NÚM. 90· OCTUBRE ‘15 viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

'ESTABLIMENTS PLANES', A L'APARTAT GASTRONÒMIC - EL REFUGI ANTIAERI DE LA CENTRAL CORNELLÀ - CÀPSULES DE FESTA MAJOR - QUINTOTAPA POTABLAVA

Una tarda amb... Josep Costa, fundador del Teatre Kaddish, que fa 40 anys

VINE A GAUDIR DEL QUINTO TAPA!

VIU EL PRAT

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 90, OCTUBRE DE 2015

redaccio@elginjoledicions.com

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

L'ESCENARI

Mai vaig participar en els pastorets ni he fet cap obra de teatre. Un cop, això sí, vaig pujar a l’escenari per a cantar una cançó en anglès amb

�������������������� �������������������������������el teatre era una extraescolar. De tant en tant algú picava a la porta de la classe per a convidar-nos-hi. “És molt divertit i fas amics”, asseguraven. Una tarda, al bar de la uni, un parell d’espontanis em van lliurar un guió d’una obra per si hi volia participar. Bé, era un curtmetratge. No hi havia grup de teatre.

Fins fa poc encara conservava aquell guió. Crec que vaig participar en el càsting, però no em van seleccio-nar. Sí que ho van fer companys de classe, tan agraïts que mai em van ensenyar el resultat. Desconec si vaig acceptar les seves propostes per ser un bon samarità o fer allò que, per timidesa, havia agraït que no fos obli-gatori.

Ara em sembla un escàndol que no ho sigui. Fer una obra de teatre fomenta valors com la cooperació, la disci-plina i la mirada àmplia. I també, no ens enganyem, mo-dela futurs espectadors i actors professionals i amateurs. Tinc enveja, molta enveja, quan comprovo la comunió entre els artífexs del cap de setmana de bon teatre ama-teur a l’Auditori de Cornellà, del 23 al 25 d’octubre. Tres obres (Paraules encadenades, Ningú no és perfecte i El nom). Hauríem necessitat una pàgina extra de Viu Cor-nellà per a incloure el llistat de persones que les fan pos-sible.

Parlant per a Viu L’Hospitalet amb Anna Sahun, que aterra al Teatre Joventut amb Idiota, aprenc com és d’im-portant l’estima i el respecte pel públic. També que les bones casualitats són gairebé sempre fruit de la insistèn-cia. I persistència, coratge i passió per l’art són trets que ��������������������������� � �� ������������ ����a qui entrevistem a Viu El Prat.

El Dia Mundial del Teatre va ser el 27 març, però hem cregut oportú que octubre fos el mes del teatre a les re-vistes Viu. A qui escriu aquestes línies li sembla una pro-esa que l’any passat, malgrat el maleït 21% d’IVA, pugés un 12’1% el nombre de companyies a l’Estat. Diu molt del !�������������� ����������� ��������"������������"�����alt nivell d’atur, amb obres professionals amb cada cop menys repartiment i espectadors, i un absolut compro-mís dels amateurs. D’un àmbit fonamental en la formació d’una persona.

ÍNDEX

5.Una tarda amb...JOSEP COSTA, FUNDADOR DEL TEATRE KADDISH, QUE FA 40 ANYS

—Tampoc t’agraden els focus?—Gens. Mai de la vida. No tinc Twitter ni Facebook ni Instagram ni WhatsApps i no en vull tenir. M’estimo massa la intimitat. Els pares que pengen fotos de nens petits per a mi haurien d’estar a la presó.

Dies després de la conversa amb Viu El Prat, el Josep Costa, fundador del Teatre Kaddish, també va parlar del seu desencís amb les xarxes socials durant el pregó de Festa Major. Es va estalviar la referència a la garjola, però el discurs estava farcit del to crític i dels matisos que demostra en aquesta entrevista.

5

VIU

EL

PRAT

Text TONI DELGADOFotos T. DELGADO / CEDIDES

P������������������ ������������� ������������������������������������������������������������ ��-����!�"�#������������������������#����������������-

#����$%����&'������������������(������)��������������� ������������������!�*+1�2 ��$%�������2 ��$����������������+��������$3������������ ��� 5��������6������������������ �����'����7�����8�9������ : �����������;������<�����%� ������������� �=�(����#������!�*" ����������5!�>����1�����������������!����

?7�����������$%���9 ���������� �������@M’ha ajudat...? [Sacseja el sobre de sucre, l’obre i el buida a la tassa de cafè]. De petit ja m’agradava. El curs 1968-1969 em vaig matricular a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona. Hi anava quan plegava de La Seda. Era tota una excursió. Això de si m’ha ajudat el teatre m’ha desconcertat molt. No m’ho havien preguntat mai.

?B���:����6��������$%��:������� �������$%�����#���������#� ���������#�������� ���2 ������:����M��!!!��El teatre serveix per a moltes coses, però tot depèn de la per-sona i les seves necessitats. Jo no el veig com una ajuda, sinó com una professió.

?���#������������������ ���������������@Als meus pares els agradava molt el cinema i el teatre i m’hi portaven de ben petit. Jo odiava les pel·lícules infantils, i les continuo odiant. M’encantaven les d’adults, encara que no entengués res. Quan vaig aprendre a escriure reproduïa els diàlegs que més o menys recordava i em muntava històries. De ben petit ja jugava a fer teatre.

?����2 (�����$������#����������V�1� ������:������@Perquè són feixistes. Home, el senyor Walt Disney tenia el car-net nazi. Nosaltres vivíem a Barcelona quan era un marrec [van traslladar-se al Prat quan el Josep tenia vuit anys per la feina del pare] i em portava a estrenes: Peter Pan, Bambi, Fan-tasia... Amb Fantasia vaig estar una setmana sense poder dor-mir, de la por que em va fer la pel·lícula. I ma mare va decidir que mai més m’hi portaria. Li vaig agrair eternament. He tornat a veure-la i encara em fa pànic. Vaig tenir sort de que els pares em portessin a veure la Marilyn Monroe i altres meravelles en lloc de veure un hipopòtam cantant [riem].

?+������$%����������#���9��!�Vaig demanar una excedència a La Seda, on treballava de comptable, i vaig estar gairebé vivint [ho diu amb un altre to

i somrient] un any i mig a Madrid, i un altre a París. El 1975, amb 25 anys, vaig tornar.

?W�#�������2 ���������@A Madrid vaig anar amb uns companys de l’Adrià Gual a pro-var fortuna. S’hi feia força teatre, però no vam tenir ocasió de participar en cap obra. Això sí, ens ho vam passar molt bé [riu, i comença l’entrepà]. ?X���Z��#� �#� ���������@Tampoc tant. Per a mi i la resta era una manera de sortir del niu.

?3������1�@Sobretot vaig veure cinema. Pensa que amb 17 anys ja anava als dos o tres caps de setmana de cinema espanyol que estava prohibit aquí que es feien a Seret cada any. Arribaves en auto-

�����������[ *B���������\�������Z������2 ����������Z��������#���������5

El Josep Costa, al Cèntric Gastrobar. Foto: TONI DELGADO.

una tarda amb...

car i dormies a cases particulars. En un menjador, amb sacs de dormir, potser passàvem la nit cinc o sis persones. Tornant a la pregunta... A París m’empassava gairebé cinc o sis pel-lícules diàries a la Cinémathèque. Treballava passant l’aspira-dora a la Banca Nacional de París, al Boulevard Haussmann, de sis a nou del matí i de sis a nou de la tarda. Em presentava a la Cinémathèque a primera hora de la tarda, tornava a la feina i després veia més pel·lícules. Arribava a casa a la una o les dues de la matinada...

?]�������'�����\�%������!�Ets jove i no et canses.

?���#������������ ����������������������������� \������������$������������������������!��I es va fer realitat poc després de tornar de París, dies abans de la mort de Franco. Aquell estiu de 1975 l’Institut Baldiri Gui-lera havia muntat un taller de teatre amb el Jordi Mesalles i els alumnes havien representant Antígona, d’Espriu. El grup volia continuar fent teatre i en Lluís Querol, a qui coneixia del Pati de l’Artesà, ens va posar en contacte. Així va començar tot. Segur que ningú es podia imaginar que el projecte [una de les com-panyies catalanes amb més trajectòria i tradició] durés tant i, de moment, té... 40 anys de vida [riem]. ?W������6�����������������������;������<�����%��2 �������� !������������ ������� ����� ��� ��������������������������Ja ho havia avisat fa molt de temps. Al gener vaig fer 65 anys i, sincerament, no volia perpetuar-me en el càrrec. Veia que la continuïtat estava assegurada. Hi ha gent a qui conec molt bé que va entrar al Kaddish amb 14 o 15 anys i ara en tenen uns 30, i encara hi continuen, com alguns actors que treba-llen professionalment que hi segueixen vinculats. Ja no sóc ������� ����� �������������������������������������� �������al Kaddish.

?�����$��������������!�����$%�#������������������9����@No ho vaig fer en cap moment. Vam començar en una habita-ció, que era la seu de l’Agrupació Artístico-Literària Cervantes, al costat de l’antic ambulatori, i que ara és un forn de pa. Ja hi fèiem teatre. El lloc es va tancar i com la majoria de noies i no-ies del grup estaven al Baldiri Guilera, vam demanar si podíem assajar al gimnàs de l’institut. En compensació hi feia classes d’expressió corporal els dissabtes. Part dels meus alumnes es van apuntar després al Kaddish.

?3�2 (�#���������\������@Vam passar a assajar, com podíem, al Casal de Cultura. Des-prés és quan hi ha l’ocupació de la Torre Muntadas per a mun-tar el Casal de la Joventut. Quan va ser una realitat, perquè va ser un procés molt ràpid, la gent que estava allà, entre ells la Núria Sanahuja, que ara és regidora de l’Ajuntament, ens van preguntar si volíem fer-nos càrrec de les golfes i fer allà teatre. Vam acceptar, és clar. Temps després, d’alguna mane-ra el Casal de Joventut va desaparèixer

culturauna tarda amb...

Entremeses. Foto: CEDIDA.

6

VI

U EL

PRA

T

L'entrevistat. Foto: TONI DELGADO. (passa a la pàgina 8)

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn

onanuit.com

����������������������� � ����� � ������������������!��!���������� ��� ������� ���������������������� ��Kaddish d’instal·lar a les golfes un teatre. De fet, la gran reno-����"����������������� ����������������� ����� ���������� ������tres habitacions.

?���#������#�����������:��@�Van passar de tres habitacions a una. Això ens va permetre que pogués venir a veure’ns més gent. Vam passar de poder tenir 30 o 40 persones a les obres, a 100. Des de fa dos anys disposem també del primer pis.

?^ ����#�������������������������;������<�����%@�Mujercitas, amb textos de Jean Cocteau i Eugene O’Neill, al Casal de Cultura. Encara no teníem nom. I la primera que es va fer a la Cervantes fou Pròleg.

?"� ����������������2 ���������������#�����!�Estic tranquil. El Kaddish té la continuïtat assegurada, i l’es-tructura s’ha fet més gran.

?8$%���������������1� ��������2 ������������ ���������*���2 ������9'#�����������1!�_���������������1������ ����5!����%�����#�������:�����'@�El Teatre Kaddish es va crear perquè hi havia una gent que volia aprendre, i això no ha canviat. La seva funció principal és la formació, i aquest és el conveni que tenim amb l’Ajunta-ment. Malgrat la quantitat de canals de tele que hi ha, inter-net i les noves tecnologies, els joves estan molt menys infor-mats. Per molt que s’hagi fet en l’ensenyament en català, els joves el parlen menys que el 1975, amb Franco viu. Per a ser actor és molt millor ser tímid. Tots els grans actors ho són. El teatre és...

?;��`���@No m’agraden aquest tipus de paraules. El teatre és ensenyar el que no ensenyes a la vida normal. No pots posar-te malalt perquè no pots agafar la baixa, i has de saber què està passant al món i que la teva feina és per al públic. Has de saber molt. No s’acaba mai. És una de les gràcies que té, i m’encanta.

?B���������������� ��������������:�����!!!��A la gent que comença sempre els dic que les eines de l’actor són el seu cos i el seu cap. T’has de cuidar molt. ?B���%�������2 ���\��$�������'�� ����������!!!��A Catalunya hi ha teatres que comencen a dos quarts de deu o a les deu, mentre que a tota Espanya, des de fa més de 30 anys, i a la resta del món, des de sempre, comencen a les vuit. L’excusa és que aquí es treballa molt, però som dels que menys treballem a tot el món. És una mentalitat endarrerida.

?^ (����� �����������������������=����Z�@Fa molts anys que per a la Fira dels Galls

culturauna tarda amb...

Dues obres. Foto: CEDIDA.

8

VI

U EL

PRA

T

El fundador del Teatre Kaddish. Foto: TONI DELGADO.(passa a la pàgina 10)

(ve de la pàgina 6)

Una guia turística ideal per descobrir tots els racons del Prat: els espais naturals, el parc agrari, la platja i el nucli urbà. Amb itineraris per a tota la família i propostes per gaudir dels millors productes locals: la carxofa Prat i el pollastre pota blava.

Natura i gastronomia al costat de casa!

Entra a: http://m.turisme.elprat.catO consulta-la des dels panells d'informació turística de la ciutat.

“El Prat és sorprenent” Una eina imprescindible per redescobrir la ciutat i el seu entorn.

Serveis mòbils

Properament disponible a:

[la Fira Avícola] es fa una funció especial al Teatre Modern. Aquest any en seran dues. Al maig va ser el torn de La Yerma, i el 12 i 13 de desembre, d’Una vida al Tea-tre K, escenetes de cinc o sis obres que s’hi hagin representat, amb 26 actors de totes les èpoques.

?^ ���������������������������������'@Des de Lorca, que l’hem treballat molt, Shakespeare... Hi hau-rà escenes corals amb tots els actors. Serà com una mena d’antologia i de grans èxits.

?a���������������������������� Teatre Kaddish. 40 anys 1975-2015�b������������c������B��������d!�És el tercer llibre sobre el Kaddish. Per als deu anys vam fer una espècie de bossa amb textos i fotos. Per als 20 ja era més llibre. L’últim va sorgir d’una conversa, fa uns dos anys i mig, amb el Vicenç Tierra [president de l’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat Tintablava]. Li vaig dir que, amb l’excusa del 40è aniversari, seria interessant fer una obra que recollís els 20 anys que falten. Dies després em va preguntar si podien fer-se’n càrrec, i, és clar, vaig acceptar. Cadascú ha aportat les seves dades, records i documents.

?) ���������������������������<�����%@Tinc calaixos plens de papers. Espero que algun dia un becari o una becària me’ls arregli [riu]. Jo em veig incapaç de fer-ho. Als inicis de l’Arxiu Municipal un amic que havia estat al Kaddish i que treballa a la biblioteca de la Pompeu Fabra es va oferir a posar en ordre la paperassa. Durant quatre anys va elaborar llistes, va arxivar els documents i vam fer la cessió a l’Arxiu. Tot això ho tenia jo a casa...

?f��%��������!!!�_��������������� !�Quan ho vam carregar tot al cotxe vaig pensar ja tinc més espai per a tornar a omplir! Ara torno a estar en la mateixa situació...

?;��������� ����(:��@Sí, continua sent amic, però no se n’encarregarà ell, espero.

?�������$��� ���������2 ��� � �����#�����2 ��# �� ��������actor. Verdadero y falso, de David Mamet. És una obra que no et parla de tècniques, sinó de la professió i es carrega molts mites. Mamet diu, i hi estic d’acord, que t’has d’oblidar de la psicologia. Si a tu no se t’ha mort la mare, no cal que t’ima-ginis com reaccionaries si et passés, perquè és impossible que ho facis. Simplement, has de fer d’una persona a qui se li mor la mare.

?3����������� ���������������2 ������������������6�2 ���$%������������ �\��\��:`���@És el més difícil. Per a representar Lady Macbeth sempre he procurat agafar la persona més allunyada, la que menys et pots imaginar que pugui matar, perquè és més real. §

culturauna tarda amb...

Dolor. Foto: CEDIDA.

10

V

IU E

L PR

AT

En un barquito de vela. Foto: CEDIDA.

(ve de la pàgina 8)

Text MARIANO MARTÍNEZ

La gastronomia és un element cultural d'alt voltatge. Ho sap molt bé en Xavi Planes, d'Esta-

bliments Planes. Sota els seus peus estan les arrels familiars que es fonen a la terra, però que també el deixen volar cercant noves maneres de viure la gastronomia. Amb poc més de 31 anys, fa quatre que porta les regnes d'un clàssic vinculat a l'alimentació de l'Hospitalet: “Sempre m'ha agradat aquest món. No m'ha suposat cap pes seguir la tradició fami-liar lligar al gla sec, llegum cuit i fruita seca que va arrencar al Mercat de Co-llblanc. I quan més et fiques en aquest món de l'alimentació, la gastronomia, més t'agrada”. Un del segells identitaris d'Establiments Planes és mantenir el bon producte i de qualitat com a fet primor-dial. Sempre ho han tingut clar i és la seva aposta. No es pot fer malbé un producte únic i excel·lent. Saber fer aquesta feina també significa saber gaudir-la, en Xavi ho té molt clar: la diferència està en el producte, sigui aquest més o menys car, i tractar-lo amb la màxima delicadesa.

Parlem molt d'arrel, però també de futur: “La meva aportació al llegat magnífic de la feina dels Planes ha estat donar més visualització i projecció a la feina que fem. Hem potenciat més el tema gastronòmic introduint el tema dels càterings per a tot tipus d'esdeve-niments, afegint elements de les noves tendències culinàries: el millor producte

de sempre mirant al futur”. En aquest sentit, ha introduït noves maneres d'ela-borar els seus productes de sempre, i nous productes d'altres cultures gastro-nòmiques que fusionen amb precisió de rellotger amb els productes d'aquí.

En aquesta línia de treball de donar projecció a Establiments Planes, han participat en iniciatives gastronòmi-ques com el QuintoTapa L'Hospita-let, FiraTapa Carxofa Prat o Tapes del Món organitzades per l'Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llo-bregat. Amb les accions gastronò-miques han redescobert el producte de temporada i la seva relació amb el món agrícola d'una manera més in-tensa. “Intentem treballar més a fons el tema del producte de temporada, que ens dóna un valor afegir i una qualitat gastronòmica important. S'ha d'aprofitar tot el potencial d'aquest tipus de producte, consumint-lo quan toca i està al seu punt més àl-gid de plenitud. Els sabors són més intensos”. El Xavi Planes agafa com a exemple la Carxofa Prat, que està a punt d'arrencar temporada: “des que participem en accions com el Quin-toTapa treballem més la Carxofa. La seva textura és molt diferent i té una qualitat que és difícil de trobar amb altres productes. És tendra i gustosa, però s'ha de saber treballar bé”. Ar-rels i evolució, respecte pel producte tenen un nom a l'Hospitalet, Establi-ments Planes. 1

2

VIU

EL

PRAT

gastronomiagastronomia de proximitat

ESTABLIMENTS PLANES: EL PRODUCTE AL CENTRE DE L'OBRADOR

XAVI PLANES

Responsable d'Establiments PlanesEmpresa de càtering dedicada a tot tipus d'esdeveniments (comunions, bodes, empreses, sopars privats, tasts gastronò-mics, vins….)C. Progrés, 9-11 | 667 086 720 www.establimentsplanes.com establimentsplanes@gmail.com

.com/establimentsplanes @canplanes @Establimentsplanes

14

V

IU E

L PR

AT

culturagastronomia

LA RECEPTA

4 TEXTURES DE CARXOFA PRAT

INGREDIENTS

PER 1 PERSONA

DESCRIPCIÓ

Melós de vedella i foie amb patata confitada amb oli de brasa, quatre textures de carxofa Prat, tres textures de ceba ten-dre Prat i cruixent de pa

16

V

IU E

L PR

AT

gastronomia

Text TONI DELGADO

Una de les assignatures més difícils d’explicar és la histò-ria. Tots hem tingut profes-

sors que llegien el llibre de text sense esma i una veu a punt de consumir-se, com la d’aquell educador a la col·lecció Érase una vez el hombre: “en el Impe-rio Romano...” L’impacte de l’alumne contra el llibre era gairebé mortal. Els bons professionals captiven els estudi-ants amb un llenguatge viu, anècdotes, documentals, excursions i visites a mu-seus. Són llibres oberts com els guies del Museu Agbar de les Aigües, que un any més participa en les Jornades Euro-pees de Patrimoni (JEP 2015) els dies 10 i 11 d’octubre. Aquest any, dedica-des al patrimoni industrial.

“Com que la visita al refugi antiaeri de la Central Cornellà per la Nit dels Museus va tenir molt d’èxit, el tornem a obrir”, enceta l’Agnès Fort, responsa-ble d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les Aigües. Es va construir per a protegir treballadors i els seus familiars en cas de bombardejos i “poder garan-tir el subministrament d’aigua encara que la ciutat estigués sent atacada. L’empresa i els propis treballadors se sentien amb la responsabilitat d’estar al peu del canó”.

EL REFUGI ANTIAERIEl refugi antiaeri és “molt impactant,

xulo i especial. Té tres cavitats allarga-���� �� �� �������� ����� ���� ����� ���pel principi”. Si una de les entrades quedava inutilitzada pels efectes de les bombes, es podia sortir per l’altra. Les Jornades Europees de Patrimoni són una iniciativa celebrada a escala inter-nacional amb el suport del Consell d’Eu-ropa.

“És una bona oportunitat per a des-cobrir nous detalls de la ciutat de Cor-nellà”, explica l’Agnès Fort. En aquesta ocasió, no només es faran visites co-mentades diumenge 11, sinó també

dissabte 10: “són jornades de portes obertes. A més a més, com tots els diumenges, engegarem la màquina de vapor”.

EL POU FIVES LILLENoves oportunitats per a descobrir o

redescobrir el Museu o el Pou Fives Lille, construït el 1905 per la companyia fran-cesa que li dóna el nom, famosa per les seves màquines de vapor i locomotores.

Té 5 metres de diàmetre i 34,35 metres de profunditat.

Per a fer la reserva de la visita, podeu trucar al 93 342 35 36, escriure a ser-veiseducatius@aiguesdebarcelona.cat o fer les gestions al Facebook del Museu (/MuseuAgbardelesAigues). A través dels hashtags #JornadesEuropeesPatri-moni i #JEP2015, es pot seguir per Twit-ter l’actualitat de les Jornades Europees de Patrimoni. §

Un llibre obert a la història

museu agbar

18

VI

U EL

PRA

T

gastronomia

Text i fotos TONI DELGADO

Els speakers sempre guanyen, almenys si intentes mantenir una conversa a la plaça de

la Vila durant el toc d’inici de la Festa Major.

Fem l’entrevista amb l’Antonio Villar en tres tongades. És pratenc d’adopció, �� �������� �� � �� �� “el nen s’ho passa de conya amb les atraccions i els cap-grossos”. Fa cinc anys que l’Antonio viu al Prat, “una ciutat acollidora i amb una gent fenomenal”.

Persones com la Sílvia Ruiz, la mare del Pau i de l’Aleix, una fan absoluta dels gegants i la tamborinada: “sí, això és una espasa. També tenim el casc i el cinturó [de globus]. No cal res més per a ser un cavaller”.

CÓRRER COM UN... GALL %��&�����&��*��+����������%�� ��/�-

cepción, no deixa de somriure ni una mil-lèsima de segon: “m’agrada anar a la ����2 ������������������������ �������-rents com un... gall! Ja... És que em fa por...” Per a la Carmen Miras, l’àvia de la Judit, la jornada també és molt espe-cial: “sóc com una nena petita i la visc amb l’alegria de sempre. El millor són els gegants”.

“Em crida l’atenció veure’ls tan grans, com ballen... Els seus movi-ments són tan reals...”, intervé la María Medina, gairebé tan impressionada amb ������������ �����������������;��� -ní Piguillem. El petit és molt del Roger, el mític gegant de la ciutat: “el Roger [diu mentre m’ensenya el ninot que el representa] encara està més content que jo. Ja és gairebé de la família”.

“SEMPRE M’HA MOTIVAT EL FOC”Els Perramon-Brufau no entenen la

����������������������� �������"�����-bres de la Colla de Diables del Prat. El més jove, el Pol, devora una galeta: “no

sé si petarem a la plaça o a algun altre lloc. Demà la festa serà més grossa. Sempre m’ha motivat el foc. M’és igual cremar-me o no, perquè cada vegada que ho faig em cremo”.

“Li agrada el risc”, intervé el pare, el Juanjo Perramon, “penso que el que més li agrada, i no ho ha dit, és que els altres nens es posin sota teu quan es-tàs ballant amb el foc, no?” “Sí, quan m’aixequen en braços i jo agafo les

forques i començo a ballar allà dalt”, descriu el Pol.

Apareix la mare, la Cristina Brufau, i fa un repàs cronològic de l’addicció fami-liar: “va començar l’Aleix, el gran, que ja té 20 anys; s’hi va afegir el mitjà, el Marcel; i l’últim va ser el Pol, quan va fer 10 anys...”

—No, amb vuit... —intervé el nano. —Vuit? Bé... —respon la Cristina. Al meu

Càpsules de

Festa Major

societat

La Carmen, la Judit, la Laura, el Pau, la Sílvia, la María, l'Aleix i el Sadurní. Foto: T. DELGADO.

cultura societat

La Cristina, el Pol i el Juanjo. Foto: T. DELGADO.

19

V

IU E

L PR

AT

La Marina, la Mekdes i l'Andrea. Foto: T. DELGADO.

pare li ha encantat el foc sempre. Així que ja em va estar bé que els nanos s’apuntessin als diables. —Estar a la colla implica participar a les diferents activitats que s’organitzen al Prat i fora. És una forma de socialitzar-se amb la resta a través de la colla, i de conèixer altres entitats, pobla-cions... —adverteix el Juanjo.

“TOT FÀCIL”El Manel Sala està esperant el seu nebot, de la Colla de Dia-

bles del Prat: “havien d’haver sortit a dos quarts de vuit i són les vuit. Cada any passa el mateix, que si falta un, l’altre...” Ho diu amb un to comprensiu i des de la seva cadira de rodes: “de petit vaig agafar la pòlio”. Avui dia, diu, els nens ho tenen “tot fàcil”. Els tiets, els avis i els pares els donen els diners per ����� ���“però nosaltres havíem d’anar a agafar ferro, llau-nes o el que fos per a treure quatre calerons i poder gaudir dels cavallets”.

Lamenta que no hi hagi una zona habilitada “per a disca-pacitats” durant el pregó o en els concerts. “Com no hi vagis molt aviat, és impossible veure els focs”, explica el Manel, “a vegades ho he comentat el Tejedor i l’Alegre. Gairebé totes les botigues que obren són accessibles, ja no només per a mi, sinó per als pares amb els cotxets dels nens”.

“LA FESTA NOCTURNA”La nit, amb la festa de l’estació de la Renfe, és la franja

horària que més motiva l’Andrea Zamorano.

—T’agrada molt ballar i cantar, Andrea?—Sí, moltíssim! [riu]. Avui anirem a veure Xeic!, Lax’n’Busto i Oques Grasses. Ens atreu la música tipus ���������. Està bé. ���<*����� ������� ������ ���

Fa vuit anys que la seva amiga Marina Merlian viu al Prat: “abans em quedava a casa o estava fora els dies de Festa Major. Encara era petita”. La tercera de la colla és la Mekdes Xirinachs, a qui li encanta passejar pels carrers “amb molta més gent” i és molt fan de la festa i els concerts.

AL·LÈRGIC A LES MULTITUDSEl Juan Antonio De Paula, en canvi, és al·lèrgic a les mul-

tituds i sol gaudir de la Festa Major des de la seva terrassa. Avui està “obligat” a esquivar veïns pel carrer per no perdre’s l’estrena al Cine Capri d������ ��� �� , de Woody Allen, “el meu director favorit. La seva antepenúltima pel·lícula, Blue Jasmine, no em va agradar gaire. La vaig trobar massa freda; en Woody va remuntar amb Màgia a la llum de la lluna, mal-grat no arribar a l’excel·lència de Manhattan, Match point o Lladres de mig pèl”.

“Tinc ganes de veure l’actuació d’Emma Stone, esplèndi-da l’any passat”, explica el Juan Antonio, que s’acomiada amb un comentari enginyós: “Vicky Cristina Barcelona era una postal amb poc argument. El millor, l’aparició [d’un segons] de Jordi Basté. Té fusta d’actor”. §

20

V

IU E

L PR

AT

gastronomia

Text VERN BUENO /AMICFotos MARC GUANYABENS /AMIC

Joan Miquel Oliver (Sòller, Mallorca, 1974) va ser el guitarrista, compositor i líder d’Antònia Font, un dels grups més importants que ha donat el pop cantat en

català en els darrers 15 anys. La banda mallorquina es va se-������ �� ������ ��� ����� �� ���� ��� ���#���� _��#��� %�� ����� �� ��camins. Malgrat que ja havia signat un parell de discos propis (���������� ������, 2005; i Bombón Mallorquín, 2011) ha estat amb Pegasus, editat enguany, que la carrera d’Oliver en solitari ha guanyat projecció. Aquest 2015 també ha publi-cat el seu segon llibre, Setembre, octubre i novembre (L’Altra Editorial), que el consolida en la seva faceta com a escriptor. Però en Oliver, les fronteres entre música i literatura no exis-teixen. “Per mi són la mateixa feina”, resol Joan Miquel Oliver, que el 15 de novembre actua al Teatre Joventut, en el marc del Festival Acròbates 2015.

—El teu nou disc en solitari, Pegasus, l’has enregistrat en solitari, només amb l’ajuda de Quimi Portet com a produc-tor. Com ha estat l’experiència?L’he gravat tot solet però no pas perquè ho hagi decidit prèvi-ament, sinó perquè ha sortit així. Vaig començar a fer maque-tes, a gravar pistes, a provar arranjaments, a anar provant què m’agradava i què no... En altres ocasions potser trucava a un músic amic per enregistrar unes bateries, però aquest cop ja ho vaig anar fent jo. No van ser intencionat, però com que el resultat m’agradava ho vaig anar fent així.

—Suposo que ha estat un procés molt diferent a la manera com treballàveu amb Antònia Font.Hi havia alguns temes que els gravàvem una mica com a Pega-sus, tot i que en Jaume Manresa (teclista del grup, que l’acom-panya en la gira actual) feia molta feina amb mi a l'estudi. Així

van sortir temes com Wa Yeah o ������������������ A vega-des, però, tan sols portava una esbós de veu i guitarra a l'es-tudi que tothom se’n duia a casa per tornar a l'endemà amb tot d'idees i coses. Eren temes més de banda, com Bamboo.

—El teu rol en directe avui també és molt diferent: de líder una mica a l’ombra com a guitarrista d'Antònia Font a que tots els focus se centrin en tu. Ser el cantant és una situació delicada i un poc compromesa. Quan només toques la guitarra pot ser que faltin cinc minuts pel concert i encara ni en siguis conscient. Quan et toca can-tar és una història molt diferent. I també passa que quan

Joan Miquel Oliver: “El allò que només p

cultura

Joan Miquel Oliver. Foto: MARC GUANYABENS / AMIC.

El que intento és cercar s puc escriure jo”

sumes molts concerts comences a automatitzar les cançons. Això és dolent, perquè vols que cada concert sembli que sigui la primera vegada que cantes aquell tema, malgrat que això sigui impossible. Tot plegat ho estic descobrint ara, i és una experiència molt bona, radicalment diferent a quant només tocava la guitarra a l’escenari.

—Pegasus és el teu tercer disc en solitari, però expliques que en realitat es podria considerar el primer. Per què?La meva carrera en solitari ha estat una mica atropellada. Havia fet discos sol molt de tant en tant (del darrer ja en fa set anys). Eren àlbums més experimentals, fets per entreteniment, per provar a veure què passava, perquè potser tenia ganes de can-tar i explicar coses amb la meva veu, però no m’hi jugava res, era com una carrera paral·lela a la principal amb Antònia Font. Avui el meu projecte principal és en solitari, i per tant es pot dir que Pegasus és una espècie de primer disc en molts sentits.

—En què es nota això respecte als teus dos discos anteriors?Enregistrant-lo m’he sentit una mica més responsable, per-què ara ja no tinc res més que a mi mateix. Per això els temes estan més treballats, més ben acabadets. He provat més coses, més opcions abans de decidir què necessitava cada cançó. En els altres discos era diferent. Gravava��������������������� ��amb tres pistes, em semblava que quedava bé i au, endavant. Això ara ja no és així.

—Pegasus és un disc que sona molt mallorquí, empeltat de mediterraneïtat. Fins a quin punt ho has pretès així?Jo no puc evitar ser mallorquí, haver nascut on he nascut, i això s'ha de notar en el disc. Però d'aquí a dir que Pegasus *�������������� �=� ������>� ����� ���� �����*�������������punt és important. El que compta, per mi, és la visió que hi ha darrere d'aquestes coses. Sóc de Mallorca però si hagués

nascut a una altra banda parlaria d'aquesta altra banda. Res �*����U�������������������������� ���� �� ����������������El que m'interessa són les coses que tinc al costat, però bà-sicament pel fet de tenir-les a la vora, no perquè pensi que tinguin res d'especial.

—La teva manera d'escriure les lletres de les cançons ha canviat gaire des dels inicis de la teva trajectòria, o sempre ha estat molt similar?A vegades penso que estic fent el mateix que sempre, que ��������������Y�������������������������������\�� �� ��cançons és difícil, perquè hi ha milions de temes sonant al món i tothom sembla que ja ha parlat de tot, de totes les ma-neres possibles. El que procuro és cercar allò que només puc escriure jo, genuïnament. Per això acabo fent cançons sobre productes de neteja. Segur que algú ja n’havia escrita alguna abans que jo sobre aquest tema, però mira, jo he fet la meva i n'estic súper satisfet! §

cultura

Portada del disc. 2

1

VIU

EL

PRAT

22

V

IU E

L PR

AT

gastronomiagastronomiagastronomia

Text TONI DELGADOFotos VANESA MARTÍNEZ

Té un discurs generós i apassionat, i li agrada posar exemples de tot. Parlar amb l’Óscar Teruelo, presi-dent de l’Associació de Gastronomia i Turisme del

Baix Llobregat (AGT), és gairebé com escoltar la veu en off d’un documental i veure diferents plans. Hi conversem amb l’excusa del QuintoTapa, encetat el 8 d’octubre i que s’es-�����`��������$�������#�������������������������� ���� �patrocinador, Moritz. L’Óscar Teruelo ens aclareix per què Estrella Damm ha deixat d’estar-hi vinculat.

?��������������$������������^ ����;���@És un fenomen social, una aposta que va començar el 2010 i està lligada al producte, al Pota Blava, la Carxofa Prat i el Parc Agrari. Aquest és el vincle que diferencia el QuintoTapa de qualsevol altra ruta de la tapa. Fa cinc o sis anys no es parlava gaire del km 0, i ara tothom ho fa.

—Ha servit per a donar a conèixer i valorar més el producte. La resposta dels ciutadans i les institucions ha estat molt bona. Es tracta de treballar per a posar al mapa la ciutat, el producte i la història del territori.

?B��̂ ����;����%����� ������2 (������������������\����������@�Totalment. Si ets del Prat et dius potablava per un producte, però si no l’has tastat... Moltes famílies del Prat el consumien al Nadal i d’altres no ho havien fet mai. El QuintoTapa ha estat una excusa per a tastar el Pota Blava en petites elaboracions i formats diferents. El Prat sempre ha estat una illa, no és com Cornellà o l’Hospitalet, dues poblacions que s’ajunten amb

Barcelona. Ha vingut i continua venint molta gent de fora a participar al QuintoTapa, i el mateix pratenc coneix i reconeix més la seva ciutat. I crec que la valora més.

—Cada edició debuta algun restaurador. Ens ha ajudat moltíssim el fet que gent nova hi participi perquè ���������<������ � ��������������� �������������������� -ducte. Els assessorem perquè coneguin i cuinin bé el producte. ������������++����������!��<� ���������!��!�������� ������entenem que el visitant del Prat és de proximitat: les visites al Delta, el passeig per la platja, les rutes en bicicleta... Hem acon-���������� �������������������+� ������������>���^�����Fa sis anys el seu consum era gairebé exclusiu al desembre.

Secrets i aclariments del

gastronomia

El Pota Blava. Foto: VANESA MARTÍNEZ.

23

VI

U EL

PRA

T

el QuintoTapa Pota Blava

—El QuintoTapa és una ruta familiar en tots els sentits. En la guia d’aquesta edició heu inclòs les cares dels participants. Sense restauradors que s’estimin el producte el projecte se- ��� ������<��� %��� ����� ����� ���� � ��� �� �� ��� �������_�ser una excusa per a passar una bona estona amb els amics prenent cerveses i tapes normals que t’omplin l’estómac; o ser rutes gastronòmiques, com és el cas del QuintoTapa. Una iniciativa així fa que els restauradors vegin que han d’apostar fort per les tapes per a sorprendre els clients. Un esforç que els repercutirà positivament en el seu concepte gastronòmic.

—És un bon detall per a reconèixer la seva implicació. Des de l’AGT estem al·lucinats amb la implicació dels res-tauradors, que s’esforcen perquè els clients puguin tastar el Pota Blava en diferents sabors, textures... Tenim clar que cada cop han de tenir més protagonisme el producte i els restauradors. Per això hem inclòs les seves fotos a la guia i estem treballant de valent en el projecte 2.0. És molt bèstia el màrqueting que estem fent.

?^ ������� ����%� ������������^ ����;������������#�@��Se n’han fet 15.000. Molta gent les té a casa i altres, també molts i sobretot els de fora de la ciutat, l’estan consultant a internet. \������ �������������������|����� ��������������������+� �l’activitat i completen una experiència integral i transversal.

—Heu aconseguit que l’activitat es converteixi en una tradi-ció, i això no és gens fàcil. És una tradició molt esperada pels pratencs i cada cop per més gent d’altres ciutats. Uns i altres se’n senten molt partí-

cips. El Prat s’ha fet un espai gastronòmic amb el QuintoTapa, el Març Gastronòmic o el Fira Tapa.

?^ ����\�������� ���'����"�@������������}~~������������ ��� ���� ������������� ������plicar-los un projecte que anava lligat al producte, el Març Gastronòmic, que es va desenvolupar al març de 2010. En aquells moments no sabien com podien col·laborar perquè no disposaven d’un departament dirigit a la gastronomia i s’enfo-caven més cap a altres tipus d’esdeveniments, com festivals de música. Així va començar la relació entre l’AGT i Damm. Els vaig explicar també que volíem muntar unes jornades gas

09 CENTRO EXTREMEÑO RUTA DE LA PLATA

Tapa Pota blava Pota blava canneloniCaneló de Pota blava, porc ibèric extremeny i boletus amb reducció de Pedro XimenezPota Blava, porc ibèric extremeny, boletus, Pedro Ximénez, espècies varies i plaques de caneló.

QUINTO TAPA 2015 | 14

MARIA DOLORES SÁNCHEZ xef del Centro ExtremeñoHorari en què s’ofereix la tapa: De dilluns a dijous de 19 h. a 22h.

i de 19 a 24.00h.C. Castella, 51 | rutaplata@gmail.com

.com/bar centro extremeño ruta de la plata @centroextremeñorutaplataNPRESENNTACIÓ NAORIGINANALITAT GUSUST RVRVEISERV TTALTOTNOTA

de CATA

Tapa de la casa La Caldereta Extremenya Carn de be en salsa, pebre vermell de La Vera i vi negre extremeny

Be, pebre vermell, vi negre, pebrot vermell, tomaquet, ceba, oli d’oliva, sal.

gastronomia

La proposta d'enguany del Centro Extremeño, guanyador edició 2014

culturagastronomia

24

VI

U EL

PRA

T

tronòmiques amb el Pota Blava i la Carxofa Prat com a eixos. També es va fer un Tasta Tapes, que va suposar l’inici del QuintoTapa, una activitat que volíem vincular a una cervesa. En aquest cas la Inedit. Ens van donar suport amb una petita aportació econòmica. Hem mantingut una relació durant cinc anys. Ells han començat a muntar les seves pròpies rutes a altres ciutats.

—I...���������������� ����� ����"���<�������� ����������� �la propera temporada i ens van anunciar que deixaven de col-laborar amb nosaltres [“de manera unilateral, sense dret a rèplica”, s’explica en el comunicat publicat al web de l’AGT, www.agtbaix.cat]. Ja havíem lliurat el dossier de presentació als restauradors amb ells com a patrocinadors a la portada, amb el quinto de Damm.

?���#�������������� ��'@Vaig marxar dient espero que no ens fem mal, però ells no han actuat de manera professional programant una ruta gastronò-mica que coincideix alguns dies amb la nostra. És una agressió important, perquè ells sabien perfectament quan seria el Quin-

������>���^�����>� ���������������������� ��U�����������sinó que ens centrem en ser el màxim de professionals i fer les coses bé. No ens preocupa tant l’amenaça cap al Quinto-Tapa, un projecte ben treballat i arrelat en la societat, sinó que Damm ens posi la traveta.

—Però...Que cadascú treballi el seu projecte i ja veurem qui té més èxit. Esperem, això sí, que els seus mals moviments no afectin el concepte gastronòmic del QuintoTapa, amb uns objectius �� ��������������\������ �<���������������� ��������������������!���� <�������� ����� ����� ��= ��+����������������� ��ballar més i ens permetrà oferir a la ciutat projectes més po-tents i més gastronòmics. I sempre amb productes del nostre territori.

—Ens expliques alguna anècdota que hagin viscut en pri-mera persona o t’hagin explicat del QuintoTapa Pota Bla-#�@��El Centro Extremeño Ruta de la Plata estava o semblava tan-cat als seus socis. Va entrar en el QuintoTapa Pota Blava de 2013 inclús de manera tímida. I mira, amb gran personalitat i una aposta clara pel producte i l’elaboració, l’any passat van vendre gairebé 5.000 tapes en tres setmanes. Imagina’t les cues que s’hi van fer, però no van tenir cap queixa de clients de qualsevol edat.

—Un èxit de l’elaboració de la tapa i del tracte personal.����=� ���� ������������� ������&������ �� ��������������no els falta mai el somriure. L’any 2013 tenien a l’àvia aju-dant: pelava patates en una cantonada. Em va semblar una imatge súper bonica de com tota una família lluita per un projecte i no cau en el recurs fàcil de comprar patates con-gelades. §

culturagastronomia

23 ONANUIT

Tapa Pota blava TresorLingot de Pota blava i cansalada ecològica Slow Food amb pols d’or

Pota blava, cansalada, vi ranci, ceba, porro, pastanaga

QUINTO TAPA 2015 | 31

SUSANA ARAGÓN xef del restaurant Ona NuitHorari en què s’ofereix la tapa: Dimarts, Dimecres i Dijous, de 19h a 23,30h

a 14,30hc. Joan Cirera i Pons, 13-15 | 93 478 50 12 | reservas@onanuit.com www.onanuit.com .com/onanuit @onanuit Ona nuit restaurant

NPRESENNTACIÓ NAORIGINANALITAT GUSUST RVSERVRVEI TTOTTALNOTAde CATA

La proposta d'enguany del Ona Nuit, guanyador edició 2013

����� ����� �� ���� � �������� ��������

26

V

IU E

L PR

AT

sabies que...

L’aposta de Frederic Soler

sabies que...

Text TONI DELGADO

Podria haver estat un bon rellotger o gairebé qualsevol cosa que s’hagués proposat. Frederic Soler (Barcelo-���������������� ��������������� �� �����������-

dacte, però, sobretot, un supervivent.

Amb tres anys la mare mor durant el part de la germana, i dos després el pare es casa amb una dona que ignorava el petit Frederic, sempre inquiet i brillant.

� ��� ���;� � ���� �������� ���� ��� �� ��� ����� ��� �� � ���-cions amb els amics a la fusteria del pare. Passis que se sus-penen després d’una frase de L’estudiant màgic: “que surti l’ànima del Senyor Libori!” Tot un escàndol en una família en-cara més trencada, poc després, per la mort del pare.

Té nou anys i l’adopta l’oncle Carles Hubert, propietari d’una rellotgeria al carrer Escudillers. Amb 14 anys, i després de veure’s obligat a deixar l’escola, entrarà d’aprenent en una re-llotgeria. Ocupació que compaginarà amb el teatre, que ja era la seva gran passió. Ja feia dos anys que era membre d’una companyia d’afeccionats que actuava a domicilis particulars i petits teatres.

Bernat De les Cases, propietari dels jardins i teatre Tívoli, �� Y���������������������� ��� ����%������� � ��������������a escenari d’obres com Por una cinta carmesí. El primer gran èxit de Frederic Soler serà Don Jaume, paròdia de Don Jaime el Conquistador, creació d’un amic seu.

L’11 d’abril de 1864 s’emportarà una de les sorpreses més grans de la seva carrera. Estrenarà al Teatre Odeon el drama Juan Fillaver, un fracàs majúscul. Tot el contrari que la petita < ������!��������������� ������������������L’Esquella de la Torratxa, paròdia d’un altre drama, La campana de la Almudai-na, d’Antoni Palou.

La primera escena era així: “Sala d’una casa de pagés en Collbató. Portas laterals y al fondo. A la esquerra, sempre del ������������ ��� ����������� ��������������������������� �������� ������ ��� ������� ���� ��!�� ��� �������� ��� ��� ����� �� �"���� ���������������#��$�����% ��������������������� ��������� �����������$��$��� ������������������& ������ ����� ���������������'������ ���$� �$��$�������� ��� �������(� �-txas y tomaquets penjant del sostre, y, al costat de la escala, $��$������ ���� )����'�� �'��������#��������� ���*����������lo necessari, y, en un recó, eynas de pagés, escombras, un es-tranyinador y uns espolsadors”.

Al maig la Llibreria Espanyola publicarà una col·lecció sota el títol de Singlots poètics i amb L’Esquella de la Torratxa i cinc obres més de Frederic Soler. Totes signades amb el pseudònim Serafí Pitarra i amb “el català del que ara es parla”, el del ca-rrer. Es considera l’iniciador del teatre català modern.

��� ��� ��� � � ����� ������ ��� ���� �� �����< �� ��� �������1864, estrenarà tres paròdies: Ous del dia!, La vaquera de la piga rossa, i La botifarra de la llibertat. El públic aposta per les obres en català i els teatres ho tindran molt en compte: l’Odeon crearà Secció de la Gata, que estrenarà una vintena d’obres de Frederic Soler, i el Romea, la Secció Catalana. Dues compan-yies, doncs, per a representar obres en llengua catalana.

El 1866 Frederic Soler estrenarà el drama Les joies de la Roser, un dels darrers èxits per a un autor que va tocar molts gèneres, com la comèdia urbana i de costums domèstics (La bala de vidre o Els egoistes������Y�� ���L’últim rei de Magnòlia o El moro Benan������� ������ ������La dida o Senyora i ma-jora���\������������������������ �������� Y��������������� ��amb Frederic Soler, que anirà fent diferents provatures i canvis d’estil sense gaire fortuna. La Vanguardia el convidarà a conti-nuar amb el “género para el que Dios le ha llamado” després d’El dring de l’or. No li faltaran polemistes que l’enfrontaran ��<������� ����� ��������� ���� ������Y������������ Y�� ��l’acusen, per exemple, d’haver plagiat Rei i monjo a El monjo negre. §

gastronomia cultura

Neix una nova iniciativa a L’Hospitalet. El Centre Ca-�������� Y������ �� �������������������< ��������al maig de 2016, un conjunt d’espectacles de mà-

gia i teatre pels més petits de la casa.Aquests espectacles van destinats a nens i nenes d’entre

4 i 14 anys, sense oblidar-nos dels pares que gaudiran igual o més que ells. Tardes de dissabte d’entreteniment a càrrec de companyies de teatre de qualitat i mags professionals.

Blancaneus i els 7 Nans, La Rateta que Escombrava l’Es-caleta, El Llibre de la Selva o La Caputxeta i el Llop són al-guns dels títols que es podran veure. D’altra banda, Mini Mà-gia comptarà amb mags de l’alçada del gran Joaquín Matas, Isaac Jurado i molts més.

Les actuacions seran els dissabtes a les 18h., i el preu de ���� ������ Y��������%������ ���������� �������� � ���� �-vés Codetickets o a les taquilles del Centre Catòlic el mateix dia de la funció.

Màgia, teatre i humor per a petits i grans

28

VI

U EL

PRA

T

sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Ventada amb molta gràcia i Salero. Bicicletes a la basca / 2. Em passo tota la nit amb els peus al capçal. Tot de cotxes i tancs com si anessin a alliberar Sant Boi / 3. Segona divisió dels estudis. Cavitat orgànica, que per als de Tor-tosa és el cul. Article típic de la melsa #�$��&������ ����� ����� ������ús. Campi tan malament com es me-reix un bastaix / 5. Com a defecte és �!� �������������*�� ������!�������+�*xugada com tota bona ferida / 6. Un �;�� ��������<������������ �����!���"�����<��� ���������������������=�����;�� �������#�>��?��"� ���� �����*������K�"����Q���� ����!����W����X����*pa de pol·len en un jardí del Líban #�Y��&������������Z��������=������*��sense esperar les muses / 9. Afegits i comptabilitzats. Ocupants del coet / 10. Sou del gust dels antiquats. Sense ell els desplaçaments en cotxe ���������� ���Q" ���"���� ���*��K��������������#�[[������������������\��� �����������������]��"��dels enzes / 12. De la manera que ��� ��� ���� �"���� ^��� "���!���Aliatge de ferro i níquel de consistèn-cia força invariable / 13. Quissos en una llar prop de Lleida. Sense ell el tresorer no podria obrir la caixa dels quartos.

VERTICALS: 1. És a la màquina gofradora com a la formadora el formatge. Tot de papers obligats �� ��!����� #� `�� k������ �������������;������� ^��� ������� "��� ��+"�����+����� ��� �� ���������#�w��?������dos cops. És ella, que no ens deixa deixar el cafè. Pren quan no té re / 4. Bolet que ja es cruspien les legi-�� ��������;����&��^�������"�{�em menjaven, encara que els fessin plorar / 5. El mite dels pidolaires. Ai-xopluc només per a membres de la Z���Q�����#�|��?����� ���"}���+��!�*~������������������������<����"�al tresillo. Primers dies de vacacions / 7. Quina cua més enroscada! Al poble la tracten de grassa, però a la catedral li agraeixen la llum. Ara ������ ������� #�Y��X��������^�����"�que és antic, dol menys. Màgia ne-���� �� �����������������;����#�9. Ocupen les posicions del centre del camp. Observació, estudi i des-cripció. Enganxades a la conversa / 10. El director compta explotar-la �� ���"������ ^��� ��� ����� ��������� X�� ��� ��� �"� ��^����� ������� ^���sigui amb motiu / 11. El més ràpid ��������������*�������"�^����� �����"��������]�����^������#�[`���*"�������^���������������������pogut esdevenir igualadina. El més inconcret de la cafeteria.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 30.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

30

VI

U EL

PRA

T

cnl

Terminologia castellera

Enguany els pratencs i les pra-tenques hem vist néixer una nova entitat de cultura popu-

lar i tradicional a la nostra ciutat. Estem parlant dels Castellers del Prat de Llo-bregat, que van fer el seu bateig el 27 de juny a la plaça de la Vila i que ja han �� �������������������� ��������� -bada Castellera de la Festa Major.

El món dels castells actualment està experimentant un moment particular-ment dolç. Vivim el que els experts ja consideren la segona edat d’or de les to-rres humanes, i de fet assistim a reptes extraordinaris i inèdits. És per això que ens de felicitar per tenir també una colla castellera al Prat.

Entre els valors que el món dels cas-tells incorpora (treball en equip, esforç, superació, responsabilitat, integració, ri-valitat, audàcia...) hi ha també el respecte per la tradició i, lligat amb això, la difusió �������� �����������������<��� ����

Des de la manera de denominar ca-dascuna de les construccions (pilar, to-rre, castell, carro gros, catedral���������al nom que es dóna a cadascun dels castellers segons la posició que ocu-pa i la funció que fa (baix, segon, terç, mans, contrafort, crossa, enxaneta...). Des del nom d’elements estructurals (folre, pinya, manilles, pom de dalt...) ���� �� ������������ ���� ��� ��������accessoris però igualment importants (gralla, graller, tudell, camisa, faixa...). Des de maneres d’explicar com puja el castell (agafar bé, brandar, aplomar-se, aixecar per sota, carregar�����������maneres de referir-se als moments més

complicats (fer llenya, desmuntar, des-penjar-se...).

�������������� ������������������un món de coneixement que segurament encara es reforçarà més amb l’actual èxit dels castells. Per això, recentment ��/��� ������� ����������/�����U����� ������ !�� ��<����� �� Diccionari cas-

teller, dins la col·lecció Diccionaris en Línia, que es pot consultar al web www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Li-nia/.� ;�� ������<� ��� ������������� ���paraules que us hem posat més amunt en negreta, ho podeu fer en aquest Dic-cionari casteller.

��������"���������������� �������

CNL El Prat de Llobregat C. de Ramon Llull, 12, 2a planta

El Prat de LlobregatTelèfon 93 379 00 50 extensió 5560

Aquest cop no us volem concretar els propers articles. Un serà, per exemple, una entrevista a un autor, actor i director crític i irònic. No hi faltaran les habituals seccions

de l’Associació de Gastronomia i Turisme, que ens presenta un dels seus restaurants col·laboradors, i el Sabies que...

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

T’ESPEREM TAMBÉ AL

11/12/13Desembre

Fira Avícola

PATROCINA COL·LABORAORGANITZA PRODUEIX AMB EL SUPORT

(MERCAT PLAÇA BLANES) (MERCAT PLAÇA BLANES)

(MERCAT PLAÇA BLANES)

agtbaix.cat .com/agtbaix @quintotapa

2,5€ tapa de la casa3,5€ tapa Pota blava

QUINTO+ TAPA

POTA BLAVA · EL PRATdel 8 d’octubre a l’1 de novembre

6a edició