32
NÚM. 96· ABRIL ‘16 [email protected] www.elginjoledicions.com MAJOR 36, EN L' APARTAT GASTRONÒMIC - FIRA TAPA CARXOFA PRAT - ENTREVISTA A ROGER MAS - ' LA MUNTANYA DE VÍCTOR CATALÀ', AL SABIES QUE... Una tarda amb... Kulunka Teatro, que arriba al Teatre Modern amb André y Dorine CONEIX LA ROSTISSERIA TONI TASTA'M

Viu El Prat - abril 2016

Embed Size (px)

DESCRIPTION

— Editorial: Una altra oportunitat. — Kulunka Teatro: “El públic posa el text que no se sent”. ‘André y Dorine’ (Teatre Modern, 8 de maig). — “Major 36: l’essència de l’horta al plat). — “El fil musical de l’aigua”. — “Fira Tapa Carxofa Prat, el gust per les tradicions”. — Roger Mas: “Als catalans no ens agrada que ninú ni res ens faci ombra”. — ‘La muntanya de Víctor Català’ al Sabies que… — “‘La bella dorment’ es representa al Teatre Modern del Prat de Llobregat” (CNL El Prat).

Citation preview

Page 1: Viu El Prat - abril 2016

NÚM. 96· ABRIL ‘16 [email protected]

www.elginjoledicions.com

MAJOR 36, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - FIRA TAPA CARXOFA PRAT - ENTREVISTA A ROGER MAS - 'LA MUNTANYA DE VÍCTOR CATALÀ', AL SABIES QUE...

Una tarda amb... Kulunka Teatro, que arriba al Teatre Modern amb André y Dorine

CONEIX LA ROSTISSERIA TONI TASTA'M

Page 2: Viu El Prat - abril 2016

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

PATROCINAORGANITZA PRODUEIX AMB EL SUPORT COL·LABORA

T’ESPEREM TAMBÉ AL

Carxofa PratPlaça Blanes

23 i 24 d’abril

agtbaix.cat .com/agtbaix @quintotapa

CARXOFA PRAT· del 7 al 22 d’abril · El Prat ·

7a edició

2,5€ tapa de la casa3€ tapa Carxofa Prat

Page 3: Viu El Prat - abril 2016

ED

ITO

RIA

L

VIU EL PRAT

Revista gratuïta de

societat i cultura

NÚMERO 96,

ABRIL DE 2016

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA:

CEDIDA

DIRECTOR DE

CONTINGUTS:

T. DELGADO

PUBLICITAT:

IVAN PUIG

IMPRESSIÓ:

IMPRINTSA

Dipòsit Legal.

B-20065-2005

EDITA:

EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901

L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no

coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus

col·laboradors.

UNA ALTRA OPORTUNITAT

F a uns dies en Samu, un dels millors amics del meu cosí Pablo, em deia que escriure i transcriure una entrevista li fa molt de respecte. ����������� ��������������

���������������������������������������������������-������������������������������������� �����������������������������������������������������������������������

Escriure t’obliga a pensar, ordenar les idees, construir una es-tructura, i, encara que no disposis de massa temps, t’ofereix dife-rents oportunitats per a canviar les frases i el to, buscar sinònims, moure de lloc els paràgrafs, descartar-ne d’altres... T’ajuda a po-sar-te en la pell dels altres i, en teoria, si almenys t’hi dediques ��������������������������������������������!�����������������������"���������!����������#$"��"�!���������������������������� �!�����$��%����%������!���������!����������������������������&�(����������)����������������������$���������&�

*���������"����%�������������$��������%�������������������ser propera, no mirar-se el melic i intercanviar els tons i els punts de vista sense oblidar el lector. Sabent valorar, potser, que els al-�������������������������������!���������������������"��%��ser propis i no l’atac als altres.

Els polítics són els representants reals de la ciutadania, per molt que alguns es representin, sobretot, a ells mateixos. Entre les ����������%�������������+����������������%��%����������/��;��<��)����������%�/���%����������=�������������������>������-���������������������!������������������������>���%�������-�%����?��!������������������������������������������%$����������������$K��������%��������)����Q�����������������������"��"�������������K�������!������������������%�%�!���������%�-�������!������"�����

<��W����!��������������%�����"���������������������������punk en una ràdio, li semblava molt difícil editar-les. Parlava amb ����� ���������%�������%���� ����������X��� �� ����������� ���-������ �$%�������%�����������Q���������������� ������������"��������%�������$�������%�����������������%$������/�����X������������������>��������������K��Y��������������%����������l’exemple.

Page 4: Viu El Prat - abril 2016

ÍNDEX5.Una tarda amb...

KULUNKA TEATRO, QUE ARRIBA AL TEATRE MODERN AMB ANDRÉ Y DORINE

Les màscares són l’instrument amb què la companyia Kulunka Teatro construeix André y Dorine (Teatre Mo-dern, 8 de maig). A una parella d’avis els canvia la vida quan a ella li diag-nostiquen Alzheimer. Hem parlat amb Garbiñe Insausti (Hernani, Gipuzkoa, 1981), que comparteix el reparti-ment amb José Dault i Edu Cárcamo, és una de les dramaturgues de l’obra i qui ha fet les màscares.

18.GastronomiaFIRA TAPA CARXOFA PRAT

El Quinto Tapa s’ha convertit també en una tradició al Prat l’Hospitalet i Cornellà. Són un reclam de reunions saboroses i generoses. Fins al proper 22 d’abril, podrem gaudir del Quinto Tapa Carxofa Prat, i el cap de setmana del 23 al 24, serà el moment del Fira Tapa Carxofa Prat a la plaça Blanes. En aquest número us n’expliquem tots els detalls. No us ho perdeu!

Page 5: Viu El Prat - abril 2016

5

VIU

EL

PRAT

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

Hi ha qui pot pensar que una �������� ��� ��� � � ����� ��� �������� ����� ��� ���� � �

��������� ���� ���� ���� �� �� ������������������ � ������������ �������������� !������� "#������� ���$%����&'(&)*� �������� ��+� ���������������� �� ������ � ������ �� ���������� �� �� ����� ���� -����������� ���� .�/� ��������0�� 1� ��%�� 2������ ����������André y Dorine� "2������ 3������ (� ����4)��� ��� ����������������� ����5����.��� �����5�� ��������.������� �� ��4����.���� 6 $7������ -������5���-���.�������������� ����������������9���� :�� �� � ;�� <=������� ��� ���� �� ����������4������ �������.��7��>��� ����������������

?-��������������@����������� �4����És clar. Volíem explicar un relat universal amb un llenguatge que també ho fos. El repte més gran quan desenvolupes una història amb màscares i sense text és anar molt a l’essència i al detall perquè l’espectador no es perdi en cap moment.

?6���������.���������������$ �����������>J� VPer a nosaltres és entendre un altre llen-guatge: aprendre a parlar sense parau-les. El públic posa el text que no se sent ����������������������� �� �������������Sentim molt a prop els espectadors al llarg de la funció.

?; �����������>�����4���������Sí. D’alguna manera, els proporcionem una història i ells hi posen el guió. És cu-riós perquè a un dels meus companys, en José Dault, productor i actor de l’obra, en una reunió entre amics una noia li va dir que ja havia vist la funció, però amb text. I ella la recordava així perquè havia estat tan activa que li havia afegit el seu

propi guió. És veritat que el públic se’n fa molt partícip.

?;�� ���������5��� ���� � ���������������������� �� �������� ��� � � ������������� ��Sí. Malgrat la seva cruesa i duresa, l’Alz-heimer li serveix a André i Dorine per

a retrobar-se i construir un nou vincle. Fa uns 50 anys que viuen junts i estan instal·lats en la rutina i la monotonia. A partir d’aquest fet tan crucial es tornen a mirar i a enamorar: recorden què van ser quan eren joves, com es van estimar i això fa s’estrenyi un vincle que estava una mica soterrat i oblidat.

1� ��%��2�����* �; ��+� �������

� ������.��������������

Dorine i André.

una tarda amb...

Page 6: Viu El Prat - abril 2016

?����� ��4������ 7������ �����.���� 4+��������0�>������.������@�����������������>��6��������:������Hi ha un moment en la funció en què Dorine s’aferra als seus records i André intenta fer-li recordar, però ja és massa tard. Hem volgut ser honestos i fer un treball d’investigació per a poder ser rigorosos amb les fases de la malaltia.

?<������5������������������� �6 $7����V��Abans dels assajos, vam veure documentals i entrevistar-nos amb malalts i cuidadors durant dos mesos. És una història ����������������������������������������������������-����������������������� �����������������������������������i tot, en aquest tipus de malalties tan dures. Sentíem que necessitàvem donar-li un respir al drama de tant en tant amb ���������� ������ ��� ����"������ ������������#�� $��������-pre ens diu que André y Dorine és com una muntanya russa d’emocions en què passes, en uns segons, de la llàgrima al riure.

?#�7���� ��������������.����������� ���4�����V��Molta gent ens agraeix que siguem tan respectuosos i tinguem tanta cura amb la malaltia. Després de la funció ens sentim

molt estimats perquè el públic vol compartir les seves histò-ries amb nosaltres. Som els primers emocionats quan veiem ����������� �� ��������������%���&����� �����'�����������països tan diferents com la Xina, Xile, Rússia, Panamà, Estats Units o Turquia compartint les mateixes emocions essencials: la por a perdre el que tenim, a fer-ho o a valorar-ho quan ja és massa tard. L’amor i la família són aspectes universals. És una sort compartir la funció a molts països i comprovar que arriba de la mateixa manera.

?-���0�WY&Y�5���>����� ��������0��1� ��%��2����������� ���������������������������� ��������>����������Som els primers sorpresos pel recorregut que hem tingut. Hem treballat de valent, però el primer objectiu no va ser fer un espectacle per a poder viatjar, sinó explicar aquesta història. En les prop de 400 funcions d’André y Dorine hem actuat en escenaris molt dispars, des de teatres nacionals ���� *�+//� �������� ���� �� ���� ���%� ������� ���� �����d’Argentina.

?#� 7�� ���� ������� ������*� 6���� ��� �@�� ��� �� ��.������������� � :����� ����� � � 5� ���� ��

culturauna tarda amb...

Una escena de l’obra.

6

VI

U EL

PRA

T

(passa a la pàgina 8)

Page 7: Viu El Prat - abril 2016

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn | Metro L9_Cèntric (200 mts)

“Cocinamos con productos locales especialmente

el Pota Blava, la Carxofa Prat y verduras del Parc Agrari”

Page 8: Viu El Prat - abril 2016

culturauna tarda amb...

8

VI

U EL

PRA

T

#��� ������ �� ��5�� �� ���� �������� �����������5��� ������������ ������������ ���+������������5�-ment. En la joventut els va unir l’admiració que sentien l’un per l’al-tre. Amb els anys, el vincle s’ha desgastat i ara utilitzen les seves passions més per a molestar-se que no pas per a com-partir-les. Així és com comença la funció, amb una mena de disputa entre André i Dorine: l’un fent soroll amb la màquina ����������������������������6����#��������������������������-crigui tots els seus records a partir de les fotos que conserven.

?[��������� � 4���� �������� �� ������������*� ������������� ���\���������������� ��������� �� ��; ���4������5�- ����comprar��� 4������������Bé, això passa en moltes famílies, on cadascú intenta empor-��7����� ��� ���� �����;�� �� ������"� "�� ����� �� ���&����� '�� �������������������������� �������"����������������������6��la seva obra, mentre que ella li fa un regal.

?]���:����� ������� ����� ������� ������� ��������� ���������������������� ������������ ���� � �����<����� ��������������������� ��&�6���������� �������d’avançada la malaltia i, alhora, del vincle que els uneix. Hem volgut prestar molta atenció a aquests detalls, des

���� ������� ��� ����� ���� ���6� =������ ���� ��� ����� ��l’obra.

—Hi apareix una cuidadora. Moltes famílies han de recórrer a una ajuda externa perquè no són capaces de fer-ho elles. No vull avançar-te molts detalls, però la cuidadora jugarà un paper molt important en el futur de la família.

?2����� ��� �������.������5�������������������������5�-������� ��������No hem volgut que els objectes fossin només de decoració, i tots ens ajuden a explicar la història. Un quadre amb una fo-�������������>�����������������%������������� ����� ������de certes coses. La música també t’ajuda a explicar, crea at-mosfera i és gairebé una protagonista més de la història. Crec que es respira que ha estat creada per a l’espectacle perquè Yayo Cáceres entén molt bé què succeeix en cada moment i ho acompanya d’una manera impecable. Va ser molt present en el procés de creació de l’obra.

?:������� ������@���5���������� ������� �V�^�������� �����-���������������� ��+� �V�Van ser dos mesos de moltes hores de

La boda dels portagonistes.

(ve de la pàgina 6)

(passa a la pàgina 10)

Page 9: Viu El Prat - abril 2016

������������� ��������������������� ������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������ ������

���������� �������������������������

!"#$#$ %%&& '�� �� (�� !�#)*+# (�� ���� ! #,-#$-!" !*.$"

Page 10: Viu El Prat - abril 2016

treball, però el procés de crear la dramatúr-��������������� ������������&���������"����������������������del que estàvem explicant.

?:�André y Dorine���7������������ ������������.��������� ��+� ������������� �����6.������ �4�������� ��.������������� �VSí, sobretot el que ens omple de satisfacció és sentir-ho en el públic. Ens emociona molt llegir que provoca això en la gent i li dóna sentit al que fem, que no deixa de ser compartir aques-tes inquietuds, certes pors amb el públic i generar emocions.

?_��5�����4�� ����������� ���������� ��7������� �� ���>��6�������$��:�����1������������������������������� �������������� ������@����������tampoc era violoncel·lista. Hem fet la nostra pròpia història, el nostre propi André i la nostra pròpia Dorine, però hem volgut mantenir els seus noms perquè ells ens van inspirar a explicar una història d’amor en la vellesa. Llegir la carta que li va es-criure André Gorz a Dorine un any abans de decidir suïcidar-se plegats ens va commoure molt.

?-�������������André y Dorine ���7���>��������I trobar-les ha estat un procés intuïtiu, igual que la drama-túrgia i la conformació de l’obra. Saps?

—Digues-me. Moltes màscares es van quedar en el camí i n’hi ha que no s’han arribat a utilitzar mai. Hi ha hagut també un càsting important de màscares [riem].

?]�/��������� ������������.����������>J�.���V�Em fa llàstima que les relacions humanes no siguin més ho-nestes i no anem més de cara. Tots ens formem la nostra ar-madura i ens posem la màscara per a sobreviure. Tant de bo puguem anar traient-nos capes i ser nosaltres mateixos, però crec que és difícil. Cada cop ho serà més.

?!�.��������� ������/���VUi! [Riem]. Hauria d’anar al psicòleg perquè em recomanés �������7����'���������������������������6��<������ �>����dir-ho, però després... Cadascú ha d’afrontar-ho a la seva ma-nera. §

culturauna tarda amb...

Una escena d'André y Dorine.

10

V

IU E

L PR

AT

(ve de la pàgina 8)

Page 11: Viu El Prat - abril 2016
Page 12: Viu El Prat - abril 2016

Text MARIANO MARTÍNEZ

Al centre de Gavà, caminant pels carrers d’aquesta ciutat

del Baix Llobregat, ens trobem el restaurant Major 36 i la cuina de Ma-nel Armengol. Un xef que és com la seva cuina: proper, còmplice i amb qui és fàcil estar a gust.

El seu camí culinari va arrencar el 1989, o una mica abans, als fogons de casa seva: “els meus pares te-nien un bar de mercat i allà vaig començar a fer les meves primeres pinzellades”. Entre el bacallà i les triples de la família Armengol creix en Manel xef: “amb l’empenta del meu pare i les ganes d’endinsar-me en aquest món, vam començar, el 1989, l’aventura del restaurant Ma-jor 36”. Els inicis estaven basats en la cuina freda del moment: xarcu-teria, patés, salmó, plats freds.... “Però, de seguida, ens vam decan-tar per la cuina que havia vist a la meva llar, tradicional, catalana, de mercat. Els guisats eren la marca de la casa i continuen tenint vigència. Quan entrava a casa, feia olor de menjar: és l’essència que he vol-gut transmetre a la meva cuina”. Un dels exemples n’és el trinxat un plat d’aprofitament, que a vegades hi apareix amb una col ben fresca i patates de primera qualitat: “cada vegada la gent cuina menys, i quan

es troba amb unes bones mandon-guilles com les nostres, surt molt contenta de recuperar aquests plats al seu paladar”. El restaurant Major 36 ha estat recomanat per primera vegada a la Guia Miche-lin, la més antiga i coneguda de les guies d’hotels i restaurant d’Europa, i que atorga les prestigioses Estre-lles Michelin. Hi apareix a l’edició d’aquest any.

La temporalitat, base de la cuina del Major 36

Entrar al Major 36 és com fer-ho al menjador de casa. T’hi trobes en un ambient acollidor i una cuina cata-lana de mercat posada al dia: “hi he intentat incorporar també elements més contemporanis, com el guisat de peix, aplicats als productes de l’horta del Baix Llobregat. Tracto de fer la cuina que domino el millor possible i incorporar algun element més modern per potenciar precisa-ment el producte més proper”. Més de vint-i-cinc anys de recorregut i amb una carta també marcada per la temporalitat: “això ho tenim molt clar, de seguida ens vam fixar en una cuina basada en el producte de temporada i de proximitat. Quan és la temporada de faves, tomàquets o espàrrecs, els incorporem a la nos-tra carta fixa (com el Pota Blava) o a la carta de suggeriments. Són la 1

2

VIU

EL

PRAT

gastronomiagastronomia de proximitat

MAJOR 36: L'ESSÈNCIA I TRADICIÓ DE L'HORTA AL PLAT

MANEL ARMENGOLXef del Major 36Autèntica cuina basada en productes frescos i de temporada.

C. Major, 36Gavà Tel. 936 626 652

Dinars de 13 a 16h.Sopars de 21 a [email protected]

.com/majortrentasis

Page 13: Viu El Prat - abril 2016

Av. Verge Montserrat, 42 Tel. 933 741 013

GAES El Prat

“ Sé que sempre

puc comptar amb ella”

Mercedes| PROFESSORA I| CLIENTA DE GAES

Sílvia | AUDIOPROTETISTA DE MERCEDES DES DE FA 7 ANYS

Amb la tecnologia més avançada

i un servei personalitzat

www.jerezcmm.es

Page 14: Viu El Prat - abril 2016

gastronomia de proximitatculturagastronomia

14

V

IU E

L PR

AT

LA RECEPTA

TATAKI DE POTA BLAVA

INGREDIENTS

base amb què ens agrada treballar i penso és el que ens diferencia de les propostes gastronòmiques d’al-tres restaurants”. I sent de Gavà, era qüestió de temps que tornés a la conversa l’espàrrec: “és el meu pro-ducte favorit, pel seu sabor i perquè és molt agraït de treballar. A més, es pot preparar de la forma més simple i el resultat és extraordinari: collit, cuit i menjat, així de fàcil”.Tenir al Manel al costat també és comptar amb un bon company que s’implica a fons en el que fa i sempre predisposat a fer marca de la cuina més propera. Per aquest motiu, està involucrat en projectes com Gastro-Gavà o el col·lectiu Cubat-Cuina Baix Llobregat, format per cuiners de la comarca i que pretén promo-cionar-la a través de la gastronomia i dels seus productes frescos i de pro-ximitat. En Manel en fa la defensa des dels seus fogons. És una defensa clara, aferrissada, amb el sabor dels productes com a base fonamental per entendre la riquesa que tenim als camps que encara resisteixen al costat de casa nostra. Un exemple amb el que fixar la mirada, sempre que altres xefs, restauradors, vulguin animar-se a treballar l’espàrrec, el pèsol i les últimes Carxofa Prat que apunten durant el mes d’abril. DESCRIPCIÓ

Posar els ingredients en una bossa al buit de cocció i coure a 65 graus durant 25 minuts.

Reduir el suc i marcar el Pota bla-va amb el foc fort. Escalopar, de-corar i servir.

Page 15: Viu El Prat - abril 2016
Page 16: Viu El Prat - abril 2016

16

V

IU E

L PR

AT

Text i foto TONI DELGADO

“Li hem demanat un repertori de cançons que parlin, naturalment, de l’aigua. La primera es diu Oración del remanso”, exposa Rosa Badia, presentadora de

l’acte amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, en l’auditori Àgora Agbar del Museu Agbar de les Aigües.

Amb un vestit lila i uns texans apareix Raquel Lúa, acompa-nyada a la guitarra de Yeray Hernández: “Tengo el color del río y su misma voz en mi canto sigo, el agua mansa y su suave danza en el corazón; pero a veces oscura va turbulenta en la ciega hondura y se hace brillo en este cuchillo de pescador”.

“FET A MIDA”Oración del remanso, de Jorge Fandermole, és una cançó

popular a l’Argentina i parla de la relació que té el riu amb un pescador del Remanso Valerio. La lletra encaixa amb Aigua i Treball, el lema que les Nacions Unides han triat aquest any per a commemorar el Dia Mundial de l’Aigua (22 de març). “Sembla fet a mida per a nosaltres”, enraona Ignacio Escu-dero, director general d’Aigües de Barcelona: “el que fem és treballar amb l’aigua o, com ens agrada més dir a nosaltres, cuidem l’aigua. Estem compromesos amb les persones, cui-dem l’aigua i fem ciutat. Més de 10.000 persones treballem a Agbar per fer que tots els ciutadans puguin disposar d’ai-gua corrent les 24 hores de cada dia de l’any”.

Lluís Martínez Camps, Customer Counsel d’Agbar, treballa a l’empresa des de fa 26 anys. L’episodi “més crític” que hi ha viscut fou el de la sequera de 2007 i 2008: “l’organització es-tava molt preparada perquè s’havia preocupat de crear una xarxa de distribució gestionable pels petits sectors i àrees. Si haguessin estat inevitables les restriccions, les hauríem pogut fer d’una manera ordenada i sensata, perjudicant el mínim possible la ciutadania”.

LA HUMILITAT Javier Valencia, cap d’electricitat de l’Estació Depuradora

d’Aigües residuals de Gavà i Viladecans, comparteix la seva experiència en un voluntariat d’Agbar al Perú: “m’ha aportat molta humilitat, senzillesa i trencar amb el dia a dia a la feina o la vida familiar. Et dóna una altra perspectiva de la vida, d’ajudar als altres i ser més solidari”.

Ana Sáenz de Miera, directora d’Ashoka Espanya, anun-cia un projecte conjunt per a buscar 10 emprenedors socials d’Agbar a Xile, Colòmbia i Espanya en l’àmbit del desenvolupa-ment sostenible: “busquem les persones que un bon dia van decidir que quelcom podia canviar-se. Les ajudem, posem en xarxa i intentem que el seu impuls tingui més efecte. És

molt difícil trobar una empresa que doni suport a un projecte com aquest i per a mi és una garantia d’èxit”.

OPORTUNITATS “L’aigua és l’inici de les civilitzacions”, enceta Josep

Maria Álvarez, secretari general de la UGT: “aigua i treball sempre han d’estar sempre plegats. I l’aigua avui també és tecnologia, i amb aquesta trobarem treball de futur i de qualitat”. “L’aigua genera riquesa, justícia i oportunitats per a les persones. On falta aigua, només uns quants, no-més molt pocs tenen accés a una vida raonablement dig-na”, intervé Josep Ginesta, secretari general del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Cata-lunya.

“Quan la nostra funció és qüestionada per uns activistes anònims, hem de tenir clar que prestem un servei que fun-ciona. És acceptat amb normalitat per la immensa majoria dels ciutadans, i és gràcies a totes les persones que amb el seu treball ho fan possible. Seguirem acompanyant Bar-celona durant molts anys en la gestió del cicle integral de l’aigua, com hem fet en els darrers 150 anys”, enraona Àngel Simón, president executiu d’Agbar. §

; �� ������ �

de l’aigua

museu agbar

Raquel Lúa, durant la seva actuació.

Page 17: Viu El Prat - abril 2016
Page 18: Viu El Prat - abril 2016

Fira Tapa Carxofa Prat, el gust per les tradicions

Text TONI DELGADO Fotos AGT

Les tradicions tenen un gust especial. Sant Jordi és l’olor dels llibres nous i de les roses ben fresques. El dia de la cultura i l’amor. Aquest any serà més deli-

ciós que mai perquè coincideix amb un esdeveniment que, a poc a poc, tapa a tapa, cançó a cançó, s’ha convertit en una tradició. Hi ha molts pratencs i veïns de la comarca que estan pendents del Fira Tapa Carxofa Prat, que tornarà a la plaça Blanes els dies 23 i 24 d’abril amb una proposta sin-gular de tapes, d’activitats i de música. La deliciosa sorpresa serà que l’AGT, en col·laboració amb la Masia Fruites i verdu-res servirà Carxofes Prat i de calçots a la brasa.

“Volem crear un ambient agradable, festiu, famili-ar. Ja és primavera, comença a fer bon temps, i la gent s’anima molt a sortir al carrer”, explica Dani Mateu, pro-ductor de l’activitat. I és que el Fira Tapa Carxofa Prat és un bonus track del Quinto Tapa, que finalitza el dia 22.

És com si fos la continuació del Quinto Tapa, amb la gràcia que en un mateix espai, la plaça Blanes, hi troba-rem 14 dels seus participants: Bar Oeste, Vori Bistro, Ta-peart, Centro Extremeño Ruta de la Plata, El Cortijo & Po-sa’t morat, El Racó d’Espratta, El Regust, El Petit Buddha, Sinfonia. Hotel Ciutat del Prat, Casa Ramón, Toni Tasta’m, Axarquia, Saint Tropez i Delta Restaurant (Padel Barcelo-na-El Prat). Ens oferiran les seves tapes en tres torns dife-rents (dissabte 23, matí i tarda i diumenge matí).

La plaça Blanes és un indret encantador “perquè té mobiliari urbà, és un lloc cèntric, té molta vida i un espai fantàstic, molt maco”. Un gran escenari perquè el 23 d’abril els castellers del Prat ens mostrin, a partir de les 12 del migdia, part de les seves habilitats; perquè Sergi Shine ens faci moure l’esquelet amb la seva sessió de DJ (12.30-16-00 h.), Machi faci volar la imaginació dels més petits i els faci partícips del seu show

gastronomia

18

V

IU E

L PR

AT

(passa a la pàgina 20)

Page 19: Viu El Prat - abril 2016
Page 20: Viu El Prat - abril 2016

20

V

IU E

L PR

AT

sabies que... gastronomia

de circ (18.30-20.00 h.); i gaudir del ta-lent de la veu de Mònica Escrig, el teclat d’Iñaki Ezcurra i la guitarra de Pedro Pablo Chica (21.00-22-30 h.)

Diumenge 24 serà el torn de Krestatum (11.30-12.30 h.) recorreran la ciutat i conclouran el seu animat tour a la plaça Blanes, on acabaran l’actuació. Són un grup de percussió afro-brasilera que fa vibrar el públic. Tampoc ens podem perdre el quartet Sandunguera (13.00-15.00 h.) ni el sorprenent DJ Javier Martínez (15.00-18.00 h.)

“En aquesta edició el que ens preocupava més era l’aforament”, explica Dani Mateu: “diumenge sol ser el

torn més fort, i vam veure que començàvem a quedar-nos curts amb l’espai. Aquest any hem volgut canvi-ar d’emplaçament l’escenari per poder guanyar una mica més d’espai a la zona dels restauradors”.

El canvi d’ubicació de l’escenari farà que músics, artis-tes i visitants gaudeixin d’una activitat que va néixer per a promocionar els tresors gastronòmics del Prat i promoure trobades entre amics, famílies, parelles... Qualsevol excu-sa és bona per passar-s’hi una estona i fer ciutat mentre tastem unes tapes amb la música i espectacles de quali-tat. S’ha convertit en una tradició.

(ve de la pàgina 18)

Page 21: Viu El Prat - abril 2016
Page 22: Viu El Prat - abril 2016

22

V

IU E

L PR

AT

gastronomia

TEXT: VERN BUENO / AMICFOTOS: GENÍS SERRA / AMIC

Irredempt. Territori subjecte a una dominació estran-gera de la qual hom espera alliberar-lo, segons la de-������ ���������6.��������� � �J�� �� ��������

de Roger Mas (Solsona, 1975), nom cabdal de la música catalana dels darrers 15 anys. Mas, però, sembla força alli-berat en aquest àlbum, ja que s’atreveix a presentar-se en solitari, tant sols acompanyat per la seva guitarra. Amb ella i la seva veu construeix una dotzena de cançons delicades �� 7����� ������� >�������������� J������ ����/����.�������������� ��� �4������ ��������� �J��.���� � 7�������misterioses, amb referents com Goethe (El Rei dels Verns) �� ^���4���� "<����� 6����)�� ����� �� ��� � � ��� ��� ���� ����������J������ ��0������ ����� ����.��������� �������-������ �������������� �������������������������������� �-ma en analitzar qüestions com l’estat actual de la música ������� ��� ������������ ���J���� ������������������ �������/����� ?:���������>������������������������� �����Irredempt es presenta ben nu.Em considero un cantautor, però després de vuit discos no en tenia cap que fos tant sols veu i guitarra. Hi ha molts discos d’aquesta mena, normalment antics, que m’encanten. El Lie-besleid de Toti Soler, o darrerament Darmodej, del txec Jaromír Nohavica, amb qui hi vaig col·laborar i que em va fer perdre la por de llançar-me a fer un àlbum com aquest. Després de tre-ballar amb quinze músics de la cobla durant mesos, que va ser divertidíssim i fantàstic, i d’oferir tants timbres i colors, em ve-nia de gust anar a l’altra punta, treballar en solitud i buscar la cruesa de la interpretació individual. Quan ets només tu amb el teu instrument la teva veu transmet molts més matisos. —Aquesta mena d’àlbums tan essencials són avui ben poc �������� <���� .��� ������ ������ ��7�� ������ � � ������� �que se li pot fer estrany?És possible, sobretot perquè la manera com escoltàvem mú-

sica abans era molt diferent que la d’ara. En la música popu-lar d’avui dia la dinàmica s’ha perdut totalment, els discos s’editen molt més comprimits, la diferència quan la cançó �����&��6���������"���������\�����6�����������������$-sica sigui molt més còmode per escoltar de fons, ja que es manté sempre en un rang concret i no crida l’atenció. La can-çó que jo faig, però, es basa en comunicar emocions i senti-ments, i si li traiem la dinàmica ho perdem. ?������������������.�����4��� ��������������������� �������� � ���� ���\ �� ������ >��� ���� ����� ���� ������ ��5�� ��música abans.És un disc que et demana l’atenció, i que et molesta si el tens posat sense voler prestar-n’hi massa, perquè desapareix, tor-na, canvia... És un disc de sofà, de nit i amb llum tènue, per

Roger Mas: “Aens agrada que ningú n

cultura

Roger Mas.

Page 23: Viu El Prat - abril 2016

escoltar-lo de cap a cap. O la meitat, o quatre cançons, el que vulguis. Però escoltar-les. —Va dir a una entrevista a Critic.cat que a la sisena cançó del disc s’adormia!Sí! (riu). Però amb un disc que no em faci el pes no em puc adormir de cap de les maneres. Les coses que m’agraden no són només les que m’entusiasmen, sinó les que em fan sen-tir bé, les que em donen sensació d’harmonia, de quietud. —Irredempt������������������������J�������� �����5��� �-������J��.�������/�.��������6����� ����������������������������$������<������������de representar com em sento sempre, a cavall de la realitat i ����%����������������������������������������������_���

vida interior”, un món privat on no hi entra ningú, encara que tu el vulguis compartir no pots fer-ho. ?<����.��� ����5���+�������������/�����5��5�VMai m’ho han preguntat i em sembla molt pertinent, per-què ara que hi penso, en tots els meus discos sempre hi ha aquesta necessitat de fugir, de buscar un lloc on les coses tinguin sentit i siguin més controlables, i on tu mateix hi tin-guis més importància. En el món on vivim som granets de sorra, la nostra importància com a individus és molt poca i la nostra capacitat d’incidència, mínima. Com a animals so-cials, només si ens ajuntem amb els altres aconseguim que ��������������������������������&������`�������������������onírica de les meves cançons té a veure amb imaginar un lloc on tu pots actuar més com un dictador, com una casa pròpia on ho decideixes tot i on et sents més a gust. —Concep l’artista com algú que reivindica la individualitat?Sí, n’estic molt convençut d’això. Manuel Vázquez Montalbán analitzava els artistes de la Nova Cançó segons la diferèn-���� ����� ��� _��������w� �� ��� _{�w�� `��� ���|���� �� }������ ����`�����`����������������_��������w��������� ��~���������������������������������}�������������������������_{�w�����mica despistat, que es pregunta qui som, això què és, què ��� ���� ������ ����������� ��� ��� ����� ��������� �"�� ���poètica del jo. —Les seves cançons fugen de l’esperit costumista de mol-tes de les bandes que triomfen avui en el panorama català.No crec que en fugi. Penso que m’agradaria fer moltes co-ses que no sé fer, potser m’encantaria signar una bona can-çó costumista, o d’una bona cançó protesta que interpel·li el _��������w�� ����"�����������������#��������������������una generació de músics que està tirant més cap a un cert costumisme, però això no és bo ni dolent. Les millors cançons de Serrat són costumistes i són meravelloses. Potser la nova generació, a la qual no sé si hi pertanyo o no, té una existència una mica gris. L’última que va tenir una certa il·lusió va ser

“Als catalans no ú ni res ens faci ombra”

23

VI

U EL

PRA

T

cultura

Page 24: Viu El Prat - abril 2016

la del 68, l’última en deixar-se enganyar �������������6����������� ������� �-sitiva perquè la dotava d’un gran entu-siasme, li feia pensar que l’arcàdia no ��������������;�������������"�����������que estan atrapats. No som com els ����� ���� �/�� ���� ����� _��� �����w��que van patir la gran desil·lusió que va ���������� �"�������������������������és més un desencant, no pas rabiós per haver perdut res, sinó d’haver nascut ja amb ell. Sóc una mica descregut, sí. —Si traslladem aquesta actitud a la �+����� �������� ���� .�/� �5�� ���������� ���� ��� �������� �� J�.����que interpel·lin al col·lectiu, ni tampoc hi ha gaires individualitats que se sur-tin de la norma. L’individualisme tampoc es porta gens, ��������������������������������������-ternacionals que venen un ego que no �������������������������������_����w�però si els anéssim a veure a casa seva ara mateix ens n’adonaríem que tot és teatre absolut. ?; �4�������� ��!����.����.�J�� ����-tistes no se’ls permet anar de divini-tats.��6��"����� �{������� ������������������perdin l’ego, sinó que el públic condem-ni aquesta individualitat. Però clar, és ��� $���������>����������{����������un tret comú a tota la Península Ibèrica és l’enveja. I més a Catalunya, on mi-llor que no se t’acudeixi destacar per sobre de l’altre. Som un país totèmic: alcem a l’estrellat dos de cada ram i la resta, ben quietets. Que no se’t acudei-xi anar de bon entrenador que ja tenim en Guardiola. —Som envejosos?Catalunya és un país que poda els arbres perquè no creixin, es facin massa grans i acabin sent un bosc descontrolat. Vas a �����������������;����>���������������������� ��������������������%����������������els deixem ben baixets, que s’hi pugui arribar fàcilment. No ens agrada que ningú ni res ens faci ombra. Si erets el meu company de pupitre, per què has d’arribar a destacar en quelcom, com si ����������������������������������������

als pocs tòtems a qui sí hem entronitzat els deixem que fotin les bajanades més grosses. Estem molt mancats de criteri i de sentit crític. ?���������J������������ ���En Perejaume feia un símil molt bo dient que Catalunya és un país de valls, valle-������������������{����� ���� �\����on ens pensem que aquesta ermita és el Sagrat Cor de Montmartre, i aquell �{���� "�� ��'��>������ ��6�� "� ���� ��� �������� ���� ��� ���� �\���� ���� �"��creativitat per metre quadrat. El dolent és que sovint no entenem que més enllà de la nostra vall hi ha altres coses. Està bé valorar el que tenim a casa però hem d’entendre que la nostra muntanyeta potser no és l’Everest. ?6�������� �5������������]�/� ����-� ����������������- �J��- ��7�������diputat?Crec que és quelcom sa que puguem

veure al Parlament diputats que no són ������� ������� ��� �� ���� ������� �� ������no em sembla pas malament, està molt menystingut però és molt difícil, sotmès a ������ �������������>���������������� �-der del poble, la democràcia i el capital. —Com a independentista declarat que ���������.���7�7��>���������� �������VSi fos per nosaltres no ens en sortirí-em pas! (riu), però les coses van inde-fectiblement cap a aquesta situació. Les persones som irrellevants quan la corrent va en aquesta direcció. És com-prensible que ens posem nerviosos per-què després de tant de temps sent una minoria de cop i volta tenir-ho tot tant a tocar és una conjunció astral que difícil-ment es tornarà a repetir. Però també cal una mica de perspectiva i calma. Si necessitem una dècada més, doncs serà una dècada. Paciència, bon ànim, bon humor, construir i sumar de totes les maneres possibles. §

culturacultura

24

VI

U EL

PRA

T

L'entrevistat.

Page 25: Viu El Prat - abril 2016
Page 26: Viu El Prat - abril 2016

26

V

IU E

L PR

AT

sabies que...

La muntanya de Víctor Català

sabies que...

Text TONI DELGADOIl·lustració ELIBET ROVIRA

“La Mila se’n quedà emprenda-da. Li semblava un bon sub-jecte, agradós i servidor. Era

baixet i primelís, però s’estarrufava �� �4������ ���� ��� 4��� ��� �� � ����� �unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i l’altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc, semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposa-dament. La Mila li posà uns quaranta anys”.

Així és, a ulls de la Mila, el Pastor de Solitud, l’obra de referència de Caterina Albert i Paradís (l’Escala, Alt Empordà, 1869-1966), coneguda amb el pseudò-nim de Víctor Català. La novel·la va ser publicada a la revista Joventut entre el 19 de març de 1904 i el 20 d’abril de 1905, en fulletons de vuit pàgines set-manals.

Una novel·la que, segons li reconeixia Víctor Català a Baltasar Porcel en una en-trevista, “sempre m’he mirat a desgrat. La vaig prometre al senyor [Lluís] Via, de la revista Joventut, i a causa d’una malaltia de la meva mare, a l’hora de portar-la-hi no l’havia ni començada”. Així que anava lliurant a impremta cada capítol que enllestia, “sense poder ni re-llegir els que portava fets [...] N’estava cansada i ho feia a desgana, per com-plir”.������������������������������������traductora del francès va voler que con-frontés el seu treball amb l’original.

Solitud és la novel·la modernista més universal. El seu narrador és omniscient: ho sap tot i sembla que de la Mila, la pro-tagonista, en tingui més informació que de ningú. És un personatge rodó que no deixa d’evolucionar: temorosa, inconfor-mista, submisa, inquieta, pacient, dòcil, patidora, llesta, ingènua...

L’ermitana depèn molt del seu marit, en Matias, amb qui s’ha traslladat a la muntanya. El matrimoni, però, no va bé, i ella es va separant d’ell. S’acosta al Pas-tor, per qui sent admiració, afecte i atrac-ció i li fa de mestre i gairebé de pare: li explica rondalles, li fa bromes...

La natura a Solitud és viva i activa, i moltes vegades és l’instrument a través del qual s’expliquen les sensacions de la Mila. De fet, el caràcter de l’ermitana depèn molt de com està la natura. Tem quedar-se sola i no ser estimada. L’Ànima és un personatge que represen-ta les forces tenebroses de la natura i es presenta com una bèstia salvatge que no acostuma a dir paraula.

La muntanya és descrita com un cos femení: “L’alta cama de la i gre-ga, la de l’esquerra, anguilejava més �������� �������� ��� �� ��� ��� ��� ���de la muntanya; i entre cama i cama � �������������������5�� ���������en forma de pit de dona, fent-li, per a major retirança, de mugró, una es-creixença o menhir natural que cloïa

el planell per la banda del pla, desta-cant, fortament retallat, sobre la cla-rícia del cel [...]”.

De ben petita, Caterina Albert (recu-perem el seu nom real) pintava i dibuixa-va d’amagat. Quan el seu pare ho va descobrir, va contractar un mestre de pintura, Antonio Alarcón. La noieta tam-bé escrivia en secret, i quan el pare va descobrir alguns dels papers en un replà de l’escala del graner va trobar que la ���������������������������

Ho hauria pogut fer més en millors condicions. Amb 20 anys va patir la mort del cap de família i va haver de cuidar a casa l’àvia i la mare. “Sóc una per-sona ben simple, jo. Anava sortint tal com sortia, i llestos [...] Sortia així. No preparava res. Sóc com un gosset, com un ocell: feia, escrivia”, li va explicar l’escriptora a Baltasar Porcell. També li advertia que gairebé no editava els tex-tos i que escrivia a qualsevol hora. “No sé pas què hi veuen, en mi. Sóc un po-���� �������*� ���� ������ Sens dubte, li sobrava modèstia. §

Page 27: Viu El Prat - abril 2016

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 30.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

Page 28: Viu El Prat - abril 2016

28

V

IU E

L PR

AT

sabies que ...?entreteniments sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Fabricació d’un sector que acabarà amb ex-plosió / 2. Millorat en relació a l’ori-ginal (en la seva opinió). Dinar del soldat, sempre que no sigui ianqui / 3. Responsable que hi hagi invertits. La cola està malmesa però jo pinto igualment. Institut d’Estudis i Farba-lans / 4. Tan atroç i despietat com ocultar el lucre. Estima sense conse-qüències / 5. No són coses de religi-osos. Muntar la paradeta per a la fa-mília / 6. Zero a l’esquerra. Aquesta caixa sí que ens acompanyarà tota la vida, encara que no li parlem. De tot una mica / 7. Braçades que afec-ten la regió sacrolumbar. Marcatge al xaparro?: no, protecció metàl·lica / 8. Aquestes, en canvi, són coses d’ases. Dos terços dels USA / 9. Es-curen el plat. És al vòmit com als excrements una tifarada / 10. Par-lant de ianquis: el suèter que tenen sempre nou. Insisteixo que he cai-���� %���� %$��� ���>������� �� __�� X��planeta a l’abeurador. Tuls mantin-guts ocults durant la Il·lustració. Al mocador d’en Salvador Dou Bernal / 12. Sicilià partidari de la sodomia. Segrestat (però no pas per cap on-�����%��`���_w��zW������������>����)>���que el maoisme. Estrat geològic als hotels Meliàs.

VERTICALS: _�� {�%������� >���/ment, que va d’un rellotge anglès. Adequació del televisor / 2. Tot de gent disfressada xisclant al quirò-fan. Aquella gasiveria tan freqüent a les biblioteques / 3. No està ner-viós però poc l’hi falta. Uns hi dei-xen la bota, altres els castigats / 4. Parets del súper. Especialistes en alarmisme planetari. Qui ha perdut el cap? / 5. Deixar el promès com qui esquitxa un cafè. Ni ells saben que els esculls també es diuen així / 6. Enmig de tots els portals. Si con-vé una evacuació aquest és taxatiu. Un primer del menú / 7. I un dar-rer. Litres i litres d’aigua obrint-se ����>��������� � �� ������� ?�%���estar sec però llavors no el veuríem al prosceni / 8. Distància entre el polze i l’índex en angle recte i mi-rant amunt. Gas mostassa que cre-ma els pulmons (i perita els morts) / 9. Casa d’algú. Encasellat en el matrimoni. Plou, i tot és buit / 10. Sap de què va la cosa (si més no ha començat). Dites no distorsiona-des pel temps ans pel fat / 11. Entre l’oxigen i el metà l’han saturat, po-bre compost. Si estigués guarida no li caldria vigilància / 12. Proposades als clients indecisos. Com a explosiu és força robust.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

Page 29: Viu El Prat - abril 2016

%����� '�� 6 (��7!" ���� * #"-#$-!" !4 $"

Page 30: Viu El Prat - abril 2016

30

VI

U EL

PRA

T

cnl

La bella dorment es representa

al Teatre Modern del Prat de Llobregat

Aquesa obra es va estrenar el dia 31 de març, a càrrec del grup de voluntariat de dinamització lingüística La

Fàbrica de Contes.

Des de fa 18 anys, cada any el CNL tria una història i n’adapta el text per tal de poder-la representar teatralitzada. L’obra d’enguany és La bella dorment.

El grup La Fàbrica de Contes -format per pares i mares voluntaris vinculats a les escoles, a través de l’AMPA o pel fet que són monitors de menjador- és l’encarregat de fer aques-tes representacions adreçades a tota la comunitat educa-tiva. El treball dura pràcticament tot el curs escolar, entre les lectures del text, gravacions dels personatges, assajos, estrena i bolos. Aquesta activitat, que s’ofereix dins la Guia d’activitats educatives que publica el Departament d’Educa-ció de l’Ajuntament, forma part d’un treball en xarxa entre els departaments municipals d’Educació, Cultura, Manteniment i Serveis, Policia Local, i les escoles de la ciutat. Aquest any, igual que en anys anteriors, hi assistiran aproximadament 5.000 infants de la ciutat, després de 14 representacions per a les escoles.

El dia de l’estrena, les actrius i els actors de La Fàbrica de

Contes van comptar amb la presència de Lluís Tejedor, alcalde del Prat, i de diversos regidors de l'equip de govern i membres del Consell del CNL. També hi va assistir Ester Franquesa, di-rectora general de Política Lingüística i presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística. El públic, que omplia la sala de gom a gom, eren amics, familiars, antics components del grup, alumnes i voluntaris del CNL.

Com l’any passat, també es farà una representació solidà-ria, en col·laboració amb el Departament de Solidaritat i Coo-peració de l’Ajuntament, per recaptar diners i aliments per al projecte d’El Prat Solidari d’aquest any: Projecte Ebola de la Creu Roja i per al Punt Solidari del Prat (Banc dels Aliments). Aquesta representació es farà el dia 9 d’abril al teatre Mo-dern. Les entrades es podran comprar anticipadament a les Cases d’en Puig i al mateix teatre una hora abans. §

CNL El Prat de Llobregat C. de Ramon Llull, 12, 2a planta

El Prat de LlobregatTelèfon 93 379 00 50 extensió 5560

Page 31: Viu El Prat - abril 2016

Parlarem amb un dels actors i directors més (re)coneguts del teatre català perquè, en uns dies, actuarà a la nostra ciutat. No hi faltarà una nova visita al Museu Agbar de les Aigües i a un dels participants de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia

i Turisme del Baix Llobregat), el relat sobre un personatge singular en el Sabies que... Tindrem un parell de sorpreses i parlarem amb Vladimir Hernández, guanyador del Premi Internacional de Novel·la Negra L’H ���>�%������~�_���

Page 32: Viu El Prat - abril 2016

#jocarxofo i tu?

FESTADE LACARXOFAPRATVII Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa PratDel 3 de març al 3 d’abril

Escarxofa & Jazz *

Diumenge 3 d’abril Pl. Joan Garcia-Nieto

QuintoTapa Carxofa PratDel 7 al 22 d’abril

Carxofada Popular * Diumenge 10 d’abrilParc Fondo d'en Peixo

FiraTapa Carxofa Prat23 i 24 d’abril Pl. Blanes

Mercat de pagèsCada dissabte, excepte festiusPl. de Pau Casals* Venda de tiquets a partir del 16 de març

portadeldelta.cat