Viu el prat juny 2013

  • Published on
    15-Mar-2016

  • View
    222

  • Download
    10

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Els xiringos del Prat (Chiringuito Calamar, Duda, La Casita del Mar i El Maravillas). La nataci com a competici al Sabies que... Oeste Bar, a la Ruta Gastronmica. Citilab, connectar el mn a travs de lScratch. Un documental per tornar a sentir lArtes. La histria del Manolito Mediterrani, la tapa ms votada del Quinto Tapa. Entrevista al monologuista Ramn Tartas: Per al cmic, el ms important s tenir pacincia. Imatges del Quinto Tapa. Un estiu gastronmic farcit de paraules, msica i cinema al Cntric Gastrobar by Ona Nuit. Pol Santamans, creant sense pautes. Lestiuenca terrassa Glamour de KTAS. El Correllengua torna al Prat, collaboraci mensual del CNL.

Transcript

  • NM. 64 juny 13 viuelprat@elginjoledicions.com

    www.elginjoledicions.com

    'OESTE BAR' A LA RUTA GASTRONMICA - UN DOCUMENTAL SOBRE L'ARTES - AGENDA D'ESTIU DEL CNTRIC GASTROBAR - LA TERRASSA DE KTA'S

    www.polsantamans.com

    Una tarda als... xiringos del Prat

  • VIU EL PRAT

    Revista gratuta de societat i cultura

    NMERO 64, JUNY DE 2013

    redaccio@elginjoledicions.com

    Tel. 93 337 77 47

    Fax 93 511 67 02

    FOTO DE PORTADA: MONTSE ROFES

    DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

    PUBLICITAT: IVAN PUIG

    IMPRESSI: IMPRINTSA

    Dipsit Legal. B-20065-2005

    EDITA: EL GNJOL EDICIONS, SL.

    BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

    B-63785034

    La redacci de Viu El Prat no coincideix necessriament

    amb l'opini dels seus collaboradors. 3

    VIU

    LHO

    SPIT

    ALET

    ED

    ITO

    RIA

    L

    WW

    W.EL

    GINJ

    OLED

    ICIO

    NS.C

    OM

    AM

    B E

    L SU

    PORT D

    E:

    COMENA L'ESTIU

    Laltre dia, quan sortien les primeres dades positives relacionades amb latur, que indicaven una frenada en el nombre daturats i un bon augment dafiliats a la Seguretat Social s una qesti estacional poc van trigar els de torn a vanagloriar-sen. Dies desprs, president del BBVA i Ministre dHisenda, treien pit assegurant que la crisi ja ha tocat fons. Anem a pams.

    A un ritme de creaci de 100.000 llocs de treball al mes, per aix sha de crixer al 3% i ho estem fent al -15%, trigarem 50 mesos, 4 anys, a situar-nos en els dades de 2006. 6 anys de violenta i ferotge crisi no ens els treu ning, circumstncia que suposar els 10 anys ms cruents que es recorden en termes econmics.

    Mentrestant, qui mana, Alemanya, que no ho va aconseguir amb dues guerres mundials i que a cop dimposicions, subterfugis i governs dbils a laltra banda ho ha aconseguit ara, segueix imposant-nos reformes impossibles i increbles mitjanant els famosos homes de negre, que res tenen a veure amb el simptic Will Smith, que a ms de demostrar no saber res del pas que governen, Espanya, fa pensar que cap inters tenen en els ciutadans que patim com a bestiar torturat per mans dincompetents que no saben el que es fan.

    La Merkel, tal com va passar amb el totpoders Sarkozy, desapareixer en un parell danys del mapa poltic, i res sen sabr mai ms, perqu per no voler-la, com passava amb Sarkozy, no la volen ni a casa seva. Pel cam haur deixat un continent devastat i 6 pasos, entre els quals hi ha Espanya, en la misria ms absoluta. La troica ja ha reconegut que amb Grcia sha equivocat, i que les mesures dausteritat, lAustericidi en majscules, sotmetr el pas hell a dues dcades dangnia econmica de proporcions bbliques. I qu ens diferencia a nosaltres de Grcia? Doncs massa poc, i quan en aquest cas, el juliol de 2007 diem que 5 anys de greu crisi no ens els treia ning, ens van tractar de bojos. Ara augmentem la xifra a 10, en essncia perqu estem aprofundint en les reformes que han motivat la crisi. Ajudar els causants de la mateixa, el sector financer, i torturar fins a lextenuaci els que haurem de treure el pas daquesta empantanegada, PIMES, autnoms, emprenedors, famlies, etc. Cada mes que se segueixi colpejant amb cruesa contra el motor econmic dels pas, estem agreujant sis mesos el problema. I per qu diem aix? Perqu ens olorem una nova pujada impositiva, desprs de la qual vaticinarem 5 anys ms de crisi.

    Al final, els poltics i els financers, no parlo de la Merkel, ni dels lladregots que la teledirigeixen, se nacabaran adonant que recaptar el 100% dels impostos, que s el que sembla que volen fer, suposa ingressar 0. Pensem-hi.

  • NDEX5.Una tarda amb...ELS XIRINGOS DEL PRAT

    Quatre sn els xiringos per gaudir encara ms dun entorn tan envejable com la platja del Prat. La nostra. Quatre opcions gastronmiques, doci i cultu-rals diferents per passar lestiu: Duna, Chiringuito Calamar, La Casita del Mar i El Maravillas. Aquest s el tema de por-tada de juny, perqu a Viu El Prat ens agrada acostar-vos les bones iniciati-ves que es fan a la ciutat i aquest s el cas. Noms ens queda desitjar-vos que passeu un bon comenament destiu a la platja!

    18.DOCUMENTAL SOBRE L'ARTES

  • Text TONI DELGADOFotos MONTSE ROFES / CEDIDES

    Una postal en moviment. s el que tenim al costat de casa, a un cop de bus, a una estoneta caminant, a unes quantes pedalades en bici, en moto, en cotxe...

    El mitj de transport s el de menys, limportant s poder gaudir de la plat-ja del Prat, que un cop ms ha renovat el distintiu de Bandera Blava amb tot el que aix suposa: complet servei de salvament i socorrisme i aiges de qua-litat excellent.

    QUATRE CONCEPTESI en aquest entorn tan idllic no hi

    podien faltar els quatre xiringos: Chi-ringuito Calamar, Duna, La Casita del Mar i El Maravillas. Quatre conceptes diferents per satisfer tot tipus de p-blic.

    una tarda als...

    Els xiringos del Prat

    Una escena de la platja del Prat.

  • 6

    VI

    U EL

    PRA

    Trac de l'anunciant una tarda als...

    (passa a la pgina 8)

    Duna.

    DUNA (per Ruth)

    CONCEPTE: vam guanyar el concurs per a la llicn-cia. s un xiringo ecolgic, respectus amb el medi ambient i enfocat a lmbit familiar que pretn pro-moure i descobrir el Delta del Llobregat i la platja del Prat. Volem ser ambaixadors del Prat i contribuir que qui coneix aquest entorn en gaudeixi ms.

    FILOSOFIA: el producte fresc, fer possible una car-ta bastant diferent a la resta de xiringos. No treballem amb res preparat i comprem directament a prove-dors i pagesos. Apostem pel producte de temporada, per molta verdura i molt fresca. Tenim un allioli sense additius molt fresc i que ens porten de Lleida. s di-fcil trobar un espai on la relaci qualitat-preu estigui tan compensada com a Duna.

    GASTRONOMIA: cada dia, en funci de les possi-bilitats del mercat, tindrem el plat del dia. Busquem que sigui una opci lleugera i fresca. Et llepars els dits amb el bacall, les anxoves... Les postres? Treba-llem amb La Tigr Cakes.

    OCI i CULTURA: a partir de juliol, els caps de set-mana abans i desprs de dinar organitzarem tallers de reciclatge i aprofitarem les deixalles del xiringo. Els dilluns ser el dia del cinema a la fresca; els dijous, del jazz, el blues... Tenim previst tamb fer festes rumberes, de pop, rock, indie alternatiu... Els diumen-ges farem teatre per a nens i adults. Ms endavant, portarem DJS amb una proposta tranquilla, molt chill out. Intentarem que busquin msics amb una mica de renom i del Prat.

    EL MARAVILLAS (per Isaac)

    CONCEPTE: un xiringo per relaxar-nos, desconnec-tar de la rutina i descarregar ladrenalina. Ideal per a fer reunions damics o dempresa, celebrar aniver-saris...

    FILOSOFIA: disposem duna barra auxiliar de sucs, gintnics o mojitos i no hi falta la msica.

    GASTRONOMIA: continuarem proposant plats sen-zills, com una hamburguesa a la planxa o un assortit damanides.

    OCI I CULTURA: la nit dels divendres s el moment ideal perqu els DJS punxin msica dambient.

    El Maravillas.

  • una tarda als... 8

    V

    IU E

    L PR

    AT

    La Casita del Mar.

    LA CASITA DEL MAR (per Quique)

    CONCEPTE: prolongar la nostra idea. La Casita del Mar s un xiringo per a tot tipus de pblic. Durant el dia, ens diri-gim a un pblic ms madur i, a la tarda i a la nit, a un de ms juvenil, com si fos una carpa destiu. Ser el nostre segon any a la platja del Prat i s difcil fer un balan del primer perqu lobertura es va endarrerir fins al 15 de juliol per unes obres dAENA. Aquest any havem destar oberts ja encara no era aix al tancament daques-ta edici i no tenim notcies. Estem a lespera de laprovaci administrativa, que est trigant ms del que ens espervem. Aix estem, tant en aquest com en El Calamar.

    FILOSOFIA: oferir un ambi-ent clid i ple de colors per a tot tipus de pblic. Un taran-n ms seris durant el dia i amb ms marxa durant la nit. Potser la platja del Prat no t una oferta especfica per a gent dentre 20 i 25 anys, als qui volem donar-los un menjar ms senzill, sense descartar el peix, que s un dels nostres pals de paller.

    GASTRONOMIA: amanides, peix fresc i tapes molt senzilles, com les braves, els calamars... A ms de marisc, llamntol... Tot molt martim.

    OCI I CULTURA: lAjunta-ment est sper dur amb les activitats. A la nit portarem DJS, cantants i grups del Prat, sobretot, farem algunes festes aeroporturies... Estem pen-sant dincloure algun tipus de sessions de salsa els divendres o els dissabtes.

    CHIRINGUITO CALAMAR (per Quique / Nuria)

    CONCEPTE: a diferncia de La Casita del Mar que s un model ja mun-tat i estndard, lestructura de Chiringuito Calamar s que lhem de mun-tar, i es triga uns 10 dies a fer-ho. s un automuntatge de fusta, cal portar les neveres, sha de fer una fosa sptica.

    FILOSOFIA: en el des aniversari dEl Calamar, continuarem amb la nos-tra idea darribar a tot tipus de pblic.

    GASTRONOMIA: tenim una carta molt variada i per a tots els gustos, amb entrepans, tapes... Aquest any ens volem especialitzar en paella al migdia.

    OCI I CULTURA: el proper 21 de juny es far la primera sessi de rock & roll. 20 de juliol hi actuar Craig Shaw, solista de rockabilly. Divendres hi haur sessions de rock i pop i dissabtes, delectrnica. Farem concerts de grups locals en petit format, acstics...

    (ve de la pgina 6)

    Chiringuito Calamar.

  • 10

    VI

    U EL

    PRA

    T

    Text TONI DELGADO

    Nedar s molt avorrit. Jo patia. Anar a entrenar i veure que a la pissarra hi posava 4.000 metres... era molt dur. Sense ulleres, amb uns banyadors que marribaven a les espatlles, sense estiuejar... I fins i tot amb pressions a la famlia: per qu li deixes fer aix a la nena, se li far una esquena dhome! Per tenia molta facilitat. Vaig comenar a lescola, en uns cursets, i a la final vaig treu-re sis o set segons de marge. El meu pare em va apuntar al CN Sabadell i vaig comenar a entrenar-me. Vaig batre el rcord dEspanya i, sense adonar-men, vaig ficar-me en aquest mn, li explicava Maria Paz Corominas (Barcelona, 1952) a Xavier Garcia Luque en un esplndid reportatge pu-blicat a La Vanguardia el 2003. El testimoni de Corominas reflecteix la duresa dels inicis de la nataci a lEstat i, en concret, de lesport femen, sempre maltractat i el corat-ge de la primera catalana en arribar a una final olmpica, a Mxic 1968, quan va ser setena als 200 esquena. Un any abans havia guanyat lor als Jocs Mediterranis de Tunsia i, lany 1966, finalista a lEuropeu dUtrecht. Corominas va arribar a acumular les marques estatals a 100 i 200 esque-na, 200 i 400 estils i de relleus 4x100, i 200, 400 i 800 lliures.

    Un relat que sembla prehistric, per que no t tants anys. Forma part de la trajectria dun esport que en poc ms dun

    mes viur el 15 Campionat del Mn, del 19 de juliol al 4 dagost, a Barcelona. Va ser a finals del segle XVIII quan es va instituir la nataci com a competici a la Gran Bretanya i la National Swimming Society, fundada a Londres lany 1837, fou la primera organitzaci de nedadors. Anys desprs, en concret el 1869, es va crear la Metropolitan Swimming Clubs Associa-tion, que es transformaria en lAmateur Swimming Association (ASA). Lany 1896, als primers Jocs Olmpics de lera moderna, a Atenes, la nataci estava inclosa al programa fins al 1912 no es va incloure la femenina i el 1908 es va organitzar la Fdration Internationale de Natation Amateur per poder cele-brar les proves entre afeccionats.

    Molt abans, per, a mitjans del segle XVI, Nicolas Wynman, un professor didiomes, va escriure Colymbetes, el que es con-sidera el primer llibre sobre nataci de la histria. La intenci de lautor, que, entre daltres, explicava la tcnica per apren-dre la braa, era reduir el risc... dofegament!

    Fins fa cinc anys, el mite de la piscina als Jocs Olmpics era Mark Spitz, que es va penjar set ors als Jocs Olmpics de Munic 1972 acumulava onze medalles. La cosa va canviar amb la irrupci de Michael Phelps a Atenes 2004, on es va presentar en societat amb sis ors i dos bronzes i va trencar els rcords amb els seus vuit ors a Pequn i lany passat va anunciar la seva retirada, arribant als Jocs de Londres a les 22 medalles olmpiques. Les mateixes, per, que Teresa Perales, una lle-genda de lesport paralmpic.

    La nataci com a competici

    sabies que...

  • Text i fotos TONI DELGADO El besavi donava un lloc per dormir i menjar als nouvinguts fins que trobes-sin una feina. Aix era una fonda i aqu on estem parlant hi havia habitacions. Ell havia vingut de Vilafranca i sabia que s difcil comenar si no tajuden al principi. Com ha canviat la societat... Abans aquest ajut era normal. Aqu tamb es venia el bitllet per marxar al poble i era un punt de recollida de perso-nes per anar a treball al camp.

    Fundat lany 1943 pel besavi de Marcell Balt (Barcelona, 1984), Oeste Bar era una de les poques construccions de la zona i estava a la Ronda del Oeste el que ara s el carrer Jaume Casano-vas; des de 1956 s al nmero 163 i al seu voltant noms hi havia quatre casetes, lescorxador, algun porxo de pags...

    UNA PART DE VIDAMarcell est orgulls de formar part

    de la quarta generaci daquest negoci familiar, que no veu com un treball, sin com una part de la seva vida. Amb cinc anyets, ja ajudava els pares. El seu fill, amb dos, et fica les ampolles i s ca-pa de preparar-te un caf.

    Com? I tu tamb ho feies? Diu el pare que mon germ i jo fiem el mateix. Sn coses normals quan ets darrere de la barra.

    Una barra que sha ampliat en alguna de les diferents remodelacions del local.

    El que no es toca, per, sn les receptes de la besvia i la distribuci original del besavi, que va ser qui va construir amb les seves mans Oeste Bar. Era construc-tor a Vilafranca i els caps de setmana venia al Prat i creava el seu projecte de futur amb lajut dun jove guixaire, que encara shi passa de tant en tant: em parla del besavi.

    UN PUNT DE TROBADAOeste Bar ha estat sempre un punt de

    trobada i forma part de la infncia dels fills dalguns treballadors de La Seda, que hi anaven a veure els dibuixos per-qu era un dels pocs llocs al Prat amb una televisi. El local conserva lambi-ent familiar de sempre vnen clients del meu avi i del besavi i laposta per una cuina sobretot casolana. Com les bombes, amb patata bullida i de carn o marisc, amb picant o amb salsa: an-

    tigament es feien amb molt picant. Com les patates braves, un dels plats que millor defineixen el local: les tallem i preparem a linstant. La qualitat i el sabor no tenen res a veure amb el de les congelades. Saps? Hi ha un client que es demana entrep de patates fregides i llom. Patates fregides amb pa?

    Segur que s bo. Amb els entrepans, diu, sempre intenten innovar perqu a molta gent li agrada provar coses dife-rents. No tho pots ni imaginar. Un al-tre client es demana un de vegetal amb pernil salat. Tenim la cuina sempre disponible i estem oberts a qualsevol tipus de proposta, assegura.

    UN MEN DIARI OBERTUna filosofia que inclou tamb el

    men diari, que

    Oeste Bar, amb

    lencant de sempre

    12

    VI

    U EL

    PRA

    T ruta gastronmica

    Marcelli, amb un quadre de la seva famlia i el fams lloro

    (passa a la pgina 14)

    OESTE BARC/ Jaume Casanovas, 163

    (El Prat)Telfon 93 379 41 11

  • generalment sol ser tancat, per que no ho s pas a lOeste Bar. Hi ha quatre primers i quatre segons per triar, per no ens tanquem. Si no els agraden els plats del dia, podem preparar el que...