TREBALL FET PEL NENS

I NENES DE 4T

CURS 2009-2010

Albert Einstein (14 de mar del 1879 - 18 d'abril del 1955) va

ser un fsic dorigen alemany, nacionalitzat posteriorment sus i

estadunidenc. s el cientfic ms conegut i important del segle

XX.

1955: Signa un manifest contra el perill nuclear. Mor a

Princenton. Se li extreu el cervell per a analitzar-lo i la histria

del cervell desaparegut, guardat en formol per un suposat

cientfic boig, dna origen a una llegenda fantasiosa, per

significativa. El dossier secrets sobre les activitats socials i

poltiques dEinstein que al llarg dels anys havia recollit lFBI

tenia ms de 1.800 planes.

L'astronomia s la cincia que estudia l'univers i els cossos

celestes o astres.

El Big Bang, literalment gran esclat, constitueix el moment que

del "no res" emergeix tota la matria de l'Univers. La matria,

fins aquest moment, s un punt de densitat infinita, que en un

moment donat "explota" generant lexpansi de la matria en

totes les direccions i creant el que coneixem com el nostre

Univers.

Immediatament desprs del moment de la "explosi", cada

partcula de matria va comenar a allunyar-se molt rpidament

una duna altra, de la mateixa manera que a l'inflar un globus

aquest va ocupant ms espai expandint la seva superfcie

Una constellaci s un conjunt destels fixes o estrelles sense

relaci entre ells i que formen un dibuix imaginari.

Les constellacions tenen un nom oficial.

Andromeda, Antlia, Apus, Aquila, Aquarius, Ara, Aries, Auriga,

Bootes, Caelum, Camelopardalis, Cancer, Canes Venatici, Canis

Major, Canis Minor, Capricornus, Carina, Cassiopeia, Centaurus,

Cepheus, Cetus, Chamaeleon, Circinus, Columba, Coma Berenices,

Corona Australis, Corona Borealis, Corvus, Crater, Crux, Cygnus,

Delphinus, Dorado, Draco, Equuleus, Eridanus, Fornax, Gemini,

Grus, Hercules, Horologium, Hydra, Hydrus, Indus, Lacerta, Leo,

Leo Minor, Lepus, Libra, Lupus, Lynx, Lyra, Mensa, Microscopium,

Monoceros, Musca, Norma, Octans, Ophiuchus, Ori, Pavo,

Pegasus, Perseus, Phoenix, Pictor, Piscis, Piscis Australis, Puppis,

Pyxis, Reticulum, Sagita, Sagittarius, Scorpius, Sculptor,

Scutum, Serpens caput, Serpens cauda, Sextans, Taure,

Telescopium, Triangulum, Triangulum australis, Tucana, Ursa

major, Ursa minor, Vela, Virgo, Volans, Vulpecula.

Els cometes (del llat Cometa i aquest del grec Kometes, cabellera), junt amb els asteroides, planetes i els seus satllits,

formen part del Sistema Solar. Sn cossos slids molt semblants

als asteroides per amb distinta composici, i descriuen rbites

tan allargades, que aquells que rodegen el Sol, tornen al cap de

molts anys, tants que fins i tot alguns noms sels ha vist una

nica vegada.

Cometes baixes, llatines, franceses o angulars. Sn les

tradicionals en tipografia. Cometes altes, angleses o saxones, sn

dues parelles de comes volades amb la primera parella capgirada.

Sempren en substituci de les cometes baixes quan no es poden

usar per raons dincompatibilitat. Cometes simples. Tenen un s

ms restringit

Un Forat Negre s un hipottic cos celeste camp gravitatori tan

fort que ni tan sols la radiaci electromagntica pot escapar de la seva proximitat. El cos est envoltat per una frontera esfrica, anomenada horitz de successos, a travs de la qual la

llum pot entrar, per no pot sortir, pel que sembla ser

completament negre.

Aix sn els forats negres

Galileu Galilei (15 de febrer de 1564[2] 8 de gener de

1642)[1][3] va ser un fsic, matemtic, i filsof itali que va tenir

un paper important durant la Revoluci Cientfica. Va millorar el

telescopi, i per tant, lobservaci astronmica, i

va donar suport a la teoria de Nicolau Coprnic.

De vegades, se lanomena "el pare de lobservaci

astronmica", el "pare de la fsica moderna" el

"pare de la cincia", i el "pare de la cincia

moderna".Stephen Hawking diu, "Galileu, potser

ms que qualsevol altra persona, fou el

responsable del naixement de la cincia moderna."

La seva superfcie est plena de crters i posseeix una

atmosfera molt tnue. Vist des de la Terra, s lobjecte ms

brillant desprs del Sol, tot i que realment no brilla, ens

reflecteix la llum del sol.

s lnic satllit natural de la Terra i lnic cos del Sistema Solar

que podem observar en detall a ull nu o amb instruments senzills.

La Lluna reflecteix la llum solar,

de manera diferent segons el

lloc on es trobi. Gira al voltant

de la Terra i sobre el seu eix en

el mateix temps: 27 dies, 7

hores i 43 minuts. Aix fa que

ens presenti sempre la mateixa

cara.

El 20 de juliol de 1969, Neil

Armstrong es va convertir en el

primer home que trepitjava la

Lluna, formant part de la missi

Apollo XI. Els projectes lunars han recollit prop de 400 kg. de

mostres que els cientfics analitzen.

La Terra s el tercer planeta del sistema solar per ordre de

proximitat al Sol i el cinqu quant a dimetre. Forma part

dels planetes terrestres i s l'nic cos celeste on s'ha

confirmat la presncia de vida.

T un nic satllit natural, la Lluna.

La Terra realitza els segents moviments de forma

simultnia:

Translaci sobre la seva rbita al voltant del Sol,

moviment que determina les estacions.

Rotaci sobre el seu propi eix, moviment que determina el

dia i la nit.

Una galxia s de milers de milions destels i de

nvols de gas i pols. Tot indica que al centre de

determinades galxies hi ha un forat negre

supermassiu; tanmateix, s difcil que es puguin

detectar a causa de la gran densitat destels que

hi ha a la part central duna galxia.

Laspecte llets de la part central de la nostra

galxia observada a ull nu des de la Terra va

originar el nom de Via Lctia, s a dir cam de llet.

El mot galxia ve de la paraula grega

galactos Els diferents materials que

constitueixen una galxia (estels i nvols de

gas i pols) estan animats duns anys desprs

del Big-Bang.

Els moviments de les galxies provoquen, de vegades, xocs

violents. En general, per, les galxies

sallunyen les unes de les altres, com

punts dibuixats sobre la superfcie dun

globus que sinfla.

s el quart planeta del Sistema Solar. Conegut com el

planeta roig pels seus tons rosats, els romans li van posar el

nom del deu de la guerra.

Abans de lexploraci espacial, es pensava que Mart podia

tenir vida. Les observacions han demostrat que no en t,

encara que en podria haver tingut en un passat lluny.

En les condicions actual, Mart es esterilitzant, s a dir, no

pot tenir vida. El seu sl s sec i oxidant. A ms, rep del Sol

massa rajos ultraviolats.

T dos satllits, Fobos i Deimos. Sn petits i giren rpid

prop del planeta. Aix va dificultar el seu descobriment a

travs dels telescopis.

Nept s el vuit planeta del sistema solar en proximitat al Sol.

s un gegant gass i forma part dels planetes exteriors.

L'interior s roca fosa amb aigua, met i amonac lquids.

Lexterior s hidrogen, heli, vapor daigua i met, que li dna el

color blau.

s un planeta dinmic, amb taques que recorden les tempestes de

Jpiter.

Els vents ms forts de qualsevol planeta del Sistema Solar sn

els de Nept. Molts dells bufen en sentit contrari al de rotaci.

Prop de la Gran Taca Nept t un sistema de quatre anells

estrets, primets i difcils de distingir amb els telescopis

terrestres. Shan format a partir de partcules de pols,

arrencades de les llunes interiors pels impactes de meteorits

petits.

A latmosfera de Nept sarriba a temperatures de 260 C sota

zero.

La distncia que ens separa de Nept es pot entendre millor amb

dues dades: una nau ha de fer un viatge de dotze anys per

arribar-hi i, quan hi s, els seus missatges triguen ms de quatre

hores per tornar a la Terra. Fosca shan mesurat vents de 2.000

Km/h.

Nicolau Coprnic (19 de febrer de 1473 - 24 de maig de 1543) va

ser un astrnom polons.

Va ser el primer astrnom a formular un amplia cosmologia

heliocntrica, que va desplaar a la Terra com a centre de

l'univers.

En Astronomia, un

satllit natural s

un qualsevol objecte

natural que gira al

voltant dun planeta.

Generalment s

molt ms petit que

el planeta i

lacompanya en la

seva revoluci al voltant del Sol. En el cas de la Lluna, t una

mesura tan semblant a la Terra que en compte de considerar a la

Terra com un planeta i a la Lluna com el seu satllit, es pot

considerar com un sistema de dos planetes que giren junts

(planeta doble).

Per extensi anomenem llunes als satllits dels altres planetes.

Aix diem: els quatre satllits de Jpiter, per tamb, les quatre

llunes de Jpiter. Per extensi s'anomena satllit natural o

llunes qualsevol cos natural que gire al voltant d'un cos que no

segueixi el Sol.

Un asteroide s un objecte slid, compost majoritriament per

roca i metalls, ms petit que un planeta i que rbita al voltant del

Sol. Un asteroide s un tipus de planeta menor, encara que sovint

ambds termes sutilitzen com a sinnims.

La definici exacta no est determinada. Aix crea certa

confusi a lhora de saber si cert objecte ha de ser denominat

com a asteroide, planeta menor o

qualsevol altre nom. Actualment la Uni

Astronmica Internacional a travs del

Minor Planet Center utilitza el terme

"planeta menor" (i no asteroide) per

referir-se als objectes ms petits que un

planeta, ms grans que un meteoroide i

que no sn ni satllits ni cometes. Tot i

aix, el terme "asteroide" continua sent

molt utilitzat per la comunitat mundial

dastrnoms.

Un planisferi representa lesfera de la Terra en un pla,

mitjanant una projecci geomtrica. Pot ser representat

mitjanant les lnies imaginries de lequador, els parallels i els

meridians.

L'equador s una lnia imaginaria que divideix la Terra en

dos meitats horitzontals (anomenades cadascuna hemisferi:

hi ha el del nord i el del sud).

Els parallels sn lnies imaginries paralleles a lequador. La

distncia que hi ha de cada parallel a lequador sanomena

latitud. Si un punt s situat damunt de lequador direm que

s latitud nord. Si est situat per sota, direm latitud sud.

La distancia de Venus al Sol es 243 das, all dura un da ms que

un ao. G en sentido contrario al de los otros planetas

La distancia de Venus al Sol es de 108 millones de

Es classifica com a planeta terrestre, i de vegades se lanomena

el "planeta germ" de la Terra, perqu sn similars en mida,

gravetat, i composici general.

Venus est cobert per una capa opaca de nvols altament

reflectors d'cid sulfric, cosa que impedeix lobservaci de la

superfcie amb llum visible. Venus t latmosfera ms densa de

tots els planetes terrestres. Es creu que Venus, en temps antics,

tenia oceans semblants als de la Terra, per aquests es van

evaporar completament quan la temperatura va augmentar,

deixant una capa desrtica amb roques en forma de lloses.

Probablement laigua sha dissociat, i, com que Venus no t camp

magntic, el vent solar s'ha endut l'hidrogen cap a l'espai

interplanetari. La pressi atmosfrica a la superfcie del planeta

s 92 vegades la de la Terra.

La paraula meteorit significa fenomen del cel i descriu la llum que es produeix quan un fragment de

matria entra a latmosfera de la

Terra i es desintegra.

La paraula meteoroide saplica a la prpia partcula, sense fer

referncia al fenomen que es produeix quan entra a latmosfera.

Hi ha moltssim meteoroides que no hi entraran mai.

Alguns dels meteorits que shan estudiat

sembla que venien de la Lluna i daltres de

Mart. La majoria, per, sn fragments

d'asteroides o de cometes.

Tamb hi ha corrents de meteoroides, que s'han format per la desintegraci de nuclis de

cometes. Quan coincideixen amb la Terra

sorigina una pluja de meteorits (o, si s molt

intensa, una tempesta) que pot durar uns quants dies.

Lestudi dels meteorits revela dades interessants. Sn bons

exemples de la matria primitiva del Sistema Solar, encara que

en alguns casos les seves propietats han estat alterades.

El ferro que coneixien els humans abans de

l'invenci de la forja provenia dels meteorits. Els

minerals terrestres que contenen ferro no tenen

resistncia.

ELS PLANETES

NANS

Un planeta nan s una categoria d'astres

definit per una resoluci aprovada per la Uni

Astronmica Internacional el 24 d'agost del

2006.

Aquesta resoluci descriu les caracterstiques

que fan que un astre sigui considerat un

planeta nan (les tres primeres sn compartides

amb els planetes i la quarta s la que els en

diferencia):

* 1. s en rbita al voltant d'una estrella, per no s ell mateix

una estrella.

* 2. s prou massiu com per esdevenir, per la seva prpia

gravitaci, un cos agregat i per adquirir, grcies a l'equilibri

hidrosttic, una configuraci arrodonida.

* 3. No s un satllit.

* 4. No ha esvat gravitatriament de la

seva rbita altres cossos vens.

Segons aquesta definici, Plut es deix

de considerar un planeta -tal com es fu

histricament- per esdevenir un planeta

nan, perqu compleix la quarta

caracterstica: no ha esvat els seus

venats de la seva rbita (el Cintur de

Kuiper).

Llista de planetes nans

Plut Ceres Makemake Orcus Sedna Quaoar Caront Varuna i

Ixi.

T un dimetre de 142.984

km (unes 11 vegades el de La

seva rbita se situa

aproximadament a 5 UA

(750 milions de km) del Sol,

entre les rbites de Mart i

Satur la Terra) Va ser

descobert a l'antiguitat i

rep el seu nom del pare dels

dus de la mitologia romana,

aquell al que els grecs

anomenaven Zeus i els romans Jpiter. s el planeta amb el

nombre ms gran de satllits

coneguts, amb un total de 63. Els

ms importants sn els quatre

satllits galileians: I, Europa,

Ganimedes i Callisto. Jpiter s

el ms massiu dels planetes del

Sistema Solar. La seva massa

equival a unes 310 vegades la de

la Terra i a unes 2,5 vegades la

suma de la masses de tots els

altres planetes. Tamb t el rcord de volum (1.400 vegades el

de la Terra) i s el planeta amb la velocitat de rotaci ms rpida

i per tant el perode de rotaci ms curt (menys de 10 hores)

cosa que dna lloc a un lleuger aplatament fcilment visible des

de la seva atmosfera est permanentment coberta de nvols

estructurats en franges horitzontals de colors rogencs. Aquests

posseeixen una forta dinmica de vents zonals amb velocitats de

fins a 150 m/s i mostren un alt grau de turbulncia.a Terra per

telescopis amateurs.

L' astrologia (del grec:

= , astron, "astre, estel" + , logos, "mot") s la doctrina i estudi especulatiu de les

influncies dels astres sobre el

mn sublunar, especialment sobre

el dest dels homes i sobre els

fenmens meteorolgics segons

els conceptes predominants abans

del naixement de la cincia moderna; s un dels molts sistemes o

tradicions enExisteixen astrologies diferents, segons la cultura

que les ha desenvolupat:

Astrologia occidental

Astrologia xinesa

Astrologia vdica

Astrologia mesoamericana

Astrologia cabalstica

Una estrella, estrella o estel s plasma en un equilibri semblant a

l'equilibri hidrosttic, que genera

energia mitjanant un procs de fusi

nuclear. Les estrelles (excepte el sol)

apareixen com a punts brillants en el

cel nocturn, i fan pampallugues per

efecte de l'atmosfera terrestre.

Les estrelles emeten llum de tots els colors, la barreja dels quals

fa que les vegem blanques. Tanmateix, en

moltes estrelles es poden apreciar

certes tonalitats cromtiques, sobretot

les vermelles, com s el cas de

Betelgeuse o b d'Antares. El Sol s

clarament groguenc. Aix s perqu l'estrella emet ms llum

groga no pas d'altres colors

Una estrella tpica es divideix en nucli, mantell i atmosfera. En el

nucli s on es produeixen les reaccions nuclears que generen la

seva energia. El mantell transporta aquesta energia cap a la

superfcie i segons com la transporta, per convecci o per

radiaci, es dividir en dues zones: radiant i convectiva.

Finalment, latmosfera s la part ms superficial de les estrelles

i l'nica que s visible. Es divideix en cromosfera, fotosfera i

corona solar. L'atmosfera estellar s la zona ms freda de les

estrelles i en ella es produeixen els fenmens d'ejecci de

matria

Mercuri s el planeta ms proper al Sol

i el ms petit del Sistema Solar.[ Dna

una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri

s brillant , per no es veu fcilment ja

que noms es pot veure a lalba i al

crepuscle. Sen sap relativament poc; la

primera missi dexploraci de Mercuri

va ser la del Mariner 10 que, entre 1974 i 1975,. La segona s la

sonda MESSENGER, que nha cartografiat un altre 30% durant la

seva aproximaci el 14 de gener de 2008. El 2009, la

MESSENGER far una altra aproximaci a Mercuri i, finalment,

entrar en rbita el 2011

El nom catal pel planeta prov dels romans, que el van anomenar

aix en honor del du Mercuri.

s el planeta ms petit del

Sistema Solar, amb un radi

equatorial de 2439.7 km.[3] Tot

i que t ms massa s, fins i tot,

ms petit que els satllits

naturals ms grans Quan un

costat de Mercuri s de cara al

Sol, arriba a temperatures s

Saturn s el segon

planeta ms gran

del Sistema Solar i

lnic que t anells

visibles des de la

Terra. Es veu

clarament aplanat

pels pols a causa de

la rpida rotaci.

L'atmosfera s d'hidrogen, amb una mica d'heli i met. s l'nic

planeta que t una densitat menor que laigua. Si trobssim un

oce prou gran, Saturn suraria.

El color groguenc dels nvols t bandes d'altres colors, com

Jpiter, per no tant marcades. Prop de l'equador el vent bufa a

500 Km/h.

El Sistema Solar est format per una estrella central, el Sol, els

cossos que lacompanyen i

l'espai que queda entre

ells.

Hi ha nou planetes que

giren al voltant del Sol:

Mercuri, Venus, la Terra,

Mart, Jpiter, Saturn,

Ur, Nept i Plut. La

Terra s el nostre

planeta i t un satl.lit, la

Lluna. Alguns planetes

tenen satllits, d'altres

no.

Els asteroides sn roques ms petites que tamb giren, la

majoria entre Mart i Jpiter. A ms, hi ha els cometes que

s'apropen i s'allunyen molt del Sol.

De vegades arriba a la Terra un fragment de matria

extraterrestre. La majoria sencenen i es desintegren quan

entren a l'atmosfera. Sn els meteorits.

Des de sempre els humans hem observat el cel. Fa uns 300 anys

es van inventar els telescopis. Per lautentica exploraci de

l'espai no va comenar fins la segona meitat del segle XX.

Des daleshores s'han enlairat moltssimes naus. Els astronautes

s'han passejat per la Lluna. Els vehicles amb instruments han

visitat alguns planetes i han travessat el Sistema Solar.

El Sol s un estel situat al centre del

sistema solar. La Terra i tots els altres

planetes del sistema solar orbiten al seu

voltant. Els planetes menors, els

cometes, els meteoroides i tot el medi

interplanetari que hi ha enmig tamb

orbiten el Sol. Al ser l'estel ms prxim

a la Terra (es troba a 150 milions de

km), s tamb l'astre ms brillant

del firmament. La seva presncia o

absncia en el cel determina el dia i

la nit, respectivament. L'energia

radiada pel Sol s aprofitada pels

ssers fotosinttics, els quals

constitueixen la base de la cadena

alimentria. Aix, s la principal

font d'energia de la vida. Tamb aporta l'energia que mant en

funcionament els processos climtics. s l'estrella ms propera a

la Terra i l'element ms gran del Sistema Solar.

El Sol s tamb la nostra principal font d'energia, que es

manifesta, sobre tot, en forma de llum i calor. L'energia solar es

crea a l'interior del Sol, on la temperatura arriba als 15 milions

de graus.

Ur, descobert per William Herschel al 1781, s visible sense

telescopi. Segur que alg lhavia vist abans, per l'enorme

distncia el fa brillar poc i moure lent. A ms, hi ha ms de 5.000

estrelles ms brillants que.

s el set planeta des del Sol i el tercer ms gran del Sistema

Solar. s tamb el primer que es va descobrir grcies al

telescopi

La seva distncia al Sol s el doble que la de Saturn. s tan lluny

que, des d'Ur, el Sol sembla una estrella ms. Aix s, molt ms

brillant que altres. Titnia

s la lluna ms gran d'Ur, amb 1.580 Km. de dimetre. Est

coberta per petits crters i roques molt rugoses, amb falles que indiquen que les forces internes han moldejat la seva superfcie.

La seva rbita passa a 436.000 Km. del centre d'Ur. Dna una

volta cada 8 dies i 17 hores.