Embed Size (px)
Citation preview
Col.legi Cor de Maria
Mataró
LAIATreball de Síntesi 1r d’ESO
22 - 26 de març de 2010
LAIA
TOTS ELS POBLES, VILES I CIUTATS...
Tots els pobles, viles i ciutats del Maresme són iguals. Hi ha
unes cases davant el mar, sobre la platja, que formen l'antic
barri de pescadors. Aquestes cases estan separades en dos
grups -el de llevant, el de ponent- per la riera. La riera baixa,
generalment, en forma abrupta i ràpida de la minúscula vall de
l'interior. Sobre els seus marges s'alcen uns edificis que solen
ésser, a cada poble, els més burgesos. Aquests edificis formen
la Rambla. La Rambla és el centre d'aquestes poblacions.
Tothom -o gairebé- ha de passar per la Rambla cada dia. Cap al
vespre, les senyoretes i els joves de la localitat s'hi passegen molt ben posats. Generalment,
aquestes rieres són seques. Tenen un aspecte exhaust i polsós. Uns arbres n'ombregen els
marges. Quan plou es desborden, fan molta fressa, arrosseguen molta sorra i produeixen uns
estralls meridionals i tartarinescos. Després, a tots dos cantons de la Rambla, hi ha cases, els
carrers, les places, les fàbriques. Com que gairebé tots aquests pobles estan construïts sobre un
pla més o menys inclinat, la seva constitució està formada per carrers paral.lels al mar,
superposats. En aquesta ampliació, hi sol viure la ciutadania que no depèn exclusivament del mar
-o sia la immensa majoria dels seus habitants.
Si algun dia us trobeu en un d'aquests pobles, seguiu la riera contra
corrent, cap a l'interior, i, després de caminar alguns quilòmetres
(pocs), trobareu, recòndit, assolellat, estàtic, un altre poble. De
Vilassar de Mar arribareu a Vilassar de Dalt; d'Arenys de Mar, a
Arenys de Munt; de Caldetes a Sant Vicenç de Montalt; de Mataró, a
Argentona. (...). Del mar estant són invisibles.
Les poblacions de la costa són vives, animades, denses i sovint
industrials. Poblacions de pas amb el tragí de la carretera i del
ferrocarril, la seva vida és una dispersió de portes enfora. Els pobles
de l'interior, en canvi, tenen una prodigiosa calma. Posats dins d'una botànica exquisida, de
garrofers molsuts i d'ametllers rosats, de marges dolços amb les atzavares elegants, amb el verd
brillant de tarongers i llimoners a les façanes de les cases, amb horts recòndits on la sínia canta,
els rierals profunds amb les velles figueres, perfumats de fonoll, espígol i farigola, aquests pobles
semblen concentrats cap endins, plegats sobre ells mateixos. Són pobles que m'agraden.
Josep Pla (1897-1981)
Treball de síntesi 1r ESO2
LAIA
INDEX
1. PRESENTACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI: LAIA........................................................2
2. OBJECTIUS GENERALS................................................................................................2
3. EL MEDI FÍSIC.................................................................................................................2
3.1. EL MARESME + ACTIVITAT 1.........................................................................................2
3.2 MATARÓ...................................................................................................................... 2
3.3 SITUACIÓ GEOGRÀFICA + ACTIVITAT 2............................................................................23.3.1. El relleu...............................................................................................................23.3.2 Aigua i hidrografia.................................................................................................23.3.3 El clima..................................................................................................................2
3.4. FLORA I FAUNA DEL MARESME + ACTIVITAT 3................................................................23.4.1 Mataró, flora i fauna + Activitat 4 + Activitat 5+ Activitat 6.....................................2
3.5 EL FRONT MARÍTIM + ACTIVITAT 7 + ACTIVITAT 8...........................................................2
4. EL MEDI HISTÒRIC.........................................................................................................2
4.1 ELS PRIMERS POBLADORS:............................................................................................24.1.1 El Maresme: Les primeres poblacions..................................................................2
4.2 EL MARESME: EL POBLAMENT LAIETÀ + ACTIVITAT 9 + ACTIVITAT 10..............................2
4.3 DELS ÍBERS ALS ROMANS: ILURO + ACTIVITAT 11...........................................................24.3.1. La numeració romana + Activitat 12.....................................................................24.3.2. El “TRESORET” de monedes d’or romanes de Mataró + Activitat 13..................24.3.3. La Venus d’Iluro + Activitat 14..............................................................................24.3.4 La Vila romana “Torre Llauder” + Activitat 15........................................................2
4.4 LES LLENGÜES ROMÀNIQUES + ACTIVITAT 16.................................................................2
4.5 RECORREGUT PER LA ILURO ROMANA + ACTIVITAT 17....................................................2
4.6 LA MÚSICA ROMANA + ACTIVITAT 18..............................................................................2
4.7. ENGLISH ACTIVITY + ACTIVITAT 19................................................................................2
5. NETGRAFIA.....................................................................................................................2
Treball de síntesi 1r ESO3
LAIA
1. PRESENTACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI: LAIA
Al primer cicle d’Educació Secundària volem conéixer Mataró.
Començarem a 1r d’ESO amb LAIA , on estudiarem l’època històrica que comprèn des del
primer assentament iber sota on ara hi ha les runes del Castell de Burriac fins als
romans; per endinsar-lo en el coneixement del nostre entorn immediat: Mataró.
A 2n d’ESO seguirem amb l’estudi de les petjades que els nostres avantpassats han
deixat a Mataró fins a l’actualitat.
Aquest treball rep el nom de “Laia” com a homenatge als Laietans, els primers pobladors
ibers de la nostra terra.
Treballarem totes les matèries comunes de manera interdisciplinar amb l’únic objectiu de
conèixer, d’apropar-nos un xic més a la nostra ciutat.
Treball de síntesi 1r ESO4
LAIA
2. OBJECTIUS GENERALS
1. Descriure les principals característiques de les ciutats catalanes a l’antiguitat, tot caracteritzant les fomes de vida que hi havia.
2. Identificar en el paisatge els components naturals i humans, distingint diferents tipologies paisatgístiques i formes d'ocupació del territori segons la intensitat i el tipus d'intervenció antròpica.
3. Percebre l'espai i adquirir consciència espacial (orientació, situació i localització), sent capaç de comunicar-lo utilitzant tècniques cartogràfiques.
4. Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant les fonts en què habitualment es troba disponible.
5. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, per superar inhibicions i prejudicis i rebutjar tot tipus de discriminacions.
6. Fomentar l’hàbit d’observar, reflexionar, valorar i actuar sobre l’entorn immediat.
7. Comprendre i interpretar informacions.
8. Descobrir unes formes de vida del passat, per tal d’entendre el nostre present.
9. Identificar algunes de les causes i conseqüències que poden derivar-se d’una situació, acció o fet històric.
10.Utilitzar els coneixements lingüístics per elaborar textos amb correcció.
11.Produir missatges orals i escrits de certa complexitat. Tot treballant les llengües romàniques.
12.Presentar acuradament els treballs realitzats.
13.Desenvolupar i valorar actituds cíviques.
14.Afavorir i desenvolupar la capacitat d’autonomia en l’organització del treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.
Treball de síntesi 1r ESO5
LAIA
3. EL MEDI FÍSIC
3.1. El Maresme + Activitat 1
La serralada litoral i la mar Mediterrània configuren aquesta extensa plana costanera que coneixem amb el nom de Maresme i que s'estén entre Barcelona i la Costa Brava.
La comarca del Maresme s'articula com una estreta franja als vessants i als peus de les muntanyes de la serralada Litoral —serres de Sant Mateu, del Corredor i de Montnegre (les dues darreres formen un parc natural)— de platges llargues i sorrenques on aflueixen una sèrie de rieres formades a les muntanyes esmentades. Mataró n'és la capital i comprèn poblacions amb molta personalitat i vitalitat: Arenys de Mar, Calella, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, entre d'altres.
La seva situació geogràfica l'ha lligat des dels temps més antics a totes les civilitzacions europees, pels camins de la mar o pels camins que uneixen el nord d'Europa amb la Península Ibèrica. El Maresme ha significat un lloc de pas i un lloc d'estada per a totes les cultures que s'han establert al nostre país.
El clima del Maresme és el típicament mediterrani. Estius calorosos i xafogosos. Els hiverns, suaus plàcids. Les primaveres i les tardors solen ser plujoses, sovint en forma de tempesta per l'efecte de pantalla que exerceix la serralada litoral damunt la plana. Tot i això, l'alçada i la proximitat del mar determinen petits microclimes que contribueixen encara més a l’existència d’una gran varietat de vegetacions i climes.
Treball de síntesi 1r ESO6
LAIA
Pel que fa a l'aspecte demogràfic de la comarca, les onades migratòries de la dècada dels 60 van fer disparar la població que en l'actualitat és de uns 420.521 habitants (2008). La ciutat més poblada de la comarca és la seva capital, Mataró amb més de 121.000 habitants. Després ve Premià de Mar amb 19.000 i així fins un total de 30 municipis. La vila menys poblada és Òrrius tot i això, és un lloc clàssic d'estiueig i tant els estius com el caps de setmana, multiplica la seva població per tres o quatre.
Evolució de la població als darrers 100 anys a Mataró
any població any població
1900 19.704 1980 96.467
1910 19.918 1990 101.882
1920 24.125 2000 104.659
1930 28.034 2002 109.298
1940 29.920 2004 114.114
1950 31.642 2006 118.748
1960 41.128 2008 119.780
1970 73.129 2009 121.722
Font: Ajuntament de Mataró
L'economia havia estat tradicionalment de base agrícola (horta, flors), marinera (pesca i navegació) i la industrialització hi tingué gran incidència (especialment tèxtil). Però els darrers decennis ha esdevingut —per la benignitat del clima i la bellesa del paisatge i també la proximitat amb Barcelona— una comarca força turística, especialment a l'Alt Maresme (Calella, Pineda, Malgrat, Arenys), i residencial per la proximitat de Barcelona, especialment al Baix Maresme. Aquesta comarca disposa d'una bona infraestructura turística (hotels, càmpings, ports esportius, golf, etc).
Treball de síntesi 1r ESO7
LAIA
Relació dels 30 municipis del Maresme:
Tordera PalafollsMalgrat de Mar Santa SusannaPineda CalellaSant Cebrià de Vallalta Sant Pol de MarSant Iscle de Vallalta Arenys de MuntArenys de Mar Caldes d'EstracSant Andreu de Llavaneres DosriusSant Vicenç de Montalt ArgentonaOrrius MataróCabrera de Mar CabrilsVilassar de Mar Vilassar de MuntPremià de Mar Premià de DaltTeià AlellaTiana El MasnouMontgat Canet de Mar
Patrimoni monumental i atractius turístics:
El patrimoni cultural de la comarca s'estructura en sis àmbits de catalogació:Patrimoni arquitectònic, Patrimoni arqueològic, Patrimoni artístic, Patrimoni immaterial, Patrimoni natural i Equipaments culturals i recull un total de 2.265 béns culturals segons el Catàleg del Consell Comarcal.
El patrimoni arquitectònic el conformen edificis d'especial valor arquitectònic, per la seva antiguetat o disseny. S'hi troben des de castells i masies fortificades, fins a edificis modernistes o fàbriques noucentistes.
El patrimoni arqueològic són els jaciments arqueològics de la comarca, especialment rica en restes ibèriques i romanes.
El patrimoni artístic, el gran desconegut, el composen les obres d'art a l'abast del públic, a places, carrers, jardins, parcs, etc. Es tracta sobretot d'escultures i monuments.
El patrimoni immaterial el componen les entitats i esdeveniments culturals més importants de la comarca, des de les Santes de Mataró, fins a colles de gegants, sardanistes, etc.
El patrimoni natural el conformes tres tipus de béns diversos: els espais naturals protegits, els arbres monumentals o d'interès local i comarcal i els miradors del paisatge.
Els equipaments culturals són els centres de difusió cultural: teatres, sales d'exposició, museus, biblioteques...
ACTIVITAT 1Busca de cada poble maresmenc el seu patrimoni monumental més significatiu i un atractiu turístic. Selecciona cinc pobles i posa una fotografia de cadascun d’ells.
Treball de síntesi 1r ESO8
LAIA
3.2 Mataró
Capital de la comarca del Maresme, al vessant de mar de la Serralada Litoral, té 22,50 km2 de terme municipal i 121.722 habitants (2009).
El relleu principal és constituït per una serralada de poca elevació -contrafort del bloc del Corredor- de contextura granítica, que ha donat lloc a la formació dels turons que la coronen.
El clima és benigne, amb un règim plujós irregular.
Antigament la riquesa agrícola del terme es basava en la vinya. Les plagues de l'oïdi (1854) i de la fil.loxera (1888) la reduïren molt i actualment, a més de les hortalisses, té interés la floricultura i, en menor mesura, el conreu de les patates primerenques.
El mar com a factor econòmic hi resta avui inoperant. Hi ha ara una moderna drassana i hom ha construït un important port esportiu.
La industrialització de la ciutat va arrancar al segle XIX, quan s'instal·là el primer motor a vapor per a accionar una fàbrica tèxtil. Des d'aquest moment el sector tèxtil, d'antiga tradició artesanal, se situà al centre de l'activitat econòmica. Altres empreses importants del sector industrial foren: metal.lúrgiques, químiques, adoberies, del vidre, ceràmiques, de detergents, del paper i d'arts gràfiques, entre les principals. Actualment la ciutat s'ha convertit, sobretot, en un centre comercial i terciari d'importància creixent.
Pel que fa a població activa (any 2007), el 0’1% treballa en l’agricultura; el 24,5% a la indústria, el 10,3% en la construcció i el 62’7% restant està ocupat en el sector terciari (serveis).
La ciutat és el centre de la comarca del Maresme. Mataró té places espaioses; la principal és la de Santa Anna, que és el centre neuràlgic de la població, amb la Rambla i la Riera. Dels espais verds sobresurten el parc municipal (1909) i el parc forestal del turó d'en Dori
Treball de síntesi 1r ESO9
LAIA
(1975). La façana marítima mataronina és ocupada, tot al seu lllarg, per la via del ferrocarril (1848) i per la travessia de la carretera de Barcelona a Girona (1957).
Entre els seus edificis sobresurt la basílica parroquial de Santa Maria (s XVI, reformada el 1675) i la capella dels Dolors, amb pintures d'Antoni Viladomat (1737). Altres construccions religioses antigues són l'església de Sant Josep (s XVI-XVII), el convent de les Caputxines (1741), l'església de Santa Anna (1789) i l'ermita de Sant Simó (s XVI). Entre els edificis civils es destaquen la casa de la ciutat (s XVIII), el Museu Comarcal del Maresme (s XVI), l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena ( s XVIII), tots amb reformes posteriors. Des de l'any 1988 l'Ajuntament de Mataró, s'ha agermanat amb els municipis alemanys de Dürnau i Gammelshausen, la ciutat francesa de Créteil, la ciutat italiana de Corsico i la ciutat espanyola Cehegín, amb l'objectiu de mantenir intercanvis a diferents nivells (escolars, esportius, musicals, juvenils, tècnics, institucionals, amb persones amb disminució, amb gent gran...) 3.3 Situació geogràfica + Activitat 2
3.3.1. El relleu
La comarca es pot dividir en tres grans unitats de relleu ben diferenciades que es distribueixen paral·lelament entre si: la serralada, la plana i la franja litoral.
La serralada litoral està formada per suaus turons i per diversos massissos: la Conreria, Sant Mateu, Céllecs, el Corredor i el Montnegre, de tots, el darrer, n'és el més destacat amb una alçada màxima de 762 m. Els contraforts de la serralada, les falles transverses i l'efecte erosiu d'alguna de les rieres han creat en alguns punts unes valls interiors força particulars.
La plana concentra la majoria de les poblacions, l'activitat agrícola i industrial i la pràctica totalitat de les infraestructures que travessen la comarca. El seu origen és sedimentari i la seva amplada està en la qualitat de poder erosiu dels cursos d'aigua, així a la part més septentrional de la comarca assoleix una amplada considerable a causa dels materials aportats a la Tordera.
La franja litoral és la part més alterada de la comarca. Està farcida d'infraestructures que trenquen la seva dinàmica natural (via del tren, N-II, ports, dics, escolleres i espigons), i que com a conseqüència final ha portat a la regressió que pateixen avui les nostres platges.
3.3.2 Aigua i hidrografia
La xarxa hidrogràfica del Maresme està constituïda per la Tordera i per diverses rieres que tallen perpendicularment la comarca. Mentre que la Tordera i alguns trams de la riera de Pineda, la riera de Vallalta i la riera d'Argentona són cursos permanents d'aigua, la resta roman eixuta durant la major part de l'any, i a la primavera i tardor, quan les pluges són més abundants, provoquen el fenomen de les rierades, agreujat pel fet d'utilitzar aquestes per col·locar-hi diferents infraestructures, per impermeabilitzar la llera amb asfalt i formigó i per la pràctica desaparició de la vegetació de ribera.
La permeabilitat del substrat saulonenc fa que una part important dels recursos hídrics de la comarca circuli subterràniament formant els aqüífers, veritables reserves d'aigua per a la comarca. Aquests avui en dia estan sobreexplotats i pateixen greus problemes derivats de l'activitat humana.
Treball de síntesi 1r ESO10
LAIA
El proveïment d'aigua potable per part dels pobles de la comarca és de dos tipus: l'Alt Maresme, fins a Arenys de Mar es proveeix de l'aqüífer de la Tordera principalment, mentre que la resta de la comarca ho fa de l'aigua del Ter.
Les platges de la nostra comarca són principalment sorrenques. Aquests grans de sorra provenen de l’erosió del granit, que es transforma en sauló que es arrossegat pels rius i rieres. Aquesta sorra es arrossegada pels corrents marins i es va dipositant a la costa formant les platges.El corrent marí predominant al Maresme va de nord-est a sud-est. Per això quan es construeix un port, la sorra queda retinguda a un costat i les platges situades més al sud perden amplada. En aquests llocs es construeixen espigons per reternir la poca sorra que hi arriba. Els espigons estan formats per blocs de granit.
ACTIVITAT 2 Busca i posa nom a totes les rieres del Maresme que surten al següent mapa físic
3.3.3 El clima
El relleu ha condicionat l'existència d'una gran diversitat climàtica. Aquesta diversitat és determinada per la distància del mar, l'altitud, l'exposició i l'orientació en relació amb els vents humits.El Maresme posseeix un clima suau i benigne a causa en bona mesura de l'efecte amortidor del mar. Les pluges es concentren sobretot a la tardor i a la primavera, quan hi ha un gradient tèrmic considerable entre les masses d'aire continental i oceànic. Aquestes són sovint en forma de tempesta i produeixen danys de consideració. La distribució de les precipitacions varia de manera clara amb l'altitud, establint-se un màxim al Montnegre amb 800 mm anuals. Les mitjanes anuals de la temperatura són de 16,1ºC a Mataró, 15,1ºC a Tiana i 13,8ºC a la Conreria; les mitjanes de juliol són, respectivament de 23,5ºC, 23,5ºC i 22ºC, i les de
Treball de síntesi 1r ESO11
LAIA
gener de 9,8ºC a Mataró i de 6,5ºC a la Conreria. Cal comptar, doncs, amb la protecció orogràfica, contra els vents freds del nord a l'hivern i amb la marinada refrescant a l'estiu.
3.4. Flora i fauna del Maresme + Activitat 3
La fauna d´un territori està lligada a la vegetació i clima que hi és present. Aquesta comarca està situada dins de l´àrea de clima mediterrani.A les costes del Maresme podem trobar al voltant de 15 aus marines que viuen o hivernen aquí. Les més comuns: el corriol camanegre, el mascarell, el corb marí, el gavià argentat, la gavina
vulgar i el gavot. Pel que fa als peixos, a tota la comarca de la Tordera n´hi ha set espècies: l´anguila, el barb, la bagra, la truita i la carpa. A la fauna forestal, hi ha abundants mamífers silvestres com el conill, l´esquirol, el ratolí de bosc, el teixó, la mustela, la guineu, la geneta o gat mesquer, el liró, l´eriçó i el porc senglar, que menja tot ei que troba furgant la terra amb el morro.Els ocells són els vertebrats que es poden veure amb més facilitat. Moixons, com el pinsà, sálimenten de grans i llavors; altres com les mallarengues, són insectívors. Uns altres ocells freqüents a l´alzinar són els rapinyaires, com el xorriguer o l´esparver; el mussol o el gamarús són d´activitat nocturna.Les colobres, els llangardaixos i les sargantanes són els rèptils més abundants.Els anfibis, com la granota i el gripau, depenen de l´aigua pe criar.Dintre delgrup dels invertebrats, cal destacar la processionària del pi, un dels insectes perjudicials més estesos.
ACTIVITAT 3 VISITA A LA FINCA DEL BON RECÉS1. On es troba la finca del Bon Recés. Quina comarca, quina capital,
quin barri i entre quins carrers?2. Què hi havia abans d’ubicar les parcel·les?3. Quines són les professions que conreen aquests horts?4. Enumera els productes que sembren i documenta-ho amb
fotografies i digues les seves característiques.5. Penses que aquests llocs només serveixen per passar l’estona o
també són espais de salut, de relacions humanes i teràpies?6. Què et fan pensar aquestes frases:
“Sentir-se útils i no marginats”“Ajudar a l’economia familiar”
7. Segons el vostre parer quin seria l’objectiu de la creació d’aquests espais?
8. Quina superfície en metres quadrats tenen els terrenys cedits?9. Per quan de temps es cediran a cada ciutadà aquests horts?10. Hi ha cap possibilitat de crear espais similars en altres zones
de les ciutats? Si és així, a on?
Treball de síntesi 1r ESO12
LAIA
3.4.1 Mataró, flora i fauna + Activitat 4 + Activitat 5+ Activitat 6
La vegetació de Mataró, com la de qualsevol indret, està lligada a les seves caracteríctiques climàtiques. No només hi ha espècies vegetals autòctones, sinó que moltes són importades i s´han adaptat al clima mediterrani. L´acció del home ha transformat de manera considerable la vegetació original del territori.
Treball de síntesi 1r ESO13
LAIA
Treball de síntesi 1r ESO14
Els arbres estan formats per la Rabassa, la soca, el tronc, les branques i la capçada.
La seva capçada pot ser de quatre tipus diferents: rodona, allargada, parasol o cònica
LAIA
El Parc de Mataró:
És un espai amb força arbres i llocs d´esbarjo i descans. La gent va a gaudir de la tranquilitat i de l´aire pur que en un lloc com aquest s´hi troba. Per això cal respectar les plantes, els jocs, la netedat i, en general, tot el que en ell hi pugem trobar.
La seva història
En Melchor de Palau i l´Emili Cabanyes aportaren a Mataró, l´any 1878, el primer Pla d´Urbanisme, en el que es preveia la construcció d´un grant parc a la part nord de la ciutat, per a l´esbarjo dels ciutadans. Amb el pas dels anys el parc ha continuat modifican-se; han estat trets, afegits i modificats parterres i estanys i construïda la piscina municipal, encara que a despesses d´un espai verd.
Les fulles es poden dividir segons com sigui la forma i el marge del limbe.Segons la forma del Limbe:
Segons el marge del limbre:
Treball de síntesi 1r ESO15
LAIA
ACTIVITAT 4 (SORTIDA AL PARC CENTRAL)
Fixa’t bé i escriu en un quadre quins tipus de capçada té cadascuna de les següents espècies del Parc: CEDRE, XIPRER, PALMERA DE DÀTILS, EUCALIPTUS, MARGALLÓ, LLORER, PI PINYER, ALZINA, MAGNÒLIA, ALBER, BEDOLL, TIL·LER i PLÀTANEn el mateix quadre escriu quin tipus de fulla tenen (per la forma i pel marge del limbe) i si són perennes o bé caduques.
Diferència entre un bosc i un Parc
Un bosc és una agrupació natural de plantes on hi predominen els arbres. Las plantes d´un bosc tenen relació entre elles i es necessiten les unes a les altres (formen una comunitat).En un bosc predomina, generalment, un tipus d´arbre més que els altres i totes les plantes es reprodueixen per si soles.Molt al contrari passa en un parc, on hi ha una gran varietat de plantes, però sense cap lligam entre elles; al costat d´una planta de terres caluroses, pot haver-hi una planta natural d´un país fred. El que aquestes visquin només pot ser gràcies a l´atenció constant dels jardiners.
Els assentaments humans a Mataró al llarg dels anys, han representat la destrucció del hàbitats naturals i la formació de nous ambients. Aquets ambients creats de nou són aprofitats per alguns animals i plantes que viuen i s´alimenten en aquests hàbitats creats per l´home.Aquestes espècies que toleren la presència humana són anomenades antropòfiles i viuen als parcs, jardins i carrers de la ciutat.Dintre dels ocells cal destacar: la tòrtora turca, el colom, l´oreneta, el falciot, la merla, la mallarenga, la cadernera, el mosquiter, gamarús, rata pinyada i pardal entre d´altres.Les aus marines que podem observar a Mataró no crien al Maresme [ tret del corriol ], sinó que són aus migradores que passen l´hivern a les nostres platges.Dintre dels mamífers es troba el ratolí mediterrani, molt comú a les àrees d´influència humana. La rata comuna viu a les clavegueres, soterranis i rieres contaminades. El talpó roig habita als parcs i conreus no massa treballats.Els rèptils més comuns són la sargantana i el dragò.
Treball de síntesi 1r ESO16
LAIA
Entre els invertebrats els més comuns són: mosquit, formiga, aranya, papallona, libèl·lula, cargoll, eruga i marieta.
ACTIVITAT 5 (SORTIDA AL PARC CENTRAL)
Haureu de realitzar una cursa d’orientació. Aquesta consisteix en trobar 20 fites amagades al parc central de Mataró. Totes les fites estan dintre del recinte, per tant no haureu de sortir per trobar-ne cap. Quan arribeu al parc us facilitarem un mapa a escala de la zona on estan representades, amb un cercle, totes les fites.
Totes les fites tenen un codi que heu d’apuntar al full de fites. No agafeu ni canvieu cap fita ja que aquest no és l’objectiu de la cursa. Cada grup tindrà un full de camp per apuntar a l’acte els codis.Amb les “Paraules codi” haureu de formar frases, de la fita 1 a la 8 hi haurà 5 paraules que formaran una frase; de la 9 a la 16 hi haurà 5 més i de la 17 a la 20, 3 paraules més. També hi haurà “Paraules trampa”...Sereu capaços de trobar el missatge?
RECORDEU QUE:
Les fites només les hem de mirar i anotar el CODI al nostre full Estarem a un espai natural que hem de respectar: no trepitjarem la gespa, no
molestarem les altres persones que estiguin allà ... L’activitat té un fi educatiu i lúdic, mai competitiu. Agafarem els temps per intentar
fer el recorregut ràpid com a fi personal. L’objectiu no és vèncer a ningú.
Parc Central de Mataró
ACTIVITAT 6
Després de la vostra visita al Parc Central, responeu a les següents qüestions :Explica per què són importants els parcs a les ciutats.Quins perills amenacen als arbres i als boscos en general?
Treball de síntesi 1r ESO17
LAIA
Com podem col·laborar nosaltres a la seva conservació?
3.5 El Front Marítim + Activitat 7 + Activitat 8
La façana marítima és un patrimoni de la ciutat que volem posar en valor per fer possible la integració de la ciutat i els seus ciutadans amb la pluralitat d’usos que hi són presents i oportunitats futures existents: turístiques, de lleure, econòmiques, esportives, saludables, etc...
Joan A. Barón Alcalde de Mataró
Front Marítim de Mataró
ACTIVITAT 7
1. Sobre dos papers vegetals dibuixa, en un, el mapa polític del Maresme situant correctament tots els pobles i ciutats de la nostra comarca, i en l'altre, el mapa físic de la comarca. Un cop dibuixats superposa els papers vegetals i explica el motiu de la distribució de pobles a la plana i a la muntanya.
2. Elabora una fitxa tècnica sobre Mataró, on cal especificar: situació geogràfica, comarca a la pertany, altitud respecte al mar, extensió, nombre d’habitants, tipus de vegetació, tipus de clima, característiques físiques....
3. Completa les dades que falten sobre Arenys de Mar:
En quina comarca es troba?
És al Nord, al Sud o al centre de Catalunya?
A quina altitud es troba?
Treball de síntesi 1r ESO18
LAIA
És una zona molt o poc habitada?
Hi passa algun riu o riera principal? Quin?
Quin tipus de vegetació hi podem trobar?
Quina és la distància, aproximadament, entre la vostra ciutat i aquest poble?Podeu anomenar tres pobles o ciutats que es trobin a prop?En quina direcció està respecte a la vostra ciutat?
Vista aèrea del Port d’Arenys
ACTIVITAT 8
Adjunta el dossier que vau treballar a la sortida del dia 16 d’octubre a Arenys de Mar : « Arriba’t a Arenys : Activitats a l’entorn del port, la platja i el mar »
4. EL MEDI HISTÒRIC
4.1 Els primers pobladors:
4.1.1 El Maresme: Les primeres poblacions Cap a la banda nord de Vilassar de Dalt, a la zona de can Boquet, hi ha importants jaciments prehistòrics, com la Roca d'en Toni i les cambres sepulcrals de la Cova d'en Pau.
Treball de síntesi 1r ESO19
LAIA
El poblament antic del Maresme, el trobem localitzat en coves o abrics i a prop de les rieres. Són poques les troballes, però en tenim prou per conèixer certs aspectes d'aquests primers pobles:1. Una evolució que va d'una economia de recol·lecció i cacera (Paleolític) a una de
ramaders i pagesos (Neolític).2. Diferents tipus d'enterrament que s'alternen al llarg de la Prehistòria: individuals o
col.lectius, d'incineració o d'inhumació. Tots ells acompanyats d'ofrenes.3. Les troballes d'objectes estrangers fan pensar en l'existència d'un comerç.4.2 El Maresme: El poblament laietà + Activitat 9 + Activitat 10
La civilització ibèrica neix dels contactes entre els pobles indígenes i de les relacions amb els pobles de la Mediterrània oriental. Aquesta civilització estava formada per diferents tribus amb característiques pròpies: una d'aquestes tribus era la dels Laietans.Molts autors creuen que la capitalitat d'aquest grup ètnic estaria situada probablement al poblat de Burriac (Mataró), que segons Bonamusa (2006) té etimologia celta pel seu acabament en -ac i que considera que aquest era en realitat el nom de l’oppidum. Burriac era un centre del primer grup de la classificació de Sanmartí i sembla ser el predecessor de la posterior ciutat romana que s'establirà al costat del mar i que es correspondrà amb la Ilturo monetal. Però la gran extensió de Burriac és ja d'època romana (s. II aC) i possiblement la capital de la Laietània ibèrica hagués estat a la desembocadura del Llobregat.
Pobles ibèrics Jaciments (territori a l’actualitat)Ausetans El Casol de Puigcastellet (Folgueroles)
L’Esquerda (Roda de Ter)El Turó de Montgròs (El Brull)
Cessetans La Ciutadella (Calafell)Olèrdola (Olèrdola)
Ilercavons El Castellet de Banyoles (Tivissa)Coll del Moro (Gandesa)
La Moleta del Remei (Alcanar)Sant Miquel (Vinebre)
Ilergets La Fortalesa (Arbeca)El Molí d’Espígol (Tornabous)
Indigets Castell (Palamós)Puig de Castellet (Lloret de Mar)
Ullastret (Ullastret) Lacetans El Cogulló (Sallent) Laietans Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)
Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet) Burriac (Mataró)
ACTIVITAT 9
En la sortida a la porta Laietana, realitza la portada del teu dossier. Fes una il·lustració de l’escultura “Laia l’arquera” de Josep Mª Rovira-Brull. Utilitza una làmina DINA4 blanca o del color que vulguis, pots utilitzar solament llapis i fer ombres o llapis de colors.
Treball de síntesi 1r ESO20
LAIA
Els Laietans eren una tribu que habitava al nostre territori a l'època ibèrica. Ocupaven les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Vallès i el Baix Llobregat.
Característiques:1. Poblats envoltats de muralles dalt dels turons. Les cases eren de pedra i de planta
rectangular.2. Agricultura (cereals, llegums, vinya i oliveres), ramaderia (bous, cavalls, ovelles i
porcs), caça i pesca.3. Ceràmica industrial (feta a torn: vaixella de taula i àmfores) i ceràmica casolana (feta a
mà: peces per cuinar).4. Tèxtil: utilització del teler per treballar la llana, el lli i l'espart.5. Metal·lúrgia: utilització del bronze i ferro per fabricar estris per al camp, orfebreria i
eines diverses.6. Comerç: bescanvi de productes amb altres pobles de la Mediterrània (grecs i fenicis) i
altres tribus ibèriques.7. Món funerari: els ibers incineraven els seus difunts i dipositaven les cendres en urnes
de ceràmica en clots fets a terra fora dels poblats.8. Escriptura: Sistema de símbols del qual es coneix la seva pronúncia, però no la traducció.
ACTIVITAT 10
Llegeix sobre la història de la nostra comarca i de la nostra ciutat, busca informació i després contesta: 1. Primers pobladors del Maresme:a) Quina tribu habitava el nostre territori en aquesta època?b) Com eren les cases?c) Quina era la seva activitat econòmica? Quins estris trobats ens fan suposar-ho?
Treball de síntesi 1r ESO21
LAIA
d) Com feien els enterraments?e) Quins materials utilitzaven per fabricar els seus estris?
4.3 Dels íbers als romans: Iluro + Activitat 11
L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle III. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir ininterrompudament fins el 1453, quan els turcs otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels Imperis Occidental o Oriental van utilitzar títols adoptats de l'imperi Romà fins a l'època moderna.
La ciutat romana d'Iluro sembla que va ser fundada cap a l'any 75ac per Pompeu Magne en acabar la guerra contra Sertori. En aquell moment per tal de col.locar als seus soldats llicenciats va fundar diversos nuclis urbans i a repartir terres.Un d'aquests nuclis nous va ser Iluro, tot i que hi ha qui considera que la fundació es va produir unes dècades abans, cap als anys 100-120ac. El lloc era ideal, un petit turonet de fàcil defensa ocupat per algun petit assentament ibèric, i amb una esplèndida visió de la costa.
Legionari romà Guerrers íbers
Amb l'assentament d'Iluro i el repartiment de terres la zona es transforma de dalt a baix. Els nouvinguts comencen a posar en funcionament un nou conreu, la vinya, per tal de comercialitzar el vi als cicuïts romans. I l'èxit de l'operació va fer que els íbers assentats a les muntanyes deixessin els seus emplaçaments històrics per tal de treballar les terres romanes. Segurament també hi havia íbers propietaris, o sia que en alguna part també hi va haver una certa integració. L'èxit de l'exportació de vi fonamentarà la romanització de la zona, i amb els anys és la responsable de l'altíssima densitat poblacional que s'hi registra i dels nombrosos conrreus. Aquest moment d'assentament definitiu del món romà té lloc en època d'August. Es llavors quan la ciutat d'Iluro viu el seu moment d'esplendor: reb la condició jurídica de municipi romà; es construeixen edificacions luxoses com la "domus" de la Plaça Gran; es basteix un clavegueram eficient; es desvia la Via Agusta per la costa; el temple romà
Treball de síntesi 1r ESO22
LAIA
construït a l'acròpolis (sota l'actual església de Santa Maria) té un col.legi sacerdotal de sexvirs augustals encarregats de mantenir el culte a Juno, Mercuri, Silvà i Bonus Eventus, entre altres divinitats.Es el moment del clímax de la producció vi, i a Iluro hi resideixen grans comercians exportadors que proveeixen la necessària infrestructura comercial i financera. A la ciutat, tot i el seu nucli reduït, no li mancava cap dels elements constitutius de les fundacions romanes: forum, temple, banys, fonts, etc. I les restes arqueològiques mostren bé aquest esplendor en els fragments d'estàtues, edificis, mosaics, monedes, etc. Es llavors, en ple moment d'èxit, quan apareixen les vil.les romanes, unitats productores que esdevenen també zones residencials, I es produeix un nou canvi en l'organització territorial que omple el Maresme d'aquest nou tipus de residències, un magnífic exemple de les quals és la de Torre Llauder. A partir d'aleshores es va produïnt un lent declivi: el segle III desapareixen algunes vil.les i es manifesta un procés de concentració dels nuclis rurals, posteriorment, degut a la inestablilitat econòmica i social, la vida urbana entra en crisi. Però la fi de la ciutat d'Iluro es va produir el segle VIII a conseqüència de la destrucció dels àrabs.
Mataronins d'Iluro
Luci Marci Optat (s.I), va ser duumvir quinquenal d'Iluro. D'origen tarraconense, on exercí d'edil, també li encomanaren la prefectura d'Astúria, i morí als 36 anys a Frigia.
Publi Emili Gemel (s.II), sevir augustal. Gai Quinti Miró (s.II), sevir augustal. Gai Bebi Corinti (s.II), sevir augustal. Publi Corneli Florus (s.II), sevir augustal.
ACTIVITAT 11
Llegeix sobre la història de la nostra comarca i de la nostra ciutat, busca informació i després contesta:2. Roma:a) Quan fou fundada la ciutat d’ILURO? Com es sap?b) Fes un dibuix del perímetre hipotètic d’ILURO.c) Quina utilitat tenien les latrines? Per què servien les latrines
públiques?d) Què és un fris? De quins materials són fets?
e) Per què servien les llànties?
4.3.1. La numeració romana + Activitat 12Els antics romans ens van deixar la seva numeració.És un sistema de numeració que utilitza 7 lletres majúscules a les quals se’ls ha assignat un valor numèric:
I = 1 V = 5 X = 10 L = 50 C = 100 D = 500 M = 1000
Apareixen en rellotges, enciclopèdies, capítols de llibres, monuments, en els noms d’emperadors, reis i Papes, en els actes i escenes d’una obra de teatre, en la designació d’olimpíades i congressos, etc.
Treball de síntesi 1r ESO23
LAIA
Regles d’escriptura:1. Els símbols I, X, C i M no poden repetir-se més de tres cops seguits.2. Els símbols V, L i D només es poden escriure una vegada en cada número.3. Si a la dreta d’una xifra romana s’escriu una altra igual o menor, el valor d’aquesta
es suma a l’anterior.4. Si a l’esquerra d’una xifra romana s’escriu una altra menor, el valor d’aquesta es
resta de la major.5. Si entre dues xifres qualsevol n’existeix una altra menor, aquesta restarà el seu
valor a la següent.Regla d’addició: Exemple: XI = 10 + 1 =11
ACTIVITAT 12
1. Seguint les regles de numeració romana divideix les xifres que et donem a continuació i posa la seva correspondència en la nostra numeració actual:
II = + =
VI = + =
XV = + =
XVI = + + =
VII = + + =
XII = + + =
XVII = + + + =
XX = + =
XVIII = + + + + =
XXX = + + =
LXII = + + + =
Treball de síntesi 1r ESO24
LAIA
LXXVI = + + + + =
2. Associa cada nombre romà amb el seu valor:
XXVII III XXX VI XVI XXVI VIII CX MC DCC LX MM
30 1100 27 60 2000 6 16 700 3 110 8 26
3. Ordena de més petit a més gran:
XXVII III XXX VI XVI XXVI VIII CX MC DCC LX MM
4. Elimina els nombres que estan mal escrits:
XLIII CCCXXXIII CCLL MMDD
XXXX VVII XXXIII CCCXCIX
5. Fem càlculs. Escriu la solució correcta:
Treball de síntesi 1r ESO25
DCC + CCC =
LXX + IX =
DCII + VIII =
CCL + XL =
D - C =
CCXC
CDXXX
M
LXIX
DCX
LAIA
6. Sopa romana: Per resoldre-la, primer has de transformar els nombres en números romans. Després, troba’ls a la sopa romana.
M M M C L X X I I I C V ML D M C X X I I I V D M CL C C I I C C L X V C M XC C I C C X L V C I I C IC C I C C X L L V V X C VC X L M D I I I M M L X VX L D M D X L X X X X L VX I D M L I I V V M V I MX X X D X X X I I M I V MM X I L X X I I L X I X XD C C C X L L X I M I M M
Treball de síntesi 1r ESO26
LX + IX =
CD + XXX = LXXIX
CD
1503
265
2244
68
840
349
3173
532
245
1114
LAIA
4.3.2. El “TRESORET” de monedes d’or romanes de Mataró + Activitat 13
L’Intervenció Arqueològica de Mataró va realitzar excavacions en un solar del carrer d’en Pujol de la ciutat, el qual està situat dintre del perímetre protegit on es troben les restes de l’antiga ciutat romana d’Iluro.Allà aparegueren les restes d’època romana que documentava un ampli període: des de finals del segle I abans de Crist fins al segle V de la nostra era.
ACTIVITAT 13
Busca informació sobre el TRESORET DE MATARÓ i contesta:
1. On es va trobar?, en què consisteix?2. Material, època.3. Quins personatges hi apareixen?4. Es important aquest lot de monedes? Per què?
4.3.3. La Venus d’Iluro + Activitat 14
Les excavacions arqueològiques dels entorns de Can Xammar a l’octubre del 2002 van deixar al descobert fragments d’una escultura de marbre blanc del segle I que representava una deessa i que segurament presidia els banys públics de l’antiga Iluro.Els arqueòlegs van descobrir la part inferior dels tors d’una figura de marbre a l’interior d’una fossa que s’havia utilitzat com a abocador de deixalles durant el segle VI. Posteriorment van aparèixer altres fragments d’altres parts del cos.
ACTIVITAT 14
1) Descriu les diverses parts que s’han trobat de la Venus d’Iluro tot dient quina part del cos són, la seva forma, el material utilitzat.
2) Busca informació i una imatge sobre la Venus d’Iluro: quina funció tenia en el seu emplaçament
originari, època de construcció, autors...
Treball de síntesi 1r ESO27
LAIA
4.3.4 La Vila romana “Torre Llauder” + Activitat 15
De tots els jaciments arqueològics coneguts fins ara al Maresme, el més espectacular és, indubtablement, la vil.la suburbana d’Iluro de “Torre Llauder”.En aquesta vil.la hi trobem un luxós "atrium" amb el seu "impluvium", espaioses sales amb mosais de primer ordre, forn, habitacions calentes, bany temperat, banyera, piscina, latrines, clavegueram, objectes d'ús domèstic, i restes de tota mena. La casa dels Llauder, i per consegüent la vil.la, es troba situada al Pla d’en Boet, a l’entrada de Mataró.
ACTIVITAT 15
a) De quina època data aquesta vil.la? b) Per què rep el nom de Torre Llauder?c) Quan va ser descoberta aquesta
vil.la? d) Quins són els sectors en què es
divideix la vil.la romana?e) Quants paviments trobem? Descriu
els colors utilitzats, la composició i els temes d’aquests mosaics.
f) A part dels paviments, quines són les restes més importants que podem trobar a la vil.la romana d’Iluro?
g) Defineix: atrium: impluvium: termes: tesel.les: llànties: ànfores:h) Descriu el funcionament de les termes de la vil.la.i) Quin tipus d’activitats realitzaven els habitants d’aquesta vil.la?
Treball de síntesi 1r ESO28
LAIA
4.4 Les llengües romàniques + Activitat 16
Durant l'imperi romà, el llatí va contribuir a la cohesió entre les diferents terres que es trobaven sota el domini romà. El llatí tenia una forta unitat i era un vehicle de comunicació entre gent de terres diferents. En el segle V, s'inicià la caiguda de l'imperi romà. D'aquesta manera, les relacions entre terres tan llunyanes es trencaren. Aleshores, augmentaren les tendències diversificadores dins del mateix Imperi i el llatí vulgar (llatí parlat) va perdre la unitat que havia tingut anteriorment. Aquesta seria la base de les futures llengües romàniques. El camí fou lent (durà diversos segles) i gradual. Des de la consolidació de les llengües romàniques, aquestes s'han anat influenciant mútuament al llarg del temps.
Les llengües romàniques que existeixen actualment són: El català, el castellà, el gallec, el portuguès, el francès, l’italià i el romanès.
ACTIVITAT 16
Com que totes les llengües romàniques provenen de la mateixa llengua mare, el llatí, tenen paraules semblants. Ets capaç de trobar els mesos de l’any i els dies de la setmana en totes les llengües romàniques? Sabries identificar les dues llengües que apareixen que no són romàniques?
Treball de síntesi 1r ESO29
LAIA
MESOS DE L’ANY
1. Iunius, Februarius, Septembris, Maius, Augustus, Iulius, Octobris, Novembris, Ianuarius, Martius, Decembris, Aprilis
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Mes XII: Mes I: Mes XI: Mes VI:
Mes X: Mes II: Mes IX: Mes VII:
Mes IV: Mes V: Mes III: Mes VIII:
Ara posa’ls en ordre:
2. Abril, Gener, Març, Juliol, Setembre, Febrer, Agost, Desembre, Juny, Novembre, Maig, Octubre
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Mes VII: Mes X: Mes I: Mes IV:
Mes III: Mes XII: Mes V: Mes VIII:
Mes II: Mes IX: Mes VI: Mes XI:
Ara posa’ls en ordre:
3. Marzo, Enero, Junio, Octubre, Mayo, Septiembre, Diciembre, Noviembre, Agosto, Julio, Abril, Febrero
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Mes X: Mes II: Mes I: Mes VIII:
Mes VI: Mes III: Mes IV: Mes XI:
Mes IX: Mes XII: Mes V: Mes VII:
Ara posa’ls en ordre:
Treball de síntesi 1r ESO30
LAIA
4. Juin, Jainver, Avril, Juillet, Septembre, Novembre, Mai, Décembre, Août, Mars, Février, Octobre
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Mes X: Mes II: Mes I: Mes VI:
Mes XII: Mes V: Mes III: Mes XI:
Mes IX: Mes VII: Mes IV: Mes VIII:
Ara posa’ls en ordre:
5. Novembro, Janeiro, Abril, Outubro, Dezembro, Junho, Maio, Março, Setembro, Agosto, Fevereiro, Julho
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Mes II: Mes X: Mes VI: Mes I:
Mes V: Mes XII: Mes XI: Mes III:
Mes VII: Mes IX: Mes VIII: Mes IV:
Ara posa’ls en ordre:
6. Maggio, Marzo, Gennaio, Dicembre, Luglio, Settembre, Febbraio, Ottobre, Giugno, Novembre,Aprile, Agosto
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Mes I: Mes VI: Mes X: Mes II:
Mes III: Mes XI: Mes XII: Mes V:
Mes IV: Mes VIII: Mes IX: Mes VII:
Ara posa’ls en ordre:
Treball de síntesi 1r ESO31
LAIA
7. Septembrie, Ianuarie, Mai, Noiembrie, August, Aprilie, Februarie, Octombrie, Martie, Iulie, Decembrie, Iunie
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Mes III: Mes VII: Mes I: Mes VIII:
Mes IV: Mes IX: Mes II: Mes XI:
Mes V: Mes XII: Mes VI: Mes X:
Ara posa’ls en ordre:
8. Abril, Xaneiro, Xunio, Novembro, Marzo, Xulio, Septembro, Febreiro, Decembro, Agosto, Outubro, Maio
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Mes VIII: Mes I: Mes VII: Mes III:
Mes XI: Mes II: Mes IX: Mes IV:
Mes X: Mes VI: Mes XII: Mes V:
Ara posa’ls en ordre:
9. November, January, May, June, December, April, March, August, February, October, September, July
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Mes I: Mes VIII: Mes III: Mes VII:
Mes II: Mes XI: Mes IV: Mes IX:
Mes VI: Mes X: Mes V: Mes XII:
Ara posa’ls en ordre:
10. Dezember, Januar, April, August, Juni, Februar, September, Juli, Mai, Oktober, März, November
Treball de síntesi 1r ESO32
LAIA
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Mes XII: Mes IX: Mes VII: Mes IV:
Mes XI: Mes I: Mes VI: Mes III:
Mes X: Mes VIII: Mes V: Mes II:
-Ara posa’ls en ordre:
DIES DE LA SETMANA
1. Dies iovis, Dies venus, Dies sabbath, Dies martis, Dies lunae, Dies domincum, Dies mercurii
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Dia III: Dia V: Dia VI:
Dia I: Dia VII:
Dia II: Dia IV:
Ara posa’ls en ordre :
2. Dimarts, Dijous, Dilluns, Dimecres, Dissabte, Diumenge, Divendres
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Dia II: Dia VI: Dia VII:
Dia IV: Dia V:
Dia I: Dia III:
Ara posa’ls en ordre :
3. Domingo, Lunes, Jueves, Miércoles, Martes, Viernes, Sábado
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Treball de síntesi 1r ESO33
LAIA
Dia III: Dia V: Dia VI:
Dia I: Dia VII:
Dia II: Dia IV:
Ara posa’ls en ordre :
4. Terça feira, Quarta feira, Sexta feira, Sábado, Segunda feira, Domingo
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Dia II: Dia III: Dia VII:
Dia IV: Dia I:
Dia V: Dia VI:
Ara posa’ls en ordre :
5. Martedi, Lunedi, Venerdi, Domenica, Sabato, Mercoledi, Giovedi
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Dia VI: Dia I: Dia VII:
Dia IV: Dia II:
Dia III: Dia V:
Ara posa’ls en ordre :
6. Mercredi, Lundi, Jeudi, Dimanche, Mardi, Samedi, Vendredi
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Dia VII: Dia IV: Dia III:
Dia V: Dia VI:
Dia I: Dia II:
Ara posa’ls en ordre :7. Vineri, Duminica, Marti, Luni, Mercuri, Joi, Sambata
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Treball de síntesi 1r ESO34
LAIA
Dia I: Dia VI: Dia V:
Dia III: Dia VII:
Dia II: Dia IV:
Ara posa’ls en ordre :
8. Mercores, Luns, Martes, Venres, Domingo, Joves, Sábado
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Dia VII: Dia IV: Dia V:
Dia I: Dia VI:
Dia II: Dia III:
Ara posa’ls en ordre :
9. Dienstag, Freitag, Sonntag, Mittwoch, Montag, Samstag, Donnerstag
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Dia I: Dia VII: Dia VI:
Dia II: Dia III:
Dia IV: Dia V:
Ara posa’ls en ordre :
10. Sunday, Monday, Thursday, Tuesday, Wednesday, Friday, Saturday
IDIOMA: Francès / Llatí / Castellà / Portuguès / Italià / Català / Romanès / Gallec
Dia VII: Dia VI: Dia I:
Dia IV: Dia II:
Dia V: Dia III:
Ara posa’ls en ordre :4.5 Recorregut per la Iluro romana + Activitat 17
Els alumnes dels dos grups (1r A i 1r B) es dividiran en tres grups per realitzar paral·lelament diferents activitats pel centre de la ciutat.
Treball de síntesi 1r ESO35
LAIA
ACTIVITAT 17Respon a totes les preguntes plantejades de la sortida per les restes romanes d’Iluro
PRIMER GRUP
El primer dels tres grups realitzarà una visita amb audioguia pel centre històric mataroní amb l’objectiu de conèixer alguns dels indrets històrics més destacats de l’antiga Iluro (Can Xammar + Muralles).Un cop feta la visita, contesta a les següents preguntes:
1.Quines són les ruïnes de les termes romanes que es conserven a la plaça de Can Xammar? Dibuixa-ho com si les veiessis des del cel.2.Fixa’t amb l’estat de conservació en que es troben les ruïnes d’aquestes termes romanes. Què creus que hauria de canviar per preservar-les millor? Pensa diferents solucions al respecte.3.On es troben actualment restes conservades de les antigues muralles?Dibuixa sobre el plànol del Mataró actual el recorregut de les antigues muralles.
SEGON GRUP
En el 1992 aquesta escultura la “Mataró” creada per Manuel Cusachs, es va instaurar davant la Plaça de l’Ajuntament. Es tractava de fer una al.legoria de la ciutat, una representació del seu esperit.La noia Mataró té els braços estesos i aixeca amb les dues mans una bandera i un ram de mata, la planta d’on prové el nom de la ciutat. A l’escultura li fa volar el cabell i enarbola la bandera com a símbol de saber afrontrar el pas del temps. L’obra està feta de bronze i mesura més de dos metres d’alçada, en el peu de granit hi ha un poema dedicat a la ciutat d’en Jaume Punsola.
1. Dibuixa l’escultura “Mataró” i copia el poema de J.Punsola
TERCER GRUP
El tercer grup realitzarà una ruta pel centre històric de Mataró acompanyants pel professorat. L’objectiu de la ruta “Buscant el Fòrum” té com a finalitat descobrir els vestigis d’època romana de la ciutat més amagats tots resseguint els antics carrers d’Iluro. 1.En quants indrets hi ha ruïnes amagades de l’antiga Iluro? 2.Què és el que trobem actualment sobre dels vestigis?3.Tenint en compte totes les ruïnes trobades de l’antiga Iluro, creus que era una ciutat important?
4.6 La música romana + Activitat 18
Pels romans la música era molt important i en conseqüència sempre era present als moments més rellevants de la vida (casament, enterrament), en cerimònies (ja fossin
Treball de síntesi 1r ESO36
LAIA
religioses, militars o socials), en les obres de teatre, al circ,... Ens ho corroboren nombrosos textos trobats que han arribat als nostres dies així com relleus i aixovars.
La majoria d’instruments que utilitzaven els romans, així com les estructures i les tipologies musicals que tenien, les havien adaptat dels pobles que havien conquerit. Per exemple, prengueren la trompeta dels etruscs, la cítara dels egipcis i la tíbia dels grecs. Els romans també tocaven diferents membranòfons, ja que es tractava d’un instrument que es trobava en molts dels pobles que conqueriren. Aquests tambors/timbals tenien com a objectiu donar ànims als soldats. Però els romans també foren innovadors, ja que es creu que inventaren l’orgue hidràulic (que es tocava el circ) i que foren els primers de transformar les trompetes rectes en aeròfons curvats perquè coneixien l’art de forjar els metalls. En conseqüència,
a l’imperi romà hi havia una gran varietat de trompetes (lituus, buccina, tuba, cornu,..).
Pel que fa a la veu, es cantava de manera monofònica (un sol so) interpretat per una o més persones que cantaven a l’uníson. Les melodies sempre estaven relacionades amb els accents de les paraules que es cantaven i la seva duració. Cal destacar-ne els himnes. Totes melodies, d’herència grega, foren les que recolliren els primers cristians de l’imperi juntament amb música del poble hebreu, com és el cas dels salms.
ACTIVITAT 18
Amb l’ajuda de manuals i eines construirem a l’aula alguns dels instruments més carismàtics de l’època amb l’objectiu de tocar i cantar una melodia romana. Tots els instruments es construiran amb materials reciclats. La melodia escollida és una de les poques que es conserva en l’actualitat. Es tracta d’un vers d’una obra teatral de Terenci anomenat “Hecyra”.
Després caldrà respondre a les qüestions següents:
1.Quan creus que es tocaven aquests instruments o bé es cantava a Iluro? En quines cerimònies?2.En quins indrets creus que tocaven els músics a l’antiga Iluro?3.Quan creus que cobrava un músic romà en comparació amb un taverner o bé un soldat?4.Com sabem avui en dia quins eren els instruments d’aquella època? Què hem trobat que ens ho il·lustra?5.Finalment, escolta les cançons que trobaràs al següent link del myspace. Es tracta d’ un grup de música d’Alemanya que ha recollit i interpreta música romana http://www.myspace.com/mvsicaromana. Després visualitza “Di Prinzio Consort” al youtube. Què opines de la música dels romans?4.7. English activity + Activitat 19
ACTIVITAT 19
Treball de síntesi 1r ESO37
LAIA
AIM: Advertise Mataró as a tourist destination on the page of a travel magazine.Make an advertising poster to reproduce a magazine page.
As for the form:
It must be vertical (the same as a magazine page). It must include text and images. You can work on the computer, and then print and stick your texts and images onto
cardboard, or you can write / draw directly on it. Using real photos (photos you have taken yourselves) will increase your mark. Your text must be easy to read from a distance (big letters and understandable
font or clear handwriting). Neatness will be highly valued. You must write the following on the back of the poster:
o The names of all the members of your team.o Your class.o The source of the images (photos taken by the students; from web pages –
write the URL; from a book, magazine or newspaper – write the name, author and year).
As for the contents:
You must choose representative places / monuments / streets… in Mataró. You must focus on the things that can make our town attractive to visitors
(monuments, climate, food, the people, the sea…) The text must agree with the images. You must include a slogan that can be easily remembered.
NOTE: There will be similar posters (though in a smaller size) about English-speaking towns pinned onto the class notice board, so you can use them as a model.
5. NETGRAFIA
http://www.poblesdecatalunya.cat/
Treball de síntesi 1r ESO38
LAIA
http://www.el-maresme.comhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Maresmehttp://www.arrakis.es/~ensenyament/Hidrologia.htmhttp://www.xevicat.net/fonts/docentornfisic.phphttp://www.mataro.cat/web/portal/ca/campanya/horturba/index.htmlhttp://www.mataro.org/portal/contingut/noticia/2010/01/9090_claus_horts_urbans.htmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cap%C3%A7adahttp://www.xtec.es/~jserla/projecte/tipusfulles.htmhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Tipus_de_fulleshttp://botanicavirtual.udl.es/fulla/clasif4.htmhttp:// www. mataro .org http://www.xtec.cat/centres/a8062870/Llobregat.htmhttp://www.arenysdemar.org/http://ca.wikipedia.org/wiki/Ibershttp://www.xtec.cat/recursos/socials/ibers/index.htmhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Laietanshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0http://www.ghcmataro.org/iluro/tresoret.htmlhttp://www.portalmataro.com/cgi-bin/noti_detall.pl?no_noticia=7391http://www.viaavgvsta.anonai.com/VVTLL1.htmlhttp://www.ghcmataro.org/iluro/termes.htmlhttp://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/112860/140533http://www.wikilingua.net/ca/articles/c/i/u/Ciudad_romana_de_Iluro_ac68.html
Treball de síntesi 1r ESO39
