32
NÚM. 115 · octubre ‘15 [email protected] www.elginjoledicions.com 'ESTABLIMENTS PLANES', EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - QUINTOTAPA BLAVA - ENTREVISTA A JOAN MIQUEL OLIVER, EXLÍDER D'ANTÒNIA FONT COMPRAR AL GRUP BOTIGUES TÉ PREMI! Una tarda amb... Anna Sahun, que aterra al Teatre Joventut amb Idiota

Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial: “L’escenari”. Anna Sahun: “L’adrenalina te la provoca el directe, el públic i la tensió acumulada”. Aterra al Teatre Joventut amb ‘Idiota’ (25 d’octubre). “Establiments Planes: el producte al centre de l’obrador”, a Gastronomia de proximitat. “Màgia, teatre i humor per a petits i grans”. “El comerç local es reivindica premiant els seus clients”. “Secreta i aclariments del QuintoTapa Pota Blava”. Joan Miquel Oliver: “El que intento és cerca allò que només puc escriure jo”. Actua al Teatre Joventut el 15 de novembre en el marc del Festival Acròbates. “L’aposta de Frederic Soler” al Sabies que... “I tu, què fas?” (col·laboració mensual del CNL de l’Hospitalet).

Citation preview

Page 1: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

NÚM. 115 · octubre ‘15 [email protected]

www.elginjoledicions.com

'ESTABLIMENTS PLANES', EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - QUINTOTAPA BLAVA - ENTREVISTA A JOAN MIQUEL OLIVER, EXLÍDER D'ANTÒNIA FONT

COMPRAR AL GRUP BOTIGUES TÉ PREMI!

Una tarda amb...

Anna Sahun, que aterra al Teatre Joventut amb Idiota

Page 2: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015
Page 3: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

VIU L'HOSPITALET

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 115, OCTUBRE DE 2015

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: JOSEP AZNAR

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessària-

ment amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

L'ESCENARI

Mai vaig participar en els pastorets ni he fet cap obra de teatre. Un cop, això sí, vaig pujar a l’escenari per a cantar una cançó en anglès amb

�������������������� �������������������������������el teatre era una extraescolar. De tant en tant algú picava a la porta de la classe per a convidar-nos-hi. “És molt divertit i fas amics”, asseguraven. Una tarda, al bar de la uni, un parell d’espontanis em van lliurar un guió d’una obra per si hi volia participar. Bé, era un curtmetratge. No hi havia grup de teatre.

Fins fa poc encara conservava aquell guió. Crec que vaig participar en el càsting, però no em van seleccio-nar. Sí que ho van fer companys de classe, tan agraïts que mai em van ensenyar el resultat. Desconec si vaig acceptar les seves propostes per ser un bon samarità o fer allò que, per timidesa, havia agraït que no fos obli-gatori.

Ara em sembla un escàndol que no ho sigui. Fer una obra de teatre fomenta valors com la cooperació, la disci-plina i la mirada àmplia. I també, no ens enganyem, mo-dela futurs espectadors i actors professionals i amateurs. Tinc enveja, molta enveja, quan comprovo la comunió entre els artífexs del cap de setmana de bon teatre ama-teur a l’Auditori de Cornellà, del 23 al 25 d’octubre. Tres obres (Paraules encadenades, Ningú no és perfecte i El nom). Hauríem necessitat una pàgina extra de Viu Cor-nellà per a incloure el llistat de persones que les fan pos-sible.

Parlant per a Viu L’Hospitalet amb Anna Sahun, que aterra al Teatre Joventut amb Idiota, aprenc com és d’im-portant l’estima i el respecte pel públic. També que les bones casualitats són gairebé sempre fruit de la insistèn-cia. I persistència, coratge i passió per l’art són trets que ��������������������������� � �� ������������ ����a qui entrevistem a Viu El Prat.

El Dia Mundial del Teatre va ser el 27 març, però hem cregut oportú que octubre fos el mes del teatre a les re-vistes Viu. A qui escriu aquestes línies li sembla una pro-esa que l’any passat, malgrat el maleït 21% d’IVA, pugés un 12’1% el nombre de companyies a l’Estat. Diu molt del !�������������� ����������� ��������"������������"�����alt nivell d’atur, amb obres professionals amb cada cop menys repartiment i espectadors, i un absolut compro-mís dels amateurs. D’un àmbit fonamental en la formació d’una persona.

Page 4: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

ÍNDEX5.Una tarda amb...

������ ����� � �� ������������� ����� ��� ���� ����������� �� ������ ��� ������� � ����������� ��������� ��������������������������������� ���!���������"!� ��������� �� ������������ ���� ����� �� �������������� ��� ��� ��� ������ ���Idiota�� �� ��� ���� ����� ����� �� ��!������� �� ��� !���� ������"���� � ���������� #��� �� ��$�����%���� ���"��������������Viu L’Hospitalet.

#$$#�%#&'$!�(')�#*)++#�#,�*)#*+)�-./)$*'*�#�0�IDIOTA

Page 5: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

5

VIU

L'HO

SPITA

LET

Anna Sahun: “L’adrenalina te la provoca el directe, el públic i la tensió acumulada”

Anna Sahun. Foto: ANNASAHUN.COM.

Text TONI DELGADOFotos ANNASAHUN.COM / JOSEP AZNAR

Anna Sahun (Barcelona, 1975) podria dir, amb el seu ritme pausat i puntualment accelerat, gairebé �� ��� <��������� ����!��������������� ����

segones oportunitats. Es va fer popular a Porca misèria com a Laia, una biòloga encantadora; ara, a La Riera, és Lídia, ambiciosa i sense gaires escrúpols; i el 25 d’octubre arribarà al Teatre Joventut amb Idiota. És la Dra. Egel, la freda encar-regada de fer-li unes proves psicològiques molt ben pagades a Carles Badia [Ramon Madaula]. L’experiment és misteriós i pot arribar a ser... molt perillós.

—Recordes quin va ser el teu primer paper?Als pastorets. Era bastant petita, potser tenia sis o set anys, feia de dimoni i deia quatre frases. Quan era més gran formava part del grup de joves del Centre Catòlic de Sants, on sempre em donaven els papers principals [riu]. Allà va començar a des-pertar-se’m el cuquet de fer teatre. K*��������� ��������Q������������������V�W������� ��-ventar-te’ls?No, no. De petita era molt reservada, bastant tímida i anava molt a la meva. A l’escenari era on més gaudia i em sentia alli-

Page 6: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

berada de la timidesa pel fet de no ser jo. És difícil d’explicar.

—En un llibre també pots ser qualsevol personatge i evadir-te.En un llibre s’estableix un vincle molt ín-tim entre la història i la teva imaginació. Aquí hi ha un punt en què la relació no és tan íntima, sinó comunicativa. El teatre et permet fer tot tipus de personatges, i com més allunyats de tu estiguin, molt millor.

—Abans de canviar-te la vida Porca misèria, ho va fer el musical La Bella Helena. Quan vaig acabar BUP i COU vaig dir als pares que volia fer teatre, i vam acabar pactant que primer m’havia de treure una llicenciatura i després, si continuava amb la mateixa idea, em pagarien els estudis de teatre. El primer que vaig fer a la Pompeu Fabra va ser apuntar-me al grup de teatre, dirigit pel Josep Maria Mestres. Temps després vam representar el musical La Bella Helena, en què jo feia el paper principal. El vam estrenar a l’Aliança del Poble Nou.

—Com va anar l’estrena?Recordo no només com m’ho vaig pas-�������'����(����� ���������$����Em van agafar ganes, gairebé, de plorar. Va ser com un uaaa!! Una pujada d’adre-nalina espectacular. Allà vaig prendre la decisió: “em queden dos anys de carre-ra, però quan acabi em vull dedicar a això”.

—Al teu currículum veig que vas llicen-ciar-te en Humanitats el 1998, però no vas començar a l’Institut del Teatre �������Y\\\��(�������<����������������mesos? No.. Vaig acabar... [Rumia uns segons]. Vaig començar a l’Institut del Teatre al curs 1998-1999. Sí, perquè van ser quatre anys de carrera i vaig acabar el 2002, em sembla. Sóc fatal per a recor-dar les dates. Ara, sent mare, prenc de ��!��) �� ���� $����� ��*� �"������ �� �una memòria pèssima per les dates o els noms. Abans d’entrar a la universitat

vaig fer un any sabàtic perquè vaig haver d’anar a setembre, i en aquella convo-catòria de la selectivitat queda el que queda... Així que no vaig poder entrar a �� ���������"� ��$��� ������������idiomes, i prou.

—A Porca misèria també vas entrar a la segona. Va ser una carambola perquè vaig ser la primera noia que va realitzar la prova. Jo estava fent un espectacle de Comèdia de l’Art, i la direc-

culturauna tarda amb...

El Carles Badia [Ramon Madaula]. Foto: JOSEP AZNAR.

6

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(passa a la pàgina 8)

La Dra. Egel [Anna Sahun]. Foto: JOSEP AZNAR.

Page 7: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn

onanuit.com

Page 8: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

tora de càsting va anar a veure’l. I em va trucar: “escolta, estic preparant un càsting per a una sèrie, de Joel Joan...” Estava encantada, però el dia de la selecció em vaig aixecar amb una torticoli horrible...

—I com la vas fer?Com vaig poder. Van passar 40 noies. Tot això m’ho ha explicat el Joel [Joan] amb el temps. Havia passat un mes i no trobaven ningú, i la Irene [Roqué], la directora, li va dir al Joel torna’t a mirar la primera noia, de debò, que ho fa molt bé. I ell no, no, que aquella és una estirada que... Va súper maquillada, està molt rígida, és molt seca... Gràcies a la insistència de la Irene, vaig poder fer una segona prova amb el Julio Manrique, amb qui havia coincidit al grup de teatre de la universitat.

K^�� ���������������_����� ����Sí. M’estaven dient que estaven entre mi i una altra actriu! Tenia un 50% de possibilitats i no 1 o 2%. Entre que el com-pany d’escena va ser el Julio, el Joel s’ho mirava des de fora, jo estava molt més animada i molt més segura de mi mateixa... Ja no tenia torticolis ni res. L’escena era molt distesa i la prova va agradar molt. Així fou com vaig tenir la sort de començar en un projecte tan xulo com Porca misèria. Una sèrie de molta qualitat que em va donar a conèixer a la [petita] pantalla i que, més tard, també em va canviar la vida en l’àmbit personal.

—La Laia s’assemblava molt a tu?Déu n’hi do, tot i que ella fotia més la pota i era més manaire que jo. Em va apassionar el personatge de la Laia per la relació que establia amb els becaris i el cap, i, en el terreny emocio-nal, amb el Pere.

—I tens alguna cosa a veure amb la Dra. Egel?No, no, en absolut! [riem]. És una tia molt rígida i estricta, i amb uns valors i una moral que no comparteixo. Treballar amb el Jordi [Casanovas, el director] i el Ramon [Madaula] és una experiència deliciosa. Són generosos i això s’agraeix tant en escena, perquè cada nit revius la funció de manera diferent. El Ramon és un actor viu i atent, disposat a jugar al present més absolut en escena.

—Pensen en ells, però també en tu. Aquesta connexió és ne-cessària. Quan dic generosos, em refereixo a què expliquen una història en què creiem i volem que la gent s’hi submergeixi. No anem a lluir-nos. El millor dels tàndems en teatre és que si t’entens amb l’altre en escena, el jo s’esborra i el públic ho gaudeix més. És com un partit de tenis: colpeges la pilota depenent de com t’arriba.

—Fer una obra en parella ajuda a ser més humil?Tinc la impressió que tant el Ramon com jo som l’antiactor i antiactriu. Cap dels dos té l’afany de mostrar-se, sinó que veiem el text com a protagonista. A l’Idiota no hi ha canvis d’escena, res s’atura durant l’hora i mitja de funció. Això té una pressió afegida perquè no pots sortir de l’escenari en cap moment ni a fer un pipí.

—No hi ha treva ni per a l’espectador ni per als actors. Com arribeu a aquest estat de concentració i com acabeu la fun-ció? Amb les piles carregades o súper cansats?És un cansament mental, com dius, per la concentració [que t’exigeix]. No és una obra amb molta ac-

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda amb...

8

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(passa a la pàgina 10)

L’entrevistada a Porca misèria. Foto: ANNASAHUN.COM.

Page 9: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015
Page 10: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

ció física, sinó purament verbal. Es fa des ���� ��������� � � ���;$ �� ����)���"������ �"����������tot i se sentin partícips de la prova psicològica que ha de su-perar el personatge del Ramon. No sé què més dir-te d’Idiota, perquè és difícil parlar-ne sense desvelar els secrets. Té un punt de comèdia, però també se’t gela el somriure, i llavors té un caire més de thriller.

—En Carles Badia està angoixat, desesperat...? Molts de nosaltres podríem ser ell. És un home amb proble-mes econòmics que s’anima a fer uns tests psicològics per a guanyar uns bons calers de manera fàcil. El públic i el Car-les Badia aniran comprovant que serà més complicat del que sembla.

—Sent un encarregat d’un karaoke no hauria de tenir més energia, ser més divertit? [Riu]. Potser sí, això ho hauries de parlar amb ell. Cadascú su-poso que fa el personatge com el creu o el llegeix, segons la seva manera de veure’l. No sé, a mi aquest punt més subtil, menys esbojarrat, ja m’agrada. —Abans parlaves de l’adrenalina que et va atrapar a La Be-lla Helena. (�����������������������������`���������������diària com La Riera?Home, la veritat és que poca, zero. Et sóc sincera. L’adrena-

lina te la provoca el directe, el públic i la tensió acumulada, però també hem de pagar les factures i guanyar-nos la vida, no? Suposo que La Riera m’ha ajudat a créixer força com a actriu.

—I és un gaudi diferent?És una altra història. Hi ha molt poc temps per a assajar i de-senvolupar l’escena... Gaudeixes, en diferit, d’una cosa que ja has fet.

—Potser n’aprens més perquè ho analitzes des de la distàn-cia. Aprens a ser molt crític amb tu mateixa. Penses en l’enfoca-ment i la intenció que li vas donar... Com que no hi ha gaire temps d’assajar ni perquè els directors et dirigeixin. Ets tu qui ������ ������$�����������������<������ ��������mateix rotllo, no? T’has d’aprendre molt bé el text, perquè a ��"���������������"��(��� ������������������=��*���*���vegades, al carrer, no es percep. —El 25 d’octubre Idiota aterra al Teatre Joventut.#��� ����$�����������"������������>���������������teatre: és molt planera, amena, divertida, i també et fa patir. Si vénen ben acompanyats, en colla, podran fer el post debat amb una cerveseta. Segur que tindran tema per a una bona estona. §

cultura

(ve de la pàgina 8)

una tarda amb...

10

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Una escena d'Idiota. Foto: JOSEP AZNAR.

Page 11: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015
Page 12: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

12

VIU

L'HO

SPITA

LET

Text MARIANO MARTÍNEZ

La gastronomia és un element cultural d'alt voltatge. Ho sap molt bé en Xavi Planes, d'Esta-

bliments Planes. Sota els seus peus estan les arrels familiars que es fonen a la terra, però que també el deixen volar cercant noves maneres de viure la gastronomia. Amb poc més de 31 anys, fa quatre que porta les regnes d'un clàssic vinculat a l'alimentació de l'Hospitalet: “Sempre m'ha agradat aquest món. No m'ha suposat cap pes seguir la tradició fami-liar lligar al gla sec, llegum cuit i fruita seca que va arrencar al Mercat de Co-llblanc. I quan més et fiques en aquest món de l'alimentació, la gastronomia, més t'agrada”. Un del segells identitaris d'Establiments Planes és mantenir el bon producte i de qualitat com a fet primor-dial. Sempre ho han tingut clar i és la seva aposta. No es pot fer malbé un producte únic i excel·lent. Saber fer aquesta feina també significa saber gaudir-la, en Xavi ho té molt clar: la diferència està en el producte, sigui aquest més o menys car, i tractar-lo amb la màxima delicadesa.

Parlem molt d'arrel, però també de futur: “La meva aportació al llegat magnífic de la feina dels Planes ha estat donar més visualització i projecció a la feina que fem. Hem potenciat més el tema gastronòmic introduint el tema dels càterings per a tot tipus d'esdeve-niments, afegint elements de les noves tendències culinàries: el millor producte

de sempre mirant al futur”. En aquest sentit, ha introduït noves maneres d'ela-borar els seus productes de sempre, i nous productes d'altres cultures gastro-nòmiques que fusionen amb precisió de rellotger amb els productes d'aquí.

En aquesta línia de treball de donar projecció a Establiments Planes, han participat en iniciatives gastronòmi-ques com el QuintoTapa L'Hospita-let, FiraTapa Carxofa Prat o Tapes del Món organitzades per l'Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llo-bregat. Amb les accions gastronò-miques han redescobert el producte de temporada i la seva relació amb el món agrícola d'una manera més in-tensa. “Intentem treballar més a fons el tema del producte de temporada, que ens dóna un valor afegir i una qualitat gastronòmica important. S'ha d'aprofitar tot el potencial d'aquest tipus de producte, consumint-lo quan toca i està al seu punt més àl-gid de plenitud. Els sabors són més intensos”. El Xavi Planes agafa com a exemple la Carxofa Prat, que està a punt d'arrencar temporada: “des que participem en accions com el Quin-toTapa treballem més la Carxofa. La seva textura és molt diferent i té una qualitat que és difícil de trobar amb altres productes. És tendra i gustosa, però s'ha de saber treballar bé”. Ar-rels i evolució, respecte pel producte tenen un nom a l'Hospitalet, Establi-ments Planes.

gastronomiagastronomia de proximitat

ESTABLIMENTS PLANES: EL PRODUCTE AL CENTRE DE L'OBRADOR

XAVI PLANES

Responsable d'Establiments PlanesEmpresa de càtering dedicada a tot tipus d'esdeveniments (comunions, bodes, empreses, sopars privats, tasts gastronò-mics, vins….)C. Progrés, 9-11 | 667 086 720 www.establimentsplanes.com [email protected]

.com/establimentsplanes @canplanes @Establimentsplanes

Page 13: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015
Page 14: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

14

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

culturagastronomia

LA RECEPTA

4 TEXTURES DE CARXOFA PRAT

INGREDIENTS

PER 1 PERSONA

DESCRIPCIÓ

Melós de vedella i foie amb patata confitada amb oli de brasa, quatre textures de carxofa Prat, tres textures de ceba ten-dre Prat i cruixent de pa

Page 15: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

gastronomia cultura

Neix una nova iniciativa a L’Hospitalet. El Centre Ca-�*�� � �����>��� ������K������������� ��������$��al maig de 2016, un conjunt d’espectacles de mà-

gia i teatre pels més petits de la casa.Aquests espectacles van destinats a nens i nenes d’entre

4 i 14 anys, sense oblidar-nos dels pares que gaudiran igual o més que ells. Tardes de dissabte d’entreteniment a càrrec de companyies de teatre de qualitat i mags professionals.

Blancaneus i els 7 Nans, La Rateta que Escombrava l’Es-caleta, El Llibre de la Selva o La Caputxeta i el Llop són al-guns dels títols que es podran veure. D’altra banda, Mini Mà-gia comptarà amb mags de l’alçada del gran Joaquín Matas, Isaac Jurado i molts més.

Les actuacions seran els dissabtes a les 18h., i el preu de l’entrada serà de 9€. Les entrades es podran adquirir a tra-vés Codetickets o a les taquilles del Centre Catòlic el mateix dia de la funció.

Màgia, teatre i humor per a petits i grans

Page 16: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

16

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

Text i foto TONI DELGADO

El comerç local és gairebé tan proper com el pro-fessor particular, a qui li pots fer més preguntes i realment està per tu i les teves necessitats. És pa-

trimoni de les ciutats i dels barris, malgrat que alguns no ho vulguin veure. El comerç local sobreviu gràcies a l’empenta d’associacions com el Grup Botigues Centre i Sant Josep, presidida per la Maria Pilar Palau, a qui entrevistem a Re-gals, la seva botiga del carrer Príncep de Bergara.

—En què consisteix la campanya Rasca i Guanya?La fem 95 comerços i cada un disposa de 100 i escaig butlletes per a repartir entre els seus clients. Són 6.000 euros en premis, repartits en vals de 5, 10 i 15 euros. Perquè no hi hagi frau hem preparat papers per a col·locar la targeta premiada, el segell de la botiga que l‘ha lliurat i el de la tenda en què es bescanviarà el val.

—O sigui que et poden comprar a tu i utilitzar la targeta pre-miada en un altre lloc. �� ����#� � W� ���X����Y���� ��������$���Z����\^�de novembre. Les targetes amb premi es podran bescanviar durant la campanya de Nadal, del 6 de desembre al 5 de gener. —Fins a quin punt potencien el comerç local aquest tipus d’iniciatives?�_�����$�����Z������ �������̀ ���������� ��������(�������diners. L’any passat va agradar molt la iniciativa.

—A algú li va tocar més d’un cop? Aquí en vaig viure alguns casos. A vegades l’import de la compra pujava més que el val i pagaven la diferència. Això sí, important, si t’han tocat 15 euros, has de consumir-los a la mateixa botiga; i si fas una compra inferior, no et tornaran la diferència. Als premiats els donem un paper en què hi ha el llistat de botigues on poden fer el bescanvi dels vals.

—Com estan sent els teus primers mesos com a presidenta del Grup Botigues Centre i Sant Josep?Com sempre... [Riu]. Jo ja estava a l’associació. Sí que és cert ������ ��'��!����`��"�������"�$ ����������������de socis. És mèrit de tots. Jo sóc demòcrata i faig el que diu la majoria.

—Quines són les teves funcions?Ara mateix, atendre Viu L’Hospitalet [riem]. He d’anar a actes i reunir-me amb la secretària cada dia per a resoldre dubtes i valorar les tasques diàries. Ara mateix està repartint les tar-getes del Rasca i Guanya, i potser demà farà una altra cosa.

—Quina importància té per al comerç reunir-se en una as-sociació?%����(��%����{� �������������$����������;��������"������grans. Ens volen eliminar. Si no estem units, malament. I tot i així, és molt difícil, però espero que tirem endavant.

—Amb iniciatives com aquesta sempre és més fàcil...|������������� ����)�_������������ � W�$����}��� �� ����~�������\����� ����������'�������� ���!�������botigues al carrer, a Josep Tarradellas, cantonada amb Isabel La Católica. Es tracta de potenciar aquella àrea, castigada per dos monstres. Les pobres botigues, sobretot les d’alimentació, han quedat molt tocades. A veure si podem afavorir que la gent �"���'�� ���������Z���#�W� ����_����!��<����� � ��

—També participeu en la castanyada. Col·laborem amb La Talaia. Ells són els que estaran a la pla-ça [de l’Ajuntament, de cinc a vuit de la tarda] repartint les castanyes, que paga l’associació. Qui vingui a comprar l’última setmana d’octubre a les botigues associades tindrà un val per ��� ������� ��W����$����������������) �����

—La castanyada és una de les activitats més agraïdes. Jo diria que ho són totes. A la gent li agraden les botigues al ������}��������"��Z��� �������$ ������� �"������������perquè impliquen molta feina, sinó per a mostrar-nos i demos-trar que encara estem, encara subsistim i encara existim. §

El comerç local es reivindica

premiant els seus clients

societat

La Maria Pilar Palau, amb el Rasca i Guanya. Foto: T. DELGADO.

Page 17: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

17

VIU

L'HO

SPITA

LET

Page 18: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

18

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

Text TONI DELGADOFotos VANESA MARTÍNEZ

Té un discurs generós i apassionat, i li agrada posar exemples de tot. Parlar amb l’Óscar Teruelo, presi-dent de l’Associació de Gastronomia i Turisme del

Baix Llobregat (AGT), és gairebé com escoltar la veu en off d’un documental i veure diferents plans. Hi conversem amb l’excusa del QuintoTapa, encetat el 8 d’octubre i que s’es-����Q���������Y������� ��!�� ��|}���������������������patrocinador, Moritz. L’Óscar Teruelo ens aclareix per què Estrella Damm ha deixat d’estar-hi vinculat.

K^ �����������������������(����*���~És un fenomen social, una aposta que va començar el 2010 i està lligada al producte, al Pota Blava, la Carxofa Prat i el Parc Agrari. Aquest és el vincle que diferencia el QuintoTapa de qualsevol altra ruta de la tapa. Fa cinc o sis anys no es parlava gaire del km 0, i ara tothom ho fa.

—Ha servit per a donar a conèixer i valorar més el producte. La resposta dels ciutadans i les institucions ha estat molt bona. Es tracta de treballar per a posar al mapa la ciutat, el producte i la història del territori.

K)��(����*�������������������������������������� _���������~�Totalment. Si ets del Prat et dius potablava per un producte, però si no l’has tastat... Moltes famílies del Prat el consumien al Nadal i d’altres no ho havien fet mai. El QuintoTapa ha estat una excusa per a tastar el Pota Blava en petites elaboracions i formats diferents. El Prat sempre ha estat una illa, no és com Cornellà o l’Hospitalet, dues poblacions que s’ajunten amb

Barcelona. Ha vingut i continua venint molta gent de fora a participar al QuintoTapa, i el mateix pratenc coneix i reconeix més la seva ciutat. I crec que la valora més.

—Cada edició debuta algun restaurador. Ens ha ajudat moltíssim el fet que gent nova hi participi perquè ��$�� ���� �� ����������� ����������� ������ ��-ducte. Els assessorem perquè coneguin i cuinin bé el producte. ���$������ �ZZ����$������������"�������������������������entenem que el visitant del Prat és de proximitat: les visites al Delta, el passeig per la platja, les rutes en bicicleta... Hem acon-��"�������������������� �����Z����� ��������=��������Fa sis anys el seu consum era gairebé exclusiu al desembre.

Secrets i aclariments del

gastronomia

El Pota Blava. Foto: VANESA MARTÍNEZ.

Page 19: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

el QuintoTapa Pota Blava

—El QuintoTapa és una ruta familiar en tots els sentits. En la guia d’aquesta edició heu inclòs les cares dels participants. Sense restauradors que s’estimin el producte el projecte se-��� �� ��������� #��� ������ ���� ����� �� ����� ��� $�����$�����ser una excusa per a passar una bona estona amb els amics prenent cerveses i tapes normals que t’omplin l’estómac; o ser rutes gastronòmiques, com és el cas del QuintoTapa. Una iniciativa així fa que els restauradors vegin que han d’apostar fort per les tapes per a sorprendre els clients. Un esforç que els repercutirà positivament en el seu concepte gastronòmic.

—És un bon detall per a reconèixer la seva implicació. Des de l’AGT estem al·lucinats amb la implicació dels res-tauradors, que s’esforcen perquè els clients puguin tastar el Pota Blava en diferents sabors, textures... Tenim clar que cada cop han de tenir més protagonisme el producte i els restauradors. Per això hem inclòs les seves fotos a la guia i estem treballant de valent en el projecte 2.0. És molt bèstia el màrqueting que estem fent.

—Quantes guies heu editat del QuintoTapa Pota Blava? Se n’han fet 15.000. Molta gent les té a casa i altres, també molts i sobretot els de fora de la ciutat, l’estan consultant a internet. ���� � ������� ���������!��������|��"����_����������Z��l’activitat i completen una experiència integral i transversal.

—Heu aconseguit que l’activitat es converteixi en una tradi-ció, i això no és gens fàcil. És una tradició molt esperada pels pratencs i cada cop per més gent d’altres ciutats. Uns i altres se’n senten molt partí-

cips. El Prat s’ha fet un espai gastronòmic amb el QuintoTapa, el Març Gastronòmic o el Fira Tapa.

—Quina és la situació amb Damm? ��$��������^^�������������� ���� �������~��� ������<plicar-los un projecte que anava lligat al producte, el Març Gastronòmic, que es va desenvolupar al març de 2010. En aquells moments no sabien com podien col·laborar perquè no disposaven d’un departament dirigit a la gastronomia i s’enfo-caven més cap a altres tipus d’esdeveniments, com festivals de música. Així va començar la relació entre l’AGT i Damm. Els vaig explicar també que volíem muntar unes jornades gas-

09 CENTRO EXTREMEÑO RUTA DE LA PLATA

Tapa Pota blava Pota blava canneloniCaneló de Pota blava, porc ibèric extremeny i boletus amb reducció de Pedro XimenezPota Blava, porc ibèric extremeny, boletus, Pedro Ximénez, espècies varies i plaques de caneló.

QUINTO TAPA 2015 | 14

MARIA DOLORES SÁNCHEZ xef del Centro ExtremeñoHorari en què s’ofereix la tapa: De dilluns a dijous de 19 h. a 22h.

i de 19 a 24.00h.C. Castella, 51 | [email protected]

.com/bar centro extremeño ruta de la plata @centroextremeñorutaplataNPRESENNTACIÓ NAORIGINANALITAT GUSUST RVRVEISERV TTALTOTNOTA

de CATA

Tapa de la casa La Caldereta Extremenya Carn de be en salsa, pebre vermell de La Vera i vi negre extremeny

Be, pebre vermell, vi negre, pebrot vermell, tomaquet, ceba, oli d’oliva, sal.

gastronomia

La proposta d'enguany del Centro Extremeño, guanyador edició 2014

19

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

Page 20: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

tronòmiques amb el Pota Blava i la Carxofa Prat com a eixos. També es va fer un Tasta Tapes, que va suposar l’inici del QuintoTapa, una activitat que volíem vincular a una cervesa. En aquest cas la Inedit. Ens van donar suport amb una petita aportació econòmica. Hem mantingut una relació durant cinc anys. Ells han començat a muntar les seves pròpies rutes a altres ciutats.

—I...���_��������"� ��� ��������(����~��� ���� ��$� ��la propera temporada i ens van anunciar que deixaven de col-laborar amb nosaltres [“de manera unilateral, sense dret a rèplica”, s’explica en el comunicat publicat al web de l’AGT, www.agtbaix.cat]. Ja havíem lliurat el dossier de presentació als restauradors amb ells com a patrocinadors a la portada, amb el quinto de Damm.

—Com va acabar la reunió?Vaig marxar dient espero que no ens fem mal, però ells no han actuat de manera professional programant una ruta gastronò-mica que coincideix alguns dies amb la nostra. És una agressió important, perquè ells sabien perfectament quan seria el Quin-

��� �=��������=��*������$����������� �W�����~����sinó que ens centrem en ser el màxim de professionals i fer les coses bé. No ens preocupa tant l’amenaça cap al Quinto-Tapa, un projecte ben treballat i arrelat en la societat, sinó que Damm ens posi la traveta.

—Però...Que cadascú treballi el seu projecte i ja veurem qui té més èxit. Esperem, això sí, que els seus mals moviments no afectin el concepte gastronòmic del QuintoTapa, amb uns objectius ��������$���������������������������� ����)�����"�����;��������������������� ��� �����������Z�����������������<ballar més i ens permetrà oferir a la ciutat projectes més po-tents i més gastronòmics. I sempre amb productes del nostre territori.

—Ens expliques alguna anècdota que hagin viscut en pri-mera persona o t’hagin explicat del QuintoTapa Pota Bla-va? El Centro Extremeño Ruta de la Plata estava o semblava tan-cat als seus socis. Va entrar en el QuintoTapa Pota Blava de �^�\��� �{����������;�����|���������"�� ���������i una aposta clara pel producte i l’elaboració, l’any passat van vendre gairebé 5.000 tapes en tres setmanes. Imagina’t les cues que s’hi van fer, però no van tenir cap queixa de clients de qualsevol edat.

—Un èxit de l’elaboració de la tapa i del tracte personal.������;�~���������������������������{��� �� ����������$������������!�������������������#�W��^�\���������>���_�<dant: pelava patates en una cantonada. Em va semblar una imatge súper bonica de com tota una família lluita per un projecte i no cau en el recurs fàcil de comprar patates con-gelades. §

culturagastronomia

20

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

23 ONANUIT

Tapa Pota blava TresorLingot de Pota blava i cansalada ecològica Slow Food amb pols d’or

Pota blava, cansalada, vi ranci, ceba, porro, pastanaga

QUINTO TAPA 2015 | 31

SUSANA ARAGÓN xef del restaurant Ona NuitHorari en què s’ofereix la tapa: Dimarts, Dimecres i Dijous, de 19h a 23,30h

a 14,30hc. Joan Cirera i Pons, 13-15 | 93 478 50 12 | [email protected] www.onanuit.com .com/onanuit @onanuit Ona nuit restaurant

NPRESENNTACIÓ NAORIGINANALITAT GUSUST RVSERVRVEI TTOTTALNOTAde CATA

#� �� �����K�"�W�������}�����"�W������� �(��^�\

Page 21: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015
Page 22: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

22

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

Text VERN BUENO /AMICFotos MARC GUANYABENS /AMIC

J��� ������� .����� �% ���!� ������!� Y\���� ��� ��� ���guitarrista, compositor i líder d’Antònia Font, un dels grups més importants que ha donat el pop cantat en

�����Q�������������Y��������,�������� �����������������-���� �� ������ ��� |�Y�� �� ���� ��� ������ .����� ��� ���� ����camins. Malgrat que ja havia signat un parell de discos propis (���������� ������!�|��������� ������������!�|�YY��ha estat amb ������, editat enguany, que la carrera d’Oliver ������������������������������#������|�Y���� �_���������-cat el seu segon llibre, ���� ���������������� ���(L’Altra Editorial), que el consolida en la seva faceta com a escriptor. Però en Oliver, les fronteres entre música i literatura no exis-teixen. “Per mi són la mateixa feina”, resol Joan Miquel Oliver, �������Y�������� ������������*�����-������!������� ����������������#� ������|�Y��

—El teu nou disc en solitari, ������, l’has enregistrat en solitari, només amb l’ajuda de Quimi Portet com a produc-tor. Com ha estat l’experiència?L’he gravat tot solet però no pas perquè ho hagi decidit prèvi-ament, sinó perquè ha sortit així. Vaig començar a fer maque-tes, a gravar pistes, a provar arranjaments, a anar provant què m’agradava i què no... En altres ocasions potser trucava a un músic amic per enregistrar unes bateries, però aquest cop ja ho vaig anar fent jo. No van ser intencionat, però com que el resultat m’agradava ho vaig anar fent així.

—Suposo que ha estat un procés molt diferent a la manera com treballàveu amb Antònia Font.Hi havia alguns temes que els gravàvem una mica com a Pega-sus, tot i que en Jaume Manresa (teclista del grup, que l’acom-panya en la gira actual) feia molta feina amb mi a l'estudi. Així

van sortir temes com Wa Yeah o Batiscafo Katiuscas. A vega-des, però, tan sols portava una esbós de veu i guitarra a l'es-tudi que tothom se’n duia a casa per tornar a l'endemà amb tot d'idees i coses. Eren temes més de banda, com Bamboo.

—El teu rol en directe avui també és molt diferent: de líder una mica a l’ombra com a guitarrista d'Antònia Font a que tots els focus se centrin en tu. Ser el cantant és una situació delicada i un poc compromesa. Quan només toques la guitarra pot ser que faltin cinc minuts pel concert i encara ni en siguis conscient. Quan et toca can-tar és una història molt diferent. I també passa que quan

Joan Miquel Oliver: “El allò que només p

cultura

Joan Miquel Oliver. Foto: MARC GUANYABENS / AMIC.

Page 23: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

El que intento és cercar s puc escriure jo”

������������ � ����� ��� �����������Z������ X����Això és dolent, perquè vols que cada concert sembli que sigui la primera vegada que cantes aquell tema, malgrat que això sigui impossible. Tot plegat ho estic descobrint ara, i és una experiència molt bona, radicalment diferent a quant només tocava la guitarra a l’escenari.

—������ és el teu tercer disc en solitari, però expliques que en realitat es podria considerar el primer. Per què?La meva carrera en solitari ha estat una mica atropellada. Havia fet discos sol molt de tant en tant (del darrer ja en fa set anys). Eren àlbums més experimentals, fets per entreteniment, per provar a veure què passava, perquè potser tenia ganes de can-tar i explicar coses amb la meva veu, però no m’hi jugava res, era com una carrera paral·lela a la principal amb Antònia Font. Avui el meu projecte principal és en solitari, i per tant es pot dir que Pegasus és una espècie de primer disc en molts sentits.

—En què es nota això respecte als teus dos discos anteriors?Enregistrant-lo m’he sentit una mica més responsable, per-què ara ja no tinc res més que a mi mateix. Per això els temes estan més treballats, més ben acabadets. He provat més coses, més opcions abans de decidir què necessitava cada cançó. En els altres discos era diferent. Gravava�����������càmera lenta amb tres pistes, em semblava que quedava bé i au, endavant. Això ara ja no és així.

—������ és un disc que sona molt mallorquí, empeltat de mediterraneïtat. Fins a quin punt ho has pretès així?Jo no puc evitar ser mallorquí, haver nascut on he nascut, i això s'ha de notar en el disc. Però d'aquí a dir que Pegasus '�������"�� �������� ����=���������� ��*����'�$��������punt és important. El que compta, per mi, és la visió que hi ha darrere d'aquestes coses. Sóc de Mallorca però si hagués

nascut a una altra banda parlaria d'aquesta altra banda. Res �'�����W����������$����������!������������������� ;���El que m'interessa són les coses que tinc al costat, però bà-sicament pel fet de tenir-les a la vora, no perquè pensi que tinguin res d'especial.

—La teva manera d'escriure les lletres de les cançons ha canviat gaire des dels inicis de la teva trajectòria, o sempre ha estat molt similar?A vegades penso que estic fent el mateix que sempre, que ����������������>������������$������������_�� ������� ������cançons és difícil, perquè hi ha milions de temes sonant al món i tothom sembla que ja ha parlat de tot, de totes les ma-neres possibles. El que procuro és cercar allò que només puc escriure jo, genuïnament. Per això acabo fent cançons sobre productes de neteja. Segur que algú ja n’havia escrita alguna abans que jo sobre aquest tema, però mira, jo he fet la meva i n'estic súper satisfet!

cultura

Portada del disc. 2

3

VIU

L'H

OSPI

TALE

T

Page 24: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

24

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

—Ser únic avui en dia és ben difícil, per tant.No, no ho crec pas. Penso que tots som únics i diferents, però el que has d’intentar és despullar-te de tot el que se’t suposa i enfocar la realitat des del teu punt de vista. Els dos éssers humans més semblants acaben sent radicalment diferents en el seu interior i en el seu pensament. Quan creixem comencem ������������(����������������������������$ �<���perquè veus les coses de la mateixa manera que la gent que viu amb tu. Però si fas l'esforç de tornar-les a mirar, llavors ja no '����;�����*����>��'��� �� ������$����$���������������������la feina d’un escriptor, que és intentar reescriure la realitat més enllà del que hem après des de petits. Ets diferent en la mesura que aconsegueixes el món tal i com tu el veus.

—Tu també ets escriptor, de fet has publicat ���� ������-����� ����� ���poc després de treure el nou disc. Quin vincle existeix entre aquesta faceta i la de músic?��"���������!�������!�"���"���������������������������meva vida. Tots els treballs acaben sent una mica autobiogrà-$ ��������������������� �������"�!��� �> �� ���������"��� ���tant hi ha moltes coincidències. Crec que està bé que qualsevol �������� ������ ���'����������������$��������������������*��Un disc o un llibre són una mena de resum, o de reportatge, del que un artista ha viscut i li ha passat pel cap durant un període acotat de temps.

—Fem aquesta entrevista abans del teu concert al Festival �������, de Caldes d'Estrac, a on coincideixes amb altres músics que també han publicat llibres, com David Carabén o Maria Rodés. Per què creus que es produeix aquest fenomen?Penso que quan fas cançons el que estàs fent és literatura. És comprensible i normal que els músics que escrivim cançons també acabem escrivint llibres. Per mi és la mateixa feina.

—Tots trobem a faltar Antònia Font. I tu?Amb Antònia Font vam fer coses molt guapes. Enyoro una mica

aquella època, aquells companys, aquelles vivències, aquells bolarros amb tant de públic. Però també penso que va ser cosa d'un moment de la vida, i que ara estic molt a gust. Cantant amb ������ ����������{�� ������'��������'����Z�����}�� ��������puc improvisar, em comunico molt més amb el públic... Antònia Font va ser molt gran, però era una feina menys compromesa, cada concert no el podia viure com el visc ara. Que també m'em-prenya, perquè a vegades no tens el cos per cantar i ho has de fer igualment. És el que té ser cantant, que tothom et mira sempre. Però el dia que et trobes bé és de puta mare, llavors és la situació perfecta perquè tot funciona, et deixes dur per les sensacions, pel que et digui el públic, i fas que el concert vagi cap a on tu vols que vagi, sense cap pressió ni idea establerta. Ets una mica com un director d’orquestra.

—Aquesta llibertat per fer el que vulguis és el premi més important que t'has guanyat donant el salt a la carrera en solitari?Jo com a públic quan vaig a veure un músic vull que aquest sigui sincer, que em doni el que ell pensa que m'ha de donar, no el que se suposa que el públic vol. Tinc les meves idees, estic con-vençut d’elles i per tant faig el meu bolo. I això és el que vol la gent que t'ha vingut a veure, que tu siguis tu. §Res més lluny de ������$���������!������������������� ;�����������K������-sa són les coses que tinc al costat, però bàsicament pel fet de tenir-les a la vora, no perquè pensi que tinguin res d'especial.§

culturacultura

L’exlíder d’Antònia Font. Foto: MARC GUANYABENS / AMIC.

Page 25: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015
Page 26: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

26

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

sabies que...

L’aposta de Frederic Soler

sabies que...

Text TONI DELGADO

Podria haver estat un bon rellotger o gairebé qualsevol cosa que s’hagués proposat. Frederic Soler (Barcelo-na, 1839-1895) era un geni a contracorrent i autodi-

dacte, però, sobretot, un supervivent.

Amb tres anys la mare mor durant el part de la germana, i dos després el pare es casa amb una dona que ignorava el petit Frederic, sempre inquiet i brillant.

������� ������� ��������������������$"����� ����!���!� �-������������� �����!����������� ����Passis que se suspe-������ �'������!�������L’estudiant màgic: “que surti l’àni-ma del Senyor Libori!” �������� >��������!�;���� ��més trencada, poc després, per la mort del pare.

Té nou anys i l’adopta l’oncle Carles Hubert, propietari d’una rellotgeria al carrer Escudillers. Amb 14 anys, i després de veure’s obligat a deixar l’escola, entrarà d’aprenent en una re-llotgeria. Ocupació que compaginarà amb el teatre, que ja era ������"�� ���(�� �� !�������W�������������������� �� W����!� ��������� ��������� ����� ��� �������petits teatres.

����� ~�� ���� ������ �� ������ ����� _����� �� ������ �;���������>���������� �������!�������"�����#�����!����� ������ ���a escenari d’obres com Por una cinta carmesí. El primer gran èxit de Frederic Soler serà Don Jaume, paròdia de Don Jaime el Conquistador, creació d’un amic seu.

#����������������������� ����>������������� �������'��grans de la seva carrera. Estrenarà al Teatre Odeon el drama Juan Fillaver, ��!� >���_{� ����������� ������������ ��������������������!� ���� ����$����!�����L’Esquella de la Torratxa, paròdia d’un altre drama, La campana de la Almudai-na, d’Antoni Palou.

#� �������� �������;��“Sala d’una casa de pagés en Collbató. Portas laterals y al fondo. A la esquerra, sempre del ���� ���������������� ����������������� ������������ ����� �� ���� ��� ���� �� �������� � �� ���� �������������������������������������������� ��������� ����� ��������������������� ���������������� �����������������"��� ���� ������������#���������� ������$���-%��&��������������� ���������&���������� ��������������#������&��"����"��������������������' ������������necessari, y, en un recó, eynas de pagés, escombras, un estra-nyinador y uns espolsadors”.

�����"� ��#���������� W��� ���� �>��� ����� �(���������;�������Singlots poètics i amb L’Esquella de la Torratxa i cinc obres més de Frederic Soler. Totes signades amb el pseudònim ���!;�=����������“el català del que ara es parla”, el del car-rer. Es considera l’iniciador del teatre català modern.

%�� �� ����� ���;$ �� ���;�� ��� _������ � ��������� ���� ������������������>������ �*����� Ous del dia!, La vaquera de la piga rossa, i La botifarra de la llibertat. ��� {��� � ���� �������obres en català i els teatres ho tindran molt en compte: l’Odeon crearà Secció de la Gata, que estrenarà una vintena d’obres de Frederic Soler, i el Romea, la Secció Catalana. Dues companyi-es, doncs, per a representar obres en llengua catalana.

��������������� �������������>��������Les joies de la Roser, un dels darrers èxits per a un autor que va tocar molts gèneres, com la comèdia urbana i de costums domèstics (La bala de vidre o Els egoistes), la sàtira (L’últim rei de Magnòlia o El moro Benan������������_��;�� ��La dida o Senyora i ma-jora�����������{������� ��� �;�� ����>��� � �������������������� ��������������>�!�����!������ ����������� �����������������"����!������La Vanguardia el convidarà a conti-nuar amb el “género para el que Dios le ha llamado” després d’El dring de l’or. }�� ��� !���� �������������� ���!��������������$"��� ������� ������ ��>���"���������>�� ��l’acusen, per exemple, d’haver plagiat Rei i monjo a El monjo negre. §

Page 27: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

����� ����� ��� ��� ����� ����

Page 28: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Ventada amb molta gràcia i Salero. Bicicletes a la basca / 2. Em passo tota la nit amb els peus al capçal. Tot de cotxes i tancs com si anessin a alliberar Sant Boi / 3. Segona divisió dels estudis. Cavitat orgànica, que per als de Tor-tosa és el cul. Article típic de la melsa #�$��&������ ����� ����� ������ús. Campi tan malament com es me-reix un bastaix / 5. Com a defecte és �!� �������������*�� ������!�������+�*xugada com tota bona ferida / 6. Un �;�� ��������<������������ �����!���"�����<��� ���������������������=�����;�� �������#�>��?��"� ���� �����*������K�"����Q���� ����!����W����X����*pa de pol·len en un jardí del Líban #�Y��&������������Z��������=������*��sense esperar les muses / 9. Afegits i comptabilitzats. Ocupants del coet / 10. Sou del gust dels antiquats. Sense ell els desplaçaments en cotxe ���������� ���Q" ���"���� ���*��K��������������#�[[������������������\��� �����������������]��"��dels enzes / 12. De la manera que ��� ��� ���� �"���� ^��� "���!���Aliatge de ferro i níquel de consistèn-cia força invariable / 13. Quissos en una llar prop de Lleida. Sense ell el tresorer no podria obrir la caixa dels quartos.

VERTICALS: 1. És a la màquina gofradora com a la formadora el formatge. Tot de papers obligats �� ��!����� #� `�� k������ �������������;������� ^��� ������� "��� ��+"�����+����� ��� �� ���������#�w��?������dos cops. És ella, que no ens deixa deixar el cafè. Pren quan no té re / 4. Bolet que ja es cruspien les legi-�� ��������;����&��^�������"�{�em menjaven, encara que els fessin plorar / 5. El mite dels pidolaires. Ai-xopluc només per a membres de la Z���Q�����#�|��?����� ���"}���+��!�*~������������������������<����"�al tresillo. Primers dies de vacacions / 7. Quina cua més enroscada! Al poble la tracten de grassa, però a la catedral li agraeixen la llum. Ara ������ ������� #�Y��X��������^�����"�que és antic, dol menys. Màgia ne-���� �� �����������������;����#�9. Ocupen les posicions del centre del camp. Observació, estudi i des-cripció. Enganxades a la conversa / 10. El director compta explotar-la �� ���"������ ^��� ��� ����� ��������� X�� ��� ��� �"� ��^����� ������� ^���sigui amb motiu / 11. El més ràpid ��������������*�������"�^����� �����"��������]�����^������#�[`���*"�������^���������������������pogut esdevenir igualadina. El més inconcret de la cafeteria.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

Page 29: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 30.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

Page 30: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

CNL de l’HospitaletMare de Déu de la Mercè, 20, 3r08901 L’Hospitalet de Llobregat

Tel. 93 440 65 70Fax 93 440 48 69

http://www.cpnl.cat/lh

cnl

I tu, què fas?

S i sou d’aquells que us apliqueu la dita “roda el món i torna al Born” vol dir que després de les va-cances (després de fer un viatge o marxar de la

������ ���������������� ������'����;� ��������� �������Jaumet no us podeu quedar de braços plegats (i no creuats, ����'����!����� ���� �������������� ���������������ben ocupats!

Aquells que tingueu ganes d’aprendre català o de millorar-ne el vostre nivell podeu apuntar-vos a fer un curs al Consorci ������}������Z �(�#�"�;��� ����"�������fareu amics o, si més no, la fareu petar������_������������"�$ ���������estona. Si abans de l’estiu vau inscriure-us a un curs però vau fer una entrada de cavall sicilià, és a dir, el vau començar però no el vàreu acabar, ara és el moment de fer foc nou (o sigui, tornar a començar): feu un cop de cap ��������}#�de l’Hospitalet, encara ens queden places lliures. Nosaltres farem mans i mànigues per trobar-vos un horari que us vagi bé i, un cop hagueu acabat les classes, si el curs us ha fet peça (és a dir, que us ha semblat bé) podeu continuar el se-"����������

Ei, a banda d’apuntar-vos a un curs de català, també podeu dedicar-vos a altres coses.

������"������{�� � ���������������� � ������������Cultural Barrades: hi comença la nova temporada i segur que si hi aneu acabareu fent denteta (o enveja) a tots els vostres amics. En canvi, si sou amants del teatre podeu consultar la graella del Teatre Joventut i comprar-hi entrades per veure una obra. Fareu molta ��, que vol dir que us ho passareu molt �'��|�������"������ ���� ���������������� ����; ����Tindreu una estona per introduir-vos en altres mons i fer volar coloms. Si us encanta la muntanya, podeu fer alguna excur-sió i si sou més urbans, feu passejades.

I si tot això no us fa gaire el pes perquè sou d’aquells que pre-!����������<����� ��� ������ � �������� ������"�� -�������������������������feu bricolatge, feu ganxet, feu mag-dalenes (o cupcakes!). Qualsevol entreteniment serà benvingut.

Vinga, doncs, dit i fet! Ja teniu uns quants motius per aixe- �<����������!>��~���������fer el mandra i feu un pensament. Podeu fer moltes coses. Aprendre locucions i frases fetes també és un divertiment! §

30

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Page 31: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

Entrevistarem un dels artífexs de Monti & cia, millor espectacle de pallassos en els Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya 2014 i que aterrarà al Teatre Joventut. Visita-rem una exposició a la Biblioteca Central Tecla Sala i escriurem un

���������� ������� \� ��� ���*������ ��� ��������� ������ ����������}� �� �����"��� �� ��*risme, que ens presenta un dels seus restaurants col·laboradors, i el Sabies que...

Page 32: Viu L'Hospitalet - edició octubre 2015

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

T’ESPEREM TAMBÉ AL

11/12/13Desembre

Fira Avícola

PATROCINA COL·LABORAORGANITZA PRODUEIX AMB EL SUPORT

(MERCAT PLAÇA BLANES) (MERCAT PLAÇA BLANES)

(MERCAT PLAÇA BLANES)

agtbaix.cat .com/agtbaix @quintotapa

2,5€ tapa de la casa3,5€ tapa Pota blava

QUINTO+ TAPA

POTA BLAVA · EL PRATdel 8 d’octubre a l’1 de novembre

6a edició