Unitat Didactica - Els Animals CORREGIDA

0

UNITAT DIDCTICA

Els animals Taller Multidisciplinari: Coneixement de si mateix i autonomia personal

3er T

Andrea Garca Lpez

Vernica Martnez Lajara

Marta Molina Guijarro

Mara Mondjar Cabrera

Sara Toms Mnguez

1

NDEX 1. JUSTIFICACI DE LA UNITAT DIDCTICA

2. CARACTERSTIQUES DEL CURS

3. OBJECTIUS

3.1. Objectius de cicle

3.2. Objectius especfics drea

4. CONTINGUTS EDUCATIUS

4.1. Conceptuals

4.2. Procedimentals

4.3. Actitudinals

5. METODOLOGIA

6. COMPETNCIES BSIQUES

7. TEMPORALITZACI

8. TEMES TRANSVERSALS

9. ACTIVIDADES

9.1. RUTINES

9.2. ACTIVITATS DINTRODUCCI MOTIVACI I DE

CONEIXEMENTS PREVIS.

9.3. ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT

9.4. ACTIVITATS DE REFOR

10. ADAPTACI NEE

11. AVALUACI

12. ANNEXES

13. RECURSOS EN LNIA I REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

2

JUSTIFICACI DE LA UNITAT DIDCTICA Per comenar, dir que hem elegit enfocar aquesta unitat didctica a nens

de dos anys dedat perqu ens pareix molt interessant la forma de treballar amb

els xiquets del primer cicle d'educaci infantil. A vegades no donem importncia

a aquesta etapa educativa i considerem que no tindrem possibilitats de treball

amb ells, per amb aquesta unitat didctica volem demostrar que es poden

tindre gran quantitat d'activitats interessants per a treballar amb ells i que

realment es tracta d'una etapa molt bonica i amb moltes possibilitats.

Com que ens trobem a l'aula de 2 a 3 anys de l'escola, els nostres

xiquets tenen una capacitat d'atenci reduda que posteriorment aniran

ampliant, per en aquest moment necessiten activitats que suposen una

dificultat que siga adequada per a ells. Per tant, hem elegit aquest tema perqu

suposa aspectes senzills per a ells i adaptats a la seua edat.

A ms inclou aspectes amb els quals els xiquets es trobaran al llarg de

tota la seua etapa d'infantil, aspectes que tractaran a l'aula i que despertaran el

inters dels menuts. D'altra banda aquest tema ens dna la possibilitat

d'augmentar els coneixements amb recursos que suposen la eixida fora de

l'aula perqu al viure en un poble menut la majoria es troben en contacte

quotidi amb els animals domstics.

Per tant, esperem que aquesta unitat didctica siga una eina de treball

molt til per als menuts i que els ajude a millorar la seua capacitat d'atenci i de

coneixement de si mateix, sense oblidar la millora de la seua autonomia

personal.

3

CARACTERSTIQUES DEL CURS La nostra unitat didctica es realitza en el CEIP Sant Francesc de Borja

de Llombai. Aquest comprn 2 classes de primer cicle deducaci infantil:

alumnes de 1-2 anys i alumnes de 2-3 anys. Nosaltres centrem aquesta unitat a

laula de 2-3 anys.

La classe est composta per 11 alumnes, 6 xiquetes i 5 xiquets un dells

amb un retrs maduratiu que afecta al to muscular de les cames. El xiquet pot

menejar-se per lespai per no pot caminar sense ajuda.

Per explicar les caracterstiques generals dels xiquets i xiquetes de dos a

tres anys, ho hem dividit en cinc blocs:

1) Postures

No t dificultat per a mantindres tombat, assentat, a gates, en gatzoneta

i de peu. El ms caracterstic s la possibilitat de mantenir-se b de gatzoneta;

acatxant-se i alant-se sense cap dificultat. En aquest perode dedat comena

als bots amb dos peus i cap als tres anys amb un soles, demostrant un bon

equilibri. Puja i baixa escales alternant els dos peus. Al voltant dels dos anys i

mig pot caminar de puntelles.

2) Mans

Utilitza les tisores, sap enfilar boles en una corda. Utilitza millor la punta

dels dits. El desenvolupament motor li permet diferenciar entre les principals

parts del cos, iniciant la diferenciaci entre ell i el mn exterior. A aquesta edat

queda establerta la dominaci lateral.

3) Llenguatge

El ms caracterstic del llenguatge s la rpida adquisici de vocabulari,

ja que durant els dos i tres anys el xiquet/a pot arribar a manejar entre 1000 i

2000 paraules, tenint gran importncia el mitj i lestimulaci rebuda. Als dos

4

anys els xiquet/a utilitza noms, verbs en infinitiu, alguns adjectius i alguns

pronoms jo, tu i meu

4) Socialitzaci

Lalumne de dos anys sest independitzant, per necessita encara prou

vigilncia i ajuda mentre que a partir dels tres anys es pot observar una major

independncia, no t tant dafecci al pare i la mare. Durant aquest any es pot

observar com sestableixen relacions ms socials amb els de la seua mateixa

edat, aprendr a jugar esperant al seu torn; a vol dir que els jocs collectius li

comencen a agradar, i encara que no li agrade es capa desperar el seu torn

per un joguet que ell vol utilitzar. Al comenament daquesta any li agrada fer

coses sol, sense ajuda i ms avant pot acceptar certa ajuda dels dems.

Durant aquest any anir comprenent el sentit del que es pot i no es pot fer.

5) Cognici

Als dos anys comena les preguntes de tipus Qu s a?. A nivell

intellectual ens mostra la curiositat de conixer el seu entorn. Als tres anys

mostrar una necessitat de saber per a qu serveixen les coses. Li agrada molt

imitar el que fan els adults, els observa i finalment repeteix el que estan fent.

5

OBJECTIUS Objectius de cicle

Basant-nos amb els objectius generals de cicle del Decret 37/2008, de

28 de Mar, per el qual sestableixen els continguts educatius del primer cicle

dEducaci Infantil de la Comunitat Valenciana, hem escollit els segents

objectius generals perqu es centren en els aspectes que volem treballar dels

xiquets en aquesta unitat.

- Conixer el seu cos segmentriament i globalment, les seues

possibilitats i limitacions motrius.

- Conixer les caracterstiques externes del propi cos i descobrir les

possibilitats dacci.

- Desenrotllar, a travs dels distints tipus de joc, els aspectes cognitiu,

sensoriomotriu, lingstic i afectiu.

Objectius especfics drea

Aquestos objectius els hem elaborat partint del que volem treballar en

aquesta unitat. Hem tingut en compte les necessitats i possibilitats de cada

xiquet i xiqueta en quant a lacci, moviment, manipulaci, hbits, etc.

- Ser capa de realitzar el moviment invers de rotaci amb les mans per a

fer boles.

- Reconixer els principals animals de la granja i de la selva.

- Ser capa desclafar material malleable.

- Identificar les diferents emocions du mateix i dels dems

- Identificar i reconixer les principals parts de la cara i del cos

- Imitar postures.

- Ser capa de realitzar moviments segmentaris de cames i braos.

- Aplicar hbits dhigiene en les mans i cara.

- Treballar el tra lineal

- Reconixer laliment que ingereix cada animal

6

CONTINGUTS EDUCATIUS En aquest punt de la unitat didctica proposem els continguts que

corresponen a daquesta, sempre tenint en compte ledat dels xiquets i les

capacitats que aquestos tenen. Com que est dirigida a xiquets dedats

compreses entre 2 i 3 anys proposem aquells que siguen factibles i adequats.

Aquestos continguts es troben exposats amb una classificaci i

subdivisi ordenada per tal que siga mes fcil la comprensi i ordenaci dels

mateixos. En un primer moment ens trobem la classificaci per tipus, segent

conceptuals, procedimentals i per ltim actitudinals. Com a subdivisi els

trobem situats als distints blocs que pertanyen. Com que en el primer cicle

deducaci infantil l'rea de identitat i autonomia personal t una gran

importncia, a la unitat podrem trobar una gran quantitat de continguts que

pertanyen a d'aquesta. Tot i que s'inclouen una gran quantitat, molts d'aquests

els xiquets ja els tenen assolits i com que cada xiquet t un desenvolupament

distint hem de tindre en compte que no tots poden aconseguir assimilar tots els

continguts. Per ltim, incloure que molts dels continguts que presentem es

poden incloure en el desenvolupament del xiquets mitjanant activitats

quotidianes o rutines diries.

Conceptuals

Bloc 1: El cos i la prpia imatge

- Coneixement global del propi cos i la seua imatge.

- Necessitats bsiques del cos (fam, fatiga, picor, dolor, etc..).

- Els propis sentiments i emocions: trist, alegre, enfadat i content.

Bloc 2: Joc i moviment

- Postures del cos i moviments en el espai el temps.

- Nocions bsiques de orientaci en el espai i el temps.

7

Bloc 3: L'activitat i la vida quotidiana

- Les distintes activitats de la vida quotidiana, de joc, domstiques,

compliment de rutines, resoluci de tasques i els seus requeriments.

- Normes elements de relaci i de convivncia: sonar-se el nas, tapar-se la

boca per a tossir, etc..

Bloc 4: Latenci personal i la salut

- Alimentaci i hbits d'alimentaci.

- Higiene i neteja personal

Procedimentals


- Exploraci i identificaci de les caracterstiques del propi cos, tant global

com segmentari i dels altres.

- Manifestaci i regulaci de les necessitats bsiques en situacions habituals

i quotidianes.

- Utilitzaci de les possibilitats expressives del propi cos en les activitats

espontnies (gest, moviment, postures corporals, etc...) i en el joc simblic.

- Manifestaci e inici de la regulaci de sentiments, emocions, vivncies,

preferncies i interessos.


- Exploraci de les possibilitats i limitacions motrius del propi cos en

situacions ldiques i de la vida quotidiana.

- Adaptaci dels ritmes biolgics propis a les seqncies de la vida

quotidiana.

- Coordinaci i control corporal en les activitats que impliquen el moviments

global i la adquisici progressiva de les habilitats motrius noves, en les

accions de la vida quotidiana.

8

- Utilitzaci correcta dels utensilis d'escriure.


- Inici de regulaci del propi comportament en situacions de joc, rutines

diries, tasques

- Planificaci de la acci, amb ajuda d'un adult, per a resoldre una tasca

senzilla i la constataci dels seus efectes

- Inici de collaboraci i ajuda amb els iguals i ladult, demanant amb

confiana la ajuda que necessiten.

- Imitaci dels models coneguts quan aquest es troben presents.

- Iniciaci a la regulaci progressiva del propi comportament en la expressi

i manifestaci de sentiments, emocions, preferncies i interessos:

demanant, donant. preguntat, explicant...

Bloc 4: Latenci personal i la salut

- Cura i neteja de les distintes parts del cos amb ajuda del adult i realitzaci

progressivament autnoma d'alguns hbits elementals de higiene corporal.

- Collaboraci i contribuci al manteniment de la neteja del entorns en que

es desenvolupament les activitats quotidianes.

- Collaboraci activa en les accions relacionades amb els hbits d'higiene

de mans i cara.

Actitudinals


- Acceptaci i valoraci positiva de la prpia identitat, de les seues

possibilitats i limitacions.

- Confiana en les seues possibilitats i en la seua capacitat per a realitzar

tasques i conductes que es troben al seu abast.

9

- Acceptaci de les diferencies, de la identitat i caracterstiques dels demes,

evitant les discriminacions.


- Gust per lexercici fsic i el risc controlat.

- Valoraci de les possibilitats que sadquirisquen amb la millora en la

precisi dels moviments.

- Acceptaci de les regles que regeixen els jocs fsics i ajust a certes normes

bsiques.

- Actitud de ajuda i collaboraci amb els companys.


- Iniciativa i autonomia progressiva en les tasques diries, en els jocs i en la

resoluci de xiquets problemes de la vida quotidiana.

- Acceptaci de les possibilitats i limitacions prpies en la valoraci de les

tasques.

Bloc 4: latenci personal i la salut

- Gust per estar net i per desenvolupar les activitats en entorns nets i

ordenats.

- Acceptaci d'algunes normes de comportament establertes durant el

moment de menjar, descans i la higiene.

- Inters per buscar ajuda i protecci de familiars i adults propers en

situacions d'higiene i infermetat i en xicotets accidents

10

METODOLOGIA A lhora de dur a terme la nostra prctica docent com a mestres dinfantil

ens basem en els segents principis metodolgics. Els aprenentatges, per a

que impliquen un vertader desenvolupament, han de construir-se com a

aprenentatges significatius. Per a aix, sempre:

o Partim de les necessitats, interessos i caracterstiques dels alumnes per

a assegurar la motivaci i implicaci en el seu aprenentatge i tindrem en

compte els seus coneixements previs.

o Creem situacions on donem possibilitats dexperimentar amb noves

vivncies i reorganitzar el seus esquemes cognitius i plantegem

activitats.

o Considerem lerror dins del procs de cerca de solucions, mai com un

fracs personal.

En tota situaci daprenentatge tenim en compte la resposta i implicaci

de lalumne i de lalumna en tota la seua persona: conceptual, procedimental i

actitudinal.

Entenem que proposar una visi globalitzadora no suposa utilitzar

sempre una metodologia nica, sin que totes (unitats didctiques, projectes de

treball, tallers...) sn valides segons les circumstancies, motivaci, etc.

No hem de centrar laprenentatge dels xiquets sols en un aspecte, sin

hem de centrar-lo en tots els aspectes; emocionals, en lautonomia dels

xiquets, en lexpressi democions, en el desenvolupament cognitiu i motor. A

travs del joc, lacci i lexperimentaci es descobreixen propietats, relacions i,

finalment, poden construir nous coneixements. En la nostra aula estan presents

jocs de moviment, tranquils i individuals o collectius.

Volem crear un ambient clid, acollidor i segur que puga transmetre als

nens i les nenes, a ms de amb paraules, que s considerat com important,

vlid, capa denfrontar-se i superar reptes progressius a dominar, amb

11

estratgies prpies i proporcionades per lescola. A ms a ms, cal que ens

encarreguem dorganitzar un ambient de confiana i seguretat, on els xiquets

tinguen la possibilitat de treballar i aprendre gaudint amb el que fan.

Per tant, hem plantejat aquesta unitat des dun punt de vista

constructivista, que pretenent aconseguir el principi dactivitat de lalumne, s a

dir, aprenent per mitj de lacci i amb un aprenentatge significatiu i partint

sempre de la prpia experincia, tenint en compte els seus coneixements

previs. Adaptarem tamb lespai i els materials perqu els nens puguen jugar

sense complicacions, ja siga de manera dirigida o vivencial.

A ms a ms, tindrem en compte que la programaci sempre ser

flexible i que en moments crtics el contingut daquesta cal que sadapte a les

circumstncies.

12

COMPETNCIES BSIQUES Podem dir que en la nostra unitat didctica veiem clarament quatre de

les huit competncies bsiques que es presenten en educaci infantil, les quals

presentem a continuaci.

1.- Autonomia i iniciativa personal

Es basa en el coneixement de si mateix que va construint el xiquet/a a

travs de la seua interacci amb el medi, amb els seus iguals i amb els adults i

en la seua capacitat per a actuar per iniciativa prpia.

2.- Competncia social i ciutadana.

S'entn que la persona adquireix aquesta competncia per mitj del

desenrotllament progressiu de les habilitats socials necessries per a

relacionar-se amb els altres, d'una forma equilibrada i satisfactria, interioritzant

les pautes de comportament social que regeixen la convivncia i ajustant la

seua conducta a elles.

3.- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.

Pretn que els alumnes amplien el seu coneixement sobre les persones,

els objectes i altres elements que conformen el mn que els rodeja,

desenrotllant les habilitats i destreses necessries per a interpretar la realitat.

4.- Competncia per a aprendre a aprendre.

L'adquisici d'esta, suposa una millora en la capacitat d'aprendre de

forma autnoma ja que permet recolzar-se en aprenentatges i experincies

anteriors a fi d'utilitzar i aplicar els nous coneixements i capacitats en diferents

contextos.

13

TEMPORALITZACI El temps que dedicarem a la unitat didctica ser de dues setmanes,

com que els xiquets encara sn menuts utilitzarem la primera hora del mat per

tal que les activitats es realitzen amb la major atenci per part dels menuts.

Lhorari de laula de 2 a 3 anys es compon dunes hores dedicades per a la

consolidaci de les rutines i lafavoriment del seu propi desenvolupament. Eixes

hores sn per exemple, lhora del pati, on aprofiten per a anar al bany de

manera autnoma, esmorzar i tamb jugar amb els seus companys. Daltra

banda trobem lhora del dinar i desprs daquesta de 13:00 a 15:00 el moment

de dormir. Com que sn encara molt xicotets es cansen desprs de tot el mat

de treball i per aix necessiten daquest espai de temps per descansar i

recuperar forces.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

9:00 10:00 Activitat UD Activitat UD Activitat UD Activitat UD Activitat UD

10:00 11:00 Pati Pati Pati Pati Pati

11:30 12:00 Neteja

personal Neteja

personal Neteja

personal Neteja

personal Neteja

personal

12:00 13:00 Dinar Dinar Dinar Dinar Dinar

13:00 15:00 Dormir Dormir Dormir Dormir Dormir

15.00 16:00 Repassar activitat

Repassar activitat

Repassar activitat

Repassar activitat

Repassar activitat

16:00 17:00 Berenar i

neteja personal

Berenar i neteja

personal

Berenar i neteja

personal

Berenar i neteja

personal

Berenar i neteja

personal

14

TEMES TRANSVERSALS En aquesta unitat didctica que tracta sobre els animals, tamb es

treballen els anomenats temes transversals. Estos comprenen continguts de

varies disciplines i es tracten de manera complementaria. Dins de la nostra

unitat didctica treballarem tres dels nous temes transversals: leducaci vial,

leducaci ambiental, moral i cvica.

Considerem que leducaci vial s un aprenentatge bsic i necessari per

a tots els xiquets i xiquetes. Des de ben menuts els alumnes tenen un contacte

diari amb els cotxes, els encreuaments, els semfors... Tot all forma part de la

seua vida quotidiana i es torna una necessitat conixer el perills i les

responsabilitats, per tant s paper de la famlia i lescola formar bons vianants.

Per la qual cosa este tema transversal es tractar de manera senzilla amb una

eixida a la granja. Durant esta eixida en lautobs que ens portar a la granja,

sels anir explicant als xiquets i xiquetes quan haur deixir lautobs si en verd

o en roig, si nhi ha que posar-se els cinturons...

Leducaci ambiental tamb es tracta en aquesta eixida a la granja, i aix

els alumnes podran veure la necessitat de cuidar el medi ambient on viuen els

animals i les plantes. A ms a ms es faran activitats a classe com el conte

anomenat Marieta grangera, en el que es fomenta latenci als animals i al

medi ambient.

Lltim tema transversal que tractarem en aquesta unitat didctica s el

referent a la moral i al civisme. Es treballar amb una activitat en la que hauran

de demanar perd a aquell xiquet o xiqueta que estiga molest amb ells per

alguna cosa. Este exercici s molt til en aquesta edat ja que tenen conflictes a

lhora de jugar i compartir i grcies a lactivitat, sn capaos de ser conscients

dels seus actes i deixar a un lloc legocentrisme.

15

ACTIVITATS Rutines

A l'aula de 2 a 3 anys tots els dies es treballen una srie de rutines i

altres aspectes que ajuden a millorar l'autonomia dels xiquets i ajudar perqu

es coneguen a ells mateix. Mitjanant aquestes tamb els ajudarem a descobrir

aquelles cosses que sn capaos de realitzar i ajudar a millorar aquells

aspectes que sels faa difcil desenvolupar.

Per comenar els xiquets quan arriben a l'escola deuen dir bon dia a la

mestra i deixar l'abric als penjadors que es troben situats al corredor fora de

l'aula. Tots els dies abans de comenar l'activitat ens preguntarem com ens

trobem avui, qu hem realitzat el dia anterior a casa o contarem alguna

ancdota que ens agrade.

D'altra banda els xiquets desprs de menjar-se lesmorzar hauran de

rentar-se les mans i aix podran eixir al pati a jugar i quan anem al menjador

tamb hauran de rentar-se.

Posteriorment a l'hora de la siesta els xiquets tenen que adormir-se

d'una forma autnoma i aprendre a no molestar als companys que volen

dormir. Aquest moment ens ajuda a les mestres a qu els xiquets superen els

terrors nocturns que puguen tindre els xiquets i que poden afectar al seu dia a

dia.

Altre punt important s la neteja, els moments en els quals els xiquets

van sols al bany per a fer les seues necessitats. Aquests sn desprs de dinar i

abans danar-se'n a casa, no obstant els xiquets poden anar-hi al bany sempre

que tinguen necessitat, per en aquests moments ajudem a qu realitzen

aquesta activitat de manera autnoma. Amb la neteja ens assegurarem que

desenvolupen el sentiment de cura i que es preocupen per la seua imatge i la

neteja personal.

16

Activitats dintroducci, motivaci i coneixements previs

Per a comenar la unitat i determinar els coneixements previs dels

xiquets sobre aquest tema realitzarem una activitat introductria en la que

crearem un ambient de motivaci respecte a aquesta.

En paper continu dividit en dos parts, farem un gran mural sobre el mn

animal. En un costat, pegarem fotos danimals que viuen a la granja, i en laltre

animals que viuen a la selva o als boscos. Les fotos danimals podem buscar-

les en revistes, demanar la collaboraci dels pares o dibuixar-los sobre el

paper. Quan aquest estiga acabat, comentarem el mural nomenant tots els

animals.

Activitats de desenvolupament

Activitat 1

Nom Fem arbres de plastilina!

Material Plastilina verda i plantilla dun arbre (A4)

Espai La classe

Desenvolupament de lactivitat

Fer boletes de plastilina amb les mans. Una vegada estiguin

fetes, posar-les damunt del arbre i aixafar-les amb fora fins

que es queden fixades al paper.

Objectius didctics

- Ser capa de realitzar el moviment invers de rotaci amb

les mans per a fer boles.

- Ser capa desclafar material malleable.

Continguts

- Les distintes activitats de la vida quotidiana, de joc,

domstiques, compliment de rutines, resoluci de tasques

i els seus requeriments.

- Coordinaci i control corporal en les activitats que

impliquen el moviments global i la adquisici progressiva

de les habilitats motrius noves, en les accions de la vida

quotidiana.

17

- Valoraci de les possibilitats que sadquirisquen amb la

millora en la precisi dels moviments.

Activitat 2

Nom Els animals tamb tenen emocions

Material Expressi oral

Espai La classe


Parlarem de les diferents emocions (trist, alegre, enfadat,

content), i buscarem entre tots animals que expressen eixes

emocions. Per exemple; el lle sempre est enfadat el ase

esta trist el mico esta molt alegre el cavall est content

Objectius didctics

- Desenrotllar, a travs dels distints tipus de joc, els

aspectes cognitiu, sensoriomotriu, lingstic i afectiu.

- Identificar les diferents emocions du mateix i dels dems.

- Reconixer els principals animals de la granja i de la

selva.

Continguts

- Els propis sentiments i emocions: trist, alegre, enfadat i

content.

- Manifestaci e inici de la regulaci de sentiments,

emocions, vivncies, preferncies i interessos.

18

Activitat 3

Nom Marieta sen va a lAmazona

Material

Bosses de deixalles, disfresses: exploradora, careta delefant,

indgena, troncs de fusta, paper d'arrs, ventilador, narraci de

la historia i ordinador.

A ms necessitarem algunes mestres auxiliars que ens ajuden.

Espai La classe


Per a comenar decorarem la classe amb la foguera i taparem

les finestres per tal de tindre obscuritat. Cobrirem la taula amb

les bosses de deixalles i deixarem all l'ordinador. Situarem als

xiquets a la porta de la classe i els direm que anem a realitzar

un viatge molt llarg fins la selva amaznica. Seurem als xiquets

al voltant de la nostra foguera i comenarem a contar el conte

de marieta a l'Amazona. Mentre contem el conte les nostres

auxiliars es trobaran a l'aula esperant que es nombre l'animal o

lindgena per aparixer i mostrar-se als xiquets. Tamb ens

ajudaran a mostrar als xiquets els distints animals que no

necessiten disfressa.

Objectius didctics

- Promoure el coneixement de altres cultures i formes de vida

- Millorar la seua disposici a l'espai

- Millorar la seua coordinaci


Continguts

- Els propis sentiments i emocions: trist, alegre, sorprs...

- Manifestaci e inici de la regulaci de sentiments

- Necessitats bsiques del cos: picor, dolor...

19

Activitat 4

Nom Marieta grangera

Material Conte Marieta grangera, edicions Tndem

Espai El pati, el gimns o la zona de lassemblea


Seurem als xiquets en un cercle en terra i contarem el conte

de Marieta la grangera, cada volta que ens trobem a una fulla

mostrarem la imatge del conte als xiquets i imitarem els

sorolls dels animals que trobem. A ms realitzarem preguntes

sobre els aspectes socials que creguem convenients. Per

exemple: Nosaltres ens pentinem?, Qui ens pentina, la mare,

el pare o nosaltres?, Qu mengem? i Qu menja el

cavall?,etc.

Objectius didctics

- Millorar el coneixement de la si mateix i de la prpia

imatge

- Millorar el coneixement del medi prxim

- Millorar el desenvolupament de la memria

- Reconixer els principals animals de la granja i de la

selva.

Continguts - Els propis sentiments i emocions: trist, alegre, sorprs...

- Necessitats bsiques del cos: picor, dolor...

20

Activitat 5

Nom Les siluetes dels animals

Material Cartolines, retoladors i pintura de dits

Espai La classe


Prviament a comenar lactivitat, en cartolines on estan

dibuixades grans siluetes danimals treballats a classe, cada

taula tindr una cartolina amb una silueta i un xicotet bol amb

pintura de dits del color de lanimal. Per a introduir lactivitat

intentarem que els xiquets endevinen que animals sn els

dibuixats i les explicarem que tenen que mullar el dit en la

pintura i posar-ho en la cartolina sense eixir-se del contorn. El

professor ha destar vigilant i ajudant a totes les taules perqu

no pinten fora de la cartolina.

Objectius didctics

- Conixer les caracterstiques externes del propi cos i

descobrir les possibilitats dacci.

- Ser capa de realitzar moviments segmentaris de cames i

braos.

- Aplicar hbits dhigiene en les mans i cara.


Continguts

- Coordinaci i control corporal en les activitats que

impliquen el moviments global i la adquisici progressiva

de les habilitats motrius noves, en les accions de la vida

quotidiana.

- Inici de collaboraci i ajuda amb els iguals i ladult,

demanant amb confiana la ajuda que necessiten.

Acceptaci i valoraci positiva de la prpia identitat, de les

seues possibilitats i limitacions.

- Iniciativa i autonomia progressiva en les tasques diries,

en els jocs i en la resoluci de xiquets problemes de la vida

quotidiana.

21

Activitat 6

Nom A qu fa gust la lluna?

Material Conte A que sap la lluna?

Espai La classe


Presentar el conte al xiquets anomenar el ttol i preguntar: De

qu pot tractar el conte? i donar algunes idees relacionades

amb la histria. Una vegada hem contat el conte mostrant les

imatges farem unes preguntes relacionades amb els animals

que hi apareixen en el conte: Qu fan aquests personatges

durant el conte...

Objectius didctics

- Desenrotllar, a travs dels distints tipus de joc, els

aspectes cognitiu, sensoriomotriu, lingstic i afectiu.

- Identificar les diferents emocions dun mateix i dels dems

Continguts

- Alimentaci i hbits d'alimentaci.



- Acceptaci de les diferencies, de la identitat i

caracterstiques dels demes, evitant les discriminacions.

22

Activitat 7

Nom Lesquirol

Material Can de lesquirol, ordinador o equip de msica.

Espai Sala amplia perqu el xiquets es menegen tranquillament.


Primerament els xiquets escoltaran la can de Lesquirol,

com que aquesta s una can curta, senzilla, i amb ritme els

xiquets laprendran rpidament. Desprs que dhaver-la aprs

comenarem a dramatitzar-la, tal i com diu la lletra de la

can. La mestra el far i els xiquets el repetiran.

Objectius didctics

- Progressar en el control del cos desenvolupant la

percepci sensorial

- Lequilibri i la coordinaci del moviment a les

caracterstiques del context

Continguts

- Postures del cos i moviments en lespai el temps.

- Utilitzaci de les possibilitats expressives del propi cos en

les activitats espontnies (gest, moviment, postures

corporals, etc...) i en el joc simblic.

- Valoraci de les possibilitats que sadquirisquen amb la

millora en la precisi dels moviments.

23

Activitat 8

Nom Animalades

Material Fotocopia B/N en cartolina de la mscara del lle, corda, cola,

punx.

Espai La classe


La mestra repartir la fitxa del lle i els xiquets hauran de

pintar-la, ja que ha sigut la que els xiquets han votat, encara

que primer haurem de ensenyar-los un exemple perqu els

xiquets vegin el que volem fer amb ells. Una volta han acabat

de pintar-lo la mestra els arreplegar, els far el forat a les

mscares i els posar la corda. I aix ja tindrem la nostra

mscara lleona.

Objectius didctics - Estimular la creativitat dels nens.

- Potenciar la motricitat fina

Continguts

- Confiana en les seues possibilitats i en la seua capacitat

per a realitzar tasques i conductes que es troben al seu

abast.

- Collaboraci i contribuci al manteniment de la neteja del

entorns en que es desenvolupament les activitats

quotidianes.

- Planificaci de lacci, amb ajuda d'un adult, per a

resoldre una tasca senzilla i la constataci dels seus

efectes

- Gust per estar net i per desenvolupar les activitats en

entorns nets i ordenats.

24

Activitat 9

Nom I ara som...

Material Expressi oral

Espai Al rac de lassemblea


Ens asseurem tots en lassemblea i la mestra amb la

collaboraci dels nens recordaran tots els animals que fins el

moment han vist a travs dels contes de Marieta. Al mateix

temps que van recordant-los han dimitar el so dels animals.

Objectius didctics

- Treballar la memria, recordant all que han vist en

classe

- Discriminar sons

- Reconixer els distints animals pels sons que emeten

Continguts

- Utilitzaci de les possibilitats expressives del propi cos en

les activitats espontnies (gest, moviment, postures

corporals, etc...)

- Postures del cos i moviments en lespai i el temps

25

Activitat 10

Nom Anem dexcursi a la granja escola

Material Autoritzaci per als pares

Espai Granja escola Casablanca, Xtiva.


A les 09:00 entrarem en classe de manera normal i all dins

els explicarem als nens les normes de comportament que han

dadoptar tant en lautobs com al arribar a la granja escola. A

les 09:30 anirem a la porta secundaria del collegi on es

trobar el autobs i pujarem per anar-nos-en. A les 10:00

arribarem all i veurem els animals que ens tenen preparats el

guia de la granja. A les 12:00 anirem a dinar i de 13:00 a

14:00 els menuts dormiran. A les 14:30 i fins les 16:30

acabarem el recorregut dels animals que es troben en la

granja i pujarem a lautobs per a les 17:00 arribar a

lescoleta.

Objectius didctics

- Reconixer els animals que all hi viuen

- Conixer com s el seu dia a dia

- Aprendre a anar en grup, seguint unes pautes de

comportament

Continguts

- Iniciaci a la regulaci progressiva del propi

comportament en la expressi i manifestaci de

sentiments, emocions, preferncies i interessos:

demanant, donant, preguntant i explicant.

- Collaboraci i contribuci al manteniment de la neteja

dels entorns en qu es desenvolupa lactivitat

26

Activitats de refor

Activitat de refor 1

Nom Unir lanimal amb laliment

Material Fitxa A4

Espai La classe


Hem de donar-li la fitxa al xiquet i explicar-li que ha dunir

lanimal amb laliment que li agrada, per exemple el conill amb

la carlota. Si t algun dubte li donarem pistes sobre quin s

laliment que ms li agrada a lanimal.

Objectius didctics - Treballar el tra lineal

- Reconixer laliment que ingereix cada animal

Continguts - Els animals i la seua alimentaci


Nom Com est lanimal?

Material Fitxa A4

Espai La classe


En la fitxa es mostren diversos animals bruts i nets, per

exemple un porc brut, un gos sense taques... El xiquets

tindran que rodejar lanimal que estiga net.

27

Objectius didctics - Aplicar hbits dhigiene en les mans i cara.

Continguts - Higiene i neteja personal


Nom Qu sent lanimal?

Material Fitxa A4

Espai La classe


En la fitxa sobserven els dibuixos de quatre animals: un gos,

un gat, un lle i un ratol. En els quatre presentaran emocions

diferents tristos o contents i el xiquet ha de identificar quina

emoci est sentint lanimal duna manera oral.

Objectius didctics - Identificar les diferents emocions du mateix i dels dems

Continguts



- Els propis sentiments i emocions: trist, alegre, enfadat i

content.

28

ADAPTACI NEE Considerem de vital importncia interrelacionar-nos amb els xiquets

atenent a la seua individualitat, enfocant la nostra tasca a donar possibilitats,

tenint en compte les seues caracterstiques personals i realitzant les

adaptacions curriculars que siguen necessries. Tot aix sense oblidar-nos mai

de potenciar la igualtat i afavorir la formaci de grups variats en els que cada

de manera individual, siga partcip i disfrute amb la companyia dels seus amics

atenent a la diversitat que presente el grup. (Respectant el ritme maduratiu, les

necessitats que presenten, etc.)

Respecte a les activitats que realitzarem al llarg de la unitat didctica,

hem de dir que han estat pensades perqu el nen amb retrs maduratiu puga

ser partcip en totes elles de manera autnoma, sentint-se un ms de la classe.

Malgrat aix hi ha dos activitats en les que s es fa necessari que el xiquet

tingui una persona de suport durant tota lactivitat, com en lactivitat de la

Granja Escola que hauran destar al seu costat i ajudar-lo en els

desplaaments. I en lactivitat de la can de lEsquirol on els nens hauran de

dramatitzar-la en classe, encara que ac no es creu necessari el suport durant

tota la classe sin sols en el moment que dure aquesta dramatitzaci.

29

AVALUACI Lavaluaci que utilitzarem ser contnua, global i basada en

lobservaci. Contarem amb lajuda duns tems extrets a partir dels objectius

per a poder determinar levoluci de laprenentatge adquirit pels alumnes.

Segons larticle 6 del Decret 37/2008, de 28 de mar, del Consell,

sestableix els continguts educatius del Primer Cicle de lEducaci Infantil de la

Comunitat Valenciana, el carcter de l'avaluaci ser global, contnua i

formativa, i la tcnica principal del procs d'avaluaci ser l'observaci directa i

sistemtica.

- Lavaluaci ser global pel seu carcter multidimensional al integrar tots els

aspectes implcits en els objectius generals de letapa.

- Lavaluaci tindr carcter continu: obtindr informaci sobre el que cada

xiquet va aconseguint, dacord amb les seues possibilitats, en el procs

densenyana-aprenentatge.

- Lavaluaci tamb ser formativa: es procurar conixer amb objectivitat el

procs daprenentatge dels xiquets per a poder adequar lensenyana a la

seua realitat concreta, detectant les dificultats que tenen, esbrinant les

causes, reorientat la intervenci educativa, acomodant a la diversitat de

capacitats, ritmes daprenentatge, interessos i motivacions del mateix.

Lavaluaci en lEducaci Infantil, est regulada per lOrdre de 24 de juny

de 2008, de la Conselleria dEducaci (DOCV 25/07/08). La defineix com una

revisi constant del procs densenyana-aprenentatge el qual forma part dels

xits aconseguits pels xiquets i xiquetes, la intervenci educativa per a

aconseguir-los, la programaci didctica i el seu ajut constant, tamb la

participaci de la famlia i de tota la comunitat educativa.

Per a lavaluaci dels coneixements utilitzarem lobservaci directa per a

fer un seguiment dels progressos de cada alumne individualment. A ms, en

cada sessi sobservar el comportament de lalumnat i sanotar en el seu full

30

personal els problemes que t ca da un per assimilar els conceptes nous. Si

desprs de tot, no ens queda clar si lalumne ha adquirit o no el coneixement,

podem presentar-li una activitat molt pareguda a la que ja ha realitzat en classe

per a saber si marcar la casella de Assimilat o En procs

Alumne/a_________________________________________ UD:___________

CRITERIS DAVALUACI ASSIMILAT EN

PROCS

Coneix el seu cos segmentriament i globalment, les

seues possibilitats i limitacions motrius.

Coneix les caracterstiques externes del propi cos i ha

descobert les possibilitats dacci.

Aplica, a travs dels distints tipus de joc, els aspectes

cognitiu, sensoriomotriu, lingstic i afectiu.

s capa de realitzar el moviment invers de rotaci

amb les mans per a fer boles.

Esclafa material malleable

Identifica les diferents emocions prpies i dels dems

Identifica i reconeix les principals parts de la cara i del

cos

Imita postures

Diferncia animals de granja i de selva

Reconeix els sorolls caracterstics dels animals

s capa de realitzar moviments segmentaris de

cames i braos

Identifica personatges dun conte i recorda el fil

conductor daquest.

Aplica hbits dhigiene en les mans i cara.

31

ANNEXES Conte Marieta sen va a lAmazona

Avui xiquets vaig a contar-vos una nova histria de la rateta Marieta.

Marieta estava molt trista perqu els seus amics havien anat al zoo i ella ja

havia anat en els seus pares i ja havia vist tots els animals, per no li havia

agradat que els animals estigueren tancats en gbies perqu sels veia trists.

Per aix ella volia viatjar i conixer on vivien els animals salvatges, volia saber

qu menjaven i, si all vivien persones dins daquelles selves repletes danimals

i com era la seua vida. Per aix va decidir viatjar a lAmazona

Quan va arribar, era de nit i Marieta estava completament a fosques en

aquella selva tan gran i frondosa. Per aix va decidir encendre una foguera, per

tal de calfar-se les mans i els peus. Va passar tota la nit desperta perqu tenia

molta por al sentir tots els sorolls dels animals que all vivien. Malgrat aix es

trobava molt cansada i badallava sense parar.

De sobte la rateta Marieta va sentir un soroll molt prop don ella es

trobava. Eren com uns crits molts forts fets per persones que estaven molt

enfadades. Cada volta el soroll era ms fort i es sentia com sacostava alg on

estava ella. Marieta tenia molta por, i per aix es va fer una boleta, amagant el

cap entre les cames i va tancar els ulls, amb lesperana que aquell soroll sen

anara rpidament.

De repent va sentir un soroll de petjades i va aparixer la figura dun

home molt gran i aquest li va dir:

IN: Xiqueta, xiqueta, qu fas ac tota sola, en un lloc tan perills com s

lAmazona?

Marieta, va obrir els ulls i amb molta por va alar el cap, i al veure aquell

home daspecte amigable, va somriure i va dir:

MA: No sc una xiqueta, em diuen Marieta i sc una rateta. He vingut

perqu volia conixer els animals de la selva de lAmazona, vuic saber on

32

viuen, qu mengen i tamb com viuen les persones com tu en un lloc com

aquest.

El indgena li va contestar:

IN: Jo sc Newen i et puc ensenyar el lloc on vivim jo i la meua famlia.

Vine, vine, all et donarem de menjar i no estars sola.

Marieta i el indgena es dirigiren al poblat on vivia la tribu de Newn.

IN: Ac vivim tota la meua tribu en aquestes cabanyes, estan fetes amb

fusta, fang i palla.

Ma: Qu cabanyes tan boniques! Aquestes no es poden trobar on jo

visc, i qu mengeu?

IN: Nosaltres cacem animals i agafem fruites dels arbres.

El indgena quan va acabar de parlar es veia trist i Marieta li va

preguntar:

Ma: Per qu ests trist?

IN: Perqu la gent de la ciutat est talant els nostres arbres , amb aix,

no tenim fusta per construir les nostres cabanyes i els animals no tenen lloc on

viure i tenen que anar-sen a altres llocs.

Marieta es va sentir molt trista al sentir aquella historia va prometre que

plantaria arbres al jard de sa casa noms arribar a la ciutat. Es va acomiadar

del indgena i va continuar el seu cam per conixer la selva.

Caminant, caminant, Marieta va sentir un altre soroll. Ja no estava tant

espantada perqu shavia trobat al indgena i estava ms tranquilla. Es va

quedar queta i va eixir de darrere duns arbres una serp.

SE: Hola! Sc la serp Salva i he vist que ests viatjant per lAmazona.

Com et diuen, rateta?

MA: Em diuen Marieta i vinc a visitar lAmazona i a conixer als animals i

a les persones que viuen ac.

33

SE: Volia avisar-te que les meues companyes mengen ratetes com tu

perqu vages amb molt de compte, per no pateixis, que jo no menge ratetes a

mi magraden ms les fruites que hi ha en els arbres.

MA: Salva la serp! Salva la serp! Hem pots portar a un lloc que siga

segur, i on poder seguir el meu viatge per lAmazona?

SE: Clar, segueix-me segueix-me. En aquest lloc vivim les serps, reptem

pel sl i de vegades, pugem als arbres i ens enrosquem en les seues rames.

Per et portar a un lloc segur, on viuen una animalets molt simptics i

graciosos.

Marieta va seguir a la serp fins un lloc on hi havia arbres molt alts i amb

moltes fruites penjant, sobretot pltans. A larribar, la serp Salva es va

acomiadar de Marieta i sen va anar.

SE: Doncs b Marieta, mhas demanat que et portara fins un lloc segur i

aix ho he fet. A partir dac has de seguir el teu cam sola.

MA: Moltes grcies per tot, Salva. Testic molt agrada.

SE: Ara mhas de prometre que anirs amb molt de compte Marieta, que

ja the dit que la selva s molt perillosa. Adu rateta Marieta.

MA: Adu Salva la serp!!!!

Marieta es va quedar bocabadada al veure aquells arbres tan grans i va

seure al costat dun dells per tal de descansar degut al llarg cam que havia fet

junt a la serp Salva.

De sobte va baixar un mico molt simptic i somrient es va dirigir a

Marieta.

MI: Qu fa una rateta com tu, en un lloc com aquest? Tu no eres dac,

veritat?

Marieta va riure i va contestar:

MA: No, no sc dac. Vinc de molt lluny perqu volia veure com vivien

els animals de lAmazona i com salimentaven.

34

MI: Ah mira qu b! Et veig cansada, de segur que no has menjat res

des de fa hores. Vols un pltan?

MA: Ai s, moltes grcies, tinc molta fam. Per cert, com et diuen? Jo sc

la rateta Marieta.

MI: Sc el mico Federico i visc al segon arbre de la dreta, acompanyam

que anem a preparar-nos per a menjar.

Marieta va seguir al mico Federico fins a un riu molt gran; lAmazona.

MI: Ac ens rentem les mans abans de menjar per a llevar-nos la brutcia

i no posar-nos malalts.

MA: On visc jo, ens rentem les mans en una pica i laigua ix duna aixeta.

Preparats per a menjar, el mico Federico i la rateta Marieta van agafar

pltan rere pltan fins quedar-se farts. Una vegada acabaren de dinar, Marieta i

Federico van estar una llarga estona xerrant.

MA: I vosaltres sols mengeu pltans?

MI: No, mengem totes les fruites que trobem, encara que el pltan es la

preferida. Tamb ens mengem els bitxets que viuen al nostre cos, i aix s com

ens netegem.

MA: PUAG! Quin fstic!

Tot i que a Marieta li va fer molt de fstic saber que els micos menjaven

insectes, va comprendre que cada animal menja una cosa distinta. Tot seguit,

va continuar el seu viatge per la selva, coneixent i coneixent ms racons

daquell meravells lloc.

Es va endinsar per dins de la selva i el lloc cada vegada era ms fosc

per totes les rames i fulles que tapaven el sol. De repent, va veure uns colors

molt brillants i bonics. Com li agradaren tant, va preguntar:

MA: Qui esta ac?

LO: Qui esta ac?

35

MA: Qui eres tu?

LO: Qui eres tu?

Marieta ja comenava a cansar-se perqu aquell animal tan estrany

repetia tot el que ella deia, aleshores es va enfadar. El lloro al veure que

Marieta estava enfadada, li va parlar.

LLO: Perdona rateta, no era la meua intenci que tenfadares, sols

estava divertint-me un poc.

Marieta amb cara destranyada li va preguntar:

MA: Com que divertint-te? Et pareix gracis repetir all que jo dic?

LLO: Ho senc molt per els lloros tenim aquesta forma de ser. Com et

diuen rateta?

MA: B, si s aix, et perdone. Doncs a mi em diuen Marieta la rateta, i

he vingut a lAmazona per conixer com viviu els animals dac, i a tu, com et

diuen?

LLO: Jo sc el lloro Manolo i, si vols, puc contar-te moltes coses perqu

la selva la veig des de la part ms alta dels arbres.

MA. Doncs, tu no tindrs problemes per menjar tot el que tu vulgues no?

LLO: Clar que s, jo puc menjar tot el que vulga des de fulles dels arbres

fins a una rateta com tu, per com mhas caigut b i ja he menjat, tranquilla

que no vaig a fer-te res.

De sobte, varen sentir un soroll molt fort i Marieta es va espantar. Per el

lloro Manolo li va dir.

LLO. Marieta no et preocupes, que s la meua amiga Paquita la elefant,

que ve a visitar-me com tots els dies.

Quan lelefant es va acostar on estava el lloro i va veure a Marieta la

rateta i com tots sabem els elefants tenen molta molta por als ratolins. Paquita

es va espantar molt i va dir:

36

ELE: Manolo, Manolo qu fas ac amb esta rateta?? Corre, fuig, que

encara ests a temps.

Marieta i el lloro Manolo van comenar a riures i Marieta va dir:

MA: Estigues tranquilla senyora elefant, no em tingues por que no vaig a

fer-te res.

Marieta es va adonar que un animal no per ser ms gran ha de ser ms

valent, ni els ms menuts han de tenir sempre por. Incls els ms grans, com

Paquita la elefant, tamb la pateixen.

MA: Sc la rateta Marieta i he vingut per conixer com viviu els animals

de lAmazona.

ELE: Pues jo sols menge plantes, fruites i mai em menjaria un animalet

com tu.

MA: Que be! I tu on vius? En cabanyes com lindgena? Al terra com la

serp? O als arbres com el mico i el lloro?

ELE: No, jo no tinc casa nosaltres vivim en una gran famlia que es diu

manada i sempre procurem estar prop de laigua perqu ens encanta banyar-

nos.

MA: Doncs, ja puc dir que conec la vida dels animals de la selva. I el

meu objectiu en aquest lloc est complit. Ara...no s com tornar a casa.

De sobte van aparixer tots els seus nous amics que havia fet pel seu

recorregut a lAmazona i li varen mostrar el cam que condua a la seua casa.

Tots junts es varen acomiadar de Marieta, mentre ella els deia adu i els

prometia que els faria una visita de tant en tant.

I conte contat, ja sha acabat.

FI

37

Conte A qu fa gust la lluna?

Michael Grejniec Traducci: Maria Viu (2004) Kalandraka ISBN:

84.95730.58.8 - Primers lectors

Feia molt de temps que els animals volien saber a qu fa gust la lluna.

Seria dola o salada? Noms volien tastar-ne un trosset.

A les nits, miraven ansiosos cap al cel. Sestiraven i intentaven agafar-la

allargant el coll, les cames i els braos. Per no servia de res. Ni tan sols

lanimal ms gran va poder agafar-ne un tros.

Un dia, una petita tortuga va decidir pujar a la muntanya ms alta per a

poder tocar la lluna. Des dall dalt, la lluna estava ms a prop. Per no va

poder tocar-la.

Llavors, va cridar a lelefant.

- Si puges damunt la meva esquena, potser arribarem fins la lluna!

La lluna va pensar que es tractava dun joc i, a mesura que lelefant

sacostava ms a ella, la lluna sallunyava una mica.

Com que lelefant no podia tocar la lluna, va cridar a la girafa.

- Si puges damunt la meva esquena, potser arribaren fins la lluna!

Per, en veure a la girafa, la lluna va allunyar-se una mica ms. La girafa

va estirar i estirar el seu coll, per no va servir de res.

I la girafa va cridar a la zebra


La lluna comenava a divertir-se amb aquell joc i es va allunyar una altra

miqueta. La zebra va esforar-se molt, per tampoc va poder tocar la lluna.

38

I va cridar al lle


Per quan la lluna va veure al lle, va tornar a allunyar-se una mica.

Aquesta vegada tampoc van aconseguir tocar la lluna.

I van cridar a la guineu


En veure a la guineu, la lluna va allunyar-se de nou. Ara noms faltava

una mica per a tocar la lluna.

I la guineu va cridar al mico

- Si puges damunt la meva esquena, potser arribarem fins a la lluna!

La lluna va veure al mico i va allunyar-se. El mico ja podia olorar la lluna,

per no tocar-la.

I va cridar al ratol

- Si puges damunt la meva esquena, potser arribaren fins la lluna!

La lluna va veure al ratol i va pensar:

- Segur que un animal tan petit no podr agafar-me.

I com comenava a avorrir-se amb aquell joc, la lluna va quedar-se on

era. Llavors el ratol va pujar a sobre de la tortuga, de lelefant, de la girafa, de

la zebra, del lle, de la guineu i del mico i.

duna mossegada, va arrencar un tros petit de lluna.

El va tastar i, desprs, va donar un tros al mico, a la guineu, al lle, a la

zebra, a la girafa, a lelefant i a la tortuga.

39

I la lluna va fer gust dall que ms els agradava a cadascun dells.

Aquella nit, els animals van dormir molt junts els uns dels altres.

El peix, que ho havia vist tot i no entenia res va pensar:

- Vaja, vaja! Tant desfor per arribar a aquella lluna que hi ha al cel. s que no

han vist que aqu, a laigua, nhi ha una ms a prop?

Autoritzaci per a la visita a la granja escola

Estimats pares:

Les mestres del primer cicle dinfantil hem acordat fer una excursi a la

granja escola CASABLANCA de Xtiva per tal de conixer els animals de prop i

aix, repassar el que hem fet en classe. El dia que anirem ser el 15 de maig i

el preu constar de 10 per xiquet, inclour el dinar que ens el faran en la

mateixa granja. Caldr que eixe dia els nens porten roba cmoda, una gorra

per protegir-se del sol, esmorzar i aigua.

Per tal dautoritzar al vostre fill perqu realitze lexcursi, caldr que

signe el pare, la mare o el tutor aquest justificant i abans del dia 12 entreguen

els diners a la mestra.

Jo ______________________________________________ (pare/mare/tutor)

de ______________________________ (nom del xiquet), autoritze al meu fill

perqu realitze lexcursi el proper 14 de maig.

Signatura:

40

RECURSOS EN LNEA I REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

Web de la Granja escola

http://ptmarinma.files.wordpress.com/2013/02/actividades_casablanca_1213.pdf

PowerPoint del conte De que fa gust la lluna?

http://www.slideshare.net/veurepensarisentir/de-qu-fa-gust-la-lluna#

Documents

Unitat Didactica - Els Animals CORREGIDA