32
NÚM. 95· MARÇ ‘16 [email protected] www.elginjoledicions.com JORNADES GASTRONÒMIQUES POTA BLAVA I CARXOFA PRAT - SPANNABIS 2016 - EL MUSEU AGBAR I EL CLUB XATIC - EL MIRALL DE MERCÈ RODOREDA, AL SABIES QUE.. Una tarda amb... Mar del Hoyo, que arriba al Teatre Modern amb Maria Rosa GAUDEIX DEL MARÇ GASTRONÒMIC!

Viu El Prat - edició març 2016

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial: “L’hemeroteca de les xarxes socials”. Mar del Hoyo: “Em fa menys por el drama que la comèdia”. Óscar Teruelo: “Les Jornades són el projecte més gastronòmic de l’AGT”. “Descobrir el turisme industrial del país” [sobre el Museu Agbar de les Aigües]. “La Castellana, el clàssic que fa seu el producte de temporada” a l’apartat de gastronomia. “Descobrir el turisme industrial del país” [sobre el Museu Agbar de les Aigües]. “Centre Dental Dra. Casaus: un lugar donde te sentirás bien”. “El mirall de Mercè Rodoreda” al Sabies que... “Algunes expressions temporals” (col·laboració mensual del CNL El Prat). .

Citation preview

Page 1: Viu El Prat - edició març 2016

NÚM. 95· MARÇ ‘16 [email protected]

www.elginjoledicions.com

JORNADES GASTRONÒMIQUES POTA BLAVA I CARXOFA PRAT - SPANNABIS 2016 - EL MUSEU AGBAR I EL CLUB XATIC - EL MIRALL DE MERCÈ RODOREDA, AL SABIES QUE..

Una tarda amb... Mar del Hoyo, que arriba al Teatre Modern amb Maria Rosa

GAUDEIX DEL MARÇ GASTRONÒMIC!

Page 2: Viu El Prat - edició març 2016

PATROCINADORPRINCIPAL

PRODUEIX

RESTAURANTS PARTICIPANTSAxarquia � Bar Oeste � Cafetería La Vila � Cèntric GastroBar by Ona nuitDelta Restaurant Padel BCN-El Prat � El Racó d’Espratta � FolliaHotel Hesperia Tower � Hotel Santos Porta Fira � La Lluna en un coveMajor Trenta sis � Marimorena � Mesón El Cortijo � Ona nuit restaurantRestaurant L’Àpat � Restaurant Casa Guijarro � Rustic & Co � SinfoníaThis & That Co. � 5 by Paco Pérez · Hotel Das Stue 46

ORGANITZA

del 3 de març al 3 d’abril

EL PRAT · BERLIN · GAVÀ · L’HOSPITALETMOLINS DE REI · SANT BOI · SANT JOAN DESPÍ

marcgastronomic.com � agtbaix.cat @AGTbaix.com/agtbaix @quintotapa

AMB EL SUPORT

Page 3: Viu El Prat - edició març 2016

ED

ITO

RIA

L L’HEMEROTECA DE LES XARXES SOCIALS

Era un home singular. A Jordi Pujol li deia Papá Puyol, sempre tenia algun missatge per a Jesús de Polanco i centrava el seu humor en els personatges dels mitjans de comunicació. Daniel

E. Jones era un home ple de gags, il·lusions i obsessions. Qui li encar-regués una investigació sobre els mass media o la indústria cultural sabia que pocs dies després tindria al seu correu un resultat excel·lent farcit de fonts d’informació consultades i cites. Potser per això, el pri-mer dia de l’assignatura d’Història dels mitjans de comunicació, ens va preguntar quants llibres teníem a casa. La quantitat, en tots els casos, ��������������� ��������

“És fonamental tenir una bona hemeroteca a casa”, ens repetia el desaparegut professor, potser el millor expert en comunicació de la història de Catalunya. Es referia a llibres, revistes i articles de diari, però també a documents audiovisuals.

Construir-te una hemeroteca t’ajuda a ser disciplinat i metòdic, a de-dicar-li un cert temps, i cuidar-la. Internet ens regala una hemeroteca immensa en tot tipus de plataformes. També a les xarxes socials. Els sonats hi tenen un camp de batalla àgil i visible. Els enginyosos poden mostrar el seu repertori, amb més o menys fortuna. Els espavilats no entenen de respecte i són capaços de copiar piulades brillants (o fruit �� �������������������� ��������������������� ���������������������restringit, pot seguir les piulades d’un altre, i tots acabem rebent més informació dels nostres gustos de la que seríem capaços de trobar per nosaltres mateixos en una bona estona.

Twitter és un banc de crítiques que amb el temps acaben convertint-se en elogis. El jugador Sergi Guardiola va ser acomiadat hores després de signar el seu contracte amb el Barça B perquè algú a la xarxa va recuperar unes piulades seves (de l’octubre de 2013!) en què insultava Catalunya, el Barça i Messi. Conec un cas d’un club que va acomiadar ������������ �������������������������������������������������-rectiva.

Les paraules escrites no se les enduu el vent, i més si estan a les xarxes socials. I més si ets un personatge públic perquè sempre hi haurà algú que guardi la teva piulada si li crida l’atenció. De promeses electorals que no es compleixen, pactes que són anunciats als quatre vents que són impossibles i que no ho acaben sent... I errades. Hi ha ���� �� ��������������������������������"�����������������������les xarxes socials, són eternes.

VIU EL PRAT

Revista gratuïta de

societat i cultura

NÚMERO 95,

MARÇ DE 2016

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA:

DAVID RUANO / TNC

DIRECTOR DE

CONTINGUTS:

T. DELGADO

PUBLICITAT:

IVAN PUIG

IMPRESSIÓ:

IMPRINTSA

Dipòsit Legal.

B-20065-2005

EDITA:

EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901

L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no

coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus

col·laboradors.

Page 4: Viu El Prat - edició març 2016

ÍNDEX5.Una tarda amb...

MAR DEL HOYO, QUE ARRIBA AL TEATRE MODERN AMB MARIA ROSA

Parlar amb gent enamorada de la seva professió com Mar del Hoyo és un regal. Per a ella ha estat un gran caramel i un immens repte interpre-tar la protagonista de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. És un personatge exigent i agraït en un clàssic, malau-radament, molt actual. El 13 de març actuarà al Teatre Modern.

18.GastronomiaMARÇ GASTRONÒMIC

Hem volgut parlar amb Óscar Teruelo, presi-dent de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT), perquè ens expliqui les novetats i valori el recorregut de les Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat. En aquesta setena edició, que té lloc del 3 de març al 3 d’abril, hi participen 20 restauradors.

Page 5: Viu El Prat - edició març 2016

5

VIU

EL

PRAT

Text TONI DELGADOFotos DAVID RUANO / TNC

A vegades sembla que vulgui ser molt precisa, però Mar del Hoyo (Barcelona, 1985)

no deixa de ser mai espontània en la seva conversa amb Viu El Prat. És pru-dent i transmet passió i amor pel seu ����������� �������� ���������������a interpretar un dels personatges més complexos de la literatura catalana. “La Maria Rosa és una desgraciada, ������ ���������� ��� ��� �������� ��-crivia Josep Maria de Sagarra al prò-leg de les Obres selectes������������-merà [Editorial Selecta, 1948]. Mar del Hoyo aterrarà al Teatre Modern el 13 de març amb Maria Rosa, un relat ������������� ���������������������� ���������������������� ��� ���������-�����������������������������������capatàs.

�!������������������������"���"�-bastià, vaig coincidir amb una actriu ��� ����� ��� ���#� �������� �� ��������repetint mentalment. Quin és el teu �$�������������%���&��També sóc d’emportar-me els guions a tot arreu, eh! Molts cops faig com aquesta noia del tren. A la primera fase, que passo més a casa, a vegades l’escric en un paper. Després, amb la rèplica de l’altre personatge, vas fent-�������������������� ���������������el guió de Maria Rosa per colors: el primer acte és groc; el segon, blau; i el tercer, rosa. Tinc molta memòria foto-����� ��

�'��������������������������&�*���dit en alguna entrevista que la Maria +����0���2������������� �������������-��������������������������6�Jo també sóc una persona passional. Malgrat no haver viscut mai una situa-ció tan extrema com la d’ella, sí que puc

entendre-la des de la visceralitat i la pas-sió. La imaginació t’ajuda molt. �7����������������������6�Exacte. I també l’empatia. Crec que els meus personatges s’assemblen a mi i tampoc deu ser així. És una actitud que, d’entrada, t’ajuda a apropar-te al perso-natge.

�:����������;&La felicitat no és un estat perenne, però, en general, sí que ho sóc. En tinc molts motius: sé que sóc molt afortunada per-què m’estan passant coses molt ma-ques.

�*������������������������������������������&�Sí, sobretot d’esperança. De l’escena en què coneix el seu gran amor se’n des-prèn felicitat. Quan recorda haver viscut aquella relació, encara que, d’alguna manera, li hagin arrabassat, és un mo-ment feliç per a ella.

—Viure en un triangle amorós [el Ba-dori, interpretat per Albert Ausellé; el :�;���� =���� >�������?� �� ��� ����@��Maria Rosa, Mar del Hoyo] la posa molt �������&����� ��� ��� ��������� �������� ����-de [riu]. Per un cantó, ella voldria ser-li

Mar del Hoyo: P>��������W�����

�������� ���������$����

���������� �

una tarda amb...

Page 6: Viu El Prat - edició març 2016

������������������������������������������������������������������nou amor i passar pàgina. El que passa és que s’equivoca una mica d’home.

�'������� �������������� �������&��������:�;������������=����&Amb el Badori!

�'���� �$&�X+���ZPerquè el Badori és un tio maco, malgrat que després els fa una putada, potser perquè la Maria Rosa obri els ulls. El Mar-çal, pobre... A veure, en realitat, és una mala persona [torna a riure] per tot el que ha fet... Suposo que les circumstàncies l’han portat a aquesta situació. En els assajos tampoc parlà-vem de personatges bons i dolents, sinó de les coses bones i �������������������� �"�����������������������������#������més dubtosa, mentre que el Badori és lluminós. Si fos la Maria Rosa, crec que ja hauria marxat del poble per espavilar-me o hauria triat el Badori.

�!��:����+����0���������������&���$�����������������������������%�����������������������-viure i per això els passa el que els passa i cometen els errors que cometen. Quan el context és tan extrem, a vegades no tens tantes opcions per a triar.

—Per què creus que Maria Rosa�0�������^����&Penso que la passió i les pulsions humanes són un tema uni-versal que Àngel Guimerà va escriure el 1894 i que avui dia se-gueix vigent. Les relacions tempestuoses estan a l’ordre del dia.

��������������^������������������������������$����������������������������0�6���@_����������������&�Suposo que era una persona a qui li interessaven les històries d’amor complicades i potser era així perquè l’amor no li havia estat fàcil. La nostra versió de l’obra és més contemporània. El malestar de la Maria Rosa en l’obra original és pel que diran i la pressió social, i aquí és més una cosa personal d’ella. El context hi és present, perquè són uns treballadors als qui no els paguen. El mateix que passa avui dia.

�`�$����������W��� ������������&L’esforç que requereix el personatge és bastant gran i segur que d’això estic aprenent moltes coses, valors com la constància. Però potser encara és massa aviat per valorar-ho perquè encara l’estic fent. A vegades, amb una mica de perspectiva, quan ja has deixat d’intentar el personatge, veus millor què has après.

�f���������� �������������������#&�"2��������&�"2����������&����� ��� ���� ���� ��������� &���

culturauna tarda amb...

Una escena de l’obra.

6

VI

U EL

PRA

T

(passa a la pàgina 8)

Page 7: Viu El Prat - edició març 2016

De dimarts a dissabte nits. Dissabtes, diumenges i festius migdia.

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn | Metro L9_Cèntric (200 mts)93 478 50 12 | [email protected] | onanuit.com | marcgastronomic.com

onanuit @onanuit onanuitrestaurant

VII JORNADES GASTRONÒMIQUES

Pota blava i Carxofa Pratdel 3 de març al 3 d’abril

Aperitiu Carxofa Prat confitada

amb romesco i te fumat

Entrant Ou Pota blava a baixa

temperatura amb menestra vegetal del Parc Agrari

Primer Calçots, Carxofa Prat i sepionets de platja

Segon Rodó de Pota blava,

botifarra ecològica d’en Genís i trompetes de la mort

o Confit de polleta

Pota blava, Carxofa Prat i patata confitada

Les postres Escuma de iogur eco artesà

amb maduixes

Beguda Escollir entre cervesa Moritz Epidor o Moritz 33 cl i/o vi

35€IVA INCLÒS

Page 8: Viu El Prat - edició març 2016

culturauna tarda amb...

8

VI

U EL

PRA

T

t’exigeix estar molt desperta i deixar que t’afecti el que li passi al personatge. Surts plena d’adre-nalina i, a poc a poc, t’arriba el cansa-ment.

—Carlota Subirós et guia o et pauta ���&�La Carlota és una directora que et dóna molta llibertat i et deixa que vagis tro-bant el que funciona a través dels assa-jos.

�h���0������������Tu vida en 65’, de :�j�� +������ �� ���� ���#� ������� >�-pinosa, però la rentadora és un ele-���� ��� �#��� ���� �� �k�@����� ���protagonista. A la vostra Maria Rosa ������ ��� ����@&� 7�� ��� �������������&��Sí, crec que la rentadora té una pre-sència molt important en l’obra. Segur que és una declaració d’intencions que comenci amb la Maria Rosa traient una rentadora. És una mica el seu lloc de re-'�*�$������������������������*� ��

—Abans deies que tenies molta me-�_��� ����^����� ������������ ���w���(www.mardelhoyo.comz� ���������������������6���@_������������������������������&Trobo que hi ha moments a la vida ma-cos o que em criden l’atenció, i tracto de capturar-los. Tampoc penso a dedicar-��+����/������������������������+����que gaudeixo. Observar el món i el teu voltant forma part una mica de la nostra feina com a actors.

�"������������������������������������ ���������������� �$&Segurament seria una de l’última esce-na, on la Maria Rosa ha admès què li ha passat, què ha fet i s’exposa davant del públic. És com si digués aquesta sóc jo, i aquesta, la meva història. I a par-tir d’aquí potser sí que pot anar seguir vivint. No sabem què li passarà, però espero que a partir d’aquell moment li puguin començar a passar coses millors [riem]. —He vist un videobook teu de 2007... Oh!

�*�� ���� �������� ����������� �� ���������� ����� ����� ����� ����� X��Z6��� ��� ����� ��� �0� �$� ��� ����� �� ��� ��-ïcida. No me’n recordo [es pixa]. ��� ��� ���� ��� ��������� P��� ����������� ��� ���� ����� ���������6� h��0��aguantem aquest sopar perquè ens ���@��� ��� ����6� >�� ���� ���� ��������colpeges i insultes una dona a qui �������@�������������������������6�����0� ��� ��� ������������ ��������com de la sèrie La Via Augusta. Su-

poso que et sents còmoda en tots els gèneres. Sí, m’ha tocat treballar una mica en tots. Abans de Maria Rosa vaig treballar a Ma-drid amb Burundanga, una comèdia de 5����6����7� �<�������������/��������por el drama, malgrat que és molt exi-gent fer-ho cada dia. La comèdia em fa més respecte, encara que n’he fet molta.

�>�� ������$����0���0�����j���� �����������&�T’exigeixen aspectes diferents. Al drama necessitesmolta

�������������=�>��"������ �

(ve de la pàgina 6)

(passa a la pàgina 10)

Page 9: Viu El Prat - edició març 2016
Page 10: Viu El Prat - edició març 2016

entrega i generositat per deixar que el que expliques t’afecti. La comèdia, en molts casos, és una partitu-���&�����&�����*�������@������������$ ��������������+�visc jo, després cada persona ho veu d’una manera. Cada obra té les seves pròpies necessitats, independentment del gènere.

�f����������������0�@�������������������$���Crossing Lines&�Va ser una experiència molt maca poder rodar a Praga i Cro-àcia i fer-ho amb un amic com el Jorge Suquet. El productor de la sèrie era maquíssim i la resta de l’equip, súper educat. Tothom et tracta amb un respecte increïble. Va ser una experi-ència molt xula que m’encantaria repetir.

�>�����������0����������� ���� �j&�*���������������6�També em sento molt respectada aquí quan treballo a les sè-ries o al teatre. Veure gent consolidada amb molta humilitat i educació és molt d’agrair. T’ajuden a integrar-te en una pro-ducció en què no coneixes gairebé a ningú ni tens per la mà les dinàmiques de rodatge. ������� ���������������6�*������������Merlí����������-sat per Isabel i El Ministerio del Tiempo. Merlí és la que he pogut gaudir més perquè és on he tingut

més continuïtat d’aquestes tres. El rodatge va ser molt divertit �������� ��������������������F������K�����������&���tot és molt fàcil. Amb l’Eduard Cortés he treballat molt a gust: és un director que t’escolta. A El Ministerio del Tiempo i a Isa-bel també, però van ser intervencions més petites. És com tot: com més temps hi estàs, més temps tens per gaudir-ho, apren-dre i créixer.

—Fa molt de temps que tinc pendent de veure Barcelona, nit d’estiu. Te la recomano. És molt fresca i senzilla, feta per gent molt jove. Són petites històries d’amor que passen en una nit a Bar-celona. Diria que Barcelona, nit d’estiu va agradar per la seva proximitat. No sabíem que tindria tant èxit, però la vam fer amb moltes ganes i il·lusió.

���� �$������������������Maria Rosa���������:����&És una obra necessària avui dia i crec que val la pena veure aquesta versió que ha fet la Carlota [Subirós] i gaudir d’Àngel Guimerà des d’un altre punt de vista. És important veure els nostres clàssics des d’una mirada més actual perquè s’evidencien les assignatures que encara tenim ������������������� �������������+��������������������-da. §

culturauna tarda amb...

Una escena de Maria Rosa.

10

V

IU E

L PR

AT

(ve de la pàgina 8)

Page 11: Viu El Prat - edició març 2016

Tots els dies per sopar (amb reserva prèvia). Divendres, dissabte i diumenge migdia.

Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn | Metro L9_Cèntric | 93 379 56 00 | centricgastrobar.com | marcgastronomic.com

centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar centricgastrobar

VII JORNADES GASTRONÒMIQUES

Pota blava iCarxofa Prat

del 3 de març al 3 d’abril

Aperitiu Mini caneló cruixent

de Pota blava i Carxofa Prat

Primer Remenat d’ous

Pota blava, calçots i botifarró ecològic

Segon Fideuà de Pota blava

i Carxofa Prat

Les postres Flam de mató del Montseny

Beguda Escollir entre cervesa

Moritz Epidor o Moritz 33 cl i/o vi

25€IVA INCLÒS

Page 12: Viu El Prat - edició març 2016

Text MARIANO MARTÍNEZ

Any 1968. Un comença a fer comptes mentalment: pràc-ticament mig segle d’exis-

tència de La Castellana i el 2016 amb més vitalitat que mai. Això és difícil de veure. Miguel Olivares i la seva dona Rosa són l’ànima d’aquest clàssic de la restauració pratenca. Els seus ulls i la seva veu són part dels cinquanta anys d’història. Mol-tes tapes des que va arrencar l’an-tic celler que van obrir els pares d’en Miguel al local: “amb catorze anys em vaig incorporar al negoci. Quan ho va fer el meu germà, vam començar a introduir tapes: les pa-tates braves, el pop, els calamars a la romana, que els feia la ma mare. Eren les tapes clàssiques en aquell moment”.Amb el pas del temps, l’oferta va créixer amb tot tipus de carns, pei-xos... Amb una prioritat: la qualitat del producte: “nosaltres pensem que l’aposta per la qualitat ens di-ferencia. Hi ha molta competència de preus, però nosaltres no entrem en aquesta lluita. Hi ha lloc per a tothom i sabem quin és el nostre”. I la qualitat lligada al consum del producte local: “el Pota Blava el co-neixem perquè sempre s'ha menjat a casa nostra. Iniciatives com el Quin-toTapa o les Jornades Gastronòmi-ques han ajudat a què el producte

es conegués millor entre el públic, perquè abans el seu consum era més de Nadal. Són activitats molt positi-ves que potencien i donen a conèi-xer encara més el Pota Blava”. Un fet diferencial del local és que ells potencien el producte local durant tot l’any.

Tapes amb segell de temporada

La Carxofa Prat també forma part de la carta habitual de La Caste-llana, i reconeix que l’aposta per aquests dos productes els dóna una diferència i un valor afegit que el públic de fora cerca: “mirem d’intro-duir molt a la nostra carta tapes amb el Pota Blava i la Carxofa. Sempre tenim unes crestes de Pota Blava; una truita de Pota Blava i Carxofa; les croquetes; els cruixents de Car-xofa... Els cap de setmana treballem plats més elaborats com el fricandó de Pota Blava o un Pota Blava amb cansalada i pernil”. El llistat d’ela-boracions amb productes del Parc Agrari del Baix Llobregat no s’aca-ba mai a La Castellana, i fa ressonar l'estómac només de sentir-ho de 1

2

VIU

EL

PRAT

gastronomiagastronomia de proximitat

LA CASTELLANA, EL CLÀSSIC QUE FA SEU EL PRODUCTE DE TEMPORADA

MIGUEL OLIVARES

Gerent de La Castellana

Bar de tapesCarrer Primer de Maig, 1El Prat de [email protected]

Menjars de dilluns a dissabte.Sopars dijous, divendres i vespres de festiu

.com/Cruz Ibérico

“Mirem d'introduirmolt a la nostra carta tapes amb el Pota Blava i la Carxofa”

Page 13: Viu El Prat - edició març 2016
Page 14: Viu El Prat - edició març 2016

gastronomia de proximitatculturagastronomia

14

V

IU E

L PR

AT

la boca d’en Miguel Olivares que, amb una cuina limitada i basada en les tapes, no deixa de sorprendre la sevacapacitat i esforç per ampliar la seva oferta: “la Carxofa també combina molt bé cloïsses, calamars, gambes, sípia”. A la seva carta tam-bé entra el producte de temporada com l’albergínia, el tomàquet o el carbassó.

Producte de temporada, però sobretot qualitat

En Miguel defensa molt el produc-te: “la nostra base és el producte de qualitat. Pel fet que tinguem molt producte de proximitat. No podem pensar que tot el que tinguem a prop sigui bo, però si ens estan ofe-rint un producte de qualitat i, a més, d’aquí, és millor consumir-lo. No deixa de ser una roda. Si consumim productes locals, estem ajudant l’economia dels pagesos, que tam-bé consumeixen als nostres locals. Però insisteixo. Hem d’apostar pel producte de proximitat, però també de qualitat”.

LA RECEPTA

NIU DE CARXOFA PRATA L´OU DE GUATLLA

INGREDIENTS DESCRIPCIÓDesprés de netejar detalladament la Carxofa Prat, passem a bullir-la durant 10/20 min. en aigua, sal i pebre. Retirar-les del foc després de passar-les per la planxa per des-hidratar-les.Integrar l´ou amb forma de niu i coronar el plat amb pernil en tires per passar a gratinar-ho durant 2 min.Presentar el plat.A taula!

“Hem d'apostar pelproducte de proximitat però també de qualitat”

Page 15: Viu El Prat - edició març 2016
Page 16: Viu El Prat - edició març 2016

16

V

IU E

L PR

AT

Text TONI DELGADO

Des de la tardor, el Museu Agbar de les Aigües forma part de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), amb 10 anys de recorregut i que agrupa 26

municipis catalans amb equipaments que permeten conèixer la revolució industrial, i, per tant, la transformació de la Cata-lunya contemporània. Compta amb 1.000.000 de visitants i 2.000 activitats anuals. El Club XATIC té més de 5.000 socis.

La XATIC ofereix una oferta cultural i turística alternativa, amb propostes per a la família, des de veure el procés d’elabo-ració del cava o del paper, recórrer les galeries d’una muntanya de sal, visitar antigues fàbriques... O (re)descobrir els encants del Museu Agbar de les Aigües amb un 50% de descompte en l’entrada si es presenta el carnet del Club XATIC, iniciativa per reunir els interessats en turisme industrial i proporcionar-los ofertes i descomptes.

DESCOMPTES ESPECIALSTot són avantatges. Entre d’altres, aquests: descomptes es-

pecials en entrades a museus i centres d’interpretació, visites guiades, activitats i tallers; promocions exclusives en allotja-ments (càmpings, cases rurals, hotels...); ofertes en serveis de restauració, comerços i altres serveis turístics i culturals...

“Dins de la XATIC s’inclou l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Sant Joan Despí”, intervé Agnès Fort, res-ponsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar. L’ETAP de Sant Joan Despí funciona des de 1955 i converteix en pota-������������\��������������������������^��������������������-rànies procedents de l’aqüífer de la vall baixa del riu.

L’Assemblea General Ordinària anual de la XATIC s’ha cele-brat al Museu Agbar de les Aigües. “Ens va anar bé assistir-hi per veure quines línies volen seguir de cara el 2016”, explica Agnès Fort: “des de la XATIC es busca un públic que se senti atret per aquest tipus de turisme”.

ESTRÈNYER LLAÇOS “Ens plantegem muntar paquets de visites combinades

amb altres espais”, tanca. “Estem molt contents d’entrar a formar part de la XATIC, perquè ens permetrà conèixer i es-trènyer llaços amb altres equipaments de patrimoni indus-trial d’arreu de Catalunya”, va valorar la directora del Museu, Sònia Hernández, quan es va anunciar la incorporació.

Per demanar el carnet del Club XATIC, que és gratuït, només cal enviar un correu electrònic ([email protected]) o postal (Club XATIC. Masia Freixa. Plaça Freixa i Argemí, s/n 08224 Terras-sa) indicant nom i cognoms i adreça postal. §

Descobrir el

turisme industrial del país

museu agbar

Primera edició de la Jornada de Turisme Industrial de Catalunya al Museu Agbar de les Aigües.

Page 17: Viu El Prat - edició març 2016
Page 18: Viu El Prat - edició març 2016

18

V

IU E

L PR

AT

gastronomia

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES

Del 3 de març al 3 d’abril té lloc la setena edició de les Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxo-fa Prat, el Març Gastronòmic. A Viu El Prat hem

volgut parlar amb l’Óscar Teruelo, president de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) perquè ens expliqui les no-vetats i valori el seu recorregut. Hi participen 20 restaura-dors.

—Per què heu triat Paco Pérez com a padrí de les Jorna-des?A la Festa Major del Prat va venir un client d’aquí, potablava de tota la vida, que volia presentar-me en Monty Aguiló Wray, el cap de cuina del restaurant 5 de l’Hotel Das Stue, a Berlín, que es del xef Paco Pérez. Vam connectar molt bé amb en Monty aquell diumenge. Anàvem de bòlit, però vam fer una petita degustació de tapetes i vam quedar el dimecres següent per a fer-ne una altra a l’Ona Nuit. Va ser quan va sorgir la idea que participessin al Març Gastronòmic i en Paco Pérez fos el padrí de les Jornades Gastronòmiques.

—Quins canvis hi ha hagut en les Jornades? Es tracta, sobretot, de fer un treball important en l’aposta gastronòmica, incentivar el xef perquè mostri el seu concep-te gastronòmic i com fa les coses. Per això hem donat més �����������*���������������������&������������������w{���|}�euros, perquè els restauradors puguin desenvolupar la seva creativitat sense cap límit. Les Jornades són el projecte més

gastronòmic que tenim. De fet, l’AGT va començar amb aques-ta iniciativa.

—La guia ha canviat totalment. L’hem fet més gran, més visual. Sembla un llibre de recep-tes. L’aposta que hem fet en màrqueting i comunicació és �������� ���� �� ����� �������� ���� ����� � "�� ������ ��^~� &���

Óscar Teruelo: “Lel projecte més gas

gastronomia

Els xefs de la setena edició de les Jornades Gastronòmiques.

margastnom.com

Page 19: Viu El Prat - edició març 2016

s’acaba d’inaugurar, ens ajudarà a fer que la gent vingui a gaudir dels espais naturals i acabi la visita amb un bon dinar o sopar.

—En aquesta edició hi participen restaurants del Prat, Mo-lins de Rei, Gavà, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Berlín.

Fa un parell d’anys vam començar a posicionar el Març Gas-tronòmic al Baix Llobregat i estem molt contents perquè en aquesta ocasió s’hi han sumat dos restaurants de Molins de Rei i Sant Joan Despí. Tots els participants són top%�����w}���-�����$����������&������������*���������*�/����������������&���/��molts anys que lluiten per la cuina local.

—Com serà la boda entre el Pota Blava i la Carxofa?Muntem diversos projectes amb la Carxofa Prat i el Pota Blava, i tots són independents: el Quinto Tapa Pota Blava, el Quinto Tapa Carxofa Prat, el Fira Tapa Pota Blava i el Fira Tapa Carxofa Prat. El cinquè element, les Jornades Gastronòmi-&�����������������������������������&����������������/������-��������������������$�������� ���������@�����������invitacions de boda. La campanya està funcionant moltíssim.

—El Quinto Tapa és una activitat molt dinàmica. El Març Gas-tronòmic és més pausat, de forquilla i ganivet.És el projecte més elegant i més gastronòmic i on es treba-���������������������&�@������������������������ ������una idea que hàgim inventat nosaltres, n’hi ha per tot el país. El Quinto Tapa és més informal i arriba a molta més gent. En canvi, a les Jornades és on els xefs s’esplaien i mostren el seu concepte gastronòmic.

—El Març Gastronòmic ha crescut com us imaginàveu?Sí. Com et deia, l’AGT va néixer i créixer a partir de la idea ��������������5�������6��������&�������w}�} �^����������edició es va anomenar Jornades Gastronòmiques del Prat i la

“Les Jornades són astronòmic de l’AGT”

Fotos. Elena Álvarez

19

VI

U EL

PRA

T

gastronomia

marcastro

nomiccom

Page 20: Viu El Prat - edició març 2016

segona, Jornades Gastronòmiques del Pota Blava i la Carxofa Prat. La seva evolució era estendre’s al Baix Llobregat, i pensà-vem que havia de participar-hi algun restaurant de Barcelona. De moment, no ha estat possible perquè ens hem centrat en la comarca. Sempre deia que hi hauria de participar un restaurant de Nova York i en aquest cas és de Berlín. L’evolució és clara.

—Ha estat contínua?"��w}�|������>�����������������������$������������������el proveïment del Pota Blava. L’èxit de la campanya de Na-dal, amb el Quinto Tapa i el Fira Tapa va fer que al març ��+��+�������������������$ ���*��&����������������-viar les Jornades al maig, quan ja no teníem Carxofa Prat. Vam apostar per altres productes del Parc Agrari, però no va funcionar com havia de funcionar. La primera, segona, tercera i quarta edició va tenir un creixement exponencial. La cinquena va baixar el consum, i l’any passat, amb Carme Ruscalleda com a padrina, vam recuperar el vol, però no el ������� �"���+�����������*����������������������&���������endavant en tots els aspectes. La responsabilitat del crei-xement de les Jornades Gastronòmiques és dels xefs i de la seva implicació.

—Ara el Prat es relaciona més amb el metro, la platja i la gastronomia. La imatge de la ciutat ha canviat radicalment. ��������������������������%�����/���������������*�������la zona industrial; les problemàtiques socials en un barri; te-���������������>�����������������������������<�����&�����era visitable... Gràcies al treball de les administracions el Prat ha canviat moltíssim: comptem amb una platja amb bandera blava; un barri molt estructurat; un Delta visitable i ben practi-cable... L’aposta amb la gastronomia és clau perquè el projecte gastronòmic va molt lligat amb el turístic i el model de ciutat.

—Un altre matrimoni, turisme i gastronomia. S’està aconseguint primer atreure la gent cap a les zones del Delta, el riu, la platja i el Parc Agrari. I què millor que qui vingui a visitar aquests tresors acabi gaudint de la gastronomia local.

—Com ha canviat en aquests últims anys?La restauració el Prat ha fet un canvi espectacular. Abans era molt més clàssica, bona, però amb locals amb una línia molt �������� �"��������������������������+����������������projectes gastronòmics de gent jove que està encetant no-ves iniciatives i defensa conceptes gastronòmics: des d’una hamburgueseria o una pizzeria que utilitzen producte local passant per un restaurant japonès que fa servir la Carxofa Prat i el Pota Blava... Hi ha també noves iniciatives que vénen de fora i aposten pel Prat. Des de l’AGT valorem molt positi-vament les campanyes que fan que entre tots els restaura-dors ens unim i generem una competència sana per a pujar la qualitat gastronòmica i posicionar el Prat com un punt de trobada gastronòmic. És un projecte amb molt recorregut, so-bretot en aspectes de formació, perquè l’estem oferint als restauradors, als xefs. §

culturagastronomia

20

VI

U EL

PRA

T

El Racó d'Espratta.

La Lluna en un cove. Fotos. Vanesa Martínez

Page 21: Viu El Prat - edició març 2016
Page 22: Viu El Prat - edició març 2016

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES

Iván Fornís és el responsable de l’àrea tècnica del ser-vei d’anàlisi de drogues d’Energy Control. Participarà amb José Antonio Martínez i Amina Omar en el bloc

medicinal de les World Cannabis Conferences, en una taula moderada per Fernando Caudevilla. És un dels grans atrac-tius de l’Spannabis 2016, la Fira de Cànem i les Tecnologies Alternatives de referència, de l’11 al 13 de març a Fira de Cornellà. Energy Control hi tornarà a ser present.

—Què és Energy Control?És un programa de prevenció en drogues enfocat a la reducció de riscos de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), que treballa en el sector social. El seu àmbit és estatal i compta amb delegacions a Catalunya, Madrid, Illes Balears i Andalusia.

—Com féu el control de les drogues?La gent ens fa arribar les seves substàncies per correu o mit-jançant un servei d’anàlisi setmanal que tenim en les nostres ��������� � K����� ��� ���� ��� ������ ���&�@� ����� ���� ������substàncies. Els assessorem també sobre com consumir-

��� ����������������������������/�����������������������������������������������������&�����/�������������������festes de poble...

—L’any 2000 et vas fer voluntari d’Energy Control. Com ha crescut el projecte durant aquest temps?Ara no sóc voluntari. Hi estic treballant com a tècnic. Des &��������>����������*��� �������~~���+�����������%��������a més gent, hi ha més mostres, les tècniques analítiques són més acurades... Anem a més festes que abans a assessorar perquè som més gent i voluntaris; organitzem activitats que abans no fèiem, com l’assessorament a municipis [participa en l’elaboració de plans municipals de prevenció i reducció de riscos, i en la seva execució; també realitza estudis i projectes que responguin les necessitats de cada Ajuntament i context]; tenim una àrea de tallers i formació per a fer xerrades i asses-sorament a instituts, a pares i mares, alumnes i professors. Estem participant en projectes en l’àmbit europeu, en xarxes d’entitats que fan la mateixa tasca que nosaltres, en projectes ����#���� ���� ��� ���$� "������� ������ ���������� ��� �������-��������������������������������������������������������l’àmbit de drogues.

Iván Fornís: “Les World Cannabis Conferences,

són un punt de trobada de ciència i cultura”

Anàlisis a Energy Control.

una tarda a...

22

VI

U EL

PRA

T

����������������������w|�

Page 23: Viu El Prat - edició març 2016
Page 24: Viu El Prat - edició març 2016

—Hi ha més engany que abans entre el que es paga i el que s’acaba comprant?Hi ha moltes més drogues que abans, molts més tipus. Abans hi havia LSD, cocaïna, heroïna, cànnabis, amfetamines, me-tamfetamina i poc més. Ara el llistat s’ha disparat. A Espanya s’està consumint el mateix de sempre: èxtasi en una festa, co-caïna, speed... Però, sobretot, alcohol i cànnabis. Pel que fa la puresa, el que ha anat passant en aquest temps són vaivens, èpoques de molta adulteració de determinades drogues, que han tornat a passar per un període de puresa... Ara n’hi ha de molt adulterades, però també de molt pures. Vivim un mo-����� ���� ���� �/�� � ������ +�� +�� ������ ����� �������que la gent està provant, però no passa tant com en altres països d’Europa.

—Per què? Hi ha gent que prefereix consumir-ne de noves, per experi-mentar, però aquí el fenomen no ha esclatat al nivell de Regne �������������� ��������� ��� �����������������������������consumidors, que opten més per a buscar substituts legals de les drogues i no tenir tants problemes.

—Què explicaràs a l’Spannabis?Bàsicament conclusions de les anàlisis de cànnabis que hem fet els darrers mesos. Cada any realitzem un informe de les dro-gues que hem analitzat. Enfocaré la meva intervenció a l’àmbit medicinal. Parlaré dels usos, de la concentració de cannabinoi-des que hem trobat i de les aplicacions que poden tenir.

—Ens pots avançar alguna dada? Encara no he escrit l’informe i vaig molt just de temps. Serà el primer cop que intervingui en les World Cannabis Confe-rences, que es van iniciar fa dues edicions. Abans hi havia xerrades.

—Quina és la importància de l’Spannabis en el sector?El mercat del cànnabis ha anat creixent. L’Spannabis és una ���� �������� �� ����� ���� ��� &��� +���� �������� ���� �����Cannabis Conferences, un punt de trobada de ciència i cul-���� ��������������������������������������������������-midors.

—Quins són els pros i les contres de l’Spannabis?Entre els pros, sensibilitza, visibilitza i normalitza una cultura real, el cultiu i el consum de la marihuana. S’hi expliquen els ��������������� �������+�����&���������������������per a les persones i la societat. Em refereixo als industrials, tèxtils o mèdics. Els cannabinoides i substàncies derivades de la marihuana s’estan estudiant i utilitzant per al tracta-����� ����'�������� ���� ��������� ���� �/����� �������� ��� ���&������������� ���������� ���������� "����� ���� ������ ���l’Spannabis, destaca que se’n pugui banalitzar el consum. Malgrat que no sigui una droga molt tòxica, té els seus riscos per a la salut.

—Hi ha més interès per part dels consumidors sobre el con-sum de substàncies i de les seves propietats?Jo crec que sí i, a més, tenen més capacitat per a fer-ho per-què hi ha molta més informació. Això, però, no vol dir que es gestioni bé. És necessari crear bones conductes, bons hàbits.

—Només es pot aconseguir a través de l’assessorament. Parlant amb la gent i veient quin és el seu consum, en quins moments de la seva vida, amb què ho barregen i amb quin ti-���������������+����������������*����&�@�����������la substància, sinó també la persona i l’ambient amb què ho està utilitzant. És important crear en cada persona un sentit crític perquè si decideix consumir, sigui conscient de què està fent i ho faci perquè li ve de gust i li agrada. Que no es deixi anar perquè el grup d’amics li digui que és la moda. Es tracta que la gent consumeixi amb criteri i seny. §

culturauna tarda a...

24

VI

U EL

PRA

T

Spannabis.

��������� �

��������������������ww�

Page 25: Viu El Prat - edició març 2016

Una de nuestras prioridades es convertir la visita al dentista en algo agradable, ayudándote a su-

perar ese miedo que caracteriza a nuestra especialidad. ¿Cómo? A través del uso de la mejor tecnología que garantiza menos molestias, combinado con pequeños deta-lles que te ayudarán a relajarte.

Todo el equipo se esmera en hacerte sentir cómodo y relajado, cuidando el en-torno y el trato que recibes, pensado ab-solutamente para disminuir esa ansiedad con la que acudes a la visita, transformán-dola en una experiencia reconfortante.

Queremos que te sientas bien cuando nos visites y por eso velamos por tu estado de ánimo y tu tranquilidad. Por ello cuida-mos todos los detalles.

Hemos hecho desaparecer los caracte-rísticos olores clínicos gracias a un sistema de aromaterapia, transformándolos en una agradable sensación de bienestar.

Durante el tratamiento puedes solicitar auriculares para escuchar música o tu pro-grama de radio preferido, así como almo-hadas cervicales para mayor comodidad durante los tratamientos largos.

Centre Dental Dra.Casaus: Un lugar dónde te sentirás bien

publireportatge

Nuestros sillones dentales disponen de una pantalla en la que podrás ver docu-mentales durante todo el tratamiento.

Mediante una cámara intraoral te mos-traremos en la pantalla los problemas que �������������������������������������que te hagamos. De esta manera entende-rás fácilmente las diferentes opciones de tratamiento que te propondremos y deci-diremos contigo el más indicado para tu caso.

Hemos incorporado un nuevo dispositi-vo de entretenimiento, unas gafas virtua-les con las que podrás disfrutar visualizan-do documentales sobre naturaleza, para que te olvides de que estas en el dentista!

Con ellas no estarás pendiente del tra-tamiento y como cuentan con auriculares, tampoco escucharás el ruido de la turbina. Es una terapia de relajación que te ayuda a "evadirte" de esa situación que tanto te angustia.

El tiempo del tratamiento te pasará vo-lando!

Somos especialistas en tratar a los pacientes que sufren miedo o fobia al den-tista generalmente como consecuencia

de malas experiencias pasadas.En estos pacientes realizamos el tratamiento de manera progresiva al ritmo en que se van ����������7������&������������

En caso de ser un paciente con ese pro-blema, no dudes en decírnoslo. No hay que avergonzarse por sentir miedo al dentista.

También podemos ofrecerte tratamien-tos con sedación consciente con la que se consigue la eliminación absoluta del miedo y la ansiedad

Algunas opiniones de nuestros pacien-tes que han superado sus temores al den-tista:Araceli Gomez: "nunca había estado tan relajada en el dentista, me he encontra-do genial!"Alex Maristany: "que corta se me ha hecho la visita!!"Mirella Puello: "muy relajantes los do-cumentales y la música. He podido aislarme y no escuchar ese desagra-dable ruido de la turbina"

Vence tus miedos. Tu boca te lo agra-decerá!

Tel. 93 378 82 80C/ Jaume Casanoves, 45

Page 26: Viu El Prat - edició març 2016

26

V

IU E

L PR

AT

sabies que...

El mirall de Mercè Rodoreda

sabies que...

Text TONI DELGADOIl·lustració ELIBET ROVIRA—Us recomano que aneu prenent notes. Hi ha un munt de detalls fonamentals i molts personatges. Ara us passaré un esquema amb les connexions entre els principals —ens va dir l’Antoni Benedico, professor de literatura catalana.

Es referia a Mirall trencat, de Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908-Gi-rona, 1983). L’autora retrata les rela-cions “legítimes, il·legítimes i insinua-des” de tres generacions.

Quan era una humil peixatera de La =&������� ������� 6���� ��� ������ ��� ����amb un fanaler. El seu marit, Nicolau ����������������������������������������per la família de l’antic amant. Teresa �������&���+��������������������������-mants en forma de ram que li va regalar �������+��������������������>������������petit. Davant el disgust de la seva dona, Nicolau li compra una joia exactament igual, sense saber que és la mateixa.

La vida de Teresa, com la de la majoria ������������������������������������-���� �"��������������������������*����Salvador Valldaura en un Carnaval cele-����������������=������������������������/������"������ ����������������������������������������������������� ��

“Hi ha gent que amb un record en té per tota la vida”, li diu Salvador a una altra persona. I és que els records són el motor de Mirall trencat. El ma-���*� ������� ��� ��� ������� &��� ���*�les pors i intimitats d’uns personatges que més que parlar, recorden, pensen i oculten misteris. “[A la Teresa] si algun dia es mirava al mirall amb l’agulla de brillants al pit, li pujava una onada de vergonya a les galtes”. I més sobre al-tres personatges: “agafà el mirall amb el marc de roses. Tenia les galtes ti-bants, els llavis encara tendres, l’arc de les celles bonic, el front sense ni

���������?�P������������%�����������de cara al mirall del bany que li tor-nava la seva cara desfeta, li semblava que en els ulls negres, encara lluents, hi havia els mateixos llocs de melan-gia que en els de Proust”.

L’obra és plena de joies. N’hi ha de modestes i d’ostentoses, per a homes, dones i nens. “És la millor joia de la casa”, li diu el joier Begú al matrimo-ni Rovira quan els ven l’agulla, clau en ������������������������������ ������������������������������>���� �"����������-����������� ������������� ������������-������������ ��

Nascuda al barri de Sants, Mercè Ro-������ ����� ���� ����� ����� &��� �����������>���� ������� ����� ���� ���� ���� �������� � ���� �w� &������� ��������������per la mort de l’avi, la persona que li havia transmès l’amor per la lectura. El �~w���������������������������������Joan Gurguí, el seu oncle matern, amb &��� ������� ��� ����� 5���� 6������� ��� ����després.

És possible que la literatura fos la seva salvació.

“Escriure em serveix de sedant, d'excitant, és angoixós, és... Tot a la vegada. Escriure em cansa molt. Ho necessito, perquè una cosa o altra s’ha de fer a la vida. [...] Escriure és una fugida. Això tan vulgar que es diu evasió”, ���� � ��������� ��������i sobretot contes en revistes i diaris com Mirador, Meridià o Revista de Ca-talunya, abans de marxar cap a l’exili, ��������������������������6�������������� ��������������� ��� ������� ��� ���������=����� �� w{� &����������� ��� ������� ����altres escriptors com Pere Calders, Agustí Bartra o Armand Obiols, amb qui �������������������$� �� /�������������-zis...

La vida de Mercè Rodoreda aportaria ��������� ���� �� ����� � &������� �������� ��̂����&��������������������La plaça

del diamant (1960), ignorada pel jurat del premi Sant Jordi dos anys abans, quan la va presentar amb el títol de Co-lometa. Mirall trencat (1974) és, per a ������������������������������������������� �^����������������������� ���Selva. §

Page 27: Viu El Prat - edició març 2016

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 45.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

Page 28: Viu El Prat - edició març 2016

28

V

IU E

L PR

AT

sabies que ...?entreteniments sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Observa-ció amb intenció d’intervenció. Un quart de cinc / 2. Colles desunides per culpa de les aus. Tendí a dema-nar un petit aperitiu / 3. Una enmig de molts. Substitueixen els holotips amb un toc de modernitat. Finals d’hivern / 4. Versió Lleugerament #��������� $�� ����� ���� ��������������que, com aquell qui diu, ni la mei-tat… / 5. És de llengua diferent, sí, però culte, eh? Són allà al mig dels carnots / 6. Solen jugar-los bé els xofers de models Royce. S’avancen a les vingudes / 7. Fase del pro-cés per escatir la desaparició d’una peça del submarí. Dofí de l’Ama-zones en miniatura / 8. Cartell per anunciar la decapitació del brètol. Cantar a la comoditat del nenúfar / 9. A tu. Consistència (del text o de la verdura?). Cap de brot / 10. Norma de conducta en cas de tem-peratura insuperable. Ja no és tan amic del croata com era / 11. Liqui-da el deute. Rematats com imbècils o polits com els de casa. Mitja part / 12. No se li escapa que és un pas enrere. És al nitrífer com a la son el soporífer / 13. Amuntegaré tot de gent al peu del castell. Entrada en guerra.

VERTICALS: 1. No és qüestió de bulbs ans de vulves. Enviament, per segona vegada, de la mesa electoral / 2. Pic desmanegat. Pedra per als balcons del pla de Mallorca. Cap es-capçat / 3. Quan s’acotxa per resar té una bona superfície d’aterratge. Cobreixi en Ferrer, l’ex del Barça, amb una planxa metàl·lica / 4. Allò que contenen les piles. Del xoc cau-sat per un canvi sobtat de pressió. Nus inservible / 5. Llarg, però no tant com un llonguet. Un got darre-re l’Eugeni / 6. Sense columnes, que ����������� �����������������������������La més xava, i alhora sàvia, del País Valencià / 7. Continua estant inser-vible. Polinomi de tres termes, i tots ascendents. Escasses atribucions / 8. La renda personal del vaixell és tota per a ell. Atures sense control el vent del sud / 9. Arbust amb unes bones punxes sortint cap amunt. Reduïes inexplicablement l’expulsió d’orina / 10. Al cor del paer. Canviar de carrer i rompre. Limiten el fraseig / 11. Moria tal com correspon a un membre de la guàrdia urbana. Tot-hom promet que ho serà a l’hora de parlar / 12. La corretja del mossèn. El dia que hi ha partit segur que li toca el rebre.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

Page 29: Viu El Prat - edició març 2016
Page 30: Viu El Prat - edició març 2016

30

VI

U EL

PRA

T

cnl

Algunes

expressions temporals

Aquest més veurem algunes expressions temporals que ��������������������� ������������ ��'�@��������

castellà.

El dia següent o l'endemàLa forma més genuïna per referir-se al ‘dia que segueix el

�������&�@��������������endemà. Tot i que són correctes, no +�������������������/�����el dia següent i el dia després, �����*���������&���������� ���*�������������/����������%

Es va treure el carnet de conduir i l'endemà li van regalar un cotxe (i no Es va treure el carnet de conduir i el dia se-güent li van regalar un cotxe).

Després d'un gran tiberi, l'endemà cal fer dieta (i no Des-prés d'un gran tiberi, el dia després cal fer dieta).

A diariAquesta locució no és pròpia del català, és un calc del

castellà. En català hem de dir diàriament. Així, en lloc de Camina 10 km a diari, hem de dir Camina 10 km diàriament.

Donar temps o tenir temps^��*������$�����������������������������������������������

����/������������������������������������ �"��������+����������������������� ���*���������������No m'ha donat temps d'estendre la roba, hem de dir No he tingut temps d'estendre la roba.

"�� ������ ���*������$� ������ ������� ��� &��� ��� ������ ���volem referir-nos al fet de concedir, permetre o assenyalar el temps per fer una cosa ������*�����%�Dóna-li temps per fer-se càrrec de la situació.

Expressions temporals amb el verb ‘portar’^������������� ������������*�����������������������-

rrecta en català. Per expressar la duració o continuïtat en el ����������������������������������fer, ser, passar, trigar, etc. segons el context.

�����*����������������������%Porto tres dies malalt.Portàvem un any sense veure'ns.Portem 20 minuts de la primera part. (en un partit de fut-

�������������%Fa tres dies que estic malalt.Vam passar un any sense veure'ns o Vam trigar un any a

veure'ns.Som al minut 20 de la primera part.

Tampoc no són correctes les expressions en el que portem d'any, en el que portem de mes, en el que portem de segle, �� ��&��������������������*��������������%�de principi ������������ ������������������������ ��������������������ara, etc.

"�� ����� �������� ��� &��� ��� ������ &���� ��� ��������� ���������������/���������������/��@�����������&���+��+��������������������� ������*�����%

La Marta i el Pere es porten 2 anys. ‘Tot’, per expressar freqüència"����������������������������������������������������

���������������������*�����������/��&\@��������&�@�/��������� �"���&������������+��������������������� ���*��������de dir Va al gimnàs tots els dies o Té classe de català tots els dilluns hem de dir Va al gimnàs cada dia o Té classe de català cada dilluns.§

CNL El Prat de Llobregat C. de Ramon Llull, 12, 2a planta

El Prat de LlobregatTelèfon 93 379 00 50 extensió 5560

Page 31: Viu El Prat - edició març 2016

En la quarta edició de 2016 parlarem amb un actor o actriu d’una de les obres programades pel Teatre Modern i coneixerem tots els secrets del Fira Tapa Carxofa Prat. No hi faltaran el Sabies que..., amb

un altre personatge singular com a protagonista, i una nova visita a un dels restauradors que formen part de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT). També hi haurà un reportatge sorpresa.

Page 32: Viu El Prat - edició març 2016

#jocarxofo i tu?

FESTADE LACARXOFAPRATVII Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa PratDel 3 de març al 3 d’abril

Escarxofa & Jazz *

Diumenge 3 d’abril Pl. Joan Garcia-Nieto

QuintoTapa Carxofa PratDel 7 al 22 d’abril

Carxofada Popular * Diumenge 10 d’abrilParc Fondo d'en Peixo

FiraTapa Carxofa Prat23 i 24 d’abril Pl. Blanes

Mercat de pagèsCada dissabte, excepte festiusPl. de Pau Casals* Venda de tiquets a partir del 16 de març

portadeldelta.cat