Valencià Mitjà Solucionari Castellnou Edicions Català - Valencià

8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci

1/55


2/55

po

~~we

pOO

vU

VO

SW

v


3/55

Prohibidaa reproducci6o latransmissi6otal oparciald aquestlibresotacapformanipercap

mitj~, electronicni mec~nic fotocopia,enregistrament qualsevolmenad emmagatzematge

d informaci6osistemade reproducci6),senseel permisescrit deistitulars del

copyright

i de

I editorial.

Primeraedici

maig

de 1999

IUtVe1fn~aHl _E Batmot_r_:sttj::iI;l-..tJAil

@JoanBorja,M. JessFrancs,Leandrevorra,VicentJosepSantamaria,

CariesCorts coord.),1999

@HermesEditoraGeneral,SA- CastellnouEdicions,1999

Salavert,36 46018)Valencia

ISBN

84-8287-584-1

Dipositegal

B.26.589-99

Impressi

Indice,SL

Valenc} mitj

s un llibre diferent. El nostre objectiu s que l'a-

prenent puga obtenir un domini acceptable del valencia que li

permeta una comunicaci oral i escrita, de manera correcta i flui-

da, en el registre estandard de la llengua. Aquest objectiu coinci-

deix, fil per randa, amb el de les proves per a obtenir el nivell

Miga de laJunta Qualificadora de Coneixements de Valencia de

la Generalitat Valenciana.

En l'elaboraci d'aquest llibre hem pensat, per tant, en el perfil

de l 'alumnat que t inters a aprovar aquest nivell. Aquest perfil

s el d'una persona adulta, amb uns coneixements basics de

valencia, tant orals com escrits (cal pensar que ja ens trobem en

l'aprenentatge del tercer nivell de llengua), una persona que

assisteix a un curs o a una assignatura de valencia i utilitza aquest

llibre a classe, o usa elllibre com una eina d'autoaprenentatge a

casa. Perque lenci mitj serveix com a llibre de text en un curs

de llengua i tamb com a material de treball per a un aprenen-

tatge ms individualitzat.

Elllibre t present en tot moment els interessos del perfil de l'a-

lumne adult, de tal manera que hem intentat que les activitats

plantejades foren suficientment motivadores i atractives de mane-

ra que ell mateix puga trobar-hi els mecanismes per a realitzar

una comunicaci efectiva.

Els autors desitgem que elllibre puga ser profits per a totes i tots

els alumnes.

~


4/55

lantejamenfdldactlc

L entorn teoric delllibre sla lingstica textual; sa dir un tipus

de plantejament adre~at de manera directa i clara a la comuni-

caci. Les activitats intenten reflectir aquest aspecte comunicatiu

basat en l aprenentatge/actuaci. La idea s que l alumnat no

soIs es dedique a aprendre continguts per a superar una prova

sin tamb que desenvolupe les estrategies que li permetran usar

la llengua d una manera efectiva i efica~. sper aixo que elllibre

procura en tot moment que es produesca una veritable interac-

ci entre les quatre competencies comunicatives: escoltar parlar

llegir i escriure.

structUra

Elllibre t dotze unitats dividides en quatre blocs de tres unitats

cadascun. En aquestes dotze unitats es despleguen de manera

ntegra i aprofundida tots els continguts del nivell Miqa pero dis-

tribults progressivament a fi de garantir un aprenentatge ms

natural i ms comode. En aquest sentit hem intentat dividir

tamb cada unitat en parts i aix tractar especficament una com-

petencia concreta. Hem triat unes frases fetes que ens han servit

per a encap~alar cada apartat. Cada unitat t les parts segents:

rea 1. Comprensi oral i lectora. Llegirper a parlar:desenvolupa

l habilitat de llegir.

A cau d orella:

serveix per a compren-

dre els textos pero tamb s un pretext per a parlar

r

2. Expressi escrita.

El rac de l escriptura:

en aquesta part es

motiva a escriure i es donen consells per a redactar millor

rea 3. Domini practic del sistema lingstico Al peu de la lletra:

activitats d ortografia . A tocd oraci:activitats de morfolo-

gia i sintaxi. En poquesparaules:activitats de lexic

rea 4. Marc sociocultural. Una llengua una cultura:planteja des

d un punt de vista teoric i practic qestions referents a la

historia de la llengua i de la literatura sociolingstica

dialectologia i geografia. Aquests continguts no solen

eixir en les ltimes convocatories de la Junta pero els

autors hem considerat que s impossible estudiar una

llengua sense conixer mnimament el seu marc social i

historie.

L esquema que hem elegit s tamb el que desenvolupa la prova

final del nivell Miga. En elllibre hi ha quatre models d aquestes

proves finals marcats amb una tonalitat blavenca.


5/55

criteris

. ., de la JuntaQualificadorae

ConeixementselValencia

CertificatdelGrauMi~a

l.

efinicid objectius

La competencia lingstica que s haura d acreditar per a

l obtenci del Certificat de Grau Miga de Coneixements de

Valencia s la segent:

.

Domini oral i escrit del valencia

.

Coneixement de l estructura fonetica, morfosintactica i

lexica del valencia

2. Estructura

Valor de cada area amb relaci al total de la prova

La puntuaci mnima exigida per a obtenir el certificat s

d un 70 de la prova.

3. rient cionspr ctiques

~

rea 1. Comprensioral i lectora

1. Habilitats. Escoltar i llegir textos en la varietat estandard i en

els diversos registres.

a) Entendre textos orals en els diferents registres, en funci de la

situaci d s o el context situacional: exposicions de debats,

conferencies, discursos poltics, llenguatge cientfic, llenguat-

ge administratiu, artic1es d opini...

b) Entendre textos escrits a un nivell ms formal deIs diferents

registres de la llengua: llenguatge periodstic, poltic, cientfic,

dministratiu...

2. Suggeriments i activitats recomanades:

a) Escoltar textos orals d un nivell formal: programes de radio i

televisi, exposicions de debats, descripcions, narracions,

explicacions, comunicats dirigits al pblic en general...

b) Llegir textos d un nivell formal: notcies, entrevistes, artic1es

d opini, discursos parlamentaris, treballs d exposici...

c) Entendre i ordenar correctament els diferents fragments d un

ext.

Area2. Expressiescrit~

1.

Habilitats. Comprendre, analitzar i escriure diversos tipus de

textos escrits en la varietat estandard.

a) Conixer els diferents tipus de discursos o seqencies: narra-

ci, descripci, exposici, instrucci, argumentaci.

b) Escriure textos en la varietat estandard.

AREA1

Comprensirali comprensiectora

15

AREA2

Expressiscrita

25

AREA3

Dominipracticdelsistemaingstic

35

coneixementsramaticalslexics)

AREA4 Expressiral 25

TOTAL

100


6/55

I

c) Redactar textos de forma coherent, cohesionada, adequats i

correctes gramaticalment, i adequar els textos en forma, con-

tingut i registre.

d) Usar correctament els signes de puntuaci aix com les majs-

cules, minscules, guionet, parentesi i cometes.


a) Practicar els processos lingstics de composici:

. generar idees

. formular els objectius

. organitzar les idees

. redactar

.revisar

b) Escriure notcies, reportatges, editorials sobre temes d actuali-

tat...

c) Escriure cartes personals, notes i avisos.

d) Escriure cartes comercials i comandes dirigides a una empre-

sa.

e) Enviar anuncis als diaris i a les revistes locals.

Area3.

ominipracticdelsistema ingilistic

1. Habilitats. Aconseguir un domini practic del sistema lingstic

a nivell ortografic, morfosintactic i lexic, tenint en compte els

continguts segents:

a) Del sistema fonetic i ortografic:

~

I

I

11

I

. L alfabet. Fonema, so i grafia. Lletres i dgrafs.

. Les grafies glj tgltj

. La neutralitzaci de les vocals ela eli ulo

. Les reIacions entre els sons ocIusius: Ibl i IPI; Idl i Itl; Igl i

Ik/ i la seua representaci ortografica.

.

L ortografia de les consonants blv

. Les grafies xlix

.

Les grafies igi tx

.Les grafies s ss , c i z

.Les grafies cc sci xc

. Les grafies m i n

.

Les grafies 1 II i 1 1

. La grafia h Els sons geminats.

.Els diftongs, el hiato

. L accentuaci grafica i la dieresi.

b) Del sistema morfosintactic:

. El substantiu i l adjectiu. Genere i nombre.

.

L ar ticIe. L anomenat articIe neutre.

.Determinants: demostratius, possessius, quantitatius i indefi-

its.

.

Els pronoms personals.

.

Elspronoms febles. La combinaci de dos pronoms. Neutre i

dverbials.


7/55

.EIs pronoms relatius. Diferenciaci entre que conjunci i que

relatiu.

. La flexi verbal. EIs v erbs irregulars de la la, 2a i 3a conjuga-

cions.

. Les formes no personals del verb i el seu s. L infinitiu, el

gerundi i el participio

. Les perfrasis verbals d obligaci i de probabilitat.

. L s adequat deIs verbs transitius i intransitius.

.EIsverbs pronominals.

. La preposici. L s de les preposicions alen perlper a finslfins

a i comlcoma.

. La conjunci. L s de les conjuncions i ni o pero que si per

que...

c Del sistema lexicosemantic:

.La derivaci i la composici.

.

El concepte de sinonmia.

. La monosemia i la polisemia.

. L homonmia i l antonmia.

. EIs refranys: coneixement i s.

.

La utilitzaci de locucions i frases fetes.

. Les interferencies lexiques: estrangerismes adaptats, prstecs

i barbarismes.

.EIs reculls lexics: diccionaris i vocabularis.

~


a Completar els buits de grafies de les paraules d un texto

b Posar accent grafic o dieresi a les paraules d un text quan

corresponga.

c Completar textos buidats, sense les preposicions, nexes i con-

traccions adequades.

d Completar frases co~ugant el verb proposat en el mode,

temps i persona corresponents.

e Fer exercicis de combinaci i substituci binaria deIs pronoms

personals, neutre i adverbials en un discurs escrit definit.

1 Usar i distingir en un text els pronoms relatius acompanyant-

los, si cal, d altres elements.

g Corregir les formes d obligaci i probabilitat incorrectes expo-

sades en un texto

h Detectar i corregir els errors lexics en un texto

i Elaborar paraules compostes a partir de la seua definici.

Derivar verbs a partir del substantiu.

j Llegir i escoltar textos diversos que continguen locucions i fra-

ses fetes, procurant comprendre el seu significat.

s molt important assenyalar que en aquesta area hi ha moltes

activitats d omplir buits. L enunciat d aquests exercicis sol ser el

segent: Ompliu, sical, els buits de les frases segents. s a dir,

es diu explcitament si cal perque hi pot haver buits en els quals

no siga menester escriure res. En aquest cas aconsellem que no es

deixe en blanc el buit, sin que s use el smbol, per dues raons:

en primer lloc, per a deixar dar que se sap amb exactitud qu


8/55

I

I

el buit no correspon cap grafia o paraula; i, en segon lloc, perque

aix evitem que el corrector/a interprete que l examinand no ha

sabut contestar o s ha botat el buit.

Area

4. Expressi~

1. Habilitats. Aconseguir una expressi oral clara i correcta de la

llengua estindard.

a) Comprendre la intenci i el proposit comunicatiu en un text

escrito

b) Distingir les idees principals i aconseguir una comprensi glo-

bal en la lectura d un texto

i

c) Articular de forma clara els sons del discurso Usar correcta-

ment les caracterstiques acstiques del discurs: ritme, veloci-

tat, pauses, entonaci, vocalitzaci...

d) Obrir i acabar un discurs oral, resumint les idees importants

. del tema que es tracte.


a) Llegir un text respectant la seua entonaci, puntuaci i voca-

litzaci.

b) Comprendre un text escrit identificant la seua funci comuni;

cativa i extraent-ne les idees principals.

c) Comentar oralment un text, tenint en compte els segen

aspectes:

. Aprofitar el temps per a dir tot el que caIga.

. Simplificar l estructura de la frase.

. Usar frases fetes i fnnules de rutina, pauses i repeticions.

. Repetir i resumir les idees ms importants, refonnulant tot

alIo que s ha dit.

d) Usar correctament l estindard de fonna oral:

. Articular clarament els sons del discurso

. Aplicar oralment les regles gramaticals de la lIengua.

. Usar codis no verbals adequats: gestos i moviments.

. Adaptar el grau d especificaci del text al expressi oral.

e) Estructurar i cohesionar un discurs oral:

.

encap,;alament

.nus

. desenlIa


9/55

r

.,

de la inscripci

resentaclo

Per a poder participar en les proves cal presentar l imprs mul-

ticopia que es trobara a disposici de les persones interessades als

centres segents:

.

Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia

. Direccions territorials de Cultura i Educaci

. Ajuntaments

. Centres d informaci juvenil

Previament a la presentaci de la instancia, cal haver abonat les

taxes corresponents en la quantia i forma previstes en la convo-

catoria.

EIs aspirants podran inscriure s en diversos nivells, pero noms

s admetra una matrcula per cada nivell.

La instancia s ha de presentar en el registre de la Conselleria de

Cultura, Educaci i Ciencia, de les direccions territorials de

Cultura i Educaci o en qualsevol dels llocs que preveu l article

38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de RegimJurdic de

les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu

Com. En cas de presentar-la en una oficina de correus, es fara en,

sobre obert per tal que la instancia siga datada i segellada abans ,

de ser certificada.

~

1. Soluci oberta. Pero el text que s hi utilitze ha de ser el des-

criptiu majoritariament.

2. Soluci oberta. S ha de fer un text descriptiu que s adiga al

contingut donat i, a ms, pot ampliar-se tant com es vulga.

3. La soluci s oberta. No se n adequa cap. Hem de tenir en

compte que, en la carta entre la parella, el registre ha de ser

molt ms informal, ja que, se suposa, hi ha ms confian~a

entre ells. En la nota de l alumne al professor, el registre que

s ha d usar no pot ser tan informal. Encara que hi existesca

una possible familiaritat, no pot oblidar-se de les frmules

de respecte i de la correcci.

4. Menorca

Una illa repleta d historia

Des del mar, la costa presenta un aspecte obscur i inhospit:

en el litoral rocs a penes es veuen edificacions i el mar, a

mida que t acostes a l entrada del port de Ma, cada cop

esta ms calmat.

A la dreta deixes la Mola, una pennsula de pedra que nt

a dins seu un gran polvor excavat a la roca. Uns cJons

apunten a mar obert i adverteixen els possibles invasors.

Davant la Mola, les restes del castell de Sant Felip o de

Malborough, com el van anomenar els anglesos, que el van

construir fa uns segles per defensar el port. Un cop a dins,

es passa davant l illa de Llatzeret, la qual va ser destinada a

~


10/55

acollir en quarantena els menorquins que tornaven a casa

desprs d haver navegat per tots els mars del planeta. Avui

dia s una residencia per a metges.

Desprs s arriba a l illa del Rei, antic hospital de Menorca, o

b es passa per davant de la Golden Farro, una preciosa casa

situada dalt d un tur. Aquesta casa va ser la residencia de

l almirall Nelson i hi va passar llargues temporades de des-

cans amb

lady

Hamilton.

El port de Ma s un exemple de la historia d aquesta illa,

que va estar en mans d arabs, de francesos i d anglesos.

Aquests ltims la van concebre com un lloc estrategic, pero,

alhora bonic i tranquil.

Menorca s l autentica illa de la calma, i d aixo elvisitant se

n adona de seguida que hi arriba, quan descobreix com

passa el temps lentament, com sn de tranquils i amables els i

seus habitants, els grans espais sense construir i com esta tot

de ben conservat en una illa eminentment rural, que troba

en el turisme una font complementaria d ingressos.

Menorca, tal com expliquen els seus habitants amb orgull,j

existia abans de l arribada del primer turista.

Avui diumenge 9-7-9

5. La decoraci de la fa(ana consta d una serie de franges

horitzontals, on hi ha una filera d escultures sedents q~1

representen al.legoricament els set pecats capitals. Les poli

tes, de fusta i ferro, policromades, amb representacions d ?

nimals fantastics i ssers mitologics donen pas a una gra,

estancia envoltada per columnes d alabastre que sost

sostre de fusta ricament ornamentat.

Al fons, un mural, format per un mosaic de marbre jaspi~

~

~

. radascun

ostra una

g

ran rosa deIs vents amb al.le

gones de

r

b

.

J~e emg-

a

q

uests. A sota, a

q

uesta lIe

g

enda:

q

ue el vent b . .

0

pscnpCl

ne a la gent que s bona i trebaIladora. Aquesta 1

tI

.

. ~van rar

o s ha corregit mai perque el redactor i I aftlSt e

les culpes I un a I altre.

.

lles

Frave ,

6. a) eruga, Emporda; b) avaluaci; c) enyoraJ1(a, m r f) am-

d) avaria, assass; e) ebenista, envernissat, rJ10nesi

baixadora, sanefes; g) escurar, embrutaria, davatlta

pixeta, 6

7. 1 ambaixador, 2 lIeuger, 3 lIen(ol, 4 espolsar, 5ertit, 11

encendre, 7 lIeganya, 8 latrina, 9 gelea, 10 extra afaitar,

esternudar, 12 bescolI, 13 assassinat, 14 assemble


11/55

\

dilogues, 10 padrins-padrines, 11 prneeps-prineeses, 12

pagesos-pageses, 13 marquesos-marqueses, 14 abats-abades-

ses, 15 merlots-merles, 16 eaderneres mascles-cademeres

femeHes, 17 periodistes, 18 pores-trUges, 19 sastres-sastres-

ses, 20 suicides, 21 avis-avies, 22 plebeus-plebees, 23 herois-

heroines, 24 jutges-jutgesses, 25 Hebrots-Hebres, 26 ases-

someres, 27 drapaires, 28 sargantanes

12. a) Les puees sn uns inseetes molt molests (molestos). b)

M han eixit unes pigues al front. (Ens han eixit unes pigues

al front). e) Les pluges d estiu m agraden moltssim. d)

Dna m les mans perque te les Hija. (Doneu-nos les mans

perque us les Hegim). e) Els gegants dels pins sn uns per-

sonatges d unes ean


12/55

PSEUDODERIVATS:aqus, aqucltie, consular, lacustre, fabu-

ls, curvatura, nocturn, cerebral, titular, titulaci, lunar, lou-

la,juvenil, espacial, tingual, lingista, pectoral, ocular, oculista

PRIMITIU: aigua, consol, lIac, faula, corba, nit, cervelI, titol,

lIuna, jove, espai, llengua, pit, ull

20.

21.

~

22. a M he de formatar el dise dur de l ordinador perque he

tingut problemes. b Aquell xic s molt esnob i ha tret una

gla~onera plena de b~anades sorpresa. e Va tan estressada

que ha demanat un esdmer per escanejar tot el material. d

La nau espacial va allunar prop d una roca. e E l debut del

crolista va ser en els eampionats passats on va fer un esprint

impressionant. f El meu eompanyatretzista m ha regalat

una sandvitxera.

23. a estada; b estan


13/55

1. Solud oberta.

2. Solud oberta.

3. a) F, b) V, e) V, d) F, e) V, f) F, g) V

4. Diverses soludons. Espot distingir entre earaeterstiques fisi-

ques i earaeterstiques psieologiques; ordenar la informad

de ms general a ms particular, o a l inrevs; ete.

5. Solud oberta

6. a) sin; b) sin; e) si no; d) si no; e) si no; f) si no; g) si no;

h) si no; i) sin;j) ja que; k) dones; 1) d ones; m) perque; n)

dones; o) perque

7. a) mentre; b) ni; e) o b); d) pero; e) ni...ni; f) si; g) 0...0;

h) ara...ara; i) entre...i; j) dones; k) per tant; 1) encara que;

m) perque; n) a ms; o) pero; p) sin; q) eom; r)

tants...eom; s) eom ms; t) sense que; u) prou, eom perque;

v) eom a; w) ms...que; x) on; y) i / perque

8. ni massa ample, ni massa estret, ni tirant. Quan parlava o

reia. Tot el eos era llarg i rod. El peu llarg i prim i si eami-

nava...

9. 1 Bufetada, 2 butxaea, 3 empordans, 4Joan, 5 muntanya, 6

suborn, 7 bullir, 8 furneol, 9 ploma, 10rigors, 11 sospirar,

12 titol, 13 polir, 14 eseodrinyar, 15 eollir, 16 eonsol, 17 hon-

gars, 18 podrir, 19 suportar, 20 torr, 21 maniqueu, 22

Tunis, 23 muntador, 24 eartolina

10. a) nutrici; b) juvenil,joves; e) titular; d) duplieat; e) eon-

~

eurrencia, eonsolat; f) polseguera; g) home, humanitat; h)

bucal

11. a) curvatura; b) expulsat; e) muntanya, mongetes, botifarra;

d) turmell; e) eaptol; f) Joan, Hongria; g) butxaques; h)

esdrixols; i) torrons; j) Liceu, triomf; k) retol; 1)joventut,

avorreix

12. ll ampit, 2 l ofidna, 3 l estudi, 4 el terrat, 5 l estenedor, 6

l entrada, 7l hostessa, 81 enlairament, 9l aixeta, 10l aige-

ra, lIl allotjament, 12l armari, 13l eseorreplats, 141a infor-

mad, 15 la duana, 16 l esplai, 17 l hivern, 18 la iogurtera,

19l amorfa, 20 la indstria, 21l aparador, 22l estor; 23l ho-

rari, 24l aterratge, 25 la hawaiana, 26 la infermeria, 27l en-

earregat, 28 l equipatge, 29 l andana, 30 l interruptor, 31 la

ema, 32 l embalum

13. ll OMS, 2l anan;ls, 3l ~naerobia, 41a ira, 5l esmoquing, 6

l elit, 71 estatus, 8 l IVA, ~acHala, 10 l escaner, lIla UNI-

CEF, 121a host, 13l estand, 14 el hall, 15l U CE, 16l hand-

bol, 17la una hora), 18l absis, 19 el IRPF, 20 l esmnding,

21 l esponsor, 22 l OMIC, 23 la aeromatia, 24 l esquaix, 25

l ESO, 26 la UNESCO, 27l hoquei, 28l ONU, 29 el stop, 30

l espot, 311 holding, 32 la IBM.

14. a) Em fa igual tenir ms diners: somiar s debades / de

frane. b) T espere el dimecres dia 2 de gener per a eontar-

nos la nit de Cap d A ny. e) Diuen que menjar poe aprima.

d) Odie haver de parar taula sempre jo; dones, avui no seur

a taula. e) Donat el eas que m has dit cree que vaig pel bon

eam. f) T agrada fer les coses a les bones i que anem tots a

l una i cree, amiga meua, que s impossible donar a l abast.

g) Vull que conste en l aeta que, segons el eostum d aquesta

empresa, mai hem treballat el dia de Tots Sants. h) Quan

~


14/55

entres nou a un treball, no el faces a les palpentes; segueix

les instruccions amb tots els ets i uts (tots els pels i senyals).

i) El dijous, m agrada anar de festa (o de xerinola)

5 No hi ha una soluci nica, poden haver-n hi diverses. a) No

digues res de les coses que saps / de tot el que saps. b) Aixo

era tot el que volia. c) Tot el que et conv s estudiar ms.

d) Aixo, ho pots deduir de les coses que t acabe de dir. e)

Feia tant com podia. f) No podeu imaginar si estava cansa-

da / com estava de cansada. g) Aquest s el fet que ms mal

em sap / Aquesta s la cosa que... h) Tan optimista com era

i com s ha tornat i) No m ho ha volgut dir, cosa que / la

qual cosa no m esperava.j) Ens van demanar d anar al cine-

ma, a la qual cosa vam dir que no. k) Se n va anar sense dir

res, cosa que / la qual cosa tothom prengu com un insulto

1)Vs a la teua i deixa m en pau m) Elles anaven vestides a

la manera de / com Marilin i se n sentien molt orgulloses.

n) Conta m que et passa i intentar ajudar-te. o) El seu est-

mac no suporta ni les coses salades ni les picants. p) Si ets

ordenat en les coses petites, ho seras en les grans. q) Avui

dia, hi ha auge dels fenomens / de les coses paranormals.

6

Poden tenir ms d una soluci. a) M agrada molt l art

modernista / el modernisme / les coses modernistes. b)

Tireu les coses velles o no hi cabran les noves. c) Admire per

damunt de totes les coses la noblesa i la vellesa. d) El fet /

la cosa que no puc suportar s que m enganyeu. e) El cap-

tol quatre s la part ms interessant delllibre. f) Mira si s

alta / com s d alta aquella xica. g) No s adonen de la deli-

cadesa de / de com esta de delicada la situaci. h) No t i -/

maginaves com era de difcil. i) Sempre em fas la mateixa.j)i

Com va el teu assumpte / van les teues coses? El nostre, l es-i

~

tem acabant ara / les nos tres, estem acabant-les ara. k) Estic

en contra de les afirmacions de n Antoni. 1)Ho faig tan b

com puc. m) Si no s arregla l assumpte de les multes... n)

Aquesta s la de sempre o) Generalment, solen venir... p)

No m agrada gens ni mica. q) Hem viscut a la babala, pero

ens hem divertit de veritat / de valent / d alIo ms. r) A tot

estirar / com a molt deu tenir desset anys, per tant, encara

no pot agafar el cotxe. s) El que passa s que s un maledu-

cat perque una cosa no desfa I altra.

17. Poden tenir ms d una soluci. a) AquelI xic s d alIo ms es-

trany. b) Han barrejat el blanc i el negre, i aixo ha estat la mi-

llor cosa que han pogut fer.c) D ara endavant, aniras a la teua

i deixaras les dificuItats per a ell. d) Potser, ha passat la de sem-

pre. e) Em fa igual que la soluci, segons sembla, siga invia-

ble. f) Com a molt, tindr el resultat / la soluci que espera-

vem: res ms. g) Costa una cosa dF no dir. h) Tan espantat

com estava al ~rincipi i tan b co~ e~tavaal final. i).Veniu tan

prompte / aVIatcom pugueu. J) Cetarent, haVIen tancat

abans de quan ens van dir. k) No pots imaginar-te si / com em

volien en aquella casa. 1)Segons sembla, t agrada vestir-te a la

manera deIspunks. m) Com a mnim, demana-li disculpes. n)

Com sn les coses o) S ha muntat una casa amb tota mena de

luxes / a cor que vols.p) Va tenir un part sense anestesia / de

viuen viu. q) Hi ha tanta diferencia com de la nit al dia / del

dit al fet, hi ha un bon tros.

18. Aquest text pot resultar coherent i correcte si en fem s

metaforic, s a dir, si els qualificatius tenen un significat

al.legoric i simbolic. Pero si volem fer una caracteritzaci

ms general i objectiva ens trobem que hi ha adjectius que,

normalment, es refereixen a altres Coses:

~


15/55

II

I

al carilcter: poruc, destrellatat, primmirat, ximplet, panxacon-

I

tent, rondinaire, rialler, somiatruites, atabalat i mentider; a

l aspecte general: nap-buf, escardalenc, prim, polit, rabassut i

pansit; al vestit: de mudar; a l aspecte fsic: punxegut, cams i

aguilenc nas); arrissats, rinxolats, rossos i fi-egallosos cabells);

petonera boca); encarcarades mans), i espesses celles)

19. a) desordenada i deixada; b) resolt i dec idit; c) balafiadora

i eixelebrada; d) eixidor i amable; e) seriosa i pallussa; f)1

1

rebel i malparlat; g) escanyolit i ingenu; h) despreocupada i

J

lesta; i) capbaix i modest;j) insensible i retreta I

20.

panxut

eixut

cridaner

sofisticat

de feina

esclarissades

desperts

francs

prim

amable

discret apagat

senzill

de mudar

espesses, atape ides

ensopits

mentiders,

hipcrites

massisses

lIisa

delicades

gras, gras

esquerp, sec, adust

lIampant, viu

artificis

de tots els dies

clarejades, escasses

sagac;:os

sincers, cimdids,

lIeials

primes

esfrica

aspres

morens

escanyolides

redona

rudes

bruns

pentinats

rossos

abandonats,

despentinats

cridanera,

destacada

21.

ccions

botonar, amar, despullar, tacar, folrar, emmidon

apedac;ar, brodar i disfressar

cardats

desapercebuda

inadvertida

~._-

Teixits

buata, caixmir, camussa, crep, feltre, franel-la, pelfa,

randa, veIlut i veta

Complements

siveIla, cobertor, les estovaIles, pedac;, trau,

musclera, bossa, gafet, maniga, manigot, bot de puny,

om brel.la, pitet, serrell, xal, genoIlera, colzera, maragda i

fermall

Pecesde roba

cosset, bolquers, xandall, granota, brusa, soste-

nidors i brial

22. a) Com que vaig v eure a l aparador d una botiga de roba de

faena la granota i els manigots que em feien falta per a tre-

ballar, de seguida vaig anar al taulell i me ls vaig emprovar.

b) El dia de l estrena, ella portava de bona gana un ve stit de

vellut i randes amb un fermalI de maragdes, pero ell es va

veure obligat a posar-se botons de puny i a llevar-se la corret-

ja reblada que tant 1i agrada. c) Li molestaven els sosteni-

dors perque tenien un folre de cot molt gros i se ls havia

de botonar amb un floc. ~) Em lleve el barns i me n vaig

pel cotxe. Tu mentrestant Ikv4..1i,al xiquet, el pitet i canvia-

1iels bolquers.

23.

L F X B T lOA

F R E PEZ 1 U o E A L J L

OTWIRC OHR

P Y Q u T 1 G S

LUOU J

I

.I

Q

H

N

o

P

--EJ


16/55

24. Nas prim i un poc encorbat: aguilenc; nas curt i aplanat:

cams; t molta barba: barbut

25. a) F, b) V, c ) V, d) V, e) F, f) V, g ) F, h) F, i) F,j) V

26.1a),2b),3a),4b),5a)

Heu de llegir un text instructiu (prospecte d'un medicament) de

contingut senzill. Pareu atenci a la lectura de les xifres i els sm-.

bols: no us hi deixeu interferir per altres llenges

1. a) S, perque hi esti indicat; b) Pot resultar perills en l'em-

baras (com qualsevol altre medicament). La resta de qes-

tions sn de resposta oberta.

2. a)

Carnspermeses

bou, anell, cabrit, gasela, cabirol, cabra sal.

vatge, isard, antlop, daina, besties remugants amb la pella

partida, animals marins amb ales i escates, ocells i animals

voladors purs. Carns prohibides camell, lIebre, conill, pore,

animals marins sense aletes ni escates, aguila, trencalos, voll

tor, mila, fa1c, corb, estru


17/55

Abans de eertes eonjuncions eom pero:pero,ensporta de cap;

pero, no obstantaixo

Per a separar salutacions i eomiats: Estimat Pere,

.No posarem coma

En la eonjunci de les enumeracions: El safra i elbrou colat

Entre el subjeete i el verb: El cursetensporta decap

Entre el verb i el CD: Poseuel sucdelsmusclos

.Pont

Per a separar oracions (punt i seguit): (oo.)

em turisme. rn

descobcrt

Per a separar panlgrafs (punt i a part): (...) estabengusts./

En una cassolaoo.

.

No emprarem el punt

En els ttols:

SOPADE MARISC

Desprs deIs signes d interrogaci o d exclamaci: 1, ?

En els smbols: 3

l,

1/2

kg

.Posarem punt i coma

Per a separar parts d una oraci amb segrnents interns j

separats per comes: En una cassola, prefcriblement defang (oo.,

trossets; sofrig .00

6. S ha separat malament:

-

els diftongs:

eixugueu

i

feu

-

els dgrafs: que, maquillat-ge i cor-rectament.

- l apostrof: l e-liminaci

- ventila-ci:no pot deixar-se una vocal sola a principi de ra

7. Atenci a les paraules eompostes perque una vegada fe~

primer tall, per on l hem fet nosaltres, poden separar

segons les sl.labes que eontenen.

~

fit-xa, bar-ra, ear-rall, quei-xal, sub-altern, ea-nya, eel-Ia, des-

ordenada, des-llunat, vos-altres, sub-hasta, Iu-gos-Ia-vi-a,di-a-

ri, flu-o-rat, ba-io-ne-ta, gui-neu, eomp-ta-go-tes, txe-tx, des-

organitzat, es-ee-na, eoix, pas-sejar, ea-tor-ze, pa-Ilis-sa, ter-

reny, se-nyo-ra, a-ea-de-mi-a, ros-si-nyol, mal-estar, eai-xa, bes-

avi, set-ciencies, ae-ci-o-nar, re-om-plir, an-h-drid, pan-ame-

rici, rat-lla, ba-teig, ga-rat-ge, as-sas-sina, Sa-ra-gos-sa, ben-

estar, per-ru-que-ri-a, eel-lu-lar, pro-hi-bir, es-cu-ra-but-xa-

ques, pan-xa-eon-ten-ta

8. Dif. decreixent: aire, boina, boira, bou, buidar, dutat, creu,

cuina, cultiu, espai, lluu, nau, neu, niu, paraiguot, reina i

roure

Dif. creixent: eqestre, guanyar, llengeta, obliqitat, parai-

guo. pingi, quadre, q ri, quola l\quOri


18/55

tenir / cal que tingueu en compte els problemes que se us

presentaran. i) Heu d escriure/cal que escrigueu la redac-,

ci per dema. j) Has d aprendre/cal que aprengues a feri

bon s dels medicaments k) M heu d atendre/cal que m a~

tengueu quan us parle.l) Heu de crrer/cal que corregueq

perque es fa tardo

.

11. a) No cregueu en mi. b) No begueu molta aigua. c) NJ

dugueu aixo. d) No encengueu el cirioe) No camineu mJ,

f) No rigueu ms fort. g) No prengueu aquestesherbes.

.

12. a) Meresca; b) dorma, menge; c) traga; d) riga; e) mogueu

f) pagueu, feu; g) sigues, vine, h) vegeu, telefoneu.

13. a) Sabia que devia tenir problemes amb el meu cotxe.

mecanic m havia dit que calla que el portara quan s eno.

guera el llum d emergencia. b) Per la gent que hi havi;

devien ser ms de les tres. c) Has d anar a portar la sol.liCl

tud si vols que se t tinga en compte en la convocatoria. di

Deu ploure/ pot ser que ploga molt, pels nvols que I

veuen. e) Cal pintar/s ha de pintar l escala i s ha de canvi:

la porta si volem millorar les condicions de la casa. f) Sivol

que et fem cas, deus aportar les proves adients. g) EIs mi

caments, els heu de guardar en un lloc sec i sense llum diW

ta. h) Pot ser que, si mengeu molts greixos, us calga una ~

lisi de colesterol. i) Acabaras malament si continues havi

de treballar tant.j) ]oan ha de fer la programaci i nosalr

devem seguir-la, d acord?

14.

a) No hi continues jugant que perdras tots els diners. ~

veure Que et vaigdir ahir? c) No porte rellotge, pero d~

ser les quatre. d) Cal estudiar ms per a traure bones np

e) Has de practicar ms els exercicis si vols endurir e1s

culs. f) Deus estar boig per a dir aixo. g) Per I hora que s,

deu haver acabatja el treball. h) El mes proxim, ens posa-

rem a regim. i) Obri la porta que pot ser Joan. j) Cal que

anem/cal anar ara o ens ho tancaran tot. k) Ha d aportar

ms dades o no li admetran el recurso 1) Que has de dir tu

sobre el tema?

15. Per ordre d aparici: axil.la, budell, bufeta, canyella, datell,

esternum, malucs, maxil.lars, medul.la, melsa, mugr, olda,

panxell, pupil.la, sofraja i timpa

16. a) Paraules sinonimes: barra, mandbula i maxil.lars; tensi

i pressi arterial; nineta de I ull i pupil.la. b) Barbarismes

lexics:

part

(informe);

nyervits

(nervis);

oi dos

(orelles);

cera(cerumen); ossea(ossia);

t

U iflamat (inflamat); coxis

(C

.

occix);

pont Pla

(pontada pla a);

de canto

(pel cantell);

empeine(empenya); esternon(e temum); Paletilles(omO-

plat, escapules);

m agote

(m esgote);

alivi

(alleujament);

reconstituient

(reconstituent);

xequeo

(revisi medica). c)

Barbarismes morfologics: uns dents(unes dents) i uns ana-

lisis (unes analisis).

17. a) La marat fou introdulda en les olimpades modemes el

1896. b) L esport que ms m agrada s I handbol. c) M ha

agafat rampa al panxell. d) Aquesta vegada no han donat el

trofeu a qui se l mereixia. e) No m ha assentat b el dinar i

emfa mal l estmac. f) No t oblides de portar sempre la carra-

bina amb el fiador posat. g) M han dit que no ets la campio-

na en la Cursa d obstades. h) Al principi de fer gimnastica

salen aparixer fiblades/ cruiximents. i) Tinc desbaratat el

ventrelli fa dies que tinc restrenyiment.j) L tima vegada que

vaigjugar a escacs amb tu em vas fer de seguida escac i mato

k) L hoquei esjuga amb un estick.

~


19/55

18. 1 b), 2 a), 3 a), 4 e), 5 b), 6 e), 7 e), 8 a), 9 b)

19. a) F, b) F, e ) F, d) V, e) F, f) V

20. a) Barroe, b) Il.lustraci, e) Renaixement, d) Il.lustraci, e)

Il.lustraci, f) Renaixement, g) Renaixement, h) Barroe, i)

Il.lustraci

21 a) Franeese Fontanella, b) Pere A. Beuter, e) Joan Timone-

da, d) Gregori Maians, e) Baldiri Reixaeh, f)Joan Ramis, g)

bar de Malda, h) Franeese Mulet, i) Cristfor Despuig, j)

Onofre POU.

AclliLitat5 de _repasnitats 1, 2 i.3 -

REA 1. COMPRENSI ORAL 1 COMPRENSI LECTORA

Aquest s el text que heu d eseoltar:

Jeremy Irons. El seductor de les dues cares

Jeremy Irons t uns dots exeel.lents de sedueci i els cultiva de

manera intel.ligent tant amb les dones eom amb els homes, els

xiquets o els vells. Encara que posseeix un fisic a la manera de

galant de manual -alt, prim, positura elegant, veu greu, maru

grans i eloqents, ulls penetrants-, elque ms impressiona suna

mena d aura que deixa al seu paso P erque abans que eomenee a

parlar amb un diseurs meditat i eulte, aquest actor britanie tran~

met una irresistible mesda de dur i tendre, amo inat i sensible.

D aquest aiguabarreig de earaeters, en sorgeix una personalitat

que eaptiva milions de dones i que agrada als barons. 1 aquestl

imatge ha sabut traslladar-Ia amb brillantor a la pantalla en diver:

sos papers. Exereeix d eneantador de serps sense arrogancies)1l

distanciaments, amb ealidesa.

~~

I

Aquesta ambivalencia, pero, t un punt fix que mou el seu mn:

la famlia, els eavalls i els treballs de jardineria en una casa deIs

eamps anglesos, on resideix quan no esta rodant en alguna part

del mn. Vap rendre la deeisi de viure a Anglaterra perque no li

aeabava de fer el pes la vida americana d una ciutat eom Los

Angeles i, a ms, volia que els fills eresqueren i s eduearen en el

seu pas. Amb aixo renunciava -b que ho sabia- a una fortuna

major, pero obria les portes a la felicitat.

M. A. Villena, El Pas 19-10-97)

tradueci i adaptaci)

Respostes a les qestions que s hi plantegen:

1V, 2F,

V 4V

5F,

6V

7F,

BV

9F, 10F, 11 V , 12F, 13F

14. Fragment Ir d)

Fragment 2n e)

Fragment 3r b)

Fragment 4t a)

La tia Solveig i l onde Bjarne van al;;ar la casa d Oppeid a

migan anys trenta, amb la intenei de replegar-s hi quan

deeidessin que era arribada l hora de paladejar lavida eneal-

mada tot fent-se vells. Van dissenyar-la amorosidament amb

aquest proposit. s empla;;ada a peu de mar, a poes metres

d un embareador, tota ella de fusta massissa i amb una sola

planta per no haver de p~ar escales quan els fallessin les

energies fsiques. Noms et dir que en tota la sevasuperf-

eie habitable hi ha un nie esgla que assenyala iJ.Iusoria-

ment dos nivells, el sal i el me~ador que comunica amb la

euina i els dormitoris. Ara mateix la veig amb els mnims

detalls. s una edifieaci magnfica. De fet l niea casa que

N

35


20/55

he estimat amb fervor mentre hi vaig viure i que encara esti-

mo en la nostalgia del record. f

REA 2. EXPRESSI ESCRITA

15 Dictat

Francisqueta, que s una dona petiteta i rodona i a qui el cos

se li ha transformat en estatueta, t els pits que semblen

unes formes dolces com el de les cucurbitacies; el volum de

la faldilla que cau, acampanat; 1'anca, que s rodona i cice-

roniana, s una mica prominent; la cara t una plenitud

oberta i pagesa, lluminosa, humana. Davant de l'enorme

quantitat d'ssers humans que tendeixen a no semblar-ho, el

seu cap sorpren perque no podria sser res ms que un cap

huma. Sobre la cara, que s d'un roig de rajol molt cuit, el

seu nas petit; els ulls, una mica sortits, grossos, vagament ata-

ronjats; la boca grossa, amb les menudes dents blanques

intactes de les quals el veinat n'esta tan enamorat; la mand-

bula golosa, rodona, franca; el coll fort, curt i ample.

Josep Pla, l carrer estret

16 Soluci oberta.

REA 3. DOMINI PRCTlC DEL SISTEMAUNGSTlC

17 a) tinent, avaluaria, honestedat; b) assass, ambaixada,

Tunis, subornat, bidell; c) cansol, Hongria, conservadoris.

me, estrafolari; d) ebenista, poleix, estoig, assortir, aixovari

e) gali, esculls, superbia; f) suportar, ambigiitat; g) atordia,

ordinador, retol, ateneu; h) trofeu, revenja; i) sanefa, ame-

tistes, maragdes; j) assemblea, avorrida, insofrible

18 Soluci oberta.

19 la Xina, Saragossa, 1'Alguer, la Haia, el costum, el hippy,

Franc;;a,l'ham, 1'Havana, el iode, el Postiguet, el Marroc, els

espinacs, l'Alcoia, 1'handicap, la host

20 a) Ho faig tan b com puco b) Has vist com / si s alt el

xiquet? c) Que hi ha del teu assumpte? d) Fes la teua volun-

tal. e) Una cosa o una altra, les dues coses no poden ser.

21 a) Lluisa no s una estudianta bona. b) Antoni s una per-

sona poc cortesa. c) Han fet una recepta exquisida. d) s

inconfusible amb laseua camisa grisa. e) Liva b el pentinat

nou. f) Desprs de pintar, han deixat la casa relluenl. g)

Maria esta trista perque ha susps. h) Josep v~er psiquia-

tre. r ,

22. rude-rude-rudes-rudes; fal.lac;;-fal.lac;;-fa 'a~os-fal.laces;ro-

roma-roins-roines; decent-decent-decents-decents; audac;;-

audac;;-audac;;os-audaces;estrateg-estratega-estrategs-estrate-

gues

23 a) fes; b) seieu; c) aprenga/aprenguem; d) dissolga; e)

eixiu; f) vulga, vaja; g) crrec; h) tix/teixeix/teixix; i)

engulj engolesc/ engolisc; j) ment/ mentesc/ mentisc; k)

vulga, concloga, resolguen/resolguem/resolgueu; 1)vegem,

constituim; m) confongueu; n) rep, atenc, s; o) descriviu,

envieu; p) traduiu; q) pressenta, estiga; r) reculles; s)

moveu-vos, voleu; t) dorma; u) agrada, confonga; v) lleges-

ca/llegisca/llija; w) perda, perda; x) agraesc/agraisc, fon-

gueu; y) esta-te/estigues; z) escupes

24 a) No begueu ms vi b) No vengueu aquestes andramines

c) No prengueu ms pasts d) No us mogueu d'aqu e) No

escrigueu aqu les vos tres dades f) No segues en aquell

bane g) No encegues el televisor h) No tragues el gos al

~

J

~


21/55

carrer i) No suspengues la festa de demal j) No 1/ngueu

ma casa, per favor

25. a) Has de beure ms aigua, sivols estar ms hidratat. b) Cal

que t abrigues millor o et refredaras. c) Deuen ser gennari s

perque sn iguals. e) Deu ser e l , perque m ha dit que Vin,

dria a les deu. f) Cal/s ha de fer ms exercici. g) Ara dinar

i desprs ja veurem. h) Quan vam arribar a casa devien Ser

les 2, per aix no et vam despertar. i) Dema estudiar tot

~

dia.j) Has de pintar l habitaci d un color ambre. 11

26. a) La garrepa de]osepa sempre t a la boca la mateixa fale

b) A Pep, li agrada afartar-se/farcir-se de pndoles, plvor:

i tota classe de medicines. c) Vullveure Toni perque em fa~

un parell d aclariments sobre l estora/la catifa de col

ambre. d) Si t cabellera, es pentina amb serrell; per qu

sempre porta e s cabells rasos/al zero. e) M he vist aclapa

a cal cirurgia quan m he ennuegat i respirava malament.

Quan em fan l exploraci de l anus, per veure el furnc

no puc deixar de sentir un poc de vergonya. g) Posa-li~

bolquers, al xiquet, que sembla les cascadesdel Niagara.~,

]osep s aquell pel-roig d alla, que, des de la caiguda, nec~

sita crosses per a caminar. i) Com que hi hagut molta mi.

taldat, han posat tot e poble en quarantena. j) No compr1

com pots ser tan fredolina/fredolica i estar d espera/esPf

que esperaras al carrer sense posar-te ms roba. k) He arrii

tan malament que treia e fetge i la fe per la boca. 1)No

j

estar dempeus i he reservat una lloga per poder seure e~

funci. m) Quasi m agafa un patatum quan vaigveure el

~

ns moradenc que em van regalar. n) Sivoleu fer una

C i

ra/un enva, teniu en compte la grandaria de l habitacii

Teniu en compte abans de moblar e pis que s han embd

~

les canonades de l aire condicionat. p) Hem d entapissar en

daurat les butaques de vmet. q) Avuiactua un grup brasiler

a favor de l ajuda alimentaria per al Tercer Mn. r) Ens tro-

barem a la cruiUa de la carretera. s) De tant caminar se

m han endurit

els

panxeUs i m he deslIorigat el tunnell. t)

L altre dia vaig tenir una rampa al peu en que tinc l ulI de

olI

durcia/

el

calI.

REA 4. MARC SOCIOCULTURAL

27. a) V, b) V, c) V, d) F, e) V, f) F, g) V, h) V, i) F,j) F

/

28. 1 a), 2 a), 3 c), 4 a), 5 b), 6 a), 7 b), 8 a), 9 a), to c)

uniti@

Heu de llegir aquest text narratiu que esta basat en un Conte tra-

dicional. Intenteu Uegir-lofent les modulacions de la veu adients

perque s hi note els personatges que intervenen. Noteu que les

intromissions de la veu narradora estan Carregades d una forta

ronia.

1. Solud oberta. No obstant aix, tant aquesta activitat com la

segent, sn una proposta perque redescobrim les narra-

cions de caire tradicional i popular, vegem quines caracte-

rstiques tenen o quin es Cosesens agraden ms o menys, ens

plantegem sihi ha necessitat de narradons orals, etc.

2. Solud oberta.

3. Aquesta proposta t diverses solucions que depenen de la

tra d ordre que heu seguit i de les dosis d imaginaci que


22/55

hi heu aplicat. Si podeu (i voleu), confronteu les versions

amb altres persones.

4. Aquesta activitat s una aplicaci practica de la teoria qUe

s hi explica i la que heu vist a la unitat 3 (punt, coma, i pUnt

i coma).

EIs dos punts:

Quan va entrar a la cova va trobarun tresorpie dejoies: polseresde

safirs, anells de diamants, diademes de maragdes i collars de perles.

En molts contes, elspersonatges sn xiquets: Hansel i Gretel,En pol-

zet, La Caputxeta Vermella, etc.

La caputxeta va mirar la seua avia i li va dir: quines dents ms

grans que tens

EIs punts suspensius:

Sn molts els escriptorscatalans que m agraden: PereCalders, Mer

Rndoreda, Manuel de Pedrolo, Sergi Pamies...

la s que no sjust, pero...

EIs guions:

En els ltims anys

-i

crecque en tota ma vidar- he buscat incansa-

blement un poc de tranquil.litat.

EIs parentesis:

VicentAndrs Estells(1924-1993) fou un granpoeta.

Les cometes:

El professorGisbertconsideraque:elconteno scap subproducte

literari

EIs signes d interrogaci i d exclamaci:

Qui ha vingut?

No te n vages

5. Amor: estic excitadssima. Figura t. M ha semblat veure t. Ha

estat fa un estona mentre dinavem. El cor m ha comen(at a

bategar com si em volgus sortir del pit, per caure dins el

plat de sopa que tenia davant. Pero per desgracia no eres tu,

com podies ser-ho sin alg que se t assemblava molt. Ha

passat per la terrassa a la qual s obre el menjador, amb un

grup de persones. Crec que la mama s ha adonat del que

succela perque dirigint-se a la Nuri li ha dit: Oi que s as-

sembla al Thomas? He enrogit. M he posat ms vermella

que... Em fa vergonya escriure-t ho, s la primer

r

egada que

ho faig, encara que aquesta mena de vergonya o tingui sen-

tit entre nosaltres...

C. Riera,

EPitelistendrissims

6. Consell: cal que pareu atenci a l accentuaci perque en

aquest nivell t la consideraci d errada greu. No solament

heu de saber si un mot s accentua o no, sin que, a ms, heu

de distingir perfectament si s agut o greu. Aixo ho teniu

facil fent tota la practica que us proposem i, sobretot, agu-

ditzeu la memoria visual.

Agudes: abs, avs, cant, med, aixo, balc, castell, alacra,

Berln, estiu, ingrs, Ramon, ampit, correu, burgs, desmai,

matalas, paper, Ventafocs, arros, calms, germa, pasts i tab

Planes: telCfon, individu, prncep, tennis, cataIeg, concrrer,

centim, examens, riqussim, oxigen, apat, crvol, rstic,

merit i virus

Esdrixoles: clemencia, gloria, pennsula, colonia, estatua,

msica, Nria, tragedia, llagrima, usuaria, frmula, ciencia i

esglsia


23/55

7. Soluci oberta. Si no teniu la seguretat del significat, Con.

sulteu-Io.

8. a) Esta escrivint un assaig sobre el perode d esplendor de la

indstria textil. b) Des que va tornar de l Himalaia, tot sn

problemes: primer la pneumonia, desprs l eczema i la infla.

maci de meduHa i ara l aturada cardaca. c) Raimon s ha

fet una amiga austraca que escriu novel.les policaques. d)

Si veig un reptil em pose cardaCoe) Si Prosper fra l heroi

de l ltim partit de futbol se n aniria al Tibet. f) Et van aug.

mentar les dioptries en el campionat de domino (domin)

d Etiopia. g) T he dit mil voltes que no et deixes els xic1ets

en l ampit h) Espartac, Cleopatra i Edip sn personatges de

la cultura classica. i) He dit al xofer que no el vull veure ms

en xandall . j) Aquest mat han trobat un aerolit a Dcraina.

9. Hi ha hagut molts ssers que han perdurat en la historia.

Dns en llocs rellevants i d exit, d altres en el subsol. Fets i

persones s han barrejat per no aturar el rellotge del temps.

Hi ha la tendencia d etiquetar qualsevol succs singular com

l es eveniment elsegle 1aquesta etiqueta de tant que s hi ha

aplicat, a vegades, ha perdut el significat originario La histO-

ria n s plena, de fets i persones singulars

A ms, els lmits entre la ficci i la realitat no han estat claI1

del tot. Hi ha hagut personatges del mn de la imaginaci,

popular o literaria, que han ultrapassat els ambits de larea-

litat i han existit en la memoria col.lectiva. Recordem, per

exemple, el cas dels germans Karamazov per als russoS.

No obstant aixo, tamb han perviscut personalitats de ml

ossoS. Cleopatra, per la bellesa i la intel.ligencia; per malift

tes demonaques, tila o Edip; Ludd, per revolucions teJ{tiI

per revoltes en defensa de la dignitat humana com Espartac;

i un llargussim etcetera.

Pero tots plegats, vius o immortals, han fet crrer i glorificar

-tamb, de vegades, tmer- alguns perodes de la historia.

La gent de peu s ha defensat com ha sabut o ha pogut. Per

a vncer aquesta atmosfera que travessava els oceans, ha acti-

vat eI termostat de la ra individual i ha aguditzat el radar

deIs timpans. 1han aconseguit merixer un Iloc en l elit de

totes les ments poliglotes.

10. a) La primera reuni sera el 23 de febrer i la seg

2:

1dia

29 d aquest mes. b) Has Ilegit aquesta novel. la?Jo n conec

l autor. c) La denncia, I han feta les veines maeixes. d)

Vanvisitar eI museu i en van veure tots els quadres. e) Abans

de conixer eI seu amic tothom en parlava. f) Quan van

entrar al bar es van quedar mirant a tots els que hi prenien

un caf. g) Van abandonar prompte la sessi, pero a I hora

de la reuni hi tornaren. h) El va trair sa mare mateixa.

11. a) tot; b) totes; c) tots; d) tota

a) alg; b) algun

a) gens; b) gens; c) gens; d) res.

a) cap; b) cap; c) res; d) res; e) ning; f) res

12. a) Cadascun del final...; b) diverses/aIgunes/diferents faldi-

Iles; c) ..Ja tinc bastants maldecaps; d) correcta; e)

Diverses/aIgunes/diferents persones m han donat distintes

versions; f) VuIl parlar una segona vegada amb el mateix

director; g) ...no ha donat cap soluci; h) Tot Dnia va

donar suport; i) Ara mateix se sabra quan es fara la reuni;

j) Necessite una miqueta/un poc de silenci...; k) L explicaci

tenia un to/una mica/un poc de retret.


24/55

3

a) Uns/algunes persones pensen que esvivia.. .;b) Treballen

cada dia; e) Rom diu que enguany...; d) Vols res ms?; e)

Coneixem poe la majoria dels esports/Dos ten;os deIs

esports sn poe eoneguts; f) Es diu/alguns diuen...; g) Totes

dues sn igualment ambiges.

4

a) ]oan vint-i-tres, Concili Vatid segon; b) tres-cents vint-i.

tres, quart, segona; e) L u de maig; d) pagina vint-i-dos; e)

dues llibretes i un bolgraf; f) tres quarts d hora; g) eapto]

vint-i-cine; h) dos decims de loteria; i) quinta simfonia; j)

tres vuitenes parts; k) Pere tercer, Alfons dotze.

5

a) doble; b) triple; e) quadmpla; d) quntupla o tripla.

6

a) El mateix arquiteete de l obra va reeonixer que hi havia

unes quantes errades i diversos desperfeetes. b) No sabem si

tindrem bastants diners, pero s que hem d estar prou units

per a vneer els ineonvenients. e) Alguns/diversos/diferents

ministres han dimitit el drrec. d) L espeetacle va dural

diverses/unes quantes hores. e) Esta un poe/una mica gras

per a la seua alc;ada. f) Algun de vosaltres els ha dit alguna

cosa perque s han enfadat tots dos/ambds. g) Em fa igu~

que vinguen dos xiquets qualssevol, pero que porten senglel

fotos/una foto eadaseun per a l arxiu. h) Cadase treballl

per a benefici propi i, alguna vegada, per al d altri. i) Cad

dia et disgustes ms amb qualsevol persona que passe

davant.j) Per tot el que et vaig dir, cree que la meua posidi

ha quedat clara.

7

a) va anar/ana/anava, va semblar/sembla/semblava, estaY

b) fu/va fer/feia; e) viveu/vau viure/visqureu, que

veu/vau queixar, queixareu; permeteu/vau permetre/ 1 ,

metreu; d) sab/va saber/sabia, fou/va ser/era, hagl1

,

I

rem/vam haver/havem; e) anarem/vam anar/anavem,

arxivi/va arxivar/arxivava, telefonarem/vam telefonar/telefo-

navem; f) treballava/treballa/va treballar, tenia/tingu/va

tenir, es penedia/ es pened/ es va penedir; g) deseonei-

xies/ deseonegueres/vas deseonixer, devies/ degueres/vas

deure, t envoltava/ t envolti/ et va envoltar, impedia/impe-

dUva impedir; h) reeuperaven/reeuperaren/van recuperar;

i) eriem/ eregurem/vam ereure, deien/ digueren/van dir;j)

paraven/pararen/van parar, eoien/ eogueren/van eoure,

veies/veres/vas veure; k) estiuejavef~uejareu/van esti-

uejar, feia/fu/va fer; 1)viem/vrenr/vam veure, era/fou/va

ser,eomunidvem/eomunidrem/vam comunicar; m)era/fon

o fui/vaig ser, tenia/tingu/vaig tenir, volia; n) guanya-

ven/guanyaren/van guanyar, mereixien/meresqueren/van

merixer; o) pertanyien/pertangueren/van pertinyer, fe-

ien/feren/van fer, podien/pogueren/van poder.

8

a) abaratir; b) aeovardir; e) amansir; d) aterrir; e) tenir

fama; f) aterrar; g) afamar; h) afaenar; i) allargar;j) entelar;

k) arenar; 1) enrogir; m) enorgullir-se/enorgullar-se; n)

embellir; o) enlletgir; p) atemorir

9

1 acalorar, 2 aearar, 3 aclarir o clarejar, 4 aeomiadar, 5 aeol1-

sellar, 6 adolorir, 7 afavorir, 8 afeblir, 9 ajornar, 10alentir, 11

alliberar, 12 amidar, 13 anivellar, 14 apassionar, 15 empe-

dreir, 16 aplanar, 17 apressar, 18 aprofundir, 19 arraeonar,

20 arredonir, 21 assaborir, 22 ensordir


25/55

20.

21

22

2

~

~

1. Aquesta activitat introductoria esta pensada per a parlar (i

pensar) sobre el tema deIs records. Per tant, pot tenir solu-

cions molt diverses. Ens interessa destaear-hi eom actuem

eadaseun de nosaltres i que fem amb la

nostra histOria

parti-ular.

2. Aquesta aetivitat t una soluci oberta a la vO,straimaginaci.

Desprs d una roda imaginativa eonv reedrdar el veritable

argument d aquesta novel. la en forma de diario Meree, la

protagonista, s qui l eseriu. Ella eomenr;:aa anotar en una

llibreta les seues impressions tot just desprs d haver tingut

la primera experiencia sexual. Posteriorment, hi va reflec-

tint les vivencies, les relaeions i els passatges ms reservats de

la seua vida.

Amb aquest eontingut, es pot entendre que els seus amies li

demanen l anonimat i que, a ella, a punt de morir li far;:a

igual trencar amb la respectabilitat de la vida que havia

aeonseguit i vulga deseobrir noms, detalls, llocs, etc.

3. Soluci oberta. Teniu en compte que heu d escriure una

carta en registre familiar de contingut narratiu.

4. Soluci oberta. El text narratiu que se us demana s un

iario

5. Soluei oberta. No obstant aix, ac teniu un exemple

magistral de loan Fuster sobre aquest tema.

Final del pa

Proeedeixo d un temps en que el pa encara era un me~ar

tPrefix

primltlu

derivat

SlgnlflCat

:Uj

re brot rebrotar tornar a brotar

en-

gabia

engabiar

ficardinsd unagabia

des- os desossar llevarels ossos

a-

lIarg

allargar

fermsIarg

en- farina enfarinar cobrirdefarina

es

pols

espolsar

llevar la pois

em-

mel emmelar cobrirdemel

em

magatzem emmagatzemar ficar dins d unmagatzem

i

em- botella

embotellar ficar dins d una botella

pre

jutge

pretjutjar

jutjar amb antelaci

re- canvi recanviar tornaracanviar

en

verns envernissar cobrir de vernis

en-

funda enfundar

ficarenunafunda

raspallar-te; b) fumada; e) han florit; d) han amidat; e)

lagrir; f) enquitranat; g) esllomant-se; h) braeegeu

condicionar, moblar

*acondicionar, *amoblar ;

b) matisar,

ran tir *matitzar, *garantitzar ; c) travessar, col.lidir *atra-

sar, *coz,zisionat ; d) ajornar, espessit *aplar;ar, *espessat ;

afusellar, alliberar

*fusilar, *lliberar ;

f) anivellar

*nive-

:r ; g) aprofundit, aclarit *profunditzat, *aciarat .

F, b) V, c) V, d) F, e) F, f) V, g) F, h) F, i) V,j) F, k) V, 1) V,

) V, n) V, o) V, p) F, q) F, r) V, s) V, t) F


26/55

precis. Tenia un noble valor de smbol, sens dubte: per

motius de tipus religis. Pero, sobretot, ens venia a les mans

amb el prestigi esborronador de l'aliment escas i necessario

Nosaltres, que el trobavem a taula, havem de respectar-lo i

d'agrair-lo com una sort impagable. Entre les clausules

d'una educaci elemental, figuraven preceptes d'estricta

reverencia: siel crost o la llesca ens queia aterra, calia reco-

llir-lo i besar-lo, abans de reincidir-hi en el mos. 1no ens era

consentit de deixar-ne un trosset tan soIs residual, per falta

de gana: havem d'acabar-nos-el. Era massa important, el pa,

perque en pogussim llenc;;arun qualsevol, mnim fragment.

Hi havia tanta gent que no arribava a menjar-ne Patir fam

comenc;;avaper ser aixo: no tenir ni un roseg eventual. Als

pobles, era ben corrent de fer almoina als captaires, no amb

centims, sin amb un boc de pa.

Un boc o un cantell, segons els lmits deIs recursos i de la

caritat. De vegades -sovint, ai - el boc o el cantell eren durs,

de difcil masticaci, romanalles tristssimes; pero creien jus-

tificar-se amb esperanc;;ade no defraudar el pobre absoluto

No cal dir que la meva generaci -adolescents de la guerra

i de la postguerra- encara hem tingut una altra experiencia

del pa: la del pa inexistent. No n'hi havia, aleshores.

Durant mesos i mesos, gens. Foren els anys de la caresta

total. Devoravem uns succedanis increibles: llonguets con-

feccionats amb farines insolites, si farines eren, o moniatas,

o Du sap que. Vam pujar amb l'enyoranc;;a del pa mtc:

blanc i tou, amb perfum de fom i d'oracions. 1 encara no

ens n'hem assaciat. De tant en tant, em sorprenc de veure'Ill

mastegant superfluament una mica de pa: sense apetit, gai-

reb per vicioDeu ser una reminiscencia d'aquella ansietat...

Avui, el vent bufa d'un altre quadrant: el pa va de baixa. Una

~~--

gran part de la ciutadania continua sept-ne clientela fidel: al

capdavall, per una ra de preus, de rutina, de voracitat

ancestral no satisfeta. Els pobres np han deixat de ser

pobres, en definitiva. Sila miseria extrema tendeix a minvar

-parlo de les zones desenvolupamentaries del Neocapi-

talisme, que ms enna la historia s ben diferent-, no per

aixo el pa ha perdut preeminencia. El pa atipa, i aquesta vir-

tut resulta inicialment apreciable per als pressupostos

domestics de poca entitat. Ara: un gector cada cop m?~

ampli de gentja es planteja el problemll de menjaf en t9r-

mes aprensius, d'higiene i de dietetiea. No volen me~ar

massa, ni me~ar de qualsevol manera -seduits per les gra-

des de la bona cuina, per exemple-: f}0. Miren de menjar

radonalment: amb un programa de ealories ms o menys

caIculades, amb la por del colesterol o d'alguna hipotesi

desagradable per al fetge o per a la me1sa, amb la vergonya

de fer panxa. Els metges hi donen COf}sellsoportuns, i en

pocs anys han aconseguit reduir el pec~t capital de la Gola

en una proporci extraordinaria, que segles i segles, molts ,

de morals i moralistes no havien pogut mitigar. El regim

ha venc;;utla concupiscencia. Tothom fa excepcions, natu-

ralment: una festa, un convit, un ressop. Depen de les cir-

cumstancies i del t tu de cadasc. Pero el proposit s infle-

xible i sostingut: atenir-se a un repertorl de plats calculada-

ment nUtritius, i que no engreixin, ni fadn malb cap vsce-

ra, ni destorbin el ritme saludable de ladrculaci de la sango

El pa n' s la primera vctima. O una de les primeres. Hi ha

persones que no tasten el pa per res del nin, durant les vint-

i-quatre hores del dia; moltes d'altres trlien pans especials,

sOfisticats, d'aspecte farmaceutic, que euen servir per a

equilibrar el metabolisme; fins i tot els inidividus sense preo-


27/55

cupacions gastriques posterguen el pa natural i ingenu, a ti

de concedir ms espai i ms temps a la carn o al peix. Tot

s ha de dir: la cam i el peix, si sn bons, sn preferibles. No

ens hem pas d enganyar: el pa s una ltima instancia... De

moment, l escrpol queda concentrat en les classes acomo-

dades. Ja s escampara, tanmateix. A mesura que prosperin

les maquines, la medicina i el gust de la vida asd:tica trivia-

litzada, el pa sofrira un retrocs paral.lel. EIs cereals tenen

mala pe


28/55

pwduiriem, 49 pwduit, 51 qe,rionar, 53 mim, 54 ,en,

J

reuni, 56 seduida

I

8. a) La meua veina se n va a Suissa per les Pasqes. b) El me~

amie Sal vol un treball dirn. e) Si no m hagueren batejat

Ral, m agradaria dir-me Judes o Caim. d) Un pensamellt

fluid garanteix la fluidesa del diseurs. e) El metge m ha dit

que aquest diretie no t cap eontraindieaci. f) Laia m a.

graia que sempre tinguera a casa refreses sense eafeina. g)

Vull un entrepa de truita, un caf amb llet i un beseuit; h)

Pertany a 1 orde dels pals. i) Jo vaig fruir molt, pero tu llQ

fruires gens. j) Marius, per favor, dna m el nonius

9. TEXT A:

S nervis, molt, espantosament nervis he estat i se; pero,

per que diuen que se boig? La malaltia ha esmolat els mew

sentits, no els ha pas destruits, no els ha pas esmussats,

Sobretot,jo tenia el sentit de 1 oida molt fi.Jo he oit totes le

coses del eel i de la terra. He oit moltes coses de 1 infern.

Que, dones, se boig? Atenci 1observeu amb quina bODa

salut, amb quina calma jo us pue contar tota la historia.

Edgar AllanPoe,

l cor

el tor

TEXT B:

La presencia massiva de forasters durant una temporada

ms o menys llarga s un fenomen sense preeedents, ac la

tot arreu. Fins fa quatre dies, el

forasterera

un visitant espora.

die o un obsequi eventual que ens feien l Administraci iel

seus esealafons. Els nostres pobles vivien en un aillameol

probablement plaeid, que sovint ratllava en el rise de l eO

dogamia, i per a ells

el mn exterior

era solament una notI

aproximativa i poe versemblant. Hi havia exeepcions: Ilod

oberts, on la fluidesa del trille mercantil deixava un petit

rastre de gent i de moneda.

Joan Fuster,

ViatgepelPas Valencia

Ed. 62.

Consen: quan eseriviu els pronoms febles heu d atendre tant

a la sintaxi eom a l ortografia. Per a la substituci de qualse-

vol funci sintaetiea, primer assegureu-vos que empreu els

pronoms adients i desprs eomproveu que els heu eserits

eorreetament. Reeordeu que no posar els guions i els apos-

trofs quan ealguen es considera una errada. -

10. a) -los; b) els; e) hi; d) les; e) en...tres; f) li; g) els; h) -neo

11. a) Tots els amies en patien les eonseqencies. ~

N estem

satisfetes. e)Joan en coneix tots els bars. d) Aque~~ bolets en

sn bons. e) Ja fa tres anys que Uus n s professor. f) No te l

menges, n esta pIe. g) En tine molt bon eoneepte. h) No s

qui n s el president. i) Noms me n falta el primer nmero.

12. a) N entn molt. b) N hem de parlar/-neo e) Hi eonfie molt.

d) Hi han reeorregut. e) Si vols, hi jugarem. f) En dubte

moltssim. g) No me n havia adonat. h) Te n has assabentat.

i) Se n avergonyeix. j) Mai m hi fixe. k) No m hi acostuma-

r mai. 1) Hi viatja molt.

13. a) en; b) hi; e) s hi; d) hi; e) s hi; f) te n

14. a) en va arribar/-ne un. b) n ixen mil. e) sempre en passen

moltes. d) en me~aran vint. e) n arribara alguno f) en vnen

molts. g) en passen un mili. h) se n han estavellat dos.

15. a) Hi va quedar/-hi. b) Se n ha fet. e) N s un. d) Hi anirem.

e) Me n diuen. f) Hi han aeonseguit viure/-hi. g) L s. h)

N elegiran. i) Ho estava.j) N han nomenada. k) S hi va sen-

tir.l) Ho s. m) S hi ha fet (atenci el verb

ferse

substitueix

~


29/55

per

hi

si no t el significat de

nomenar,elegir .

n) L s. o) l-Ii

dorm. p) Les sn. q) Ho sembla. r) L s.

16. a) Podem traure-hi comptes. b) Sihi tanqueu,jo hi anir. c)

Va passar-hi. d) No hi vingues. e) Hi han posat una tanca. f)

Hi enviar. g) Hi fa. h) Hi viu. i) S hi alcen. j) Hi cansa. k)

Deixen-hi la porta 1)Hi faces res. m) T hi ajudar.

17. a) A cal meu oncIe vaig moltssim/ hi vaig moltssim. b) La

funcionaria a qui ho vaig demanar... c) A vosaltres, tamb us

tracten aix? d) No hi havia ning i me n vaig anar. e) Te n

tornaras quan se n vingaJosep? f) Te n penediras. g) M he

adonat... hi veu gens. h) Es recorda dels amics... i en parla

malament. i) correcta.j) Hi ha hagut un accident... k) Posa-

me n ms.

18. a) L hauran reconeguda. b) L han extreta. c) Les havien

rebudes. d) Els han excIosos. e) L han incIosa. f) N han

retransmeses. g) Les havien dutes. h) Els han escrits. i)

L hem confosa. j) L han impresa. k) L he cuita. 1)correcta.

19. S hi troben: alenar, endormiscar-se, esbandir, sofrir, abrillan-

tar, arriscar-se, bordar, tafanejar, amolnar, ensarronar

Atenci El verb bordar( lladrar amena(:adorament ) s dife-

rent del verb brodar ( fer un brodat )

20.

vernissar

(envernissar),

llimPiar

(netejar),

hospedar-se

(allotjar-se),

tropessar

(ensopegar, topar),

empuixar

(em-

pnyer, empentar, espentar), exprimir(esprmer, escrrer).

21. Sn possibles: c, e, f, h ij

No ho sn: a, b, d, g i i

.

Cal que feu frases amb el significat vertader dels verbs: enco-

miar, esguellar, garbellar, emmanillar i masegar

22. a) F, b) V, c) V,d ) V, e) V, f) F, g) F, h ) F, i) V,j) F, k) F, 1 )V,

m) F, n) V, o) F

~

Aquest text introductori s predictiu. s un exemple que podem

trabar en molts llocs i de manera molt diversa.

1. Soluci oberta.

2. Aquest s l ordre: 5, 4, 2, 3 i 1

Anglaterra erigira el jard botanic ms gran del m~n

Redacci

Bodelva (Anglaterra)

A l actual zona argilosa i semidesertica de Cornish, al sud-

oest d Anglaterra, es construira un jard encantat que con-

trastara radicalment amb el paisatge actual i esconvertira en

una nova sensaci mundial.

En el tombant del mil.lenni, un hivernacIe avantguardista

enorme, el ms gran del mn, s elevara sobre la depressi

de Bodelva, a prop del mar. Desert i selva tropical s uniran

sota un mateix sostre colossal i ms de 10.000 especies de

plantes enterraran les seues arrels per formar unjard bota-

nie nico

Aquesta petita construcci no canviara el mn, pero, pot-

ser, sera un catalitzador opina Philip M. Browse, que espe-

ra restaurar els recursos espremuts del planeta.

1111

1

11,1

~

~


30/55

Relaci amb les plantes

Aquesta meravella reflectira la relaci de I home amb les

plantes i la construcci de civilitzacions a partir de la vege-

taci.

Subvencionada en part pel govern, la construcci

comen~ara a principis de l any vinent i esta previst que dure

dos anys. S espera que unes 750.000 persones visiten anual-

ment aquestes instal.lacions, situades en una regi amb, fius

ara, escasses perspectives de desenvolupament.

Enlairant-se fins a 70 m d altura, l edn angls contindra

diferents zones climatiques, totes unides per passarel.les

aeries per tal que els visitants puguen contemplar des de les

altures la biodiversitat del planeta.

En total, hi haura quatre zones climatiques: els boscos tropi-

cals de I Amazonia, que, amb 20.000 metres quadrats, sera la

zona ms extensa; el sud-est asiatic, I frica occidental i

Australasia.

Prou gran com per contenir una dotzena de museus o la

torre inclinada de Pisa amb la seua al~ada, els cientfics tin-

dran l oportunitat, per primera vegada, de fer crixer en

captivitat arbres de fins a 50 m d altura.

La carcassa de I Edn estara feta de panells de plastics trans-

parents, units amb acer, que actuaran com a coix contra el

clima exterior.

Avui,

30-8-97 (Adaptaci)

3. a) V, b) F, c) V, d) F, e) V, f) F

4. A partir de la lectura d

El canvi clirniltic,

soluci oberta.

5. Soluci oberta. Teniu en compte que se us demana un text

que tinga les caracterstiques d un text predictiu.

6. Soluci oberta. Se us demana un text predictiu.

7. Desprs d haver llegit el text

d El treballdelfutur. novar-se o

morir,

les frases en resumeixen el contingut.

a) Gracies a; b) En virtut de, ben segur; c) Tant de bo; d) A

for~a de, de franc; e) Arns de, colp~f) D ara endavant,

en absolut; g) Quant a; h) a l abast,de canl a;i) Ara com ara,

tan prompte com; j) A mesura que; k) No obstant aixo, a

prova de bomba, cap d obres, cap de formaci; 1)Tot i que,

per descomptat que, per complet

8. a) Per a sentir-me millor, faig esport de mat. b) A for~a de

colps, segons va passant la vida.. . c) Sense solta ni volta, els

van anunciar la notcia a bombo i platerets. d) A quin sant

em diu aixo aquesta gata moixa e) Aix que ho va acabar en

un tres i no res perque va comen~ar a ploure a bots i barrals?

f) D acord, no anir a fer una ullada, pero tu esta-te a l a-

bastja la ma. g) Com queja causa de la falta pblic i, per si

de cas, suspendrem l espectacle. h) Elva mirar de cap a peus

i va exclamar que tan de bo no I hagueren fet mai cap de

departamento i) Estan a l aguait i saben que han d anar a

pams. j) Si s al~a en fer-se de diaja trenc d alba estic con-

forme. k) A simple vista, van vendre a l engrs tot el que

tenien i es van quedar amb l os i la pell.

9. A contracor - de mala gana; a tort - sense ra; iIl per randa

-

al peu de la lletra; d arrapa i fuig

-

de qualsevol manera;

en dej

-

sense haver menjat res; a pams

-

amb molta cura;

de bracet

-

agafats del bra~; a terminis

-

a credit; de sotama

-

amb dissimulaci; a saber

-

potser


31/55

10.

a l has feta bona; b acabar com el rosari de l aurora; c ha

fet acte de presencia; d li cau de les mans; e t has begut

l enteniment?; f vaig de bolit; g arribara lluny; h trauras

el fetge per la boca; i s ha enterrat en vida;j arribem a les

mans

11. a Les coses que em dius em fan fastic. b ...no et pots pre-

sentar en cos de camisa. c Em fa molta rabia que parles aix

de com t han fet les classes. d Estic fins al capdamunt... e

Em trau de polleguera que vulgues donar-li suport ara.

12. a humit, sordid; b eczema, metge, suggerit; c additius,

fetge; d groc, grog; e reg, rec; f Madrid, nord, sud; g lati-

tud, longitud, fred; h Alfred, David, Conrad, Belgrad,

Bagdad, Txad; i dissabte, Carib; j optim, pneumatics; k

saps, pseudonim, decepci

13. 1 destorb: destorbar; 2 proleg: prologar; 3 llamp: llampegar;

4 buit: buidar; 5 presumit: presumida; 6 salut: saludar; 7

lquid: liquidar; 8 gelat: gelater; 9 verd: verdor; 10 absurd:

absurdament; 11 vagabund: vagabunda; 12 prssec: presse.

guer; 13 estupend: estupenda; 14 castig: castigar; 15 glop:

glopejar; 16 sord: sordesa; 17 adob: adobar; 18 antie: anli.

guitat; 19 naufrag: naufragar; 20 esquerp: esquerpa

14. 1 pneumonia, 2 acne, 3 amarg, 4 baptisme, 5 batec, 6 brot,

7 carrec, 8 ciclop, 9 clot, 10 colp, 11 club, 12 delicte, 13

demagog, 14 equip, 15escriptor, 16fang, 17fart, 18fluid, 1.9

grip, 20 institut, 21 llac, 22 mag, 23 Madrid, 24 manec, 25

maragda, 26 opci, 27 paret, 28 pedagog, 29 psico1eg, 30

prop, 31 prodig, 32 rang, 33 sap; 34 set, 35 socioleg, 36 sale.

dat, 37 solitud, 38 transit, 39 virtut, 40 xop

15. 1 baf, 2 vagar, 3 basc, 4 Biscaia, 5 bolear, 6 abella, 7 avet, i

abans,9 avorrir, 10avortament, 11acabar, 12avanc;:,13alm-

var, 14 arravatar, 15 baya, 16 berbena, 17 cavalcar, 18 cavall,

19 calb, 20 cascavell, 21 civada, 22 covard, 23 Cordova, 24

embenar, 25 endevinalla, 26 endvia, 27 esvelta, 28 espavilar,

29 gavardina, 30 govem, 31 gravar, 32 L Havana, 33javelina,

34 llibertat, 35 labial, 36 nebulositat, 37 pavell, 38 provar,

39 rebentar, 40 saba, 41 savi, 42 sabut, 43 tombar, 44 treba-

llar, 45 trobador

16. a avs; b abs; c baca; d vaca; e ball; f vall; g vasta; h

basta; i vellesa; j bellesa; k bena; 1 vena; m beure; n

veure

17. a diverses, veins, abortiva; b cordovesa, automobil, proba-

blement, inamovible; c provatures, debit; d amb, avanc;:os,

biotecnics, cerebel, solventar-se; e corvids, circumval.laci,

raval; f problema, calvcie, probabilitat.

18. Text A: Bolvia, preveu, pblic, convergencia, va, subratllar,

respectaran, plenament, establerts, Tractat, valuosa, sembla-

va, improbable, amb, asseveraci, moviments, objectaven,

reelecci, lleven, possibilitat, eleccions, legislatives, vinent

Text B: equip, debutara, Anvers, arribara, vintena, camp,

club, volta, rival, davanter, evitar, equips, ventafocs, bene-

volencia, sort, president, afavoriment, banda,joc

19.

Poder

Futur: podr, podrem, podran, podras, podreu,

podra. Condicional: podria, podrem, podrien, podries,

podreu, podria

reure

Futur: creur, creurem, creuran, creuras, creureu,

creura. Condicional: creuria, creurem, creurien, creuries,

creureu, creuria

~


32/55

Voler.Futur: voldr, voldrem, voldran, voldras, voldreu, I

voldra. Condicional: voldria, voldrem, voldrien, voldries,

voldreu, voldria I

Albirar.

Futur: albirar, albirarem, albiraran, albiraras, albi-

rareu, albirara. Condicional: albiraria, albirarem, albira-

rien, albiraries, albirareu, albiraria

Saber.

Futur: sabr, sabrem, sabran, sabras, sabreu, sabd.

Condicional: sabria, sabrem, sabrien, sabries, sabreu, sabria

Llegir.

Futur: llegir, llegirem, llegiran, llegiras, llegireu, lle-

gira. Condicional: llegiria, llegirem, llegirien, llegiries, lle-

gireu, llegiria

20. 1 En el futur, porten accent totes tres primeres persones del

singular; en el condicional, la 4a i la 5a. 2

vigilaras

s una

paraula aguda acabada en vocal + S;

sabreu

s una paraula

I

plana acabada en diftong. 3 P erque no ho permeten les

regles d accentuaci:

existiran

s una paraula aguda acabada

en

-an

i

aniria

s una paraula plana acabada en vocal. 4

Tenen una -d-entre l arrel i la desinencia. Podeu comprovar-

ho en la soluci de l activitat 19.

21. a -li l; b -nos-els; e -te n; d els les; e li 1 ; f ls-en; g -Ies-

hi; h n hi; i -vos-el;j -nos-la

22.

a ls-en; b -vos-el;e t ho; d els en; e -li l; f -les-hi; g Is-

la; h n ; i se n

23. a h i; b l i ho; e -nos-les; d h o; e -los-la; f ens n ; g -vos-

en; h us 1 ; i se n

24. a t ho; b els hi; e hi; d -los-hi; e n; f ns; g s hi; h eis

e ls; i l es hi; j le s hi; k te 1 ; 1 -vos-e ls; m ho

25. Aquesta activitat t dues finalitats: d una banda, sun exerci-

ci de lectura que cal fer amb unes segmentacions i unes

modulacions de la veu caracterstiques i, d altra, serveix

d introducci per allexic atmosferic.

26. a F,b F,e V, d F, e V,f F, g V, h F

Aconsellem que aquesta activitat es fa


33/55

30. Seguiu les definicions de la unitat o consulteu-ne d altres.

31. a) article 2,b) 23.1,c) 16,d) 10

Acthtitats__de__r:ep_as _Unitats_A 3J_6

REA1.

COMPRENSIORAL1COMPRENSILECTORA

Aquest s el text que heu d escoltar:

Testimoniatge d enJoan Llobell notari

La negra Corbina, esposa del pseudocanonge Ster, buf a la Con

de la reina virreina rsula Gerrnana de Foix), nasqu, segons jo

tinc coneixen


34/55

ijous 6

d abril de

1994

Estimada Kitty,

M has preguntat quins sn els meus passatemps i interessos, i vol-

dria respondre t, pero t aviso: no t espantis, que en sn uns quants.

En primer lloc:escriure,pero aixo en realitat no ho considero un pas-

satemps.

En segon lloc:fer arbresgenealogics. En tots els diaris, llibres i altres

papers busco genealogies de lesfamlies reials deFranr;a,Alemanya,

Espanya, Anglaterra, A.ustria, Rssia, Noruega i Holanda. En

molts casosja vaig forr;aavanr;ada, sobretotja quefa molt quefaig

apunts quan llegeixo alguna biografia o algun llibre d histOria.

Molts paragrajs d historia fins i tot me ls copio sencers.

1 s que el meu tercerpassatemps s la histOria,

i

per aixo elpareja

m ha comprat molts ll ibres. No veig l hora depoder anar a la biblio-

teca pblica per documentar-me

El meu quart passatemps s la mitologia grega i romana. Tamb

sobreaquest tema tinc uns quants llibres.Et puc enumerar de memO-

ria lesnou muses i els set amants de Zeus, em conecfil per randa les

esposes d Hercules, etc., etc.

Altres aficions que tinc sn les estrelles de cinema i els retrats de

famlia. M encanten la lectura i els llibres.M interessa molt la histO-

ria de l art, sobretotels escriptors, poetes

i

Pintors. Els msics potser

vinguin ms tardoAutentica antipatia li tinc a l algebra, la geome-

tria i l aritmetica. Les altres assignatures m agraden totes, especial-

ment la histOria.

La teva Anna M. Frank

ANNA FRANK

Diari

,/

REA2.

EXPRESSIOESCRITA

5 Dictat

Al banquet estaven convidats tots els cavallers ms impor-

tants de la ciutat del Sant Calze. Msics portuguesos inter-

pretarien, desprs de 1 apat, La Fantasia nmero13d en Llus

Mila, composta, expressament, per a celebrar el cinqu ani-

versari de la victoria deis exercits de l emperador i deis

nobles valencians contra el poble agermanat del poble de

Valencia. Poetes de Montpeller cantarien els roman :os en la

bella llengua proven :al, ijoglars de Castella delectarien els

nobles convidats amb jocs de volantins, dolces can :ons i

altres platxeries.

6

Soluci oberta.

REA3.

DOMINI PRCTICDEL SISTEMAUNGSTIC

7 1 agraeu, 2 ambiges, 5 aquarium, 6 arcaista, 7 argiria, 10

aton, 11 atralment, 12 biscalna, 14 crrer, 15 decalment, 17

diretic, 18 empedreira, 20 especimen, 21 estolcisme, 24

femineltat , 25 fortult, 26 genit, 27 idoneltat, 28 instanta-

neitat, 29 leucocit, 30 lingstica, 31 medium, 32 pals, 33

perode, 34 pec, 38 radiOfon, 39 reporter/reporter, 40 rep-

til , 41 rell , 43 rulns, 44 tmer, 45 timpa, 47 vademecum,

48 vel.leltat

8

a) Diuen que 1 acne no s un problema que se n va en deixar

de crixer. b) El consol sus va agrair la col.laboraci als pal-

sos del Tercer Mn. c) Aquell austrac no era un home sa:

primer una pneumonia, desprs els eczemes a les mans; tot

seguit la medul.la i ara l aturada cardaca. d) Li han fet una

analisi exhaustiva per saber si consumia cocalna. e) Vs a


35/55

fora i veuras que hi ha unes dones que venen mres i caf

mlt. f) La meua nta t deu anys, es diu Llulseta i estudia

als Jesuites. g) Aquest xofer abans treballava en una inds-

tria textil, per no s que li va ocrrer que abandona ellloc

de treball. h) Els reptils tenen desenvolupada la facultat

premsil? i) L'empresari, que s'havia arrulnat, estava amolnat

per la quota que ti havien atribult. j) Segons les enquestes,

un 78 escolta la programaci dirna de laradio. k) Vesqui

ho havia de dir Ho feu en quatre dies i traieu un excel.lent.

1) Sivols li dius que s, per potser et convidria esperar una

mica ms.

19. D'Algemes, ni dona ni ross...

D'Algemes, ni dona ni ross, ni res que siga d'all diuen

del meu poble familiar els habitants d'Alzira, amb un posat

circumstancial, mescla de facecia i de veritat tribal inamovi-

ble. Separats per tres o quatre quilmetres, els dos pobles

han tingut des de sempre les seues diferencies microso-

ciolgiques, i l 'home d'Algemes veu (o almenys veia: ara les

coses van canviant) en el d'Alzira un culimerdis irrecupera-

ble, potiner i apegals, digne del ms sentit menyspreu.

Aquest odi fratern, conseqencia ltima d'una llarga rivati-

tat, s'ha anat repetint tot al llarg de la nostra geografia.

I

D'aquesta manera, els pobles expressen els seus dubtes

sobre els altres amb frases d'una eloqencia esbalaldora:

De Cat, lo dimoni va fugir, Los de Xert, caguen en lo cul

obert. Los de Cat els ho varen fer obrir, Un tort, geperut

i coixo en Callosa s'ha casat; que tal seria la xica que encara

ha eixit enganyat, Les xiques de Torreblanca totes van a

segar brossa; s'encaramen a la sequia i se renten la carxofa,

A la Mata, qui no s gat, s gata, En Nules entra de cara

~

(

i ix de recules, Cosa de laVall, no val un caral ... Aquesta

passi, aquest amor que els valencians senten, des de gene-

racions i generacions, pels seus paisans realment m'esborro-

nao s tan generosa la blasma epigramatica, tan resignada,

tan indiferent als encants enllepolidors del mn terrenal, en

definitiva, tan cristiana la burla tradicional Naquera i

Serra, gent de dimoni, per miga figa maten un home.

1per tant, si els pobles, arrauxats en el seu sociocentrisme,

experimenten un fbia tan radical envers els seus velns

-que, en definitiva, tenen el mateix color de pell que ells,

empren la mateixa roba, i mengen les mateixes coses-, per

que ens sorprenem que quan vegen un negre s'espanten? El

racisme s conseqencia ltima d'un instint biolgic, causat

per una por ativica, espan

Documents

Valencià Mitjà Solucionari Castellnou Edicions Català - Valencià