32
www.elginjoledicions.com NÚM. 104 · maig '16 [email protected] MATI E HIJOS, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - ENTREVISTA A MALENA ALTERIO, A L'AUDITORI DE CORNELLÀ AMB 'ATCHUÚSS!!!' - LA NITS DELS MUSEUS - ARTICLES DELS POLÍTICS Una tarda amb... Jan Riera, d'Els Catarres, que actuen al Corpus de Cornellà CONEIX ELS AVANTATGES DE LA BICI ELÈCTRICA

Viu Cornellà - maig 2016

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial: “El llop del Corpus”. Jan Riera, d’Els Catarres: “Hem escrit moltes cançons alegres en moments tristos”. “El fantàstic humor de Pere Calders” al Sabies que... “Mati e hijos: bona gastronomia, també als mercats municipals”. Malena Alterio: “La meva inseguretat en la vida i la professió fa que no em conformi”. “‘Origen’, l’estrena a la Nit dels Museus”. “Seguimos en la defensa de la dignidad social”, d’Oscar García (PSC). “Per un Corpus lliure de masclisme, racisme i homofòbia!”, de María José Ruiz (Cornellà en Comú-Crida per Cornellà). Trabajamos para avanzar”, d’Anna Martínez (Ciutadans). “Un any en perspectiva”, de Raquel Albiol (ERC). “Un nou camí de sortida de la crisi”, d’Arnau Funes (ICV-EUiA-l’Esquerra Plural). “El 26-J tenemos una segunda oportunidad”, de Daniel Serrano (PPC). “Entre el drac i la falç al puny” (col·laboració mensual del CNL).

Citation preview

Page 1: Viu Cornellà - maig 2016

- - www.elginjoledicions.com

núm. 104 · maig '16 [email protected]

mati e hijos, en l'apartat gastronòmic - entrevista a malena alterio, a l'auditori de cornellà amb 'atchuúss!!!' - la nits dels museus - articles dels polítics

Una tarda amb... Jan Riera, d'Els Catarres, que actuen al Corpus de Cornellà

ConEix Els avantatgEs dE la biCi ElèCtRiCa

Page 2: Viu Cornellà - maig 2016
Page 3: Viu Cornellà - maig 2016

VIU CORNELLÀ

Revista gratuïta de societat

i cultura

NÚMERO 104,

MAIG DE 2016

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA:

CEDIDA

DIRECTOR DE

CONTINGUTS:

TONI DELGADO

PUBLICITAT:

IVAN PUIG

IMPRESSIÓ:

IMPRINTSA

Dipòsit Legal.

B-55194-2006

EDITA:

EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901

L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coin-

cideix necessàriament amb l'opinió

dels seus col·laboradors.

EDITORIAL EL LLOP DEL CORPUS

“Pare, i si es diuen Tam Tam Llops, per què no són llops? No ho entenc...”, li va preguntar, rascant-se el cap, l’Imanol, de sis anys, al seu pare, l’Eduardo. “Perquè

aquest és un grup de percussió de Cornellà. Si vols, t’expli-co una història sobre un llop real”. “Sí! Sí!”

El pare va ser una mica dolent. No va voler començar el relat fins que els Tam Tam Llops i la resta d’entitats de Cornellà i lo-calitats veïnes no van marxar de la Plaça de l’Església: Drac de l’Enforcat de l’Agrupació Sardanista de Cornellà, Trabucaires de Cornellà, Xaranga Sarau, Castellers de Cornellà, Tam Tam Llops... Era el toc d’inici de la cercavila i l’exhibició de cultura popular del Corpus 2015.

“Encara no? Encara no?”, insistia el petit. “Quan s’acabi la festa popular, t’ho explico”, li contestava al pare: “gaudeix del Corpus, que encara és més bonic del que m’havien ex-plicat”.

El seu relat prometia i no va decebre: tenia tres actors, el Toni-no, un llop i una motocicleta. Al tiet li encantava anar a berenar al bosc conduint una motocicleta de museu que feia un soroll sem-blant a una motoserra. “Rum! Rum! Ruuuuuuuuummmmm!”

El bosc, però, era ple de llops que es menjaven els visitants més innocents. Moltes tardes al tiet Tonino no li calia obrir la cistella amb el berenar perquè s’empassava els llops, als qui solia desco-brir en ple atac i noquejava.

“I tot això fa el tiet? Ostres, jo pensava que no estava tan en forma. Quan ve a casa gairebé no es mou. Del sofà a la cadira, i de la cadira a la nevera! Bé, si explica alguna his-tòria de les seves sí que es mou una mica”, resolia, impactat, l’Imanol. Eren els seus primers minuts del Corpus de Cornellà. Feia uns dies que pare i fill s’havien traslladat a Cornellà perquè a l’Eduardo li havien ofert una bona feina i també perquè hi tenen família. La mare és investigadora i viatja molt.

—Pare, doncs, l’any que ve vull ser el llop de Cornellà. Que podré venir disfressat de llop? Sis-plau! —Encara queda molt de temps. Ja ho parlarem amb ta mare. I amb el tiet... —No! Amb el tiet no! Se’m menjarà!

Page 4: Viu Cornellà - maig 2016

ÍNDEX

—Durant dos o tres anys no vau tenir temps de com-pondre cançons i per preparar Bing bang us vau aga-far vacances. Us vau arribar a aclaparar una mica? —li pregunto a Jan Riera, d’Els Catarres, que actuaran al Corpus de Cornellà diumenge 29 de maig. —Aclaparar no, perquè és una feina que ens fascina a tots. El que ens fa més ràbia és que només ens ado-nem de tot el que hem fet quan acabem la gira. Amb Postals vam omplir dos cops l’Apolo i no en vaig ser conscient fins que no estava de vacances. A vegades estàs més concentrat en el futur que no en el que es-tàs vivint. Per això, a partir d’ara, quan hàgim de gravar un disc, ens agafarem vacances per a desconnectar i començar de zero.

5.Una tarda amb... jan riera, d'eLS CaTarreS, que aCTuen aL COrPuS de COrneLLÀ

“Fa una estona venia en un taxi de... Ja no sé on sóc... Sóc a Madrid i venia de Ponferrada... No, de Palència... I el taxista se sorprenia que no estigu-és a la sèrie però si jo et vaig veure l’altre dia?”, explica Malena Alterio. El 2007 va deixar La que se avecina, l’adaptació d’Aquí no hay quien viva. Les reposicions alimenten aquesta confusió. L’ac-triu argentina actuarà el 29 de maig a l’Auditori de Cornellà amb Atchuússs!!!, una finestra als contes d’Anton Txèkhov en què interpreta diferents per-sonatges. Malena Alterio té els peus a terra i una

16.Cultura MaLena aLTeriO, a L’audiTOri de COrneLLÀ aMB ATCHUÚSSS!!!

A L ’ A U D I T O R I D E C O R N E L L À D E L L O B R E G A T

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02 (dilluns a divendres, de 9 a 14 h) • A la recepció de L’Auditori: Albert Einstein, 51 (dilluns a divendres, de 9 a 14 h) • On-line: www.auditoricornella.com

ENTRADA ANTICIPADA: 10 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 12 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 8 €

20 de maig a les 21.00 h, a la Sala2.cat

Be God IsTeatre mut! Circ! Música!

29 de maig a les 19.00 h

Atchúuss! Amb Fernando Tejero

ENTRADA ANTICIPADA: 18 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 25 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 16 €

PUBLI_AUDITORI_0416_VIU_190x65.indd 1 19/4/16 11:29:48

Page 5: Viu Cornellà - maig 2016

5

VIU

COR

NELL

À

Els Catarres.

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

Semblava un joc de nens. “Te-níem 10 anys i no sé si a una cosa tan horrible se li pot dir

grup. De fet, encara no tenim clar si ens dèiem Black cats, com defensa l’Èric, o Black cats trompets, com crec jo”. Jan Riera recorda la seva primera experiència musical amb Èric Vergés, amb qui ara, juntament amb Roser Cru-ells, conforma Els Catarres. Actuaran al Corpus de Cornellà el 29 de maig. —Sobre què cantàveu en aquell grup? Només sabíem fer l’acord de mi menor i anàvem cantant una estrofa cada un. A l’Èric el conec des de primer d’EGB i sempre hem tocat junts en diferents projectes. Ens entenem a la primera. Cap dels dos ha estudiat música, però creem una simbiosi molt bèstia a l’hora de compondre. Ens coneixem moltíssim. És molt bonic.

—El llenguatge intern de les bromes i les mirades entre amics. Exacte. Hi ha concerts en què noto que l’Èric s’equivocarà en alguna cosa que havíem assajat i jo també em confonc amb ell. La banda, però, no falla, ho fa bé. —I com va encaixar la Roser en aquest idioma?L’Èric i jo teníem cançons en català, però no les tocàvem perquè estàvem amb altres projectes. Els vam deixar perquè volíem formar un grup rústic per a tocar als bars a pèl, sense amplifica-dors. Vam creure que ens calia un con-trabaix i vam anar a veure tocar la Ro-ser, a qui coneixíem de vista del poble del costat. I va acceptar la nostra pro-posta. Al primer concert dels Catarres ja hi érem els tres. No va costar massa que s’hi adaptés: és súper tranquil·la

i té molt bona fe. Al contrari que l’Èric i servidor, la Roser sí que ha estudiat música. Va tenir molta paciència amb nosaltres...

—Per què?Als primers assajos ens fotíem alguns crits, de bon rotllo, i la Roser s’estres-sava: li sobrepassava l’escena. Suposo que la confiança fa fàstic. Mai ens hem barallat seriosament.

—La Roser feia una mica de mare?[Riem]. Sí, ha portat la pau una mica a Els Catarres.

—És l’encarregada de la comptabilitat i la botiga en línia. Abans, quan podies viure de la música, t’ho feien tot i eres l’estrella. Avui dia, per als grups, almenys en català, tocar repre-senta un 10% de les seves obligacions. Així que ens vam haver de repartir la fei-na: la Roser potser és la més responsable i s’ocupa dels diners; l’Èric, dels vídeos, el web...; i jo, del disseny i les xarxes socials.

—Fer tantes coses t’ajuda a mantenir els peus a terra?Sí. De totes maneres, el circuit català és prou gran per a poder-ne viure i prou petit

una tarda amb...

Jan Riera: “Hem escrit moltes cançons alegres en moments tristos”

Page 6: Viu Cornellà - maig 2016

perquè a ningú li pugin els fums al cap. Les gires són molt d’estar per casa i en contacte amb la gent. No toques al Sant Jordi, ho fas a festes majors. Cap grup català té motius per creure-s’ho.

—Quina diferència hi ha entre un concert de festa major, com el del Corpus, i un en un auditori? Al de Cornellà vau actuar amb Els Amics de les Arts el 2012. Són dos conceptes de música i d’energia diferents. Ens sentim més còmodes, a priori, en les festes majors i en els concerts a l’aire lliure, on puguis treure tota l’energia. Ens agrada crear una festa amb el públic. El millor dels auditoris és que s’hi sent molt millor. És molt més emocional i també ens agrada actuar-hi.

—Què podeu prometre a la gent que vagi al concert del Corpus?A qui no vingui, li tornarem els diners [riem; l’actuació és gratuïta]. —Per a vosaltres la música sembla una combinació entre “un huracà” i optimisme. Canteu també sobre coses tristes, però sempre amb una visió molt positiva?Rebem molts correus electrònics i comentaris agraint-nos que una cançó els ha donat energies per superar un mal tràngol, una separació... Hem escrit moltes cançons alegres en mo-ments tristos. Les fem servir per a animar-nos a nosaltres ma-teixos i és molt maco que la gent també les rebi així.

—Sou “modèlics i exemplars”?[Riem]. No gaire. Som una mica desastres, molt pim-pam. De petits fèiem els deures i els treballs a l’últim minut, i això se’ns

ha quedat. Anem de cul sempre perquè no ens organitzem mas-sa bé.

—Potser aquesta manera de fer es veu en el vostre estil, pro-pi i fresc. Totalment. I l’exemple més flagrant és el disc Postals. Teníem l’estudi llogat i potser només havíem enllestit la meitat de les cançons. Vaig començar a compondre el single Vull estar amb tu dos dies abans que acabéssim de gravar el disc a l’estudi. En teoria, no havia d’entrar a Big bang perquè no disposàvem de més dies de gravació, però vam convèncer al nano de l’estudi perquè ens deixés un dia més. El vam fer treballar un dissabte... Vam gravar Vull estar amb tu en un dia. Així és, una mica, com treballem nosaltres. Sempre anem de cul. —Sou Invencibles? És una cançó sobre l’amistat [del seu disc Postals]. Per aguantar una gira amb tants concerts i tantes hores amb un equip de gent és fonamental tenir aquest bon rotllo.

—Què feu abans de tocar?El nostre ritual és molt friki: cada membre del grup se saluda amb la resta d’una manera rara tres cops i cantem una cançó popular.

—Us activa i relaxa. Ens ajuda a pensar només en el grup.

culturauna tarda amb...

6

VIU

CORN

ELLÀ

Jan Riera, Èric Vergés i Roser Cruells.

(passa a la pàgina 8)

Page 7: Viu Cornellà - maig 2016

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn Metro L9_Cèntric (200 mts)

onanuit.com

Page 8: Viu Cornellà - maig 2016

—Et continua fent molt de respecte l’escenari?Jo crec que sóc qui menys por escènica té de tots. Potser l’Èric, el cantant i qui té més responsabilitat, se sent més observat. Mai m’ha fet respecte o por l’escenari. Em vé-nen nervis, però de ganes de tocar. Si co-mencem la gira i no em sé les cançons bé, llavors sí que em fico nerviós i de mala llet: surto en pilotes i em fa por equivocar-me. Si hem assajat bé, no em passa. Crec que mai he tingut pànic escènic. —Com són els primers dies després de treure un nou disc?Brutals. Crec que els pengem sempre a les dotze de la nit, i no et sabria dir per què. Amb l’últim, Big bang, estava a casa amb l’Èric a les cinc del matí llegint els comentaris de la gent a les xarxes socials, veient com puja el comptador de descàrregues. És súper emocionant. Aquella nit no puc dormir mai.

—Lluna nova és una cançó súper poèti-ca, però la canteu com les altres. Sí. Volíem donar les gràcies a les perso-nes que, desinteressadament, estan al costat dels altres en moments difícils.

—Gandia 1924 és un homenatge a al-guna àvia vostra? Sí. L’àvia de l’Èric va morir abans de gra-var Big bang i li va voler fer aquest home-natge. Ella va néixer a Gandia el 1924 i va haver de passar les penúries de la guerra, emigrar a Barcelona i tirar en-davant una família. És una cançó súper crua: només l’Èric i la guitarra. Mira que no té res a veure, estilísticament, amb el que fem, però encaixa com a última cançó del disc. És molt emocionant. A mi m’encanta.

—Sou molt culers. Teniu alguna cançó que pugui definir un jugador, un entre-nador o una etapa del Barça?Deixa’m pensar... Vejam, vejam... Podrí-em dedicar-li Lluna nova a Johan Cruyff, perquè va arribar al Barça en el moment més fosc i va fer de guia. L’ADN Barça del qual es parla tant ara ha estat possible gràcies a la seva llum.

—Quina seria la brúixola d’Els Catarres?Que no n’hi hagi. La nostra millor brúixo-la és que siguem impulsius com sempre.

—L’èxit de Jenifer va ser positiu i nega-tiu? Hi ha molta gent que va pensar que éreu el típic grup d’una sola cançó. Crèiem que era molt probable que aquesta història es repetís amb nosaltres. Només podíem fer dues coses: deixar que pas-sés el temps o treballar de valent perquè el públic vibrés als concerts, oferir coses noves... La gent venia a veure’ns perquè els agradaven les cançons i les cantaven. Potser la premsa no ho va apreciar perquè no venia als concerts, però nosaltres com-provàvem que el grup anava a més i no ens vam espantar tant. Jenifer ens ho ha donat tot. L’estimarem sempre.

—La premsa no va veure com creixia el grup?Vam fer un concert en no sé quin poble que no es va promocionar, a una hora ter-rible un dia que hi havia festa major al po-ble del costat, i va venir poca gent. Era als inicis d’Els Catarres i algú va publicar que només hi havien vingut 300 persones. “La Jenifer comença a fer aigües”. Pensaves tio, només has vingut a aquest concert. No tens en compte que una setmana abans vam tocar davant de 5.000 persones.

—Reduir l’impacte d’Els Catarres a un concert era molt arriscat i injust. El que vèiem nosaltres era molt diferent del que sortia als articles comarcals. Dos anys després vam tornar a aquest poble i vam omplir una sala súper gran. Inclús fèiem la Jenifer al final del concert i la gent ni l’havia demanat.

—Alguns no us van prendre seriosa-ment?No, ens van valorar molt més del que ens mereixíem.

—Van considerar Jenifer com una can-çó de broma?És que és de broma. Se’ns va escapar de les mans. Vam començar a tocar-la al poble i a la penya li feia gràcia. Ni l’estil ni la lletra de Jenifer té res a veure amb nosaltres. Com deia Salvador Dalí, l’im-portant és que parlin de tu encara que sigui malament.

—Com serà la gira Supernova 2016? Respecte a la gira de l’any passat, hem incorporat alguna cançó nova i no és tant la presentació de Big bang, sinó un recull més de temes dels tres discos del grup, amb algunes sorpreses. És un con-cert molt més festiu i enèrgic, molt més de cara a barraca. §

culturauna tarda amb...

8

VIU

CORN

ELLÀ

El grup

(ve de la pàgina 6)

Page 9: Viu Cornellà - maig 2016

El restaurant-cafeteria del Museu estarà obert fins a la 1.00 h.

Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat

Com arribar-hi:MetroL5 Cornellà centre

TrambaixT1 i T2 Les Aigües

FGCL8 Cornellà Riera

Bus67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues

Nit dels Museus alMuseu Agbar de les Aigües Dissabte 21 de maig de 19.00 a 1.00 h

Durant tota la nit, hi haurà visites guiades al Museu i al refugi antiaeride la Guerra Civil de la Central Cornellà.Activitats gratuïtes

Tota la informació a:www.museudelesaigues.cat

Gaudeix a ritmede rock&roll i swing de

THE SICK BOYS

Page 10: Viu Cornellà - maig 2016

10

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que...

El fantàstic humor de Pere Calders

sabies que...

Text TONI DELGADOIl·lustració ELIBET ROVIRA—Per què vàreu començar a escriure? —pregunta Lluís Bus-quets, periodista d’El Correo Catalán. —Perquè tenia el cap ple d’històries —respon Pere Calders (Barcelona, 1912-1994). En principi, les escrivia per explicar-me-les a mi mateix, tot posant-les en net. [...] Mentiria si no confessés que quan algú, un amic, em va dir que de tant en tant l’encertava, em vaig sentir molt afalagat. [...] Envejo els escriptors per als quals, segons afirmen ells, el fet d’escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendèn-cia del seu treball. M’avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo quan no puc escriure.

Pere Calders era un narrador d’històries, obsessionat amb interessar, fer gaudir i sorprendre el lector amb les seves ocur-rències. Amb històries, sovint, protagonitzades per ell. “Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil”, escriu al conte Tot esperit. Escenes surrealistes, com aquesta a L’ex-prés: “ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació”.

La mare el va ensenyar a aprendre a llegir i el pare, a enamo-rar-se de la literatura. El professor Josep Peronella, de l’escola catalana Mossèn Cinto, va ser qui el va motivar a escriure. Si les seves històries són tan audiovisuals, en part, és perquè també va conrear la seva altra passió, el dibuix. Va ser ajudant del dibuixant txec Karel Cerny i va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts.

Josep Janés, director del Diari Mercantil, un dels mitjans en què va col·laborar (també ho va fer a La Rambla o a Diari de Barcelona), li va publicar, a l’Avui, el primer conte, Història de fantasmes o el capil·lar ‘Estrella’ (1933) i el va ajudar a que li publiquessin el recull de relats El primer arlequí (1936). El 1937 es va incorporar a l’exèrcit republicà com a tècnic cartò-graf i publicà la novel·la La Glòria del doctor Larén. Narrarà les seves vivències en el front a Unitats de xoc (1938).

Un cop finalitzada la guerra civil, Pere Calders es veurà obli-gat a emigrar. Després de passar pel camp de concentració de Prats de Motlló i pel castell de Roissy-en-Brie, s’intal·larà a Mèxic 23 anys. Josep Carner, sobre qui després escriurà una biografia anys més tard, serà qui l’introdueixi en el cercle d’intel·lectuals mexicans i catalans. Allà va escriure Cròniques de la veritat oculta (1955), amb més dosis d’humor i fantasia, i amb atmosferes que recorden Franz Kafka o Edgar Allan

Poe. El principi de la saviesa és un dels contes d’aquesta obra: “benvolguts criats, el trastorn ha trucat avui a les portes de casa nostra. Ens trobem amb una mà que no pertany a ningú de nosaltres i que no sabem d’on ve. Si haguéssim descobert un cos sencer, fent el que es fa en aquests casos, hauríem quedat com uns homes; però, d’això d’ara, no en coneixem precedents, i el de dalt ha anat a baix. El fet de tractar-se d’una mà sola, sense cap indici que ens permeti de suposar que algú ha perdut, a més de la mà, la vida, vol dir versemblantment que algú ha perdut la mà i no res més que la mà”.

El 10 de desembre de 1962 va tornar a Catalunya. Mesos després, va guanyar el premi Sant Jordi amb L’ombra de l’atza-vara, una novel·la psicològica, protagonitzada per Joan Deltell, un idealista somiador: “crear-se una illa a l’exili i refer la vida a base de records”. A Ronda naval sota la boira (1966) torna a l’estil dels contes; a Aquí descansa Nevares, una novel·la curta d’ambientació mexicana. A Tots els contes (1968) inclourà la seva producció d’aquest gènere literari fins al 1967. Al setem-bre de 1978 s’estrenarà al teatre Antaviana, fruit del treball conjunt entre Pere Calders i la companyia Dagoll Dagom, que incloïa contes com El principi de la saviesa, La finestra o Els nens voladors. §

Page 11: Viu Cornellà - maig 2016

La Diputació de Barcelona vol mantenir una relació paritària i respectuosa amb l’autonomia

dels municipis de la seva demarcació. Per això s’han posat en marxa les Me-ses de concertació, la fórmula que per-met un pacte bilateral entre la mateixa Diputació i cadascun dels 310 munici-pis barcelonins –excepte la ciutat de Barcelona–, per determinar quines són les seves prioritats inversores per a aquest mandat municipal. La inver-sió prevista és de 305 milions d’euros.

La Diputació, com a impulsora de la vocació municipalista, ha promogut que les reunions de les meses de concertació no només tinguin lloc a la seu institució, sinó que també es rea-litzin arreu del territori.

Àmbits de cooperacióLes Meses de concertació permetran detectar quines són les preferències de cada municipi i quins ajuts econòmics els atorgarà la Diputació. La prioritat és potenciar noves inversions al territori que fomentin la diversificació econòmi-ca.

Amb tot, la despesa corrent continua sent un dels altres àmbits de coope-ració de la Xarxa de Governs Locals

2016-2019, que també aposta pel manteniment i reposició d’inversions, la prestació de serveis públics i la ga-rantia de la cohesió social.

Cadascun dels 310 ajuntaments han pogut presentar fins a cinc sol·lici-tuds. Un cop tramitades les peticions, la Diputació de Barcelona valora tèc-nicament la viabilitat dels projectes locals, abans de convocar la mesa de concertació entre la presidenta de la corporació, Mercè Conesa, el vice-president primer, Dionís Guiteras, i l’alcalde de cada municipi.

Criteris de distribucióAmb l’objectiu de garantir una millor aplicació dels recursos públics a les necessitats dels ciutadans, i de donar resposta a la realitat asimètrica del territori, els criteris per distribuir els imports entre els municipis han estat determinats pel nombre d’habitants, la capitalitat i el territori, entre d’altres.

La Diputació també ha tingut en compte la previsió d’assoliment dels objectius marcats i de les seves ne-cessitats, així com el fet que aquests projectes satisfacin les necessitats dels municipis amb els menors costos possibles. Finalment, també s’ha con-

siderat els projectes mancomunats o que s’impulsin entre diverses admi-nistracions.

Suport integral al territoriLes Meses de concertació, junt amb els Catàlegs de serveis, els Progra-mes complementaris i altres instru-ments, són les eines que estructu-ren el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. A través d’aquest pro-grama, la Diputació de Barcelona desplega l’exercici de les seves com-petències amb la voluntat de prestar un suport integral als governs locals, però també centrada en les persones i en l’aposta per la diversificació eco-nòmica del territori.

D’aquesta manera, la garantia de la cohesió social, el foment de la diversi-ficació econòmica del territori, l’apos-ta pel compliment dels principis de transparència i bon govern, i la pro-moció de l’equilibri territorial són els principals objectius. En aquest sentit, la Diputació aposta per reforçar la co-operació i l’assistència local en favor dels petits municipis i d’aquells altres que, per qüestions geogràfiques o demogràfiques, compten amb unes característiques especials.

La Diputació pactarà amb cadascun dels municipis barcelonins les seves prioritats d’inversió

Meses de concertació

Durant l’anterior mandat, la Diputació va impulsar la reforma del pont de Sant Quirze de Besora, sobre el riu Ter.Foto: Diputació de Barcelona

@diba

Page 12: Viu Cornellà - maig 2016

Text MARIANO MARTÍNEZ

Una polleria en una secció de la revista on només passen no-

més restauradors? I per què no? So-bretot si parlem de l'aposta que està realitzant Mati e Hijos des de fa poc més d'un any. Jaime Agüero Cortes i Maria José Bejarano, que tiren enda-vant amb aquesta parada del Mercat de la Plaça Blanes, són humilitat, pas-sió per la seva feina, iniciativa i empen-ta, i molta. Tot en un mateix paquet. La història, però, no comença ara. A principis de l'any 1982, Matilde Cortés, la mare de Jaime, dona emprenedo-ra, va decidir muntar el seu negoci. El Mercat de la Plaça Blanes pràcticament s'acabava d'estrenar. Jaime, el seu fill major, va entrar en el negoci un any després de ser inaugurada, molt jove encara. “En aquests trenta anys sempre s'ha mantingut aquesta necessitat al ne-goci d'apostar sempre per la qualitat del producte –comenta Maria José–, treba-llant amb pagesos, proveïdors d'aviram de proximitat”, fet que els a permès fidelitzar la seva clientela any rere any.

Els productes de proximitat també tenen lloc a Mati e Hijos

Els darrers mesos han estat intensos a Mati e Hijos: l'ampliació de la parada, amb un toc més modern estèticament, i la possibilitat de tenir l'obrador al ma-teix espai ha estat un fet qualitatiu que

la clientela ha agraït molt. Un obrador creat de manera que el client vegi com està treballant el professional, i atorga un grau de confiança important. “Ens hem adaptat al Mercat d'una manera natural: els nostres clients ara també ens demanen més productes pre-cuinats, però amb la màxima qualitat –ens explica Maria José–. Molta gent no vol complicar-se la vida a la cuina, però tampoc vol deixar d'alimentar-se amb bons productes i, per aquest mo-tiu, compta amb nosaltres”. La seva oferta ha anat creixent: als clàssics productes derivats pollastre, conill i gall d'indi, també s'han incor-porat a la parada les hamburgueses amb productes de temporada i de proximitat, com el calçot, la Carxofa Prat, a més d'altres com la pinya o la poma. I com no, un dels reis del corral, el Pota Blava. “Ens agrada molt provar coses noves: primer les fem tastar en-tre gent propera i si funciona, els ofe-rim als clients, per veure si els agrada”. Un test de prova i error tan clàssic com necessari per anar evolucionant.

I la gastronomia com s'incorpora a Mati e Hijos?

Bona pregunta, de resposta fàcil i di-recta. En aquesta dinàmica de canvis a Mati e Hijos, i després de l'experièn-cia amb l'Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) d'una nit de tapes a la Plaça Blanes, la parada s'incorpora, 1

2

VIU

COR

NELL

À gastronomia

MATI E HIJOS: BONA GASTRONOMIA, TAMBÉ ALS MERCATS MUNICIPALS

MARIA JOSÉ BEJARANO Paradista a Mati e HijosAviram i ConillsMercat Plaça BlanesParades 3 i 4934 787 872 [email protected]

De dilluns a dijous de 7.30 a 14 hDivendres de 7.30 a 14 i de 17 a 20 hDissabte de 7.30 a 14 h

.com/Polleria-Mati-e-Hijos-

Page 13: Viu Cornellà - maig 2016

TORNAA GAUDIRDE LES TEVESCONVERSES

Segueix-nos al facebookwww.gafascompletas.es

CORNELLÀ DE LLOBREGAT Carretera d’Esplugues, 6-8 | Tel. 93 603 40 54Davant del Centre Comercial Llobregat - Eroski

Horari: de dilluns a divendres de 10 a 13.30 hi de 17 a 21 h; dissabtes de 10 a 21 h

DEL 9 AL 23DE MAIG

LES TEVESCOMPRES

TENENPREMI

I CADA DIAREGALEM**

UN TV LG

ADDICIONAL*

EN TOTS ELSPRODUCTES

10%DTE.

Participa, amb el teu tiquet decompra, en el sorteig diari d’un TV LG

LED 32”, Full HD i Smart TV.

*Promoció vàlida per a tots els productes de Gafas Completas. No acumulable a altres descomptes. **Promoció vàlida del 9 al 23 de maig de 2016. Bases del sorteig disponibles a la botiga.

(15 TV)

Prova els nostresnous audiòfonstotalment gratisdurant un mesi sense capcompromís.

REVISIÓ AUDITIVA GRATUÏTA

AUDIÒFONSDIGITALSA PARTIR DE450€

Page 14: Viu Cornellà - maig 2016

14

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia de proximitatcultura gastronomia

14

V

IU E

L PR

AT

LA RECEPTA

FAJITA POTA BLAVA

INGREDIENTS

• 1 Pota blava• 3 cebes mitjanes• 3 pebrots verds mitjans• 3 pebrots vermells mitjans• 2 sobres condiments fajitas• 1 pot de tomàquet sofregit• 1 paquet de fajitas de blat• Sal• Pebre• Oli d'oliva• Cava/vi blanc o ranci• Salsa: 1kg de mahonesa, 1 pot de Xile

DESCRIPCIÓ1. El Pota Blava es talla per rostir, salpebrem i passem per la paella i

també amb altres del Mercat, a la dar-rera edició del QuintoTapa Pota Blava, amb la necessitat que trobava AGT d'incorporar espais com els mercats per transmetre la seva importància. La sorpresa arriba quan la proposta de Mati e Hijos, molt acceptada entre el públic, queda finalista del premi a la millor tapa gastronòmica de la ruta. “Per a nosaltres ha estat una oportu-nitat molt important, i la recomanem a qui tingui dubtes de participar-hi. Ha significat una manera diferent de donar a conèixer la nostra feina, obrint també més l'espai a un altre tipus de client, més jove, que no s'apropa tant al Mercat, però que amb el QuintoTa-pa Pota Blava ens ha conegut i després ha tornat a comprar”. Arran de la seva participació en accions gastronòmiques, també han incorpo-rat amb més intensitat el producte de proximitat: “abans només treballavem el Pota Blava pel Nadal, i ara ens ho demanen d'una manera més continua, i l'hem incorporat en productes com la Fajita. Tampoc havia treballat massa la Carxofa Prat –confessa Maria José– i ara ja formarà part de la nostra oferta quan toqui”. I tornem al principi per se-guir endavant: molta iniciativa i ganes d'oferir coses noves amb qualitat es el que trobareu a Mati e Hijos: "i ja estem pensant amb la pròxima proposta del QuintoTapa".

després ho posem a la cassola. Li posem cava o vi i deixem a foc mi-tjà. Una vegada fet s'esmicola i es reserva.2. Tallem els pebrots vermells, verds i ceba ho passem per la paella fins que quedi rostit.3. Ho posem en la cassola amb el Pota Blava, els sobres de condi-ments de fajitas i el tomàquet fregit i deixem consumir. Reservem i deixem reposar en la nevera.4. Agafem les fajitas de blat, es preescalfen per poder-les treballar millor i l'emplenem amb la barreja que hem realitzat de Pota blava i verdures. Les enrotllem i passem per la paella deixant-les daurades.5. Salsa: Es barreja la maionesa amb la llauna de Xile i s'acompanya a la fajita en el plat.

Page 15: Viu Cornellà - maig 2016

QUILÒMETRES DE CARRIL BICI SÓN ELS QUE ES CONSTRUIRAN A L’ÀREA METROPOLITANA 300 QUILÒMETRES PER HORA

VELOCITAT MÀXIMA PERMESA PER A LES BICIS ELÈCTRIQUES25

AMB / Mobilitat sostenible

Millorar la qualitat del’aire a cop de pedal “La bici elèctrica és un mitjà

ideal per anar a la feina”

Per tercer any, l’AMB ofereix una sub-venció de 250 euros per a la compra d’una bicicleta elèctrica, un vehicle que està transformant la manera

de moure’s a tot el món. La subvenció de l’ens metropolità està destinada als primers 1.000 ciutadans que comprin una bicicleta elèctrica d’un preu màxim de 1.350 euros.

Rossend Bosch, responsable de projectes de mobilitat sostenible de l’AMB, explica que aquesta ajuda “forma part d’una estratègia més àmplia que té per objectiu reduir la contaminació atmosfèrica i mi-

Moren set vegades més persones per malalties vinculades a la contaminació que genera el trànsit que per accidents. La contaminació i la mobilitat són dos dels reptes que tenen les grans ciutats. Per fer-hi front, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) promou una mobilitat més sostenible.

ENTREVISTA JORDI MOLINAWWW.BIKINGPOINT.ES

llorar la mobilitat de l’àrea metropolitana de Barcelona”.Beneficiar-se de la subvenció és molt fàcil. No-més cal anar a una de les 29 botigues adherides (consulteu-ne la llista al web www.amb.cat/bi-cielectrica) i escollir una bicicleta elèctrica que tingui un preu inferior als 1.350 euros. Caldrà omplir un formulari i demostrar que el compra-dor viu en un dels 36 municipis metropolitans.

UN MODEL PER AL DIA A DIALa subvenció de l’AMB és per a una bicicleta d’una gamma mitjana, que pot utilitzar-se com un mitjà de transport per al dia a dia en recorreguts de fins a 40 quilòmetres. El 2014 i el 2015 l’AMB ja va posar en marxa dues

“La subvenció de 250 euros està pensada per a una mobilitat urbana diària”Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB

Quins avantatges té una bici elèctrica?És un mitjà molt net, que et permet recórrer dis-tàncies més llargues que una bicicleta convenci-onal. Moltes de les persones que en compren la utilitzen en desplaçaments interurbans per anar a treballar o a estudiar. Pots anar més ràpid que amb una bici i no sues quan la utilitzes.De quina velocitat estem parlant?Depèn del model, però ara, amb la subven-ció de l’AMB, es poden comprar bicis que arriben als 25 quilòmetres per hora i que tenen una autonomia d’uns 60 o 80 quilòme-tres. Això fa que siguin un mitjà de transport ideal per anar a la feina, per exemple. Per poc més, no compensa una motoci-cleta? Econòmicament segur que no surt a compte. Com que no es considera un vehicle de motor, no has de pagar impost de circulació, assegurança ni treure’t el carnet de conduir. A més, el consum per quilòmetre és molt inferior al d’una moto i el cost de manteni-ment és irrisori.

convocatòries per subvencionar 500 bicicletes elèctriques cada any, que van esgotar-se ràpi-dament. Un 37% dels ciutadans que se’n van beneficiar afirmaven que gràcies al nou vehicle utilitzarien menys el cotxe. Per això, Antoni Po-veda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, diu que la subvenció de 250 euros “està pensada per a una mobilitat urbana diària, per a persones que vulguin contribuir a una mobilitat diferent, sostenible”.

La bicicleta elèctrica es considera un mitjà 100% sostenible, ja que no emet emissions

de gasos contaminants a l’atmosfe-ra, i el fet que compti amb

un motor elèctric en facilita l’ús quan

el recorregut que s’ha de fer és llarg, té pendents o bé l’usuari no està en bona forma.

AVANTATGES DE LA BICI ELÈCTRICA

1. Estalvi El lloguer del pàrquing, la benzina, l’assegurança i l’impost de circulació no són necessaris. Consumeixen 1 kwh per cada 100 quilòmetres, menys de 20 cèntims.

2. PolivalentEs pot fer servir per anar a treballar perquè, gràcies al motor, evita suar. Però també es pot utilitzar com una bici convencional: pedalant sense l’ajuda del motor.

3. No cal carnet No es considera un vehicle de motor i, per tant, no cal cap car-net per començar-ne a gaudir. Es pot utilitzar a partir dels 16 anys.

3

Page 16: Viu Cornellà - maig 2016

16

V

IU C

ORNE

LLÀ

Text TONI DELGADOFotos JAVIER NAVAL

Malena Alterio (Buenos Aires, Argentina, 1974) va passar part de la infància entre els assajos i ro-datges del seu pare, Héctor Alterio. A vegades li

semblava molt divertit, però en altres moments li resulta-va una mica pesat perquè no entenia el sentit de tot allò. “Hem de ser transmissors d’històries i sentiments que pri-mer hem de viure nosaltres. Actuar és la meva teràpia dià-ria”, explica abans d’aterrar, el 29 de maig, a l’Auditori de Cornellà Atchuússs!!!, una àgil selecció de contes d’Anton Txèkhov.

—Fa gairebé nou anys, en una entrevista al diari 20 minutos, et confessaves insegura. Ets més segura ara?No et creguis. Una va adquirint taules, però no sempre acabo 100% satisfeta amb el que faig. La meva inseguretat en la vida i la professió fa que no em conformi i que continuï intentant millorar.

—Et sents plenament satisfeta amb els quatre personatges que interpretes a Atchuússs!!!?A vegades sento que l’he encertat, i d’altres, que l’he espifiat. Cada funció és diferent: és el que m’estimula del teatre. És una obra molt divertida, una espècie de parc d’atraccions per als actors, perquè els cinc fem papers molt diferents.

—Hi ha algun personatge més de l’obra que t’hauria agradat fer? Són tots rics i bonics. Dels de Fernando [Tejero], qui fa la peti-ció de mà; d’Adriana Ozores, el que interpreta a L’ós; d’Ernesto [Alterio], el mestre de cerimònies; d’Enric Benavent, el del vell borratxo que es desperta un dia enmig de l’escenari i es plan-teja la seva vida. Amb ell s’inicia l’obra.

—Et qüestiones molt cap a on vas? Fer-ho és una condició humana. Cada cert temps penso ho es-taré fent bé? Serà aquest camí? Però vaig avançant, aquests pensaments es dilueixen i continuo amb la vida i el treball. Em sento molt afortunada. —Vas dubtar molt a acceptar el paper a Una palabra tuya? M’havien ofert el personatge que feia Esperanza Pedreño i quan em van proposar l’altre, em vaig acollonir: pensava que no podria assolir-ho o que m’agradava més l’altre. Dubtava de mi mateixa. Per sort, tant Ángeles González-Sinde [la guionista i directora] com el meu representant, Majós, em van insistir i no vaig fer el burro. Em sento molt orgullosa d’aquesta pel·lícula.

—Em va agradar molt, igual que el llibre. Va ser la meva últi-ma cita amb una noia amb qui estava mig sortint. Compte!

—No sé si va ser per la pel·lícula o per mi... Li tinc molt d’afec-te a Una palabra tuya. En aquell moment vas deixar La que se avecina, [l’adaptació, en una altra cadena, d’Aquí no hay quien viva]. Potser estaves una mica encasellada en el per-sonatge de Belén. Vas tenir una bona ocasió de demostrar que podies assolir qualsevol registre. Quan vaig fer Aquí no hay quien viva fou un gran èxit i ho con-tinua sent gràcies a les repeticions. Jo no em sentia encase-llada. És possible que sí que ho pensés qui no es mogués pel cinema o el teatre. Una palabra tuya va ser una gran oportu-nitat per a mi de fer el meu primer prota. El llibre també em va atrapar molt: Elvira Lindo m’agrada molt. Escolta, l’anècdo-ta ressona al meu cap [riu]. És que no volies sortir més amb aquella noia o què? [Riem].

Malena Alterio: “La meva inseguretat en la vida i la professió fa que no em conformi”

cultura

Malena Alterio, a l'obra.

(passa a la pàgina 18)

Page 17: Viu Cornellà - maig 2016

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

calidad Cornella1.pdf 1 14/4/16 10:02

Page 18: Viu Cornellà - maig 2016

—Va ser més culpa d’ella. Bé, no sé... Són les circumstàncies. Però va ser per la pel·lícula?

—Vaig intentar quedar més cops amb ella... Em feia gràcia explicar-t’ho. No crec que fos per la pel·li.Espero que no! [Riem].

—Després vas sortir en una sèrie que no va tenir massa èxit, Supercharly. A mi em feia gràcia. Hi ha sèries meravelloses que no funcio-nen, i altres que no ho són i sí ho fan. Hi ha molts components que van més enllà del nostre treball. Supercharly era diver-tida, però va ser molt fugaç.

—L’última que has fet ha estat Rabia. Hi participava l’exgimnasta Almudena Cid, que està començant en el món de la interpretació. Li vas donar algun consell?Ai, els consells! Que tingui paciència, que lluiti per un ofici tan bonic i al que estimo, i que m’ha donat tant. A vega-des és dur: ara ets meravellós, tothom t’aplaudeix i vol fer-se fotos amb tu, i demà ningú se’n recorda de tu. S’ha de conviure amb això: ser pacient, no espe-rar molt, formar-se...

—Et vas formar a l’Escuela de Cristina Rota. L’ofici que vas aprendre allà s’as-sembla bastant al que vas veure fora? Passa igual que quan fas una carrera universitària: la vida real és molt més fo-tuda. En l’escola sí que et proporcionen eines i t’ensenyen, però fins no que ets davant del públic o de la càmera no t’en-dureixes. A l’acadèmia connectes amb gent amb les teves mateixes inquietuds i ganes d’explicar coses.

—Allà també va estudiar Fernando [Te-jero], amb qui tens una química difícil d’explicar, oi?Sí! Sí! [Riallada]. I el millor amb el Fer és que passen els anys i quan ens trobem a l’escenari o davant d’una càmera, ens coneixem i agradem. Quan t’agrada el treball del company i a ell li agrada el teu, hi ha química, sorgeixen espurnes. Això seria l’ideal, però no passa sempre.

—Què t’ha quedat d’aquella Belén?Em sento profundament orgullosa d’aquesta Belén histèrica, incompresa i inadaptada a un món que no feia més que donar-li pals. Ella, molt dignament, tractava de tirar endavant. Estava ena-morada d’un tipus insuportable [el por-ter de l’edifici, Emilio, interpretat per Fer-nando Tejero]. Aquí no hay quien viva va ser la meva escola de la tele.

—Et va costar molt acceptar la propos-ta del teu amic Fernando Tejero? Ell te-nia molt clar que volia fer un Txèkhov. Mira, [riu] en les meves decisions labo-rals gairebé sempre hi ha pors que te-nen a veure amb el no sé si seré capaç de fer-ho. Després ho sóc. Amb en Fer feia molts anys que teníem ganes de tornar a treballar plegats. No m’agrada massa mesclar altres projectes amb el teatre, i en aquell moment estava pen-dent d’una proposta de la tele que al fi-nal no va sortir. Atchuússs!!! es va anar cuinant a foc lent. I ja no podia dir que no, perquè la dirigia Carles Alfaro, que és un dels meus directors favorits; perquè el text és de Txèkhov, que em fascina i és el tercer cop que l’interpreto; i perquè l’amanida d’actors és meravellosa, amb l’Ernesto, mon germà, l’Enric, l’Adriana, i el Fernandito, per descomptat.

—Són contes que s’estudien en les es-coles d’interpretació. Sí. Crec que vaig fer L’ós, que és súper conegut. La petició de mà també se sol treballar. Són peces molt rodones on es veu el que s’estudia a les escoles: quin és el propòsit de cadascun dels perso-natges, on se li dóna la volta a la histò-ria... Cantem unes cançons que ha escrit Mariano Marín per a l’obra del teatre.

—Hi treballes per primer cop amb el teu germà. Què has descobert d’ell que no sabessis?Que abans l’estimava i ara l’estimo molt més. Al principi em feia una mica de cose-ta. Ai mare, si ens empipem, què farem els diumenges a casa dels pares? I, per sort, ens hem entès molt. L’Ernesto és un com-pany fantàstic de viatge i escenari... I ara estic tornant una mica a l’etapa de quan el veia cada dia. Ja no em fa el que em feia quan érem petits... Per sort! [Riallades].

—I què et feia?Bé, el que li fa un germà gran a una noia, picar-la una estona. Ara ja no m’ho fa [riem].

—També és el pianista de l’obra. És que l’Ernesto és meravellós: canta, toca el piano, ac-

culturacultura 1

8

VIU

CORN

ELLÀ

(ve de la pàgina 16)

Malena Alterio i Fernando Tejero.

(passa a la pàgina 20)

Page 19: Viu Cornellà - maig 2016
Page 20: Viu Cornellà - maig 2016

tua deliciosament, pinta... La seva faceta de pintor no és coneguda, però ho fa molt bé. És un home del Renaixement.

—Què li diries a la gent perquè es passi per l’Auditori de Cor-nellà el 29 de maig?Ui, que si no van a veure Atchuússs!!!, se’n penediran: són gai-rebé dues hores de textos fantàstics i divertits de Txèkhov. Ja hem fet més de 100 funcions, i la gent surt entusiasmada, satisfeta i alegre.

—A l’Escuela Cristina Rota i durant molts anys et va ajudar la tia Norma Bacaicoa. Què et va ensenyar?La Norma va ser la meva guia i mestra, em va inspirar i em va donar energia a l’hora de construir cadascun dels meus personatges. Pertanyia al teatre independent argentí. Sobretot em va ensenyar a pensar, a fer-me preguntes sobre els per-sonatges, qüestionar-los... Potser la insatisfacció de la que et parlava abans té a veure amb això. La trobo molt a faltar, però em va deixar molt. La Norma em va donar eines per a seguir creixent.

—Et va ensenyar a empatitzar amb els personatges, no?Sí, i, sobretot, a buscar-li la humanitat. Perquè, malgrat que estiguis interpretant una gran filla de puta, els seus motius tin-drà. Sempre defenso això: tractar de fer humà tot el que faig.

—Com serà el teu personatge d’El hombre de tu vida?És una emprenedora que es preocupa molt pel seu cunyat, que no aixeca el cap des de la mort de la seva dona, i li pro-posa un negoci un punt fraudulent, una agència de contactes. Ella està enamorada d’un home casat que li diu sempre que deixarà la seva dona i no ho fa. Tant de bo funcioni. A cada capítol hi ha actors convidats diferents.

—José Mota és tan hiperactiu i divertit com sembla? O es talla una mica més...?A cada presa se li ocorria quelcom diferent. Tu estàs al costat i penses coi, digue’m què faràs, què no sé on entrar! [Riem]. Vam riure molt. I quedava de puta mare. Bon company, afectu-ós, humil i molt treballador. Li encanta el que fa.

—Heu començat a rodar Vergüenza? No. Iniciarem el rodatge a l’agost. Està dirigida per Juan Caves-tany i Álvaro Fernández Armero, i la meva parella a la sèrie és Javi Gutiérrez. Els guions són molt còmodes i especials.

—Et faré una pregunta més alternativa. Què recordes de les campanades de 2005?[Riu]. Sí, que n’és d’alternativa! [Riem]. Recordo molts nervis. Eduardo Gómez, que és meravellós, no se sabia el text, i la resta, histèrics, li dèiem Edu, sis-plau! I ell estava tan tranquil com sempre. Res a veure amb Luis Merlo, atacat. Un cop que van dir acció vam començar a fer el beneit. M’ho vaig passar bé. —Això et va donar més taules? Tot suma, fins i tot una animació en un centre comercial de Peñaranda de Bracamonte.

—Va ser una de les teves primeres actuacions?Allà no, però sí que he fet animacions, bodes, batejos, comu-nions...

—Atreure la gent en aquests contextos deu ser difícil, oi?Imagina’t! I què me’n dius dels xavals que no paren de llen-çar-te patates fregides o el que sigui? Això sí que és un públic difícil!

—I tan difícil! Els has de regalar xocolatines!És clar! Els has de seduir com puguis. Allà els teus dots d’inter-pretació queden enrere.

—Has continuat mantenint el vincle amb Argentina?Sí, malauradament, cada cop menys: és molt lluny i els tiets van morir fa temps. Amb els cosins mantinc el contacte per correu electrònic. Tinc ganes de treballar allà. Per ara no s’ha donat l’oportunitat d’una manera molt clara, però no perdo l’esperança. En qualsevol moment me’n vaig cap allà.

—Moltes gràcies per l’entrevista, Malena. A tu, Toni. I compte, no vagis a veure Atchuússs!!! amb la teva parella, a veure si t’acabaràs separant! [Riallades]. § 2

0

VIU

CORN

ELLÀ

Adriana Ozores, Fernando Tejero, Malena Alterio, Enric Benavent i Ernesto Alterio a Atchuússs!!!

(ve de la pàgina 18)

Page 21: Viu Cornellà - maig 2016
Page 22: Viu Cornellà - maig 2016

22

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que...

Origen, l’estrena a la Nit dels Museus

museu agbar

Text TONI DELGADO

“Per a nosaltres, la Nit dels Museus [el 21 de maig] és la nostra festa i la compartim amb molts visitants. Marca un abans i un després en el transcurs de

l’any”, enceta Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveni-ments del Museu Agbar de les Aigües.

Durant la Nit dels Museus es farà el llançament d’Origen, l’aplicació que ens permetrà visitar el Museu Agbar d’una ma-nera diferent. El projecte que han treballat conjuntament amb Cubus Games, l’equip guanyador de la HackatH2On organitza-da amb el Dia Mundial de l’Aigua de l’any passat.

PISTES I ENIGMESUn cop descarregada l’aplicació, un còmic “t’introdueix dins

d’una història i perquè pugui desenvolupar-se, t’has de trobar en el Museu”. A través de pistes de diferents jocs, els jugadors descobriran els enigmes de l’aigua i els secrets del Museu.

Origen incentiva els visitants a fixar-se en tots els detalls del Museu i assolir els reptes proposats. Els convida a fer una visita més intensa i diferent. Gairebé màgica, si es fa en una jornada tan especial com la Nit dels Museus, que aquest cop comptarà amb tres concerts a l’exterior del grup The Sicks Boys, del projecte Cabal musical, del Taller de Músics. És una

banda de rock’n’roll, rockabilly i new swing amb ritmes balla-bles i una impagable secció de vents.

PISTES I ENIGMESAl llarg de la nit, i de manera excepcional, es posarà en mar-

xa tres cops la màquina de vapor. A més, serà la tercera vega-da que s’obri al públic el refugi antiaeri, construït per a protegir treballadors i els seus familiars en cas de bombardejos. “És molt impactant, xulo i especial. Té tres cavitats allargades i comunicades tant pel final com pel principi. Transmet la idea de l’empresa de mantenir el subministrament d’aigua malgrat que la ciutat estigués sent atacada”, continua Ag-nès Fort: “ha estat un èxit rotund i molta gent s’ha quedat sense veure’l. Això sí, per a nosaltres és molt més important la qualitat de les visites que el nombre”.

L’OU COM BALLADel 26 de maig al 5 de juny, al jardí del Museu Agbar, i per

tercer any consecutiu, es podrà gaudir de l’ou com balla al jardí del Museu. Mantindrà la mateixa estructura, “però s’aproparà molt més a l’original, més barroc i colorit”. Un detall més que una activitat, que començarà els dies del Corpus de Cornellà. Del 18 de maig al 5 de juny hi haurà jornada de portes obertes per poder visitar l’exposició permanent del Museu. §

Page 23: Viu Cornellà - maig 2016
Page 24: Viu Cornellà - maig 2016

La revista Viu Cornella us desitja feliç Corpus`

Page 25: Viu Cornellà - maig 2016

La revista Viu Cornella us desitja feliç Corpus`

Page 26: Viu Cornellà - maig 2016

26

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomiaespai cedit

María José Ruiz TiendaRegidora de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà

“Per un Corpus lliure de masclisme, racisme i homofòbia!”

Les festes populars són i han de ser un espai de llibertat i expressió, un espai de ruptura amb la quoti-dianitat per trobar-nos, passar-nos-ho bé, esbargir-nos i socialitzar-nos. Malgrat entendre’s sovint com un parèntesi o excepció en què sortim de l’ordre quotidià per desenvolupar uns rols aparentment externs a la realitat, no deixen de reflectir les estructures socials en què es reprodueixen els sistemes patriarcal i capi-talista, així com les seves conseqüències: el masclis-me, el racisme, l’homofòbia i la transfòbia hi són ben presents i s’hi produeixen agressions sovint justificades perquè «per festes tot s’hi val» o per l’alcohol o altres substàncies.

És per això que cal cridar ben alt i clar que no hi ha cap justificació possible als comportaments i actituds que ens facin sentir incòmodes. Des dels ben visibles que apareixen als mitjans de comunicació fins als més subtils i fins i tot normalitzats. Qualsevol persona, in-dependentment del sexe, gènere, color o opció sexual ha de poder gaudir lliurement d’unes festes lliures d’agressions. No podem donar màniga ampla a actituds i situacions masclistes, racistes, homofòbiques o trans-fòbiques, que no són experiències individuals que hem de viure en soledat, sinó que cal transportarles a l’es-fera pública i prendre un compromís col·lectiu per tal de plantar-hi cara col·lectivament. Des de la solidaritat i el suport mutu, ens plantem davant les agressions, creem nous models de relació i desafiem el sistema.

Per un Corpus feminista i antiracista. Bones festes!

Oscar García SaldañaPrimer Secretari del PSC de Cornellà

“Seguimos en la defensa de la dignidad social de Cornellà”

Hace menos de un año que volvíamos a elegir un nuevo gobierno municipal y la ciudad volvía a confiar en los y las socialistas para iniciar una nueva etapa.

Una nueva etapa que sigue teniendo el mismo obje-tivo: la defensa de la dignidad social. En tiempos en los que está de moda y es novedad hablar de solucio-nes solo con las bellas palabras, el equipo de gobierno socialista no ha perdido la línea de lucha y compromi-so social en la defensa de aquellos que siguen sufrien-do aún la alargada sombra de la crisis económica.

En el mandato pasado fueron 1.000 planes locales de empleo, más de 300 desalojos paralizados, 16M de euros en proyectos sociales, más de 140.000 euros en ayudas para combatir la pobreza energética, más de 280.000 euros en ayudas a comedores escolares o 150.000 euros en ayudas en pago de IBI, entre otras, las medidas impulsadas. Y el compromiso continúa. En menos de un año, se ha confirmado la inversión de 25M de euros para la ciudad, que se irá desarrollando hasta el 2019. La contratación de 200 personas para este año y el aumento de la duración de su contrato de 6 a 9 meses, la creación de dos nuevos espacios de lectura, un nuevo servicio de mediación local o 900.000 euros para el fondo de vivienda de alquiler social. En solo 6 meses, estos son algunos de los proyectos reales, con los cuales el equipo de gobierno progresista de Antonio Balmón sigue defendiendo nuestro municipio. La de-fensa de sus gentes frente a las situaciones complejas desde acciones tangibles, sin “postureos” argumentales o cantos de sirena genéricos. En definitiva, en Cornellà, los y las socialistas seguimos defendiendo a las personas y plantando cara a los problemas cotidianos.

Aprovecho también para desearos en nombre de los y las socialistas de nuestra ciudad una feliz fiesta mayor. ¡Feliz Corpus 2016!

Page 27: Viu Cornellà - maig 2016

27

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia espai cedit

Raquel Albiol i GilabertRegidora i Portaveu ERC Cornellà

“Un any en perspectiva”

El 24 de maig farà un any de les eleccions muni-cipals, un any que, com ja esperàvem, ens havia de portar i ens ha portat, molts canvis.

El PSC perdia la majoria absoluta que tenia des de feia 30 anys, i entraven noves formacions polítiques al consistori, com Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, essent segona força i C’s tercera. ERC vam tornar al consistori amb dos regidors, el Francesc Sànchez i jo mateixa, essent quarta força per davant d’ICV-EUiA i el PP.

Fent balanç d’aquest any de legislatura, podem dir que hem fet molta feina, però ens en queda molta per fer. Continuem treballant per un Ajuntament més obert i participatiu, incidint perquè la ciutadania tingui més pes i decisió en temes clau de la ciutat. Treballem per-què els pressupostos siguin els de tots i no tan sols els d’uns quants, treballem perquè els comptes del consis-tori i de les empreses municipals siguin clars. Treballem perquè Cornellà sigui més verda del que ho és ara, defensem el patrimoni cultural, històric i artístic de la ciutat. Necessitem un Cornellà cohesionat socialment, on la relació entre barris i cultures sigui un model i un eix vertebrador de la ciutat. Lluitem per un Cornellà més just. I som l’única força política al consistori que lluita per assolir la República Catalana.

I en pocs dies ens trobarem immersos en la festa major de Cornellà, uns dies plens d’activitats gràcies sobretot a les entitats i la ciutadania que any rere any posen el seu granet de sorra perquè aquestes siguin les festes de tots i totes. Ens trobem en alguna de les moltes activitats que es realitzaran a la ciutat.

Bona festa major!

Anna-Clara MartínezRegidora de Ciutadans Cornellà

“Trabajamos para avanzar”

Los acontecimientos políticos acaecidos en estas últimas semanas, que finalmente han culminado con la convocatoria de unas nuevas elecciones, han dejado entrever la terquedad y la intransigencia existente en algunos partidos políticos, especial-mente en el Partido Popular y en Podemos.

El pasado 20D, las urnas arrojaron unos resultados claros: la política del pacto noqueaba al bipartidis-mo latente hasta entonces. No obstante, sólo Ciuda-danos ha sido la única fuerza capaz de interpretar-los, y durante estos más de 130 días sin gobierno ha intentado por todos los medios formar un gobierno que represente a toda la ciudadanía posible. Pero ello no ha sido posible, pues la obstinación se ha impuesto.

Sin embargo, en Ciutadans Cornellà no hemos in-terrumpido nuestra actividad y seguimos trabajando para avanzar en pro de nuestro municipio, pues los políticos debemos estar en todo momento al servicio de nuestros conciudadanos. Desde inicios del 2016 han sido aprobadas por el Pleno nuestras iniciativas para la mejora de los carriles bici de la ciudad, la realización de un estudio para la implementación de una red Wifi en determinados espacios públicos de Cornellà, y la consiguiente adhesión a la Resolu-ción 1815, y la optimización y acceso al servicio de recogida de basuras, residuos y mantenimiento del alcantarillado.

Ahora, un año más, toca disfrutar de las fiestas del Corpus. Es por ello por lo que os deseamos un ¡Feliz Corpus 2016!

¡Estamos en [email protected]

Page 28: Viu Cornellà - maig 2016

28

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomiaespai cedit

Daniel SerranoConcejal-Portavoz Partido Popular en Cornellà

“EL 26-J tenemos una segunda oportunidad”

Con el resultado electoral del 20 de diciembre, el Partido Popular, ganador de las elecciones, ofreció una gran coalición con tres partidos que teóricamen-te compartían unos principios mínimos para poder alcanzar un pacto con el que gobernar. Estos principios eran la defensa de la unidad de España, la economía de mercado, el respeto a la legalidad constitucional y una apuesta por la regeneración democrática. Y sobre estos principios negociar un pacto de gobierno como el que hay en otros países de la Unión Europea como Alemania, Holanda o Austria, respetando la presidencia para la fuerza más votada como también ocurre en estos países.

Pero el PSOE de Pedro Sánchez pretendió lo impo-sible. Pretendió gobernar con tan solo 90 diputados y tratando de conciliar en un mismo pacto desde la izquierda moderada que representa Ciudadanos a la iz-quierda radical de corte bolivariano que es Podemos y, por si fuera poco, haciendo algún guiño ambiguo a los separatistas para garantizarse al menos su abstención. Obviamente esta aventura ha terminado como todos sabemos, con una nueva convocatoria electoral para el 26 de junio.

Confiemos que después de estas elecciones terminen los vetos de PSOE y Ciudadanos y se respeten los votos. Porque llenar las urnas de votos del PP es la mejor garantía para que los separatistas o los bolivarianos de Podemos no influyan en el futuro Gobierno de España.

Arnau FunesPortaveu del grup municipal ICV-EUiA- l'Esquerra Plural

“Un nou camí de sortida de la crisi”

Encetem un any més les nostres festes locals, com sempre amb ganes, il·lusió i amb una àmplia oferta d’activitats per a tota la família per gaudir de la ciutat amb amics i família. Un any més, tot i el to festiu del moment, des d’ICV-EUiA no podem deixar de recordar el patiment que la crisi econòmica ha produït i produeix en moltes famílies de la ciutat. Malgrat el que alguns ens volen fer creure, no estem sortint de la crisi, només ens estan volent adaptar a noves formes de precarietat.

Animem a tots els ciutadans de Cornellà que gaudeixin de les festes però també aprofitin aques-tes dates per reflexionar de forma crítica sobre la situació de precarietat de moltes famílies de la nostra ciutat. Una situació que les darreres refor-mes laborals i les retallades dels diferents governs han consolidat i potenciat, i que només des del canvi real la podrem revertir. És hora d’iniciar un nou camí de sortida de la crisi, basat en un model d’economia social i responsable, on pagui més qui més té amb l’objectiu de garantir els mínims vitals per a tothom.

Tarifació Social, Plans d’Ocupació amb perfils més socials i per més temps, foment del cooperativisme, fons de lloguer social, augment de les partides des-tinades a ajuts socials i beques menjador, defensa i manteniment dels serveis públics essencials; propos-tes d’ICV-EUiA per afrontar la crisi localment, però que necessiten governs d’esquerres més enllà de la nostra ciutat. Tenim l’oportunitat d’avançar cap al canvi: fem-ho!

Visca Cornellà! Visca la Festa Major!

Page 29: Viu Cornellà - maig 2016

sabies que ...?entreteniments

Peu AMIC

Amb: Oriol Junqueras

sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Esmorzar pa-trocinat per Tiffany’s. Sí, vull entrar a Occident / 2. Una manera molt urbana de dir ‘rústic pagerol’. Si la presentessin àrida no estaria tan emprenyada / 3. Nou buida. Donar la capacitat de perorar a la univer-sitat. Muda rèptil / 4. Motxilla que es posa per l’esquena i que no hi ha manera de treure’s. Parentes mor-tals de la murtra / 5. No la burxis quan prepara formatge, que té mala jeia. Remenat de col / 6. A l’ànima de tots. Passa per ser un objectiu femení, però tots els ionquis l’apre-cien molt / 7. Preparat per posar-se el pijama i anar a fer nones. Bastons molt usats pels sirgadors d’Alins / 8. Uns hi veuen material i altres sexe gramatical. Desencade-na l’acció del creador / 9. Un de la Cerdanya a Algèria. Dóna la mesu-ra exacta de la quantitat de fusta. Ruc escuat / 10. Matina de tal ma-nera que se’l veu molt engrescat. A qui no en té ja l’hi val, per abusa-nanos / 11. Per tot l’escaire. A l’ho-ra de donar a llum és ben igualitari. Per tot el canut / 12. Tumor de la tiroide que afecta els degollats. No, ancians no, si són debutants! / 13. La caguen els tions tarragonins. Extremitat tocable.

VERTICALS: 1. Generadors elèc-trics a cop de pedal. Planxa d’acer que alguns bàrbars voldrien fer córrer pel canòdrom / 2. Encenen encens. No és un agent de l’ordre ans més aviat del desordre orgà-nic. Dins de la cova / 3. Magistrat fenici tot just aprovadet. Trajecte tan llarg i incòmode que resulta força peripatètic / 4. Sembla el su-perheroi Paf, però en realitat és un intèrpret amb els pobles del Prò-xim Orient. Un martell dins d’un plomall / 5. Enemics del Bon Cas-tor. Anihilar virus i bactèries del wàter. La més flamenca / 6. El cul se li mou més que a una cubana en salsa. Ha sortit igual que ahir i que sortirà demà / 7. Accés a la uni-versitat. De les fulles musicalment perfilades. El teu pare, i si es deia Antònio encara més / 8. És qües-tió de nitrogen. Dificultat per al moviment natural de la porta / 9. Empipat perquè no ha sabut sortir d’Irati. És a l’oli com a en Barril el barrilaire / 10. Parent de l’Spider-man. Al Penedès sincera, al Tarra-gonès eixuta i al Garraf de trinca / 11. Introducció a l’odontologia. Te la imagines, solitària, esquilant el ramat… A l’agulla i al paller / 12. El cowboy s’hi escalfa la llet. Tot i ser arenosa no val com a platja.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

Page 30: Viu Cornellà - maig 2016

30

VI

U CO

RN

ELLÀ

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7

08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 475 07 86

a.e. [email protected] http://www.cpnl.cat/cornella

cnl

Entre el drac i la falç al puny

Durant el mes d’abril han acabat els cursos iniciats al gener (a més del C2 que s’ha fet des de l’octubre), s’ha desenvolupat un nou procés d’inscripció i han

començat els intensius que s’acabaran a mitjan juny. A més, des de les xarxes socials (Facebook i Twitter) del CNL de Corne-llà s’ha fet difusió —amb l'etiqueta #CNLCornellàllibres— de les recomanacions literàries que ens han fet arribar treballadors i usuaris del CNL, de la XBC, membres del Consell de Centre i ciutadania en general, amb la voluntat de fomentar la lectura en català.

A l’entorn de Sant Jordi i la Jordiada s’han fet altres activi-tats com la lectura de poemes “VxL encomana poesia”, amb la sala de la Biblioteca Marta Mata plena, o la lectura de frag-ments de l’obra de Caterina Albert el 24 d’abril, al parc de Can Mercader, tant des de l’escenari com des de l’estand de Ràdio Cornellà; un “Lletres per la Jordiada” que es va afegir a la ja tradicional carpa del CNL, des d’on es va difondre la tasca del Centre i es va promoure el joc en català, amb la col·laboració de Sanglas.

I aprofitant que l’abril ha acabat amb el Dia Internacional del Jazz, reproduïm del Termcat que “en l’àmbit de la música, els termes que fan referència a estils musicals formen part d’un entorn cultural en què hi ha un canvi constant i molta creativi-tat. En terminologia això es tradueix en l’aparició contínua de neologismes necessaris per a designar els nous estils musicals que van sorgint”. Per això el TERMCAT va considerar que s’ha-via d’elaborar un recull terminològic de noms d’estils musicals coneguts i ja consolidats (Terminologia dels estils musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, 2015. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/204/Presentacio/), i el va fer amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya i del Grup Enderrock.

És un diccionari amb una vuitantena de noms d’estils re-lacionats amb el jazz, el rock i el pop, des de mitjan segle XX, aproximadament, fins a l’actualitat. A cada entrada hi ha la de-nominació i la definició en català, els equivalents en castellà, anglès i francès, i, en alguns casos, aclariments conceptuals o notes d’exemple. Complementàriament, també es pot consul-tar una cronologia interactiva amb exemples audiovisuals de cada estil musical descrit.

Molts termes són manlleus d'origen anglès que, majoritàri-ament, no apareixen encara consignats a les obres lexicogràfi-ques catalanes de referència. El Consell Supervisor ha estudiat i normalitzat aquests casos i ha establert uns criteris generals útils a l'hora de fixar les denominacions catalanes d'aquests conceptes.

I tornant al CNL, d’activitats previstes fins a juny, tampoc ens en falten. Així, el 10 de maig, en la sessió del Consell de la Dona s’ha programat una xerrada sobre Caterina Albert, a càrrec d’Eulàlia Lledó, per commemorar el 50è aniversari de Víctor Català; el 25 de maig s’ha organitzat una visita de matí al Parlament de Catalunya amb els usuaris del CNL (alumnat i Voluntariat per la llengua) i, ja al juny, del 7 al 20 es podrà veure a la Biblioteca Marta Mata l’exposició de ‘La crònica de Ramon Muntaner’, per commemorar el 750è aniversari de la seva mort i el 9 de juny, i com a acte de cloenda del curs, Maria Bohigas, directora de Club Editor, acostarà més aprofundida-ment, la figura de Caterina Albert (Víctor Català) als usuaris del CNL i a la ciutadania de Cornellà.

De tot això i més podreu trobar-ne informació al web del Centre: http://www.cpnl.cat/cornella §

Page 31: Viu Cornellà - maig 2016

31

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

A l’edició de juny de Viu Cornellà ens aproparem al Parc Esportiu Llobregat (PELL) per a conèixer les seves activitats d’estiu i veure l’exposició al vestíbul de Cornellà en miniatura, formada pels edificis més singulars de la ciutat. No hi faltarà un article sobre un perso-natge singular en el Sabies que...,

una nova visita a un dels partici-pants de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turis-me del Baix Llobregat) i al Museu Agbar de les Aigües, per a conèixer una de les seves activitats. També cedirem un espai als partits polítics amb motiu de les eleccions gene-rals.

Page 32: Viu Cornellà - maig 2016