32
www.elginjoledicions.com NÚM. 97 · octubre '15 [email protected] 'ESTABLIMENTS PLANES', A L'APARTAT GASTRONÒMIC - EL REFUGI ANTIAERI DE LA CENTRAL CORNELLÀ - QUINTOTAPA POTA BLAVA - ENTREVISTA A JOAN MIQUEL OLIVER, EXLÍDER D'ANTÒNIA FONT Vine a celebrar el 10è Aniversari del PELL Una tarda al... cap de setmana de bon teatre amateur a l'Auditori de Cornellà

Viu Cornellà - edició octubre de 2015

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial: “L’escenari”. “És més fàcil fer-te amb el personatge amb el teu propi look”. Sobre el bon cap de setmana de teatre amateur a l’Auditori de Cornellà. “Establiments Planes: el producte al centre de l’obrador”. “Un llibre obert a la història” (sobre les Jornades Europees del Patrimoni a Museu Agbar). “Secreta i aclariments del QuintoTapa Pota Blava”. Joan Miquel Oliver: “El que intento és cerca allò que només puc escriure jo”. “L’aposta de Frederic Soler” al Sabies que... “Màgia, teatre i humor per a petits i grans”. “Represa” (col·laboració mensual del CNL de Cornellà).

Citation preview

Page 1: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

- -

www.elginjoledicions.com

NÚM. 97 · octubre '15 [email protected]

'ESTABLIMENTS PLANES', A L'APARTAT GASTRONÒMIC - EL REFUGI ANTIAERI DE LA CENTRAL CORNELLÀ

- QUINTOTAPA POTA BLAVA - ENTREVISTA A JOAN MIQUEL OLIVER, EXLÍDER D'ANTÒNIA FONT

Vine a celebrar el 10è Aniversari del PELL

Una tarda al... cap de setmana de bon teatre amateur a l'Auditori de Cornellà

Page 2: Viu Cornellà - edició octubre de 2015
Page 3: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

VIU CORNELLÀ

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 97, OCTUBRE DE 2015

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: TONI DELGADO

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

L'ESCENARI

Mai vaig participar en els pastorets ni he fet cap obra de teatre. Un cop, això sí, vaig pujar a l’escenari per a cantar una cançó en anglès amb

�������������������� �������������������������������el teatre era una extraescolar. De tant en tant algú picava a la porta de la classe per a convidar-nos-hi. “És molt divertit i fas amics”, asseguraven. Una tarda, al bar de la uni, un parell d’espontanis em van lliurar un guió d’una obra per si hi volia participar. Bé, era un curtmetratge. No hi havia grup de teatre.

Fins fa poc encara conservava aquell guió. Crec que vaig participar en el càsting, però no em van seleccio-nar. Sí que ho van fer companys de classe, tan agraïts que mai em van ensenyar el resultat. Desconec si vaig acceptar les seves propostes per ser un bon samarità o fer allò que, per timidesa, havia agraït que no fos obli-gatori.

Ara em sembla un escàndol que no ho sigui. Fer una obra de teatre fomenta valors com la cooperació, la disci-plina i la mirada àmplia. I també, no ens enganyem, mo-dela futurs espectadors i actors professionals i amateurs. Tinc enveja, molta enveja, quan comprovo la comunió entre els artífexs del cap de setmana de bon teatre ama-teur a l’Auditori de Cornellà, del 23 al 25 d’octubre. Tres obres (Paraules encadenades, Ningú no és perfecte i El nom). Hauríem necessitat una pàgina extra de Viu Cor-nellà per a incloure el llistat de persones que les fan pos-sible.

Parlant per a Viu L’Hospitalet amb Anna Sahun, que aterra al Teatre Joventut amb Idiota, aprenc com és d’im-portant l’estima i el respecte pel públic. També que les bones casualitats són gairebé sempre fruit de la insistèn-cia. I persistència, coratge i passió per l’art són trets que ��������������������������� � �� ������������ ����a qui entrevistem a Viu El Prat.

El Dia Mundial del Teatre va ser el 27 març, però hem cregut oportú que octubre fos el mes del teatre a les re-vistes Viu. A qui escriu aquestes línies li sembla una pro-esa que l’any passat, malgrat el maleït 21% d’IVA, pugés un 12’1% el nombre de companyies a l’Estat. Diu molt del !�������������� ����������� ��������"������������"�����alt nivell d’atur, amb obres professionals amb cada cop menys repartiment i espectadors, i un absolut compro-mís dels amateurs. D’un àmbit fonamental en la formació d’una persona.

Page 4: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

ÍNDEX

Teníem clar que el reportatge de por-tada havia de ser sobre el cap de set-mana de bon teatre amateur a l’Audi-tori de Cornellà, del 23 al 25 d’octu-bre. El que no podíem imaginar-nos és que en les tres obres hi participés tanta gent. “Unwhu Producciones és una productora que ens ha fet els vídeos per a l’obra i són espec-taculars! No oblidis, com a mínim, d’esmentar-los, si us plau”, em deia, per mail, el David Bernard, director de Paraules encadenades. “La Rosa Matencio és l’encarregada d’esti-lisme”, m’explicava el Manel Torquet (Ningú no és perfecte), abans de proporcionar-me una pàgina amb la ����������� ����� ������������� ��per correu electrònic encara és més ampli. Per mail també m’arriba el re-partiment d’El nom. “Sense aquest equip hauria estat impossible dirigir aquesta obra”, tanca l’Angèlica Quin-gles. Companys, esperem que enten-gueu que no hi podíeu cabre tots!

5.Una tarda al... CAP DE SETMANA DE BON TEATRE AMATEUR A L’AUDITORI DE CORNELLÀ

Page 5: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

5

VIU

COR

NELL

À

Text i fotos TONI DELGADO—Puc escoltar la conversa, oi? —apareix la Silvia Rivera, carac-teritzada de Marilyn Monroe, amb el cabell tenyit de ros i un vestit negre. S’asseu a terra. —Sí, és clar —li dic. —Oh... Que bona estàs! —li diu el seu company, el Fran Gil.

És bonic veure la relació que es pot establir sobre un es-cenari entre els actors. “En els assajos vas agafant aquesta ������������������� � continua, ja més seriós, el Fran, el Jer-ry de Ningú no és perfecte (25 d’octubre), l’adaptació de Con faldas y a lo loco del Manel Torquet. Paraules encadenades (23) i El nom (24) completen el cap de setmana de bon teatre amateur de l’Auditori de Cornellà.

El Fran Gil no coneixia ������ �ni el personatge del Jerry, que �������������������� �������������������� � ni Jack Lemmon, l’actor que l’interpreta:� �������������������� ��������� ������������������� ��

—Li has deixat alguna cosa de Jack Lemmon al teu Jerry, Fran? —T’has de fer teu el personatge, i jo li he donat la meva comici-tat, potser una mica més europea i folklòrica que la seva. Vas provant coses i si als companys els fa gràcia, pots arribar a plantejar-te incorporar-les. —Millors crítics que els companys no trobaràs... —Sí, són una mica cabrons... [Riem]. Ara que no em graves [ho faig amb el mòbil i la gravadora].

DE ROSSAL’oient, la Silvia Rivera, és qui parla ara. Ha devorat el mate-

rial sobre Marilyn Monroe que li ha passat el director, i no ha volgut utilitzar perruca per a interpretar el paper:����������������������"���������������"���������#��$���������������%������������&�%������������������'��������%������&�������������

És valenta, perquè entre cantar i fer playblack va optar per la seva veu.

�(�������������������"���������������"��������������#

El Javi, la Silvia i el Pablo.

una tarda al...

Page 6: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

�()�*+./$�0+1�23$�343$��5467�)43)2$. Les lectures i les pel·lícules li han permès conèixer i en-

tendre millor algú tan complex com Marilyn Monroe, “una ���� ��� ������������ �� ���� �����8��������� � Una avançada al seu temps �����������%������"�������"����� ������� ��També molt turmentada, en part pels traumes que va patir de joveneta: �����������������9�����)9�'����������������������������������:������;�����������������<����������"������=��������������%���������(��������> �

��������� ���� ������ ��������� ����������� ����������segur que ell està molt ben posicionat. �4� ���������� ���������������������������������"���>�?���@��0����'��������������������������%�������B��������1����&�����������<������C������%���������������������� ��explica el Manel Torquet, una locomotora parlant. Ningú no és perfecte és la seva adapta-ció de la pel·lícula de Billy Wilder, i suposa el seu debut en la direcció.

El Manel vol que la Silvia sigui la Marilyn personatge, “la �������������� ����� ������������� �� � la Marilyn persona, “la �����'�������%���������'����������� ��El grup s’estima el director, a qui li insisteixen perquè posi amb dos dels vestits de la Marilyn. Ell no s’ho pensa gaire: �F��������%������H������;��%���������$����������������������������������J�������������������� ���

5643*64�.$��K3K0K$HKQ$ El Jaume González no n’és una excepció. Fa del Joe, “un

C������'��� ���������������������%�� ��������������������-��� V� de la Josephine, és a dir, el Joe disfressat de dona ��� '��� ��� ��� ������ ���� ����� ��� ���<�� V i del Junior, el milionari que vol lligar-se la Sugar [Marilyn] “ex-����������������������&������'��������������'����������������������%� ��

El Pere Bachs podria exportar empenta. És el Poliakoff, ���������������������������������������%�����������"�����������������"������������������ ��Li encanta el teatre, que el manté tan viu com ser Pallasso de la Creu Roja i anar pels hospitals. Té 75 anys i no para mai: ����9����������F%���)��%��������������������%�������������������������������%������ ��� ����� �������� ������� ��� ��������� =�� �������� ��

La Rosa Maria Díaz és partícip d’una de les escenes�������%������� ����������������������������:������'���������-'��������������������������'������������������������������������(���������������������%���������������%�������������� ���= � intervé la Mame Martínez, un remolí d’energia i espontaneïtat,� ���"���B����� ���'��������4��������%��B��������������������������������;B����4����������������-������2��������������������"�����F>�?K������@��)��������������������� ��

—I quines són?—Memorables. Imprescindibles [Riem]. Dic podem portar la coc-telera? o la bossa d’aigua calenta per a portar el gel? L’altre dia m’ho sabia! [Més riallades]. Ho porto bé.

culturauna tarda al...

La Silvia i el Fran.

6

VI

U CO

RNEL

El Fran, després de l'assaig. (passa a la pàgina 8)

Page 7: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn

onanuit.com

Page 8: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda al...

8

VI

U CO

RNEL

—I l’altra frase? —Em sembla que és bona nit o alguna cosa semblant [riem]. En l’altra escena, la de la platja, no parlem. Només ho fan els protagonistes. �*4�*+.43H�43�HK30�W$)H$3H

Més diàleg té el Pablo Parrado, que fa de Botins Colom-bo. De gàngster: ������������������"�������������������-����������������������'����� ��"�������C������� ������%�������"�� ���=��B������������������������&��)B�� ��"9� �� intervé el Javier Serrano, el sequaç: �%�����������������C"��������"��'�����������������������������-������� ���

—I no deixar testimonis... —continua el Pablo. —Això sempre. A la mínima que el públic es passi de la ratlla, trauré la metralleta —adverteix el Javier. —O sigui, que per a alguns serà la seva última funció, no? —li pregunto al Pablo. —Home, la seva última funció i l’última respiració... No deixa-rem empremtes. Som professionals.

23�4)5$K�0.$2)H6+X7WK0�Tampoc són gaire bones les intencions del personatge que

interpreta el David Bernad al thriller Paraules encadenades. És un psicòpata que segresta una infermera, a qui tanca en un espai claustrofòbic: �������������������'����������&��������"����� ����

�$��"��� "������� ���� ���� ���'��� ��� ���� "��� ?��� ������������YZ������@����'��������������������������� ��adverteix el David. �[�����������������'��������������������-������� ���9�� '��� ���������� ������ ������� ������ �����������H���������������"�����������;��'�����%��������������� ��confessa l’Eli Alonso.

—Quan vas veure que podies assolir el paper, Eli?—És que encara no ho sé... [riem] —respon. El guió ja està après. El paper el vas assolint dia a dia, malgrat que hi ha trossets que no tinc. Potser ahir el vam assolir, no David? Què en penses?—Sí, va ser un assaig molt interessant —respon ell. �� ����� ������������� ��� ���������������������� ����� �������� ��de l’estrena en sortiran més —continua l’Eli. ����������������"������������#�� ��������� ���$��"������sigui complicat, però està calculat al mil·límetre pel Jordi Gal-ceran. La frase que surt a la primera escena, acaba tenint una connexió a la deu. —El text no et dóna gaire peu a la improvisació perquè tot està connectat —intervé l’Eli.

El David Bernad també dirigeix l’obra, molt especial des que la va veure al Teatre Romea fa 17 anys. Va quedar �������� �per la història i l’actuació de Jordi Boixaderas i l’Emma Vilara-sau. L’ha rellegit molts cops:���������- (passa a la pàgina 10)

La Mame, el Pere i la Rosa Maria.

El Manel i dos vestits de la Sugar.

Page 9: Viu Cornellà - edició octubre de 2015
Page 10: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

�����������������������������������Q������������������������ ��

�3+�1�$H64QK$�1$K A l’Angèlica Quingles, directora d’El nom, obra premiada al

9è Concurs de Teatre Amateur Ciutat de Cornellà, sempre li havia cridat l’atenció el món de la interpretació.��3������%����������%���� ��������������������%������������������&����-al de Manresa. I des de llavors no ha parat, en part, ��������������������������B�'����������������"��������������������������'������������0��������0���� ��

�$1+6��$1+6> Sent �������> �pel teatre, l’única activitat que li per-

met �������� del seu dia a dia. També l’ha ajudat a conèi-xer-se millor i a descobrir �������������%��������������������������'�������"���'����������4������������������������� ��

El nom és una obra valenta i molt humana, perquè tots, tard o d’hora, d’una cosa petita en fem 50.000 muntanyes. El Pere i la Isabel, els organitzadors del sopar, avancen als convidats *��+ ���/��������;��������� ����� ���������������<����� ������ ������� �=;�� �����>��� @����� �� ������������������esperant s’iniciarà un ���\�����'����������������������-�����������"�����(�����������������������������������������������������������'�������'������������-�� � Són personatges ���������� ��

DEBUT COM A DIRECTORA A més d’interpretar la Isabel, l’Angèlica Quingles debuta

com a directora. El seu suport ha estat un equip que coneixia molt bé: ���"���'����������������������������������F�����B�'������������������'�����.��5�����?*�����@�����F����������������B��������������������'����������%�������%������������������%��������������"��� ��

5645$6$3H�23�3+2�4)540H$0.4Al Laureà Palmer, el director de l’Auditori de Cornellà i de la

Cia Corenllà Teatre de L’Auditori, se li il·luminen els ulls. Somriu mentre observa com fan broma els actors del grup presents a l’entrevista amb Viu Cornellà just abans d’entrar en una sala per a preparar-se per a la sessió de fotos.��)����������������������������������J����������������������������F����������� ��Aquest cop el Laureà no hi ha intervingut, però ja està engres-cat en la tercera obra de la Cia Corenllà Teatre de L’Auditori, després de Cor enllà de Tàgerboll i ����������������� ��� “di-������?�����������_`��������"��@����;������������������������������������9�'����������������������������� �������&�� ��

Té ben marcat a l’agenda el cap de setmana del 23 al 25 d’octubre per a gaudir de Paraules encadenades i Ningú és perfecte, i també d’El nom: �%�9�� '��� ���� "��� ��-��������������k��0���������H������$������0���������0���������"�����������������'������������"��������������� � §

culturauna tarda al...

El David i l'Eli.

10

VI

U CO

RNEL

Escena d'El nom.

(ve de la pàgina 8)

Page 11: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

T’ESPEREM TAMBÉ AL

11/12/13Desembre

Fira Avícola

PATROCINA COL·LABORAORGANITZA PRODUEIX AMB EL SUPORT

(MERCAT PLAÇA BLANES) (MERCAT PLAÇA BLANES) (MERCAT PLAÇA BLANES)

agtbaix.cat .com/agtbaix @quintotapa

2,5€ tapa de la casa3,5€ tapa Pota blava

QUINTO+ TAPA

POTA BLAVA · EL PRATdel 8 d’octubre a l’1 de novembre

6a edició

Page 12: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

Text MARIANO MARTÍNEZ

La gastronomia és un element cultural d'alt voltatge. Ho sap molt bé en Xavi Planes, d'Esta-

bliments Planes. Sota els seus peus estan les arrels familiars que es fonen a la terra, però que també el deixen volar cercant noves maneres de viure la gastronomia. Amb poc més de 31 anys, fa quatre que porta les regnes d'un clàssic vinculat a l'alimentació de l'Hospitalet: “Sempre m'ha agradat aquest món. No m'ha suposat cap pes seguir la tradició fami-liar lligar al gla sec, llegum cuit i fruita seca que va arrencar al Mercat de Co-llblanc. I quan més et fiques en aquest món de l'alimentació, la gastronomia, més t'agrada”. Un del segells identitaris d'Establiments Planes és mantenir el bon producte i de qualitat com a fet primor-dial. Sempre ho han tingut clar i és la seva aposta. No es pot fer malbé un producte únic i excel·lent. Saber fer aquesta feina també significa saber gaudir-la, en Xavi ho té molt clar: la diferència està en el producte, sigui aquest més o menys car, i tractar-lo amb la màxima delicadesa.

Parlem molt d'arrel, però també de futur: “La meva aportació al llegat magnífic de la feina dels Planes ha estat donar més visualització i projecció a la feina que fem. Hem potenciat més el tema gastronòmic introduint el tema dels càterings per a tot tipus d'esdeve-niments, afegint elements de les noves tendències culinàries: el millor producte

de sempre mirant al futur”. En aquest sentit, ha introduït noves maneres d'ela-borar els seus productes de sempre, i nous productes d'altres cultures gastro-nòmiques que fusionen amb precisió de rellotger amb els productes d'aquí.

En aquesta línia de treball de donar projecció a Establiments Planes, han participat en iniciatives gastronòmi-ques com el QuintoTapa L'Hospita-let, FiraTapa Carxofa Prat o Tapes del Món organitzades per l'Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llo-bregat. Amb les accions gastronò-miques han redescobert el producte de temporada i la seva relació amb el món agrícola d'una manera més in-tensa. “Intentem treballar més a fons el tema del producte de temporada, que ens dóna un valor afegir i una qualitat gastronòmica important. S'ha d'aprofitar tot el potencial d'aquest tipus de producte, consumint-lo quan toca i està al seu punt més àl-gid de plenitud. Els sabors són més intensos”. El Xavi Planes agafa com a exemple la Carxofa Prat, que està a punt d'arrencar temporada: “des que participem en accions com el Quin-toTapa treballem més la Carxofa. La seva textura és molt diferent i té una qualitat que és difícil de trobar amb altres productes. És tendra i gustosa, però s'ha de saber treballar bé”. Ar-rels i evolució, respecte pel producte tenen un nom a l'Hospitalet, Establi-ments Planes. 1

2

VIU

COR

NELL

À

gastronomiagastronomia de proximitat

ESTABLIMENTS PLANES: EL PRODUCTE AL CENTRE DE L'OBRADOR

XAVI PLANESResponsable d'Establiments PlanesEmpresa de càtering dedicada a tot tipus d'esdeveniments (comunions, bodes, empreses, sopars privats, tasts gastronò-mics, vins….)C. Progrés, 9-11 | 667 086 720 www.establimentsplanes.com [email protected]

.com/establimentsplanes @canplanes @Establimentsplanes

Page 13: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 30.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

Page 14: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

14

V

IU C

ORNE

LLÀ

culturagastronomia

LA RECEPTA

4 TEXTURES DE CARXOFA PRAT

INGREDIENTS

PER 1 PERSONA

DESCRIPCIÓ

Melós de vedella i foie amb patata confitada amb oli de brasa, quatre textures de carxofa Prat, tres textures de ceba ten-dre Prat i cruixent de pa

Page 15: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

����� ����� �� ���� � �������� ��������

Page 16: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

16

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

Text TONI DELGADO

Una de les assignatures més difícils d’explicar és la histò-ria. Tots hem tingut profes-

sors que llegien el llibre de text sense esma i una veu a punt de consumir-se, com la d’aquell educador a la col·lecció Érase una vez el hombre: “en el Impe-rio Romano...” L’impacte de l’alumne contra el llibre era gairebé mortal. Els bons professionals captiven els estudi-ants amb un llenguatge viu, anècdotes, documentals, excursions i visites a mu-seus. Són llibres oberts com els guies del Museu Agbar de les Aigües, que un any més participa en les Jornades Euro-pees del Patrimoni (JEP 2015) els dies 10 i 11 d’octubre. Aquest any, dedica-des al patrimoni industrial.

“Com que la visita al refugi antiaeri de la Central Cornellà per la Nit dels Museus va tenir molt d’èxit, el tornem a obrir”, enceta l’Agnès Fort, responsa-ble d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les Aigües. Es va construir per a protegir treballadors i els seus familiars en cas de bombardejos i “poder garan-tir el subministrament d’aigua encara que la ciutat estigués sent atacada. L’empresa i els propis treballadors se sentien amb la responsabilitat d’estar al peu del canó”.

EL REFUGI ANTIAERIEl refugi antiaeri és “molt impactant,

xulo i especial. Té tres cavitats allarga-���� �� ���������� ����� ���� ����� ��pel principi”. Si una de les entrades quedava inutilitzada pels efectes de les bombes, es podia sortir per l’altra. Les Jornades Europees del Patrimoni són una iniciativa celebrada a escala inter-nacional amb el suport del Consell d’Eu-ropa.

“És una bona oportunitat per a des-cobrir nous detalls de la ciutat de Cor-nellà”, explica l’Agnès Fort. En aquesta ocasió, no només es faran visites co-mentades diumenge 11, sinó també

dissabte 10: “són jornades de portes obertes. A més a més, com tots els diumenges, engegarem la màquina de vapor”.

EL POU FIVES LILLENoves oportunitats per a descobrir o

redescobrir el Museu o el Pou Fives Lille, construït el 1905 per la companyia fran-cesa que li dóna el nom, famosa per les seves màquines de vapor i locomotores.

Té 5 metres de diàmetre i 34,35 metres de profunditat.

Per a fer la reserva de la visita, podeu trucar al 93 342 35 36, escriure a [email protected] o fer les gestions al Facebook del Museu (/MuseuAgbardelesAigues). A través dels hashtags #JornadesEuropeesPatri-moni i #JEP2015, es pot seguir per Twit-ter l’actualitat de les Jornades Europees del Patrimoni. §

Un llibre obert a la història

museu agbar

Page 17: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

17

VI

U CO

RNEL

Page 18: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

18

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

Text TONI DELGADOFotos VANESA MARTÍNEZ

Té un discurs generós i apassionat, i li agrada posar exemples de tot. Parlar amb l’Óscar Teruelo, presi-dent de l’Associació de Gastronomia i Turisme del

Baix Llobregat (AGT), és gairebé com escoltar la veu en off d’un documental i veure diferents plans. Hi conversem amb l’excusa del QuintoTapa, encetat el 8 d’octubre i que s’es-���������������Y�����%�"�����"�_`����������������������patrocinador, Moritz. L’Óscar Teruelo ens aclareix per què Estrella Damm ha deixat d’estar-hi vinculat.

�0������������������������������H����És un fenomen social, una aposta que va començar el 2010 i està lligada al producte, al Pota Blava, la Carxofa Prat i el Parc Agrari. Aquest és el vincle que diferencia el QuintoTapa de qualsevol altra ruta de la tapa. Fa cinc o sis anys no es parlava gaire del km 0, i ara tothom ho fa.

—Ha servit per a donar a conèixer i valorar més el producte. La resposta dels ciutadans i les institucions ha estat molt bona. Es tracta de treballar per a posar al mapa la ciutat, el producte i la història del territori.

�4�������H���������\�������'���������������������������������Totalment. Si ets del Prat et dius potablava per un producte, però si no l’has tastat... Moltes famílies del Prat el consumien al Nadal i d’altres no ho havien fet mai. El QuintoTapa ha estat una excusa per a tastar el Pota Blava en petites elaboracions i formats diferents. El Prat sempre ha estat una illa, no és com Cornellà o l’Hospitalet, dues poblacions que s’ajunten amb Barcelona. Ha vingut i continua venint molta gent de fora a participar al QuintoTapa, i el mateix pratenc coneix i reconeix més la seva ciutat. I crec que la valora més.

—Cada edició debuta algun restaurador. Ens ha ajudat moltíssim el fet que gent nova hi participi perquè ������������� ���������������������������������� ����������-ducte. Els assessorem perquè coneguin i cuinin bé el producte. <���������� YY�����������Z�������������Z �Z��������������� �entenem que el visitant del Prat és de proximitat: les visites al Delta, el passeig per la platja, les rutes en bicicleta... Hem acon-seguit entre tots desestacionalitzar el consum de Pota Blava. Fa sis anys el seu consum era gairebé exclusiu al desembre.

—El QuintoTapa és una ruta familiar en tots els sentits. En la guia d’aquesta edició heu inclòs les cares dels participants. Sense restauradors que s’estimin el producte el projecte se-

� �� ����� ���� \��� ������ ������ ��� �� ��� ����� ��� �������^�ser una excusa per a passar una bona estona amb els amics prenent cerveses i tapes normals que t’omplin l’estómac; o ser rutes gastronòmiques, com és el cas del QuintoTapa. Una iniciativa així fa que els restauradors vegin que han d’apostar fort per les tapes per a sorprendre els clients. Un esforç que els repercutirà positivament en el seu concepte gastronòmic.

—És un bon detall per a reconèixer la seva implicació. Des de l’AGT estem al·lucinats amb la implicació dels res-tauradors, que s’esforcen perquè els clients puguin tastar el Pota Blava en diferents sabors, textures... Tenim clar que cada cop han de tenir més protago-

Secrets i aclariments

del QuintoTapa Pota Blava

gastronomia

El Pota Blava. Foto: VANESA MARTÍNEZ.

(passa a la pàgina 20)

Page 19: Viu Cornellà - edició octubre de 2015
Page 20: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

nisme el producte i els restauradors. Per això hem inclòs les seves fotos a la guia i estem treballant de valent en el projecte 2.0. És molt bèstia el màrqueting que estem fent.

�����������������������������������H����5���W��%����Se n’han fet 15.000. Molta gent les té a casa i altres, també molts i sobretot els de fora de la ciutat, l’estan consultant a internet. Els concursos, com el de fotos a l’Instagram, ajuden a dinamitzar l’activitat i completen una experiència integral i transversal.

—Heu aconseguit que l’activitat es converteixi en una tradi-ció, i això no és gens fàcil. És una tradició molt esperada pels pratencs i cada cop per més gent d’altres ciutats. Uns i altres se’n senten molt partí-cips. El Prat s’ha fet un espai gastronòmic amb el QuintoTapa, el Març Gastronòmic o el Fira Tapa.

��������������������B��"�*���<����������`{{|��<}~�����������������������������������%plicar-los un projecte que anava lligat al producte, el Març Gastronòmic, que es va desenvolupar al març de 2010. En aquells moments no sabien com podien col·laborar perquè no disposaven d’un departament dirigit a la gastronomia i s’enfo-caven més cap a altres tipus d’esdeveniments, com festivals de música. Així va començar la relació entre l’AGT i Damm. Els vaig explicar també que volíem muntar unes jornades gas-tronòmiques amb el Pota Blava i la Carxofa Prat com a eixos. També es va fer un Tasta Tapes, que va suposar l’inici del QuintoTapa, una activitat que volíem vincular a una cervesa. En aquest cas la Inedit. Ens van donar suport amb una petita aportació econòmica. Hem mantingut una relació durant cinc anys. Ells han començat a muntar les seves pròpies rutes a altres ciutats.

—I...<��� ���� ������������������� �������������������� ������la propera temporada i ens van anunciar que deixaven de col-laborar amb nosaltres [“de manera unilateral, sense dret a rèplica”, s’explica en el comunicat publicat al web de l’AGT, www.agtbaix.cat]. Ja havíem lliurat el dossier de presentació als restauradors amb ells com a patrocinadors a la portada, amb el quinto de Damm.

�0�%�����"�����������B�Vaig marxar dient espero que no ens fem mal, però ells no han actuat de manera professional programant una ruta gastronò-mica que coincideix alguns dies amb la nostra. És una agressió important, perquè ells sabien perfectament quan seria el Quin-��~��������������������������������������������������������sinó que ens centrem en ser el màxim de professionals i fer les coses bé. No ens preocupa tant l’amenaça cap al Quinto-Tapa, un projecte ben treballat i arrelat en la societat, sinó que Damm ens posi la traveta.

—Però...Que cadascú treballi el seu projecte i ja veurem qui té més èxit. Esperem, això sí, que els seus mals moviments no afectin el concepte gastronòmic del QuintoTapa, amb uns objectius ����� ������ ��������������������������������������� �� �� ����i hem trobat un altre patrocinador, Moritz, que ens deixa tre-ballar més i ens permetrà oferir a la ciutat projectes més po-tents i més gastronòmics. I sempre amb productes del nostre territori.

—Ens expliques alguna anècdota que hagin viscut en pri-mera persona o t’hagin explicat del QuintoTapa Pota Bla-%����El Centro Extremeño Ruta de la Plata estava o semblava tan-cat als seus socis. Va entrar en el QuintoTapa Pota Blava de 2013 inclús de manera tímida. I mira, amb gran personalitat i una aposta clara pel producte i l’elaboració, l’any passat van vendre gairebé 5.000 tapes en tres setmanes. Imagina’t les cues que s’hi van fer, però no van tenir cap queixa de clients de qualsevol edat.

—Un èxit de l’elaboració de la tapa i del tracte personal.<���������������� ���������� ������������ � ��������������no els falta mai el somriure. L’any 2013 tenien a l’àvia aju-dant: pelava patates en una cantonada. Em va semblar una imatge súper bonica de com tota una família lluita per un projecte i no cau en el recurs fàcil de comprar patates con-gelades. §

culturagastronomia

20

VI

U CO

RNEL

(ve de la pàgina 18)

Page 21: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

ABONAMENT TRES ESPECTACLES: 25 E ENTRADA ANTICIPADA PER A UN SOL ESPECTACLE: 12 EA TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE PER A UN SOL ESPECTACLE: 19 E GRUPS (MÍNIM 10 PERSONES) PER A UN SOL ESPECTACLE: 10 E

CAP DE SETMANA DE BON TEATRE AMATEUR‘Paraules encadenades’, de la Cia ‘Corenllà Teatre de L’Auditori’ obre el cap de setmana amb la col·laboració d’Unwhu Producciones.

Dissabte és el torn d’‘El nom’, dirigida per Angèlica Quingles i guanyadora del novè concurs de Teatre Amateur Ciutat de Cornellà.

Tanca el cicle ‘Ningú no és perfecte’, basada en la pel·lícula de Billy Wilder, de la mà de ‘Corenllà Teatre de L’Auditori’.

CICLE AIRADA MUSICAL8 de novembre a les 19.00 h

SimfonovaSota la direcció del periodista i comunicador Marcel Gorgori. Òpera i música simfònica d’alta qualitat, integrant procediments comunicatius innovadors. El concert ‘Només per a uns quants?’ demostra que l’òpera no és només per a un tipus de públic determinat.

ENTRADA ANTICIPADA: 20 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 27 E GRUPS (MÍNIM 10 PERSONES): 18 E

a L’Auditori de Cornellà

25 d’octubre a les 19.00 h

Ningú no és perfecte

23 d’octubre a les 21.30 h

Paraules encadenades24 d’octubre a les 21.30 h

El nom

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h On-line: www.auditoricornella.com

Copa de vi i xerrada amb els components de Simfonova a la fi de l’acte

A L ’ A U D I T O R I D E

C O R N E L L À D E L L O B R E G A T

Page 22: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

22

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

Text VERN BUENO /AMICFotos MARC GUANYABENS /AMIC

Joan Miquel Oliver (Sòller, Mallorca, 1974) va ser el guitarrista, compositor i líder d’Antònia Font, un dels grups més importants que ha donat el pop cantat en

català en els darrers 15 anys. La banda mallorquina es va se-������ �� ������ ��� _ZY�� �� ���� ��� ���%��� +��%��� ��� ����� ����camins. Malgrat que ja havia signat un parell de discos propis (���������� ��������_ZZ�V����� ��������������_ZYY��ha estat amb ������, editat enguany, que la carrera d’Oliver ������������������&�����F����B��$'�����_ZY����"�������"��-cat el seu segon llibre, ���� ���������������� ���(L’Altra Editorial), que el consolida en la seva faceta com a escriptor. Però en Oliver, les fronteres entre música i literatura no exis-teixen. “Per mi són la mateixa feina”, resol Joan Miquel Oliver, que el 15 de novembre actua al Teatre Joventut, en el marc ����X����%���$��<"�����_ZY��

—El teu nou disc en solitari, ������, l’has enregistrat en solitari, només amb l’ajuda de Quimi Portet com a produc-tor. Com ha estat l’experiència?L’he gravat tot solet però no pas perquè ho hagi decidit prèvi-ament, sinó perquè ha sortit així. Vaig començar a fer maque-tes, a gravar pistes, a provar arranjaments, a anar provant què m’agradava i què no... En altres ocasions potser trucava a un músic amic per enregistrar unes bateries, però aquest cop ja ho vaig anar fent jo. No van ser intencionat, però com que el resultat m’agradava ho vaig anar fent així.

—Suposo que ha estat un procés molt diferent a la manera com treballàveu amb Antònia Font.Hi havia alguns temes que els gravàvem una mica com a Pega-sus, tot i que en Jaume Manresa (teclista del grup, que l’acom-panya en la gira actual) feia molta feina amb mi a l'estudi. Així

van sortir temes com Wa Yeah o Batiscafo Katiuscas. A vega-des, però, tan sols portava una esbós de veu i guitarra a l'es-tudi que tothom se’n duia a casa per tornar a l'endemà amb tot d'idees i coses. Eren temes més de banda, com Bamboo.

—El teu rol en directe avui també és molt diferent: de líder una mica a l’ombra com a guitarrista d'Antònia Font a que tots els focus se centrin en tu. Ser el cantant és una situació delicada i un poc compromesa. Quan només toques la guitarra pot ser que faltin cinc minuts pel concert i encara ni en siguis conscient. Quan et toca can-tar és una història molt diferent. I també passa que quan

Joan Miquel Oliver: “El allò que només p

cultura

Joan Miquel Oliver. Foto: MARC GUANYABENS / AMIC.

Page 23: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

El que intento és cercar s puc escriure jo”

sumes molts concerts comences a automatitzar les cançons. Això és dolent, perquè vols que cada concert sembli que sigui la primera vegada que cantes aquell tema, malgrat que això sigui impossible. Tot plegat ho estic descobrint ara, i és una experiència molt bona, radicalment diferent a quant només tocava la guitarra a l’escenari.

—������ és el teu tercer disc en solitari, però expliques que en realitat es podria considerar el primer. Per què?La meva carrera en solitari ha estat una mica atropellada. Havia fet discos sol molt de tant en tant (del darrer ja en fa set anys). Eren àlbums més experimentals, fets per entreteniment, per provar a veure què passava, perquè potser tenia ganes de can-tar i explicar coses amb la meva veu, però no m’hi jugava res, era com una carrera paral·lela a la principal amb Antònia Font. Avui el meu projecte principal és en solitari, i per tant es pot dir que Pegasus és una espècie de primer disc en molts sentits.

—En què es nota això respecte als teus dos discos anteriors?Enregistrant-lo m’he sentit una mica més responsable, per-què ara ja no tinc res més que a mi mateix. Per això els temes estan més treballats, més ben acabadets. He provat més coses, més opcions abans de decidir què necessitava cada cançó. En els altres discos era diferent. Gravava����� �� ���càmera lenta amb tres pistes, em semblava que quedava bé i au, endavant. Això ara ja no és així.

—������ és un disc que sona molt mallorquí, empeltat de mediterraneïtat. Fins a quin punt ho has pretès així?Jo no puc evitar ser mallorquí, haver nascut on he nascut, i això s'ha de notar en el disc. Però d'aquí a dir que Pegasus "������ ����������������������� ����������������"���������� ��punt és important. El que compta, per mi, és la visió que hi ha darrere d'aquestes coses. Sóc de Mallorca però si hagués

nascut a una altra banda parlaria d'aquesta altra banda. Res �"�������������������� ��������=��������������������������El que m'interessa són les coses que tinc al costat, però bà-sicament pel fet de tenir-les a la vora, no perquè pensi que tinguin res d'especial.

—La teva manera d'escriure les lletres de les cançons ha canviat gaire des dels inicis de la teva trajectòria, o sempre ha estat molt similar?A vegades penso que estic fent el mateix que sempre, que ��������� ����;�������������� ����������������������� ����cançons és difícil, perquè hi ha milions de temes sonant al món i tothom sembla que ja ha parlat de tot, de totes les ma-neres possibles. El que procuro és cercar allò que només puc escriure jo, genuïnament. Per això acabo fent cançons sobre productes de neteja. Segur que algú ja n’havia escrita alguna abans que jo sobre aquest tema, però mira, jo he fet la meva i n'estic súper satisfet! 2

3

VIU

CORN

ELLÀ

cultura

Portada del disc.

Page 24: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

—Ser únic avui en dia és ben difícil, per tant.No, no ho crec pas. Penso que tots som únics i diferents, però el que has d’intentar és despullar-te de tot el que se’t suposa i enfocar la realitat des del teu punt de vista. Els dos éssers humans més semblants acaben sent radicalment diferents en el seu interior i en el seu pensament. Quan creixem comencem ������������������ ������������� ���������� ������ ����%����perquè veus les coses de la mateixa manera que la gent que viu amb tu. Però si fas l'esforç de tornar-les a mirar, llavors ja no "��� ����< ������;��"���������������������������� �������������la feina d’un escriptor, que és intentar reescriure la realitat més enllà del que hem après des de petits. Ets diferent en la mesura que aconsegueixes el món tal i com tu el veus.

—Tu també ets escriptor, de fet has publicat ���� ������-����� ����� ���poc després de treure el nou disc. Quin vincle existeix entre aquesta faceta i la de músic?��������������=� �������=� ��� �� �����#�������������������meva vida. Tots els treballs acaben sent una mica autobiogrà-������� ���� ���� �������� ��=�����;�� �����������������������tant hi ha moltes coincidències. Crec que està bé que qualsevol ��� ������� �� �����"���������� ����<����������������� ����� ����Un disc o un llibre són una mena de resum, o de reportatge, del que un artista ha viscut i li ha passat pel cap durant un període acotat de temps.

—Fem aquesta entrevista abans del teu concert al Festival �������, de Caldes d'Estrac, a on coincideixes amb altres músics que també han publicat llibres, com David Carabén o Maria Rodés. Per què creus que es produeix aquest fenomen?Penso que quan fas cançons el que estàs fent és literatura. És comprensible i normal que els músics que escrivim cançons també acabem escrivint llibres. Per mi és la mateixa feina.

—Tots trobem a faltar Antònia Font. I tu?Amb Antònia Font vam fer coses molt guapes. Enyoro una mica

aquella època, aquells companys, aquelles vivències, aquells bolarros amb tant de públic. Però també penso que va ser cosa d'un moment de la vida, i que ara estic molt a gust. Cantant amb un equip de tres músics tot és molt més senzill. No penso tant, puc improvisar, em comunico molt més amb el públic... Antònia Font va ser molt gran, però era una feina menys compromesa, cada concert no el podia viure com el visc ara. Que també m'em-prenya, perquè a vegades no tens el cos per cantar i ho has de fer igualment. És el que té ser cantant, que tothom et mira sempre. Però el dia que et trobes bé és de puta mare, llavors és la situació perfecta perquè tot funciona, et deixes dur per les sensacions, pel que et digui el públic, i fas que el concert vagi cap a on tu vols que vagi, sense cap pressió ni idea establerta. Ets una mica com un director d’orquestra.

—Aquesta llibertat per fer el que vulguis és el premi més important que t'has guanyat donant el salt a la carrera en solitari?Jo com a públic quan vaig a veure un músic vull que aquest sigui sincer, que em doni el que ell pensa que m'ha de donar, no el que se suposa que el públic vol. Tinc les meves idees, estic con-vençut d’elles i per tant faig el meu bolo. I això és el que vol la gent que t'ha vingut a veure, que tu siguis tu. §Res més lluny de ���������� ��������=���������������������������������� ������-sa són les coses que tinc al costat, però bàsicament pel fet de tenir-les a la vora, no perquè pensi que tinguin res d'especial.§

culturacultura

24

VI

U CO

RNEL

L’exlíder d’Antònia Font. Foto: MARC GUANYABENS / AMIC.

Page 25: Viu Cornellà - edició octubre de 2015
Page 26: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

26

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que...

L’aposta de Frederic Soler

sabies que...

Text TONI DELGADO

Podria haver estat un bon rellotger o gairebé qualsevol cosa que s’hagués proposat. Frederic Soler (Barcelo-na, 1839-1895) era un geni a contracorrent i autodi-

dacte, però, sobretot, un supervivent.

Amb tres anys la mare mor durant el part de la germana, i dos després el pare es casa amb una dona que ignorava el petit Frederic, sempre inquiet i brillant.

������ ��������������� ������������� ��������������=���=��� -ons amb els amics a la fusteria del pare. Passis que se suspe-nen després d’una frase de L’estudiant màgic: “que surti l’àni-ma del Senyor Libori!” Tot un escàndol en una família encara més trencada, poc després, per la mort del pare.

Té nou anys i l’adopta l’oncle Carles Hubert, propietari d’una rellotgeria al carrer Escudillers. Amb 14 anys, i després de veure’s obligat a deixar l’escola, entrarà d’aprenent en una re-llotgeria. Ocupació que compaginarà amb el teatre, que ja era la seva gran passió. Ja feia dos anys que era membre d’una companyia d’afeccionats que actuava a domicilis particulars i petits teatres.

Bernat De les Cases, propietari dels jardins i teatre Tívoli, serà el seu mecenes (i futur sogre). Li va oferir casa seva com a escenari d’obres com Por una cinta carmesí. El primer gran èxit de Frederic Soler serà Don Jaume, paròdia de Don Jaime el Conquistador, creació d’un amic seu.

L’11 d’abril de 1864 s’emportarà una de les sorpreses més grans de la seva carrera. Estrenarà al Teatre Odeon el drama Juan Fillaver, un fracàs majúscul. Tot el contrari que la petita ���������Z�� �����=��� ����������������=������L’Esquella de la Torratxa, paròdia d’un altre drama, La campana de la Almudai-na, d’Antoni Palou.

La primera escena era així: “Sala d’una casa de pagés en Collbató. Portas laterals y al fondo. A la esquerra, sempre del � ��������������� ������������������� ������������������������ ������� ��� � ����� ��� ���� ��� �������� �� ��� ���� ������������ ������� �� ������ ��!����������������������� ����damunt de la que hi ha un cistell de patatas. En lo fondo, un armari practicable, dins d’hont hi haurà quant s’indiqui. Panot-xas y tomaquets penjant del sostre, y, al costat de la escala, hi ���"�������#����$���$������������������������%���� ���������necessari, y, en un recó, eynas de pagés, escombras, un estra-nyinador y uns espolsadors”.

Al maig la Llibreria Espanyola publicarà una col·lecció sota el títol de Singlots poètics i amb L’Esquella de la Torratxa i cinc obres més de Frederic Soler. Totes signades amb el pseudònim Serafí Pitarra i amb “el català del que ara es parla”, el del car-rer. Es considera l’iniciador del teatre català modern.

��� ��� ������ �������� < ���� ��� �� �� �� ��������� ��� ���� ��1864, estrenarà tres paròdies: Ous del dia!, La vaquera de la piga rossa, i La botifarra de la llibertat. El públic aposta per les obres en català i els teatres ho tindran molt en compte: l’Odeon crearà Secció de la Gata, que estrenarà una vintena d’obres de Frederic Soler, i el Romea, la Secció Catalana. Dues companyi-es, doncs, per a representar obres en llengua catalana.

El 1866 Frederic Soler estrenarà el drama Les joies de la Roser, un dels darrers èxits per a un autor que va tocar molts gèneres, com la comèdia urbana i de costums domèstics (La bala de vidre o Els egoistes), la sàtira (L’últim rei de Magnòlia o El moro Benani) o el drama jurídic (La dida o Senyora i ma-jora). En la seva última etapa la crítica serà especialment dura amb Frederic Soler, que anirà fent diferents provatures i canvis d’estil sense gaire fortuna. La Vanguardia el convidarà a conti-nuar amb el “género para el que Dios le ha llamado” després d’El dring de l’or. No li faltaran polemistes que l’enfrontaran �������������������������� �����������;�������}� ���;�� �l’acusen, per exemple, d’haver plagiat Rei i monjo a El monjo negre. §

Page 27: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

gastronomia cultura

Neix una nova iniciativa a L’Hospitalet. El Centre Ca-�� ����� �;�������� ������������������������ �����al maig de 2016, un conjunt d’espectacles de mà-

gia i teatre pels més petits de la casa.Aquests espectacles van destinats a nens i nenes d’entre

4 i 14 anys, sense oblidar-nos dels pares que gaudiran igual o més que ells. Tardes de dissabte d’entreteniment a càrrec de companyies de teatre de qualitat i mags professionals.

Blancaneus i els 7 Nans, La Rateta que Escombrava l’Es-caleta, El Llibre de la Selva o La Caputxeta i el Llop són al-guns dels títols que es podran veure. D’altra banda, Mini Mà-gia comptarà amb mags de l’alçada del gran Joaquín Matas, Isaac Jurado i molts més.

Les actuacions seran els dissabtes a les 18h., i el preu de l’entrada serà de 9€. Les entrades es podran adquirir a tra-vés Codetickets o a les taquilles del Centre Catòlic el mateix dia de la funció.

Màgia, teatre i humor per a petits i grans

Page 28: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Ventada amb molta gràcia i Salero. Bicicletes a la basca / 2. Em passo tota la nit amb els peus al capçal. Tot de cotxes i tancs com si anessin a alliberar Sant Boi / 3. Segona divisió dels estudis. Cavitat orgànica, que per als de Tor-tosa és el cul. Article típic de la melsa #�$��&������ ����� ����� ������ús. Campi tan malament com es me-reix un bastaix / 5. Com a defecte és �!� �������������*�� ������!�������+�*xugada com tota bona ferida / 6. Un �;�� ��������<������������ �����!���"�����<��� ���������������������=�����;�� �������#�>��?��"� ���� �����*������K�"����Q���� ����!����W����X����*pa de pol·len en un jardí del Líban #�Y��&������������Z��������=������*��sense esperar les muses / 9. Afegits i comptabilitzats. Ocupants del coet / 10. Sou del gust dels antiquats. Sense ell els desplaçaments en cotxe ���������� ���Q" ���"���� ���*��K��������������#�[[������������������\��� �����������������]��"��dels enzes / 12. De la manera que ��� ��� ���� �"���� ^��� "���!���Aliatge de ferro i níquel de consistèn-cia força invariable / 13. Quissos en una llar prop de Lleida. Sense ell el tresorer no podria obrir la caixa dels quartos.

VERTICALS: 1. És a la màquina gofradora com a la formadora el formatge. Tot de papers obligats �� ��!����� #� `�� k������ �������������;������� ^��� ������� "��� ��+"�����+����� ��� �� ���������#�w��?������dos cops. És ella, que no ens deixa deixar el cafè. Pren quan no té re / 4. Bolet que ja es cruspien les legi-�� ��������;����&��^�������"�{�em menjaven, encara que els fessin plorar / 5. El mite dels pidolaires. Ai-xopluc només per a membres de la Z���Q�����#�|��?����� ���"}���+��!�*~������������������������<����"�al tresillo. Primers dies de vacacions / 7. Quina cua més enroscada! Al poble la tracten de grassa, però a la catedral li agraeixen la llum. Ara ������ ������� #�Y��X��������^�����"�que és antic, dol menys. Màgia ne-���� �� �����������������;����#�9. Ocupen les posicions del centre del camp. Observació, estudi i des-cripció. Enganxades a la conversa / 10. El director compta explotar-la �� ���"������ ^��� ��� ����� ��������� X�� ��� ��� �"� ��^����� ������� ^���sigui amb motiu / 11. El més ràpid ��������������*�������"�^����� �����"��������]�����^������#�[`���*"�������^���������������������pogut esdevenir igualadina. El més inconcret de la cafeteria.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

Page 29: Viu Cornellà - edició octubre de 2015
Page 30: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

30

VI

U CO

RN

ELLÀ

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7

08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 07 86

a.e. [email protected]://www.cpnl.cat/cornella

cnl

Represa

Acabàvem l’última col·laboració dient que “a l’inici d’aquest curs 2015-2016 us proposem que, a par-� ������������� ������������������������������� �

�"����;������ ���� ������� ���� ������ �� �����������-na”, i quasi 250 persones s’han inscrit, durant el mes de ������������������������������� �Y�������>$\����>����;����\��������

������������������������������ � � ����������Z�������������diverses activitats obertes a tothom: del 13 al 27 d’octubre, a ��� � ����������������� *���@�� ����� � �� �>���;�� ������������������`�������������������� ���� � ����������������%����� ���$���������� ������$����>���;������;��������>�������������������������������������������� ������$����>���;��Un cel de plom����������������������<���$����>���;����������Z����������� ��� ��������� ������������������������������������ ����Y �� ��������`������������������������� ��\�-�������� ����� � ����{���������+������ ������� �� ������������������������������;�� �����=���������������������>������\��������;� ����������/��;����������������� ��� � ������>������

En un altre àmbit, a banda de la presentació de la versió `������>����� �Y����������=�����;�������� ������ ��������X (amb diverses millores entre les quals la compatibilitat amb � �������{@��}�����Z�� ����������������������������������� � ����� ���� ���� �� ������������ ��� ������� ��� }����� �� ����<������������=��� ��� �������������"����;�� ���� ��������-��;�� ������� ��� ����� �� �� ������� �� �� ��� ���� �� ����� ������������=;� � ���������"����� ������������� ������������ �Y��������������� ���������������������������������������� ���� �=����� �� ��� ������� �������������������������������������������������� ����������� ��� ����������"�������� �� �������������������

�� ������ ������� ��� ���� ������� ������ ������� ���� �� ������ ������ �� �������� ��� ����� ���� � ���� � �� ��� � ������������ ������� =������� ���� ������ ���������������� ���Z��������������������/������������� ��=��������� ���������� �� ����ordinadors a les persones amb discapacitat visual o amb pro-������������ ����

�������>$\���������������"������� � �������������� �����l’ús del català i, en aquest sentit, volem recordar la campanya

�>���;� ����������������;����� ����¡ �Z����������� ��¢���-ons perquè l’empresa parli (també) català: atenció als clients, ������� ������������ ������� ������� ������������������������\���}�\��"�������� ��������������������������������������disposen d’un test per saber si estan al dia en la disponibilitat �������;��������� ���� � ���������� ��������Z�� ������������� �������� ����������� �� ���������� ������ �Y�� ���������-��� ��� �����������������������������=������������������ ������ ������������������� �=�������%������

>������������ ���� ��������������� ����������� ������� ����������������������������"�����=� ����£

Page 31: Viu Cornellà - edició octubre de 2015

31

VI

U L'H

OSPI

TALE

TNovembre serà un mes ple d’histò-ries a Viu Cornellà. Parlarem amb Chambao, que el 28 de novembre aterrarà a l’Auditori de Cornellà amb el seu àlbum aniversari, 10 Años Around The World. Deu anys també fa el Parc Esportiu. El visita-rem. També realitzarem un article

sobre la Mostra de Còmics a Cor-nellà. No hi faltaran les habituals secci-ons de l’Associació de Gastronomia i Turisme, que ens presenta un dels seus restaurants col·laboradors, i el Sabies que... Ni una nova activitat del Museu Agbar de les Aigües.

Page 32: Viu Cornellà - edició octubre de 2015