Treball de memòria històrica. 2n Batxillerat 2013-14

  • View
    219

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of Treball de memòria històrica. 2n Batxillerat 2013-14

  • 1

    Institut Bernat Metge. Treballs de memria histrica. 2n de Batxillerat. Curs 2013-14

    Treballs de memria histrica 2n de Batxillerat

    curs 2013-14

  • 2

    Institut Bernat Metge. Treballs de memria histrica. 2n de Batxillerat. Curs 2013-14

  • 3

    Institut Bernat Metge. Treballs de memria histrica. 2n de Batxillerat. Curs 2013-14

    La histria s de les poques rees que mai perdr l'inters, totes les persones pensem que el nostre temps s nic i que molts dels fets poltics, econmics o socials que vivim seran recordats. Vist aix sembla evident, per, que la histria tamb s perillosa i pot fer molt de mal, provocar dolor i obrir ferides emocionals difcils de curar... Una de les seves funcions s recordar i interpretar el passat, per quin passat? Malauradament moltes vegades est en mans de persones que provoquen ms mal que alleujament, que indignen ms que conviden a la reflexi.

    Per a un docent el gran repte s despertar l'inters de l'alumnat, facilitar la comprensi i ajudar a adonar-se que la histria no noms est als llibres sin que forma part de les seves vides.

    Des de l'Institut Bernat Metge fa anys que hem creat un Cicle de Memria Histrica on els temes varien any rere any, i que t com a objectiu que l'alumnat reflexioni sobre aspectes de la nostra histria. Ens acostem als fets mitjanant la teoria, les fonts primries, les visites als llocs dels fets i les conferncies de testimonis. Aquests ltims sn la memria, la part ms frgil, ja que un cop no hi siguin desapareixer la seva veu.

    El curs 2013-14 el tema escollit va ser la Batalla de l'Ebre, l'any del seu aniversari. Aix vam visitar els escenaris de la batalla i vam tenir la sort de comptar amb les visites al centre del senyor Miquel Morera i Dardra, un jove de 94 anys que va formar part de la lleva del biber i de la filla de l'escriptor Francesc Grau i Viader, un jove que va escriure un dietari durant la Batalla de l'Ebre i que els alumnes havien llegit prviament. En

    totes aquestes activitats l'inters de l'alumnat va ser absolut, preguntant i emocionant-se amb els testimonis.

    Tanmateix, com passa moltes vegades, el millor havia d'arribar, ja que cada alumne va cercar testimonis de memria histrica a la seva famlia i aquells que no la tenien la van trobar molt a prop de l'institut, en una llar d'avis a Sant Mart de Provenals. Amb un gui de treball com per a tots, all que va comenar com un joc va convertir-se en fam de coneixement. Acabades les entrevistes no paraven de preguntar si podien aprofundir ms del que es demanava al treball o, en molts casos, s'havien quedat astorats amb les histries familiars que desconeixien. El ms destacable i especial va ser copsar la gratitud dels testimonis quan els escoltaven, fet que va emocionar els alumnes.

    Ara els presenten totes les veus com una gran histria coral on trobaran experincies increblement similars i altres de diferents, situacions divertides i dramtiques. Voldria donar les grcies al meu company i amic Ramon Ballest, ja que sense ell res d'aix s'hagus pogut fer.

    Tota aquesta experincia pretn ser un homenatge als alumnes de segon de batxillerat, uns nois i unes noies dels qui ens hem de sentir molt orgullosos perqu representen un futur ple d'esperana, per especialment va dirigit a tots els testimonis, ja que ells sn part del nostre passat. Una societat que no mira a la seva histria amb serenor i reflexi no millora, i sense aix no hi ha futur ni esperana.

    Albert Lamonja Boillos. Professor d'Histria

  • 4

    Institut Bernat Metge. Treballs de memria histrica. 2n de Batxillerat. Curs 2013-14

  • 5

    Institut Bernat Metge. Treballs de memria histrica. 2n de Batxillerat. Curs 2013-14

    -Trets biogrfics de la persona: la persona entrevistada s la meva via paterna, t 88

    anys i va nixer a Mlaga. Treball histric

    La meva via va viure al perode histric del final de la II Repblica, la Guerra Civil i el Franquisme. El que ms recorda s el perode histric de la Guerra Civil.

    Quan va comenar la guerra lany 1936, la meva via tenia 9 anys. Ella estava a punt de fer la comuni per va esclatar la guerra i no la va poder celebrar a causa de que hi va

    haver una onada anticlerical, es van cremar esglsies i sassassinaven capellans.

    La meva via vivia en una casa a les afores de Mlaga amb els seus tiets. El seu tiet era taxista i condua un taxi fins que el van aquarterar els russos que ajudaven a la Repblica, ells portaven a sobre metralladores i fusells dins del cotxe per dirigir-se a les trinxeres. Des de el moment en que els russos van agafar al seu tiet, la meva via i la seva tieta es van espantar i van sortira buscar-lo. El van trobar per sort tot i que el van portar a un poble de Mlaga. La meva via i la seva tieta van fugir a Valncia, all es van installar a una casa fugint de la guerra i esperant notcies del seu tiet.

    Van saber que el seu tiet estava a Almera en un xalet amb els russos i sense pensar-ho es van dirigir all. La meva via va viure amb el seu tiet, la seva tieta i els russos. Va ser una poca en que no passaven gens de gana, fins i tot repartien menjar a gent que no tenia, per ho passaven molt malament quan el tiet anava al front amb els russos. Aix van estar tres anys.

    Quan va acabar la guerra el seu tiet va estar en un camp de concentraci i li van requisar el cotxe, finalment va anar a la pres.

    Finalitzada la guerra, els russos li van dir a la meva via que se la volien emportar a Rssia a donar-li una carrera universitria, per la seva tieta no la va deixar.

    La meva tieta i la meva via van tornar a Mlaga, van veure que la majoria de la ciutat estava bombardejada, tant per bombes com de metralla, llavors es van llogar un pis. A la ciutat es van trobar amb el germ de la meva via que estava a la pres, perqu el seu

    Victria, lvia de la Snia

    Snia Cano

  • 6

    Institut Bernat Metge. Treballs de memria histrica. 2n de Batxillerat. Curs 2013-14

    germ anava a agafar el tren i un amic seu falangista li va preguntar on anava i ell va contestar a dar un suri, ell va entendre que sescaparia i el van ficar a la pres durant tres anys, ms tard el van alliberar de la pres i va tornar a casa seva, tamb van alliberar al seu tiet.

    Valoraci personal:

    El que ms mha interessat daquesta histria ha sigut el fragment en el que el tiet de la meva via estava tranquillament conduint el taxi i els russos el van aturar, el van agafar i sel van portar a aquarterar-lo. El seu tiet va haver de comportar-se com si fos un rus ms anant al front i lluitant a les trinxeres amb el perill de morir perqu sempre el posaven a primera lnia.

    Tamb mha impactat la por de la meva via i de la seva tieta esperant a que el tiet vingus del front, preguntant-se si estaria vindr viu o mort,

    Tamb mha sorprs que ella i la seva famlia no van passar gens de gana. Fins i tot que anaven a cases a prop i repartia els aliments que li sobraven i els donaven a vens que no tenien res i que passaven gana.

    Valoraci final:

    He seleccionat aquests tres fragments perqu he volgut saber, com la meva via, va viure la guerra.

    La conclusi que he estret del testimoni de la meva via, s que ella dins de tot el que va ser la Guerra Civil, i del terror que es passa a una guerra i a la postguerra, ella i la seva famlia no van passar gens de gana i fins i tot van ser solidaris.

    Tamb he arribat a saber, que la Guerra Civil va ser una poca en que molta de la poblaci espanyola va canviar de ciutat com per exemple, la meva via que va comenar la guerra a Mlaga, va anar a Valncia, van estar a Almera i al final de la guerra va tornar a Mlaga. Tot fugint del terror.

    El que mha aportat realitzar aquest treball ha estat adonar-me que sc una afortunada amb la famlia i amics que tinc.

    La lli que he aprs per al futur s que encara que vivim en una poca de crisi, on no hi ha treball....... hem destar contents, perqu el que es viu en una guerra s molt dur i no soblida.

  • 7

    Institut Bernat Metge. Treballs de memria histrica. 2n de Batxillerat. Curs 2013-14

    Aquilino Navarro Alarte, s un supervivent de la Guerra Civil i de la postguerra.

    El meu avi va nixer el 25 de Maig de 1938 a Santa Cruz de Moya a Conca, en un poble que fa frontera amb Terol i Valncia, per tant, ell ha tingut diverses experincies, ja que, el poble s el pas de comunicaci entre les provncies.

    Com descriuries la teva experincia de la postguerra?

    Molt dolenta i amb moltes injustcies perqu el bndol de Franco va assetjar a tot el mn que fos contrari a la seva ideologia sense motiu aparent, no havien llibertats, les autoritats eren molts severes i et maltractaven sense ra. Per exemple recordo que a un pastor un dia la gurdia civil el va aturar i li van contar les ovelles, al dia segent li van colpejar ,ja que, li faltava una delles i allegaven que se la havia donat als maquis. Tamb faltava menjar, al caldo cardos borriqueros i collejas simulant a la verdura. En general van passar moltssima fam i moltes injustcies i jo com a nen pobre que era les meves joguines eren les bales.

    Penses que la histria sha d'explicar?

    S, crec que s sha dexplicar sobretot perqu la histria no sha de repetir i als que no els interessa explicar-ho van ser els que van fer aquesta bestialitat. La gent sha de comunicar perqu la versi de les persones que han viscut aquest perode no est als llibres i crec que ha arribat el moment de que es conegui.

    Quines sn els teus records de la Guerra Civil?

    Jo no la vaig viure ja que vaig nixer al 1938, per recordo que el meu pare mexplicava el calvari viscut. El sentiment dhorror per tenir un fill al front amb noms 17 anys i que va arribar destrossat per la metralla i amb una bala al pit dret que li va travessar lespatlla. La tragdia que va viure