8/12/2019 Un projecte per a tots

1/34

Un projecteper a tots

Programaelectoral2012

8/12/2019 Un projecte per a tots

2/34

8/12/2019 Un projecte per a tots

3/34

La situaci de crisi poltica i econmica queCatalunya travessa actualment no sentn sensela labor que el nacionalisme ha realitzat en elsdarrers trenta-dos anys. El cam emprs peraquells que desitgen el trencament amb Espanyaha malbaratat talent i recursos en la creacidestructures com si Catalunya fos un Estat;aquesta actitud ha arraconat tot all relacionatamb Espanya i ha marcat el perfil duns governsque shan dedicat a la deconstrucci de lEstat,marginant a una majoria de ciutadans que sesenten igual de catalans que despanyols. Lacreaci destructures administratives parallelescom sn els Consells Comarcals, institucionsduplicades com el Sndic de Greuges, el controlde la societat civil a travs de subvencionsa associacions i mitjans de comunicaci, oun sistema educatiu al servei dun projecteuniformador, han minvat la capacitat de la societatcatalana dactuar davant el retrocs en lesllibertats i en lEstat del benestar que ha situat alsciutadans en uns nivells de desigualtat alarmants.

No hi ha res del que sha dit anteriorment que

hagus estat possible sense els successiuspactes entre uns partits (nacionalistes, PartitPopular i Partit Socialista) molt ms preocupatsper laritmtica parlamentria per a perpetuar-seal poder a les seves respectives CCAA i al GovernCentral, que no pas pels problemes dels ciutadans;ms preocupats per atendre els seus interessospartidistes i pel manteniment de les sevesxarxes clientelars que per donar solucions a lesnecessitats de la ciutadania.

Per tot aix, considerem imprescindible dur aterme un projecte poltic de reformes ambiciosesque Cs recull en el seu programa i que donenresposta als principals anhels, inquietuds iproblemes de la nostra societat:

PREMBUL

Desig de convivncia i prosperitat mitjanant lareactivaci econmica i la creaci de llocs detreball.

Regeneraci de la nostra democrcia per taldaugmentar la transparncia en els assumptespblics i posar fi a la corrupci i la partitocrcia.

Racionalitzaci de les administracionspbliques perqu siguin ms eficients evitant elmalbaratament. Gastar menys i millor. Perseguirel frau fiscal perqu tots paguem.

Garantir lEstat del Benestar: sense retallades ensanitat, educaci, pensions o serveis socials.

Defensa dels drets i de les llibertats individuals.A Cs sabem que el millor avenir per a Catalunyai els catalans, que el futur millor i ms prsperest amb Espanya i Europa.

8/12/2019 Un projecte per a tots

4/34

La separaci ja s lobjectiu declarat delnacionalisme que fa trenta anys que governa

a Catalunya i, per tal daconseguir-lo, no dubtaen adoptar una estratgia de confrontaci iimposici per tal dallunyar Catalunya de la restadEspanya. El nacionalisme, en nom de Catalunya,no repara en dur a terme repetitius discursosvictimistes, constants exigncies i desafiamentsa lEstat de dret, de la mateixa manera querealitza imposicions lingstiques i identitries quevulneren els drets i les llibertats duna majoria dela ciutadania.

El trencament produiria un estrip a la societatespanyola i catalana en la que els ciutadans sesenten catalans i espanyols en graus diferents.Provocaria una fractura que afectaria els dretscivils, poltics i econmics. La secessi s unacte greu que comporta unes conseqnciesmolt importants per a tots els ciutadans delpas, que quedaria escindit afectant a les futuresgeneracions. La secessi provoca divisi,

enfrontaments i confrontaci a les institucions, alcarrer, dins les famlies, a les empreses i entre elsamics.

Per aix, Cs defensa clarament la superioritattico-poltica de la convivncia, compartint unprojecte de reforma poltica, canvi econmic isocial, tolerncia, lleialtat, confiana i respectemutu. Davant daquells per als qui la identitat snica i excloent, davant daquells que ens volen

fer escollir entre catalans i espanyols, nosaltresdiem que s millor i ms enriquidor sentir-secatal-espanyol-europeu. Els ssers humans tenimidentitats complexes, superposades, compartides,que sempre sumen i mai resten. En el mn globalen el qual vivim, la suma didentitats constituirms que mai un avantatge per a obrir-se a la resta.

Considerem que la divisi, la confrontaci iel trencament introdueixen riscos, tensions,

incerteses i dificultats en el cam per a sortirde la crisi i millorar les condicions de vidadels catalans i la resta despanyols. Si ensmantenim units, els beneficis econmics i socials

seran millors que els que sobtindrien amb laindependncia. La contnua confrontaci ha de

donar pas a que, juntament amb la defensa delsinteressos particulars, es defensi linters delconjunt dEspanya. Per a Cs no hi ha interessoscontraposats entre els ciutadans de Catalunya ila resta despanyols: els interessos duns i altressn interdependents i, per aix, considerem quela millor i ms positiva manera datendrels sconjuntament i dins el marc dun inters com.

Amb la separaci de Catalunya de la resta

dEspanya, grans i petites empreses de Catalunyaes veurien afectades per lentrada en vigorduns aranzels per a exportar o per ls dunamoneda diferent a leuro. Aquesta nova situaciapujaria els costos de manera important i totesaquestes empreses perdrien competitivitat ivalor comparades amb les seves competidoresinternacionals, incloses les espanyoles, motiu quecomportaria que moltes daquestes empreses esplantegessin si els compensa o si tindria sentit

o no seguir a Catalunya. No existeix una sortidacatalana de la crisi econmico-financera quepatim actualment: existeix una sortida catalanya-espanyola-europea. Necessitem ms Europa,ms unitat poltica, econmica i financera dinsla Uni Europea per a fer front a una crisi queamenaa la seva prpia supervivncia. I, en aquestcontext, la independncia resulta especialmentcontraproduent.

Per tot aix, Cs ofereix un projecte poltic deconvivncia per a tots aquells que es volenseguir sentint catalans, espanyols i europeus.Cs vol representar i ser la veu de tots aquellsque prefereixen pactar i no pas trencar i quepensen que la soluci no s el trencament, sin laconvivncia.

CAPTOL I

Un projecte com per la convivnciai la uni davant el trencament i la separaci

3

8/12/2019 Un projecte per a tots

5/34

1. El que a tots afecta, entre tots es decideix Cs s un partit profundament democrtic que fa propiel principi de que all que a tots afecta, entre tots esdecideix. La integritat territorial dun Estat afectat a tots elsseus ciutadans i no noms a aquells que volen separar-se; afecta als drets poltics, civils i econmics de tots elsespanyols. Per aquest motiu, Cs soposa a cap tipus dereferndum o consulta sobre la separaci de Catalunya dela resta dEspanya que no es dugui a terme a travs delsprocediments constitucionals i que sigui aprovat per lesCorts Generals dipositries de la sobirania nacional querecau sobre el conjunt dels espanyols.

2. Defensa de la igualtat de drets i llibertats Per a nosaltres, el subjecte i lobjecte de la vida polticas el ciutad i no pas els territoris; i el seu instrument pera garantir la llibertat i la igualtat, les institucions. Per aix,Cs defensar la igualtat de drets i llibertats de tots elsespanyols independentment de la Comunitat Autnoma en laque resideixin.

3. Lleialtat institucional Defensarem la lleialtat institucional i la cooperacientre les diferents instncies del poder poltic: el central,lautonmic i el local.

4. Defensa de la legalitat democrticaAcatarem i farem acatar les lleis i sentncies, ja que snexpressions de la voluntat popular; el seu compliment perpart dels representants i poders pblics ha de ser exemplar.Concretament, vetllarem pel compliment de la sentncia delTribunal Constitucional sobre lEstatut.

Cs exigir el compliment de la legalitat vigent en matriade smbols a totes les institucions de Catalunya.

Un projecte com

per la convivnciai la uni davantel trencamenti la separaci

04

8/12/2019 Un projecte per a tots

6/34

El model dEstat autonmic, que hauria deconjugar diferncia amb igualtat i integrarlautonomia amb la unitat en la prestaci deserveis i la garantia dels drets de la ciutadania,

ha donat peu, en molts aspectes, a estructuresadministratives i poltiques duplicades i inconnexesque afavoreixen la fragmentaci, la desigualtat ila discriminaci entre ciutadans; tamb dificultala mobilitat dins el territori espanyol, amenaa launitat del mercat i augmenta considerablementi innecessria la despesa pblica. A ms a ms,grcies al nacionalisme, estem sent testimonis delapropiaci de les institucions autonmiques per,per una banda i des de la ms absoluta deslleialtat,erosionar lEstat del qual formen part i, per altrabanda, vulnerar els drets i les llibertats delsciutadans, all on collisonen amb la nova identitatque es vol imposar.

Resulta evident la necessitat de dur a terme unareforma de lEstat autonmic, i el cam per aaconseguir-lo no es basa ni en establir modelscompetencials diferenciats en funci de la CCAA,ni en signar acords bilaterals entre lEstat centrali cada CCAA. Els acords, com en qualsevol pas

federal, shan de prendre de manera multilateralen aquells rgans os es troben representadestant les CCAA, com lEstat central. Lasimetriacompetencial noms s acceptable si la causa sque algunes CCAA, per decisi prpia, renuncienal transferiment dalgunes competncies que,per dret, els serien correspostes. En cap cas,lasimetria ha de produir privilegis, ni laparici deCCAA de primera i de segona classe; de ciutadansde primera i de segona.

La reforma de lEstat autonmic sha dorientarals segents punts: 1) racionalitzar el seufuncionament i la seva despesa; 2) introduir ipotenciar els elements de coordinaci entre lesdiverses Administracions per tal de preservar lacoherncia i la unitat del conjunt; 3) mantenir laseva capacitat de benestar, progrs i cohesi;i 4) corregir les disfuncions que acabarientransformant un sistema sanitari, educatiu, deseguretat, judicial, etc., nic en disset sistemes

diferents i inconnexos.

1. Delimitar competncies Mitjanant la modificaci dels articles 149 i 150 de laConstituci per tal destablir una relaci estable i claraentre les competncies de lEstat i de les CCAA, posant fi,

daquesta manera, al perode constituent en qu es trobade forma permanent la Constituci, en conseqncia delactual redactat de larticle 150.2.

2. Reforma del Senat Impulsarem la reforma del Senat per a convertir-lo en unavertadera cmera de representaci territorial i accentuar elseu perfil despai de trobada, de cooperaci i de concertacientre les diverses Comunitats Autnomes i lEstat; perqutingui un paper central en la cooperaci horitzontal entreles autonomies i entre les autonomies i lEstat, tant ensentit ascendent, s a dir, essencials per a la participaci

autonmica en la determinaci de les poltiques de lEstat;com en sentit descendent, promovent limpuls de lespoltiques autonmiques a iniciativa de les institucionscentrals de lEstat. Tamb defensarem un canvi de la LleiElectoral per a reforar el paper del Congrs com a cmerade representaci proporcional de tots els espanyols i de ladefensa de linters general.

3. Augmentar la coordinaci i la collaboraci entre lesComunitats i lEstat Leficcia dun Estat Autonmic exigeix lexistncia

drgans dintegraci i de coordinaci multilaterals onsacordin, entre les Comunitats Autnomes i el GovernCentral, poltiques comunes que uneixin els diferentsinteressos autonmics amb linters general dEspanya.Exigeix a ms la implantaci de consorcis integrats perrepresentants del Ministeri que correspongui i els diferentsDepartaments autonmics en les rees deducaci, sanitat,seguretat pblica i recursos naturals, de la mateixa maneraamb els instruments de redistribuci econmica i gestitributria.

4. Reformar el sistema de finanament autonmic Promourem una reforma del sistema de finanamentautonmic dins el marc de la LOFCA al llarg del 2013,mitjanant un acord multilateral entre el Govern dEspanyai el conjunt de les Comunitats Autnomes de rgim comdins el si del Consell de Poltica Fiscal i Financera. Aquestareforma sha de fonamentar sobre els principis digualtat,autonomia, suficincia financera, corresponsabilitat fiscal,transparncia i ordinalitat.

Establirem lmits de despesa i endeutament a lesComunitats Autnomes per tal que siguin obligades a ser

corresponsables de la gesti de tributs, de manera quehagin dadequar els seus nivells dingressos a les despeses,assumint el cost poltic de tenir una major pressi fiscal alhora doferir els diversos serveis pblics.

CAPTOL II

Reformar Espanya, no pas trencar-la

5

8/12/2019 Un projecte per a tots

7/34

Suprimirem el desajustament de dos anys respecte alcicle econmic en les liquidacions pressupostries de lesComunitats.

Enfortirem el paper dels organismes independents deles administracions que fiscalitzaran lestat dels comptespblics per tal de donar informaci, transparncia al sistemai recomanacions als gestors pblics.

Deixarem sense efecte els acords signats amb lesDiputacions Provincials que gestionen la creaci dunaHisenda separada a Catalunya i sadoptaran totes lesmesures que siguin necessries per tal daconseguir unahisenda compartida entre les Comunitats Autnomes ilAdministraci General de lEstat dins el marc de revisi dela LOFCA.

5. Reforma i racionalitzaci de les administracionspbliques Cs transformar ladministraci pblica catalana en unaAdministraci de tots i per a tots, on el clientelisme poltic ila corrupci no hi tinguin cabuda. Aquesta reforma es basaren una racionalitzaci de ladministraci que disminuir laburocrcia, facilitar els trmits i la far ms gil, efica,participativa i propera a la ciutadania.

Evitarem les duplicitat destructures poltiques iadministratives, donant prioritat a les inversions pbliquesque garanteixin la qualitat de leducaci, la sanitat i elsserveis socials.

Procedirem a supressi o fusi les entitats autnomesadministratives i dempreses pbliques catalanes, adoptantmesures de reducci i racionalitzaci de ladministraci i desupressi i fusi dempreses pbliques, ens i organismesdependents, de la mateixa manera que aplicarem mesuresde reorganitzaci i de simplificaci de processos.

Suprimirem els Consells Comarcals i impulsarem lacreaci de consorcis que permetin mancomunar la prestacide serveis municipals.

Implementarem un pla de fusi i supressi dAjuntamentsde Catalua amb una poblaci inferior als 5.000 habitants.

Instarem al Govern de lEstat a que suprimeixi lesDiputacions Provincials, ja que sn estructures que suposenuna duplicitat administrativa que tenen com a finalitatfomentar la partitocrcia, i no pas millorar els serveis a la

ciutadania.

Reduirem el sou dels alts crrecs al servei de laGeneralitat i suprimirem Conselleries, crrecs poltics i deconfiana. En especial, es reduir en un 50% el personal

de confiana i establirem que els crrecs de nivell inferior aDirector General o equivalents, sexerceixin per funcionarisde carrera i no pas per personal de lliure designaci.

Potenciarem ladministraci electrnica fomentantls dels certificats digitals per a empreses i ciutadansi millorarem la interconnexi entre les diferentsadministracions.

Retallarem la despesa en informes i estudis tcnics,les despeses de representaci i protocol, les dietes i lesgratificacions extraordinries.

Disminuirem els representats territorials delsDepartaments de la Generalitat.

Establirem una transparncia mxima pel que fa aladjudicaci de contractes per part de ladministraci dela Generalitat de Catalunya, incrementarem els concursosoberts i fomentarem la lliure concurrncia.

Iniciarem una segona fase de descentralitzaci poltica iadministrativa mitjanant la transferncia de competnciesautonmiques als Ajuntaments amb lobjectiu de fomentarla proximitat entre els ciutadans i els serveis prestat perles administracions pbliques. Aquestes mesures shan dedur a terme garantint els recursos econmics necessaris.

En aquesta mateixa lnia, s necessari traspassar demanera efectiva totes les oficines de serveis socials bsicsals municipis, aix com aquells altres serveis que, perproximitat, actualment ofereixen els Ajuntaments sense captipus datribuci ni assignaci econmica.

Donarem suport a una nova Llei de Finanament Localque asseguri als Ajuntaments la suficincia econmica per ala tan necessria independncia econmica dels municipis.

Farem complir la moci 67/IX del Parlament de Catalunya,que es va aprovar el 16 de febrer de 2012, i que insta alGovern de la Generalitat a fixar un calendari de pagamentdel deute de la Generalitat als Ajuntaments que integri elconjunt de Departaments i els seus Organismes dependentsi vinculants que estableixi el 30 de juny de 2013 com a datamxima per al pagament del deute que la Generalitat tinguipendent amb ens locals.

06

8/12/2019 Un projecte per a tots

8/34

Tant a Catalunya com a la resta dEspanya, patimuna partitocrcia en la qual es partits desborden elseu espai propi ocupant tot lEstat i una gran partde la societat. El poder els partits anulla la divisi

de poders i instaura un sistema descontrolat quetendeix a configurar-se com un domini absolut detot el poder, creant daquesta manera el planter detot tipus de desaforaments i corrupcions.

Per a Cs s imprescindible la rigurositat enla separaci de poders per tal que aquestsmantinguin una independncia real. s necessariincrementar els sistemes de control de lesinstitucions, tant des de la participaci delsciutadans, com des dels organismes tcnicsindependents. Les institucions han doferir unatransparncia en la informaci sobre la sevagesti, ja aquesta informaci sha de presentarals ciutadans. Noms aix es poden evitar lesestructures de corrupci que, en casos com el delPalau de la Msica o el Pretria, han rebut lauspicii protecci de la Generalitat.

Per a Cs, Catalunya no s patrimoni nidoligarquies poltics, ni de castes socials, ni de

cap tipus dideologia: Catalunya som tots. sper aquests motius que cal apropar la poltica alciutad, fer-la ms representativa i, sobretot, nopermetre que sestableixin xarxes clientelars i decorrupci dins de les administracions. Per tot aix,cal reforar els instruments de transparncia i decontrol i refermar la participaci, representaci idecisi dels ciutadans en aquelles qestions queens afecten a tots. Noms aix la Catalunya real esveur reflectida a les seves institucions.

1. Limitaci de mandats Establirem una limitaci mxima de dues legislatures delsalts crrecs com sn els Presidents de la Generalitat o delParlament, aix com la permanncia al govern autonmic

com a conseller.

2. Millor representaci dels ciutadans Enfortir la democrcia comporta fer ms amplis elsmitjans de participaci pblica dels que disposemels ciutadans. En aquest sentit, promouren una LleiElectoral autonmica amb llistes desbloquejades quemillori la representativitat dels ciutadans, augmentant laproporcionalitat i fent que un vot tingui el mateix valor aqualsevol lloc de Catalunya, per tal que els escons obitngutsreflecteixin de manera fidel el suport popular que sels haatorgat.

Proposarem que els vots en blanc es comptabilitzincom els de qualsevol altre partit i que els escons quecorresponguin es deixin buits.

Endurirem les obligacions de transparncia entre elspartits poltics i les entitats financeres.

Fomentarem la democrcia interna dels partits,incentivant aquells que assumeixin les eleccions primriescom a mtode de selecci dels seus candidats i que

millorin la transferncia dels seus rgans interns, per taldassegurar la participaci activa dels afiliats en la presa dedecisions i promoure un major inters de la ciutadania per laparticipaci poltica.

3. Finanament de partits, sindicats i organitzacionsempresarials Proposem la modificaci de la legislaci vigent per tal quetotes les donacions realitzades a partits poltics es coneguinpblicament.

Reduirem les subvencions a partits, sindicats iorganitzacions empresarials tenint en compte la realitateconmica en qu vivim i la necessitat de reduir la despesapblica.

Eliminarem les subvencions a les associacions juvenilsdels partits poltics i als sindicats.

4. Limitaci de la despesa electoral Cs proposa reduir en un 50% el lmit legal de lesdespeses electorals dels partits poltics en poca decampanya, unificant tota la propaganda electoral de tots

els partits en un enviament nic, aix com reduir la duradade la campanya. En moments en qu la crisi econmicaobliga a que famlies, empreses i administracions haginde racionalitzar les seves despeses, els partits haurien dedonar exemple i reduir-les tamb.

CAPTOL III

Regeneraci democrtica

7

8/12/2019 Un projecte per a tots

9/34

5. Reducci dels sous dels crrecs pblics Proposarem la aprovaci duna taula de retribucionsper a representants pblics i membres drgans

executius de lEstat Central, les Comunitats Autnomes ilAdministraci Local que es basi en els principis dausteritati proporcionalitat amb la responsabilitat del crrec.

6. Subvenciones a entitats Evitarem que totes aquelles entitats que incompleixin oincitin a incomplir la legalitat democrtica o constitucionaltingui accs a subvencions pbliques.

Suprimirem les actuacions poltiques i les subvencionsencaminades a fomentar el nacionalisme fora de Catalunya,a qestionar la identitat i les institucions daltres Comunitats

Autnomes (Comunitat Valenciana i Arag) i a crispar la vidapoltica a la resta dEspanya.

Suprimirem el Consell Nacional de Joventut de Catalunyaperqu s un rgan costs, intil i innecessari al servei delgovern de la Generalitat i dels partits poltics.

7. Posar fi a la corrupci Cs estableix com a una de les seves prioritats poltiquesel ventilar les institucions de Catalunya, que ocupades pelsnacionalistes comenant per CiU i acabant pel tripartit PSC-

ERC-IC(V), han ocultat casos de corrupci grcies a un pactede silenci entre els diferents partits que han passat per laGeneralitat.

Continuarem aixecant les catifes de les administracionsi les institucions a Catalunya per tal de descubrir i netejartot all que ens hagin amagat: els ciutadans es mereixenrepresentants pblics i governs honestos que serveixin a laciutadania i facin una bona gesti dels diners pblics.

Proposarem que tots els partits poltics signin un pactecontra la corrupci en el qual sinclouran, entre altres, lessegents mesures: la responsabilitat patrimonial subsidiriade tots els partits en cas de corrupci; la separacide limputat per delictes relacionats amb la corrupcipoltica del crrec pblic i la consegent exclusi de lesllistes electorals; la modificaci de la legislaci sobre elfinanament dels partits poltics amb entitats financeres; olelaboraci dun registre pblic de totes les donacions i lessubvencions que els partits poltics reben daccs senzill igratut per a tots els ciutadans.

Tornarem a proposar la constituci de les dues comissions

dinvestigaci al Parlament: la comissi dinvestigaci sobrela sanitat i la comissi dinvestigaci sobre les entitatsfinanceres.

Catalunya som tots.s per aquests motius

que cal aproparla poltica al ciutad

08

8/12/2019 Un projecte per a tots

10/34

8. Dret a la informaci i transparncia en la gestipblica No transigirem en la salvaguarda i la defensa de latransparncia de les institucions davant de governs i partitsque, embolicats en la senyera i escudats en els interessosdel pas, se situen per sobre i al marge dels interessosreals dels ciutadans i del seu dret a la informaci i a latransparncia en la gesti pblica.

Establirem lobligaci de fer pblic qualsevol tipusdinforme o enquesta que duguin a terme els diferentsdepartaments i organismes, aix com el seu cost i motivacigarantint la transparncia en ladjudicaci de la sevarealitzaci.

Seguirem treballant en la redacci duna llei catalana detransparncia que tingui com a objectius fonamentals elgarantir la transparncia de lactivitat de lAdministracipblica, la regulaci del dret daccs dels ciutadans a lainformaci pblica, la implementaci dun govern obert i la

fomentaci de la participaci i collaboraci ciutadana.

9. Propaganda institucional Suprimirem les campanyes de propaganda institucionalexplcites o encobertes. La Generalitat ja disposa de mitjanssuficients per a informar a la ciutadania de la seva polticai de la seva incidncia en la vida quotidiana: no hi hacap mena de necessitat de gastar recursos en balanospropagandstics, trptics o valles publicitries.

10. Incompatibilitats

Promourem lenduriment de la legislaci i la seva aplicaciefectiva sobre el rgim dincompatibilitats en les institucionsi a lAdministraci, tanmateix entre dites institucions i lasocietat civil per tal devitar que els trnsits entre lesferapblica i la privada no suposin un perjucidi dels interessosgenerals.

Proposarem la incompatibilitat en lexercici de ms duncrrec electe.

11. Mitjans de comunicaci pblics plurals Laprofundiment de la democrcia exigeix uns mitjans decomunicaci pblics que siguin plurals. Cs es compromet agarantir la pluralitat i la independncia dels mitjans pblicsde titularitat autonmica (CCMA, TV3, Catalunya Rdio,etc.) i a implantar un poltica de mitjans de comunicacibasada en la objectivitat informativa i en lexcellncia dela professi periodstica. En aquest sentit, advoquem perreduir en un 25% anual les aportacions de la Generalitatde Catalunya als mitjans de comunicaci pblics i els seusorganismes reguladors, amb la consegent reducci decanals de televisi i emissores de rdio pbliques.

Els mitjans de comunicaci pblics respectaran ireflectiran la realitat poltica, social i lingstica de Catalunyaen la seva programaci. Cs proposar la modificacidel Llibre dEstil de la CCMA per tal que aquest recullique Catalunya s una Comunitat Autnoma, que faci elbilingisme efectiu i que renunci a qualsevol pretensipancatalanista com, per exemple, les referncies als PasosCatalans.

Cs promour que totes les televisions autonmiquespuguin veures des de qualsevol lloc dEspanya.

Cs sollicitar que les retransmissions de qualsevolesdeveniment a Catalunya per part de RTVE semetin endual, de manera que els ciutadans puguin escollir en quinallengua oficial volen sentir-les.

12. Mitjans de comunicaci privats independents Eliminarem les subvencions als mitjans de comunicaciprivats que ham minvat de forma greu lautonomia

meditica i la seva capacitat de crtica al nacionalismedominant, aix com la participaci de la Generalitat en elsrgans de gesti i direcci dels mitjans de comunicaciprivats.

Respectarem la independncia dels mitjans privats i enscomprometrem a radicar tot tipus de condicionament directeo indirecte sobre la seva lnia editorial, amb lobjectiu degaranti la independncia i la objectivitat informativa.

13. Supressi del Consell Audiovisual de Catalunya

Suprimirem el CAC perqu lluny de ser un rgan quetreballa per la defensa de la llibertat dexpressi i de lainformaci, del pluralisme, de la neutralitat i de la honestitatinformativa, s un rgan poltic la principal missi del quals expulsar de lespai de comunicaci catalans tots aquellsmitjans que no combreguen amb el nacionalisme.

9

8/12/2019 Un projecte per a tots

11/34

Lxit poltic i econmic de les reformesestructurals que shan dut a terme i que encarashan de realitzar a Espanya a fi daugmentar lacompetitivitat de la seva economia, requereix que

les poltiques dausteritat, que ens han fet entraren un cercle vicis de major recessi i atur, deixinpas a poltiques de rigor pressupostari i creixementque suposin creaci de riquesa i de llocs de treball.

Amb empreses, famlies i el sector pblic reduintel seu endeutament mentre disminueix la sevademanda; amb el crdit tancat i un augment de lafuga dinversions, tant estrangera com de capitalspropis, no hi ha manera possible de reprendreel cam del creixement. I sense creixement nohi pot haver ni austeritat i apujada dimpostosque serveixi per a reduir el dficit pblic, ni per aresoldre el problema del desequilibri dels comptespblics, ni per a recuperar els llocs de feinaperduts.

Per a emprendre el cam del creixement snecessari resoldre de manera definitiva elproblema del sector financer i lescassetat definanament per a les nostres empreses. Elsdiners necessaris per a recapitalitzar el sistema

financer li han darribar directament a canvi dunescondicions que simposin de forma exclusiva ales institucions que els rebin, evitant aix que eldeute privat esdevingui deute pblic. Tanmateix,el Govern Central ha de buscar aliances dins de laUE per tal davanar en la supervisi europea de labanca, per tal que el BCE actu com a prestamistadltima instncia i sigui capa dinjectarfinanament en cas de necessitat com qualsevolaltre banc central.

A Catalunya estem patint una gravssima crisieconmica, poltica y social que comporta unaugment de les desigualtats, una disminuci delprincipi digualtat doportunitats i la contnuadestrucci del teixit productiu i social de Catalunya.Tenim menys empreses, ms atur, menysprofessors i ms llistes despera hospitalries; totaix afavorit pel govern de Mas i amb el suport delPartit Popular. Per tal devitar aquesta tendncia,sn necessries poltiques destmul fiscal i

dinversi pblica. s necessari lalliberamentduns recursos econmics limitats a activitats msproductives i beneficioses per a la societat. Calgastar menys i gastar millor.

1. Reactivaci econmica i foment de locupaci Per a Cs, disminuir latur i millorar la qualitat de vidadels catalans exigeix una Administraci i una societatcompromeses amb la qualitat i lexcellncia que fomentent

la creaci i la installaci dempreses a Catalunya.Shan deliminar les barreres que obstaculitzen eldesenvolupament del potencial econmic i de la generacide riquesa i prosperitat de la societat catalana.

Reactivar leconomia i fomentar la creaci de llocs detreball sn dos dels principals objectius de Cs, per aixdonarem suport a un pacte social basat en la competitivitat,la productivitat i el treballa que contingui els segentselements:

Promoci dempreses, PIMES i autnoms. Impulsarem la dinamitzaci econmica des delAdministraci pblica, mitjanant lestabliment de fonsdinversi per a finanar noves empreses innovadores iviables.

Assegurarem la disponibilitat de finanament pblic permitj de lnies directes de crdit de lICO i de lICF per ala creaci dempreses, PIMES i autnoms, per sempreamb un control rigors de la destinaci final dels fons i deleficincia de la despesa pblica.

Impulsarem, des de lAdministraci, la creaci dunitats decaptaci de capitals globals com Business Angels, capitalrisc o Koeretzu per al finanament dempreses i autnoms.

Cs promour grcies a una vertadera Llei Omnibus,fent efectiva la finestreta nica, la simplificaci de trmits,la eliminaci de traves i barreres administratives i lesdespeses burocrtiques per a linici de les activitatseconmiques.

Decididament, donarem suport a les empresesexportadores. El dficit comercial catal i espanyol exigeixun esfor major pel que fa al suport logstic i financer a lesempreses exportadores, amb lobjectiu dafavorir el seudesenvolupament i expansi en un mn econmic obert iglobal.

Poltica industrial Dissenyarem un nou pla industrial per a Catalunya queimpliqui el conjunt de sectors productius catalans i quesuposi el retorn de la indstria com a factor clau de laproductivitat perqu aquesta sigui novament el motor deleconomia catalana.

Fomentarem la implantaci i el desenvolupament declusters especialitzats en activitats industrials tradicionalsi tecnolgiques dalt valor afegits com a eina que permetigenerar un teixit industrial slid i competitiu vinculat al

CAPTOL IV

Millor junts per a reactivar leconomia, generar llocs de treball i sortir de la crisi

10

8/12/2019 Un projecte per a tots

12/34

territori daltra productivitat i preparat per a competir dins elmercat internacional.

Fomentarem la poltica en I+D+I destinada a millorarla capacitat de competir de les empreses amb productesdat valor afegit que busquen nnxols despecialitzaci alsmercats.

Destinarem ms recursos pblics i establirem estmulsfiscals per tal dafavorir la inversi en investigaci, endesenvolupament i innovaci per tal daconseguir unmodel productiu ms eficient, de ms valor afegit, de majorproductivitat i ms competitiu.

Potenciarem la creaci dinstallacions i centres al serveide la indstria com sn els centres de desenvolupament itransferncia tecnolgica, els laboratoris dhomologaci icertificaci, els centres dassaig, etc.

Donarem suport a sectors clau com el de lautombil, el

qumic (especialment el farmacutic), el biotecnolgic, elde la salut, el de les telecomunicacions, el del transport ilaeuronutic.

Establirem una poltica industrial que doni prioritat alestalvi i leficincia energtica i que millori els costos delsprincipals subministraments per a la indstria com laigua,el gas i lelectricitat.

Fomentarem una poltica energtic que disminueixila nostra dependncia de lexterior i els seus costos de

producci, que sn actualment ms elevats que els de lamitjana europea, el que minva la nostra competitivitat deforma clara.

Proposarem a les Empreses de Telecomunicaci majorscapacitats i velocitats de les connexions de banda ampla i lageneralitzaci de lInternet mbil per a fomentar la telefeina,lAdministraci telemtica (eAdministraci) i el comerelectrnic.

Impulsarem nous parcs tecnolgics i consolidarem elsque ja existeixen. Per aix, implicarem els diferents agentseconmics, institucionals i cientfics per tal destablir en elseu si un planter dempreses i estructures de suport logstici assessorament.

Afavorirem la collaboraci entre universitats i empresesper tal daconseguir la transferncia de coneixementnecessria perqu augmenti la competitivitat de les nostresempreses.

Impulsarem les exportacions de la nostra economiamitjanant estratgies coordinades del sector pblic en

cooperaci amb les agents econmics i socials, establintacords amb plataformes logstiques per tot el mn, per talde facilitar laccs de les PIMES als grans mercats mundials.

Afavorirem les recollocacions de les empresesmanufactureres, de gran importncia econmica per motiusde proximitat i que, grcies als canvis en el model productiu,han patit moltes deslocalitzacions.

Fomento dels llocs del treball. Impulsarem una reforma integral del Servei dOcupacide Catalunya basada en potenciar una major collaboraci

pblico-privada per tal de buscar leficincia i leficcia,promoure una major adequaci de la formaci per a lafeina; dotar d emajor valor afegit a les empreses; una majoradaptaci dels programes i accions als diferents collectius;la innovaci en metodologies dintervenci; i la simplificaciburocrtica i administrativa.

Impulsarem programes que combinin estratgiespoltiques educatives i laborals que redueixen el nombre dejoves aturats amb o sense formaci (ni-nis).

Assegurarem que els serveis pblics docupaci estiguin

coordinats entre ells dins de tot el territori espanyo per talque compleixin la seva funci dintermediaris laborals entreoferents i demandant duna manera ms efica i eficienti que ofereixi serveis eficients dorientaci, aix com unaformaci que respongui a les demandes del mercat laboral.

Incrementarem les poltiques actives docupaci i elsmecanismes de protecci social; vincularem aquestesactuacions poltiques amb les prestacions amb lobjectiudaconseguir i procs de reinserci en el mercat laboral msrpid i eficient.

Eximirem del pagament de la quota empresarial a laSegureat Social durant dos anys a aquelles empreses quecontractin indefinidament a nous treballadors, semprei quan suposin un increment de la plantilla i no shagiacomiadat de manera improcedent a cap treballador durantels tres mesos anteriors a la nova contractaci.

A les altes dautnoms, implementarem bonificacions enles cotitzacions socials durant un perode de dos anys a totsaquells treballadors que sincorporin al Rgim dAutnoms.

Capitalitzaci de la prestaci per desocupaci: que escapitalitzi el 100% de la prestaci dels treballadors ensituaci datur en un pagament nic per a aquells quevulguin treballar i installar-se per compte propi.

2. Control y priorizacin del gasto Considerant la situaci de les finances pbliques dela Generalitat i la gravetat de la situaci econmica, Cstroba necessari que abans de seguir amb les poltiques deretallades que deterioraran encara ms el nostre estat delbenestar, cal donar prioritat a la despesa destinant-la a

serveis de salut, educaci i benestar en totes les partidespressupostries citades a continuaci:

8/12/2019 Un projecte per a tots

13/34

Totes les partides pressupostries destinades a polticalingstica.

Totes les partides pressupostries destinades a laconstrucci nacional.

El 50% de totes les partides pressupostries destinades amitjans de comunicaci pblics.

Totes les despeses pressupostries destinades aatencions protocollries i representatives, publicitat,difusi, campanyes institucionals, exposicions, certmens iares activitats de promoci de tots els Departaments de laGeneralitat.

Totes les partides pressupostries destinades a lesdelegacions, oficiones i missions exteriors, aix com totes lespartides destinades a entitats de poltica exterior.

Totes les partides pressupostries dirigides a les oficines

dels ex-Presidents i a les pensions dels ex-Consellers.

3. Mesures fiscals Tornarem a instaurar el darrer tram de limpost sobresuccessions i donacions, deixant sense efecte la reformadaquest tribut establerta pel Govern de la Generalitat que vaentrar en viogar l1 de gener de 2011.

Reclamarem que el Govern de lEstat i de la Generalitatimpulsin laprovaci dun impost sobre lenergia nuclear queafecti a la seva producci.

Destinarem anualment, com a ingrs addicional alspressupostos del Departament de Salut, la recaptacintegra de limpost sobre vendes minoristes de determinatshidrocarburs: el cntim sanitari.

Suprimirem leuro per recepta, ja que es tracta dunimpost lineal, no progressiu, i sustentat en un suposaterroni: labs dels medicaments.

Suprimirem la tassa daccs a la justcia, ja que vulnera eldret a la tutela judicial efectiva consagrat a la Constituci isuposa una doble imposici per als ciutadans de Catalunya.

Crearem una tassa finalista que pagaran lesconcessionries de peatges a Catalunya, que repercutirsobre el seu propi benefici i no sobre el cost del peatge,de manera que les concessionries hauran de realitzar unmajor esfor fiscal en benefici de la societat, redunt elsseus benefici abusius per explotar bns i serveis pblics.

4. Publicaci de les balances fiscals, comercials isocials Promourem que el Ministeri dEconomia i Hisenda elaborianualment un informe de balana fiscal entre les provncies,les Comunitats Autnomes i lAdminisraci General delEstat corresponent a lltim exercici liquidat definitivament,utilitzant com a mnim en aquest clcul els segents

mtodes: crrega-benefici valor real; crrega-beneficivalor neutralitzat; flux monetari valor real; i flux monetarivalor neutralitzat.

Promourem que el Ministeri dEconomia i Hisendaelabori anualment un informe de balana comercial entreles provncies, les Comunitats Autnomes i lAdminisraciGeneral de lEstat corresponent a lltim exercici liquidat

definitivament.

Promourem que el Ministeri dEconomia i Hisendaelabori anualment un informe de balana social (entesacom a conjunt de les prestacions socials i per la prestacide desocupaci) entre les provncies, les ComunitatsAutnomes i lAdminisraci General de lEstat corresponenta lltim exercici liquidat definitivament.

5. Infraestructures i transport Donarem suport a la construcci dinfraestructures detransports i comunicacions que facilitin un trasllat ms

econmic i competitiu de mercaderies, aix implica laconstrucci dinfraestructures ferroviries amb ample devia europeu i la complexi del mapa de centres integrats demercaderies, per tal de fer de Catalunya el centre logsticdel sud dEuropa i del Mediterrani.

La crisi actual obliga a donar prioritat a les inversions quetinguin un major retorn socioeconmic, s a dir, aquelles quesuposin una millora social i econmica ms inmediata.

A lrea metropolitana de Barcelona: completarem la

lnia 9 del metro; les obres dels FGC a Terrassa i Sabadell; idemanarem a lEstat lacceleraci de lexecuci del Pla deRodalies, entre elles la connexi del tren amb laeroport delPrat.

Reclamarem a lEstat la realitzaci de les obres deconnexi ferroviria del Port de Barcelona amb la lnia deconexi amb la frontera francesa.

Exigirem a lEstat la posada en funcionament de laconnexi dalta velocitat amb la frontera francesa, aix comlampliaci de la xarxa dAVANT de Barcelona a Girona iFigueres.

Reclamarem a lEstat i la UE linici de les obres delcorredor del mediterrani.

Reclamarem la finalitzaci del Quart Cintur de Barcelona:Matar-Granollers-Sabadell-Terrassa-Martorell.

Exigirem a lEstat la realitzaci del desdoblament de la N-IIa la provncia de Girona i mentres no es realitzi, exigirem dela mateixa manera un peatge tou de lAP-7 al seu pas per la

provncia de Girona.

Reclamarem a lEstat la finalitzaci de les obres dedesdoblament de la N-340 al seu pas per Vallirana.

12

8/12/2019 Un projecte per a tots

14/34

zones on hi hagi una demanda social clara.

6. Ports i aeroports Des dels ports de Catalunya donarem suport a la creacii el desenvolupament de lnies de Short Sea Shpping(transport de mercaderies de curta distncia).

Promourem lestabliment de noves rutes intercontinentals

des de laeroport de Barcelona.

Defensarem la titularitat pblica estatal sense perjudici dela participaci daltres administracions i la iniciativa privadaen la seva gesti.

Ens comprometem a vetlla pel manteniment i la milloradels serveis del transport pblic (trens i autobusos)als aeroports catalans, de manera que aquest quedincomunicats amb les diverses poblacions de referncia(en particular, entre El Prat i Barcelona) durant tot lhoraridobertura de laeroport mitjanant un transport pblic

suficient i de qualitat.

7. Logstica Donarem un decidit impuls al desenvolupament de lalogstica com a indstria tecnolgica de valor afegit.

Impulsarem que els aeroports, les estacions dAVE o elsports siguin pols de desenvolupament econmic i territorial.

8. Comerrees de desenvolupament comercial: donarem suport als

canvis legislatius de la Llei de Bases de Rgim Local perques puguin implantar rees de desenvolupament comercl(en angls susa la sigla BID). Aquestes zones poden serlevoluci dall que actualment es coneix per associacionsde comercials, en aquells eixos que es determinen a nivellmunicipal i comptant amb lacord dels establiments que shipuguin adherir. Lobjectiu s millorar la situaci del comer ales nostres ciutats i donar una resposta coordinada i eficientals canvis dins dun sector tan exigent i competitiu en uncontext de crisi econmica.

Seguirem donant suport als mercats municipals coma model de centre comercial especialitzat en productesfrescos i de proximitat.

Potenciarem la competitivitat de les empreses comercialsamb incentius fiscals i estratgies formatives, contractualsi laborals adequades al sector, aix com la plena adopci deles TIC (Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci) pertal dafavorir la viabilitat de les petites empreses.

Impulsarem el comer a travs dInternet com aoportunitat de negoci obert al mn.

9. Turisme Fomentarem que ladministraci turstica sigui presentals organismes de gesti de les infraestructures logstiques(ports, aeroports, etc.), ja que sn determinants per a

Promourem la construcci dels trams Trinitat Vella-TrinitatNova de la L3, La Pau-Sagrera de la L4 i Fondo-PompeuFabra de la L1 del metro de Barcelona.

Adoptarem totes les mesures que calguin per talde deixar sense efecte les privatitzacions de la gestidinfraestructures estratgiques per a Catalunya, con lesempreses Tabasa, Cad o Aiges del Ter-Llobregat.

Potenciarem lestudi, seguiment, publicaci i erradicacidels punts negres presents a les carreteres catalanes.

Ens comprometem a invertir el total recaptat en sancionsde trnsit en una millora de paviments, senyalitzaci, pinturaantilliscant i tanques de contenci de doble blonda queabsorbeixin limpacte dels motoristes i impedeixin el seurebot cap al centre de la carretera.

Revisarem i renegociarem totes les condicions de lesconcessions dels peatges dautopistes depenents de la

Generalitat de Catalunya tant de peatges explcits comdaquells ocults, aix com dels convenis dampliaci decomanadories i de compensacions que es paguen de formaaplaada per a lexecuci de noves obres i de millores,amb lobjectiu dadequar les condicions dels peatges alcost real del manteniment de les infraestructures i alsseus ndexs damortitzaci, evitant daquesta manera elsmarges de benefici tan desproporcionats de les empresesconcessionries.

Establirem el carcter gratut de les autopistes quan

les anomalies dins la xarxa viria convencional obliguin acircular per elles, o quan no es garanteixi una determinadavelocitat mitja.

Instarem a les administracions competents a rescatarprogressivament els peatges metropolitans.

Defensarem la homogenetzaci, en quant sigui possible,del preu per kilmetre del peatge a Catalunya per taldhomologar-lo amb el de la resta dEspanya.

Modificarem la llei del taxi del 2003 per tal dimpulsar unareconversi dins el sector que, millorant la regulaci de laprofessi, en garanteixi lestabilitat i la rentabilitat.

Donarem suport a la creaci i expansi de la xarxa de BusExpress de la Generalitat de Catalunya.

Millorarem la informaci de les parades de bus iinstallarem el sistema iBus a totes les lnies amb titularitatde la Direcci General de Ports i Tranports.

Reduirem a 10 anys el perode de concessi per a les

explotacions de lnies de bus amb titularitat de la DirecciGeneral de Ports i Transports.

Donarem suport a la creaci de lnies daccs als polgonsindustrials de Catalunya en transport pblic en aquelles

3

8/12/2019 Un projecte per a tots

15/34

larribada de visitants a Catalunya.

Fomentarem la conservaci del Patrimoni arquitectnic iles millores del paisatge urb en pobles i ciutats per tal depotenciar latracci turstica.

Pla de reconversi turstica: donarem suport a la transicides de lactual model de competncia en costos (sol i

platja) cap a un model de turisme basat en lexcellncia ila qualitat.

Impulsarem una marca catalana prpia dallotjaments deturisme rural de qualitat que permeti la comercialitzaci ipromoci integrada promoguda per lAdministraci Pblica.

10. Defensa dels consumidors y dels usuarisAdoptarem mesures per a la protecci efectiva delconsumidor i vetllarem perqu lAdminstraci pblica donicompliment al Codi de Consum de Catalua.

Derogarem el rgim sancionador establert dins el Codide Consum i el rgim sancionador establert a la Llei delCinema.

Reformarem lAgncia Catalana del Consum, que ha degarantir de manera fonamental els drets dels consumidors.

Defensarem els drets legtims dels consumidorsdavant els abusos de ladministraci pblica i les entitatsfinanceres; i actuarem per tal que els ciutadans no tornina patir abusos com els que van suposar els productes

financers txics venuts a minoristes (participacionspreferents, deute subordinat o bons convertibles).

Donarem suport a les associacions de consumidors coma entitats de defensa dels drets dels consumidors i elsusuaris, i potenciarem el telfon datenci al consumidorde la Generalitat per tal de facilitar les reclamacions delsconsumidors i usuaris.

Fomentarem i millorarem les inspeccions en matriade consum per tal de garantir que els productes i serveisa disposici dels consumidors compleixin els requisitslegalment establerts.

Establirem un sistema de responsabilitat objectiva idindemnitzacions que compensin econmicament elsperjudicis produts, especialment en casos dabsncia delssubministraments bsics (aigua, gas, llum, telfon, etc.).

Totes les nostres actuacions poltiques relacionades ambel consum donaran una prioritat especial a les necessitatsdels collectius de consumidors especialment protegits(persones grans i nens en concret).

Ampliarem la implantaci de les Oficines Municipals iComarcals dInformaci als Consumidors per a fer mspropera i senzilla la relaci amb lAdministraci.

Fomentarem la mediaci i larbitratge com a sistemaper resoldre conflictes, afavorint daquesta manera laincorporaci de les organitzacions de consumidors en laresoluci de conflictes, difonent el coneixement del sistemaarbitral de consum entre la poblaci i els agents econmics.

Fomentarem el consum responsable en base a criteris desostenibilitat cultural, mediambiental i socioeconmica.

Agricultura, ramaderia i pesca.11. Reestructuraci del Departament dAgricultura iRamaderia Reestructurarem el Departament dAgricultura iRamaederia i els seus organismes dependents i associats,simplificant-lo i fent de lInstitut Catal de Crdit Agrcolaun organisme de suport real en les situaons crtiques.Assegurarem un adequat finanament per a projectesagraris estratgics i innovadors.

12. Mesures per a la millora del sector agrari Impulsarem una estructura comercial que possibilitilaccs de la nostra indstria agrcola als mercats mundials,en els que una agricultura mediterrnia com la nostra potexpandir-se per les seves qualitats i valors.

Fomentarem el sistema dassegurances agraris coma mitj per a garantir rentes dexplotaci, dotant-lo dunpressupost suficient perqu el seu cost sigui assumiblei adaptant les seves cobertures a la realitat de riscos aCatalunya.

Homologarem la Formaci Professional agrria dins elsistema de formaci del Departament dEducaci. Dotaremde ms mitjans a la Formaci Professionar i promourem laformaci continuada dels professionals de lagricultura.

Amb la finalitat daconseguir explotacions viables ims productives, facilitarem des de lAdministraci laconcentraci parcellria de terres mitjanant un sistema depermutes viable des del punt de vista impositiu.

Implantarem el principi de reciprocitat als productesalimentaris daltres pasos pel que fa als requisits normatiusassociats (seguritat alimentria, medi ambient, etc.).Lobjectiu s garantir al consumidor que est adquirintun prodcute de la mateixa qualitat evitant la competnciadeslleial i assegurant la competitivitat de la nostraproducci.

Establirem organismes interprofessionals que regulin lesactivitats de transformaci de productes agraris, per tal degarantir una justa distribuci dels preus i que aquests siguinjustos per als agricultors.

Fomentarem mesures per a millorar la identificaci,la comercialitzaci i per donar ms valor als productesagrcoles i pesqueres de les nostres terres i costes.

14

8/12/2019 Un projecte per a tots

16/34

Promourem hbits comercials de menor producci deresidus.

Promourem que les bosses de plstic dun sol s siguinbiodegradables i la reimplantaci del sistema depsit idevoluci denvasos.

Potenciarem la inversi en tcniques doptimitzaci de

ls de laigua i la reducci de les quantioses prdues en lesxarxes de distribuci; millorarem la qualitat de laigua quearriba a lusuari residencial.

Promourem i facilitarem la reutilitzaci de laigua entotes les depuradores per al reg de zones verdes, fontsornamentals i neteja de carrers.

Promourem zones enjardinades amb vegetaci autctona iamb un baix consum daigua.

Vetllarem perqu els diversos plans dinterconnexi de

les diferents Conques Hidrolgiques Internes de Catalunyaes compleixin corrrectament amb la finalitat de facilitarels transvasaments daigua necessaris i assegurar elsubminsitrament.

Impulsarem plans de millora urbana orientats a optimitzarles condicions energtiques i hidrogrfiques de poblesi ciutats, afavorint laprofitament de les condicionsclimtiques de lentorn i minimitzant limpacte que el procsurbanitzador t sobre els cicles naturals de laigua.

17. ResidusVetllarem per un correcte compliment del Pla de Gestide Residus Municipals de Catalunya, perqu el mapa deplantes de tractament obeeixi lautosuficincia de cada zonaterritorial i perqu el fi ltim del procs no sigui leliminacidels residus, sin la seva valoritzaci al mxim.

Fomentarem lextensi de la recollida selectiva i la millorade les infraestructures de tractament i reciclatge.

Impulsarem una millor i ms econmica gesti delsresidus a Catalunya, per aix revisarem els organismespblics implicats amb lobjectiu de que una millor gestimediambiental i econmica reverteixi en una disminucidels costos que els organismes competents de la Generalitatcobren als ajuntaments i aquests repercuteixen greumentsobre els autnoms i les PIMES pel que fa a les tasses derecollida de residus.

18. Disminuir la dependncia energtica i millora laqualitat del subministrament elctricAdoptarem mesures per a disminuir la dependnciaenergtica de combustibles fssils a Catalunya i, a tal

efecte, potenciarem el desenvolupament denergiesrenovables per tal de reduir aquesta dependncia.

Fomentarem les energies renovables fins a superar el20% delectricitat el 2020, per amb quotes i lmits de

Potenciarem els mercats de proximitat perqu els nostresagricultors obtinguin un valor afegir ms alt.

Cs promocionar una agricultura ecolgica i establir unmajor control sobre ls transgnics.

Potenciarem el control sanitari dels productes agrarisarribats de tercers pasos fora de la UE pel control

despcies invasores.

Fomentarem lexplotaci responsable dels recursos,implantant plans especfics de gesti per a la conservaci ila recuperaci dels recursos pesquers i marisquers.

13. Suport a les cooperatives agrries El sector de cooperatives agrries mereix decididamentel nostre suport pel seu paper especial dins el sectoragroalimentari catal, la seva capacitat per a generar feina ifixar la poblaci dins el territori. Per aix, ens comprometema modificar la Llei de cooperatives per tal dadaptar-la a

la realitat del cooperativisme agrari, impulsant la fusi decooperatives i la formaci de cooperatives de segon grau i laseva cooperaci.

14. Gesti de laigua Cal modernitzar les infraestructures de regadiu perqu,atenent a les necessitats de les comunitats de regants,es pugui produir una millor utilitzaci de laigua i el seuconsegent estalvi.

Fomentarem laprofitament de les aiges residuals per a

usos agrcoles, amb un informe previ de lAgncia Catalanade lAigua (ACA) que garanteixi que est exempta de residusi s aprofitable per a lactivitat agrcola.

15. Desenvolupament de les activitats marines ipesqueres Impulsarem la investigaci i el desenvolupament en lesactivitats martiques i la regeneraci dels recursos martims,especialment en laqicultura i el marisqueig, mitjanant lacooperaci entre lAdministraci, els sectors productors i elmn cientfic.Energia.

16. Ms eficincia, ms estalvi energtic i un sresponsable de laigua Donarem prioritat a leficincia, lestalvi i la millora delsprocessos productius com a base de la reducci del consumenergtic de la nostra economia.

Promourem el canvi de processos productius,dorganitzaci, de disseny i de materials amb la finalitat demillorar i allargar el perode de vida dels productes finals.

Elaborarem plans especfics de conscienciaci isensibilitzaci social sobre lestalvi i ls racional delenergia elctrica, tant en lmbit domstic com enlindustrial.

5

8/12/2019 Un projecte per a tots

17/34

retribuci que eviten bombolles especulatives. No nomsimpulsarem que sinplantin installacions generadores, sinque aquestes tinguin una indstria associada a Catalunya iamb la resta dEspanya.

Promourem el mxim aprofitament de lenergiageotrmica de Catalunya.

Dins de les competncies de les CCAA, vetllarem pelcompliment dels plans de qualitat del subministramentelctric, pels quals s imprescindible la millora, lampliacii la interconnexi distribuda de les xarxes de transport dedistribuci a Catalunya.

19. Energies renovables i preservaci del territori Garantirem la seguretat jurdica de les inversionsrealitzades en plantes denergies renovables.

Energia solar: generalitzarem la installaci de plaquessolars trmiques en edificis oficials i incentivarem la seva

installaci en vivendes antigues.

Reduirem les traves imposades per les companyieselctriques per a la producci i venda denergia departiculars.

Energia elica: donarem un clar suport a la construcci denous pars elics, ja que es una de les energies renovablesms competitives i amb menors costos.

Proposarem la creaci de parcs elics marins allunyats

de la costa, sempre fora de zones protegides o dalt valorambiental. Potenciarem el programa Zefir.

Biogs: impulsarem laprofitament de les possibilitats debiogs als abocadors. Incrementarem la reducci dimpostosen combustibles.

Repassarem els Plans Directors Urbanstics, en especialel Pla Director Urbanstic del Sistema Coster, per taldampliar la protecci dels espais naturals i preservar-los delespeculaci urbanstica.

Ampliarem les zones de reserves marines i parcs naturalsaugmentant-ne la vigilncia per tal devitar atemptats contrael patrimoni natural.

Promourem un pla territorial de connectors ecolgicsentre parcs naturals, el PEIN 2000, per tal de facilitar elpas de fauna entre ells i preservar la biodiversitat originant,daquesta forma,una xarxa de parcs naturals connectatsentre ells.

Crearem una xarxa de vies verdes que connecti les

principals ciutats. Ampliarem recursos en el mantenimentde les vies actuals i, en especial, el dels camins de rondacosters.

16

8/12/2019 Un projecte per a tots

18/34

Sanitat-Cs defensa un sistema sanitari pblic i universalbasat en: 1) la gesti orientada al pacient perqu

se senti copartcep de les prestacions sanitries; 2)la participaci dels professionals; y 3) la distribucide recursos en funci de les necessitats reals delsciutadans. Aquest model sha de sustentar en laimbricaci entre latenci primria, la hospitalria,la sociosanitria i la mental, superant totes lesineficincies de la xarxa sanitria pblica catalanaactual.

1. Model pblic sanitari El model sanitari actual es majoritriament concertat, sib sempre sha definit com a pblic, el que provoca confusii genera una desviaci de recursos pblics a actors sanitaris

privats. En contraposici al model existent, treballarem per aestablir una delimitaci clara a nivell orgnic, administratiu ide gesti de la sanitat pblica en relaci a la sanitat privada,en pro de la transparncia, la gesti efica dels serveissanitaris, lorientaci a lusuari i un millor finanament.

Racionalitzarem el model actual, eliminant organismesinnecessaris o sense valor existencial afegit, reduint laburocratitzaci de la sanitat i distribuint els centres enfunci de leficcia de la gesti.

2. Participaci ciutadanaAprofundirem la llibertat delecci de metge, que segonsla legislaci actual es limita a latenci primria, facilitantque lusuari pugui escollir latenci especialitzada ihospitalria amb tota la informaci que tingui a labast. A talefecte, es faran pblics totes les dates referides a la qualitatassistencial dels diversos centres sanitaris, fent servirindicadors de referncia, estndards de qualitat i central deresultats de tots els centres.

Adoptarem mesures perqu el ciutad sigui copartcepde la sanitat pblica, fent ms propera latenci sanitria

grcies a la implantaci dun model dorganitzaci territorialde la sanitat en funci de les necessitats concretes i realsde les diferents poblacions. El model de divisi territorialno necessriament sha de correspondre amb la gestiadministrativa o organitzativa.

Establirem mesures de conscienciaci dels pacients ambcampanyes en les que sexpliqui que la sanitat es paga ambels impostos dels ciutadans i els alts costos de determinatsserveis. Generalitzarem el que es coneix per factures alombra que informen al ciutad del que ha costat la sevaatenci en un centre de sanitat pblica.

3. Implicaci dels professionals Fomentarem un model que possibiliti la participacidels professionals de la sanitat en la gesti sanitria i enlatenci a lusuari.

Treballarem perqu lacreditaci necessria delsprofessionals en el sistema sanitari pblic provinguinicament dels poders pblics.

Adoptarem mesures per tal de coordinar la vinculaci dels

centres sanitaris amb les universitats, la investigaci i laindstria, fomentant aix una delimitaci clara dels recursosi de les atribucions atribudes a cadascun dells per part delsector pblic.

Captol V

Millor junts per a garantir lEstat del Benestar

7

8/12/2019 Un projecte per a tots

19/34

4. Atenci primriaAugmentarem els recursos destinats a lAtenciPrimria dins del sistema sanitari i aplicarem mecanismesperqu aquesta sigui la principal via dentrada. Amb aix,

disminuir ls innecessari o abusiu del servei durgncieshospitalries.

5. Llistes despera Possibilitarem que sigui obligatori emetre un certificatper part del centre en el qual sinclogui la data demisside la sollicitud de la prova diagnstica o de la intervenciquirrgica i la data dinscripci en el registre de llistesdespera del Servei Catal de la Salut. De la mateixamanera, adoptarem mesures per a reformular els circuitsrpids de diagnstic.

Establirem un temps mxim despera per a accedira les consultes despecialistes i per a la realitzacidintervencions quirrgiques i proves diagnstiques. Siaquest temps se supera, el Servei Catal de la Salut estarobligat a oferir una soluci alternativa als pacients.

Tamb shan de reduir de forma molt substancialels temps despera actuals per accedir a la consultaamb lespecialista en medicina familiar i comunitria.Proposarem la supressi de places de gesti, ocupades perfacultatius o infermeres per a transformar-les en places

assistencials dAtenci Primria per tal dincrementarplantilles que presten latenci sanitria ms propera a lapoblaci.

6. Mecanismes de controlAdoptarem mesures per a fer efectius els mecanismes decontrol existents sobre la gesti de la sanitat pblica i detots els organismes que en depenen, com sn la Sindicaturade Comptes o la Intervenci de la Generalitat, i potenciaremls de nous mecanismes devaluaci i supervisi: lamediaci per part dactors aliens a les estructures poltiquesi de gesti, la intervenci dexperts independents dereconegut prestigi o lelaboraci dinformes perceptius per aladjudicaci de contractes.

7. Conflicte dinteressos Fomentarem mesures per a evitar els conflictesdinteressos de professionals sanitaris amb les companyiesfarmacutiques mitjanant la inclusi duna clusulaespecfica en els nous contractes laborals, apartant deles institucions les comissions frmaco-teraputiques iels grups de treball relacionats amb els professionals quetinguin aquest tipus de conflicte dinteressos.

Establirem lobligatorietat de publicar els concertsexistents entre el sector pblic i les empreses privades detransports sanitari.

8. Salut mental El nostre model de salut mental ha de ser un modelflexible i permeable que permeti la integraci de serveis,recursos i programes en els mbits laboral, social, educatiu

i sanitari. Implantarem el pla integral de salut mental pertal daconseguir una equiparaci total dels serveis sanitarisi socials de salut mental, desenvolupant la coordinaci detots els serveis i tots els departaments en lmbit de la salutmental.

Incrementarem el nombre de centres i millorarem lesrtios de professionals del sector, donant resposta ales necessitats dels usuaris i familiars. Implantarem elPrograma de Seguiment Individualitzat (PSI), el Programade Psicosis Incipient, el programa de Trastorn Mental Severo el Programa de Suport a lAssistncia Primria com aexemple de programes necessaris per a abordar de maneraadequada la salut mental en el conjunt de comarques ipoblacions de Catalunya.

Considerem que, amb les xifres i context actual, la salutmental ha de ser una prioritat transversal del govern en totsels mbits implicats en la seva atenci: salut, atenci social,ocupaci i treball, ensenyament i justcia i que, per tant,proposarem que es faci efectiu el desplegament, encarapendent, del Pla Integral de Salut Mental, que el govern vaaprobar el 2010.

La millor poltica per a fer front davant lespecificitat ila necessria especialitzaci del mel dinserci laboral depersones amb un trastorn mental sha dexecutar en el marcde les poltiques actives docupaci (formaci, orientaci,intermediaci i suport). Aquest model ofereix oportunitatsdaccs al mercat laboral protegit i la permanncia i elmanteniment dels llocs de treball actuall per a personesamb un trastorn mental, aix com el suport i la continutatdel finanament de progames i recursos dinserci laboral.

Apostarem pel desplegament dun model dinsercilaboral que garanteixi laccs, la permanncia, la promocii lincrement dels llocs de feina dins del mercat laboral apersones amb problemes de salut mental i la continutatde finanament de programes i recursos dinserci iacompanyament al mercat laboral.

Avanarem cap a una gesti integral de la salut mental,garantint el desenvolupament de la programaci territorialdels recursos datenci social especialitzada en salut mentali augmentant les places de llar-residncia, llar amb suporti clubs socials, ja que actualment sn insuficits i existeix

una llista despera que supera els tres anys pel que fa a lesplaces residencials.

Desplegarem programes que contribueixin a millorarla formaci del professorat, tan en aspectes de detecci

18

8/12/2019 Un projecte per a tots

20/34

13. Racionalitzaci de la despesa Mitjanant el foment de les tecnologies de la informacien la sanitat, reforarem ls de medicaments genrics quesiguin tan eficaos com els frmacs de marca.

Implementarem la dispensaci per dosis exactespautades, evitant aix comercialitzar una major quantitat

dunitats de producte de les quals el pacient necessita iestablirem controls en la indstria farmacutica perqu aixsigui.

En lmbit de lAtenci Primria, els professionals mdicsi dinfermeria seran responsables de la bona gesti dela sanitat. Els metges, entre altres activitats, receptes,solliciten proves, gestionen altes i baixes i deriven aespecialistes, mentre els professionals dinfermeriagestionen latenci domiciliria i el seguiment dels pacientscrnics, leducaci sanitria i les intervencions en grup icomunitries.

Potenciarem els programes multidisciplinaris, englobantlatenci primria, lespecialitzada i lhospitalria i lesmesures de coordinaci entre els diferents professionalsimplicats (fisioterapeutes, treballadors socials, treballadorsocupacionals, psiclegs, tcnics sanitaris...) en latenci alusuari del sistema sanitari.

Potenciarem els controls de la gesti als centres sanitarissobre despesa farmacutica, proves complementries,ingressos i altes hospitalries, intervencions quirrgiques,

s del material sanitari i aplicaci eficient dels plans decures.

Desenvoluparem un model sanitari que potencila investigaci, la docncia i lassistncia basada enlevidncia.

Establirem desgravacions fiscals per a les quotes pagadesa les mtues i les assegurances mdiques per la coberturadassistncia mdica.

14. Millora dels ingressos Impostos finalistes: des de Cs volem destinar a la sanitatels impostos especials que generen lalcohol i el tabac.

Millora del finanament: a Cs som partidaris de que elConsell de Poltica Fiscal i Financera pugui especificar unpressupost finalista per a la Sanitat i que una parta delpressupost shagi de dedicar obligatriament a la Sanitat,doncs s la nica manera de fer una anlisi real de ladespesa sanitria.

Inclourem serveis sanitaris no gratuts, com per exemple

la podologia o lortodncia no esttica, fixant una quantitatque es pagaria anualment que fos accessible a gran part dela ciutadania.

Que les contingncies laborals les abonin les mtues.

com dintervenci en casos dalumnes amb problemes desalut mental. Garantirem un suport adequat a lalumnat ial professorat per a poder atendre correctament aquellespersones amb necessitats educatives especials derivadesde problemtiques de salut mental. Es prestar una atenciespecial a la figura del cuidador.

9. Noves malalties

Intolerncia al gluten: establirem un sistema detiquetatgeadequat daquells productes sense gluten que afavoreixla seva identificaci i el seu consum per part dels celacs ipublicarem una llista actualitzada dels aliments aptes per aaquest tipus de malalts.

Fibromilgia i sndrome de fatiga crnica: establiremmesures per al tractament i la millora de les personesque pateixen aquestes malalties i impulsarem equips detractament multidisciplinaris.

Malalties estranyes: promourem la investigaci daquestes

malalties poc freqents i establirem accions que evitin elseu diagnstic quan ja sigui massa tard i que garanteixinuna atenci adequada als pacients i als seus familiars.

Anorxia i bulmia: millorarem la atenci sanitria delstrastorns alimentaris, incidint de forma especial en lmbiteducatiu.

10. Histria clnica Impulsarem la histria clnica compartida com a millorade la coordinaci entre els serveis, la presa de decisions

clniques i del seu temps de resposta, respectant la Llei deProtecci de Dades i el dret a la intimitat del pacient.

11. Foment de les tecnologies de la comunicaci Crearem un sistema dinformaci nic i compartit quesigui accesible per al ciutad i tots els agents sanitaris,protegint el dre que la lei atorga a lusuari com a propietaride la seva histria clnica i adoptant mesures perqu elscentres sanitaris respectin lobligaci de custdia de lahistria clnica.

Possibilitarem laccs dels ciutadans a la consulta de lahistria clnica, la petici de consultes i la comunicaci ambel personal sanitari.

Canviarem la targeta sanitria del Servei Catal de la Salutper a fer-la compatible amb la resta del sistema sanitariespanyol, facilitant daquesta manera latenci sanitria delscatalans a la resta dEspanya.

12. Controls de qualitat Garantirem una avaluaci peridica i objectiva deleficincia, latenci als malalts i la seva satisfacci

mitjanant uns estndards de qualitat obligatoris per a totel sistema, fent-ne pblics els resultats. Fomentarem aixels mecanismes ja existents de control de qualitat, com elsEstndards de Qualitat Assistencial (EQA) i els Estndards deQualitat de Prescripci Mdica (EQPM).

9

8/12/2019 Un projecte per a tots

21/34

Que es revisin les tarifes que paguen les mtues perlatenci que realitzen els serveis pblics en aquellespersones que han patit un accident de trnsit.

Que es modifiquin els mecanismes de gesti dereemborsament dels pacients de la Uni Europea.

Instarem a les Corts, a travs del Parlament, que es

derrogui la taula VI de la Llei 34/03 per tal dadequar-laa la resta de la CEE, de manera que totes les despesessanitries globals posteriors a un accident de trnsit siguinassumits per les asseguradores de trnsit com a despesesglobals mdiques futures i no assumides per lerari pbliccom passa actualment a Espanya. Aix com les pensions perinvalidesa que puguin provocar seqeles produdes, ja quela responsabilitat i la corresponsabilitat civil subsidiria vaser, es i seguir sent de la companyia dassegurances queha de cobrir el global de laccident de lassegurat.

15. Sistema farmacutic Dacord amb la UE, fomentarem liberalitzaci del modelfarmacutic, en millorarem laccs i defensarem el seuinters com a servei pblic.

Proposarem lanomenat model de mnims i establiremuna distncia mnima entre farmcies de 150 metes, aixcom un mnim de 700 habitants per farmcia. Aix suposaruna millora i una major proximitat a lusuari, aix com lacreaci de milers de llocs de treball.

Promourem la integraci de la oficina de farmcia en

lequip multidisciplinar del centre de salut, incentivant eldesenvolupament de lAtenci Farmacutica.

Promoveremos la integracin de la oficina de farmacia enel equipo multidisciplinar del centro de salud, incentivandoel desarrollo de la Atencin Farmacutica.Educacin

En els darrers anys sha imposat una pedagogia basada enla promoci automtica i el facilisme, que impregna les lleiseducatives i, concretament, la Llei dEducaci de Catalunya(LEC). No hi ha cap dubte de que aquesta pedagogia,juntament amb altres factors relacionats amb la implicacide les famlies, la falta de mitjans, etc., s la principalresponsable dun fracs escolar que afecta a un 30%de lalumnat. Any rere any, els informes que avaluen elsnivells de leducaci en diversos pasos, situen la ComunitatAutnoma de Catalunya per sota de la mitjana europea pelque fa a coneixements i competncies adquirides; i persobre en ex taxes de fracs escolar.Cs aposta per una escola pblica de qualitat, trilinge iaconfessional en la qual la cultura de lesfor, dels valors idel mrit siguin els pilars del sistema educatiu i que tingui

com objectius principals buscar lexcellncia educativa ilafavoriment de la promoci social.Defensem que el catal i el castell siguin les llengesdocents, s a dir, vehiculars i no simples objectes destudi,com ho s ara el castell dins de la legislaci catalana,

incomplint de manera flagrant la sentncia del TribunalConstitucional sobre lEstatut del 2006, que consideraque ambdues llenges han de ser, no solament objectedensenyament, sin tamb mitj de comunicaci en elconjunt del procs educatiu i s constitucionalment obligatque totes dues llenges cooficials siguin reconegudes pelspoders pblics competents com a vehiculars.La cultura tamb juga un paper primordial en la igualtat

doportunitats i, per aix, Cs no noms fomentar la creacii la difusi de continguts culturals, sin que promourtamb totes les vies daccs dels ciutadans a tots aquellscontinguts, incloent-hi les noves tecnologies.

16. Revisar la LEC y adaptar-la a la sentncia del TC Exigirem el canvi dels articles inconstitucionals de la LEC ila seva adequaci a la sentncia del Tribunal Constitucionalsobre lEstatut de 2006 i a les subsegents del TribunalSuprem o del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya enmatria deducaci, per tal de, com estableix la sentncia,garantir el dret dels ciutadans a rebre, durant els seus

estudis bsics en els centres docents de Catalunya,ensenyament en catal i en castell. Laplicaci de lasentncia restituir daquesta manera la igualtat de dretslingstics en lensenyament.

17. Educaci trilinge unint alumnes i llenges a laulaA Catalunya, un bon coneixement del catal, el castell iuna llengua extranjera (preferiblement langls) s garantiadigualtat doportunitats per a tots els ciutadans. El millorconeixement duna llegnua saconsegueix quan la llenguaensenyada s, a ms a ms, la llengua densenyament. Per

aquest motiu, per a Cs s un objectiu establir que castelli catal siguin, totes dues, llenges densenyament a lesaules, afegint de manera progressiva una llengua estrangeraamb una presncia, en els diferents trams educatius, dun40% per a casa llengua oficial i dun 20% per a la llenguaestrangera.

18. Ms inversi i ms qualitatAugmentarem la inversi pblica en educaci fins a situar-nos a la mitja europea, prioritzant lescola pblica amb lafinalitat daugmentar-ne la qualitat i eliminar els barracons,un clar exemple dun ensenyament precari. En aquesta lnia,reestablirem les aportacions del Departament dEducacials ajuntaments de 1.800 per cada plaa en les escolesbressol municipals i 600 per plaa en les escoles demsica; i deixarem sense efecte la mesura per la qual shadabonar una quantitat per ls de fiambreres als menjadorsde les escoles pbliques.

Cs promour accions oportunes per a la millora de laconciliaci laboral amb la vida familiar, tenint en compte lesiniciatives de lAssociaci per la Racionalitzaci dels HorarisEspanyols.

19. Amortitzaci de continguts a tota Espanya Defensarem lharmonitzaci dels continguts educatius atota Espanya perqu, sense perjudici de la participaci deles CCAA en continguts particulars, garantir que un alumne

20

8/12/2019 Un projecte per a tots

22/34

cos docent de leducaci secundria per tal de revertirles poltiques actuals de retallades (rtios dalumnes,augment de la jornada laboral, empitjorament del rgim desubstitucions, reduccions salarials, acomiadament massiudinterins).

Fomentarem mesures per a la consolidaci i extensi delhorari compactat, fomentant les classes de 50 minuts, ja

que tenen mltiples virtuts pedaggiques.

Establirem itineraris curriculars flexibles per tal datendreles necessitats tant dels joves que aspiren als estudisuniversitaris, com daquells que busquen una formacigeneral.

Fomentarem lautonomia econmica de les escoles i elsinstituts, ja que la despesa educativa s molt ms efica ieficient quan est gestionada pels propis centres. Sobrela possibilitat dobtenir ms ingressos si se fomentenles activitats culturals i educatives. Tamb permetrem

adaptar les despeses a les noves necessitats duns centreseducatius moderns oberts a la societat.

Establirem ms controls per tal devitar que lescolaconcertada seleccioni el seu alumnat.

Potenciarem les qualitats individuals de lestudiantper a desenvolupar el seu potencial hum i professionalmitjanant professionals qualificats en escoles i instituts queevitin el fracs escolar, captin el talent en lalumne i puguinguiar-lo cap a lxit.

25. Formaci Professional (FP) Potenciarem lFP com a instrument indispensable per a lainserci dels joves al mercat laboral a travs de la formaci.

Impulsarem lFP dual per a afavorir la reactivacieconmica, fomentant la collaboraci entre empreses icentres formatius i incrementant el catleg de titulacionsprpies, per tal que lalumne compagini la formaci amblactivitat productiva relacionada.

Afavorirem lentrada als cicles dFP de grau mitjmitjanant cursos preparatoris i suports especfics, pera aconseguir recuperar una gran part daquest 30%dalumnes que abandonen prematurament el sistemaeducatiu.

Amb la finalitat daconseguir una FP que formi bonsprofessionals que facin ms competitives les nostresempreses, elaborarem i dotarem de finanamentsuficient un nou pla dFP a mig termini que millori lesinfraestructures, promovent i incrementant lexistncia decentres especialitzats en la docncia exclusiva de la FP

especfica. Quedaran integrats els Programes de QualificaciProfessional Inicial (PQPI), la formaci contnua i la reglada.

Incrementarem loferta dFP reglada a distncia mitjanantlInstitut Obert de Catalunya (IOC), dotant de mitjans

rebi la mateixa formaci bsica independentment de llocde residncia, cosa que afavorir la lliure mobilitat delsalumnes i garantir la igualtat efectiva dels estudiants enleducaci.

Com a complement als materials didctics tradicionals,donem suport a ls de les noves tecnologies.

20. Disminuir el fracs escolar Reforarem lautoritat dels docents i el valor de lesforen laprenentatge aix com el compliment de les normes deconvivncia dels centres, potenciant el desenvolupament deles capacitats individuals.

Donarem prioritat a ladquisici de les competnciesbsiques per part de tot lalumnat, oferint a aquells alumnesque mostrin un nivell ms baix una atenci individualitzadaper a afavorir la interioritzaci de dits aprenentatges.

Reforarem els Programes de Qualificaci Professional

Inicial (PQPI) per a millorar la capacitaci professional delsalumnes amb risc dabandonament escolar.

Establirem un tutor personal que orienti als alumnes ambbaix rendiment escolar en el seu procs educatiu individual.

Potenciarem lesport com a recurs per la millora dhbits icomportaments en alumnes amb risc de fracs escolar.

Incentivarem de manera especial la participaci de lesfamlies amb fills amb problemes educatius i daprenentatge

en el projecte educatiu, per tal dabordar el problema ambms garantia dxit.

21. Educaci inclusiva Preservant el principi digualtat, volem que cada alumnerebi latenci que necessiti a cada fase formativa, peraquest motiu, dedicarem recursos per aquells alumnesque, tot i la seva capacitat especial, puguin accedir a unaformaci que faciliti el desenvolupament del seu talent.

Sota el mateix principi , es dedicaran recursos humans imaterials per a aquells alumnes amb necessitats educativesespecfiques, com sn els alumnes amb dislxia, TDAH(Trastorn de Dficit dAtenci amb o sense Hiperactivitat),sndrome de Rett, autisme, etc.

22. Sisena hora Garantir les sis hores descolaritzaci diries als alumnesde centres pblics.

23. Educaci infantil Donarem un abast universal i gratut a letapa de 0 a 3anys. Per a cobrir la demanda social descoles infantils,

augmentarem progressivament loferta de les de titularitatpblica i promourem loferta privada i la concertaci places.

24. Educaci secundriaAdaptarem mesures per a millorar les condicions del

8/12/2019 Un projecte per a tots

23/34

materials i humans adequats, facilitant al mxim la formacicontnua dels ciutadans que, per problemes familiars olaborals no puguin seguir cursos presencials.

26. UniversitatAdoptarem mesures necessries per a garantir unsistema de beques i ajudes que permetin laccs alsistema universitari pblic sense cap altra limitaci que les

capacitats acadmiques de lestudiant.

Incrementarem la inversi en investigaci fins arribar al2,68% (percentatge dels EUA).

Impulsarem mesures per a garantir que la planificaci deloferta universitria (tant en places per a cada especialitatcom en continguts curriculars) respongui a totes lesnecessitats que el mercat laboral requerir en un terminicurt-mig. Les universitats shan de concebre com a centresdaprenentatge personal, tcnic i humanstic que formi bonsprofessionals amb sortida laboral.

Potenciarem la collaboraci de les universitat i laxarxa dempreses del territori per a millorar ladaptacidels continguts i les metodologies de docncia ambles necessitats empresarials, aix com per a facilitar larealitzaci de prctiques professionals de qualitat.

Donarem fora a la internacionalitzaci de la universitatpblica catalana, orientant-la cap a lexcellncia acadmicaoferint formaci despecialitzaci i de postgrau en llengesinternacionals com sn lespanyol i langls.

27. Batxillerat nocturn i a distncia Garantirem el nombre de places suficients perqu, ja siguia distncia o presencialment, mitjanat lIOC i mitjanantles tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC),les persones puguin cursar el batxillerat nocturns que elsobri les portes de la universitat, drsticament redut per laGeneralitat durant els darrers anys.

28. Mobilitat estudiantil i universitria Impulsarem un programa dintercanvi entre estudiants desecundria catalans i de la resta dEspanya.

Fomentarem la mobilitat estudiantil universitria ambmajors dotacions de beques i la consolidaci duna xarxade residncies universitries que permeti que els alumnesestudin sense dificultat en centres fora de la seva localitat.

Donarem suport als programes dintercanvi universitariamb centres de la resta dEspanya i dEuropa (prgramesSneca i Erasmus), posant especial mfasi en la correccide les desavantatges competitives de les universitatscatalanes davant de les daltres regions com a dest

destudiants nacionals i internacionals.

29. Immigrats acabats darribar Rebutgem els espais de benvinguda educativa perqu snaliens al sistema escolar. Per a Cs la integraci al sistema

educativo sha de realitzar a travs de les aules dacollinasense que aix comporti un adoctrinament identitari imitjanant latenci personalitzada dins de laula.

30. Poltica cultural y dequipaments culturals Donarem suport a la creaci cultural de qualitatsense discriminaci lingstica o ideolgica eliminant elclientelisme i introduint mecanismes de transparncia i

equitat per a evitar la dependncia dels creadors del subsidii la subvenci pblica.

Augmentarem els descomptes per a aturats, joves ipensionistes en laccs a ofertes culturals.

Evitarem la concentraci de les ofertes culturals a lesrees metropolitanes.

Consolidarem xarxes de biblioteques, museus i teatres,aix com la seva accessibilitat al pblic. En aquest sentit,estendrem els horaris de les biblioteques pbliques,

en especial les universitries (horaris ms amplis i queincloguin festius, ampliant loferta dobertura les 24 horesdel dia en poca dexmens).

Elaborarem un nou Pla de foment de la lectura i promocide la cultura que impliqui a lAdministraci, lensenyamentpblic i privat i les xarxes dequipaments culturals. AquestPla contemplar una biblioteca pblica, que depengui delConsorci de Biblioteques de Barcelona, amb seu a totes leslnies de metro i dFGC de Barcelona.Vivenda

Lefectivitat del dret laccs a la vivenda continuasent especialment difcil per als sectors ms dbilseconmicament: els joves, els gransi les famlies ambmenys recursos, com les monoparentals i nombroses.Per a Cs s necessari prendre mesures per tal dimpedirque es prolongui aquesta situaci o que en un futur ladinmica sigui similar. Una nova regulaci hipotecria, unamillor valoraci i taxaci dels actius immobiliaris per lesentitats financeres i les empreses de taxaci, i una polticafiscal de foment del lloguer, han de ser elements que,juntament amb la fludesa del crdit, sentin les bases dunmercat ms accessible i racionalitzat.Considerem necessari establir acords amb les entitatsfinanceres per a dedicar sl i immobles infrautilitzats aampliar un parc pblic de vivenda social i promoure rgimsde possessi alternatius, com la propietat compartida i lapropietat temporal, amb la finalitat dafavorir la mobilitatlaboral, facilitar lemancipaci dels joves i atere a totesaquelles persones i famlies que ho necessitin.Cs ha donat suport al Manifest per una Nova Cultura delTerritori i nha fet seus els principis, criteris i prioritats,juntament amb valors de sostenibilitat amibiental, eficincia

i equitat social. Propugnem un urbanisme respectusamb els recursos i els valors del territori que garanteixi lapreservaci del sl rstic a prop de les grans ciutats i queafavoreixi la gesti sostenible. Aix dur a la contenci isostenibilitat dle preu del sl i de les vivendes i dels costosde transport i altres serveis pblics.

22

8/12/2019 Un projecte per a tots

24/34

37. Ciutats per a viure-hi Defensarem el manteniment i la distribuci equilibrada dezones verdes a linterior de les ciutats, garantint un mnimde 15 metres quadrats per habitant, tal i com recomanalOrganitzaci Mundial de la Salut.

Ens oposarem a qualsevol projecte urbanstic que

incrementi significativament la densitat global als municipissuperpoblats de lrea metropolitana de Barcelona.Vetllar perqu les reserves obligatries del sl destinat aequipaments i zones verdes es mantinguin prximes a lesrees objecte de les actuacions urbanstiques.

38. Infraccions urbanstiques Les administracions vetllaran perqu els efectes deles infraccions en matria urbanstica no es redimeixinnicament per mitj de compensacions econmiques, sinque es procedeixi en tots els casos a la reposici de lasituaci anterior.

Serveis socials

Segons lIdescat, gaireb el 21% de la poblaci catalanaes troba sota el llindar de la pobresa. A ms a ms, hi hasectors amb un gran risc dexclusi social, s adir, quepresenten grans dificultts per accedir al mn laboral, a unavivenva o que travessen determinades situacions personals,familiars, sanitries o econmiques que disminueixen laseva qualitat de vida i benestar social.Per a Cs, el benestar social i la redistribuci justa snpilars fonamentals per a aconseguir la cohesi social i la

integraci en una societat avanada i democrtica. No s lallengua com creu el nacionalisme all que uneix i cohesionauna societat moderna i complexa, sin una major llibertat,justcia, redistribuci justa i benestar.Per aix, a Cs donem prioritat a les actuacions poltiquesque impedeixin lexclusi social; sha dafavorir laccs almn laboral, especialment entre les persones aturades dellarga duraci i entre els jovenes que no han trobat encarala seva primera feina; a una vivenda, donant suport a lesfamlies, els malalts dependents i crnics, la tercera edat,etc.

39. Renta Mnima dInserci Deixarem considerar la Renta Mnima dInserci (RMI)com un dret subjecte a disponibilitats pressupostries o aconjuntures econmiques determinades i la tractarem comun dret universal i com un instrument dinserci mitjanantun tractament integral i no discriminatori.

A tal efecte, assegurarem el pagament de la RMI atots els beneficiaris daquesta prestaci que reuneixintots els requisits per a rebre-la, assignant-li una partidapressupostria oberta als pressupostos anuals de la

Generalitat, substituint lactual mode