FASCICLE V

JOAN MIRÓ

Entre el cel i la terra

» JOANMIRÓ

Aquest moviment artistic sorgit al voltant del 1920 a França, tenia els seus orígens a l’irracionalisme de l’art dadà. Plasma el món dels somnis i el subconscient en un intent de fogir de la realitat lògica i avorrida, i alhora indagar més enllà de la raó humana, és a dir, dins l’esperit.

Els surrealistes actuen sempre d’acord als seus impulsos perquè consideren que és en aquests on hi resideix la puresa de les persones, l’instint més animal. Defensen les obres que néixen de qualse-vol forma d’expressió en la que no s’utilitzi la raó. Els considerats màxims exponents de la pintu-ra surrealista són Salvador Dalí i René Magrit-te.(Foto1 TEXT:Telèfon llagosta, Salvador Dalí Foto2: TEXT:Pluja d’homes, René Magritte. )

Encara que s’emmarqui a la pintura de Miró dins el surrealisme, aquest no pinta imatges oníriques, sinó que posa a l’abast de l’espectador una serie d’elements perquè sigui aquest el qui somniï.

«Crec en la resolució futura d’aquests dos estats, aparentment tan contradictoris, que són el somni i la realitat, en una mena de realitat absoluta, de surrealitat. André Bretón.»

» SURREALISME

FOTO 2FOTO 1Telèfon llagosta, Salvador Dalí Pluja d'homes, René Magritte.

Fill d’una família burgesa benestant, nasqué a Mont-roig (Barcelona). El seu pare, Miquel Miró, es dedicava a l’orfebreria i la rellotgeria a la ciutat de Barcelona. En canvi la seva mare, Dolors Ferrà, era mallorquina, filla d’un ebanista que anava a passar temporades a casa del seu parent barceloní.

» VIDA

A causa dels diferents orígens dels seus pares, Joan Miró va viatgar molt entre aquestes dues terres, la qual cosa el marcaría molt a l’hora de realitzar la seva obra. Des de ben petit va co-mençar a dibuixar (el seus primers dibuixos da-ten del 1901 quan ell tenia 8 anys), però aquells dibuixos eren ben diferents dels que posterior-ment faria. Es tracta de dibuixos realistes en els que s’hi representen tortugues, flors, paisatges

trets del natural... Al 1907, quan Joan havia de començar els estudis secundaris, decidí abocar-se al món de l’art assistint a les classes de la Llotja, cosa que trasbalsà als seus pares que relacio-naven aquesta professió amb personatjes lligats a les dones, la beguda i la vida bohemia de la que ells n’estaven tan allunyats. L’any en els seus pares compraren la masia de Mont-roig al 1904, quan Joan acabà els estudis de la Llotja, entrà

FOTO 3

a treballar a la drogueria Dalmau I Oliveras. Com a conseqüència de la inadaptació als nous treballs, caigué greument malalt. Tot seguit, es retirà una llarga temporada a la masia de Mont-roig estant en contacte amb la natura on, inspirant-se amb els paisatges que tenia al voltant, es decidí a dedicar-se definitivament a la pintura.

Rebé classes de diverses disciplines artístiques a l’Escola d’Art de Francesc Galí i al Cercle de Sant Lluc. Aquests ensenyaments suposaren per ell una millora en la representació de les formes dels objectes i, sobretot, de la figura humana, una de les temàtiques que sempre li havien causat més dificultat arribant-ne a ser, el que podríem anomenar, el seu punt feble.Mentres que dels paisatges i natures mortes de Miró se’n desprèn moviment i vitalitat, els retrats de la seva època de joventut són figures immòbils i gairebé hieràtiques.

Entre el 1916 i 1918 realitzà una sèrie de paisatges que deixaven entreveure les influències del fau-visme, Cezanne (FOTO 4 ) i Van Gogh. (FOTO 5) Totes aquestes obres més una sèrie de retrats fets posteriorment van ser incloses a la seva primera exposició individual que realitzà a les Galeries Dalmau al 1918.

Després d’aquesta exposició i la seva tornada a Mont-roig s’hi pot veure un canvi en el seu esperit a l’hora de treballar. S’inclina pel treball minuciós i lent que es veu reflectit en diverses obres ‘aquesta etapa més detallista.

«El que m’interessa per sobre de tot és la cal·ligrafia d’un arbre o de les teules d’un teulat, fulla per fulla, branca per branca, bri d’herba per bri d’herba.»

Al 1920 Miró viatjà per primera vegada a París, que juntament amb Mont-roig, Barcelona i Pal-ma, és un dels llocs en que s’ha engendrat la seva obra. Encara que durant la seva estada a la capi-

tal francesa entrà en contacte amb les avantguar-des, això no suposà de seguida una renovació en la seva pintura. A causa del trasbalsament que li produïren no va ser fins a la seva segona tornada a París a finals d’any quan es vegueren els fruits d’aquestes influències. Durant aquest segon viatge en que s’instal·là a un taller situat a la Rue Blomet hi romangué du-rant uns quants hiverns patint greus dificultats, tant econòmiques com socials, ja que era un personat-ge tímid i poc enraonador, de manera que no era capaç d’establir contactes per ell mateix. Va ne-cessitar l’ajuda de Llorens i Artigas per introduïr-se dins el món artístic.

La primera exposició a París fou l’any 1921, la qual va ser un fracàs absolut: no va vendre ni una sola tela. Després del fracàs de l’exposició tornà a Mont-roig on seguí amb la pintura detallista i realitzà una de les seves obres més emblemàti-ques d’aquesta etapa: La Masia.

A partir del seu retorn a Mont-roig i després de la seva derrota en l’ambient parisenc, s’hi denotà un canvi en el llenguatge del pintor, aquest impul-sat pel moviment dadá que proposava posar fí a les premisses existents i inventar nous sistemes d’expressió. En aquesta nova etapa deixa de banda el que veuen els seus ulls per recórrer a la càrrega afectiva del món que l’envolta, esdeven-int així una pintura més simbòlica, poètica i plena de fantasia. S’hi veu una esquematització de les formes en un intent de recerca de l’essencialitat dels elemens representats.(Foto6: Text: El carna-val de l’arlequí. 1925.)

El 12 de Juny del 1925 s’inaugurà a la Gale-rie Pierre una exposició de Miró impulsada pels surrealistes, que dia a dia mostraven una admi-ració creixent per la seva obra fins al punt que el màxim representant d’aquest moviment, André Breton, proclamà que Miró era el més surrealista de tots ells. Al contrari que la primera exposició feta a París aquesta sí que va tenir un èxit rotund.El 1929, es va casar amb Pilar Juncosa a Pal-ma de Mallorca i els dos s’instal·laren a París. En

un dels seus viatges a Barcelona al 1931, va ser quan nasqué la seva única filla Maria Dolors.

Entre el 1929 i el 1931, experimentà una crisi d’expressió que ell mateix va anomenar assasi-nat de la pintura, ja que pràcticament substitueix la pintura pel collage i el dibuix. (FOTO 7) A més, per primera vegada, començà a treballar amb objectes com claus, petxines, paper de vidre... afegint-los damunt les teles a l’estil de la pintura Merz, que té els seus orígens en el dadaisme.

Al 1936 i amb motiu de l’esclat de la Guerra Civil se’n tornà a París i posteriorment Varen-geville (Normandia), on a causa del seu drama interior s’endinsà en un procés d’introspecció en el qual ténen un paper fonamental el cel i la nit estrellada, els quals Miró associa a la música. En aquesta etapa començà la sèrie anomenada Constel·lacions.(foto8:text: El bell ocell que des-xifra el desconegut a una parella d’enamorats. 1941.)

«Sentia un profund desig d’evasió. Em tancava en mi mateix deliberadament. La nit, la música i els estels van començar a tenir un paper cada vegada més important en els meus quadres. La música començava a tenir la importància que, els anys vint, havia tingut la poesia...»

FOTO 5

FOTO 4:Els jugadors de cartes, Cézanne

Nit estrellada d’Arles, Van Gogh.

El 1941 amb motiu de l’avenç de les tropes ale-manyes, ell i la seva família decidiren tornar a Barcelona. Això no fou possible, ja que si tornaven Miró podia tenir dificultats pel fet d’haver pres part en una exposició republicana. Degut a això, decidiren traslladar-se a Palma.

Al 1947, visità per primera vegada els Estats Units per a realitzar un mural al restaurant d’un grata-cels, per al que va treballar durant nou mesos. A partir d’aquests nou mesos que passà a Amèrica els encàrrecs d’obres de gran format anaren en augment així com el seu públic.

L’any 1956 es traslladà de manera definitiva a Mallorca. La producció dels següents anys patí un canvi considerable en el seu aspecte més formal deixant protagonisme al traç gestual i violent. Malgrat tot, la seva temàtica seguia sent la de sempre: l’ocell, la dona, el cel i els astres, la te-rra... (FOTO 8)

En arribar els anys setanta l’obra de Miró era re-coneguda i valorada a tot el món i com a mostra d’aquest reconeixement en són les múltiples expo-sicions que es van succeir a diverses ciutats arreu del món: Londres, París, Nova York, Osaka, Mèxic, Caracas, Milà...

El 25 de desembre de 1983 moria a la seva resi-dència de Palma.

FOTO 7Corda i persones. 1935

FOTO 6El carnaval de l'arlequí. 1925.

FOTO 8El bell ocell que desxifra el desconegut a una parella d'enamorats. 1941.

Miró li donà una gran importància als peus, arri-

bant a accentuar-los o representar-los de manera

individual, ja que creia que és a través d'aquests

que l'home entra en contacte amb l'energia de

la terra.

Encara que era un artista purament espiritual i

instintiu es prenia el seu treball d'una manera

molt seriosa i totes i cada una de les seves obres eren intensament meditades.

Tot i que les obres de Miró arribaren tenir uns preus molt elevats no considerava honest rebre quantitats tan grans per un quadre. Preferia preus més honestos. Sovint discutia amb el seu marxant sobre el preu de les pintures i excla-mava

» PENSAMENTS I MANERES D’ACTUAR

Era una persona de poques paraules. A diferència dels artistes que l'envoltaven, qua-si mai participava en les discussions surrealistes i tampoc acostumava a parlar de la seva pintura, possiblement perquè les paraules les considerava insuficients per descriu-re allò que representava la seva obra.

» INFLUÈNCIES

Des de ben petit es va sentir atret pels frescos romànics com el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. L'atreien la simplicitat de les formes, els co-lors vius, les linies segures...

De l'arquitectura de Gaudí reconeix que en va agafar el gust per les formes corbes i ondulants. Als inicis de la seva pintura s'hi poden entreveure característiques fauvistes, encara que el fauvisme de Miró no és el mateix que el de l'escola fran-cesa ja que la seva pinzellada és més gruixuda i lliure que la dels fauvistes.

Les seves majors influències es troben fora de la ciutat de Barcelona, entre Mont-roig i Palma de Mallorca. El blau del cel i el mar de Mallor-ca el copsaren i trasbalsaren, ja que suposaven un contrast amb allò que coneixia de Mont-roig. Dues coses que sempre l'atreien són els peus i els ulls, que es veuen reflectits en moltes de les seves obres.També a Mallorca es fixà amb l'art popular del que n'agafà la seva puresa, tant en la poesia com en l'artesania.

De Modest Urgell, professor de la Llotja, en con-servava el gust pels espais buits, la linia d'horitzó i la presència dels astres.

«Hi trobo la inspiració en les coses més simples. Per a mí, un objecte està viu. Aquesta cigarreta i aquesta capsa de llumins contenen una vida més intensa que la de molts éssers humans.[...]La inmovilitat m'impressiona particularment. Aquesta ampolla i aquest got són coses inmòvils però ténen el poder d'activar la meva ment i conmoure'm l'esperit. És una sensació que no ex-perimento al davant d'un humà que es belluga estúpidament sense parar. Les coses inmòvils es tornen grandioses, més grandioses que les que es mouen.»

FOTO 9Siurell. Art popular mallorquí.

» OBRES REPRESENTATIVES

Maig de 1968. 1973. (FOTO 13)Aquesta obra està dedicada a les revoltes universitàries de París a l’any 1968. L’estil d’aquesta obra va ser el predominant en la seva darrera etapa pictòrica.

Característiques estilístiques:Utilitzava traços negres i gruixuts amb un dinamisme ex-cepcional. Uns traços que poc ténen a veure amb els de El despertar del dia. No obstant, els colors centrals se-gueixen essent els mateixos: groc, vermell, negre i blau.

Per a realitzar aquestes obres s’inspirà en l’artista Po-llock utilitzant el goteig i l’action-painting.

El despertar del dia. 1941. (FOTO 12) Pertany a la sèrie de les Constel·lacions, la icono-grafia de les quals sembla representar l'armonia del cosmos: els personatjes simbolitzen la terra, els astres (quatre línies que s'entrecreuen per un quadrat central o dos triangles oposats), el cel.

Característiques estilístiques: En lloc d'utilitzar la tela com a suport utilitzà un paper mullat i posteriorment gratat al que li aplicà uns colors transparents com a base. Les figures són delimitades per unes línies negres i primes. Els colors que utilitzà son qua-tre: vermell, groc, verd i negre. Les superposicions de les formes determinen aquests colors. Per exemple, si un cer-cle negre es superposa a un altre de vermell, la super-fície comuna en ambdues és groga. Aquesta particular característica en la repartició del color es convertirà en un dels trets típics de l'obra de Miró.

La masia. 1922. (FOTO 11)La masia és una de les obres mestres de l’etapa deta-llista de Miró. Es tracta de la representació de la masia de Mont-roig on hi va viure durant bona part de la seva vida. En aquesta obra s’hi pot veure el desig de Miró per descriure cada un dels elements que formaven part de la seva terra, una de les seves majors fonts d’inspiració. A més mostrava un sentiment especial cap a tot allo humil i espiritual, cap a totes les petites coses.

Característiques estilístiques:La masia és un exemple de la seva etapa més detallista. Defineix minuciosament cada element de la terra amb una pinzellada acurada. Els colors són, en general, tons marrons verds i cels dessaturats.

FOTO 10

FOTO 11

FOTO 12

» MANUAL PER A L’ESPECTADOR

Miró va ser un dels artistes més internacionals d’Espanya. Vols ficar-te dins la seva pell i descobrir com s’ho va fer? En aquest fascícle t’ensenyem a fer un quadre com els seus!

Per a realitzar-lo necessites: tela amb bastidor; pinzell gruixut; pintura groga, blava, vermella i negre; paper de fumar; tabac; 2 grams de mari-huana o bolets al·lucinògens.

Prepara quatre bols amb pintura de diferents colors. D’aquesta manera tindràs més llibertat a l’hora de repartir la pintura per sobre la tela.

Disposa’t a fer un cigarret de marihuana o a menjar els bolets.

Un cop aquestes substàncies t’haguin fet efecte pots començar a esbossar unes figures amb la

pintura negra. Ves fent ratlles, triangles, punts i sobretot rodones...

Omple les rodones amb pintura d’un altre color.

Tot seguit, fes esquitxos on vulguis amb un dels dos colors que et queden per emprar i fes uns quants punts amb el darrer color.

Abans de que la pintura s’assequi, vessa un got d’aigua (si la pintura és acrílica) o dissolvent ( si la pintura es d’oli) sobre un dels costats de la tela.

Suggeriment: si no et vols tacar amb la pintura et recoman que portis un davantall.

FOTO 13

» MARINA CÀNOVES «