UNITAT DIDÀCTICA 3er ESO · 2. PRESENTACIÓ La Unitat Didàti a (UD), la Nutri ió: ... cipals nutrients que trobem en els aliments (glúcids, lípids, proteïnes, vitamines i minerals),

JOAN RAMON PLA, OSCAR ZHU I EDUARDO ROQUE

MASTER DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

2015/2016

L’ALIMENTACIÓ I ELS SEUS NUTRIENTS

UNITAT DIDÀCTICA 3er ESO

ÍNDEX

1. Programació………………………………………………………………………………….............…………..................2

2. Presentació……..........................................................................................................................2

3. Competències............................................................................................................................3

3.1 Competències generals i/o transversals.....................................................................3

3.2 Competències bàsiques de l’àmbit científic-tecnològic..............................................6

4. Objectius....................................................................................................................................6

4.1 Objectius conceptuals.................................................................................................6

4.2 Objectius procedimentals...........................................................................................7

4.3 Objectius actitudinals.................................................................................................7

5. Continguts ................................................................................................................................7

6. Programació de la seqüència didàctica.....................................................................................8

7. Criteris generals d’atenció a la diversitat................................................................................30

8. Criteris generals d’avaluació ...................................................................................................30

9. Connexió amb altres matèries ................................................................................................31

10. Annexos.................................................................................................................................33

10.1 Material per als alumnes........................................................................................33

Annex 1.1 Fitxa de treball Ajuda’ns a classificar...............................................33

Annex 1.2 Fitxes de treball biomolècules..........................................................35

Annex 1.3 Guió de pràctiques............................................................................42

Annex 1.4 Imatges de la piràmide.....................................................................47

Annex 1.5 Imatges etiquetes.............................................................................48

Annex 1.6 Fitxes de hàbits saludables i malalties..............................................49

Annex 1.7 Treball de síntesis de la UD...............................................................54

10.2 Material de suport per al professor........................................................................55

Annex 2.1 Imatge aparell digestiu.....................................................................55

Annex 2.2 Vídeo seqüència Madaya..................................................................55

Annex 2.3 Power Point alimentació vs. nutrició................................................56

Annex 2.4 Vídeo Dolç verí..................................................................................61

10.3 Material per a l’avaluació.......................................................................................62

Annex 3.1 Graella d’observació exposició casos...............................................62

Annex 3.2 Graella d’autoavaluació...................................................................62

Annex 3.3 Graella de co-avaluació....................................................................63

Annex 3.4 Graella d’avaluació d’actituds..........................................................63

2

1. PROGRAMACIÓ

Cicle: Educació Secundaria Obligatòria (ESO)

Nivell: 3r

Matèria: Biologia i Geologia

Unitat didàctica: La nutrició

2. PRESENTACIÓ

La Unitat Didàctica (UD), la Nutrició: nutrients i aliments, està dissenyada per a l’assignatura de

biologia i geologia de 3r d’ESO del centre Sagrat Cor-Jesuïtes de Casp. El nostre grup la imparti-

rà a la secció A, secció de la qual n’és tutora Sara Gimenez, la nostra mentora al centre.

Aquesta UD, pretén treballar un seguit de conceptes i procediments ben delimitats i descrits al

currículum de secundària, però també volem implicar l’alumnat a crear el seu propi coneixe-

ment des d’un punt de vista constructivista al llarg d’una seqüència que pretén potenciar dife-

rents habilitats que poden tenir els alumnes. Alhora, els coneixements que han de ser capaços

d’assolir i dur a la pràctica en aquesta UD, són de vital importància per al seu desenvolupa-

ment personal.

La nutrició implica molts aspectes de la vida quotidiana de les persones, i és per això que hem

ideat una UD que no es centra únicament en aspectes científics, sinó que hem volgut donar-li

un sentit pràctic i útil per tal de despertar l’interès dels alumnes per aquesta temàtica cabdal

per a poder assolir una bona qualitat de vida a la qual té dret qualsevol persona.

Els conceptes clau que es treballen en aquesta unitat són: en primer lloc les funcions dels prin-

cipals nutrients que trobem en els aliments (glúcids, lípids, proteïnes, vitamines i minerals), la

rellevància i ús de les piràmides alimentàries, càlculs bàsics sobre l’energia dels aliments així

com els aspectes més rellevants de les necessitats energètiques de les persones, i per últim el

coneixement de les principals malalties associades a l’alimentació i els bons hàbits alimentaris.

Tots aquests conceptes es presentaran als alumnes dins de contextos propers a ells i alhora

sensibles per tal de remarcar la importància d’adquirir certs coneixements i habilitats al voltant

d’una nutrició saludable i equilibrada. En concret treballarem tres contextos principals. En un

primer, es presentaran casos reals relacionats amb les problemàtiques derivades de la desnu-

trició (emprant un cas d’un ciutadà sirià que viu en una ciutat assetjada i sense accés a ali-

ments bàsics) i la malnutrició (emprant un cas d’una ciutadana americana amb problemes

d’obesitat i carència de nutrients essencials com ara les vitamines per culpa d’un consum

d’aliments inadequat i desproporcionat). En el segon context, situarem als alumnes dins el

laboratori de ciències per tal de proposar-los que elaborin una petita recerca per tal d’esbrinar

la quantitat d’energia que contenen determinats aliments; en aquest sentit volem centrar-nos

en aspectes de naturalesa de la ciència per tal de fer-los notar i adquirir habilitats tant pràcti-

ques o procedimentals del treball al laboratori, així com de reflexió per tal d’apropar-los a com

s’elabora el coneixement científic i quines són les principals consideracions que cal tenir en

compte per a realitzar una bona recerca. L’últim context, serà proposar-los l’elaboració d’un

menú per a escolars de 8-9 anys amb l’objectiu que moguin i apliquin el coneixement que han

anat adquirint al llarg de les diferents sessions.

3

La metodologia que emprarem es focalitza en el treball cooperatiu, amb diverses finalitats:

d’una banda aconseguir la implicació de tots els membres dels grups de treball en la cerca,

discussió i elaboració dels diferents treballs, tot aprofitant l’hàbit que ja tenen aquests alum-

nes de 3r d’ESO A, tal i com vam poder copsar durant la fase d’observació del pràcticum; tam-

bé volem aprofundir en l’exploració de les diferents habilitats i capacitats que tenen els alum-

nes i que volem potenciar gràcies precisament al treball en grup, tot emprant els criteris

d’atenció a la diversitat que detallem més endavant. Creiem que aquesta metodologia de tre-

ball, pot engrescar als alumnes a participar i despertar l’interès per a assolir els objectius mar-

cats. La nostra tasca es centrarà en assessorar als alumnes, acompanyar-los per a un correcte

desenvolupament de les activitats i treballs, així com donar-los les indicacions i informacions

pertinents per a ajudar-los en la comprensió dels continguts, i l’aplicació que volem que en

facin d’aquests. Per a ajudar encara més, tot el material de l’alumnat està preparat per a pau-

tar i delimitar tasques, i evitar possibles confusions. També hem elaborat un material

d’acompanyament que en determinats moments de les sessions emprarem per explicar els

coneixements que creiem que els hi seran necessaris per completar els treballs.

També hem volgut donar importància a les presentacions que han de fer els alumnes (tant

escrites com orals), per tal de fomentar l’ús de les diferents habilitats comunicatives, que cre-

iem que són molt necessàries per a assolir els objectius i les competències marcades en el cur-

rículum de secundària, i evidentment per a la seva preparació acadèmica i professional.

L’avaluació d’aquesta UD, serà continua, no hi ha examen final, però sí un treball de síntesi. Hi

haurà un 20% de la nota final dedicada a l’actitud, i el 80% restant que es repartirà en els tre-

balls que han de realitzar (un 25% d’un primer treball sobre biomolècules i funcions dels nutri-

ents, un 25% de l’informe de pràctiques i un 50% que serà el treball final o de síntesi, on els

alumnes han d’elaborar el menú d’un dia per a infants de 8-9 anys). Aquesta avaluació del

treball final tindrà una component avaluada per nosaltres, però també conté una graella de

puntuació per a que els alumnes dels diferents grups s’avaluïn entre ells i una altre

d’autoavaluació sobre la feina individual que cadascun d’ells ha dut a terme.

Aquest treball final, serà la culminació de tots els coneixement i aspectes treballats durant la

UD, i inclou, evidentment els diferents temes tractats en les diferents sessions i que els alum-

nes hauran d’haver assolit satisfactòriament al final de la nostra intervenció.

3. COMPETÈNCIES

3.1. Competències generals i/o transversals:

- Competència 3 dins l’àmbit lingüístic (annex 3 del currículum de secundària): desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir conei-xement. Sessions: 2, 4, 6, 8 i 9 Aquesta competència, tot i pertànyer a l’àmbit lingüístic, creiem que és molt important per a que els alumnes desenvolupin habilitats que estan presents en qualsevol activitat de mobilització del coneixement científic, que són bàsica-ment: capacitat de discernir entre informació de fonts fiables de les que no, ca-pacitat per extraure les idees clau de diferents textos o material audiovisual, i capacitat per sintetitzar el coneixement i els continguts més rellevants que els hi són exposats en les diferents fonts d’informació que els hi proposem o que

4

per pròpia iniciativa hagin estat capaços de trobar. Aquestes habilitats propo-sem que les desenvolupin al llarg d’aquelles sessions dedicades a la producció de treballs d’aplicació i resolució de casos pràctics que els hi hem plantejat. Vo-lem promoure l’organització i gestió de la informació, ja que les fonts que hau-ran d’emprar són molt variades.

- Competència 8 dins l’àmbit lingüístic (annex 3 del currículum, de secundària):

producció de textos orals de tipologia diversa amb adequació i coherència i cor-recció lingüística. Sessions: 4 i 10 Aquesta competència, que tampoc està inclosa dins les competències cientifi-cotècniques, també l’abordem des d’una òptica transversal. Saber comunicar els resultats i les respostes a les qüestions que els hi hem plantejat, és un dels components clau per a poder valorar les seves aportacions a les presentacions orals que hauran de fer en dos dels treballs que els avaluarem. Han de poder desenvolupar un llenguatge (en aquest cas, centrat en la ciència) adequat, em-prant idees i conceptes que es treballen a la UD, així com ser capaços de trans-metre de forma breu i concisa aquells resultats als que han hagut d’arribar per a resoldre els casos.

- Competència 9 dins l’àmbit lingüístic (annex 3 del currículum de secundària):

emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs. Sessions: 1 i 6 Aquesta competència que com les anteriors pertany a l’àrea de l’àmbit lingüís-tic, també apareix en dues activitats de la unitat. En primer lloc, a la sessió 1 on es presenten un seguit de qüestions per a treballar les idees prèvies i on els alumnes debatran al voltant d’una qüestió de marcat caràcter social: els ali-ments d’ajuda alimentària i les aportacions energètiques. En la sessió 6, els alumnes, també han d’ésser capaços de dur a terme un debat ordenat, on es respectin els torns de paraula, puguin demostrar les habilitats comunicatives i on mostrin un ordre lògic d’exposició d’idees, en aquest cas, centrades en les malalties i els hàbits alimentaris.

- Competència 9 de l’àmbit matemàtic (annex 4 del currículum de secundària): representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres. Sessions: 3 i 7 Les ciències naturals estan impregnades de matemàtiques en tot moment, i és per això que en aquesta unitat, hem cregut adequat introduir aquesta compe-tència de l’àmbit matemàtic, ja que apareix de forma explícita en dues sessions, les referents als càlculs de necessitats energètiques, on els alumnes han de desenvolupar l’habilitat d’entendre i poder representar numèricament el con-cepte de Kcal i modificar-lo relacionar-lo amb el de KJ així com emprar el càlcul de percentatges per a poder establir les diferències entre els nutrients que componen els aliments.

5

- Competència 2 de l’àmbit digital (annex 10 del currículum de secundària). Utilit-zar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents. Sessions: 4 i 10 Aquesta competència es circumscriu a les competències de caire digital, trans-versal per a tot l’alumnat de secundària i la qual es centra en l’ús de diferents programes i eines digitals. En la nostra unitat didàctica els alumnes hauran d’emprar-les en diferents situacions, però ens centrarem a valorar-les quan fa-cin les presentacions dels casos pràctics, en les quals han d’elaborar algun tipus de document multimèdia per a tal de reforçar les seves presentacions orals.

- Competència 4 de l’àmbit digital (annex 10 del currículum de secundària). Cer-car, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball a realit-zar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals. Sessions: 2, 8 i 9 Aquesta competència està fortament lligada amb la competència 3 de l’àmbit lingüístic que hem exposat prèviament. Han de poder mostrar habilitats de cerca d’informació digital per internet i coneixements de navegació i de selecció d’aquesta informació.

- Competència 8 de l’àmbit digital (annex 10 del currículum de secundària). Rea-

litzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius Sessions: 2, 6, 8 i 9 Els alumnes del centre de Jesuïtes Casp, estan avesats al treball cooperatiu tot emprant eines i entorns virtuals (site de l’assignatura, eines google, etc.). És per això que la major part del material per a l’alumnat se’ls presentarà mitjançant aquestes eines a fi i efecte d’estar en la major concordança possible amb la me-todologia del centre.

- Competències d’àmbit personal i social (annex 11 currículum de secundària). Sessions: totes Aquesta competència es desenvolupa al llarg de tota la unitat didàctica. La nu-trició humana és un dels temes del currículum de 3r d’ESO a ciències que més vincles té amb un seguit de qüestions, problemàtiques i actuacions de la nostra societat i els nostres alumnes, degut al fet que implica no únicament un conei-xement científic dels diferents continguts que conté, sinó també en possibilitar i fomentar hàbits saludables de consum d’aliments, així com acostar als alumnes aquelles problemàtiques socials que es desprenen de les males praxis alimentà-ries, així com les malalties que afecten a un gran nombre de persones al nostre planeta i que tenen una estreta relació amb l’alimentació i la nutrició.

6

3.2. Competències bàsiques de l’àmbit científic-tecnològic

- Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser in-vestigats en l’àmbit escolar que impliquin el disseny, la realització i la comuni-cació d’investigacions experimentals. Sessió: 3 i 7 Hem volgut donar protagonisme a aspectes de la ciència que a vegades queden en un segon pla, com és el cas de dur a terme una petita recerca científica, plantejar dubtes i preguntes investigables, i dissenyar un experiment, a fi i efec-te d’acostar als alumnes la manera de crear coneixement científic. Creiem que donar cert grau d’autonomia dins el laboratori, pot engrescar als alumnes a te-nir una actitud més reflexiva i oberta a la investigació científica.

- Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Sessions: 1, 2, 5, i 6 A través dels contextos plantejats i també mostrant als alumnes diferents pro-blemàtiques al voltant de la nutrició, volem que siguin capaços de proposar so-lucions i idees resolutives a les qüestions que afecten aquest tema. Per fer-ho, també els ajudarem amb material de suport, però hauran de prendre decisions basant-se en els conceptes i coneixement treballats en les diferents sessions.

- Competència 14. Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que pro-moguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties asso-ciades. Sessions:5, 6, 8, 9 A través de l’anàlisi de casos de malnutrició, desnutrició i malalties alimentàri-

es, volem fomentar que els alumnes extreguin de forma autònoma les pròpies

actuacions i consideracions vers a l’àmplia oferta alimentària i que puguin ser

crítics amb aquells comportaments i hàbits alimentaris perniciosos per a la seva

salut.

4. OBJECTIUS

4.1. Objectius conceptuals

1. Interpretar el funcionament del cos humà des d’una visió de sistema, relacio-

nant-lo amb les funcions de ingesta i nutrició.

2. Diferenciar els conceptes de aliment i nutrient.

3. Identificar la relació directa entre l’aportació de nutrients amb els diferents

grups d’aliments.

4. Relacionar possibles problemes de salut amb diferents tipus de dietes.

5. Diferenciar les principals malalties associades a l’alimentació.

6. Conèixer els requeriments energètics diaris i la proporció de nutrients.

7. Entendre la importància de una alimentació equilibrada fent referencia a la ne-

cessitat de nutrients en les cèl·lules.

7

4.2. Objectius procedimentals

1. Treballar de manera cooperativa i col·laborativa.

2. Cercar informació de manera crítica i selectiva.

3. Seguir protocols científics de laboratori per fer experiments.

4. Dissenyar, elaborar, exposar i defensar una presentació.

5. Gestionar l’ús del temps de forma adequada.

6. Utilitzar de forma adequada les dades obtingudes per processar la informació

mitjançant l’ús de taules o gràfiques.

4.3. Objectius actitudinals

1. Demostrar i respectar el coneixement de les normes de la classe i del laborato-

ri.

2. Fomentar el treball cooperatiu i ser conscient de la responsabilitat grupal.

3. Respectar el torn de paraula i les opinions dels companys.

4. Desenvolupar un esperit crític per ser capaç de autoavaluar-se i coavaluar als

companys.

5. CONTINGUTS

5.1. Continguts previs:

Aparell digestiu. Digestió.

Alimentació.

Nutrients. Conceptes de glúcid, lípid i proteïna.

5.2. Continguts a tractar

Relació entre alimentació i nutrició.

Nutrients. Classificació segons biomolècules i funció.

Vitamines.

Nutrients com a font d’energia. Aportació calòrica.

Dieta. Piràmide dels aliments.

Malalties associades a l’alimentació.

Etiquetatge dels aliments.

Naturalesa de la ciència:

Disseny experimental.

Controvèrsies teoricopràctiques.

8

6. PROGRAMACIÓ DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

Sessió 1. (16/02). Exploració d’idees prèvies

Fase del cicle: Presentació + Idees prèvies + “Engagement”

Inici de la unitat didàctica sobre l’alimentació i la nutrició. En aquesta fase inici-

al es pretén refrescar aquella informació sobre continguts ja explicats relacionats amb

aquest tema (com aparell digestiu) i explorar les idees preconcebudes que tenen sobre

l’alimentació i la nutrició.

Descripció

5 minuts:

Es presenta una imatge de l’aparell digestiu (Annex 2.1) i, mitjançant un diàleg

socràtic, intentem que surtin els conceptes de nutrició, digestió i aliments.

12 minuts:

A cada alumne li serà lliurada una fitxa (Annex 1.1). Es passarà una seqüencia

de pocs minuts (Annex 2.2) sobre l’ajuda humanitària a Madaya (una ciutat siriana as-

setjada durant mesos). Hauran de respondre de forma individual les diferents pregun-

tes que es plantegen a la fitxa.

3 minuts:

Organització i distribució dels alumnes en grups.

25 minuts:

Els alumnes estaran ja treballant en grups i el professor/a farà el seguiment

corresponent a cada grup per a comprovar que estan acabant de emplenar la part gru-

pal de la fitxa i, alhora, resol dubtes.

10 minuts:

Tancament de la sessió recapitulant els conceptes clau i aclarint aquells dubtes

que continuïn. També es farà una presentació a nivell general de com es desenvolupa-

rà la UD, quins objectius i tasques hauran de realitzar i como els avaluarem.

Seqüència

Ordre Què farà el profes-

sor/a? Què farà l’alumnat? Per què?

1. Engage +

Idees prè-

vies

Fer que els alumnes

relacionin y treguin

les idees que tenen

sobre la imatge,

sempre intentat que

Refrescar la memòria, parti-

cipar de forma ordenada a

classe i aportar les definici-

ons dels conceptes claus per

Per introduir-los en el

tema, indagar sobre

allò que pensen per

poder corregir possi-

bles idees preconcebu-

9

(5 minuts) apareguin els ter-

mes que interessen

per la UD.

la unitat des i partir del seu ni-

vell a construir el co-

neixement sobre el

tema.

2. Vídeo +

treball in-

dividual

(10 minuts)

Passar un vídeo d’un

parell de minuts i

repartir les fitxes de

treball

Parar atenció al visionat del

vídeo i emplenar la fitxa de

forma individual.

Per captar l’atenció

dels alumnes i explorin

per ells mateixos que

coneixem sobre el te-

ma que el plantegem.

3. Organitzar

els grups

(3 minuts)

Explicar el funcio-

nament dels grups i

la seva distribució.

Atendre les instruccions del

professor/a i actuar el més

ràpidament possible per a

començar la tasca.

Per aprofitar el temps

que tindran durant la

sessió i avançar el mà-

xim de feina possible.

4. Treball en

grup

(25 minuts)

Gestionar l’aula

perquè es mantingui

l’ambient de treball.

Tenir una actitud proactiva i

respectuosa cap a l’activitat

i els companys. Posar en

comú el que han posat en

els diferents punts, i deba-

tre per elaborar la segona

part de la fitxa que ha de ser

un consens del grup. Els

alumnes han de poder xer-

rar entre ells i discutir, però

no cridar per tal de respec-

tar als altres companys/es i

les altres classes.

Per fomentar el debat i

l’aprenentatge coope-

ratiu. Per trencar pos-

sibles errors conceptu-

als d’alguns alumnes

del grup amb l’ajuda de

la resta.

5. Concloure

la sessió +

explicació

UD

(10 minuts)

Construir una fitxa

conjunta que agrupi

les diferents respos-

tes dels grups. Acla-

rir algun error de

concepte i explicar

les idees claus del

tema. Fer una pre-

sentació general de

la UD.

Participar de forma ordena-

da en la elaboració de la

fitxa conjunta i atendre a

l’explicació final del profes-

sor/a

Per fer un tancament

del tema tractat dei-

xant el conceptes claus

clars i perquè coneguin

com avançarà la unitat,

quins són els objectius i

el treball que se'ls de-

manarà, així com serà

l’avaluació.

Gestió de l’aula

El professor/a, en la part inicial de la sessió, ha de tractar fomentar la participació

dels alumnes amb aportacions sobre allò que se’ls demana. En aquesta fase, els estu-

10

diants estaran asseguts de la manera habitual, és a dir, de forma individual distribuïts

en 5 files amb 5 o 6 taules per fila.

A la segona part de la classe, el professor ha de mirar d’organitzar i distribuir els

grups (grups no aleatoris) de forma que no es perdi molt de temps en la redistribució

de l’aula.

Cal procurar un clima participatiu i actitud activa dels alumnes en cada grup, de

forma que tots estiguin elaborant la feina i alhora també caldrà regular el volum de

soroll que es crearà, evitant en la mesura del possible crits, moviments dels alumnes

amunt i avall de l’aula, etc.

Atenció a la diversitat

S’elaboraran grups heterogenis de 4 persones. Aquesta heterogeneïtat vindrà mar-

cada tant a nivell cognitiu com a nivell conductual.

Avaluació-regulació

En aquesta primera sessió no s’avaluarà a no ser que s’hagi de valorar negativament

algun comportament inadequat.

Materials i recursos

- Imatge de l’aparell digestiu

- Vídeo: “Evacuen urgentment unes 300 persones de la ciutat de Madaya, a Síria”

- Fitxes per a cada alumne amb la guia per a realitzar el treball (veure apartat

material de l’alumnat).

Sessió 2. (18/02). Diferència entre aliments i nutrients. Biomolècules presents en els

aliments i funcionalitat d’aquestes.

Fase del cicle: Introducció de nous conceptes

En aquesta fase es pretén que els alumnes trobin la diferencia entre aliment i

nutrient. També es vol ver una recapitulació de les biomolècules presents en els ali-

ments i les seves funcions principals. Per últim, es pretén introduir que es la piràmide

alimentària i com està estructurada.

Descripció

10 minuts

11

La primera part de la sessió serà més explicativa per part del professor/a amb el

suport d’un Power Point (Annex 2.3), tot i que demanarà la col·laboració dels alumnes

per construir les definicions de nutrient, aliment i l’explicació dels principals nutrients.

3 minuts:

Organització i distribució dels alumnes en grups.

35 minuts:

En aquesta part segona part, amb els grups heterogenis composats per 4 alum-

nes formats es repartiran un rol dintre del seu grup: 2 alumnes cercaran informació, 1

actuarà de secretari i compilant la informació trobada i últim alumne serà el qui fa pre-

guntes a la resta. En global, es treballarà amb dos contextos diferents, tot i que cada

grup només treballarà amb una fitxa (Annex 2.1) d’un d’ells. Com seran un total de 7

grups, 2 grups es centraran amb els glúcids, 2 més amb els lípids, altres 2 en les proteï-

nes i l’últim amb les vitamines i sals minerals. Per tal d’afrontar de manera diferent el

mateix tema, els grups que treballen les mateixes biomolècules treballaran amb con-

textos diferents. D’aquesta feina se’ls demanarà que creïn una presentació per exposar

a la següent sessió les idees claus del treball que han fet.

2 minuts:

Tancament de la sessió fent un recordatori de la feina que hauran d’elaborar

per la següent sessió de classe.

Seqüència



1. Explicació ali-

ment/nutrient

+ biomolècules

i funcions + es-

tructura de la

piràmide ali-

mentària.

(10 minuts)

Exposar el Power Point

demanant ajuda cons-

tant als alumnes per

crear les definicions

claus.

Atendre a les explicaci-

ons del professor/a

col·laborant de manera

ordenada quan corres-

pongui.

Per aprendre con-

ceptes claus de la

unitat i necessaris

per poder avançar

en les sessions.

2. Organitzar els

grups

(3 minuts)

Explicar el funciona-

ment dels grups i la

seva distribució.

Atendre les instrucci-

ons del professor/a i

actuar el més ràpida-

ment possible per a

començar la tasca.

Per aprofitar el

temps que tindran

durant la sessió i

avançar el màxim de

feina possible.

12

3. Elaborar fulla

de treball i pre-

sentació per la

resta de grups

(35 minuts)

Repartir els diferents

contextos als grups i

assegurar-se que ente-

nen el que se’ls dema-

na

Treballar i rendibilitzar

el temps del que dispo-

sen per mirar de finalit-

zar o deixar gairebé

acabat la fitxa guia i la

presentació.

Que l’alumne sàpiga

quines qüestions

tractarà i com ho

haurà de fer.

4. Tancament

sessió

(2 minuts)

Recordar als alumnes

que hauran d’exposar

el treball creat i que

per tant, hauran

d’acabar a casa el que

no els hagi donat

temps de fer en classe

Anotar-se a l’agenda la

tasca que hauran de fer

a casa en cas que cal-

gui.

Per que no s’oblidin

de fer el treball

Gestió de l’aula

La gestió de l’aula d’aquesta sessió serà la mateixa que a la sessió anterior. Inici-

alment partirem de taules distribuïdes individualment per escoltar les explicacions del

professor/a que, posteriorment, es modificaran per fer treball grupal.


S’elaboraran grups heterogenis de 4 persones. Aquesta heterogeneïtat vindrà mar-

cada tant a nivell cognitiu com a nivell conductual.


En aquesta primera sessió no s’avaluarà a no ser que hi hagi algun comportament

inadequat.


- Suport Power Point per fer explicació aliment/nutrient/biomolècules/piràmide

- Fitxa individualitzada per cada grup en funció de la biomolècula a treballar i el context

- Ordinadors portàtils

Sessió 3. 19/02. Els aliments com a combustible de la vida. Fase del cicle: Introducció a les pràctiques i naturalesa de la ciència

Comprensió dels aliments com a font d’energia mitjançant el treball experimental.

Descripció

13

10 minuts:

Tindran un guió (Annex 1.3) que es llegirà en veu alta. Aquest presenta un escenari en el qual un nen i una nena li demanen a un esportista per què porta un control del que menja; explica que vol ingerir tots els nutrients que necessita i, alhora, no passar-se ni quedar-se curt d’energia. El nens entenen perfectament que vulgui ingerir dife-rents nutrients però: com que passar-se o quedar-se curt d’energia?

A partir d’aquí, se’ls hi planteja quines preguntes investigables se’ls hi acudeix i que podrien resoldre a classe.

15 minuts:

Es presenta el material del que disposen per a elaborar, en parelles, el disseny ex-

perimental amb el que resoldran alguna de les preguntes relacionades amb l’energia dels aliments:

Se’ls ajudarà a definir els detalls finals de cada abordament i es marcaran unes pautes comunes entre tots (remarcant especialment les de SEGURETAT)

30 minuts:

Es realitza la tasca experimental i la recollida de dades

Seqüència

Ordre Què farà el profes-sor/a?

Què farà l’alumnat? Per què?

1. Presentar l’activitat

(2 minuts)

Explicar que faran en aquesta sessió.

Seure per parelles, situar-se dins el con-text de l’aula, escol-tar al docent.

Ser conscient de quins són els objectius, l’organització de l’aula i les tasques que es des-envoluparan en l’activitat perquè els alumnes puguin actuar en conseqüència.

2. Repartir els fulls de treball entre els alumnes

(2 minuts)

Fer llegir per posar en context

Llegir i entendre el context, el fonament de la pràctica i pre-guntar dubtes al res-pecte

Que l’alumne sàpiga de què es tractarà

3. Obtenció de preguntes a resoldre.

(6 minuts)

Demanar que plate-gin qüestions investi-gables relacionades amb la pregunta prin-

Plantejar-se quin és el dubte rellevant pre-sentat al context i plantejar preguntes

Per integrar-los en el procés de recerca a partir de l’elaboració de preguntes indagables en

14

cipal del context investigables a partir de la principal

el laboratori.

4. Presentació del material disponi-ble

(3 minuts)

Mostrar les eines de les que disposaran per respondre a les preguntes

Familiaritzar-se amb el material que poden utilitzar i preguntar-se utilitat i funciona-ment

Per poder establir els elements físics que tin-dran per a realitzar el disseny experimental

5. Planificació del disseny experi-mental

(7 minuts)

Demana’ls-hi que facin el seu disseny experimental per resoldre la pregunta establint muntatge, procediment, varia-bles depenent i inde-pendent i ajudar a cada parella

Pensar què fer per respondre a alguna de les preguntes plantejades a partir del material disponi-ble, què mesuraran i quines condicions establiran

Per a estimular la seva creativitat, planificació i aprenentatge sobre el disseny experimental

6. Determinació del procediment

(5 minuts)

Posar en comú varia-bles i criteris generals metodològics i re-marcar normes de seguretat

Establir definitiva-ment el seu protocol d’experimentació, demanar dubtes ro-manents, tindre molt en compte la segure-tat

Per deixar clar què farà cada parella i alhora hi hagi normes i criteris generals per a tots.

7. Realització dels experiments.

(25 minuts)

Vigilar que els alum-nes facin el seu dis-seny experimental i sense causar riscos; ajudar amb dificultats

Dur a terme els seus experiments per a resoldre la pregunta, recollir dades, actuar seguint les normes de seguretat i demanar en cas de dubte

Per a que entrin en con-tacte amb el treball experimental, vegin aplicació al seu disseny, puguin donar resposta a la pregunta plantejada.

8. Tancament de la sessió.

(5 minuts)

Fer que guardin les dades recollides per-què es tractaran pos-teriorment, fer que recullin i deixin el laboratori en condici-ons

Guardar la informació que hagin obtingut, rentar el material i ordenar-ho

Assegurar-se de que conservaran la informa-ció per poder tractar-la amb posterioritat i dei-xar el material llest per al següent grup.

Gestió de l’aula

El docent haurà de mantenir una bon clima d’aula des de l’inici de la pràctica, fent que es llegeixi el context entre tots per donar cohesió al grup. També es formaran

15

parelles evitant combinacions difícils de gestionar i procurant mesclar alumnes de dife-rents capacitats.

Les parelles estaran distribuïdes per l’aula per a poder treballar còmodament, sense perill i evitant distraccions entre diferents parelles. Com és una pràctica que im-plicarà manipular material divers i foc, s’establiran normes adequades.


Les parelles combinaran, preferiblement, alumnes de capacitats diferents, i en el cas de que no sigui possible, sense ajuntar alumnes conflictius.


S’avaluarà l’actitud durant tota la sessió, així com la capacitat de plantejar pre-

guntes i dissenys per abordar-les. Les dades obtingudes es processaran posteriorment i

conformaran l’altra part de l’avaluació un cop realitzats els càlculs i fetes les conclusi-

ons. Tot això haurà de quedar recollit en el guió complimentat i/o a un informe senzill

de pràctiques.

Material i recursos

- Bec de Bunsen. - Llumins. - Pinces metàl·liques. - Culleres de metall. - Agulles. - Taps de suro. - Vidres de rellotge. - Bàscula. - Tubs d’assaig. - Peu amb pinces. - Aliments: núvols de llaminadura, panses, cereals, cacauets, morros de porc fregit, llet en

pols. - Aigua. - Pipeta. - Termòmetre.

Sessió 4. (22/02). Exposició treballs biomolècules.

Fase del cicle: Tancament del 1r cicle didàctic.

En aquesta fase del cicle els alumnes exposaran el treballs que hauran comen-

çat a la sessió anterior i que hauran terminat a casa com a deures. Tenen llibertat a

l’hora del format de la presentació, només tenen restriccions de temps.

Descripció

16

Aquesta sessió estarà únicament dedicada a les exposicions del 7 treballs cor-

responents a cadascun dels grups.

Seqüència



1. Exposició.

(55 minuts)

Escoltar atentament les

exposicions dels alum-

nes per poder avaluar

els diferents treballs i

fer una gestió de classe

adequada

Atendre a les explicacions dels

seus companys y exposar els

seus treballs. També podran

formular preguntes de manera

ordenada quan correspongui.

Per aprendre

conceptes claus

de la unitat i

necessaris per

poder avançar

en les sessions.

Gestió de l’aula

La distribució en aquesta sessió serà en grups per fomentar l’esperit d’equip. Cal-

drà que el professor/a fomenti un clima adequat per les exposicions i que el alumnes

participin amb preguntes als seus companys.


No hi ha cap atenció especial a la diversitat a part de la formació dels grups.


En aquesta quarta sessió s’avaluarà, mitjançant una rúbrica (Annex 3.1), les exposi-

cions dels diferents grups i comptarà un 20% de la nota final de la unitat didàctica.


- Materials elaborats pels alumnes per fer les seves exposicions.

Sessió 5. (23/02). Posada en comú i piràmide alimentària. Càlcul energètic.

Fase del cicle: Continuació del tancament del 1r cicle didàctic, inici del 2n.

Tancament del nutrients i posada en comú a partir de les diverses exposicions

realitzades, per donar lloc al tractament de la piràmide dels aliments per part dels

alumnes. En el temps restant s’aprofitarà per interpretar etiquetes d’aliments.

Descripció

17

15 minuts:

S’aprofita que el dia anterior es van fer les presentacions dels nutrients per a

poder realitzar una posada en comú, a partir del diàleg socràtic, i apuntant les conclu-

sions a les que han arribat els alumnes.

15 minuts:

Un cop ressaltades les conclusions i resolt els dubtes, se’ls proposarà omplir

una piràmide alimentària buida entre els diferents grups a partir d’imatges (Annex 1.4)

que els hi donarem.

25 minuts:

Per poder informar-se sobre les quantitats de nutrients dels aliments, els hi do-

narem etiquetes (Annex 1.5) per a que interpretin les proporcions de glúcids, lípids i

proteïnes, de tal manera que comprovaran que els aliments solen constituir-se de dife-

rents nutrients amb diferents proporcions i, a més, l’energia que porten es calcularà a

partir d’aquestes etiquetes.

Seqüència

Ordre Què farà el professor/a? Què farà l’alumnat? Per què?

1. Realitzar la posada en comú

(15 minuts)

Recordar als alumnes les presentacions d’ahir, fer preguntes i guiar als alumnes per escriure unes conclusions realit-zades per la classe i útil per a ells mateixos.

Repassar les presenta-cions del dia anterior, contestar les preguntes del professor, demanar dubtes/debatre, copiar les conclusions finals

Donar tancament al cicle d’exposicions afavorirà que tots els grups acabin* entenent el mateix.

2. Omplir pi-ràmide dels ali-ments

(15 minuts)

Demanar als alumnes que a la piràmide alimen-tària buida enganxin imatges en funció de la quantitat de nutrients específics

Raonar quins aliments porten més biomolècu-les de cada tipus, deba-tre en cas de conflicte, i col·locar les imatges dels alumnes

Per a que entenguin que hi ha diferència entre els aliments i composició d’aquests i puguin considerar com és una dieta saludable

3. Càlcul d’energia a partir d’etiquetes

(30 min)

Donar diferents etiquetes i demanar quina és la proporció de nutrients que tenen, així com fer calcular l’energia emma-gatzemada

Llegir les etiquetes per entendre quina infor-mació aporta sobre la quantitat de glúcids, lípids i proteïnes així com calcular l’energia que aporten.

Entendre que els aliments no tenen només un nutrient, i que en funció dels nutrients, aporten unes quantitats o unes altres d’energia.

18

Gestió d’aula

Es mantindrà un clima d’aula distès per afavorir les intervencions dels alumnes;

per a la piràmide alimentària, es distribuiran els alumnes amb els seus grups del treball

d’exposició però les imatges estaran a un lloc central.


L’activitat de construcció de la piràmide dels aliments pretén generar grupets

de debat i pot arribar a produir debats entre grupets per discutir si un aliment conté

més nutrients d’un tipus o un altra, això en general afavorirà la interacció dels alumnes

independentment de la seva capacitat. D’altra banda, els aliments a utilitzar per omplir

la piràmide es proporcionaran en forma de imatges retallades per donar sensació de

joc.

Avaluació- regulació

S’utilitzaran els criteris generals d’avaluació.


- Imatges retallades i plastificades d’aliments, piràmide alimentària buida.

- Etiquetes de valor nutricional de diferents aliments, calculadora.

Sessió 6. (25/02). Hàbits saludables i malalties associades a l’alimentació.

Fase del cicle: Introducció de nous conceptes (3r cicle) i tancament d’aquest.

Introducció a les malalties relacionades amb els hàbits alimentaris i elaboració d’un llistat dels principals hàbits saludables.

Descripció

6 minuts:

Presentem la sessió, i els hi diem com organitzarem els grups per a la tasca d’anàlisi i debat posterior. Emprarem la tècnica “Phillip 66”, consistent en dividir l’aula en grups de 6 alumnes que debatran i respondran un seguit de qüestions plantejades en 5 fitxes (Annex 1.6) diferents que tractaran de 5 malalties i hàbits alimentaris dife-rents. Al final dels 6 minuts, cada grup (a través d’un representant o secretari) exposa-rà a la resta de companys les idees principals i conclusions de la fitxa corresponent. En el cas de 3r d’ESO A, són 28 alumnes, per tant farem 3 grups de 6 alumnes i 2 grups amb 5 membres cadascun.

Es presenta el documental “Dolç verí” (Annex 2.4). Mitjançant una llauna de co-ca-cola, i al costat els grams de sucre que conté en forma de sucre blanc, se’ls hi pre-guntarà al grup classe si es veurien capaços d’ingerir les 17 cullerades de sucre que conté una llauna de coca-cola i si creuen que és quelcom nociu o no. Petit debat socrà-tic de no més de 2-3 minuts.

20 minuts:

19

Es presenta el resum sobre el documental “Dolç verí” i el visualitzem.

5 minuts:

Fem una breu ronda de dubtes o reflexions que puguin haver sorgit al veure el documental i organitzem i distribuïm els grups i repartim les fitxes a cada grup.

6 minuts:

Els alumnes cerquen informació, debaten entre ells les idees al voltant de la malaltia i/o hàbit que els ha tocat, i redacten conjuntament les respostes i conclusions.

15 minuts:

Cada representant del grup, fa la seva exposició (3 minuts per grup) a la resta de companys/es de l’aula. El professor/a recull aquestes conclusions a la pissarra.

3 minuts:

El professor/a tanca la sessió resumint i concretant les idees principals que han sorgit després del visionat del documental així com de la discussió sobre les malalties i fent el llistat que s’ha elaborat entre tots els grups sobre els hàbits alimentaris saluda-bles.

Seqüència


2. Presentar l’activitat

(2 minuts)

Explicar que faran en aquesta sessió.

Entendre com i què hauran de fer (saber quina serà la dinà-mica de treball, amb quin grup ani-ran i la feina que li tocarà fer tant indi-vidualment com en grup).

Ser conscient de quins són els objectius, l’organització de l’aula i les tasques que es desenvoluparan en l’activitat perquè els alumnes puguin actu-ar en conseqüència.

3. Repartir els fulls de treball entre els alumnes

(1-2 minuts)

Delimitar les tasques per a l’anàlisi de malalties i/o hàbits alimentaris.

Entendre les qües-tions i en cas que tingui dubtes, acla-rir-los amb el pro-fessor.

Que l’alumne sàpiga quines qüestions trac-tarà i com ho haurà de fer.

4. Presentar el vídeo i fer-ne una in-troducció

(1-2 minuts)

Explicar la temàtica del vídeo, i fer la mostra de quant sucre hi ha en una llauna de coca-cola.

Prestar atenció.

Despertar l’interès dels alumnes i involu-crar-los en la proble-màtica dels mals hà-bits alimentaris.

20

4. Visualitzar els talls del documental “Dolç verí”

(20 minuts)

Gestionar l’aula perquè es mantingui l’ambient de treball.

Tenir una actitud proactiva i respec-tuosa cap a l’activitat i els com-panys. Restar en silenci durant la visualització del documental.

Desenvolupar la pri-mera part de la sessió.

5. Concloure el visionat del documen-tal

(5 minuts)

Preguntar si algú té algun dubte o dificultat, vol fer algun comentari sobre el vídeo...

Participar de la clo-enda del visionat del vídeo expres-sant alguna inquie-tud, dificultat, algu-na cosa que li hagi cridat l’atenció...

Assegurar-nos de que tothom ha gaudit del documental, l’ha en-tès i que si algú vol afegir o comentar quelcom ho pugui fer.

6. Inici i desenvo-lupament de l’activitat fent servir la tècnica “Phillip 66”

(6 minuts)

Organitzar/controlar que els grups es formen ràpida i correctament i ajudar a resoldre dubtes que pu-guin tenir els diferents grups.

Cercar informació amb els respectius portàtils i respondre a les qüestions que se’ls hi planteja a les fitxes, debatre, contrastar idees, i arribar a acords i plantejar les respos-tes adequades en-tre tots els mem-bres del grup.

Promoure la participa-ció de tots els alum-nes, implicant-los en la cerca i elaboració de respostes a les qüestions plantejades, i debatre sobre els hàbits i malalties ali-mentàries.

7. Posada en comú de tot el grup classe

(15 minuts)

Donar la paraula a cada responsable/secretari del grup per a que exposin les seves idees i respostes respecte a la malaltia i hàbits que han tractat. Resumir a la pissarra les principals idees que han sorgit de cada grup.

Presentar a la resta de companys/es de manera breu i clara les respostes a les qüestions planteja-des i les conclusions a les que ha arribat cada grup. (3 minuts per grup).

Compartir els conei-xements i idees prin-cipals treballades amb la resta de grups i escoltar les conclusi-ons dels altres per a fomentar l’aprenentatge coope-ratiu.

8. Tancament de la sessió.

(3 minuts)

Fer un breu resum dels aspectes més importants que s’han tractat en la sessió.

Tenir clars aspectes clau dels hàbits alimentaris i les malalties associades als excessos o man-cances de la ingesta d’aliments.

Assegurar-se de que s’han entès tots els aspectes de l’activitat i quina és la visió global o les idees més impor-tants al voltant d’aquesta temàtica.

21

Gestió de l’aula

Durant la primera part de la sessió, que correspon principalment al visionat del documental, el professor/a vetllarà per tal d’assegurar un bon clima d’atenció dels alumnes vers al documental projectat. Els alumnes han de poder expressar les sensaci-ons que els hi pot despertar les idees i la temàtica del vídeo, sempre i quant això no interrompi de forma brusca el silenci i el respecte entre els companys.

A la segona part, corresponent a la tasca grupal, el professor/a ha de fomentar la participació i el debat entre els integrants de cada grup, així com resoldre petits dub-tes que puguin sorgir., i cal que tots assumeixin la responsabilitat d’elaborar el material que se’ls demana, ja que de les seves respostes i conclusions en sorgirà un coneixe-ment que han de ser capaços de transmetre a la resta de companys/es un cop facin les respectives exposicions.


Els grups de 6 o 5 alumnes, seran heterogenis per tal d’integrar les diferents capacitats que té cada alumne. En concret, dins la dinàmica de cada grup, cada alumne pot participar i interactuar amb els demés segons les seves capacitats: cercant infor-mació mitjançant el portàtil, plantejant dubtes i idees, redactant les respostes, o es-sent el comunicador que exposarà a la resta de companys/es.


En aquesta sessió, l’avaluació serà actitudinal, de manera que es tingui en compte una correcte atenció al visionat del documental i al silenci, la predisposició dels alumnes a un debat constructiu, la participació i per últim l’assumpció de responsabili-tats per part de cada membre del grup i del grup en general.


Llauna de coca-cola, recipient de vidre, paquet de sucre i cullera. Resum del documental “Dolç verí” en format mp4 per a no dependre del senyal

d’internet. 5 fitxes corresponents a 5 malalties i hàbits alimentaris (veure material de

l’alumnat). Ordinadors portàtils (màxim 2 per cada grup).

Sessió 7. 26/02. Anàlisi de dades i aportació calòrica.

Fase del cicle. Tancament del 2n cicle didàctic (pràctiques i naturalesa de la ciència).

Processament matemàtic de les dades obtingudes en la pràctica de laboratori i establiment de l’aportació calòrica, així com la necessitat energètica diària.

Descripció.

5 min

Es recordarà la pràctica realitzada i es recuperaran les dades de la mateixa, per plantejar com a partir d’aquests resultats es poden resoldre les qüestions investigables que van escollir.

22

15 min

Es guiarà un diàleg socràtic per acabar definint la necessitat energètica diària (a partir del context de la pràctica), les calories/gram d’aliment i kcal/100 gram d’aliment com a valors que permetran l’anàlisi de l’aportació calòrica dels aliments i es deixarà als alumnes que realitzin el càlcul d’aquests valors a partir dels seus resultats i dades.

10 min

Recopilació de dades a la pissarra i discussió dels resultats per a elaborar con-juntament les conclusions i/o generar debats.

15 min

Presentarem les etiquetes dels aliments que van utilitzar per a interpretar la in-formació que ens proporciona (pel que fa a l’energia) i fer càlculs per determinar les calories que aporten les quantitats cremades l’altra sessió.

15 minuts

Es generarà discussió sobre la no concordança entre els valors energètics calcu-lats a partir de la informació del valor nutricional i a partir del procediment experimen-tal per analitzar les limitacions dels experiments, així com lligar la informació de les etiquetes amb la relació entre cada tipus nutrient i la seva aportació energètica i tot això lligar-ho amb la piràmide dels aliments que han treballat prèviament.

Seqüencia

Ordre Què farà el profes-sor/a?

Què farà l’alumnat? Per què?

1. Recordar el dia anterior

(5 minuts)

Ressituar la pràctica com a continuació de l’anterior

Treure els resultats apuntats dels seus experiments, escol-tar.

Establir unió entre els expe-riments realitzats i el que es farà a continuació

2. Obtenció de cal/g

(15 minuts)

A partir del diàleg so-cràtic, establir cal/g com a referent

A partir de les dades experimentals, obte-nir l’energia que tenen per jugar.

Per a poder fer comparaci-ons quantitatives i treballar el processament metàl·lic de dades

3. Posada en comú

(10 minuts)

Demanar els resultats de tots el grups, escriu-re’ls i guiar l’elaboració de conclusions

Donar els resultats que deriven del càl-cul, no interrompre als companys, plan-tejar dubtes, extreu-re conclusions.

Perquè així es poden repas-sar múltiples condicions i arribar a consensos sobre la interpretació

4. Càlcul de l’energia teòrica

Proporcionar etiquetes dels aliments cremats, demanar calories teò-

Calcular l’energia teòrica que aporten els aliments cremats a partir de la infor-

Perquè així tindran algun valor amb el que podran comparar el seu treball ex-

23

(15 minuts) riques mació del valor nu-tricional

perimental

5. Comparació entre valors teòrics i experi-mentals

(15 minuts)

Incitar als alumnes a comparar el que els ha donat cremant amb el que els ha donat calcu-lant. Demanar per què creuen que no coinci-deixen

Comparar el que ha donat empíricament amb el que ha donat teòricament, procu-rar respondre per què no coincideixen

Per a què entenguin que els resultats no parlen per sí mateixos, que a vegades es donen contradiccions apa-rents, que el disseny expe-rimental és rellevant a l’hora d’obtenir dades i resultats.

Gestió de l’aula

La divisió dels alumnes es faran en les mateixes parelles que la pràctica anterior però la separació espacial serà menor, per a fomentar el diàleg i l’intercanvi d’informació. El clima de l’aula haurà de tornar a mantenir-se distès per a què els alumnes intervinguin amb comoditat i així puguin establir el mètode de càlcul i con-trastar les diferents formes d’interpretar els resultats.


Com es mantenen les parelles, es donaran combinacions d’alumnes amb capa-citats heterogènies, i es presenta la possibilitat de realitzar reflexions més profundes i relacionades amb entorns fora de l’aula que podran estimular l’interès i la motivació tant d’alumnes amb baixes com d’altes capacitats.


El professor avaluarà l’actitud dels alumnes durant la sessió, les seves interven-cions, plantejament i resolució de dubtes, interpretació de resultats i habilitats de pro-cessament matemàtic de dades; això es farà mitjançant l’observació durant la sessió i el qüestionari entregat a l’inici de les pràctiques que s’ha d’haver omplert .

Sessió 8. (29/02). Inici del treball de síntesi UD nutrició

Fase del cicle: Aplicació del coneixement.

Inici de l’elaboració d’un treball de síntesi i d’aplicació sobre tots els continguts

tractats durant la UD de nutrició. És la fase final de la UD, on els alumnes hauran

d’aplicar els coneixements que han anat adquirint al llarg de les diferents sessions.

Descripció

5 minuts:

Presentem de forma detallada el treball final de la UD, amb tots els apartats i

consideracions que hauran de tenir en compte els alumnes per elaborar-lo. Ens recol-

24

zarem amb el suport del guió del treball (Annex 1.7) que els hi haurem repartit. Se’ls hi

descriu el cas a resoldre:

Un menú d’un dia per a uns alumnes de primària que estan de colònies.

5 minuts:

Plantejaran els dubtes sobre l’elaboració del treball i el professor/a respondrà

de manera que quedin aclarits els principals punts de manera que puguin començar a

preparar-lo.

2 minuts:

Organització i distribució dels alumnes en els grups de treball corresponent.

40 minuts:

Els alumnes estaran ja treballant en grups i el professor/a farà el seguiment

corresponent a cada grup per a comprovar que estan realitzant la feina encomanada, i

alhora resol dubtes més concrets, de caire conceptual o sobre com s’ha d’elaborar el

menú, fonts d’informació que poden consultar així com assessorar en allò que cregui

oportú.

3 minuts:

Breus moments abans de finalitzar la sessió el professor/a fa un recordatori

dels principals dubtes (i les corresponents respostes) sorgits entre tots els grups.

Seqüència

Ordre Què farà el pro-

fessor/a? Què farà l’alumnat? Per què?

1.Presentar l’activitat

(5 minuts)

Explicar que faran

en aquesta sessió.

Entendre com i què

hauran de fer (saber

quina serà la dinàmica

de treball, amb quin

grup aniran i la feina

que els hi tocarà fer

tant individualment

com en grup).

Ser conscient de quins

són els objectius,

l’organització de l’aula i

les tasques que es des-

envoluparan en

l’activitat perquè els

alumnes puguin actuar

en conseqüència.

2.Repartir els fulls de

treball entre els

alumnes

Delimitar les tas-

ques per a l’anàlisi

de malalties i/o

hàbits alimentaris.

Entendre les qüestions i

en cas que tingui dub-

tes, aclarir-los amb el

professor.

Que l’alumne sàpiga

quines qüestions trac-

tarà i com ho haurà de

fer.

25

(5 minuts)

3.Organitzar els grups

(1-2 minuts)

Explicar el funcio-

nament dels grups

i la seva distribu-

ció.

Atendre les instrucci-

ons del professor/a i

actuar el més ràpida-

ment possible per a

començar la tasca.

Per aprofitar el temps

que tindran durant la

sessió i avançar el mà-

xim de feina possible.

4.Treball en grup

(40 minuts)

Gestionar l’aula

perquè es mantin-

gui l’ambient de

treball.

Tenir una actitud pro-

activa i respectuosa cap

a l’activitat i els com-

panys. Debatre i parti-

cipar en l’elaboració del

treball de forma que

tothom realitzi les tas-

ques corresponents. Els

alumnes han de poder

xerrar entre ells i discu-

tir, però no cridar per

tal de respectar als

altres companys/es i les

altres classes.

Desenvolupar la prime-

ra part de la sessió.

5.Concloure la sessió

(3 minuts)

Preguntar si algú

té algun dubte o

dificultat, vol fer

algun comentari

sobre el treball i la

seva elaboració, o

dubtes sobre els

continguts a tenir

en compte per a

realitzar el menú.

Plantejar tots els dub-

tes que hagin sorgit

mentre treballaven

amb l’elaboració del

menú de manera que

per a la sessió següent

puguin encarar el tram

final d’elaboració del

treball amb garanties i

seguretat del què i el

com ho han de fer.

Assegurar-nos de que

tothom ha entès quins

són els objectius del

treball, i els continguts

a tractar, així com re-

cordar els criteris

d’avaluació (tot i que a

la 1a sessió ja se’ls hi

haurà presentat).

Gestió de l’aula

El professor/a ha de mirar d’organitzar i distribuir els grups de forma que pu-

guin començar a fer la feina com abans millor per tal d’aprofitar al màxim els 40 minuts

que tenen a classe per a confeccionar el menú que se’ls hi ha encomanat i resoldre els

dubtes relatius al treball.

Cal procurar un clima participatiu i actitud activa dels alumnes en cada grup, de

forma que tots estiguin elaborant la feina i alhora també caldrà regular el volum de

26

soroll que es crearà, evitant en la mesura del possible crits, moviments dels alumnes

amunt i avall de l’aula, etc.


Els grups de 4 alumnes, seran heterogenis, i seran els mateixos que a les sessi-

ons 2 i 3, per tal d’aprofitar les dinàmiques generades entre ells ja que al haver treba-

llat en grup amb anterioritat, pressuposem una major coordinació i per tant més rapi-

desa i aprofundiment en l’elaboració del treball. En aquest treball, oferirem als alum-

nes llibertat pel que fa a la manera en que s’han d’organitzar, per a dotar-los de

l’autonomia necessària per a fomentar aquest aprenentatge significatiu i cooperatiu

que volem obtinguin del treball de síntesi. Evidentment, però vetllarem per al correcte

funcionament dels grups i pel respecte entre els alumnes.


En aquesta sessió, l’avaluació serà actitudinal, de manera que es tingui en

compte una correcte, la predisposició dels alumnes a fer la feina i al respecte i el diàleg

constructiu entre ells. Aquest apartat l’hauran de tenir en compte els alumnes també,

ja que s’autoavaluaran al finalitzar la UD.


- Power Point amb les indicacions corresponents del treball a realitzar (objectius,

apartats del treball i continguts, metodologia, format de presentació, criteris

d’avaluació).

- Fitxes per a cada membre del grup amb les guies per a realitzar el treball (veure

apartat material de l’alumnat).

- Ordinadors portàtils.

Sessió 9. (01/03). Treball de síntesi UD nutrició

Fase del cicle: continuació de l’aplicació de coneixements.

Continuació de l’elaboració del treball final de la UD de nutrició.

Descripció

Aquesta sessió és la continuació de l’anterior, i també n’esperem la culminació

o finalització del treball començat el dia anterior. Hem decidit donar als alumnes la

possibilitat de realitzar el treball durant l’horari lectiu, a fi i efecte de poder fer un se-

guiment més exhaustiu del seu procés d’aprenentatge així com d’acompanyar i resol-

dre els dubtes que puguin sorgir al realitzar-lo. No obstant, emplaçarem a aquells

grups que no hagin pogut finalitzar la tasca a acabar-la a casa ja que la següent sessió

serà la presentació dels treballs.

Seqüència

27


5. Iniciar la conti-

nuació de

l’elaboració del

treball

(5 minuts)

Procurar iniciar el més aviat

possible la organització de

l’aula i distribució dels

grups corresponents.

Seguir les instruccions

i mantenir l’ordre i el

silenci mentre s’inicia

la sessió.

Per facilitar la posada en

marxa dels grups.

6. Fer un segui-

ment dels

grups i de

l’elaboració del

menú per part

d’aquests.

(40 minuts)

Continuar amb una correc-

te gestió de l’aula així com

assessorant als grups i reso-

lent dubtes.

Treballar i rendibilit-

zar el temps del que

disposen per mirar de

finalitzar o deixar

gairebé acabat el

treball.

Que l’alumne sàpiga qui-

nes qüestions tractarà i

com ho haurà de fer.

7. Tancament de

la sessió

(5-10 minuts)

Remarcar les consideraci-

ons per a l’exposició que

han de dur a terme el dia

següent, establir l’ordre de

presentació dels grups,

recordar els temps de que

disposaran i resoldre algun

dubte pendent

Tenir present que si

no han acabat el tre-

ball, ja no disposen de

més hores de classe i

l’han de finalitzar a

casa, i que és l’últim

moment per poder

resoldre dubtes

d’última hora.

Assegurar-nos criteris,

ordre i altres consideraci-

ons que creiem oportunes

han quedat ben explicades

per a poder dur a terme

les exposicions de la sessió

següent de forma dinàmi-

ca amb el mínim

d’interrupcions.

Tant la gestió de l’aula, l’atenció a la diversitat l’avaluació i els materials i recursos

seran els mateixos que a la sessió anterior.

Sessió 10. (03/03). Exposició del treball de síntesi UD nutrició i tancament de la UD.

Fase: Tancament de l’aplicació de coneixements i tancament global de la UD.

Última sessió de la fase d’aplicació de coneixements adquirits al llarg de la UD

de nutrició.

Descripció

Aquesta última sessió de la UD serà la corresponent a l’exposició i auto i co-

avaluació dels treballs finals de cada grup.

3 minuts:

Prepararem als alumnes per a que es disposin a fer les presentacions i reparti-

rem els fulls de co-avaluació i explicarem com l’han d’emplenar, tot seguint els criteris i

indicadors que tenen marcats en la rúbrica per tal de que puguin fer una avaluació el

més objectiva possible. També els passarem l’enquesta/qüestionari realitzat per nosal-

28

tres per recollir les seves opinions i sensacions vers a la metodologia, coneixements,

dinàmiques, etc. que han copsat al llarg de les diferents activitats de la UD.

47 minuts:

Els diferents grups exposaran els seus treballs finals en format Power Point.

Tindran 5 minuts màxim per cada grup. La resta de companys hauran d’omplir les rú-

briques de co-avaluació respecte al grup que està exposant. A

Al finalitzar cada presentació destinarem un moment per a realitzar breus co-

mentaris i puntualitzacions (en cas necessari) i si cal demanarem algun aclariment al

grup per si volen afegir quelcom que puguin haver passat per alt o explicar millor algun

punt de la presentació.

5 – 10 minuts:

Els últims minuts els dedicarem a repartir una rúbrica d’autoavaluació i coava-

lució (Annex 3.2 i 3.3 respectivament), però aquest cop referida al treball propi i al del

grup al qual pertanyien que hauran d’entregar emplenada (en cas que no hi hagi temps

de que la facin a classe) a la seva professora a la propera sessió.

També aprofitarem per donar-los les gràcies i acomiadar-nos d’ells, així com

facilitar-los alguna forma de contacte per si tenen dubtes, si volen fer aclariments, o

volen aprofundir en algun dels temes tractats a la UD.

Seqüència



1. Iniciar la ses-

sió

d’exposició

dels treballs

finals o de

síntesi.

(3 minuts)

Procurar iniciar el més

aviat possible la sessió

mirant de fer silenci i

demanant que els

alumnes es posicionin

per a la presentació per

grups. Alhora repartir

les rúbriques de coava-

luació entre grups i els

qüestionaris de valora-

ció de la UD i sobre la

nostre feina.

Seguir les instruccions

i mantenir l’ordre i el

silenci mentre s’inicia

la sessió.

Per facilitar la posada

en marxa dels grup i les

seves presentacions.

29

2. Presentacions

dels treballs

finals.

(43 minuts)

Escoltar i fer les anota-

cions pertinents de

cada presentació així

com demanar (en cas

necessari) aclariments,

o bé fer puntualitzaci-

ons.

Tots els alumnes de

l’aula han de mantenir

silenci i respecte vers

els companys que

estan exposant per

crear un bon clima i

ajudar a no posar-los

nerviosos.

Per a acostumar als

alumnes a les exposici-

ons orals.

3. Tancament de

la sessió i de

la UD.

(5-10 minuts)

Repartir les rúbriques

d’autoavaluació i coa-

valuació dins de cada

grup. Agrair-los les

presentacions i l’esforç

realitzat al llarg de les

nostres intervencions i

encoratjar-los a contac-

tar amb nosaltres si

necessiten resoldre

dubtes, ampliar conei-

xements, etc.

Preguntar o donar la

seva opinió respecte a

com s’ha desenvolupat

la UD i sobre la nostra

feina.

Saber la seva opinió,

donar-los veu, per criti-

car-nos, i ajudar-nos a

corregir aquells defec-

tes o mancances que

haguem pogut tenir al

llarg de la UD així com

donar-nos la oportuni-

tat d’acomiadar-nos i

agrair-los l’atenció

prestada i la feina feta.

Gestió de l’aula i atenció a la diversitat

En ambdós casos seran les mateixes consideracions que en les dues anteriors

sessions.


En aquest treball final comptarem amb dues rúbriques:

- Una en la que es coavaluaran els diferents grups entre ells

- Una segona on s’autoavaluaran i co-avaluaran la feina feta per ells mateixos i

els companys del mateix grup.

- Nosaltres mitjançant les nostres anotacions i la nostra graella d’observació.

30

7. CRITERIS GENERALS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Com a mesures generals per a atendre la diversitat, hem utilitzat eines de motivació i

contextualització per tal d’afavorir l’interès de l’alumnat. Així doncs em recorregut a

realitats quotidianes i properes als alumnes.

Alhora, em alternat i variat les fonts d’informació de les activitats de les sessions per a

evitar l’avorriment, així com hem proporcionat llibertat a l’hora de realitzar determi-

nades tasques i incentivem la creativitat.

Pel que fa a la distribució dels alumnes, hem organitzat grups heterogenis de tal mane-

ra que alumnes amb dificultats puguin assolir els mateixos objectius en col·laboració

amb la resta de l’equip.

A part d’això, hem realitzat qüestionaris espaiats per a una alumna amb TDA.

També hem tingut en compte la distribució de rols o responsabilitats per a diferents

components dels grups en aquells casos que sigui necessari.

Cal dir, no obstant, que hi ha presència d’altres ètnies però no hi ha problemes

d’integració ni desconeixença de l’idioma.

8. CRITERIS GENERALS D’AVALACIÓ

8.1. Criteris generals

Principalment, hi hauran dos grans blocs a avaluar. El primer d’ells corresponent a la

part més actitudinal del alumne que tindrà una ponderació del 20% i, el segon, orientat

a l’assoliment dels conceptes claus de la unitat didàctica. Aquest últim tindrà el valor

del 80% restant.

Es molt important tenir en compte tots dos factors per, per una banda, assegurar-nos

que assoleixen els objectius i les competències actitudinals, i per l’altre, assegurar-nos

de que els alumnes són capaços de buscar informació contrastada i aplicar allò que

hauran après amb problemes quotidians i no que només reprodueixin fidedignament

les definicions dels conceptes de la lliçó.

8.2. Criteris específics

Actitud i participació dels alumnes (20%): Es valorarà el comportament a clas-

se i al laboratori, tenint en compte el respecte als companys, al professor, a les

normes de classe i les del laboratori així com la puntualitat.

Per valorar aquest criteri s’utilitzarà una graella d’observació (Annex 3.4).

Treballs i presentacions (80%): La repartició dels percentatges dintre d’aquest

apartat anirà de la següent manera:

o Exposició dels cassos de la segona sessió (25%): Per la seva avaluació es

tindrà en compte aspectes com l’exposició, el format de la presentació i

altres aspectes que queden agrupats en una graella d’observació (Annex

3.1).

31

o Informe de pràctiques (25%): S’avaluarà mitjançant la correcció del

propi informe. Es tindrà en compte la resolució dels exercicis, així com la

presentació del mateix.

o Treball i exposició de tancament de la UD (50%): Per l’avaluació

d’aquest apartat es tindrà en compte: el criteri del professor, el del pro-

pi grup i el dels companys d’aula. Es a dir, el professor, mitjançant la

graella que s’annexa més endavant (Annex 3.5) farà una avaluació de di-

ferents aspectes com les justificacions de les respostes i la idoneïtat de

la presentació que ponderarà un 60% del valor total d’aquest treball. Els

grups, s’avaluaran entre sí mitjançant una graella d’observació (Annex

3.3) semblant a la del professor però una mica més simple perquè pu-

guin escoltar als seus companys alhora que prenen les notes necessàries

d’avaluació. Els resultats d’això comptarà un 25% d’aquest apartat. Per

últim, demanarem als alumnes que facin una reflexió sobre el seu propi

treball i que valorin els aspectes que queden reflectits en la graella

d’observació d’auto-avaluació (Annex 3.2). Aquest últim subapartat tin-

drà una ponderació del 15% d’aquesta part.

9. CONNEXIÓ AMB ALTRES MATERIES

- Àmbit lingüístic: la llengua catalana és la llengua vehicular de la unitat didàctica

tot seguin els criteris del PLC dels Jesuïtes i el marc educatiu de l’escola en cata-

là. Tot i així algun dels materials de suport i/o de l’alumnat seran presentats en

llengua anglesa amb la intenció de remarcar la importància d’aquesta llengua

com a vehicle de comunicació a nivell internacional, i essent conscients del co-

neixement i domini que els alumnes de l’escola Jesuïtes Casp tenen d’aquest

idioma ja que en d’altres cursos han impartit la matèria de ciències naturals

completament en anglès segons el programa (CLIL).

També tal i com queda plasmat en les competències esmentades al punt 3,

hem volgut incloure competències de l’àmbit lingüístic en aquesta unitat, ja

que volem reforçar habilitats de caire comunicatiu, de gestió i creació

d’informació en els alumnes de 3r d’ESO que els hi seran útils al llarg del seu

creixement personal i acadèmic/laboral.

- Àmbit matemàtiques: dins de la programació hem inclòs dues sessions dedica-

des al processament i càlcul de dades obtingudes a partir de pràctiques del la-

boratori, per familiaritzar als alumnes amb aquestes eines, així com donar sen-

tit al coneixement científic que també han de poder constatar que es basa en

l’ús de les matemàtiques per reforçar els models i teories amb les que es treba-

llen en el món de les ciències.

32

- Àmbit social: tot seguint el perfil humanista del centre de Jesuïtes Casp, també

hem volgut crear contextos d’aprenentatge basats en el creixement i desenvo-

lupament d’habilitats socials i personals dels alumnes com ara: sensibilització

vers problemàtiques de caràcter global relacionades amb l’alimentació i les ma-

lalties alimentàries, fomentar la participació i la interacció entre els alumnes al-

hora de realitzar discussions i debats a classe per a promoure el respecte a les

opinions i idees dels companys/es.

33

10. ANNEXOS

10.1. Material per als alumnes

ANNEX 1.1 FITXA DE TREBALL AJUDA’NS A CLASSIFICAR

Tasca individual: Ordena el següent llistat d’aliments humanitaris de més energètic a

menys energètic tenint en compte que fos la mateixa quantitat.

Arròs

Raïm

Pa

Oli

Espaguetis

Coca-cola

Bistec

Ous

Llenties

Plàtan

1.-

2.-

3-.

4.-

5.-

6.-

7.-

8.-

9.-

10.-

Respon les següents preguntes en l’espai delimitat:

Què entens per malnutri-

ció?

Per què hem de consumir

determinats aliments de

forma més freqüent que

d’altres?

34

Per què enviem diferents

tipus d’aliments?

Tasca en petit grup (4 persones) 20’

Poseu en comú les respostes que heu elaborat individualment i redacteu-ne una que

incorpori totes les aportacions que considereu rellevants per després poder-les posar

en comú amb la resta de grups:

Què enteneu per malnu-

trició?

Per què hem de consumir

determinats aliments de

forma més freqüent que

d’altres?

Per què enviem diferents

tipus d’aliments?

Proposeu un altre llistat d’aliments bàsics que es puguin enviar per ajudar a aquests ciutadans siri-ans.

35

ANNEX 1.2 FITXA DE TREBALL BIOMOLÈCULES

Activitat 2: La importància de l’aliment que mengem

Tasca grupal : Per aquesta activitat, heu d’elaborar un Power Point que reculli totes

les preguntes que trobareu en aquesta mateixa fitxa. Per treballar de forma correcta,

cadascun del participants del grup tindrà un rol: un de vosaltres ha de ser el secretari,

s’encarregarà de anar anotant tota la informació que es vagi trobant; dos de vosaltres

us encarregareu de cercar la informació necessària per emplenar les preguntes de les

fitxes i aspectes rellevants per l’exposició. L’altre participant del grup, s’encarregarà de

exposar el Power Point (màxim 5 minuts) i de fer les preguntes necessàries per a la

correcta elaboració del treball. A continuació trobareu el cas d’una persona que no té

una correcta alimentació.

Cas 1:

Aquest jove sirià, Khaled Asmán, es troba greument desnodrit degut a que viu a una

ciutat assetjada. Hi ha informes sobre aquesta ciutat que diuen que hi ha gent que

s’alimenta de les fulles dels arbres i, fins i tot, que hi ha gent morint per inanició.

Tenint en compte la actual situació d’aquest jove, contesteu les següents preguntes,

justificant-les amb les vostres pròpies paraules i a partir d’informació que trobeu:

Per a què s’utilitzen principalment els glúcids al cos humà? Esmenteu algun glúcid concret.

Quines deficiències o problemes té aquest sirià degut a la mancança de glú-cids?

Quines parts del cos o òrgans són els més afectats per aquesta mancança?

Quins aliments creieu que podrien ajudar a recuperar o aportar més quantitat de glúcids al sirià? Esmenteu de quin tipus de glúcid es podria tractar (glucosa, sacàrid, polisacàrid, midó etc.)

htt

p:/

/ww

w.m

ilen

i

o.c

om

/

36











Cas 2:






Quins són les principals funcions dels lípids presents al cos humà? Esmenta

algun lípid en concret.

Quines deficiències o problemes té aquest sirià degut a la mancança de lípids?


Quins aliments creieu que podrien ajudar a recuperar o aportar més quantitat

de lípids al sirià?

htt

p:/

/ww

w.m

ilen

io.c

om

/

37











Cas 3:






Quines funcions desenvolupen les proteïnes al cos humà? Són totes les proteï-nes iguals? Justifiqueu les respostes 0

Quines deficiències o problemes té aquest sirià degut a la mancança de proteï-nes?


Quins aliments creieu que podrien ajudar a recuperar o aportar més quantitat de proteïnes al sirià?

htt

p:/

/ww

w.m

ilen

io.c

om

/

38











Cas 4:

Aquesta dona nord-americana és addicta a menjar el coneixem com a “menjar basu-

ra”. Argumenta que no pot evitar el desig de menjar només aquest tipus de producte,

perjudicant la seva vida i la dels seus fills. La seva dieta consisteix en menjar hambur-

gueses, pollastre fregit, pizzes, cookies de xocalata,etc. Actualment pesa més de 270

Kg.

Tenint en compte la actual situació d’aquesta dona, contesteu a les següents pregun-

tes, justificant-les amb les vostres pròpies paraules i a partir d’informació que trobeu

Quins són els principals glúcids presents al cos humà? Per a què serveixen?

Quins problemes té pels excessos de consum de glúcids? Què fa el cos amb

l’excés de glúcids?

Quines parts del cos o òrgans són els més afectats per l’excés de glúcids?

Quins aliments creieu que contenen més glúcids en general?

39











Cas 5:

Aquesta dona nord-americana és addicta a menjar el que coneixem com a “menjar

basura”. Argumenta que no pot evitar el desig de menjar només aquest tipus de pro-

ducte, perjudicant la seva vida i la dels seus fills. La seva dieta consisteix en menjar

hamburgueses, pollastre fregit, pizzes, cookies de xocalata,etc. Actualment pesa més

de 270 Kg.



Quins són els principals lípids presents al cos humà? Per a què serveixen?

Quins problemes té pels excessos de consum de lípids? Què fa el cos amb

l’excés de lípids?

Quines parts del cos o òrgans són els més afectats per l’excés de lípids?

Quins aliments creieu que contenen més excés de lípids en general?

40











Cas 6:





de 270 Kg.



Quines funcions desenvolupen les proteïnes al cos humà?

Quins problemes té pels excessos de consum de proteïnes? Què fa el cos amb

l’excés de proteïnes?

Quines parts del cos o òrgans són els més afectats per l’excés de proteïnes?

Quins aliments creieu que contenen més excés de proteïnes en general?

41











Cas 7:





de 270 Kg.



Què són les vitamines? Per a què serveixen? (poseu exemples de vitamines i

la funció de cadascuna)

Quins problemes vitamínics pot tenir per aquest tipus de dieta?

Quines parts del cos o òrgans són els més afectats per aquests problemes vi-

tamínics? (agafeu fins a 2 vitamines en concret)

Quins aliments creieu que anirien millor per combatre aquesta mancança vita-

mínica?

42

ANNEX 1.3 GUIÓ DE PRÀCTIQUES

L’alimentació dels esportistes

Els tennistes Rafa Nadal i Garbiñe Muguruza van

donar una roda de premsa especial per als joves

entre 12 i 14 anys del Reial Club de Tennis de

Barcelona davant la possibilitat de participar junts

als dobles mixtos a Rio de Janeiro en 2016. L’Edith

i el Pablo van tenir la sort d’estar-hi allà i els hi

van demanar sobre la seva dieta:

- Mengeu alguna cosa en especial per a

poder tenir millors resultats?- va demanar

el Pablo.

- Res específic, però sí que portem una die-

ta al llarg de la setmana de manera que

procurem menjar de tot en al justa mesu-

ra- va ser la resposta de Rafa Nadal.

- I per què mengeu de tot en la justa mesu-

ra?- va inquirir l’Edith.

- Doncs bàsicament prenem aliments vari-

ats per assegurar que ingerim tots els nu-

trients que necessitem, i en justa mesura

perquè hem de suplir la despesa d’energia sense quedar-nos curts ni passar-nos.- va

respondre Garbiñe.

L’Edith i el Pablo estaven emocionats per haver pogut parlar en persona amb els dos tennistes i

volien seguir unes dietes com les seves per a mantenir un bon hàbit alimentari; entenien per-

fectament que havien de menjar de tot per introduir al seu cos els diferents nutrients (ja els

han treballat a classe), però no sabien com “controlar l’energia”.

1. Plantegeu preguntes que pugueu respondre al laboratori (quant més millor) i que podrien

ajudar a l’Edith i al Pablo a entendre que els aliments contenen energia (com demostrar-ho,

mesurar-ho, comparar entre aliments etc.). Comenteu amb el professor si són investigables.

1

2

3

4

5

43

2. Disposeu del següent material de laboratori per a realitzar el vostre experiment. Demaneu

per a què serveix allò que no conegueu. Després redacteu el vostre disseny experimental, per a

respondre alguna pregunta anterior, definint: la resposta i la hipòtesi platejada, el muntatge

que fareu (dibuix esquemàtic), els procediment i/o els passos que seguireu i la informació que

recollireu.

Bec Bunsen Llumins Pinçes Culleres Agulles Taps de suro

Vidre de rellotge Bàscula Tubs d’assaig Peu amb pinces

Aigua Termòmetre Pipeta Panses Cacauets

Morro de porc fregit Núvols Cereals Llet en pols

Redacteu aquí la pregunta a respondre i la vostra hipòtesi, així com la informació que haureu

de recollir per confirmar-la o refutar-la.

44

Expliqueu a continuació el vostre disseny experimental.

Abans de començar l’experiment, comentarem una mica entre tots les bases experimentals i

els acords procedimentals entre tots.

45

3. Ara dureu a terme l’experiment. Aquí escriureu els vostres resultats i els problemes que heu

tingut.

4. (A partir d’aquí, es respondran a la següent pràctica) Aquí realitzareu els càlculs pertinents

de les dades per tal d’obtenir valors que permetin la comparació d’energies amb els altres

alumnes i/o entre diferents aliments. Heu de tenir en compte la temperatura augmentada, la

quantitat d’aigua i la quantitat d’aliment cremat. Dada important: 1 caloria=energia per pujar

1ºC 1ml d’aigua.

46

5. Quines conclusions deduïu del vostre experiment? (Consulteu-ho amb el professor)

6. Us proporcionem les etiquetes amb els valors nutricionals dels aliments que us vàrem do-

nar. Feu els càlculs pertinents per poder comparar l’energia teòrica (que donen les etiquetes) i

l’energia experimental (el que es va obtenir amb l’experiment).

7. Quines conclusions obteniu al comparar els valors teòrics i els experimentals? Penseu en els

problemes de l’experiment. (Consulteu-ho amb el professor)

47

ANNEX 1.4 IMATGES DE LA PIRÀMIDE AlIMENTÀRIA

48

ANNEX 1.5 ETIQUETES

49

ANNEX 1.6 FITXA HÀBITS SALUDABLES I MALALTIES

Hàbits saludables i malalties associades a l’alimentació

Acabem de veure uns talls d’un documental que tracta de fer-nos veure la nostra depen-

dència i els riscos que comporta el consum en excés de sucres i derivats. Ara us demanem

que treballeu en grups algunes de les malalties alimentàries més comunes que podem tro-

bar avui en dia en la nostra societat així com que feu propostes de millora de la qualitat de

vida per evitar o minimitzar els efectes d’aquestes malalties.

GRUP 1: OBESITAT

Grups de treball: En grups de 5-6 persones, durant 6 mi-

nuts, heu de cercar informació sobre la malaltia que us to-

ca abordar, i tot responent aquestes qüestions, un porta-

veu del vostre grup exposarà els resultats a la resta de la

classe per tal de que tothom conegui els principals riscos

sobre la malaltia que heu investigat i què fer per evitar-la o

minimitzar els seus efectes. Per tant, haureu de:

1) Identificar i descriure breument la malaltia tot especi-

ficant:

- Quines són les principals característiques? Com s’adquireix aquesta malaltia?

- A qui afecta més? (homes, dones, adults, infants, gent gran...) Especifica o justifica la

resposta tot cercant resultats o mitjanes de la població (pot ser a nivell de Catalunya o

l’Estat, o bé Europeu o Mundial).

- Quins riscos té per la nostra salut aquesta malaltia? (òrgans o parts del cos afectades,

problemes o efectes derivats d’adquirir la malaltia...)

2) Algunes malalties alimentàries poden evitar-se tot servint-nos d’un estil de vida salu-

dable. Quines conductes o pautes aconsellaríeu per evitar contraure aquesta malaltia?

En cas que no sigui possible evitar-la indica accions que podrien ajudar a minimitzar-ne

els efectes i millorar la qualitat de vida dels afectats.

50







GRUP 2: DIABETIS

Grups de treball: En grups de 5-6 persones, du-

rant 6 minuts, heu de cercar informació sobre

la malaltia que us toca abordar, i tot responent

aquestes qüestions, un portaveu del vostre

grup exposarà els resultats a la resta de la clas-

se per tal de que tothom conegui els principals

riscos sobre la malaltia que heu investigat i què

fer per evitar-la o minimitzar els seus efectes.

Per tant, haureu de:

1) Identificar i descriure breument la malaltia tot especificant:

- Quines són les principals característiques? Com s’adquireix aquesta malaltia?

- A qui afecta més? (homes, dones, adults, infants, gent gran...)Especifica o justifica la









51







GRUP 3: INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA

Grups de treball: En grups de 5-6 persones, durant 6

minuts, heu de cercar informació sobre la malaltia que

us toca abordar, i tot responent aquestes qüestions, un

portaveu del vostre grup exposarà els resultats a la res-

ta de la classe per tal de que tothom conegui els princi-

pals riscos sobre la malaltia que heu investigat i què fer

per evitar-la o minimitzar els seus efectes. Per tant,

haureu de:

1) Identificar i descriure breument la malaltia tot es-

pecificant:

- Quines són les principals característiques? Com

s’adquireix aquesta malaltia?

- A qui afecta més? (homes, dones, adults, infants,

gent gran...)Especifica o justifica la resposta tot

cercant resultats o mitjanes de la població (pot ser a nivell de Catalunya o l’Estat, o bé

Europeu o Mundial).






els efectes i millorar la qualitat de vida dels afectats

52







GRUP 4: CELIAQUÍA

Grups de treball: En grups de 5-6 persones, durant

6 minuts, heu de cercar informació sobre la malal-

tia que us toca abordar, i tot responent aquestes

qüestions, un portaveu del vostre grup exposarà

els resultats a la resta de la classe per tal de que

tothom conegui els principals riscos sobre la ma-

laltia que heu investigat i què fer per evitar-la o

minimitzar els seus efectes. Per tant, haureu de:

1) Identificar i descriure breument la malaltia tot

especificant:

- Quines són les principals característiques?

Com s’adquireix aquesta malaltia?

- A qui afecta més? (homes, dones, adults, in-

fants, gent gran...)Especifica o justifica la res-

posta tot cercant resultats o mitjanes de la població (pot ser a nivell de Catalunya o








53







GRUP 5: OSTEOPOROSIS

Grups de treball: En grups de 5-6 persones, durant

6 minuts, heu de cercar informació sobre la malal-

tia que us toca abordar, i tot responent aquestes

qüestions, un portaveu del vostre grup exposarà

els resultats a la resta de la classe per tal de que

tothom conegui els principals riscos sobre la malal-

tia que heu investigat i què fer per evitar-la o mi-

nimitzar els seus efectes. Per tant, haureu de:

1) Identificar i descriure breument la malaltia tot

especificant:

- Quines són les principals característiques? Com

s’adquireix aquesta malaltia?

- A qui afecta més? (homes, dones, adults, infants, gent gran...)Especifica o justifica la









54

ANNEX 1.7 TREBALL DE SINTESIS DE LA UD

CARTA A LA CLASSE 3ER ESO A JESUÏTES DE CASP-SAGRAT COR DE JESUS

Bon dia,

Ens plau comunicar-vos que heu estat escollits com a empresa de càtering per a preparar

els menús de la casa de colònies Can Guiu. Us hem escollit perquè creiem en la preparació,

solvència i la vostra conscienciació sobre la correcta alimentació dels infants, així com per

les vostres elaboracions de dietes equilibrades i variades.

És per això que us demanaríem que elaboréssiu un menú de 4 àpats (esmorzar, dinar, be-

renar i sopar) per un dia, per a poder mostrar a les escoles que volen contactar amb nosal-

tres.

Ens agradaria que poguéssiu incloure les racions de cada aliment en cada àpat, especifi-

cant les necessitats energètiques dels infants i les fraccions corresponents a cada àpat i

aliment, tot justificant el perquè heu escollit aquells productes i no uns altres. També ens

agradaria poder incloure en el menú alternatives a aliments que continguin lactosa o glu-

ten, ja que com bé sabeu, molts infants avui en són intolerants, i també volem oferir-los

una dieta especialment dissenyada per a ells.

Per últim, com bé sabeu, som una casa enmig d’un entorn rural i natural, i ens agradaria si

pot ésser, que incloguéssiu algun producte de Km0 o ecològic dels pagesos del nostre vol-

tant, per promocionar els nostres productes, i també perquè crèiem en el valor afegit que

comporta, si poguéssiu triar-ne un parell o tres i justificar-ho, els nostres clients de ben se-

gur que no tindran cap dubte en triar la nostra casa de colònies.

Moltes gràcies,

Casa rural i de colònies Can Guiu

55

10.2. Material de suport al professor

ANNEX 2.1 IMATGE APARELL DIGESTIU

ANNEX 2.2 VIDEO SEQÜENCIA MADAYA

http://www.ccma.cat/324/evacuen-urgentment-unes-300-persones-de-la-ciutat-de-

madaya-a-siria/noticia/2706884/

56

ANNEX 2.3 POWER POINT ALIMENTACIÓ VS NUTRICIÓ

57

58

59

60

61

ANNEX 2.4 VIDEO “DOLÇ VERÍ”

https://www.youtube.com/watch?v=-y20yqsvzs8

https://www.youtube.com/watch?v=-y20yqsvzs8

62

10.3. Material per l’avaluació

ANNEX 3.1 GRAELLA D’OBSERVACIÓ EXPOSICIÓ DELS CASOS

1 2 3 4 5

Ha detectat amb claredat els problemes creats per la manca o excés de consum del nutrient en qüestió.

Han relacionat correctament els nutrients amb les diferents funcions que realitzen en el cos humà.

Han donat exemples concrets i correctes d’aliments que haurien de consumir les persones dels casos pràctics analitzats, i han justificat el perquè.

Han fet ús d’una exposició interactiva, clara i endreçada.

S’han fet valer d’un llenguatge científic correcte i adequat per la temàtica en la que treballaven.

Cada membre del grup ha cooperat en l’elaboració de la informació

Comentaris addicionals

ANNEX 3.1 GRAELLA D’AUTOAVALUACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI

1 2 3 4 5

He participat en el procés de cerca d’informació, proces-sat/selecció de coneixements i redacció del producte final.

He escoltat i respectat els torns de paraula i les opinions dels meus companys en tot moment.

He emprat els coneixements adquirits al llarg de les dife-rents sessions i l’he aplicat a aquest treball.

He treballat amb responsabilitat i d’acord amb la dinàmica del grup.

Podré aplicar el que he après en el meu entorn quotidià i en mi mateix.

63

ANNEX 3.3 GRAELLA DE COAVALUACIÓ ENTRE GRUPS DEL TREBALL DE SÍNTESI I AVA-

LUACIÓ PER PART DEL PROFESSORAT.

1 2 3 4 5

Necessitats calòriques Han tingut en compte el factor edat?

Han tingut en compte la distribució propor-cional de les Kcal. diàries necessàries a cada àpat?

Varietat d’aliments Han tingut en compte una distribució d’aliments variada al llarg del dia?

Distribució de glúcids, lípids, proteïnes i vita-mines i minerals

Respecten les proporcions diàries de glú-cids, lípids i proteïnes?

Han justificat correctament l’aportació dels diferents nutrients dins l’elecció de cada aliment?

Malalties associades a l’alimentació. Han tingut en compte la tria d’aliments en cas de tenir alumnes:

Celíacs

Diabètics

Intolerants a la lactosa

Format i presentació Han tingut en compte una presentació ade-quada i endreçada?

Han estat originals en la presentació?

Comunicació Han fet ús d’un llenguatge científic ade-quat?

ANNEX 3.4 GRAELLA D’OBSERVACIÓ D’INDICADORS D’ACTITUD

Actitud negatives

Actitud posi-tiva

Actitud destacable

No presta atenció

Crida a classe

Provoca a com-panys/professor

Manté l'aten-ció

Guarda silenci

Respecta als companys i pro-fessor

Mostra interès

Participa acti-vament

Té en compte als com-panys

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

64

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

Documents

UNITAT DIDÀCTICA 3er ESO · 2. PRESENTACIÓ La Unitat Didàti a (UD), la Nutri ió: ... cipals nutrients que trobem en els aliments (glúcids, lípids, proteïnes, vitamines i minerals),