96
1 Seguiment i experimentació amb caixes niu Anellant Mallerenga Carbonera (Parus major) Mallerenga Carbonera (Parus major) Autor: Jordi Burch 2on Batxillerat B Tutora: Pilar Grau Data: 30 – 01 – 06

Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Treball de Jordi Burch sobre caixes niu a Banyoles

Citation preview

Page 1: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

1

Seguiment i experimentació amb caixes niu

Anellant Mallerenga Carbonera (Parus major)

Mallerenga Carbonera (Parus major)

Autor: Jordi Burch 2on Batxillerat B

Tutora: Pilar Grau Data: 30 – 01 – 06

Page 2: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

2

Índex Pàgines

1 – Introducció .......................................................................................................... 4

2 – Origen dels ocells ................................................................................................ 5

3 – Tipus de caixes niu .............................................................................................. 8

4 – Procés d’elaboració de les caixes niu .................................................................. 12

5 – Procés d’elaboració del pal ................................................................................. 15

6 – Utilitat de les caixes niu ...................................................................................... 18

7 – Per què es posen les caixes niu ? ......................................................................... 19

8 – Localització ......................................................................................................... 20

9 – Ocells que habiten a les caixes niu ...................................................................... 22

10 – Anellament ........................................................................................................ 28

10.1 – En què consisteix l’anellament ........................................................... 29

10.2 – Què s’ha de fer quan es troba un ocell anellat ? ................................. 34

11 – Dades de cada caixa niu .................................................................................... 36

11.1 – Seguiment de les caixes niu ................................................................ 37

11.2 – Experimentació de les caixes niu ....................................................... 68

12 – Gràfics ............................................................................................................... 77

12.1 – Resultats d’ous i polls en cada caixa niu (Gràfic 1) ........................... 78

12.2 – Resultats d’ous i polls en cada posta (Gràfic 2) ................................. 79

12.3 – Resultats anuals de les caixes niu (Primeres postes) (Gràfic 3) ......... 80

12.4 – Resultats d’ous totals de les caixes niu (2005) (Gràfic 4) .................. 81

12.5 – Resultats dels polls totals de les caixes niu (2005) (Gràfic 5) ............ 81

12.6 – Resultats de les caixes niu (2005) (Gràfic 6) ...................................... 82

12.7 – Material utilitzat per fer niu (Gràfic 7) ............................................... 82

12.8 – Alçada de les caixes niu (Gràfic 8) ..................................................... 83

12.9 – Arbres de les caixes niu (Gràfic 9) ..................................................... 83

13 – Conclusions per gràfics ..................................................................................... 84

13.1 – Interpretació gràfic 1 .......................................................................... 85

13.2 - Interpretació gràfic 2 ........................................................................... 86

13.3 - Interpretació gràfic 3 ........................................................................... 87

13.4 - Interpretació gràfic 4 i 5 ...................................................................... 88

13.5 - Interpretació gràfic 6 ........................................................................... 89

13.6 - Interpretació gràfic 7 ........................................................................... 90

Page 3: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

3

13.7 - Interpretació gràfic 8 ........................................................................... 91

13.8 - Interpretació gràfic 9 ........................................................................... 92

14 – Final de Treball .................................................................................................. 93

15 – Bibliografia ........................................................................................................ 95

16 – CD anellament a l’illa de Fares .......................................................................... 96

Page 4: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

4

1 – Introducció

Recordo molt bé el dia que vam haver de presentar les propostes per el treball de

recerca, no tenia molt clar quins temes posar-hi, sabia que volia fer alguna cosa

relacionada amb el món dels ocells, perquè m’agrada molt, em motiva i creia que era

molt important alhora de fer el treball.

Vaig posar unes propostes sense estar massa convençut del que havia presentat.

Un tema tractava sobre - Els ocells cantors del Pla de l’Estany i volia estudiar les

espècies més representatives i seguir els passos per entrar en una associació d’ocells

cantors.

L’altre tema era - La Taxidèrmia, la dissecció d’un ocell o qualsevol altre animal.

Fins que vaig parlar amb la professora que m’ha tutoritzat, i em va proposar una idea

molt engrescadora: les caixes niu. S’adeia perfectament als meus al·licients i a les

meves necessitats d’experimentació.

I vaig posar-li de títol: - Seguiment de les caixes niu.

En principi el treball, només havia de ser un seguiment, però tenia ganes de provar

coses noves, investigar i ja que totes les caixes niu eren iguals, vaig decidir fer-ne de

diferents mides i observar els seus resultats.

Per això vaig haver de canviar el títol anomenant-lo així:

- Seguiment i experimentació amb caixes niu.

En aquest treball explico com he construït les caixes niu, les mesures preventives per

evitar la depredació dels ous, el seguiment de les postes i en què consisteix

l’anellament. Finalment realitzo gràfics, comento resultats i intento treure’n

conclusions.

Page 5: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

5

2 – Origen dels ocells

L’hivern passat vaig anar a un curs d’ornitologia, organitzat per Limnos, i

a la primera classe teòrica ens van explicar d’origen dels ocells, les seves principals

característiques, i ja que el treball està basat en els ocells he trobat adient recordar

alguns conceptes bàsics d’aquest món tan divers.

Els ocells són un dels grans grups d’animals vertebrats, amb unes característiques i

especialitzacions bàsiques molt evolucionades com són l’oviparisme (ponen ous per

reproduir-se), unes extremitats anteriors convertides en ales i la presencia de plomes,

revestint el seu cos.

Els ocells des de temps antics han cridat l’atenció per la seva gran diversitat

morfològica, la diversitat de mides, de coloracions, adaptacions, costums i

comportaments.

Són un dels grups vertebrats més abundants i fàcils d’observar i això els fa

immensament atractius per l’home.

Els ocells han colonitzat hàbitats molt diversos i els podem trobar a qualsevol lloc del

planeta.

(figura 1) Primer fòssil trobat del pas de rèptil a au. Aquesta gran diversitat anatòmica i morfològica va fer que durant molt de temps

l’evolució i procedència evolutiva dels ocells dins els grans grups del regne animal fos

Page 6: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

6

desconeguda o confusa. No va ser fins al 1861 quan es va trobar un fòssil d’ocell

primitiu amb uns caràcters molt similars als rèptils, el fòssil d’ara fa uns 150 milions

d’anys, era la prova que feia falta per relacionar els rèptils i els ocells. (fig. 1 i 2). De fet

els ocells mantenen actualment encara algunes característiques que comparteixen amb

els rèptils, com són:

- Presència d’escames a les potes.

- Oviparisme

- Presencia de membrana nictitant, mòbil sota les parpelles, que facilita la neteja

dels ulls.

(figura 2) Evolució: extremitats anteriors convertides en ales i reducció i fusió dels ossos de la cua. L’evolució, però ha anat canviant gradualment certes característiques dels ocells que els

han fet especials i diferents als rèptils, algunes d’aquestes transformacions

morfològiques són:

- Homeotèrmia: mantenen la temperatura entre 40ºC i 44ºC (la temperatura no

varia amb la del medi).

- Tenen el cos recobert de plomes.

- Les extremitats anteriors es transformen en ales.

- Es pateix un procés de verticalització, i s’assoleix la posició bípeda.

- Augmenta la capacitat cranial.

- Engrandiment de les òrbites oculars.

- Reducció de la mida de les mandíbules i pèrdua de les dents.

Page 7: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

7

- Augment de la superfície de l’estèrnum, per adequar-se a la forma de vol.

- Reducció i fusió dels ossos de la cua.

A més a més els ocells van adoptar comportaments i estratègies diverses per tal de

colonitzar el medi aeri.

Alguns d’aquests comportaments són l’augment de les relacions socials, amb

l’establiment de colònies, la formació de parelles, les conductes de reproducció i un

major nivell d’organització i comunicació entre els individus d’una mateixa espècie.

Els ocells han aconseguit amb aquestes adaptacions assolir tres conceptes bàsics per

poder volar:

- Potència

- Lleugeresa

- Perfil aerodinàmic.

De tot això és important que ens quedem amb la idea que els ocells són uns vertebrats

tetràpodes, amb extremitats modificades en ales, amb posició bípeda, ovípars,

homeoterms, coberts de plomes i amb un metabolisme elevat, combinat amb un encèfal

desenvolupat que els hi permet coordinar activitats complexes com ara el vol o

l’alimentació.

Es calcula que existeixen al món unes 9.700 espècies diferents d’ocells i més de 10.000

milions d’exemplars que poblen tots els ambients del planeta.

Única espècie dissecada on es pot observar el pas de rèptil a au.

Page 8: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

8

3 – Tipus de caixes niu

El tipus de caixa varia en funció de l’ocell, cada espècie té unes mides i un forat

determinat. El que no varia és el material, majoritàriament es fa servir fusta.

La caixa més utilitzada i també la més efectiva és la de dimensions més petita

28X12 cm i de forat de diàmetre 3 cm, habitada per Mallerenga Carbonera, Mallerenga

Blava i Pardal Xarrec.

Caixa niu del seguiment.

També s’han construït caixes per mamífers, únicament com a refugi per les

Rates-pinyades, la principal diferencia amb les altres caixes, és que el forat es troba a la

base de la caixa i les Rates-pinyades dormen penjades al sostre.

Caixa niu per Rates-pinyades

Page 9: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

9

Destacar també una de les caixes més grans, de 50X20 cm i de forat de diàmetre

8 cm, habitables pel Xot.

Caixa niu amb Xot. Un altre tipus de caixa niu serien les d’obertura frontal, habitades pel Pit roig.

Caixa niu amb obertura frontal de 12X12 cm.

Page 10: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

10

El que no varia en cada caixa, deixant de banda les mides i el forat de diàmetre,

és la peça protectora que porten les caixes niu al seu interior, amb la finalitat d’evitar la

depredació dels polls, ja que si un depredador posa la pota dins el forat i intenta arribar

als polls per estirar-los, la peça protectora ho impedeix, però si aquesta no hi fos, el

depredador podria endur-se els polls amb molta facilitat. Aquesta peça és molt semblant

a la base de la caixa, amb les úniques diferencies que és uns 5 cm més curta (per la part

del darrere) i es clava uns 2 cm per sota el forat d’entrada.

Peça protectora.

En aquest treball he utilitzat 30 caixes de 28X12 cm i de forat de diàmetre 3 cm,

una de 50X20 cm i de forat de diàmetre 8cm, dues de 40X16 cm i de forat de diàmetre

6’5 cm, dues de 38X17 cm i de forat de diàmetre 5cm, dues de 25X15 cm amb obertura

de 2X10 cm i dues de 25X15 cm amb obertura de 12X12 cm.

En la fotografia següent, es poden observar els diferents tipus de caixes niu, esmentades

anteriorment amb les seves mides i respectives alçades.

Page 11: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

11

Caixes niu per l’experimentació.

Page 12: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

12

4 – Procés d’elaboració d’una caixa niu

Vaig decidir experimentar amb caixes nius de diferents mides, amb la

finalitat d’observar noves espècies, perquè les caixes que hi havia eren totes iguals.

Aquests són els materials emprats, les eines utilitzades i el procés d’elaboració que

vaig seguir.

Material utilitzat per fer les caixes: - 2 palets (fusta)

- Claus

- Filferro

Eines:

- Martell

- Trepant

- Broca de 1

- Corona de broca (pel forat d’entrada)

- Paper de vidre

Procediment:

1- Clavar dos laterals a la peça corresponent a la base.

Page 13: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

13

2- Clavar la peça protectora interior de manera que quedi ben alineada amb la peça de la

base per un costat de la caixa.

3- Clavar la peça frontal que porta el forat en la part superior, per sobre de la peça

protectora.

4- Col·locar els dos laterals de l’altre costat de la caixa. Clavar-los a la peça de la base i

al protector interior.

5- Fer els forats per clavar els claus que serviran de bisagra de la porta i al mateix temps

realitzar els forats per els que passarà el filferro que aguantarà la caixa per les parets

laterals (amb trepant).

6- Col·locar la porta basculant clavant dos claus llargs, aquests claus han de passar pels

orificis prèviament fets amb el trepant.

Page 14: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

14

7- Clavar el sostre de forma que sobresurti un mínim de 4-5cm per la part frontal de la

caixa.

8- Col·locar el filferro que aguantarà la caixa introduint els extrems pels forats laterals i

doblant per la part interior de la caixa.

9- Col·locar el ganxo que permetrà penjar la caixa en la branca de l’arbre de manera

segura.

Page 15: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

15

5 – Procés d’elaboració del pal

Un dels estris essencials per fer el seguiment de les caixes és el pal per poder

despenjar-les, és important abans de baixar-les memoritzar la branca i l’orientació

del forat per tal de tornar-la a penjar al mateix lloc i que l’ocell no s’hi trobi

desubicat, vaig decidir construir un pal perquè amb en Carles i l’escola de natura

només n’hi havia un, a més a més pesava molt i era de molt mal portar amb la

moto.

Material: Roba vella de llençol, vareta de ferro una mica gruixuda, un parell de

telescopis d’escombra, dos cargols amb les seves femelles, cola i una corretja vella de

maleta.

Material.

Eines: Trepant, broca de 6, serra de tallar ferro, fil i agulla.

Eines.

Page 16: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

16

Procediment: Primer de tot agafem els dos pals d’escombra i els unim fent un forat que travessi el tub,

amb la broca de 6 i el trepant, després farem passar el cargol i el collarem(fort) amb la

seva femella. Repetirem aquest procediment més amunt, aconseguint donar més

estabilitat un cop el pal estigui estirat, aquest segon cargol és suficient amb que la

femella hagi entrat, sense apretar-lo, ja que sovint s’haurà de treure i posar perquè el pal

no sigui tan llarg.

Afegit. Seguidament donarem forma de V a la vareta de ferro per poder-la entrar entre la branca

de l’arbre i el ganxo de la caixa niu i així despenjar la caixa.

Vareta en forma de V.

Page 17: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

17

Per acabar amb la roba de llençol i el fil i l’agulla farem una funda per poder guardar i

portar els pals d’una manera més còmode, afegint-t’hi també la corretja.

Funda.

I ja tenim el pal apunt per penjar i despenjar caixes niu!

Pal acabat.

Page 18: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

18

6 – Utilitat de les caixes niu

La construcció de nius artificials per l’home, es fa amb la finalitat de facilitar la

reproducció de les aus. En temps passats la gent s’animava a construir nius amb

materials ja utilitzats per atreure els ocells en els parcs i jardins. Dins de les caixes niu

molts ocells estaven més protegits que en les cavitats naturals, destacant que durant els

hiverns molt freds, les aus poden dormir dins les caixes, i salvar-se d’una mortalitat

molt elevada.

La facilitat per controlar els nius i tenir accés a la posta, va encuriosir a molts ornitòlegs

a començar l’estudi de les espècies més comunes que nidificaven dins les caixes,

especialment la Mallerenga Carbonera i la Mallerenga Blava.

El fet d’augmentar la població d’aquestes aus insectívores a través de la col·locació de

les caixes fa que existeixi una pressió sobre les poblacions d’insectes.

Les primeres caixes niu construïdes amb material reciclat:

Caixes niu a partir de material reciclat.

Page 19: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

19

7 – Per què es posen les caixes niu?

La finalitat de les caixes niu és facilitar de la millor manera, un lloc on els ocells es puguin reproduir i dur a terme tots els passos que això comporta.

El bosc que envolta l’Estany de Banyoles és un bosc que ha crescut molt ràpidament,

aquesta crescuda s’ha vist facilitada pels terrenys que

envolten l’estany, ja que antigament eren conreus, la

vegetació ha colonitzat molt fàcilment i l’ha convertit en

un bosc jove, això fa que no hi hagin gaires arbres vells i

per tant faltin forats que alguns ocells necessiten per

reproduir-se.

Alguns dels arbres vells, a sobre son retirats per

l’Ajuntament, volent evitar els riscos que hi puguin

haver, sobretot per la gent que diàriament hi circula.

El que s’intenta amb les caixes niu és augmentar el

nombre de forats, que alguns ocells fan servir per fer el

niu, i per tant augmentar la població d’algunes espècies

que es veurien obligades a anar-se’n per la manca

d’aquests.

Penjant caixa niu.

Destacar la importància que tenen les caixes a nivell científic per controlar i estudiar els

tipus d’ocells que hi ha en diverses zones i en quines quantitats, també la importància

per la facilitat d’anellar els polls.

En resum, les caixes niu afavoreixen la cria de les aus en

zones forestals amb dèficit de cavitats naturals en arbres

de bona qualitat.

Page 20: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

20

8 – Localització

El lloc on generalment es situen les caixes niu és a dalt d’un arbre. La caixa ha

de quedar ben fixada perquè no caigui ni es mogui durant el temps que estigui penjada.

Ha d’estar a un lloc adequat per l’espècie que va destinada. La majoria de les caixes es

troben penjades entre 2 i 4 metres d’alçada. Per evitar la depredació a les caixes, siguin

gats, rates, guineus, etc. s’ha de procurar penjar la caixa allunyada del tronc principal i

no enganxada a ell (a vegades difícil d’aconseguir). I per últim vigilar l’inclinació de la

caixa per evitar l’entrada d’aigua de la pluja pel forat d’entrada.

Aquests serien els aspectes més bàsics i essencials tot i que en aquesta tasca la

intuïció juga un paper molt important.

Com penjar una caixa niu correctament.

Page 21: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

21

A continuació, he adjuntat el mapa on estan penjades les caixes niu del voltant

de l’estany de Banyoles.

Estany de Banyoles amb caixes niu.

Page 22: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

22

9 – Ocells que habiten a les caixes niu Els ocells que podem trobar amb més freqüència a les caixes niu poden ser tres:

Mallerenga Blava (Parus caeruleus) Identificació: 11 cm. Parts superiors verd-blaves, la única franja alar blanca i les parts

inferiors grogues, sovint es pot confondre amb la Mallerenga Carbonera però es

distingeix clarament pel seu menor tamany, la cara blanca i una fina línia ocular negra, i

un petit “barber” negre, la cua completament blava.

Hàbitat: És un ocell molt adaptat a diferents ecosistemes, es pot veure en parcs,

jardins, horts i boscs de tota classe. A l’hivern es reparteix més ocupant zones de

matolls baixos.

Alimentació: A part dels insectes que són la base de la seva alimentació a la

primavera i a l’estiu, a l’hivern consumeix a més a més algunes llavors i fruits.

A la menjadora: És un ocell molt freqüent a la menjadora, li agraden els cacauets, les

pipes, els aglans i tot tipus de llavors.

Reproducció: A partir dels primers d’Abril les parelles comencen a buscar un forat

adequat on instal·lar el seu niu. La femella pon de 8-12 ous que incuba durant 12-14

dies. Els pollets abandonaran el niu als 17-20 dies.

Distribució: Europea. En tot Espanya. A l’hivern rebem emigrants europeus.

Migrador parcial en el Nord de la seva àrea geogràfica.

Cant: Fa un agut tsi-tsi, seguit de un llarg triii. Reclam variat, tsi-tsi-tsi-tsit, etc. I un

aspre i enfadat chu-r-r.

Page 23: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

23

Foto:

Mallerenga Blava (Parus caeruleus)

Page 24: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

24

Mallerenga Carbonera (Parus major)

Identificació: 14,5 cm. És el pàrid comú de més tamany, comparteix les parts inferiors

grogues amb la Mallerenga Blava però es distingeix immediatament pel seu major

tamany, cap negre amb celles triangulars blanques, “barber” negre, que s’exten fins el

centre del cos i costats de la cua de blanc brillant.

Hàbitat: La Mallerenga Carbonera més habitual, sobretot en ambients pròxims a

l’home, poblant parcs, jardins, horts i boscs mixtes.

Alimentació: Insectes, aranyes a la primavera-estiu. A la tardor a més a més llavors i

fruits. A els pollets els alimenten principalment d’orugues, estudis han calculat que unes

500 els primers dies i fins a 800 abans de que els pollets aixequin el vol.

A la menjadora: És amb diferencia l’ocell més popular en totes les menjadores, es el

primer a arribar un cop instal·lat i el que en màxim numero d’exemplars la visita; fins al

punt de crear un moment de conflicte entre ells i amb individus de diferent espècie.

El seu aliment preferit son les pipes, que les recull per trencar-les a prop d’allà, les agafa

amb les potes i amb el fort bec les pica fins trencar la clova i accedir a la llavor.

Reproducció: Anida 2 cops l’any. Construeix el niu en els forats dels arbres. En

primer lloc recull bri de palla i fang, després folra el niu, en forma de copa profunda,

amb pels, plomes i pol·len. La femella pon tots els dies un ou rere l’altre fins a un

mínim de 8. El mascle no intervé a la feina, només per alimentar amb orugues a la

femella. Al cap d’uns 13 dies neixen els pollets. Els pollets deixen el niu al cap de 16-21

dies, però normalment romanen alguns dies en les branques pròximes.

Distribució: En la Península Ibèrica cria en casi tota ella, abundant en molts llocs. A

més a més aus europees hivernen al nostre país. Migrador parcial en el Nord de la seva

àrea geogràfica. Divagant a Islàndia.

Page 25: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

25

Cant: És l’au que canta primer, després mateix de Nadal se’l comença a sentir. El cant

consisteix en variacions de dos o tres síl·labes, en un estrident i familiar tiichiu-tiichiu-

tiichiu, ocasionalment imita altres aus. Reclams més variats que en els altres pàrids però

es distintiu el tsink, tsink semblant al Pinsà vulgar.

Foto:

Mallerenga Carbonera (Parus major)

Page 26: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

26

Pardal Xarrec (Passer montanus)

Identificació: 14cm. El pardal més petit i compacte, sexes molt semblants. Es

distingeix per la combinació de marró xocolata intens, vistosa taca negre sobre les galtes

de color blanc net i un collar blanc casi complert, “barber” negre.

Hàbitat: Sobretot en camps de cultius i rodalies.

Alimentació: Principalment llavors d’herbes, algun gra i també insectes i larves.

A la menjadora: No tan freqüent com les mallerengues però també se’l pot veure amb

força facilitat.

Reproducció: Els dos sexes construeixen el niu d’herbes seques, palla i diversos

materials, folrat amb plomes, normalment en forats, i sinó sota un sostre quan el niu es

de semicircumferència, sovint utilitza caixes niu però sense massa protagonisme. Pon

normalment d’abril a juliol, de 3 a 5 ous, blancs a vegades amb fortes taques marrons o

vermelloses, a l’incubació hi intervenen tots dos i dura més o menys uns 11 dies, els

pollets alimentats per la parella deixen el niu als 13 dies.

Distribució: Europea, en tot Espanya. Migrador parcial, Ha criat a Feroe. Divagant en

Islàndia.

Cant: De to més agut que el comú, un breu i metàl·lic chic o chop, un repetit chip-

tchup i un ràpid tiui-tuit-iuit. Inconfusible reclam de vol: tec, tec.

Page 27: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

27

Foto:

Pardal Xarrec (Passer montanus)

Pardal comú: diferència evident en la galta dels dos exemplars (Passer domesticus)

Page 28: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

28

10 – Anellament

El motiu principal de la construcció de les caixes niu és facilitar l’estudi de les

poblacions i anellament dels polls.

L'anellament científic d'ocells és un mètode d'estudi basat en el marcatge individual de

les aus. Qualsevol registre d'un ocell anellat, bé a través de la seva recaptura i posterior

alliberament, bé per la seva recuperació final com a au morta, ens oferirà una gran

quantitat d'informació sobre la seva biologia, especialment pel que fa als seus

desplaçaments.

Traçant les línies de vol definides pels parells de dades anellament-recuperació, és

possible definir les rutes migratòries de les diferents espècies d'ocells, així com les

seves àrees de descans, oferint-nos així una informació molt valuosa per a la

planificació de sistemes integrats d'espais protegits per a les aus.

Una altra informació derivada de les recuperacions i controls inclou paràmetres

poblacionals (taxa de supervivència, èxit reproductor, etc...) que poden resultar

essencials per entendre determinats canvis en les poblacions dels ocells.

Ex: l’any passat a la zona de Melianta es van trobar unes cigonyes electrocutades que

venien d’Alemanya. I també en una sortida d’anellament en Carles va anellar una

Boscarla de canyar que més tard es va capturar a Ucraïna i va recórrer 1.973 Km en

menys de 68 dies.

Boscarla de canyar. Cigonya

Page 29: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

29

10.1 – En què consisteix l’Anellament

Per explicar en què consisteix l’anellament i els diferents passos que es duen a

terme, vaig pensar que el millor seria desenvolupar una pràctica, on seguirem

l’anellament d’un Blauet.

El primer pas per anar anellar ocells és la col·locació de les xarxes, en un lloc òptim on

prèviament s’ha anat a estassar.

És important que la xarxa quedi ben tibada i que no faci vent perquè les bosses de la

xarxa no quedin obertes.

Desplegant la xarxa.

Carles Feo tibant la xarxa. Xarxa preparada.

Page 30: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

30

El segon pas és esperar, una horeta per anar a veure si hi ha caigut algun ocell,

normalment es posen unes 10 xarxes repartides més o menys en 1 Km2, per aconseguir

anellar el màxim d’ocells.

Xarxa amb 5 ocells atrapats. El següent pas és obrir la bossa on ha caigut l’ocell i treure’l amb molta cura, primer les

potes i després la resta del cos, un cop tret es posa en una bosseta de roba per portar-lo

fins al lloc on se li posarà l’anella que l’identifiqui i se li prendran les dades.

Obrint la bossa de la xarxa i traient el Blauet.

Page 31: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

31

El tercer pas és un cop acabada la revisió de totes les xarxes, treure l’ocell de la bosseta de roba per anellar-lo.

Anellant el Blauet. El quart pas a seguir és prendre totes les mesures de l’ocell, sexe, mida del bec, pes,

numero de l’anella, edat, nivell de greix, nivell de musculatura, muda.

Esquema per determinar el nivell de greix, musculatura i muda. Fitxa on apuntar les dades.

Page 32: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

32

Per pesar l’ocell es fa servir una balança digital i es posa l’ocell de caps per avall en un

pot, perquè no vegi res i no es mogui, en el cas del Blauet en posar-lo de panxa amunt ja

no es mou.

Blauet en la balança digital. Pes 39,7g

Pardal de Bardissa en la balança digital. Pes 16,7g

Page 33: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

33

El cinquè pas, i el més gratificant és l’alliberació de l’ocell amb la seva anella posada i

les seves dades apuntades.

Blauet a punt d’alliberar.

El sisè i últim pas és un cop s’ha acabat l’anellament, recollir les xarxes i posar-les a la

bosseta de roba, les mateixes que havíem posat els ocells.

Plegant la xarxa. Recollint la xarxa. Si us heu quedat amb ganes de conèixer més coses sobre l’anellament, espècies d’ocells,

diferents anelles, eines de l’anellament, el cant de cada ocell i la increïble captura d’un

Aligot!! Tot això i més ho podreu trobar en el CD “ Un dia d’anellament a l’illa de

Fares” adjuntat en el Treball.

Page 34: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

34

10.2 – Què s’ha de fer quan es troba un ocell anellat?

És possible que alguna vegada tinguem a la nostra disposició alguna anella metàl·lica de

les que s'utilitzen en l'Anellament Científic d'Ocells.

El més important que cal fer en aquests casos és enviar tota la informació possible

d'aquesta anella a l'Institut Català d'Ornitologia tan aviat com puguem.

Page 35: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

35

Cal prendre amb molta cura tot de dades relacionades amb l'anella:

La numeració i inscripcions que tingui l'anella (tota la informació que tingui

gravada, tant números com lletres).

La localitat i data de la troballa.

L'espècie d'ocell que porta l'anella (en cas de que ho sapiguem).

Les condicions en què hem trobat l'animal (esgotat, mort, no vola, vist amb prismàtics,

etc...).

Si no podeu enviar una carta amb l’anella o simplement heu trobat un ocell viu i li heu

vist l’anella i us interessaria saber d’on prové, podeu enviar tota aquesta informació a la

pàgina web de l’ICO: http://www.ornitologia.org/anellament/queferane.htm

On us facilita el següent formulari:

Ompliu tots els camps del següent formulari i cliqueu la tecla "enviar":

Dades de l'observador

Nom Jordi Cognoms Burch Viñals

Telèfon 57-52-88

e-mail [email protected]

Dades de la recuperació

Data 02-01-06

Localitat Banyoles

Espècie d'ocell Mallerenga Carbonera

Dades de l'anella N227257

Estat de l'ocell Mort

Comentaris L'ocell va xocar amb el vidre d'una f inestra i

va caure mort a terra.

Enviar Esborrar

Page 36: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

36

11 – Dades de cada caixa niu

A continuació hi han representades les dades obtingudes de cada caixa niu,

enumerades i classificades, el numero i tipus de cada caixa, el lloc on ha estat

col·locada, l’arbre i l’alçada que està penjada, l’espècie que l’ha habitada, quants ous i

quants polls han criat, observacions cada 15 dies, anècdotes i l’anellament d’alguns

polls.

A partir de la caixa 31 inclosa, les caixes varien de tamany i formes amb la finalitat que

les habitessin altres ocells.

Page 37: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

37

11.1 – Seguiment de les caixes niu

Les dades de les caixes niu que hi han a continuació són les que he utilitzat al

llarg del treball, són 30 caixes que ja estaven penjades d’anys anteriors, i l’Escola de

Natura em va deixar accedir-hi per dur a terme el seguiment.

Totes tenen les mateixes mides, 28X12 cm i de forat de diàmetre 3 cm, menys la caixa

15 de mides 50X20 cm i de forat de diàmetre 8cm, la majoria penjades al voltant de

l’estany de Banyoles.

Page 38: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

38

Page 39: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

39

Page 40: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

40

Page 41: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

41

Page 42: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

42

Page 43: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

43

Page 44: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

44

Page 45: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

45

Page 46: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

46

Page 47: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

47

Page 48: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

48

Page 49: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

49

Page 50: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

50

Page 51: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

51

Page 52: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

52

Page 53: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

53

Page 54: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

54

Page 55: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

55

Page 56: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

56

Page 57: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

57

Page 58: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

58

Page 59: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

59

Page 60: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

60

Page 61: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

61

Page 62: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

62

Page 63: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

63

Page 64: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

64

Page 65: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

65

Page 66: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

66

Page 67: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

67

Page 68: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

68

11.2 – Experimentació de les caixes niu

Les caixes que hi ha a continuació són les que han servit al llarg del treball per

realitzar l’experimentació, hi ha 8 caixes que vaig construir per intentar que les

habitessin noves espècies, hi ha dues caixes de cada mida, dues de 40X16 cm i de forat

de diàmetre 6’5 cm, dues de 38X17 cm i de forat de diàmetre 5cm, dues de 25X15 cm

amb obertura de 2X10 cm i dues de 25X15 cm amb obertura de 12X12 cm.

En la pàgina 11 es pot veure una caixa de cada mida, amb les seves respectives alçades i

possibles habitants.

Page 69: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

69

Page 70: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

70

Page 71: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

71

Page 72: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

72

Page 73: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

73

Page 74: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

74

Page 75: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

75

Page 76: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

76

Page 77: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

77

12 – Gràfics En aquest treball els gràfics, siguin de barres o circulars tenen un paper molt

important, ja que totes les dades recollides durant el treball, estan representades en els

gràfics que hi han a continuació.

Comparacions amb altres anys a través de les mitjanes per caixes niu, els totals

de polls i ous, les diferents espècies nidificants, els arbres utilitzats, l’alçada en que es

troba penjada cada caixa niu, el diferent material que utilitzen els ocells per la

construcció del niu, la diferència entre les diferents postes, el total de polls i ous per

cada caixa niu, els resultats generals que hi ha hagut, etc.

Page 78: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

78

12.1 - Resultats d'ous i polls en cada caixa niu

(Gràfic 1)

0123456789

1011121314151617181920

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Caixes niu

mero

de p

oll

s i

ou

s (

2005)

Ous Polls

Mitjanes d'ous i polls per espècies

0

1

2

3

4

5

6

7

8

Parus major Parus Caeruleus Passer Montanus

Espècies

mero

de o

us i

po

lls

Ous Polls

Page 79: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

79

12.2 - Resultats d'ous i polls en cada posta

(Gràfic 2)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

1a posta 2a posta 3a posta

Postes (2005)

mero

de p

oll

s i

ou

s (

2005)

Ous Polls

Mitjanes caixes niu

0

1

2

3

4

5

1a posta 2a posta 3a posta

Postes (2005)

mero

de p

oll

s i

ou

s (

2005)

Ous Polls

Page 80: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

80

12.3 - Resultats anuals de les caixes niu

(Primeres postes) (Gràfic 3)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

2002 2003 2004 2005

Anys

mero

de p

oll

s i

ou

s

Ous Polls

Mitjanes d'ous i polls (Primera posta)

0

1

2

3

4

5

2002 2003 2004 2005

Anys

mero

de p

oll

s i

ou

s

Ous Polls

Page 81: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

81

12.4 - Resultats d'ous totals de les caixes niu

(2005) (Gràfic 4)

68%

25%

7%

Parus major Parus caeruleus Passer montanus

12.5 - Resultats dels polls totals de les caixes

niu (2005) (Gràfic 5)

69%

23%

8%

Parus major Parus caeruleus Passer montanus

Page 82: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

82

12.6 - Resultats de les caixes niu (2005)

(Gràfic 6)

10%

7%

10%

10%10%

53%

Caixa niu amb polls Caixa niu sense polls Caixa niu buida

Caixa niu destruida Caixa niu depredada Caixa niu abandonada

12.7 - Material utilitzat per fer niu (gràfic 7)

Molsa

32%

Plomes

17%

Pèls

18%

Branquetes

9%

Fruit de

pollancre

6%

Herba

18%

Molsa Plomes Pèls Branquetes Fruit de pollancre Herba

Page 83: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

83

12.8 - Alçada de les caixes niu (Gràfic 8)

0

1

2

3

4

5

6

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Caixes

Metr

es

Altura

12.9 - Arbres de les caixes niu (gràfic 9)

Morera

7%

Roure

10%

Freixe

27%

Om

3%

Pi blanc

7%

Salze

26%

Alzina

17%

Lledoner

3%

Alzina Salze Freixe Morera Pi blanc Om Roure Lledoner

Page 84: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

84

13 – Conclusions per gràfics

Després de posar totes les dades en gràfiques, n’he pogut extreure diferents

conclusions, no massa científiques perquè hi ha hagut moltes variables que de ben

segur, m’han passat per alt.

A cada gràfic he anat comentant el que s’hi pot observar i pel que he après

al llarg del treball, m’he atrevit a redactar algunes deduccions.

Page 85: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

85

13.1 – Interpretació gràfic 1

En aquest gràfic podem observar el rendiment que hi ha hagut en cada caixa niu,

la diferencia d’ous, polls i la seva quantitat.

En moltes de les caixes hi ha el mateix nombre d’ous que de polls, és un fet en principi

poc normal, perquè sobretot en les primeres postes hi ha molts ous que no eclosionen,

segurament perquè la femella pot haver format algun ou dins seu sense la prèvia

fecundació del mascle. En aquest gràfic no es veu gaire reflectit ja que la primera

revisió de les caixes es va fer una mica tard i en moltes d’elles ja hi havia polls, vaig

decidir posar tants ous com polls hi havia perquè sinó el gràfic quedava molt

descompensat, i vaig fer-ho així perquè, per exemple: si tenim 6 polls, a la posta com a

mínim hi havia 6 ous, aquests són segurs i encara que al fer la revisió no hi fossin vaig

creure adient posar-ho.

En les caixes niu restants, tret de les que no hi va haver mai res, el nombre d’ous és més

elevat que el de polls, probablement perquè quan el mascle va copular amb la femella,

aquesta ja tenia algun ou format dins seu.

En la caixa 3 els ous van ser abandonats, i no me’n vaig adonar fins que vaig entrar les

dades.

En les caixes 4, 7, 15 i 18 no van ser utilitzades en cap moment, la caixa 4, va ser xafada

i sigui perquè va ser penjada més tard o perquè estava molt a prop del camí, el seu

rendiment va ser nul. En la caixa 7 hi va haver niu però sense presencia d’ous,

segurament el niu estava fet d’anys anteriors. La caixa 15 el seu rendiment també va ser

zero, sigui perquè les seves dimensions són de 50X20 cm o perquè també va ser penjada

més tard. En la caixa 18 tampoc hi havia niu i l’arbre estava mort, presència d’algunes

restes d’excrements d’ocell.

Destacar la caixa 22 que va ser la que va funcionar millor.

Page 86: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

86

13.2 – Interpretació gràfic 2

En aquest gràfic podem observar el nombre d’ous i de polls en cada una de les

diferents postes que hi ha a l’any, en la primera posta hi va haver 114 ous i 104 polls.

En la segona posta hi va haver 77 ous i 74 polls. I finalment en la tercera posta hi va

haver 58 ous i 44 polls.

Podem observar com el nombre d’ous i de polls és molt més elevat en la primera

posta que en les altres dues, un dels factors podria ser que les caixes niu estiguessin

plenes i aquests no trobessin prou espai per fer el niu, un altre factor segurament va ser

la calor generada pels mesos més calorosos de l’estiu fent que els ocells perdessin el seu

instint de reproduir-se, i un altre factor determinant podria ser la manca d’aliment, ja

que si els mateixos progenitors tenen dificultats per mantenir-se ells mateixos o no

troben gaire aliment, difícilment faran una nova posta.

Page 87: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

87

13.3 – Interpretació gràfic 3

En aquests gràfics es poden veure els resultats de les primeres postes, en relació

amb anys anteriors, només hi ha resultats de les primeres postes perquè són les úniques

dades que hi havia d’altres anys, primerament vaig posar els ous i els polls de cada any,

però vaig observar que en el 2002 només es disposava de 10 caixes niu, en el 2003

només hi havien dades de 4 caixes, al 2004 de 25 caixes i finalment el 2005 que tenia

penjades 30 caixes, i com que la gràfica no era molt expressiva, vaig decidir fer la

mitjana d’ous i polls de les primeres postes de cada any.

Els resultats de les mitjanes van ser els següents: 4 ous i 2,8 polls per caixa l’any 2002,

2,5 ous i 2 polls per caixa l’any 2003, 3ous i 2,72 polls per caixa l’any 2004, i 3,8 ous i

3,47 polls per caixa l’any 2005.

Tot i així les dades no són molt significatives, ja que tret dels últims 2 anys es disposava

de poques caixes niu.

Page 88: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

88

13.4 – Interpretació gràfic 4 i 5

En aquest gràfic podem veure les diferents espècies que s’han reproduït dins les

caixes niu i quines ho han fet amb major i menor nombre, per una banda tenim les

mallerengues carboneres (Parus major) amb un total de 169 ous i 154 polls, en segon

lloc les mallerengues blaves (Parus caeruleus) amb un total de 62 ous, i 51 polls i

finalment tenim els pardals xarrecs (Passer montanus) amb un total de 18 ous i 17 polls.

A les zones on el Pardal Xarrec es reproduïa eren les caixes que estaven més a prop del

càmping de Banyoles, mentre que la Mallerenga Carbonera i la Mallerenga Blava

habitaven la resta de les caixes niu, i en un nombre molt més gran, la Mallerenga

Carbonera.

Probablement perquè la seva població és molt més elevada.

Page 89: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

89

13.5 – Interpretació gràfic 6

En el següent gràfic podem veure en % els resultats que han tingut les diferents

caixes niu, fins a un 53% (16 caixes niu) o sigui més de la meitat, s’han reproduït sense

cap dificultat i amb total normalitat. Un 10% (3 caixes niu) van ser abandonades pels

pares un cop ja havien començat la posta, per motius desconeguts. Un 10% (3 caixes

niu) van ser depredades, tot i la peça protectora hi ha hagut un % d’ocells que han sigut

depredats, majoritàriament per ratolins, ja que en moltes d’elles se’n trobaven

excrements, la peça protectora no pot actuar contra aquests depredadors, perquè es

poden ficar molt fàcilment pel forat d’entrada i accedir als polls o als ous per el mateix

lloc on passen els mateixos progenitors d’aquella niada. Un 10% (3 caixes niu) van ser

destruïdes, aquestes queien a terra i es xafaven, segurament pels forts vents en algunes

dates. Un 10% (3 caixes niu) hi va haver sense polls, això vol dir que els habitants

d’aquella caixa niu van arribar a fer niu però mai no hi va haver presència d’ous ni

polls, podria ser que algun niu ja hi fos d’anys anteriors. I finalment, només un 7% (2

caixes niu) no van ser ocupades en cap moment del seguiment.

Page 90: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

90

13.6 – Interpretació gràfic 7

En aquest gràfic podem veure el material que utilitzen els habitants de les caixes

per fer el niu de dins, per obtenir aquestes dades, quan vam anar a netejar les caixes niu,

de cada caixa apuntàvem tants punts com dits hi havia d’aquell material, el material més

abundant va resultar ser la molsa amb un 32%, l’herba seca amb un 18% era molt

utilitzada pels pardals xarrecs ja que emplenaven tot el niu d’aquest material, les plomes

un 17%, el pèl un 18% en gran part dels casos formava la silueta del cercle del niu, i

finalment amb un 9% de branquetes i un 6% de fruit de pollancre que va proveït d’un

plomall de pèls fins que el fa voladís, molt vistós durant la primavera als voltants de

l’estany i amb aquest últim tipus de material acabaven de polir els nius.

El material del que disposaven els ocells per fer el niu depenia molt de la

vegetació que hi havia més a prop de la caixa.

Page 91: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

91

13.7 – Interpretació gràfic 8

En aquest gràfic es pot veure l’altura en que està penjada cada caixa niu, en

principi cada tipus de caixa té la seva aconsellable alçada, tot i això no és una dada molt

important, ja que quasi mai, l’arbre no et dóna masses opcions de col·locar la caixa i

finalment optes per acabar fent servir l’instint i el sentit comú.

En el llibre de caixes niu que em va deixar en Carles, deia que per Mallerenga

Blava, la caixa havia d’estar penjada a més de 3 m, a 3 m per Mallerenga Carbonera i

entre 2 i 5 m pel Pardal Xarrec, un cop he recollit totes les dades he vist que en aquest

estudi no es dóna el mateix resultat.

En aquest estudi l’alçada no és una variable a tenir en compte, fet que

l’atribueixo a la poca disponibilitat d’arbres vells i foradats on aquests ocells puguin fer

el niu.

Page 92: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

92

13.8 - Interpretació gràfic 9

En aquest gràfic es poden veure els diferents arbres on estan penjades les caixes

niu. El freixe amb 8 exemplars i el salze també amb 8 exemplars, són els més utilitzats

en la finalitat de col·locar les caixes, l’alzina amb 5 exemplars, i el roure amb 3

exemplars, també tenen un paper important, mentre que el lledoner, l’om, el pi blanc i la

morera tenen menys de 3 exemplars on hi ha caixes niu.

L’arbre en principi no té cap importància, sempre i quan aquest es trobi en bon

estat i no posi en perill la caixa niu.

Page 93: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

93

14 – Final de treball

En aquesta conclusió m’agradaria esmentar els resultat que han tingut les caixes

niu que vaig posar per experimentar, intentant que noves espècies habitessin aquestes

caixes, el resultat no va ser l’esperat, perquè no van ser ocupades pels ocells adequats,

tot i així el van ocupar mallerengues carboneres, fet que confirma la manca d’arbres

vells amb forats perquè aquestes espècies abundants aconsegueixin reproduir-se.

Els primers dies en Carles em va explicar una anècdota molt curiosa, es va trobar

un niu de Mallerenga Carbonera a terra, en principi aquest fet, no tindria res d’estrany

perquè podia haver caigut de l’arbre, però la sorpresa va ser que aquell niu s’estava

construint en un forat que feien les mateixes arrels d’un pollancre de la Font de la Puda,

i llavors em va explicar que aquestes espècies no troben on fer el niu, bàsicament perquè

la vegetació del voltant de l’estany ha crescut molt ràpidament, per tant no hi han arbres

vells, i encara els pocs que moren, l’Ajuntament de Banyoles els retira per evitar riscos

a la gent que passeja pels voltants de l’estany.

Amb aquest treball, he après moltes coses que no sabia, com els passos de

l’anellament, noves espècies d’ocells, els cants de les mallerengues, etc. i he viscut

algunes experiències inoblidables com l’anellament de l’aligot, les femelles de

Mallerenga Carbonera que no volien abandonar el niu ni quan obria la tapa, per anotar

els resultats, la satisfacció de veure com els ous s’obrien, els polls anaven creixent i

sortien del niu intentant aixecar el vol per primer cop.

Cada 15 dies que anava a fer la revisió de les caixes frisava per veure els resultats! I em

sabia greu quan alguna posta, a causa de la depredació no aconseguia tirar endavant.

De cares a l’any vinent espero continuar portant el seguiment de les caixes niu, i

perquè no posar més caixes niu de diferents mides per augmentar la probabilitat de que

aquestes siguin ocupades per noves espècies, ja que mai s’ha aconseguit, segurament

perquè tampoc s’ha intentat, tot amb la finalitat d’ajudar a la natura a continuar creixent.

Page 94: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

94

El motiu pel qual he utilitzat paper reciclat en el treball és molt senzill, protegir els

boscos primaris tot adoptant la utilització del paper, com a una eina d’educació

ambiental. Això si, molt important del paper reciclat és que sigui lliure de clor en el

procés de fabricació perquè és menys contaminant.

Amb aquest treball espero haver aclarit alguns dubtes que hàgiu pogut fer-vos i

perquè no, haver augmentat la vostra saviesa, en un món tan divers com pot ser la

natura.

Sempre he considerat molt important conèixer el nostre entorn, crec que és el primer pas

per estimar-lo i conservar-lo.

Un treball que recull l’ajut d’algunes persones i que sense elles aquest treball

hagués estat del tot impossible, ja se que no hauria de dir noms per evitar deixar-me’n,

però no me’n puc estar, em sembla que tinc l’obligació moral d’anomenar,

principalment, a la meva tutora Pili Grau que m’ha estat sempre a sobre i que sense ella

no hagués viscut les experiències tan agradables que m’ha donat aquest treball, també

agrair especialment a en Carles Feo, que sense la seva ajuda, els seus coneixements, la

seva experiència, els seus mitjans, i la seva paciència hagués sigut impossible accedir a

moltes de les dades, anècdotes i material pel treball. Agrair també la col·laboració del

meu pare Narcís Burch que em va ajudar acabar les caixes niu, i va venir el dia de

l’anellament a l’illa de Fares, va tirar les fotos i vam viure una experiència increïble

amb l’aligot, destacar que com es pot apreciar a les fotos, va agafar l’Aligot amb uns

simples guants de llana perquè poguéssim observar-lo i tirar-li algunes fotos, i a la meva

mare Pilar Vinyals que li vaig xafar unes quantes escombres per acabar fent el pal per

poder baixar les caixes niu, i que em va fer una bossa per poder portar els pals amb la

moto, al meu germà Joel Burch per ajudar-me a comptar dades i a realitzar els gràfics. I

en general a tota la meva família pel suport que m’han donat al llarg del treball. Gràcies.

Page 95: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

95

15 – Bibliografia

BAUCELLS COLOMER, Jordi; CAMPRODON SUBIRACHS, Jordi; CERDEIRA

RIBOT, Jordi; VILA PERDIGUERO, Pere. Guía de las cajas nido y comederos para

aves y otros vertebrados. Barcelona: Lynx Edicions, 2003.

BURNIE, David. L’ocell i el niu. Barcelona: Altea grup promotor.

http://www.ornitologia.org/anellament/queferane.htm

MASSIP GIBERT, Josep Mª. Els Ocells Banyoles fauna comarcal.

MOSAIK VERLAG, Gmbh. Aus terrestres. Barcelona: Blume 1983.

MUNTANER, Jordi; FERRER, Xavier; MARTÍNEZ-VILALTA, Albert. Atlas dels

ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona: Ketres

RODRIGUEZ DE LA FUENTE, Félix. Pájaros del bosque ( I ). Barcelona: Artel.

TORY PETERSON, Roger; MONTFORT, Guy; HOLLOM, P.A.D. Guia de campo de

las aves de España y de Europa. Barcelona: Omega, 2002.

Page 96: Treball de Recerca Complert VERSIO PDF

96

16 – CD anellament a l’illa de Fares

Incerteu el CD i obriu l’arxiu “Anellament a l’illa de Fares”, tot seguit premeu la tecla

F5 del vostre teclat.