of 28 /28
TREBALL FET PEL NENS I NENES DE 4T CURS 2009-2010

treball univers

Embed Size (px)

DESCRIPTION

recerca sobre l'univers

Text of treball univers

  • TREBALL FET PEL NENS

    I NENES DE 4T

    CURS 2009-2010

  • Albert Einstein (14 de mar del 1879 - 18 d'abril del 1955) va

    ser un fsic dorigen alemany, nacionalitzat posteriorment sus i

    estadunidenc. s el cientfic ms conegut i important del segle

    XX.

    1955: Signa un manifest contra el perill nuclear. Mor a

    Princenton. Se li extreu el cervell per a analitzar-lo i la histria

    del cervell desaparegut, guardat en formol per un suposat

    cientfic boig, dna origen a una llegenda fantasiosa, per

    significativa. El dossier secrets sobre les activitats socials i

    poltiques dEinstein que al llarg dels anys havia recollit lFBI

    tenia ms de 1.800 planes.

  • L'astronomia s la cincia que estudia l'univers i els cossos

    celestes o astres.

  • El Big Bang, literalment gran esclat, constitueix el moment que

    del "no res" emergeix tota la matria de l'Univers. La matria,

    fins aquest moment, s un punt de densitat infinita, que en un

    moment donat "explota" generant lexpansi de la matria en

    totes les direccions i creant el que coneixem com el nostre

    Univers.

    Immediatament desprs del moment de la "explosi", cada

    partcula de matria va comenar a allunyar-se molt rpidament

    una duna altra, de la mateixa manera que a l'inflar un globus

    aquest va ocupant ms espai expandint la seva superfcie

  • Una constellaci s un conjunt destels fixes o estrelles sense

    relaci entre ells i que formen un dibuix imaginari.

    Les constellacions tenen un nom oficial.

    Andromeda, Antlia, Apus, Aquila, Aquarius, Ara, Aries, Auriga,

    Bootes, Caelum, Camelopardalis, Cancer, Canes Venatici, Canis

    Major, Canis Minor, Capricornus, Carina, Cassiopeia, Centaurus,

    Cepheus, Cetus, Chamaeleon, Circinus, Columba, Coma Berenices,

    Corona Australis, Corona Borealis, Corvus, Crater, Crux, Cygnus,

    Delphinus, Dorado, Draco, Equuleus, Eridanus, Fornax, Gemini,

    Grus, Hercules, Horologium, Hydra, Hydrus, Indus, Lacerta, Leo,

    Leo Minor, Lepus, Libra, Lupus, Lynx, Lyra, Mensa, Microscopium,

    Monoceros, Musca, Norma, Octans, Ophiuchus, Ori, Pavo,

    Pegasus, Perseus, Phoenix, Pictor, Piscis, Piscis Australis, Puppis,

    Pyxis, Reticulum, Sagita, Sagittarius, Scorpius, Sculptor,

    Scutum, Serpens caput, Serpens cauda, Sextans, Taure,

    Telescopium, Triangulum, Triangulum australis, Tucana, Ursa

    major, Ursa minor, Vela, Virgo, Volans, Vulpecula.

  • Els cometes (del llat Cometa i aquest del grec Kometes, cabellera), junt amb els asteroides, planetes i els seus satllits,

    formen part del Sistema Solar. Sn cossos slids molt semblants

    als asteroides per amb distinta composici, i descriuen rbites

    tan allargades, que aquells que rodegen el Sol, tornen al cap de

    molts anys, tants que fins i tot alguns noms sels ha vist una

    nica vegada.

    Cometes baixes, llatines, franceses o angulars. Sn les

    tradicionals en tipografia. Cometes altes, angleses o saxones, sn

    dues parelles de comes volades amb la primera parella capgirada.

    Sempren en substituci de les cometes baixes quan no es poden

    usar per raons dincompatibilitat. Cometes simples. Tenen un s

    ms restringit

  • Un Forat Negre s un hipottic cos celeste camp gravitatori tan

    fort que ni tan sols la radiaci electromagntica pot escapar de la seva proximitat. El cos est envoltat per una frontera esfrica, anomenada horitz de successos, a travs de la qual la

    llum pot entrar, per no pot sortir, pel que sembla ser

    completament negre.

    Aix sn els forats negres

  • Galileu Galilei (15 de febrer de 1564[2] 8 de gener de

    1642)[1][3] va ser un fsic, matemtic, i filsof itali que va tenir

    un paper important durant la Revoluci Cientfica. Va millorar el

    telescopi, i per tant, lobservaci astronmica, i

    va donar suport a la teoria de Nicolau Coprnic.

    De vegades, se lanomena "el pare de lobservaci

    astronmica", el "pare de la fsica moderna" el

    "pare de la cincia", i el "pare de la cincia

    moderna".Stephen Hawking diu, "Galileu, potser

    ms que qualsevol altra persona, fou el

    responsable del naixement de la cincia moderna."

  • La seva superfcie est plena de crters i posseeix una

    atmosfera molt tnue. Vist des de la Terra, s lobjecte ms

    brillant desprs del Sol, tot i que realment no brilla, ens

    reflecteix la llum del sol.

    s lnic satllit natural de la Terra i lnic cos del Sistema Solar

    que podem observar en detall a ull nu o amb instruments senzills.

    La Lluna reflecteix la llum solar,

    de manera diferent segons el

    lloc on es trobi. Gira al voltant

    de la Terra i sobre el seu eix en

    el mateix temps: 27 dies, 7

    hores i 43 minuts. Aix fa que

    ens presenti sempre la mateixa

    cara.

    El 20 de juliol de 1969, Neil

    Armstrong es va convertir en el

    primer home que trepitjava la

    Lluna, formant part de la missi

    Apollo XI. Els projectes lunars han recollit prop de 400 kg. de

    mostres que els cientfics analitzen.

  • La Terra s el tercer planeta del sistema solar per ordre de

    proximitat al Sol i el cinqu quant a dimetre. Forma part

    dels planetes terrestres i s l'nic cos celeste on s'ha

    confirmat la presncia de vida.

    T un nic satllit natural, la Lluna.

    La Terra realitza els segents moviments de forma

    simultnia:

    Translaci sobre la seva rbita al voltant del Sol,

    moviment que determina les estacions.

    Rotaci sobre el seu propi eix, moviment que determina el

    dia i la nit.

  • Una galxia s de milers de milions destels i de

    nvols de gas i pols. Tot indica que al centre de

    determinades galxies hi ha un forat negre

    supermassiu; tanmateix, s difcil que es puguin

    detectar a causa de la gran densitat destels que

    hi ha a la part central duna galxia.

    Laspecte llets de la part central de la nostra

    galxia observada a ull nu des de la Terra va

    originar el nom de Via Lctia, s a dir cam de llet.

    El mot galxia ve de la paraula grega

    galactos Els diferents materials que

    constitueixen una galxia (estels i nvols de

    gas i pols) estan animats duns anys desprs

    del Big-Bang.

    Els moviments de les galxies provoquen, de vegades, xocs

    violents. En general, per, les galxies

    sallunyen les unes de les altres, com

    punts dibuixats sobre la superfcie dun

    globus que sinfla.

  • s el quart planeta del Sistema Solar. Conegut com el

    planeta roig pels seus tons rosats, els romans li van posar el

    nom del deu de la guerra.

    Abans de lexploraci espacial, es pensava que Mart podia

    tenir vida. Les observacions han demostrat que no en t,

    encara que en podria haver tingut en un passat lluny.

    En les condicions actual, Mart es esterilitzant, s a dir, no

    pot tenir vida. El seu sl s sec i oxidant. A ms, rep del Sol

    massa rajos ultraviolats.

    T dos satllits, Fobos i Deimos. Sn petits i giren rpid

    prop del planeta. Aix va dificultar el seu descobriment a

    travs dels telescopis.

  • Nept s el vuit planeta del sistema solar en proximitat al Sol.

    s un gegant gass i forma part dels planetes exteriors.

    L'interior s roca fosa amb aigua, met i amonac lquids.

    Lexterior s hidrogen, heli, vapor daigua i met, que li dna el

    color blau.

    s un planeta dinmic, amb taques que recorden les tempestes de

    Jpiter.

    Els vents ms forts de qualsevol planeta del Sistema Solar sn

    els de Nept. Molts dells bufen en sentit contrari al de rotaci.

    Prop de la Gran Taca Nept t un sistema de quatre anells

    estrets, primets i difcils de distingir amb els telescopis

    terrestres. Shan format a partir de partcules de pols,

    arrencades de les llunes interiors pels impactes de meteorits

    petits.

    A latmosfera de Nept sarriba a temperatures de 260 C sota

    zero.

    La distncia que ens separa de Nept es pot entendre millor amb

    dues dades: una nau ha de fer un viatge de dotze anys per

    arribar-hi i, quan hi s, els seus missatges triguen ms de quatre

    hores per tornar a la Terra. Fosca shan mesurat vents de 2.000

    Km/h.

  • Nicolau Coprnic (19 de febrer de 1473 - 24 de maig de 1543) va

    ser un astrnom polons.

    Va ser el primer astrnom a formular un amplia cosmologia

    heliocntrica, que va desplaar a la Terra com a centre de

    l'univers.

  • En Astronomia, un

    satllit natural s

    un qualsevol objecte

    natural que gira al

    voltant dun planeta.

    Generalment s

    molt ms petit que

    el planeta i

    lacompanya en la

    seva revoluci al voltant del Sol. En el cas de la Lluna, t una

    mesura tan semblant a la Terra que en compte de considerar a la

    Terra com un planeta i a la Lluna com el seu satllit, es pot

    considerar com un sistema de dos planetes que giren junts

    (planeta doble).

    Per extensi anomenem llunes als satllits dels altres planetes.

    Aix diem: els quatre satllits de Jpiter, per tamb, les quatre

    llunes de Jpiter. Per extensi s'anomena satllit natural o

    llunes qualsevol cos natural que gire al voltant d'un cos que no

    segueixi el Sol.

  • Un asteroide s un objecte slid, compost majoritriament per

    roca i metalls, ms petit que un planeta i que rbita al voltant del

    Sol. Un asteroide s un tipus de planeta menor, encara que sovint

    ambds termes sutilitzen com a sinnims.

    La definici exacta no est determinada. Aix crea certa

    confusi a lhora de saber si cert objecte ha de ser denominat

    com a asteroide, planeta menor o

    qualsevol altre nom. Actualment la Uni

    Astronmica Internacional a travs del

    Minor Planet Center utilitza el terme

    "planeta menor" (i no asteroide) per

    referir-se als objectes ms petits que un

    planeta, ms grans que un meteoroide i

    que no sn ni satllits ni cometes. Tot i

    aix, el terme "asteroide" continua sent

    molt utilitzat per la comunitat mundial

    dastrnoms.

  • Un planisferi representa lesfera de la Terra en un pla,

    mitjanant una projecci geomtrica. Pot ser representat

    mitjanant les lnies imaginries de lequador, els parallels i els

    meridians.

    L'equador s una lnia imaginaria que divideix la Terra en

    dos meitats horitzontals (anomenades cadascuna hemisferi:

    hi ha el del nord i el del sud).

    Els parallels sn lnies imaginries paralleles a lequador. La

    distncia que hi ha de cada parallel a lequador sanomena

    latitud. Si un punt s situat damunt de lequador direm que

    s latitud nord. Si est situat per sota, direm latitud sud.

  • La distancia de Venus al Sol es 243 das, all dura un da ms que

    un ao. G en sentido contrario al de los otros planetas

    La distancia de Venus al Sol es de 108 millones de

    Es classifica com a planeta terrestre, i de vegades se lanomena

    el "planeta germ" de la Terra, perqu sn similars en mida,

    gravetat, i composici general.

    Venus est cobert per una capa opaca de nvols altament

    reflectors d'cid sulfric, cosa que impedeix lobservaci de la

    superfcie amb llum visible. Venus t latmosfera ms densa de

    tots els planetes terrestres. Es creu que Venus, en temps antics,

    tenia oceans semblants als de la Terra, per aquests es van

    evaporar completament quan la temperatura va augmentar,

    deixant una capa desrtica amb roques en forma de lloses.

    Probablement laigua sha dissociat, i, com que Venus no t camp

    magntic, el vent solar s'ha endut l'hidrogen cap a l'espai

    interplanetari. La pressi atmosfrica a la superfcie del planeta

    s 92 vegades la de la Terra.

  • La paraula meteorit significa fenomen del cel i descriu la llum que es produeix quan un fragment de

    matria entra a latmosfera de la

    Terra i es desintegra.

    La paraula meteoroide saplica a la prpia partcula, sense fer

    referncia al fenomen que es produeix quan entra a latmosfera.

    Hi ha moltssim meteoroides que no hi entraran mai.

    Alguns dels meteorits que shan estudiat

    sembla que venien de la Lluna i daltres de

    Mart. La majoria, per, sn fragments

    d'asteroides o de cometes.

    Tamb hi ha corrents de meteoroides, que s'han format per la desintegraci de nuclis de

    cometes. Quan coincideixen amb la Terra

    sorigina una pluja de meteorits (o, si s molt

    intensa, una tempesta) que pot durar uns quants dies.

    Lestudi dels meteorits revela dades interessants. Sn bons

    exemples de la matria primitiva del Sistema Solar, encara que

    en alguns casos les seves propietats han estat alterades.

    El ferro que coneixien els humans abans de

    l'invenci de la forja provenia dels meteorits. Els

    minerals terrestres que contenen ferro no tenen

    resistncia.

  • ELS PLANETES

    NANS

    Un planeta nan s una categoria d'astres

    definit per una resoluci aprovada per la Uni

    Astronmica Internacional el 24 d'agost del

    2006.

    Aquesta resoluci descriu les caracterstiques

    que fan que un astre sigui considerat un

    planeta nan (les tres primeres sn compartides

    amb els planetes i la quarta s la que els en

    diferencia):

    * 1. s en rbita al voltant d'una estrella, per no s ell mateix

    una estrella.

    * 2. s prou massiu com per esdevenir, per la seva prpia

    gravitaci, un cos agregat i per adquirir, grcies a l'equilibri

    hidrosttic, una configuraci arrodonida.

    * 3. No s un satllit.

    * 4. No ha esvat gravitatriament de la

    seva rbita altres cossos vens.

    Segons aquesta definici, Plut es deix

    de considerar un planeta -tal com es fu

    histricament- per esdevenir un planeta

    nan, perqu compleix la quarta

    caracterstica: no ha esvat els seus

    venats de la seva rbita (el Cintur de

    Kuiper).

    Llista de planetes nans

    Plut Ceres Makemake Orcus Sedna Quaoar Caront Varuna i

    Ixi.

  • T un dimetre de 142.984

    km (unes 11 vegades el de La

    seva rbita se situa

    aproximadament a 5 UA

    (750 milions de km) del Sol,

    entre les rbites de Mart i

    Satur la Terra) Va ser

    descobert a l'antiguitat i

    rep el seu nom del pare dels

    dus de la mitologia romana,

    aquell al que els grecs

    anomenaven Zeus i els romans Jpiter. s el planeta amb el

    nombre ms gran de satllits

    coneguts, amb un total de 63. Els

    ms importants sn els quatre

    satllits galileians: I, Europa,

    Ganimedes i Callisto. Jpiter s

    el ms massiu dels planetes del

    Sistema Solar. La seva massa

    equival a unes 310 vegades la de

    la Terra i a unes 2,5 vegades la

    suma de la masses de tots els

    altres planetes. Tamb t el rcord de volum (1.400 vegades el

    de la Terra) i s el planeta amb la velocitat de rotaci ms rpida

    i per tant el perode de rotaci ms curt (menys de 10 hores)

    cosa que dna lloc a un lleuger aplatament fcilment visible des

    de la seva atmosfera est permanentment coberta de nvols

    estructurats en franges horitzontals de colors rogencs. Aquests

    posseeixen una forta dinmica de vents zonals amb velocitats de

    fins a 150 m/s i mostren un alt grau de turbulncia.a Terra per

    telescopis amateurs.

  • L' astrologia (del grec:

    = , astron, "astre, estel" + , logos, "mot") s la doctrina i estudi especulatiu de les

    influncies dels astres sobre el

    mn sublunar, especialment sobre

    el dest dels homes i sobre els

    fenmens meteorolgics segons

    els conceptes predominants abans

    del naixement de la cincia moderna; s un dels molts sistemes o

    tradicions enExisteixen astrologies diferents, segons la cultura

    que les ha desenvolupat:

    Astrologia occidental

    Astrologia xinesa

    Astrologia vdica

    Astrologia mesoamericana

    Astrologia cabalstica

  • Una estrella, estrella o estel s plasma en un equilibri semblant a

    l'equilibri hidrosttic, que genera

    energia mitjanant un procs de fusi

    nuclear. Les estrelles (excepte el sol)

    apareixen com a punts brillants en el

    cel nocturn, i fan pampallugues per

    efecte de l'atmosfera terrestre.

    Les estrelles emeten llum de tots els colors, la barreja dels quals

    fa que les vegem blanques. Tanmateix, en

    moltes estrelles es poden apreciar

    certes tonalitats cromtiques, sobretot

    les vermelles, com s el cas de

    Betelgeuse o b d'Antares. El Sol s

    clarament groguenc. Aix s perqu l'estrella emet ms llum

    groga no pas d'altres colors

    Una estrella tpica es divideix en nucli, mantell i atmosfera. En el

    nucli s on es produeixen les reaccions nuclears que generen la

    seva energia. El mantell transporta aquesta energia cap a la

    superfcie i segons com la transporta, per convecci o per

    radiaci, es dividir en dues zones: radiant i convectiva.

    Finalment, latmosfera s la part ms superficial de les estrelles

    i l'nica que s visible. Es divideix en cromosfera, fotosfera i

    corona solar. L'atmosfera estellar s la zona ms freda de les

    estrelles i en ella es produeixen els fenmens d'ejecci de

    matria

  • Mercuri s el planeta ms proper al Sol

    i el ms petit del Sistema Solar.[ Dna

    una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri

    s brillant , per no es veu fcilment ja

    que noms es pot veure a lalba i al

    crepuscle. Sen sap relativament poc; la

    primera missi dexploraci de Mercuri

    va ser la del Mariner 10 que, entre 1974 i 1975,. La segona s la

    sonda MESSENGER, que nha cartografiat un altre 30% durant la

    seva aproximaci el 14 de gener de 2008. El 2009, la

    MESSENGER far una altra aproximaci a Mercuri i, finalment,

    entrar en rbita el 2011

    El nom catal pel planeta prov dels romans, que el van anomenar

    aix en honor del du Mercuri.

    s el planeta ms petit del

    Sistema Solar, amb un radi

    equatorial de 2439.7 km.[3] Tot

    i que t ms massa s, fins i tot,

    ms petit que els satllits

    naturals ms grans Quan un

    costat de Mercuri s de cara al

    Sol, arriba a temperatures s

  • Saturn s el segon

    planeta ms gran

    del Sistema Solar i

    lnic que t anells

    visibles des de la

    Terra. Es veu

    clarament aplanat

    pels pols a causa de

    la rpida rotaci.

    L'atmosfera s d'hidrogen, amb una mica d'heli i met. s l'nic

    planeta que t una densitat menor que laigua. Si trobssim un

    oce prou gran, Saturn suraria.

    El color groguenc dels nvols t bandes d'altres colors, com

    Jpiter, per no tant marcades. Prop de l'equador el vent bufa a

    500 Km/h.

  • El Sistema Solar est format per una estrella central, el Sol, els

    cossos que lacompanyen i

    l'espai que queda entre

    ells.

    Hi ha nou planetes que

    giren al voltant del Sol:

    Mercuri, Venus, la Terra,

    Mart, Jpiter, Saturn,

    Ur, Nept i Plut. La

    Terra s el nostre

    planeta i t un satl.lit, la

    Lluna. Alguns planetes

    tenen satllits, d'altres

    no.

    Els asteroides sn roques ms petites que tamb giren, la

    majoria entre Mart i Jpiter. A ms, hi ha els cometes que

    s'apropen i s'allunyen molt del Sol.

    De vegades arriba a la Terra un fragment de matria

    extraterrestre. La majoria sencenen i es desintegren quan

    entren a l'atmosfera. Sn els meteorits.

    Des de sempre els humans hem observat el cel. Fa uns 300 anys

    es van inventar els telescopis. Per lautentica exploraci de

    l'espai no va comenar fins la segona meitat del segle XX.

    Des daleshores s'han enlairat moltssimes naus. Els astronautes

    s'han passejat per la Lluna. Els vehicles amb instruments han

    visitat alguns planetes i han travessat el Sistema Solar.

  • El Sol s un estel situat al centre del

    sistema solar. La Terra i tots els altres

    planetes del sistema solar orbiten al seu

    voltant. Els planetes menors, els

    cometes, els meteoroides i tot el medi

    interplanetari que hi ha enmig tamb

    orbiten el Sol. Al ser l'estel ms prxim

    a la Terra (es troba a 150 milions de

    km), s tamb l'astre ms brillant

    del firmament. La seva presncia o

    absncia en el cel determina el dia i

    la nit, respectivament. L'energia

    radiada pel Sol s aprofitada pels

    ssers fotosinttics, els quals

    constitueixen la base de la cadena

    alimentria. Aix, s la principal

    font d'energia de la vida. Tamb aporta l'energia que mant en

    funcionament els processos climtics. s l'estrella ms propera a

    la Terra i l'element ms gran del Sistema Solar.

    El Sol s tamb la nostra principal font d'energia, que es

    manifesta, sobre tot, en forma de llum i calor. L'energia solar es

    crea a l'interior del Sol, on la temperatura arriba als 15 milions

    de graus.

  • Ur, descobert per William Herschel al 1781, s visible sense

    telescopi. Segur que alg lhavia vist abans, per l'enorme

    distncia el fa brillar poc i moure lent. A ms, hi ha ms de 5.000

    estrelles ms brillants que.

    s el set planeta des del Sol i el tercer ms gran del Sistema

    Solar. s tamb el primer que es va descobrir grcies al

    telescopi

    La seva distncia al Sol s el doble que la de Saturn. s tan lluny

    que, des d'Ur, el Sol sembla una estrella ms. Aix s, molt ms

    brillant que altres. Titnia

    s la lluna ms gran d'Ur, amb 1.580 Km. de dimetre. Est

    coberta per petits crters i roques molt rugoses, amb falles que indiquen que les forces internes han moldejat la seva superfcie.

    La seva rbita passa a 436.000 Km. del centre d'Ur. Dna una

    volta cada 8 dies i 17 hores.