UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentació de la UD3 del crèdit 6 del CFGM de CAI

Citation preview

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    1/14

    UD 3. LESMALATIESTRANSMISSIBLES

    Cures auxiliars dinfermeria

    LA CADENA EPIDEMIOLGICAEs denomina cadena epidemiolgica les baules que determinen la

    propagaci duna malaltia transmissible

    Aquestes baules, tamb anomenades FACTORS EPIDEMIOLGICS

    PRIMARS, sn tres:

    Reservori i font dinfecci

    Mecanisme de transmissi

    Hospedador susceptible

    Aquestes baules fonamentals sn infludes pels FACTORS

    EPIDEMIOLGICS SECUNDARIS, que sn:

    Edat

    Sexe

    Estil de vida

    Clima

    Poltica existent

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    2/14

    LA CADENA EPIDEMIOLGICA1. PRIMERA BAULA: RESERVORI I FONT DINFECCIEl reservori s lhbitat o hoste natural del microorganisme patgen en

    qu es troben les condicions necessries per a la supervivncia.

    La font dinfecci es considera lhbitat ocasional de lagent infeccis

    a) Perodes epidemiolgics: En distingim diversos en funci de lacapacitat de lhum per transmetre o no la infecci.

    a) Perode de transmissibilitat: Lhum malalt alliberamicroorganismes, la malaltia s contagiosa (no t perqu

    coincidir amb el perode de smptomes clnics)

    b) Perode de latncia: Temps entre lexposici i linici de latransmissibilitat. El subjecte no s infectiu

    c) Perode dincubaci: Temps entre lexposici a lagent causal ilaparici del primer signe de la malaltia.

    d) Perode de manifestacions clniques: manifestaci dels siptomesde la malaltia

    LA CADENA EPIDEMIOLGICAb) Portadors: Sn les persones que alliberen microorganismes per

    que no manifesten signes ni smptomes de la malaltia.

    Poden classificar els portadors com:a) Portador preco o incubacionari: persona que elimina

    microorganismes per encara no pateix la malaltia (la incuba)

    b) Portador convalescent: persona que elimina microorganismes

    per que ja est clinicament curat.

    c) Portador s: persona que elimina microorganismes, per que mai

    ha patit la malaltia ja que no ns susceptible.

    c) Via deliminaci: Lagent etiolgic ha de tenir una via desortida de lhoste. Generalment coincideix amb la via

    dentrada

    Poden classificar-les en: via respiratria, digestiva, cutnia,

    hemtica o sang, secrecions conjuntivals, orina i secrecions

    genitourinaries.

    FER ACTIVITAT 3 DE LA PGINA 35 DEL QUADERN DACTIVITATS

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    3/14

    2. SEGONA BAULA: MECANISMES DE TRANSMISSIEs coneix com a mecanisme de transmissi els mitjans i les vies que usalagent etiolgic per arribar a lhoste susceptible des de la font dinfecciEs poden classificar en:Mecanismes de transmissi directa: El pas des de la font dinfecci alhoste es produeix de forma immediata. Trobem el contacte fsic,esgarrapades, mossegades i laireTransmissi a travs de les mans: molt important a nivell epidemiolgic idinfeccions hospitalries.Transmissi a travs de laire: medi ms freqent de transmissi demalalties respiratries

    Mecanismes de transmissi indirecta: Pot ser que lagent causal esreprodueixi en el vehicle de transmissi (propagatiu) o que no ho faci(mecnic). Com a exemples trobem: aigua, aliments, sl, objectes,fmits, animals.

    FER ACTIVITATS 10, 11 I, 12 I 13 DE LA PGINA 163 DEL LLIBRE DE TEXT

    LA CADENA EPIDEMIOLGICA

    3. TERCERA BAULA: HOSTE SUSCEPTIBLEs lltima baula de la cadena epidemiolgica. s el candidat a

    emmalaltir i resulta un factor fonamental en la transmissi dun agentinfeccis

    a) Factors dels quals depen la susceptibilitat:EdatBase genticaSexeEstat general de lorganismeConsum de substncies immunodepressoresFamMalnutrici i carncia de vitamina AFactors dexposiciMedi ambientFactors derivats de lacci de lhome

    FER ACTIVITAT 4 DE LA PGINA 36 DEL QUADERN DACTIVITATSFER ACTIVITAT 14 DE LA PG 165 DEL LLIBRE DE TEXT

    LA CADENA EPIDEMIOLGICA

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    4/14

    b) Vies dentrada:Pell

    La conjuntiva o mucosa de lull

    Laparell digestiu

    Els genitals

    Les vies urinries

    Les vies respiratries altres

    i baixes

    La placenta

    La sang

    FER ACTIVITATS 15, 16 , 17 I 18 DE LA PGINA 166 DEL LLIBRE DE TEXT

    LA CADENA EPIDEMIOLGICA

    Fmit (!!!!!)Un fmit s qualsevol objecte o substncia capa de dur a delsorganismes infecciosos (com els grmens o parsits) i per tant, laseva transferncia d'un individu a un altre. Un fmit pot ser qualsevolcosa (com un drap o un cap de la fregona). Les cllules de la pell,el cabell, la roba, i roba de llit sn fonts comunes de contaminacide lhospital

    Els fmits s'associen especialment amb les infeccions nosocomials,ja que sn possibles vies de transmissi de patgens entre pacients

    LA CADENA EPIDEMIOLGICA

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    5/14

    A) MALALTIES TRANSMISSIBLES BACTERIANESESTREPTOCOCPot produr malalties com: faringitis, amigdalitis, infeccions cutnies i

    ferides, escarlatina, septicmia, pneumonia, febre reumtica i

    glomerulonefritis.

    Segons el grau dhemolisi que produeixen es poden classificar en

    diversos grups.

    Les infeccions es divideixen en tres apartats:

    Estat del portador. Sense infecci aparent

    Infecci aguda. Infecci de teixits

    Complicacions tardanesLa infecci es pot extendre a teixits prxims, vasos limftics, ganglis

    regionals, sang (bacterimia). I lespcie ms virulenta pels

    humans s: estreptopcoc beta hemoltic del grup A

    La faringitis estreptoccica s la malaltia causada per aquest

    bacteri ms comuna.

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

    A) MALALTIES TRANSMISSIBLES BACTERIANESESTAFILOCOCAquest gnere est format per trenta-dues espcies i quinze

    subespcies, moltes de les quals sn inofensives i es troben a la

    mucosa i pell dels humans, i en altres animals de sang calenta.

    Tamb formen part de la flora microbiana de l'organisme.

    Aquesta bactria es troba als orificis nassals de prop del 30% dels

    adults sans i a la pell daproximadament el 20%.

    Malalties que pot produr: infeccions dermatolgiques neonatals,

    abscessos mamaris o mastitis, furncols, ntrax, pneumnia,

    endocarditis.

    La disseminaci ms com s a partir de les mans o via aria.

    Individus ms predisposats: Nounats i mares lactants, pacients amb

    grip i malalties pulmonars, malalts afectats de leucmia i

    neoplsies, transplantats i pacients quirrgics.

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    6/14

    A) MALALTIES TRANSMISSIBLES BACTERIANESPNEUMOCOCs un patgen hum que pot causar diverses infeccions i processos

    invasius greus

    Malalties que pot produr: Pneumonia, otitis mitjana aguda, sinusitis i

    meningitis purulenta aguda.

    Freqentment habita al tracte respiratori durant lhivern i primavera.

    Es contagia per les vies respiratries

    Pacients ms predisposats:

    Amb malalties limftiques o de la sang

    Esplenectomitzats (extirpaci melsa) i immunodeprimits Bronqutics crnics o amb lesions prvies pel virus de la grip

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

    A) MALALTIES TRANSMISSIBLES BACTERIANESMENINGOCOCMalalties que pot produr: meningitis, artritis i altres mettasis sptiques

    (disseminaci de grmens patgens)

    El meningococ noms infecta els humans i mai ha estat allat en animalsperqu no pot obtenir ferro a partir de fonts que no siguin humanes.

    Existeix com a flora normal a la nasofaringe en un 15,5% dels adults (com el

    que presenten infeccions de vies aries altes, fumadors i

    amigdalectomitzats).Els ms importants pel que fa a malalties sn els grups A, B i C (es classifiquen

    segons les caracterstiques de la seva cpsula). El grup A dona lloca a

    l'nica forma de meningitis bacteriana que se sap que es produeix enforma de brots epidmics

    El meningococ es transmet a travs de l'intercanvi de saliva i altres secrecions

    respiratries durant les activitats com la tos, els petons i xuclar alguns

    objectes, com les joguines (fmits). Encara que al principi produeixsmptomes generals com fatiga, que pot progressar rpidament incloent

    febre, mal de cap i rigidesa en el coll, fins al coma i la mort

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    7/14

    A) MALALTIES TRANSMISSIBLES BACTERIANES

    SALMONEL.LAMalalties que pot produr:

    Infeccions tifoides (febre tifoide): Febre, postraci, dolor abdominal,exantema rosat. Contagi per femtes, orina i higiene inadequada, directe,

    relacions sexuals i personal sanitari al canviar roba de llit

    No tifoides (salmonella enteritidis): Febre, gastroenteritis. Contagi percontacte amb animals infectats, aliments dquests animals, excrements.

    BRUCEL.LA (Febre de malta)

    Es contagia per contacte amb excrecions danimals afectats, per ingerir lleto productes lactis. Rara la transmissi directa entre persones.

    Pacients ms predisposats: Carnissers, caadors, ramaders, veterinaris, nens

    (ingerir llet crua)Smptomes: febre, debilitat, sudoraci i dolors generals

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

    A) MALALTIES TRANSMISSIBLES BACTERIANESLEGIONEL.LAHi ha diverses espe`cies, per la que ms afecta a lhum s la

    legionella pneumophila que es troba en ambients amb alt grau

    dhumitat relativa. Viu en rius i llacs i aigua clorada (com aixetes i

    dutxes).

    Es dissemina suspesa en aerosols, es transmet per via respiratria quanarriben els grmens en gran quantitat o el pacient est debilitat.

    CLOSTRIDISPoden causar: gangrena, ttanus i botulisme.

    Sn bacils abundants a la pols, sl, vegetaci i tracte intestinal

    danimals i humans.

    Normalment causen intoxicaci alimentria lleu o contaminaci

    accidental de ferides.

    Les espcies ms patgenes afecten els nervis i destrueixen teixits quan

    es troben en ambient anaerobi.

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    8/14

    A) MALALTIES TRANSMISSIBLES BACTERIANESTUBERCULOSI (Mycobacterium tuberculosis o bacil de Koch)) La tuberculosi s una malaltia contagiosa produda pel bacil

    Mycobacterium tuberculosis. La poden patir les persones i tamb algunsanimals. En els ssers humans afecta principalment els pulmons, encara quetamb es pot focalitzar en qualsevol altre rgan (sobretot ronyons, ossosllargs, vertebres, ganglis limftics)

    Normalment, la tuberculosi t una evoluci lenta (durant mesos o fins i totanys), encara que es pot presentar d'una forma aguda i ms greu en lespersones amb poques defenses com, per exemple, els infants, la gent gran,les persones portadores del virus de la sida o amb cncer, els diabtics, etc.

    La malaltia destrueix lentament l'rgan afectat i, en el cas dels pulmons, hi

    arriba a formar el que es coneix com a ''cavernes''. El contagi de latuberculosi pulmonar es fa per via aria. En absncia de tractament, lapersona amb tuberculosi pulmonar contagia, per terme mitj, entre deu iquinze persones l'any. Pot ser evitada i curada si es pren seriosament comuna amenaa per als individus i per a la salut pblica. Aix exigeix unaprevenci, una diagnosi i un tractament eficaos i oportuns.

    FER ACTIVITATS 15, 16 , 17 I 18 DE LA PGINA 166 DEL LLIBRE DE TEXTACTIVITAT 5 PAG 37

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

    B) MALALTIES TRANSMISSIBLES VRIQUESMALALTIES PRPIES DE LA INFNCIAXARRAMPIEl xarampi s una malaltia vrica aguda caracteritzada per unaerupci vermellosa a la pell, que pot cobrir tot el cos. s altamentcontagiosa i s'incuba a les cllules de la faringe i als conductes

    respiratoris.Dura, com a terme mitj, entre set i deu dies. La malaltia s msgreu en infants molt petits i en adults. Poden presentar-secomplicacions del xarampi a conseqncia de replicaci vrica osuperinfecci bacteriana, que inclouen otitis, pneumnia iencefalitis.

    Aix mateix, s una malaltia molt greu entre els infants desnodrits, ipot provocar fins i tot la mort. El xarampi s una malaltia que donaimmunitat de per vida, per tant un cop patit no es repeteix lainfecci per totes les persones que no han patit la malaltia ni hanestat vacunades sn susceptibles de patir-la.

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    9/14

    B) MALALTIES TRANSMISSIBLES VRIQUESMALALTIES PRPIES DE LA INFNCIARUBOLALa rubola s una infecci contagiosa que es presenta amb unaerupci a la pell i que pot anar precedida d'un perode d'un a cincdies de duraci amb febre, mal de cap o conjuntivitis. Tamb sconeguda amb els noms de rosa, xarampi alemany, xarampi detres dies i rosola epidmica.

    Normalment, la rubola s lleu i fins i tot pot passar inadvertida. Encanvi, s perillosa per al fetus des de la concepci i fins als sis primersmesos d'embars, ja que pot patir la sndrome de la rubola

    congnita, que pot afectar-li tots els rgans o donar lloc a un partprematur o a una mort fetal. Les manifestacions ms freqents de larubola congnita sn: sordesa, defectes cardacs, anomaliesneurolgiques, defectes oculars i alteracions ssies, entre altres.

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

    B) MALALTIES TRANSMISSIBLES VRIQUESMALALTIES PRPIES DE LA INFNCIAPAROTIDITISLa parotiditis, o galteres, s una malaltia vrica aguda i contagiosa que escaracteritza per la inflor d'una o ms glndules salivals, generalment les partides.Normalment la malaltia s benigna i autolimitada, per, de vegades, podenaparixer complicacions: la ms freqent en els nois, desprs de la pubertat, s

    l'orquitis (inflamaci del testicle) i en les noies l'ooforitis (inflamaci de l'ovari).Les parotiditis es ms comuna en nens d'entre dos i dotze anys que no han estatvacunats contra la malaltia, encara que la infecci pot ocrrer a qualsevol edat iles complicacions sn ms habituals en els adults.

    Generalment, el temps que transcorre entre l'exposici al virus i el momentd'emmalaltir (perode d'incubaci) s de dotze a vint-i-quatre dies.En un percentatge petit de casos, el virus de la parotiditis pot infectar: el sistemanervis central, el pncrees i els testiclesLa parotiditis era una malaltia comuna durant la infantesa que, en l'actualitat, hadisminut el nombre de casos grcies la vacuna triple vrica, inclosa en el calendarivacunal.

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    10/14

    B) MALALTIES TRANSMISSIBLES VRIQUESMALALTIES RESPIRATRIESRefredat com, grip, faringitis, laringitis i traqueobronquitis

    El refredat s una malaltia lleu provocada per virus. Els smptomesque causa sn: mocs, nas tapat, mal de coll i de cap, tos i ullsplorosos. Acostuma a comenar pel nas i per la gola, i desprs potbaixar als bronquis. Al cap d'uns quants dies es cura sensetractament. Es poden patir entre dos i cinc refredats l'any. Lescriatures en tenen ms.

    No s'ha de confondre el refredat amb la grip, tot i que tamb suna malaltia causada per virus. La grip apareix com a epidmia a

    l'hivern, coincidint amb els mesos de fred. Comena de cop, ambfebre alta (39 o 40C), dolors musculars, mal de cap i de coll,malestar general, nas tapat i tos seca. Pot provocar diarrees,nusees i vmits (sobretot en infants). La febre que provoca la gripdura de quatre a cinc dies, i la tos i el cansament poden durar tressetmanes.

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

    B) MALALTIES TRANSMISSIBLES VRIQUESMALALTIES DIGESTIVESHepatitis vrica aguda

    Hi ha diferents tipus dhepatitis vrica, segons el virus que la causa:Hepatitis A: s una malaltia del fetge causada pel VHA. Es transmet pelcontacte amb deposicions d'un altre malalt, per falta d'higiene a la llar o b el elconsum d'aliments contaminats i deficientment rentats. Pot afectar qualsevol

    persona i tenir carcter epidmic en aquells llocs que no compten ambtractament adequat de les seues aiges. Avui en dia hi ha vacunes que podenprevenir.

    Hepatitis B: s una malaltia greu causada per un virus que es transmet per lasang o per via sexual des d'un malalt amb hepatitis activa o d'un portador sa delvirus(VHB). Pot causar una infecci aguda i persistir en la sang tota la vida,causant cirrosi al fetge, cncer del fetge, insuficincia heptica i la mort. Tambhi ha una vacuna per a la seva prevenci.L'hepatitis C: s una malaltia del fetge causada pel VHC que es troba en la sangde les persones que tenen la malaltia. La infecci del VHC tamb s transmesamitjanant el contacte amb la sang d'una persona infectada(en etapad'activitat o portaci del virus) i tamb s causa d'hepatitis crnica, cirrosi,insuficincia heptica i mort.

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    11/14

    B) MALALTIES TRANSMISSIBLES VRIQUESMALALTIES DIGESTIVESHepatitis vrica aguda

    Hepatitis D: s un virus defectus que necessita el virus d'hepatitis B per a existir.El virus de l'hepatitis D (VHD) es troba en la sang de les persones infectades ambel virus.

    Hepatitis E: s un virus (VHE) que es transmet en forma molt semblant al virusd'hepatitis A. Es dissemina a travs d'aigua contaminada.Hepatitis F: D'aparici recent, pot ser el mateix conegut com G.Hepatitis G: s el virus ms nou, es coneix poc. Es creu que es transmet a travsde la sang sobretot en persones que usen drogues endovenoses, i se suposa queest relacionat amb altres malalties i tractaments relacionats amb la coagulaci

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

    B) MALALTIES TRANSMISSIBLES VRIQUES /PRIONSMALALTIA DEL SISTEMA NERVIS CENTRAL-MALALTIES CAUSADES PER PRIONSCertes malalties infeccioses que afecten al sistema nervis central es van

    classificar a l'inici com a malalties causades per virus lents, doncs trigavenmesos o anys en desenvolupar-se. Entre aquestes malalties es troben:

    Encefalopatia espongiforme bovina(BSE) Tamb coneguda com a malaltia de

    les vaques boges, s una malaltia neurolgica degenerativa, que causa unadegeneraci espongiforme al cervell (acumulaci de vacuoles a les neurones icl.lules del teixit conjuntiu) i a la medulla espinal. T un perode d'incubacid'uns 5 anys. Es va detectar per primera vegada al Regne Unit a finals del 1985.Aviat es va transformar en epidmia, i en el pic ms elevat, al 1993, es vandetectar ms de 3000 casos de BSE al mes, amb una incidncia anual de l'1% dela poblaci britnica bovina. La teoria acceptada s que la BSE va sorgir com aconseqncia d'alimentar el bestiar bov amb farina de carn i ossos obtingutsd'ovelles infectades. Es va prohibir l'alimentaci de rumiants amb protenesderivades de rumiants (llevat la llet)i l'epidmia de la BSE va disminuir rpidament.Es creu que la malaltia es va transmetre als humans mitjanant la ingesta deproductes crnics provinents de bovins infectats per la BSE. En els humans,aquesta malaltia es coneix com a nova variant de la malaltia de Creutzfeld-Jakob.

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    12/14

    Sndrome dAlpers: s una malaltia degenerativa del sistema nervis central que afectaprincipalment a infants. El quadre simptomatolgic s un retard mental progressiu,hipotnia (disminuci del to muscular), espasticitat (smptoma degut a un trastorn motordel sistema nervis central en que alguns msculs es troben constantment contrets) quepot derivar en una tetraplegia i una progressiva demncia. Es donen convulsions, quepoden ser de tipus epilptic. Tamb es pot presentar sordera, o atrfia ocular, que sovintdna lloc a ceguera.

    Encefalopaties espongiformes transmissibles (TSE):Aquest nom s degut a qu en totes aquestes malalties les neurones desenvolupen grans

    vacols que confereixen al te ixit cerebral un aspecte microscopi similar a una esponja. Esconegut que cap de les malalties TSE mostra signes de processos inflamatoris o febre, fetindicatiu que el sistema immune no s'activa ni es deteriora per la malaltia.

    Malaltia de Creuzfeldt-Jakob(CJD): trastorn del cervell progressiu poc freqent, similar i quepot arribar a ser idntic al kuru. Aquestes malalties, que poden ser mortals, tenensmptomes similars que suggereix la seva estreta relaci. Apareix aproximadament als 60

    anys, i comporta prdues de memria, falta de coordinaci i alteracions de la visi i canvisde comportament, amb una letalitat del 90% en el perode d'un any desprs dediagnosticar la malaltia.

    Kuru: s un trastorn cerebral degeneratiu del poble Fore de Papua (Nova Guinea).Aquesta malaltia es transmetia per canibalisme ritual. El seu nom significa tremolor. Causaafeccions tant psicolgiques com neurolgiques que acaben am la vida del pacient enuna mitjana de 12 mesos. Es caracteritza per falta de coordinaci muscular del tronc, malsde cap constants, dolors i tremolors de les extremitats.

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

    C) MALALTIES TRANSMISSIBLES PER FONGS (MICOSIS)HISTOPLASMOSIMalaltia causada per Histoplasma capsulatum, que es manifesta per

    lesions pulmonars i disseminaci a la sang. LA infecci s

    conseqncia de la inhalaci despores del fong, que hi ha a la

    terra o pols contaminades per excrements de ratpenats i aus

    CRIPTOCOCOSIInfecci causada per la inhalaci de la terra contaminada amb

    llevat Cryptococus neoformans. Pot causar malaltia localitzada en

    els pulmons, o disseminar-se sobretot a les meninges, per tamb

    ossos, pell, vsceres o altres rgans.

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    13/14

    D) MALALTIES TRANSMISSIBLES PER PARSITSPROTOZOUSTOXOPLASMOSIProduda per toxoplasma gondii que pot afectar de diverses formes, des de una

    fectaci lleu dels ganglis limftics fins a malaltia del SNC, que pot ser mortal, corioretinitis

    i retard mental. Ms del 80% de les infeccions toxoplasmtiques sn asimptomtiques. La

    toxoplasmosi pot ser aguda o crnica, simptomtica o asimptomtica. Els smptomes en

    l'aguda acostumen a ser de curta durada i autolimitats, como una grip, mal de cap,

    dolors musculars, inflamaci dels ganglis limftics

    La forma ms com de contagi s per excrements de gats (que sn lhoste definitiu, junt

    amb 6 felins ms), tamb pot transmetres per carn crua o poc cuinada de vaca, porc

    o corder (per tant es pot considerar tamb un zoonosis). Altres vies de contagi poden ser

    la transplacentria o transfusi sangunia.

    GIARDIASIInfecci a lintest prim per Giardia lamblia, que pot cursar de forma asimptomtica o

    produr flatulncia intermitent i malabsorci crnica (diarrees).

    LA transmissi ms com s per aigua contaminada amb femta infectada.

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

    D) MALALTIES TRANSMISSIBLES PER PARSITSHELMINTSASCARIASIInfecci per Ascaris lumbricoides, que ocasiona smptomes pulmonars precoos i

    intestinals tardans. s la infecci intestinal per helmints amb ms prevalena.

    La infecci comena amb la ingesta dous continguts en femta humana. Les larveseclosionen a l'intest arriben als pulmons i finalment migren al tracte respiratori. Des d'ell

    sn reabsorbits i maduren a l'intest arribant a fer 30 cm de llargada i s'ancoren a laparet intestinal.

    Les infeccions normalment no presenten smptomes, per poden anar acompanyadesdinflamaci, febre i diarrea, i hi pot haver problemes seriosos si els cucs migren a altresparts del cos.HIDATIDOSI o EQUINOCOCCOSIInfecci per larves dEchinococcus granulosus que pot provocar la formaci de quists

    en el fetge o, de manera ms espordica en altres rgans.

    La via dentrada s digestiva, afavorida per hbits higincis. El contagi es produeix per

    ous presejts en excrements procedents de gossos, llops i altres cnids que sn ingerits

    per animals herbvors o humans. Existeixen tres formes diferents de la equinococcosi enels humans, cadascuna d'elles s causada per les larves de diferents espcies de la

    tnia del gnere Echinococcus

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

  • 5/28/2018 UD 3 Cadena Epidemiologica i Malalties Transmissibles

    14/14

    E) MALALTIES TRANSMISSIBLES. ZOONOSISZoonosis sn malalties que es transmeten de forma natural dels animals

    vertebrats a lhome i viceversa. Tamb sn conisderades malalties

    infeccioses (bacterianes o vriques) que, encara que habitualment no es

    transmeten entre hum i animals, poden afectar als dos.

    Les zoonosis poden afectar a la poblaci en general, per especialment

    a grups de traballadors, aleshores es converteixen en malalties

    professionals (per traballs amb contacte directe amb animals o els seus

    cadvers, manipulaci de restes danimals, transport de mercaderies,

    treballs en laboratoris o hospitals o sanatoris.

    LA millor manera deliminar el risc dorgen professional consisteix ensuprimir reservoris i vectors. Aix doncs, sadopten una srie de mesures

    preventives (inspecci i control destabliments productors alimentaris,

    desparasitaci interna i externa danimals de companyia, xerrades i

    informaci)

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES

    E) MALALTIES TRANSMISSIBLES. ZOONOSISLes zoonosis es poden classificar des de diferents punts de vista.

    En funci de lagent infecci:

    zoonosis bacterianes, vriques o parasitries

    Segons el tipus de reservori:

    Antropozoonosi: reservori hum, i aquest transmet la malaltia als animals

    Zooantroponosi: reservori animal, i aquest transmet la malaltia als humansSegons el cicle biolgic de lagent etiolgic:

    Zoonosi directa: es transmeten dun hoste (vertebrat infectat) a un altre hostesusceptible de contraure la infecci de forma directa, per un objecte cotnaminat

    o un vector mecnic

    Ciclozoonosi: lagent causal per completar el seu cicle evplutiu requereixdiversos hostes

    Metazoonosi: les infeccions es transmeten per vectors invertebrats (insectes,arcnids)

    Saprozoonosi: Tenen al mateix temps un hoste vertebrat i un lloc dedesenvolupament no animal, com la materia orgnica, el sl i les plantes

    PRINCIPALS MALALTIES TRANSMISSIBLES