32
www.elginjoledicions.com NÚM. 101 · febrer '16 [email protected] SPANNABIS 2016 - CRUZ IBÉRICO, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - ENTREVISTA A ÀNGEL AMAZARES - 'COL·LECCIONABLES' AL MUSEU AGBAR - FIRA TAPA L'HOSPITALET EXPERIENCE Una tarda al... Saló de la Immersió Cornellà (Mediterranean Diving 2016) QUINTO TAPA A L'HOSPITALET

Viu Cornellà - edició febrer 2016

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial: Declaració d’intencions. Guillem Mas, president del Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC, present al Saló de la Immersió 2016): “Els opistobranquis són addictius. Quan en veus un, en vols veure més”. Cruz Ibérico: un emprenedor apostant pel producte de temporada. Àngel Amazares “L’Expedient, Auditori de Cornellà, 28 de febrer): “Continuo escrivint sense saber el final de les meves obres”. “El ritual d’uns sorteigs històrics” (Museu Agbar de les Aigües). L’Hospitalet Experience, compartir el millor de casa nostra. “El llop d’Àngel Guimerà” al Sabies que... “Aviat, Caterina Albert” (col·laboració mensual del CNL).

Citation preview

Page 1: Viu Cornellà - edició febrer 2016

- -

www.elginjoledicions.com

NÚM. 101 · febrer '16 [email protected]

SPANNABIS 2016 - CRUZ IBÉRICO, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - ENTREVISTA A ÀNGEL

AMAZARES - 'COL·LECCIONABLES' AL MUSEU AGBAR - FIRA TAPA L'HOSPITALET EXPERIENCE

Una tarda al... Saló de la Immersió Cornellà (Mediterranean Diving 2016)

QUINTO TAPA A L'HOSPITALET

Page 2: Viu Cornellà - edició febrer 2016

T’esperemtambé a:

Mercat Municipaldel Torrent Gornal2 i 3 d’abrilMoritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

AMB EL SUPORTPATROCINA COL·LABORAORGANITZA PRODUEIX

[email protected]/agtbaix @quintotapa

L’HOSPITALET · KM0

Page 3: Viu Cornellà - edició febrer 2016

VIU CORNELLÀ

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 101, FEBRER DE 2016

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CEDIDA

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

DECLARACIÓ D’INTENCIONS

Camina encorbada, però treu forces per anar a comprar amb el carro, al gimnàs, passejar unes quantes hores diàries i llegir molt, moltíssim,

malgrat no haver trepitjat mai l’escola. També li agrada arreglar-se i pintar-se. L’Adriana és potser el gran tresor ������������� ������� � ������� ���������� ��� ������-� �������������� ����������������� ��� ���� ������������descans, els va avisar que l’havien ingressat a l’hospital al matí i no de matinada. L’Adriana canvia estats d’ànim amb la seva actitud i als seus 91 anys és més jove que ningú.

La Juana en té 75. La conec al tren. Arriba amb el seu bastó i no triga ni dos segons en explicar la primera de les seves mil històries. “Em pots deixar el seient del pas-sadís? Hi aniria més còmoda...”, em pregunta, just abans d’un dels seus moments estel·lars, quan es dirigeix a una hostessa: “no, no vull els auriculars. Pensava que eren caramels!” Ja s’ha guanyat el públic. La Juana és curiosa i decidida, i em regala anècdotes i tres glops d’aigua, i comparteix mig entrepà, boníssim, de pernil dolç i mantega. “Hi ha qui no necessita ni el cavall ni l’antifaç de Curro Jiménez per robar”, adverteix. Una altra perla: “Benidorm és un continu al meu hotel o al teu?” Ella no hi està d’acord.

Al Francesc el conec com L’Home de la barba. És més jove que l’Adriana i la Juana, però igual de directe. Fa molts anys els seus pares li van dir que convidés a dinar � ���� ��������� �� � � �������� ������� ������ ��������l’encàrrec a la seva manera: “li vaig dir que havia de-������������ ������� ������� ����������������de parlar sopant. Ella va començar a plorar i jo no-més li vaig preguntar a quina hora quedàvem”.

L’Home de la barba la va portar a una marisqueria de L’Escala i el sopar va ser doble. Més tensa va ser la topada �������������������������� � ��� ����� ���� � �� ���

!"��������������������� ���� ���� ���� #������$�%��� �tercera vegada que véns a buscar-la...!&���%������(������ ������ ���� ���� ���� �

“I no em vaig agenollar perquè no m’ho va dema-nar...” El pagès va apartar l’eina i li va advertir que anés amb compte. “Tu saps la por que fa un pagès amb forca? I això que jo era central del Figueres i amb un cop de pit treia la gent de l’àrea!”

Page 4: Viu Cornellà - edició febrer 2016

ÍNDEX

El Saló de la Immersió està a punt d’arribar a la seva majoria d’edat (només li falta un any) i se sent en plena forma. És l’aparador de refe-rència del sector a Catalunya. Hem parlat amb Guillem Mas, president del Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC), que hi serà present.

5.Una tarda al... SALÓ DE LA IMMERSIÓ (MEDITERRANEAN DIVING 2016)

Page 5: Viu Cornellà - edició febrer 2016

5

VIU

COR

NELL

À

Text TONI DELGADO Fotos JOSEP LLUÍS PERALTA / GROC

“És complex conscienciar la gent amb espècies que són difícils de veure a Catalunya com els taurons, les tortugues o els cetacis. En el cas dels opistobranquis

són uns animals prou atractius perquè la gent també se sen-ti conscienciada per a conservar els seus hàbitats i el medi marí. Són la nostra espècie bandera de conscienciació i di-vulgació ambiental”, explica Guillem Mas, president del Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC). L’associ-ació serà present a la 17a edició del Saló de la Immersió (Me-diterranean Diving 2016), a Fira de Cornellà entre 26 al 28 de febrer. Prop d’un centenar d’expositors es congregaran en el Saló de la Immersió de referència. Un punt de trobada �������������� ���������������� ���������������������agències de viatges i Jornades Tècniques Professionals.

—Què són els opistobranquis? Són uns invertebrats marins coneguts popularment com a lli-macs de mar, perquè en tenen forma, malgrat que en comp-����������������� �� �������� ������� ���� ��� �� ������

diferents i són bastant atractius. També se’ls anomena papa-llones del mar per la seva bellesa. A Catalunya n’hi ha unes 200 espècies.

—Suposo que són un tresor per als fotògrafs submarins. Sí. Al Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC) juguem amb avantatge perquè sabem que són objectius ide-als per als fotògrafs submarins i submarinistes en general. Observar-los enganxa. És com mirar ocells.

—Quin opistobranqui va ser el primer que vas veure? Quan fas immersió els primers que sols veure són els més abundants. En el meu cas fou la vaqueta suïssa, un opisto-branqui bastant gran, de forma rodona i un fons blanc amb ����������������� ���������������������������������������-què és un món nou per a tu, però després necessites buscar coses noves, i els opistobranquis van ser per a mi una bona motivació per continuar.

—Quins t’han impressionat més pel seu volum o forma?Buff, a Catalunya n’hi ha molts. El Janolus cristatus, molt gran

Guillem Mas: “Els opistobranquis són

addictius. Quan en veus un, en vols veure més”

Imatge del Saló de la Immersió 2015. Foto: CEDIDA.

una tarda al...

Page 6: Viu Cornellà - edició febrer 2016

i aparent, és molt buscat pels fotògrafs, i el Dondice banyu-lensis també és una joia. Però, si et sóc sincer, em sento més ��������� �������������������������������� ���������������������tot estranyes, com les de Doto.

�� � ����� ����������� ��������� ���� ������ �� ����������opistobranquis? Fem immersions col·lectives obertes als socis. Com en som molts amb experiència i que estem mirant opistobranquis, és més fàcil que qui hi vingui observi moltes més espècies de les que veuria sol. També organitzem cursos, jornades en què combinem teoria i pràctica perquè els assistents sàpiguen ���������������������������������������� ������������ �seu compte va a veure opistobranquis ens pot fer arribar les ������ ���������� �� �������� � ������ !��� "www.opisto-branquis.org).

—Potser a partir d’aquesta via han sorgit espècies que no estaven catalogades. És un dels grans punts forts del projecte, en què posem les eines necessàries perquè la gent aporti dades, que són molt valuoses. Intentem posar ordre i que els usuaris puguin veure tot el material que rebem.

—Tindreu un estand al Saló de la Immersió, un punt de tro-bada del sector i una bona oportunitat perquè us coneguin. Tornarem a ser presents al Saló, bàsicament, perquè la gent ens conegui i sàpiga què fem, però també per coincidir amb qui no veiem durant l’any. És un punt de trobada important. Si, a més, hi podem fer socis i vendre samarretes i calenda-ris, molt millor. És una inversió que en poc temps ens permet arribar a molta gent. Suposo que això fa que hi vagin les em-preses i els centres d’immersió a vendre els seus productes, oferir les seves propostes i mostrar les novetats. No hi ha un esdeveniment similar a Catalunya.

—Quines són les negligències més comuns entre els sub-marinistes?Aletejar sense adonar-te que estàs aixecant sediment o que, �������������#�������� �����������������������$��$�����-cies molt sensibles i fràgils, com els briozous, el corall, les gorgònies... També ens pensem que podem passar per tot ar-reu quan no som conscients que nosaltres som molt grans i que, a més, portem botelles, el jacket... Hi ha escletxes i coves per les quals és molt difícil que hi passem. Així que acabem tocant per tot arreu destrossant les parets i els invertebrats que viuen allà. La tercera gran negligència és que no tenim ������������������������������������������� �������� ���nostres bombolles impacten sobre el sostre, destrossant la vida marina que hi creix.

—Qui busca aquestes espècies és més sensible que qui en busca de més grans? No crec que sigui més sensible un que busca coses petites que un que en busca de grans. Potser

culturauna tarda al...

6

VI

U CO

RNEL

(passa a la pàgina 8)

Janolus cristatus.

Tylodina perversa.

Calma glaucoides.

Page 7: Viu Cornellà - edició febrer 2016

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn

onanuit.com

Page 8: Viu Cornellà - edició febrer 2016

culturauna tarda al...

8

VI

U CO

RNEL

no m’he explicat prou bé, però sí que és més conscient de l’impacte que pot tenir l’aleteig o la seva activitat al fons. Les persones que busquem opistobranquis anem molt a prop del fons, a un pam de la roca, sinó no els veiem. En canvi, un submarinista que va a veure el paisatge, peixos o a passejar per sota l’aigua no té necessitat d’acostar-se tant com nosaltres, a no ser que vegi una cosa que l’inte-ressi. El fet que estiguem més conscienciats en protegir les coses petites també contrasta amb què podem generar més impacte perquè anem més a prop del fons. Ens apropem més a la roca, al substrat. D’opistobranquis n’hi ha a totes les fon-dàries.

—Quines famílies hi ha d’opistobranquis?La gent sol confondre opistobranquis amb nudibranquis, que en són un grup. Els opistobranquis estan dividits en cinc grans grups: les llebres de mar; els opistobranquis amb les brànquies laterals; els xucladors de saba; els cefalaspideus o opistobranquis amb escut; i els nudibranquis. De les 200 espècies que hi ha a Catalunya, més de la meitat són nudi-branquis, amb les brànquies nues, com la vaqueta suïssa, les cratenes... Les llebres de mar són bastant abundants i es diuen així perquè tenen com unes orelles que recorden a les dels conills. Els xucladors de saba s’assemblen als nudibran-quis. Els cefalaspideus són els més difícils de veure i molt poc coneguts.

—Què li diries a la gent perquè vagi al Saló de la Immersió, s’apunti a fer immersions i busqui opistobranquis? Els diria que vigilessin perquè els opistobranquis són addic-tius. Quan en veus un, en vols veure més i més, i més... És un no parar. Que es preparin perquè necessitaran estar moltes hores a l’aigua per veure totes les espècies de Catalunya. N’hi ha moltes i, a més, tenim la sort que és un dels llocs del món on és més fàcil observar més espècies en una sola immersió. Nosaltres n’hem arribat a veure 38 en una. Jo he anat al Carib i en 25 immersions n’he trobat 12. Així us podeu fer una idea de la gran diversitat que tenim a la nostra costa.

—Això depèn una mica del clima?Exactament no ho sabem. Hi ha zones amb molta diversitat i molta abundància; zones amb molta diversitat i poca abun-dància; i zones amb poca abundància. Això depèn una mica del tipus d’hàbitats que hi ha. Com més diversitat d’espècies de menjar hi ha en un hàbitat, més opistobranquis diferents hi trobarem.

—I què mengen? Poden menjar de tot, però cada espècie menja només una o dues espècies. Són molt especialistes, per això hi ha tanta di-versitat. N’hi ha herbívors, com les llebres de mar o els xucla-dors de saba; carnívors, com tots els nudibranquis... N’hi ha que poden menjar des d’esponges coralls, ous d’altres opis-tobranquis, altres opistobranquis... La diversitat de relacions ��%���������� ������������������ �������

(ve de la pàgina 6)

Tritonia striata.

Flabellina babai.

Hancockia uncinata.

Page 9: Viu Cornellà - edició febrer 2016

2 6 , 2 7 i 2 8 F E B R E R 2 0 1 6

SALÓ DE LAI M M ER S I Ó17

FIRA DE CORNELLÀ

www.salondelainmersion.com

FIRA DE CORNELLÀ

Tirso de Molina, 34. Cornellà de Llobregat. 93 474 02 02.

Com arribar: Ronda de Dalt, sortida 15 | Estació FGC Almeda,

línia Llobregat | Bus Àrea Metropolitana: 57, 94, L12, L67, L68.

DIVENDRES I DIUMENGE d’11 a 19hDISSABTE d’11 a 21h

Page 10: Viu Cornellà - edició febrer 2016

10

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que...

Els debats i novetats d’Spannabis 2016

societat

Text TONI DELGADOFoto CEDIDA

De l’11 al 13 de març torna, a Fira de Cornellà, l’Spannabis 2016, la Fira del Cànem i les Tecnolo-gies Alternatives. Serà la 13a edició de la platafor-

ma de referència del sector que, per tercer any consecutiu, inclou les World Cannabis Conferences, amb la presència de reconeguts experts.

En més de 17.000 metres quadrats es reparteixen els expo-sitors i marques més importants del sector, amb les darreres novetats i ofertes per als visitants. L’edició passada l’Spanna-bis 2016 en va rebre 34.000, 3.000 professionals i s’hi van acreditar 200 mitjans de comunicació d’arreu del món. Més de 500 empreses hi van estar representades. Spannabis és la ����� �&#������ ���'��� ������ ��������������������������genera.

Distribuïdes en tres blocs temàtics en format fòrum (cientí-���� ��������� � ��������� *� ��������������������������� ���III World Cannabis Conferences (WCC) descriuen l’univers del cànnabis des de diferents visions i la seva evolució.

ELS OBJECTIUS “En un moment tan important com l’actual a Espanya”, ex-

pliquen des de l’organització, “creiem que és imprescindible apropar-nos a la regulació de la marihuana des d’una pers-�������� ������������ �� ���������� �� ���!� �����"���� ���� ��-vorir una millor comprensió del potencial i la viabilitat de la normalització; i comprendre les necessitats medicinals dels malalts i els grans avenços fets malgrat la seva prohibició”.

Les WCC s’organitzen divendres 11 i dissabte 12 de març a l’Auditori de Cornellà. L’aforament és de 800 persones i disposa de servei de traducció simultània el segon dia. S’hi pot accedir amb l’entrada de l’Spannabis 2016. Els assistents poden pre-guntar les seves inquietuds als ponents i intervenir en el debat.

LES III WORLD CANNABIS CONFERENCES +������������� �� �����������"/9������<����� ���/=�>?��

les 17.30 hores) té com a veus expertes a Xavier Nadal, Matthijs Bossong i Erika Van Hell i José Carlos Bouso com a modera-dor. En l’apartat internacional (12 de març, de les 18.00 a les 20.00 hores), es reuneixen Constanza Sánchez, Tom Blickman i Coletta Youngers, i Virginia Montañés és qui moderarà la taula. Dirigits per Fernando Caudevilla, Amina Omar Nieto, Iván Fornís Espinosa José Antonio Martínez Orgado desenvoluparan el bloc medicinal (11 de març, de les 18.00 a les 20.00 hores).

La gran novetat de les III World Cannabis Conferences serà la primera Trobada de Dones Cannàbiques (dissabte 12, de 12.10 a 12.50 hores). La conferència farà un balanç de l’en-contre, el 10 de març, de representants de la cultura i la indús-tria del cànnabis a l’Estat. Es pretén construir una xarxa que aglutini veus, experiències i mirades femenines i de gènere sobre el sector i en l’àmbit de les polítiques de drogues.

Durant l’Spannabis 2016 es lliuraran els seus Premis: al millor estand; millor banc de llavors; millor nutrient; millor pro-ducte de parafernàlia; millor producte de cànem; i millor uten-sili de cultiu. També es repartiran els premis de la Cannabis Champions Cup, el torneig de referència dels professionals del sector en què competeixen l’elit dels cultivadors nacionals i internacionals. §

Page 11: Viu Cornellà - edició febrer 2016

.com/agtbaix @AGTbaix @quintotapa

Page 12: Viu Cornellà - edició febrer 2016

Text MARIANO MARTÍNEZ

Manuel Cruz és pur entusias-me en la conversa. La passió pel que fa, pel seu ofici, és tan

palpable que no queda més que dei-xar-se portar. El rastre dels seus trenta anys dedicats a la xarcuteria queden reflectits en les seves paraules: “molta gent de la meva família es dedica a aquest ofici. La meva mare, germà i oncles formen part d’aquest món”. Però les inquietuds de Manuel ana-ven una mica més enllà. Fa sis anys va decidir fer un pas endavant: “du-rant aquest temps, després de servir a molts dels meus clients, que eren restauradors, sempre em quedava el pòsit de muntar alguna cosa també vinculada a aquest món. Em resultava molt atractiu”.

De la xarcuteria al món

de la restauració

La moneda es va llançar a l’aire: la creu era muntar una altra xarcute-ria en un altre lloc de Cornellà; la cara, posar en marxa un bar de de-gustació d’ibèrics. El 2016 aquesta segona opció de la moneda sabem que va ser la bona: “des del primer dia apostem pel bon producte i les tapes. De fet, el Manolito Ibérico [que va guanyar la primera edició del QuintoTapa Cornellà el 2013], és present des del primer dia”. Els

seus assortiments d'ibèrics i entre-pans s’han convertit, en poc temps, en tot un clàssic de la restauració de Cornellà. A aquesta oferta s’han anat afegint, a poc a poc, plats preparats que també formaven part de l’oferta de la xarcuteria.

“La qualitat del producte sempre ha estat la nostra referència i, a partir d’aquí, és com hem anat evolucio-nant”, convertint-se aquest petit lo-cal en un referent gastronòmic de la comarca. “Si fas aquesta aposta qua-litativa, la gent sempre acaba respo-nent, i no et pots deixar portar pels preus”. Aquest camí l’ha conduït a guanyar les tres últimes edicions del QuintoTapa Cornellà amb propostes gastronòmiques cada cop més engi-nyoses, sense perdre aquesta base de qualitat. I, finalment, l’oferta de tapes de qualitat ha anat impreg-nant la carta de Cruz Ibérico: “hem apostat per generar una carta de ta-pes exclusives que ha provocat que gent de molts llocs vingui únicament 1

2

VIU

COR

NELL

À

gastronomiagastronomia de proximitat

CRUZ IBÉRICO: UN EMPRENEDOR APOSTANT PEL PRODUCTE DE TEMPORADA

MANUEL CRUZ

Gerent de Cruz IbéricoBar de degustació de delicatessen

c. Josep Fiter, 6Cornellà de Llobregat

[email protected]

De dilluns a divendres de 8 a

Diumenges i festius tancat.

.com/Cruz Ibérico @Cruz Ibérico

“Utilitzar el tomàquet, la ceba o el pebrot dels agricultors que estan treballant els camps que tenim a pocs quilòmetres és també una manera de diferenciar-te”

Page 13: Viu Cornellà - edició febrer 2016
Page 14: Viu Cornellà - edició febrer 2016

gastronomia de proximitatculturagastronomia

14

V

IU C

ORNE

LLÀ

a buscar les tapes que ens fan dife-rents”.

Qualitat i diferenciació

Al final no deixa de ser un consell per a tots aquells que no saben orientar la seva oferta. Manuel ho té clar: aposta per la qualitat i la diferenciació en el producte, no només ibèric, sinó que ha entrat en aquesta roda de gas-tronomia basada en el producte de proximitat i temporada d’una manera natural. “És la base de la cuina de tota la vida. Utilitzar el tomàquet, la ceba o el pebrot dels agricultors que estan treballant els camps que tenim a pocs quilòmetres és també una manera de diferenciar-te de la típica oferta de tapes. Apostes pel teu territori i la teva gent, i això fa també que pu-guis donar a conèixer aquesta oferta i producte a la gent que ve de fora a gaudir de les nostres tapes”; unes tapes en constant evolució en el cap de Manuel i el seu equip, que ja te-nen pensada la propera aposta per al QuintoTapa Cornellà. Amb què s’atreviran a sorprendre’ns? Facin les seves apostes.

LA RECEPTA

EL TOMÀQUET IBÈRIC

INGREDIENTS DESCRIPCIÓRostim la presa ibèrica amb poma i ceba. Buidem el pa de tomàquet i el farcim amb la confitura de poma, la carn i acabem amb la crema de formatges i tanquem el tomàquet. A la paella posarem la salsa de verdures i els quatre format-ges. Emprarem fondant verd i un motlle per a fer les fulles del tomàquet.El gaspatxo el fem amb oli, pa, ceba, poma verda, cogombre, pebrot verd i alls tendres.

Tomàquet farcit de presa ibèrica confitada amb poma i crema de formatge, acompanyat amb salsa de verdures del Parc Agrari amb quatre formatges, maridat amb xarrup de gaspatxo verd i encenalls d’ibèric

Page 15: Viu Cornellà - edició febrer 2016

a L’Auditori de Cornellà

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h On-line: www.auditoricornella.com

Consulta la programació de la Sala2.cat amb espectacles en petit format per a les nits dels divendres: www.auditoricornella.com

A L ’ A U D I T O R I D E

C O R N E L L À D E L L O B R E G A T

14 de febrer a les 19.00 h

Olivia y EugenioAmb Concha Velasco La tragèdia s’apropa a Olivia, que rememora el seu passat i es planteja si les persones que l’envolten són més normals que el seu fill, Eugenio, un jove amb síndrome de Down.

ENTRADA ANTICIPADA: 18 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 25 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 16 E

6 de març a les 19.00 h

Ser-ho o no Sota la direcció de Josep M. Flotats ens arriba aquesta comèdia signada per Jean-Claude Grumberg. Dos veïns es troben sovint al replà de l’escala. Què pot arribar a passar quan l’un descobreix per internet que l’altre és jueu?

Amb Josep M. Flotats

ENTRADA ANTICIPADA: 18 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 25 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 16 E

ENTRADA ANTICIPADA: 15 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 22 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 13 E

28 de febrer a les 19.00 h

L’Expedient Amb Àngel Amazares Una divertida comèdia amb pinzellades de thriller. Uns treballadors a punt de patir les conseqüències d’un ERO, prendran una decisió desesperada…

Page 16: Viu Cornellà - edició febrer 2016

16

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

Hi ha valents que surten de la seva zona de con-fort per afrontar el balanceig dels somnis. Amb #$���%��&��� ��������������� ������'�� * �����

�+��������������������������������������4�����5�9���-va una mica cremat de la feina i dels continus viatges...” Així que va marxar i va començar a formar-se en la seva passió, la interpretació. És el director i un dels actors de L’Expedient (Auditori de Cornellà, 28 de febrer), un thriller ����� ��������+<������+������� ���������=������ +>��@�K5�el segell de Vintperquatre, la companyia fundada per Àn-gel Amazares.

—Què et va ensenyar Albert Espinosa en el seu taller de guió?Sobretot la seva actitud davant les coses i la seva motivació per escriure. És molt psicòleg: a tots ens comentava dues o tres coses en privat. Em va dir que era molt bon actor i autor, però que havia d’escriure sobre aspectes molt personals i que conegués molt bé. Per la seva banda, Sergi Belbel defen-sava que s’ha de tenir molt clar com acaba el text. Continuo ���������������������� ��� ���� ���������������

�X��5��������� �Y�������������<�����������>�������4������on creus que pot arribar la desesperació i la por a perdre un treball? Ho he viscut molt de prop perquè sóc d’una zona molt obrera de Cornellà. Quan va començar la crisi em va venir la idea al cap. Llegia diferents articles sobre com reaccionaven afec-tats d’un ERO. Tenia clar que havia de reprendre la peça [es-trenada el 2010] sense adaptar-la gaire, perquè les coses tampoc han canviat gaire.

—Han evolucionat molt els personatges amb el canvi d’ac-���Z�X��5�����������>��������������@�Molt. Malgrat estar molt pautada, perquè hi ha molt movi-ment i acció, en aquesta comèdia els personatges evolucio-nen durant cada funció.

—Els treballadors estan a punt de ser acomiadats i deci-���������������� �["������ ������������'�\���������� �nassos del seu comportament i veuen perillar el seu lloc de treball. Treballen en una empresa dedicada al sector tècnic de les instal·lacions telefòniques, una subcontracta, per dir-ho d’al-

guna manera. La societat no funciona bé i el Míster fa un expedient de regulació. Hi ha més expedientats, el que passa és que, per una sèrie de raons que desconeixen en aquell moment, no es presenten a la reunió secreta. No saben molt bé cap a on tirar.

—On la fan?Demanen les claus del magatzem i allà es congreguen, a altes hores de la matinada, dos tècnics operaris i dos més d’Administració. En una primera part de l’obra veiem que ca-dascú té una raó més personal que professional perquè el fotin al carrer. Hi ha una situació que no es pot desvetllar ara i que provoca que hagin de prendre una decisió que els posarà al límit. I aquí és on entra la comèdia. —Les situacions extremes poden ser molt divertides i po-den servir per a conèixer millor els altres. Hi ha personatges que es coneixen una mica més i altres que no. Com sol passar, s’acumulen petites

Àngel Amazares: 9���������������������������� ���� ���� �����������]

cultura

Àngel Amazares.

(passa a la pàgina 18)

Page 17: Viu Cornellà - edició febrer 2016

Font de solidaritat

L’Escolania de Montserrat canta al Palau de la Música Catalana

a favor del Casal dels Infants.

25 de febrer de 2016 a les 19.00 hConcert solidari ofert per la Fundació Agbar.

Reserva les teves invitacions a partir del 15 de febrer a

fundacioagbar.cat

Els fons recollits, a partir de les donacions recomanades de 10 €, es destinaran al projecte Vincles del

Casal dels Infants.

Sovint,els infants

s’ajuden entre ells

Page 18: Viu Cornellà - edició febrer 2016

renyines entre depar-taments. Uns i altres tenen certs dubtes que s’aguditzen a partir d’uns fets ines-perats, i han de prendre una decisió en comú que, és clar, no et puc desvetllar.

�����!��� ����������Z�> �����5�����������4����������� ����������Z��El Sam, interpretat per Lolo Herrero, és com el clown seriós, en contrast amb els altres, que són clowns divertits. És el sin-dicalista. Després tenim el personatge ������@�������� �K�Z��������� �������de gairebé 50 anys que encara viu amb la mare i té una mala relació amb el ge-rent. Sembla que si el foten al carrer no passi res, però durant l’obra veiem que això pot canviar. El Jon, l’àlter ego d’Ar-nau Armengol, és qui més evoluciona: primer té un punt de bogeria, però al �� ������������#� ��� �������� +�K���a qui dóna vida Sílvia Molins, ascendeix a encarregada en unes condicions una mica estranyes. Segons es diu, perquè ha fet favors sexuals. En un principi, la Rat no vol canvis perquè això podria afectar-la, però com està expedientada es troba entre l’espasa i la paret... El meu personatge es diu Ramón perquè es canvia de nom. És, teòricament, l’en-carregat de la neteja i fa que la peça vagi cap a un altre cantó, però no puc desvet-llar més perquè com és un thriller...

—T’ho hauran preguntat 1200 vega-�������4�����5����4�����������^�����mateix?És una gran putada [riu]! Intento as-sumir el personatge amb menys text i menys involucrat en l’acció de l’obra. He de tenir-lo molt clar i veure que l’en-ganxaré de seguida. A partir d’aquí, intento que algú s’ho miri des de fora. Normalment els dic que començaré a actuar quan estigui muntada l’escena, quan tothom tingui clars els moviments. És la meva metodologia.

—Vas arribar a buscar un director per L’Expedient?En el seu moment sí, però van sorgir problemes d’horaris, econòmics... Per això, entre altres raons, vaig decidir assumir la direcció. És una bogeria, però com el meu personatge apareix

en un moment donat és molt més fàcil de compaginar. No em veuria capaç de fer-ho ni un altre paper en què estigués tota l’estona a escena, com en Hamlet.

�_��������!�5��5���������ZTens el risc d’equivocar-te, que se’t perdin detalls estant dins... Alhora et fa agudit-zar moltes coses, i també quedes trasto-cat. Si no hi ha una altra solució, intento ser jo el director de les meves obres.

�`�������<������%�������� �������Y-blic o recursos teatrals per a la docèn-cia t’ha ensenyat a dirigir, interpretar i construir millor els personatges? Jo crec que una cosa ha alimentat l’al-tra. La meva faceta docent m’ha ajudat molt a dirigir i el teatre, a treballar certs aspectes que estic aplicant per a en-senyar els professors a donar classes i ser millors professionals. El treball de coach, el fet de treballar individualment amb persones, m’ha proporcionat una visió més àmplia de la direcció, la paci-ència d’observar i veure que els actors tenen una forma de fer determinada. A vegades tinc tendència a una certa au-toritat, però ser coach et dóna la possi-bilitat de veure que l’actor té un ritme i un mecanisme. He de proporcionar-los unes eines. És retroalimentació.

—Has perdut autoritat com a director? �j������5ZTinc més recursos. La inseguretat, su-poso, em feia fer determinades coses i tirar cap a un tret, no? Deixo més lliber-��� �������������� %���������-nen. Intento no tenir l’escena tan clara, tot i que ho escric jo, i això és un han-dicap. Avui estàvem treballant amb el personatge del Jon i teníem una escena marcada de fa temps i ha sortit d’una altra manera perquè l’actor li estava do-nant un altre registre al personatge. I ho $������������

—L’Expedient aterra a l’Auditori de Cornellà el 28 de febrer. El consell és que vinguin a passar-s’ho bé, que gaudeixin dels personatges i si-tuacions i es deixin anar sense buscar un sentit a la vida ni una sortida a la cri-si. La idea és que treguin les seves con-clusions i puguin fer un debat posterior.

—Li pot fer gràcia a una persona afec-tada per l’ERO?Han vingut a veure-la gent de molts sectors, treballadors que pateixen un ERO, a l’atur... Molts reien. Ostres, és que això és veritat, m’ha passat, m’he trobat amb companys que diuen o fan això, que em fan la guitza... §

culturacultura

Arnau Armengol, Lolo Herrero, Edu Gibert, Sílvia Molins i Àngel Amazares, a L’Expedient.

18

V

IU C

ORNE

LLÀ

(ve de la pàgina 16)

Page 19: Viu Cornellà - edició febrer 2016

���������� �������������������������������� ������������� �������� ����� ����������������� ����������������� ������������������� � ������������������������ �� ���������������������� � ��������� � ����� �������� �� ���� �� ���� �� ��������������� �!�� ����������� ��������������� ����������������"�#�����������������$�!������ #��������%�& ������� ����� ������������%�'�����������������%()*�**�� ����+,����%�& ���������� ����-������+.��/��+*�� ������������������������������%�0�������������������)(�**�� �%�1�� ��� ���������� ��%(2��+*�� �%�314�*.�35���%2).%�1�������# ��� ��� ��� �6�������%�7������8��������� ������ �-��������9��� �&����:%5%������������ ������� ������������� ��������������� ���� %�'�"���� ����-������ ������������ �"�������/���������#�+*�)

;�<=6�4�&��3=�105>�4&74�?7�@?3107��4

A�:A��65 €/mes(1)

35���%2).

implantologíadental

F: ������#�� �pero en el cole creen

que soy su padre”

CORNELLACarrer de Joaquim Rubió i Ors, 191

93 475 22 60

Page 20: Viu Cornellà - edició febrer 2016

20

V

IU C

ORNE

LLÀ

Text TONI DELGADO

Col·leccionables� ��������� �� ����5� ��� ����� ��-�� ��� �� � [���� ������ ��� �� ���k��� <��4���������� � '��� ��������� ��� �� ������ ���4����

�� * ������@��� ������� +������������� ������������'������fan entendre el present. Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les Aigües, ens presen-ta les noves protagonistes, que es podran veure a partir del w{���������|�9���������������}������������������� ��������������������~������'����������� ������������ ��������!�d’Aigües de Barcelona, les obligacions. Els ciutadans que les adquirien estaven invertint en el creixement d’una em-presa de subministrament d’un servei bàsic per a la vida... I entraven en un sorteig”.

����������Z�>����Y� ��Z��Era a porta tancada. No tenim imatges dels sorteigs, però a través de les peces pots imaginar-te que hi havia tot un ritual. A la premsa s’anunciava que s’emetrien obligacions d’Aigües de Barcelona i que es podien adquirir en uns bancs concrets; també quan es faria el sorteig; i després s’informava de quin havia estat el número d’obligació premiat. —Què guanyaven els afortunats en el sorteig?A les persones que havien comprat l’obligació premiada se’ls retornaven els diners que havien invertit, que acostumaven a ser unes 500 pessetes, i deixaven, per tant, de cobrar més in-��������������������<��������������������������������_���

de Barcelona ampliés la xarxa de distribució d’aigua potable �������`��� ������� ��� ���{����� �����������������no hem trobat per escrit, però que sí que podem deduir que es van fer amb les obligacions és la construcció de la Central Cornellà.

—Cada quan es feien els sorteigs?Acostumaven a ser anuals, però no sempre era així. Tot de-penia de la necessitat de l’empresa de llançar obligacions al mercat.

�[5�'���������~�������'�������������������'���-tes. Exposarem el bombo que contenia els números de les obliga-cions que es podien sortejar amb uns cartutxos metàl·lics peti-tons. Dins d’aquests cartutxos hi hauria els paperets amb els números d’obligacions. També mostrarem la caixa en què es custodiaven els cartutxos; una obligació que no es va arribar a treure al mercat i que, per tant, té tots els cupons conservats; i un llibre on s’anaven enganxant els números de les obligaci-ons que s’havien amortitzat.

—Per cert, i què passava amb els que no resultaven guanya-dors?Si adquiries una obligació i en cinc anys no sorties afortunat en cap sorteig d’obligacions, et retornaven el capital invertit [i, a més, havies anat cobrant els interessos acumulats durant aquest temps]. §

El ritual d’uns

�������<��4���

museu agbar

Page 21: Viu Cornellà - edició febrer 2016
Page 22: Viu Cornellà - edició febrer 2016

cultura societatsocietat

Text TONI DELGADOFotos CEDIDA / PREMSA AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET

El GSMA Mobile World Con-gress tornarà a situar l’Hos-pitalet en l’epicentre mun-

dial dels avenços de la tecnologia mòbil. Una plataforma que la ciutat �� �����������������������_+������ ���Experience, promoguda per l’Ajunta-ment i diferents associacions de la ciutat, especialment l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llo-bregat, i que pretén compartir el mi-llor de casa nostra. El primer capítol del projecte s’escriurà entre el 20 i el 24 de febrer a la plaça Europa. Viu L’Hospitalet ha parlat amb l’alcaldes-sa Núria Marín per conèixer el seu punt de vista.

L’Hospitalet Experience “és molt ����������\�������������������� @�`���una ciutat important que pot repre-sentar perfectament la realitat metro-politana”. La idea, continua l’alcaldes-sa Núria Marín, és “aconseguir que els visitants també gaudeixin de la nostra gastronomia i cultura, però també apropar els ciutadans al Mobile World Congress. Moltes vegades els hospita-lencs són espectadors llunyans d’es-deveniments que es fan a la ciutat”.

UN VILLAGE OBERT A TOTHOMEl village de L’Hospitalet Experience,

a la plaça Europa, serà un espai obert a tothom amb dues grans excuses: un Fira Tapa per gaudir de delicioses ta-pes elaborades per restauradors locals (quatre tapes i dues begudes per 12 euros, i una tapa i una beguda, per 3,5 euros el cap de setmana del 20 i 21) i una programació cultural per a tots els grups i edats.

La gastronomia a la ciutat té cada cop més pes i iniciatives més innovadores. “Jo

crec que l’èxit del Quinto Tapa i de les experiències que hem realitzat al llarg d’aquests anys als mercats i a la ciutat és evident”, analitza l’alcaldessa Núria Marín: “els hospitalencs i la gent de la rodalia ha gaudit d’aquestes activitats estic convençuda que l’Hospitalet Expe-rience serà tot un èxit”. Com es pot llegir �!������� �"www.lhospitaletexperience.com), el Fira Tapa promou la gastronomia jove i dinàmica d’una manera informal i divertida amb tapes d’avantguarda.

ACTIVITATS Diferents entitats, associacions cul-

turals i grups de música hospitalencs (o amb un important vincle amb la ciu-tat) fan possible la graella d’activitats de manera desinteressada, altruista, i amb l’únic objectiu de fer ciutat. De potenciar el valor de la marca de l’Hos-pitalet.

“Tenim un teixit cultural molt potent que treballa cada dia i volem que a L’Hospitalet Expe

20/21febrer febrero

22

VI

U CO

RNEL

(passa a la pàgina 24)

L’Hospitalet Experience, compartir el millor de casa nostra

L'Hospitalet Experience.

Page 23: Viu Cornellà - edició febrer 2016
Page 24: Viu Cornellà - edició febrer 2016

rience es puguin visualitzar les seves propostes”, intervé l’alcaldessa. Es refereix, entre d’altres, a les actuacions dels Fills de la Flama (tabalers), Som Caliu (rumba catalana), Tro Centre de Promoció de la Cultura Tradi-cional de l'Hospitalet (folklore català), la Colla Jove (castellers), dansaires de l’Hospitalet, sessions de discjòqueis (Konguito DJ i Fran DJ)... Els més petits tindran el seu gran moment a L’H Experience KIDS, amb jocs i joguines pensats per a ells.

ESCULTURA URBANATambé es podrà veure la mostra d’escultura urbana de dos

artistes locals. Esperança, de Miguel Gelabert, tòtem de qua-tre metres d’alçada sobre un tronc de cedre de Síria que vol ser un monument a la pau i l’esperança. Mentre que Escultu-ra pictòrica XVI, d’Albert Arribas, és un cub cobert de capes i pinzellades de pintura.

El projecte de L’H Experience reforça i continua “part de la nostra acció de govern i de ciutat, que està enfocada al tu-risme”. Perquè qui estigui de pas per la ciutat i visiti esdeveni-ments com el Mobile World Congress (més de 93.000 visitants el 2015) hi tingui una relació el més intensa possible i gaudeixi dels seus recursos. La inauguració, dies abans, el dia 12, de l’L9 del metro és oportuna: 9���������=������� +������ ������nord a sud. Enllaçar la capital i la Fira amb l’aeroport era una assignatura pendent del país des de fa molts anys”.

“CAL COSIR MÉS L’HOSPITALET DE SEMPRE”“En aquests moments”, continua l’alcaldessa Núria Ma-

rín, “l’Hospitalet és un territori molt important des del punt de vista del desenvolupament econòmic i això ens ha d’aju-dar a que tota la nostra activitat més tradicional també

�� ����� ���������� ���� ���� � � ������ '��� +<��� ��������a la ciutat en els últims anys. Cal cosir més el que seria l’Hospitalet de sempre, de tota la vida, amb el que està succeint els últims anys a Fira, Plaça Europa i al Distric-te Econòmic”. �������������� �“saber combinar la tradició amb una certa innovació, d’apropar la ciutat emergent a la més tradicional”.

—Alcaldessa, L’Hospitalet Experience és orgull i un intent de trencar tòpics? —Orgull segur, i trencar tòpics possiblement també. Moltes de les coses que es diuen no s’ajusten realment a la realitat, i ����� ���� ��� ��� ��� ��������� ���� � ��� ������ �� ������������������������ ���������������������������� ������a la ciutat, com Alimentària o Construmat.

TORNA EL QUINTO TAPA DE L’HOSPITALETL’endemà de L’Hospitalet Experience, el 25 de febrer, s’en-

cetarà una nova edició del Quinto Tapa de l’Hospitalet, que ���������#����� �/>������<������#�� ����������������������35. Santa Eulàlia estarà més representada que mai. Un esde-veniment de ciutat amb el segell de l’Associació de Gastrono-mia i Turisme del Baix Llobregat (AGT), que està nominada en la II Edició Premis Llobregat 2016 al ���������� ���������� “per recuperar l’interès ciutadà pels productes de proximi-tat i de temporada. Les seves Jornades Gastronòmiques, els Quinto Tapa o la campanya Nodrir la Ciutat li han permès fer el salt d’El Prat a l’àmbit comarcal. L’associació gastronò-mica ha apropat als baixllobregatins la nostra desconeguda joia agrícola: el Parc Agrari i els seus productes”. Podeu vo-tar l’AGT al web www.elllobregat.com. §

culturasocietat

24

VI

U CO

RNEL

(ve de la pàgina 22)

Núria Marín. Foto: PREMSA DE L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET.

Page 25: Viu Cornellà - edició febrer 2016

Participa a la 8a edició de Joves i Conducció ���������� ����������� ������������������������������ ���Futuroscope per a la teva classe!

www.jovesiconduccio.cat

amicorganitza: amb el suport de:

Fotos Vídeos Relats

Page 26: Viu Cornellà - edició febrer 2016

26

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que...

El llop d’Àngel Guimerà

sabies que...

Text TONI DELGADOPEPA: Què diu aquesta! NURI: Jo, jo. Que ho vaig sentir un dia;

sinó que no us ho vaig dir a vosaltres perquè me’n donava vergonya. I jo no ho sé, perquè me’n donava vergonya; me’n donava!

PEPA: Veiam, què és això; veiam.NURI: Doncs una tarda, jo que tenia

els indiots a l’ombra dels castanyers, me veig venir pel camí de baix a l’hereu Sebastià i a la Marta, i jo que m’amago; i ells que passen poc a poc, poc a poc, com si fessin passeio, i sento que deia ella plorant: «Ja ho sé, ja, que sempre tindré de ser teva». I ell, l’amo, l’amo que li va fer de contesta: «Jo, encara que tu et cassessis, i encara que jo em casés, sempre seré teu». Teu vol dir que ell sem-pre seria de la Marta. Oi que és estrany?

PEPA: Què et deia jo, Antònia?ANTÒNIA: Això deien?NURI: Sí que ho deien, sí; i ella plora-

va, i ell sèrio. NURI (a part): Fins les criatures s’han

d’enterar d’aquestes coses! Jo no hauria de permetre que passés avant, això!

NURI: Pepa, explica-m’ho, això. Que la Marta siga del Sebastià, com tu i com jo... ja ho entenc; però que ell siga de la Marta...

PEPA: Bé; deixa-ho córrer. XEIXA: Al menos calleu, ara que ve la

Marta. PEPA: Veuràs; ja ho coneixeré jo de

seguida si està contenta.

��� � � �� � ��� � ����� ������ ���Terra Baixa, l’obra de referència d’Àn-gel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845-Barcelona, 1924). El protagonista és Manelic, un tros de pa, ruc, salvatge i pur. Un marginat que ha crescut en la Terra Alta, en el cim de les muntanyes i des d’on somia amb un món ideal que s’ensorrarà quan conegui la Terra Baixa.

És a dir, els dominis de Sebastià, que està acostumat a ser propietari dels béns i de les persones i vol continuar posseint Marta fent-la casar amb un dels seus treballadors, el mateix Manelic.

Sebastià és dur, estricte i insensible. ���� ���� �������� � ��������������Marta representa l’ovella perduda i in-defensa, i viu en mig dels dos homes que l’estimen. A Terra Baixa, com a obra fonamental del teatre romàntic català, Àngel Guimerà atorga una lliçó a l’es-pectador; no hi ha soliloquis perquè no pretén ser un teatre dit, sinó fet; i hi ha molta acció.

Terra Baixa es va estrenar primer al Teatre Español de Madrid en castellà el 1896, per la companyia de María Guer-rero, i l’any després es va representar a Catalunya. Mar i cel, publicada el 1888, l’any de l’Exposició Universal de Barce-lona, es va traduir a diversos idiomes i convertirà Àngel Guimerà en un autor internacional. Un personatge involucrat en la vida pública: fou un dels portadors del Memorial de Greuges, president de l’Ateneu Barcelonès i membre de l’Insti-

tut d’Estudis Catalans. Va morir amb el drama ���� ����� �����

a mitges, que va acabar el poeta Lluís Via. L’enterrament d’Àngel Guimerà es va convertir en una manifestació popu-lar d’afecte. Només cal rescatar com co-mençà, l’endemà, el seu homenatge La ��� ����sota el títol d’�����������Catalunya: “Les notícies del dia anteri-or no permetien augurar la milloria del malalt. Desgraciadament ahir, al mig-dia, va sobrevenir el desenllaç.

Feia uns anys que el venerable pa-triarca de les lletres catalanes anava perdent energies. Quan se’l veia per aquests carrers, arrossegant els peus, encorbat, gairebé sense poder mante-nir-se dempeus, infonia la por de què a la mínima ensopegada perdria l’equili-bri. I un corrent de respectuosa simpa-tia es dirigia a l’ancià que tants dies de glòria va donar al teatre català.

—Allà va el senyor Àngel! —exclama-va la gent, i les mirades convergien afectuoses al vellet per qui els barcelo-nins van sentir estima i una admiració sense límits”. §

Page 27: Viu Cornellà - edició febrer 2016
Page 28: Viu Cornellà - edició febrer 2016

28

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Mentir a les xarxes sobre monstruosos follets �� ���� ���)������� ����� �*� � �/ 2. Venedor ambulant de música llatino-caribenya. Saetes sense en-capçalament?: no, pobles negritos ���������+�;�<��� ����� ���&�(��( �qui els reclamen per postres, però la majoria surten de la sopa. Pilar prim / 4. Està plantat com un es-� ������� � ����� � ��� � ��� � �������������� ��������������=��� ����>ropa dels cranis / 5. Tan real com allò dels follets que dèiem. Tremola però es conté / 6. Un legionari. Hi sol quedar la col, de tan avorrida. I ara mitja dotzena / 7. Excursió de tot el poble sense data de tornada. Capten el sentit del contrasentit / 8. Per ser un boiximà els veïns el ������������� �������� �K�&��= >locs ni garbins: teles de cotó / 9. Q����� ����������� ��������������������� ��W�������� � � ��X���� ���+�10. Dubti com dubten els que en saben molt. Reducció de plantilla a la carta de la tele / 11. I ara qua-si mig centenar. Per a un llatinista %������Y���������� �� ��� �����Apa, el mig centenar, va / 12. Els cosmetistes italians es demanen si és autèntica. Tot i ser morruda és �%��������� ��������� � �+�Z;�X �més guerxa de les capitals catala-nes. Glúcids a totes les coses.

VERTICALS: Z�X�Y���� �� � �����van declarar fa quasi seixanta anys que dura. Solució de continuïtat en el diftong / 2. Recoi de Reniu! Vari-etat de raïm molt apta per als jocs ���� � ����� +�;�\&]������^�_�������� � �= � ���& ���� � ����*� �� ����en Jordi el traductor. Metall a la ���� � +� `� &�� %�� �� ������� ���� �������� � *���=�� �� �� � � � ��� �����K�Fabricant tradicional de cistells / 5. Una grega a la maleta. Com a bon ����� �����=�� �����Y����������� >polità / 6. Un tros de terra que cal guanyar. Afegitons verbals / 7. A la punta de la lletra. Cap cosit a la vora ���� ���� ������������� ��������>sa). Parlant de raïm: la mala llet que �� ��� �+�w����������� � ������� ���&�� ��� �� ������� � ��%�� � �� ���que et toca pagar / 9. Després de la ��{� ����� � ������� � ��������������en un poema grec). Dos paios vestit de blanc barallant-se amb el cintu-ró / 10. Cansalada tallada de baix a dalt. Ajusten la notació musical a la ������ �K�+�ZZ�&�����| ����� �}��>rascosos no, només emblanquinats. ~(����� �������+�Z������ �����������està consolidat, no trontolla gens. Salta ben amunt i veuràs quina ser-ralada!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

Page 29: Viu Cornellà - edició febrer 2016
Page 30: Viu Cornellà - edició febrer 2016

30

VI

U CO

RN

ELLÀ

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7

08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 07 86

a.e. [email protected]://www.cpnl.cat/cornella

cnl

Aviat, Caterina Albert

“Escriu-me aviat” és el títol d’una cançó de Lluís Llach. Tots entenem que el que demana és que, qui sigui que hagi d’escriure-li, no el faci esperar gai-

re, i poc que ens hem imaginat mai que aquest “qui sigui” es llevarà ben d’hora, ben d’hora, per escriure-li una carta (o un correu electrònic). No deixa de ser curiós que sovint es confongui aviat i d’hora, perquè aviat vol dir “al cap de poc” o “abans del temps establert” i d’hora “a una hora avançada”. És a dir que, normalment, no hi ha establiments que tanquin aviat, sinó d’hora... i bibliotecàries que, quan s’acosta l’hora de tancar la biblioteca, diuen que aviat ple-garan.

I a què treu cap, això de les biblioteques? Doncs a no gaire res, tret que va bé per introduir que “ara va de lletres”. Perquè, tal com dèiem el mes passat, una de les actuaci-ons que farà el CNL enguany va lligada al 50 aniversari de la mort de Víctor Català (que, per cert, s’ha esdevingut el 27 de gener), nom amb què signava l’escriptora Caterina Albert (l'Escala, 11 de setembre de 1869 - 27 de gener de 1966). Amb la voluntat que l’aneu coneixent us suggerim que feu per llegir diversos articles a l’entorn de l’autora de Solitud, que el diari ARA va publicar aquest 23 de gener en el seu suplement “ARA Llegim”. I que, si voleu anar més enllà, pas-seu per la biblioteca (això sempre és bo) que tingueu més a prop i gaudiu amb, per exemple, “Solitud”, “Drames rurals” ��{��� ��">�???�������*������������������� ����������que hi pugui haver sobre aquesta efemèride i, si més no per curiositat, respongueu-vos una pregunta: per què Caterina Albert signava “Víctor Català”?

I de la literatura al Termcat, que ha actualitzat el Voca-bulari de les xarxes socials, que conté actualment uns 140 termes relacionats, sobretot, amb el Facebook i el Twitter. ��$��� �����������������������������������$��������trobar com, per exemple, escolta activa, gif animat, indica-dor clau de rendiment, monitoratge i viral. I s’han incorporat al diccionari termes que tenen l’origen en altres productes del TERMCAT relacionats amb el mateix àmbit d'especiali-

tat, com ara compromís, dades massives, gestió de comuni-tats o instagramer, instagramera.

En un altre ordre de coses, us recordem que el període d’inscripció a la convocatòria anual per a l’obtenció de cer-���������� �� #���� ��@�+������ �=� �9����� ��������� ����������������������� �&��+���������������������������inclouen l’acabament d’un nivell (Bàsic, Elemental, Inter-���������������� ���������*� ��������� �������� �������������������������

Page 31: Viu Cornellà - edició febrer 2016

31

VI

U L'H

OSPI

TALE

TAl març viatjarem a una nova edi-ció de l’Spannabis 2016, la Fira del Cànnabis i les Tecnologies de referència. Parlarem amb un dels protagonistes de les properes cites de l’Auditori de Cornellà. Ens sor-prendrem amb una altra història singular d’un personatge rellevant

al Sabies que... i viurem una nova activitat del Museu Agbar. També visitarem un dels partici-pants de les activitats de l’AGT (As-sociació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat) i us explicarem tots els detalls del Març Gastronò-mic i del Tapes del Món.

Page 32: Viu Cornellà - edició febrer 2016

CORNELLÀ MILLORATREBALLEM EN EL soterrament de

la línea elèctrica d’alta tensió

al barri Fontsanta-Fatjó:

Guanyem en seguretat i

REGENEREM EL PAISATGE URBÀ.

Més informació: www.cornella.cat

MÉS SEGURETAT I EFICÀCIA

RESPECTEM EL MEDI AMBIENT