova mare o b que ha estat abandonat per la seva famlia. (La majoria dels nens ha mostrat tristesa en veure la situaci den PN). PREFERNCIES: La lmina ha estat considerada com no agradable per un 78% dels nens. IDENTIFICACI: La gran majoria dels nens no shan volgut relacionar ni amb la cabra ni amb en Pota Negra, segurament per la sensaci daband que els ha produt lescena. Tan sols un 5% dels nens sha identificat amb en PN i un 2% amb la cabra,</p> <p>DUBTE TEMA: La mare alleta a un dels porquets, mentre que el pare menja en la menjadora amb laltre. Ning sembla prestar atenci a PN que est allunyat i amb una expressi dincertesa. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Sha mencionat reiterades vegades lexclusi den Pota Negra i la tristesa que produeix veurel sol. PREFERNCIES: En un 90% s un tema no agradable. IDENTIFICACI: Un 57% dels nens sha identificat amb PN un 16% amb el pare, un 22% amb la mare i un 5% amb els altres porquets. 1.4.2. LMINES DE LA FASE ORAL ACTIVA Aquesta fase permet al nen iniciar els primers passos des de la dependncia cap a la independncia, grcies a lactivitat de mossegar o rossegar els seus aliments, el desenvolupament de la motricitat que va associat al dagressivitat. Sexpressa en les lmines: BARALLA TEMA: PN i un dels porquets blancs es mosseguen amb rbia. Mentre laltre porquet corre en direcci als pares que acudien al lloc de la baralla. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: En Pota Negra est mossegant i fent mal al seu germ.</p> <p>8</p> <p>PREFERNCIES: s una de les lmines menys agradables pels nens. Tan sols un 12% lha trobat agradable. IDENTIFICACI: La majoria dels nens sha identificat amb el porquet que corre o b amb les figures paternes. Amb PN gaireb no shi ha identificat cap nen, ja que, lassociaven amb el germ gran que normalment els molesta per ser els petits i amb laltre porquet tampoc no hi ha hagut moltes identificacions per ser el personatge dbil, cosa que els nens no els hi agrada.</p> <p>1.4.3. LMINES DE LA FASE ANAL O SDIC-ANAL En aquesta etapa el nen expressa la seva agressivitat i mal comportament de forma franca o camuflada. Sexpressa en les lmines: MENJADORA TEMA: PN orina visiblement en la menjadora dels seus pares, mentre aquests i els seus germans dormen. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: En Pota Negra s dolent perqu est fent pipi al lloc on es menja. PREFERNCIES: s una lmina no agradable per un 65% dels nens. Tot i que una gran part de la classe ha mostrat evasives per contestar, demostrant aix el seu temor per reconixer que certes vegades havien actuat com PN. IDENTIFICACI: Els nens no sempre assumeixen les seves accions, i la gran majoria sha identificat amb els dos porquets que dormen (un 34%), amb ning (un 27%) amb els pares (un 25%), i tan sols un 14% amb en PN. BRUTCIA TEMA: Dos porquets juguen al femer quan de sobte un dells esquitxa al pare amb les seves potes. El tercer porquet mira lescena de forma distant. No se sap quin dells s en Pota Negra. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Tot i que els porquets juguen, un dells ha fet una mala acci per haver esquitxat al pare. PREFERNCIES: s una lmina no acceptada en un 68%. Els nens tenien dos motius de disgust, per una banda lacte malicis contra el pare (un 37% dels nens) i tamb la del porquet que mira sense fer res, com una manera deludir el cstig.</p> <p>9</p> <p>IDENTIFICACI: No obstant aix els nens alhora didentificar-se ho feien amb el porquet blanc que mira lescena o b amb el pare. Pocs nens ho varen fer amb els dos porquets que jugaven i estaven bruts, segurament per la por al cstig.</p> <p>1.4.4. LMINES DE LA FASE FLLICA En aquesta fase podem observar que el complex de castraci es pot reconixer a causa dels efectes que causa, per exemples, en el cas duna nena tenir enveja de penis (fet com durant la infncia), sentiments dinferioritat, abusos... Amb aquesta lmina el nen pot projectar els seus temors, sense ser-ne tant conscient. Sexpressa en les lmines: OCA TEMA: Una gran oca amenaadora amb les ales esteses, atrapa per la cua a un porquet, el qual, intenta fugir i plora (no s sap qui s). Mentre que un altre porquet amagat darrere un mur observa lescena. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Els nens sn conscients de lagressi que loca realitza al porquet. Tot i que alguns nens van dir que segurament el porquet havia molestat a loca. PREFERNCIES: s un tema no agradable pels nens en un 84%. IDENTIFICACI: La majoria dels nens sidentifiquen amb el porquet blanc que samaga darrere del mur (un 70%), un 17% no sidentifica amb ning, un 8% sidentifica amb loca (s el personatge poders de lescena) i tan sols un 5% amb PN.</p> <p>1.4.5. LMINES DE LA FASE EDPICA En la fase Edpica, el nen es sent atret pel progenitor de sexe oposat al seu, i sent una gran rivalitat pel pare del seu mateix sexe. Sexpressa en les lmines: PET TEMA: El pare i la mare sabracen i es fan un pet. Darrer dun mur, un porquet amb la identitat imprecisa els mira sorprs. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Com es pensen que estan sols els pares es fan un pet perqu sestimen molt.</p> <p>10</p> <p>PREFERNCIES: Per un 93% dels nens s una lmina agradable. Per laltre 7% no s agradable i aix s degut al divorci que afecta a les seves famlies, hi ells ho reflecteixen en el dibuix. La persona que apareix amb la mare o b el pare, s un estrany. IDENTIFICACI: La majoria dels nens sidentifiquen amb el porquet de darrere el mur (un 72%), amb els pares shi identifica un 21% dels nens, i un 7% dels alumnes no sidentifica amb ning.</p> <p>NIT TEMA: Pota Negra veu un animal i t por de que sel pugui menjar per no pertnyer a la seva famlia. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Por perqu el porquet prengui mal per lanimal que lassetja. Temor a la foscor. PREFERNCIES: Per un 98% dels nens de laula ha estat una lmina no agradable. La foscor que impregna la lmina no ha estat agradable a la vista dels nens. A ms la situaci que mostra la imatge, no s gens conciliadora pel nen. IDENTIFICACI: La majoria dels nens no sha identificat amb cap dels personatges, segurament per la situaci que ens presenta. Tan sols un 10% sha identificat amb el personatge que assetja al porquet per ser el personatge fort de lescena i noms un 6% sidentifica amb el porquet,</p> <p>1.4.6. LMINES DEL CSTIG, PARTENA O RETORN I SOLEDAT Els sentiments de culpa es troben relacionats amb accions agressives, normalment dirigides cap els pares i germans. Quan aquests sentiments sn molt intensos, el subjecte necessita recrrer al cstig per alliberar-se del patiment. Les lmines que veurem a continuaci permeten al subjecte expressar el dolor, ja que es troben vinculades a situacions dramtiques. CARRO TEMA: PN somia que un home semporta a uns porquets amb un carro. Lhome es troba empenyent a un que es resisteix i crida. Els pares den PN en companyia de dos porquets observen lescena esferets . DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Els nens assenyalen que s un somni molt dramtic. La majoria sent soledat, culpa...</p> <p>11</p> <p>PREFERNCIES: s una de lmina rebutjada (en un 65%) i no agradable. Shan observat dos punts de vista en els nens: nhi ha que creuen que s un somni den Pota Negra o que pot tractar-se duna situaci real, on PN es queda a la granja i envia als seus familiars a lescorxador. IDENTIFICACIONS: Un 60% sidentifica amb un PN que somia o pensa. Un 28% sidentifica amb un dels grangers, per ser la figura poderosa. Un 12% no sidentifica amb ning.</p> <p>PARTENA TEMA: Per un cam solitari, el qual, condueix a una muntanya, un porquet va caminant donant-nos lesquena. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Al veure la lmina shan generat dues opcions per part dels nens: Per una banda hi ha nens que creuen que s una partena feli (un 45%) i daltres que diuen que s una partida infeli (un 55%), la qual sacompanya amb un fort sentiment de soledat PREFERNCIES: s una lmina intermdia, tot i que els nens es decanten ms cap lmbit no agradable a causa de que el porquet es troba sol i es dirigeix cap un lloc desconegut. IDENTIFICACIONS: Un 47% dels nens sidentifica i creu que s en Pota Negra. Un 36% creu que s un dels porquets blancs i un 17% no sidentifica amb el porquet.</p> <p>FORAT TEMA: Durant la nit, es veu a PN, el qual, ha caigut dins dun forat amb aigua i crida molt espantat. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: El nen viu la por den Pota Negra i pateix per la situaci de soledat nocturna i el perill que lenvolta. PREFERNCI...</p>