UNITAT FORMATIVA 3

IMPLEMENTACIÓ D’ACTIVITATS D’OCI I

LLEURE

NUCLI FORMATIU 3:

DISSENY, IMPLEMENTACIÓ I AVALUACIÓ DE

L’ACTIVITAT LÚDICA

3.1. LES ACTIVITATS LÚDIQUES

La implementació d’un projecte pretén aconseguir

mitjançant una sèrie d’activitats que els infants

assoleixin els objectius i continguts establerts a la

planificació.

ACTIVITATS : REPRESENTACIÓ DEL PROJECTE

(Aquestes activitats representen el grau més concret

d’actuació dins del marc d’un projecte)

Han d’arribar a tothom: INTEGRACIÓ

Han de ser VARIADES i ADAPTADES a la

DIVERSITAT (segons les NEE)

Existeixen moltes tipologies d’activitats.

Doc.3.1. Les activitats extraescolars Les activitats extraescolars per a infants es

realitzen després de la sortida del centre educatiu, generalment utilitzant els espais.

La tipologia d’activitats: Activitats artístiques

Activitats lúdiques

Activitats de formació

La durada d’aquests tipus d’activitats: D’un sol dia

D’un període curt de temps

Durant un trimestre, tot el curs escolar, un o dos dies per setmana.

Estan

organitzades per

institucions

públiques i

privades. Les

AMPA solen

oferir algunes

d’elles en l’espai

físic del centre

escolar.

3.2. EL DISSENY DE L’ACTIVITAT

LÚDICA

Per dissenyar una activitat lúdica caldrà: Determinar els OBJECTIUS ESPECÍFICS que volem

aconseguir.

ESTRATÈGIA més adequada.

EDAT i NOMBRE dels participants.

TEMPS

ESPAI i RECURSOS MATERIALS

Especificar el PAPER DE L’EDUCADOR/A i tipusd’ajuda que ha de prestar.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: presentació, desenvolupament i finalització.

VARIACIONS i ADAPATCIONS possibles.

PAUTES D’AVALUACIÓ.

Guia per al disseny d’una activitat

3.3. Implementació de les activitats

lúdiques

La posada en marxa de les activitats lúdiques es correspon amb la planificació del projecte que hem programat.

En funció de les característiques cada projectepot requerir uns objectius, metodologia i estratègies d’implementació diferenciats.

Exemples: Sortides o excursions.

Parc infantil fix.

Parc infantil de Nadal.

3.3.1. Implementació d’una sortida o

excursió (I)

Una EXCURSIÓ és una activitat que consisteix a

recórrer certa extensió de territori amb l’objectiu

d’ampliar els coneixements sobre la zona que es

visita, divertir-se o fer esport.

Les excursions i les activitats que en elles es

realitzin han d’estar relacionades amb els

coneixements previs dels infants i dels seus

interessos (centres d’interès, projectes…)

3.3.1. Implementació d’una sortida o

excursió (II) – Objectius en la programació de les

excursions

Ajudar la manera de caminar als diferents tipus de terrenys.

Desenvolupar la capacitat d’observació.

Descobrir les pròpies capacitats físiques(còrrer, saltar, etc.)

Conèixer diferents entorns.

Desenvolupar els esquemes temporals i espacials(orientació i organització)

Afavorir el llenguatge i la comunicació.

Facilitar el pas a la generalització.

Desenvolupar la capacitat d’empatia.

Adquirir procediments i destreses.

Afavorir el desenvolupament de valors positius(tolerància, solidaritat, …)

Potenciar el desenvolupament de l’autonomia personal.

Respectar el medi, el patrimoni cultural com el natural.

3.3.1. Implementació d’una sortida o

excursió (III)

L’ORGANITZACIÓ

L’abans El durant El després

3.3.1. Implementació d’una sortida o

excursió (IV) L’ABANS: Preparació de l’excursió.

Triar el lloc, en funció de: Els objectius programats

L’edat Distància des del lloc d’origen. Nombre de participants.

Comunicar-ho a direcció per que sigui aprovada.

Quins educadors/es aniran.

Mitjà de transport més adequat.

Organitzar activitats que es realitzaran.

Redactar una nota informativa per als pares.

Demanar autorització als pares o tutors legals.

Preparació d’enganxines identificatives per als alumnes.

Preparació de la farmaciola de primers auxilis, telèfonmòbil, diners en efectiu, material lúdic i altres materialsnecessaris.

El DURANT. El desenvolupament de l’excursió.

Tenir preparades les activitats lúdiques que es faran

durant el viatge.

Realitzar les activitats lúdiques programades.

L’actitud de l’educador/a, que haurà de:

Vetllar per la seguretat dels nens i nenes al seu càrrec.

Escoltar activament quan els infants li comenten els

seus descobriments.

Actuar quan sorgeixin situacions conflictives.

Ser el referent dels nens i nenes en tot moment.

Ser respectuós amb el medi i fer respectar.

3.3.1. Implementació d’una sortida o

excursió (VI)

Les excursions són una oportunitat que no s'ha de

desaprofitar per treballar els valors, els hàbits i les

actituds

3.3.1. Implementació d’una sortida o

excursió (VII)

El DESPRÉS. Seguiment i avaluació.

Activitats de síntesi: Activitats que ajudin als infants a

ordenar i sistematitzar els continguts apresos.

L'avaluació i la valoració. S'ha de fer l'avaluació:

Dels alumnes: si han assimilat els continguts.

Del procés: Comprovar la conveniència del lloc en

relació amb els objectius proposats i les activitats

realitzades.

Per tal d'optimitzar tots els recursos és convenient fer una

fitxa de cada excursió que reculli el lloc que s'ha

visitat, els possibles objectius a treballar, el cost

aproximat i el grau de compliment de les expectatives

4. El joc en diferents entorns És interessant que els infants puguin tenir

experiències en entorns diferents als habituals.

Així els entorns que vulguem elegir per tal de desenvolupar activitats lúdiques que hem planificat han de complir una sèrie de criteris que facilitin el desenvolupament amb èxit d’activitats i el benestar dels infants, és a dir, que han de ser:

Segurs: sense elements que suposin un perill i higiènics.

Accessibles: tenint en compte l’edat i les possibilitats de mobilitat i acció dels infants.

Funcionals: per a les activitats que es plantegen a la programació.

Podem distingir entre altres els següents:

EL PATI EXTERIOR

ELS PARCS I JARDINS

LA LUDOTECA

ELS HOSPITALS

LA NATURA

4. El joc en diferents entorns

4.1. El pati exterior Ha de ser un espai habitual en el joc dels infants.

Cada escola infantil té una estructura arquitectònica distinta depenent de l’edat, de l’edifici, del seu espai exterior, de la legislació per la qual es regeixen les instal·lacions segons la comunitat autònoma o ajuntament, etc.

Pedagògicament s’ha de mirar que els infants de 0-3 tinguin un espai habilitat per a ells específicament i un horari d’ús prioritari, en cas que l’escola tingui infants més grans.

4.1.1. El pati exterior.

Zones del pati exterior

Zona de sorra

Zona de gronxadors, adequats a l’edat.

Zona de pista (desplaçaments)

Altres construccions (cases de fusta, etc.)

Tipus de joc que promou el pati exterior:

Joc en moviment (gronxadors)

Joc sensorial i manipulatiu (zona de sorra)

Inici de joc simbòlic (juguen a casetes...

Facilitar altres tipus de materials específics

de cada zona per afavorir el joc dels infants

en les diferents zones

4.2. Els parcs i jardins Els parcs i jardins són eines metodològiques

fonamentals i molt interessants en educació infantil.

És convenient realitzar una vista prèvia, per comprovar els espais.

Es tindrà en compte la seguretat, accessibilitat i la funcionalitat: En quant a seguretat que les zones estiguin

diferenciades per edats, senyalitzades i lluny de carreteres. Higiene.

Deu ser un lloc accessible, tant si anem caminant o en transport.

Ha de comptar amb els recursos que esperem per a portar a terme l’activitat programada.

4.3. La ludoteca

Les ludoteques són uns equipaments especialitzats en el joc i la joguina, uns punts de trobada per a infants i joves que tenen com objectiu principal la participació en el desenvolupament integral de la persona, intensificant les relacions entre els infants, comtambé les relacions entre aquests i el món dels adults.

Com a equipaments especialitzats, atenen els usuaris individuals i els col·lectius(escoles, entitats del lleure, etc.). Les entitats poden visitar i gaudir de l'equipament, o rebre assessorament tècnic sobre educació mitjançant el joc, les joguines, etc.

Es coordinen amb institucions i serveis especialitzats d'atenció a la infància.

Presten servei d'assessorament sobre el joc i les joguines a pares, educadors, estudiosos o interessats en el tema.

L'espai d'una ludoteca està organitzat per zones, aquestes estan determinades pel tipusde joc: construcció, imitació a la vida, psicomotricitat, taula o societat.

4.4. Els hospitals Per a infants que hagin de ser hospitalitzats.

Davant d’aquestes dificultats resulta necessari:

Considerar al nen/a com un ser global, afavorint l’afectivitat.

Incorporar educadors, com a figura de referència, que s’ocupen d’altres tipus de necessitats que no siguin mèdiques.

Crear espais de joc i oferir diferents activitats lúdiques adaptades a les seves possibilitats.

Facilitar l’explicació sobre els diferents processos per els que va a passar l’infant en relació a la seva malaltia.

Afavorir la possibilitat de que algun familiar pugui acompanyar al nen/a durant la seva estada a l’hospital.

http://www.menudoscorazones.org/

Asociació sense ànim de lucre relacionada ambinfants amb problemes cardiacs. Dins de les sevesactivitats es troben l’acompanyament i el joccreatiu.

http://pequelia.es/14209/la-fundacion-curarte/

Organització sense ànim de lucre, que té comobjectiu millorar la qualitat de vida dels infantshospitalitzats

4.4. Els hospitals (webs)

4.5. La natura Els infants d’aquestes edats troben en la natura un

medi ric en estímuls i possibilitats de joc.

El contacte amb l’entorn facilita l’elaboració de projectes lúdics que ajuden als infants a: Descobrir les seves possibilitats d’acció en un medi

diferent a l’habitual.

Tenir contacte amb el medi natural, de vegades tan allunyat de l’entorn urbà.

Desenvolupar actituds de respecte i cura cap a la natura.

Realitzar activitats novedoses, gaudint de les diferentspossibilitats que el medi ens ofereix.

4.5.1. La natura

Alguns espais amb contacte directe amb el medi

natural on els infants podràn interactuar amb els

diferents ecosistemes poden ser:

HORT ESCOLAR

GRANJA-ESCOLA

AULES DE NATURA

L’avaluació de l’activitat lúdica (I) L’avaluació de les activitats lúdiques, realitzada

sistemàticament, ens permetrà comparar elsresultats obtinguts amb l’activitat i elsresultats previstos i, si cal, introduir-himodificacions i rectificacions.

Per norma general, ens trobarem amb infants de 0-6 anys i les persones adultes que elsacompanyen. Cal tenir-ho en compte a l’horad’avaluar.

L’observació directa és la millor manera d’avaluar les activitats lúdiques amb infants

Disseny i elaboració d’un instrument

d’observació

Per elaborar un instrument d’observació serà

necessari seguir una sèrie de passos:

Consensuar els aspectes a observar.

Definir i seleccionar els indicadors específics.

Escollir i aplicar la guia o graella.

L’avaluació de l’activitat lúdica (II)

Disseny i elaboració d’un instrument

d’observació

Què es vol observar?

A què ha de respondre l’observació?

Quin objecte es pretén amb el joc.

Quin tipus d’activitats es plantejaran i com es

portaran a la pràctica.

Quins materials i recursos necessitarem.

Com s’organitzaran els grups.

De quina manera es motivarà els infants.

Com s’avaluarà la conducta, l’actitud i el progrès de

cada infant.

Quina informació es registrarà, quan i com

L’avaluació de l’activitat lúdica

(III)

L’avaluació de l’activitat lúdica

(IV)

Disseny i elaboració d’un instrument

d’observació

Què es vol observar?

Quins àmbits es volen prioritzar?

Psicomotor

Cognitiu

Emocional

Social

Disseny i elaboració d’un instrument

d’observació

Definició i selecció d’indicadors

Els indicadors han de referir-se a comportaments

clara i directament observables i corresponents a

les categories a avaluar.

S’hauran de redactar de forma clara i unívoca.

Seran definits per al registre i la detecció

d’informació relativa a:

Adequació de les programacions de les activitats lúdiques,

objectius, continguts, recursos, espais, actitud de

l’educador, etc.

Àmbits de desenvolupament d’observar en l’infant.

Serà necessària una selecció el més acotada

possible dels indicadors, de manera que la taula no

L’avaluació de l’activitat lúdica

(V)

Disseny i elaboració d’un instrument

d’observació

Elecció i aplicació de la taula

Escollir la taula que s’ajusti a les necessitats

específiques de les conductes, situacions i àmbits

que es vol observar.

En el moment d’aplicar hauran d’evitar al màxim els

efectes distorsionadors.

L’avaluació de l’activitat lúdica

(VI)

Per evitar que l'elevada estructuració de la taula

d'observació constrenyi en excés la informació

de la realitat, serà convenient complementar

amb instruments més amplis, com el diari i

l'anecdotari

L’autoavaluació com a procés de reflexió

Pel que fa al grup.

Pel que fa a l’equip de monitors i monitores.

Pel que fa als objectius.

Pel que fa a les activitats.

Pel que fa a les activitats quotidianes.

Pel que fa a l’espai.

Pel que fa als recursos.

Pel que fa al mateix procés d’avaluació.

L’avaluació de l’activitat lúdica (VII)