33
NÚM. 122 · maig ‘16 [email protected] www.elginjoledicions.com MATI E HIJOS, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - RAFA PÉREZ, UN CORREDOR SOLIDARI ENTREVISTA A DAVID LAFUENTE, DIRECTOR DE LA SALAMANDRA - MUSEU AGBAR CONEIX ELS AVANTATGES DE LA BICI ELÈCTRICA Una tarda amb... alguns protagonistes de L'Hospitalet escriu

Viu L'Hospitalet - maig 2016

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial: “Generació Salamandra”. “Els vincles de ‘L’Hospitalet escriu’”. “Mati e hijos: bona gastronomia, també als mercats municipals”. Rafa Pérez: “Els quilòmetres t’ensenyen que córrer no només és fer un bon temps”. “Una breu retrospectiva dels 20 anys de la Salamandra de la mà del seu director”. “‘Origen’, l’estrena a la Nit dels Museus”. Roger Mas: “Als catalans no ens agrada que ningú ens faci ombra”. “El fantàstic humor de Pere Calders” al Sabies que... “Anem per feina” (col·laboració mensual del CNL).

Citation preview

Page 1: Viu L'Hospitalet - maig 2016

,

núm. 122 · maig ‘16 [email protected]

www.elginjoledicions.com

mati e hijos, en l'apartat gastronòmic - rafa pérez, un corredor solidari entrevista a david lafuente, director de la salamandra - museu agbar

coneix els avantatges de la bici elèctrica

Una tarda amb...

alguns protagonistes de L'Hospitalet escriu

Page 2: Viu L'Hospitalet - maig 2016
Page 3: Viu L'Hospitalet - maig 2016

EDITORIAL GENERACIÓ SALAMANDRA

Recordo el primer dia que anava cap a la sala. No feia massa que havia complert els 18 i l’efervescència de l’edat, la in-tensitat d’aquells temps i l’estret lligam amb la meva ciutat,

que continua avui dia, no em van permetre albirar que estava vivint un bocí de la nostra història, d’una memòria col·lectiva de tota una generació, que perdura avui en dia. Obria les portes la Salamandra, el gran referent cultural de la nostra ciutat, lloc de culte, essencial per a tota una generació, sí, però amb un llegat que ha traspassat fronteres i que li ha concedit una dimensió digna d’estudi.

La Salamandra és el projecte d’un grup d’apassionats per la cultura, per la música, al capdavant dels quals hi ha el David Lafuente i que ara està d’aniversari, perquè tot just compleix 20 anys. Des de la nostra petita i modesta tribuna celebrarem l’aniversari convidant-vos a gaudir de la programació en aquesta edició, i amb una retrospectiva àmplia en la propera.

20 anys són molts anys. I més enllà de l’admiració personal, la Sa-lamandra és ara un patrimoni de la ciutat, que ens prestigia davant el món, que ens fa visibles, i que ens atorga un segell de qualitat únic. Immens. Però el camí fins aquí no ha estat fàcil. Es va iniciar en un moment en què la conjuntura no era senzilla, en què teníem una insti-tució amb al·lèrgia als joves, als “mudernus”, com deien les àvies, i el nostre interlocutor únic era la Guàrdia Urbana a cop d’intervenció, i en què els estrats socials que no n’eren propers miraven de reüll aquell estrany lloc de l’avinguda Carrilet, com Harvey Keitel, fervent creient, mirava “La teta enroscada” abans d’entrar-hi a la pel·lícula “Abierto hasta el amanecer”.

La Salamandra va superar moments molt complicats teixint com-plicitats, amb associacions, entitats, grups, institucions, altres sales, artistes de tot tipus, obrint les portes a la ciutat i treballant, en una llarga travessa pel desert que va accentuar-se per a tots els que ens dediquem a la cultura quan va començar la maleïda crisi dels lladres.

En la meva retina personal sempre hi quedarà el concert que vàrem celebrar a la Salamandra en homenatge al Pol Santamans, que ens va deixar l’agost de 2011.

Ara és bo que tots pensem on ens situem amb el nostre patrimoni. Perquè si realment ens creiem que la Salamandra és de tots, alguna responsabilitat, per petita que sigui, haurem d’assumir, no?

20 anys són molts. Felicitats companys.

VIU L'HOSPITALET

Revista gratuïta de

societat i cultura

NÚMERO 122,

MAIG DE 2016

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA:

TONI DELGADO

DIRECTOR DE

CONTINGUTS:

T. DELGADO

PUBLICITAT:

IVAN PUIG

IMPRESSIÓ:

IMPRINTSA

Dipòsit Legal.

B-20065-2005

EDITA:

EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901

L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu L'Hospitalet

no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus

col·laboradors.

Page 4: Viu L'Hospitalet - maig 2016

ÍNDEX5.Una tarda amb...

Feia temps que volíem fer una visita a la Biblioteca Central Tecla Sala. L’excusa ha estat un projecte que any rere any, i gràcies a l’esforç titànic (segurament a ella li sembli exagerat l’adjectiu) de la Gemma Isern seria inviable. Parlem de L’Hospitalet escriu, una iniciativa de difusió i promoció de les obres dels autors hospitalencs. Hem parlat amb ella i tres autors: Enric Roldán, Mari Àngels García-Carpintero i Maribel Alarcón.

ALGUNS PROTAGONISTES DE L'HOSPITALET ESCRIU

—Rafa!!!! —Ostres, Justo! —M’estan fent una petita entrevista al Viu L’Hospitalet.

Els dos amics parlen un moment sobre la darrera Cursa Nocturna Ciutat de l’Hospitalet, amb què van participar. En Rafa Pérez, l’entrevistat, el va avisar que sortia en un planell de fotos de l’edició de 2015 i en Justo va aconseguir que li acabessin regalant: “ostres, però és tan gran que cobriria la cabina d’un camió”. “Home, pots posar-ho a la teva habitació”, li respon, rient, Rafa, un corredor solidari que en aquesta entrevista ens explica com va començar el seu vincle incondicionat amb l’esport, a quins projectes benèfics dedica els quilòmetres recorreguts, i, és clar, ens anima a córrer.

16.Esports RAFA PÉREZ, UN CORREDOR SOLIDARI

Page 5: Viu L'Hospitalet - maig 2016

ÍNDEX5.Una tarda amb...

Feia temps que volíem fer una visita a la Biblioteca Central Tecla Sala. L’excusa ha estat un projecte que any rere any, i gràcies a l’esforç titànic (segurament a ella li sembli exagerat l’adjectiu) de la Gemma Isern seria inviable. Parlem de L’Hospitalet escriu, una iniciativa de difusió i promoció de les obres dels autors hospitalencs. Hem parlat amb ella i tres autors: Enric Roldán, Mari Àngels García-Carpintero i Maribel Alarcón.

ALGUNS PROTAGONISTES DE L'HOSPITALET ESCRIU

—Rafa!!!! —Ostres, Justo! —M’estan fent una petita entrevista al Viu L’Hospitalet.

Els dos amics parlen un moment sobre la darrera Cursa Nocturna Ciutat de l’Hospitalet, amb què van participar. En Rafa Pérez, l’entrevistat, el va avisar que sortia en un planell de fotos de l’edició de 2015 i en Justo va aconseguir que li acabessin regalant: “ostres, però és tan gran que cobriria la cabina d’un camió”. “Home, pots posar-ho a la teva habitació”, li respon, rient, Rafa, un corredor solidari que en aquesta entrevista ens explica com va començar el seu vincle incondicionat amb l’esport, a quins projectes benèfics dedica els quilòmetres recorreguts, i, és clar, ens anima a córrer.

16.Esports RAFA PÉREZ, UN CORREDOR SOLIDARI

Page 6: Viu L'Hospitalet - maig 2016

5

VIU

L'HO

SPITA

LET

Els entrevistats, a l'entrada de la Biblioteca Central Tecla Sala.

Text I fotos TONI DELGADO

Ens ha preparat una taula plena de llibres d’autors de la ciutat a la Biblioteca Cen-

tral Tecla Sala. Gemma Isern és el gran motor del projecte L’Hospitalet escriu, molt important per a difon-dre les obres dels hospitalencs, com les dels altres tres entrevistats, tres mestres: Enric Roldán, Mari Àngels García-Carpintero i Maribel Alarcón.

—Com va néixer el projecte? GEMMA ISERN: Vam veure que hi ha-via molts autors a la ciutat i vam re-collir la producció editorial entre 2001 i 2002. L’Hospitalet escriu ha crescut tant que al web figuren prop de 400 autors, i me’n queden uns quants per introduir. És una feina que faig a casa perquè aquí no tinc temps.

—Cada cert temps traieu una guia amb les últimes obres.Sí. Ho fem cada dos anys i amb el títol de Ciutat plural, llibres singulars. El llibret cada cop té més pàgines. Pensa que al principi cada autor en tenia una per a ell i l’obra. Ara citem els llibres i els distribu-ïm per temàtiques. El mecenatge, sobre-tot, ha fet que s’editi molt més.

una tarda amb...

Els vincles de

L’Hospitalet escriu

Page 7: Viu L'Hospitalet - maig 2016

—I a tu, Enric, com et van descobrir?ENRIC ROLDÁN: Amb Aprenentatge servei a l’Hospitalet de Llobregat. Ens fa créixer, el llibre que he coordinat. Si d’alguna cosa hem d’estar orgullo-sos a l’Hospitalet, és de l’educació. En som una ciutat capdavantera. Fa uns dies vam rebre el Premi Ciutats Edu-cadores. Espoo (Finlàndia) i Saha-gu (Corea del Sud) han estat les altres dues reconegudes. És per estar molt contents. Hem passat en deu anys de tenir uns set projectes d’aprenentatge servei a gairebé 80. Participen molts nanos, centres, entitats i és una obra de tothom, col·lectiva. [En el primer capítol del llibre Roser Batlle descriu gràficament què és l’aprenentatge ser-vei: “un t’explica que a la classe de llengua la seva filla Marta prepara contes per contar-los als nens de par-vulari i des que fa aquesta activitat la mateixa Marta llegeix i parla molt mi-llor que abans [...] L’Aps és aprendre fent un servei a la comunitat]”.

—Diu la Gemma que et sents coordi-nador i no pas autor. ENRIC: Jo no sóc escriptor, sinó que coordino i engresco la gent, recopilo dades i material. GEMMA: Coordinar és més complicat que escriure.

—S’ha de tenir molta paciència per a coordinar una obra, oi? ENRIC: Hi ha dues paraules clau. GEMMA: A veure, i quines són? [Riu]. ENRIC: Confiança i il·lusió. Entre no-saltres hi havia confiança i tothom va tenir il·lusió de fer-ho. Fou un encàrrec de la Regidora d’Educació al Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Feia dos me-sos que m’havia jubilat i van pensar aquest tindrà temps. Va ser el regal de jubilació. GEMMA: Perquè el vas gaudir. ENRIC: Perquè el vaig pensar, me’l vaig imaginar... Els vaig plantejar que el coordinaria. Tenia molt al cap qui hi participaria, i vaig intentar que fossin experiències de primària, secundària, de la privada, d’adults... I una compa-nya va proposar que hi participessin

persones amb pes de fora, com de Ma-drid, referents en el tema. Hi ha experi-ències molt potents.

—Mari Àngels i Maribel, vosaltres heu escrit un conte sobre el barri de Be-llvitge. MARI ÀNGELS GARCÍA-CARPINTERO: Era un dels projectes del 50è aniver-sari del barri. Volíem explicar la seva història als més petits. Així va sorgir Els Follets de la Marina.

MARIBEL ALARCÓN: Volíem que un personatge fes de fil conductor de la història del barri des de l’ermita. Pri-mer vam pensar en un mag, però al fi-nal ens vam dir ostres, per què no fem uns follets? Són el Bell i la Vitgeta.

—I per què vau descartar el mag? MARI ÀNGELS: El mag representava les constructores i al final s’ha recon-vertit en un veí. A altres membres del grup no els aca-

culturauna tarda amb...

6

VIU

L'HOS

PITA

LET

(passa a la pàgina 8)

Mari Àngels García-Carpintero i Maribel Alarcón, amb el seu llibre Els Follets de la Marina.

Page 8: Viu L'Hospitalet - maig 2016
Page 9: Viu L'Hospitalet - maig 2016

bava de convèncer. El mag començava des de la construc-ció del barri, però els follets inicien el relat ja amb l’ermita i la zona de la Ma-rina. El Bell ve del món dels ramats, la Vitgeta, del riu, el mar i l’aigua. Els dibuixos els ha fet Vanessa Díaz, una amiga de la meva filla.

—Què us preguntaven els petits lec-tors?MARIBEL: Sobretot els sorprenia que tot Bellvitge fossin camps i quan s’hi van construir pisos, els veïns no tinguessin serveis. Això els descol·loca molt. I a on anaven a l’escola? I al metge? —Últimament també has participat en aquest: BULLYING. Una falsa sa-lida para los adolescentes. Abans parlaves d’experiències i aquestes deuen ser molt dures. ENRIC: L’han coordinat dues compa-nyes d’El Casalet. Sóc l’únic que fa un capítol que no és ni psicòleg ni psico-analista. Sóc mestre. S’hi combinen reflexions teòriques amb experiències entre grups de discussió d’alumnes, de famílies i de professors. El bullying necessita públic. Vam veure en tots els nois i noies que l’han patit que estan sols. Es produeix quan un està sol, aï-llat. Més que les agressions, el més habitual és la indiferència i l’exclusió. Hem de lluitar perquè els grups de classe no deixin sol ningú.

—I com pot aconseguir això el profes-sor?Ho té complicat, sobretot a secundà-ria. Imparteix assignatures i tutoria. Als mestres ens falta molta formació sobre com gestionar els grups i crear dinàmiques perquè hi hagi el senti-ment de cohesió i pertinença.

—En el teu cas... Quan impartia classes tenia molt cla-ra una paraula: respecte. Els teus alumnes, més que captar el que dius, capten què fas. Cal que es respectin entre ells, potenciar treballs col·lectius i intentar que ningú no quedi aïllat. Els aïllats no només

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda amb...

8

VIU

L'HOS

PITA

LET

Enric Roldán, amb els últims dos llibres en què ha participat.

(passa a la pàgina 10) Gemma Isern, a la zona de llibres sobre la ciutat.

Page 10: Viu L'Hospitalet - maig 2016

El restaurant-cafeteria del Museu estarà obert fins a la 1.00 h.

Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat

Com arribar-hi:MetroL5 Cornellà centre

TrambaixT1 i T2 Les Aigües

FGCL8 Cornellà Riera

Bus67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues

Nit dels Museus alMuseu Agbar de les Aigües Dissabte 21 de maig de 19.00 a 1.00 h

Durant tota la nit, hi haurà visites guiades al Museu i al refugi antiaeride la Guerra Civil de la Central Cornellà.Activitats gratuïtes

Tota la informació a:www.museudelesaigues.cat

Gaudeix a ritmede rock&roll i swing de

THE SICK BOYS

Page 11: Viu L'Hospitalet - maig 2016

són els fràgils: hi ha nanos molt potents que pateixen. El 80% de les persones ha estat víctima, agressor o testimoni de bullying.

—I una part deu haver perdut la memòria. Gairebé tothom ha patit o detectat situacions de bullying. ENRIC: Hi ha grups que no han viscut això. MARI ÀNGELS: Vols dir? Quina sort!ENRIC: Bullying no vol dir fer cabronades, implica intenci-onalitat i patiment en el temps. S’ha d’estar molt alerta. A vegades hi ha senyals, com si un nano que sempre és pun-tual ho deixa de ser. S’hauria d’invertir en la formació dels mestres. Si es fa, és a cost zero. És una mancança que tenim. MARI ÀNGELS: En aquest llibre seria difícil que participes-sin els pares, oi?ENRIC: Hi han participat també. Al principi costa perquè moltes vegades es troben sols. MARIBEL: El professorat, com dius, necessita temps per a parlar amb els alumnes. Conèixer-los. L’empatia és fona-mental.

—Gemma, suposo promoure obres com la d’aquests au-tors era l’objectiu inicial de L’Hospitalet escriu.GEMMA: És així. I cada cop hi ha més autors que ens avisen quan treuen un llibre. Malgrat això, m’agrada ser present a les xarxes socials per detectar els llibres sobre els quals no ens informen. Faig moltes cerques a internet. Per ser con-siderat autors de l’Hospitalet no cal haver nascut aquí. Si treballes aquí, també et considerem hospitalenc. Tenim un cor molt ample.

—Feu activitats amb els autors del projecte? Podem organitzar presentacions dels llibres i activitats re-lacionades amb la temàtica de les obres. Cada dos anys en fem una exposició i els autors es relacionen entre ells. Aquest any no toca. Al Sant Jordi de l’any que ve sortirà la corresponent al període 2015-2016. ENRIC: A l’última reunió no vaig venir perquè va néixer la meva néta.GEMMA: Aprofito per fer una crida als autors de la ciutat perquè ubiquin les seves trames a l’Hospitalet. Dóna molt de si! §

cultura

(ve de la pàgina 8)

una tarda amb... 1

0

VIU

L'HOS

PITA

LET

Els entrevistats, a la Biblioteca Central Tecla Sala.

Page 12: Viu L'Hospitalet - maig 2016

La Diputació de Barcelona vol mantenir una relació paritària i respectuosa amb l’autonomia

dels municipis de la seva demarcació. Per això s’han posat en marxa les Me-ses de concertació, la fórmula que per-met un pacte bilateral entre la mateixa Diputació i cadascun dels 310 munici-pis barcelonins –excepte la ciutat de Barcelona–, per determinar quines són les seves prioritats inversores per a aquest mandat municipal. La inver-sió prevista és de 305 milions d’euros.

La Diputació, com a impulsora de la vocació municipalista, ha promogut que les reunions de les meses de concertació no només tinguin lloc a la seu institució, sinó que també es rea-litzin arreu del territori.

Àmbits de cooperacióLes Meses de concertació permetran detectar quines són les preferències de cada municipi i quins ajuts econòmics els atorgarà la Diputació. La prioritat és potenciar noves inversions al territori que fomentin la diversificació econòmi-ca.

Amb tot, la despesa corrent continua sent un dels altres àmbits de coope-ració de la Xarxa de Governs Locals

2016-2019, que també aposta pel manteniment i reposició d’inversions, la prestació de serveis públics i la ga-rantia de la cohesió social.

Cadascun dels 310 ajuntaments han pogut presentar fins a cinc sol·lici-tuds. Un cop tramitades les peticions, la Diputació de Barcelona valora tèc-nicament la viabilitat dels projectes locals, abans de convocar la mesa de concertació entre la presidenta de la corporació, Mercè Conesa, el vice-president primer, Dionís Guiteras, i l’alcalde de cada municipi.

Criteris de distribucióAmb l’objectiu de garantir una millor aplicació dels recursos públics a les necessitats dels ciutadans, i de donar resposta a la realitat asimètrica del territori, els criteris per distribuir els imports entre els municipis han estat determinats pel nombre d’habitants, la capitalitat i el territori, entre d’altres.

La Diputació també ha tingut en compte la previsió d’assoliment dels objectius marcats i de les seves ne-cessitats, així com el fet que aquests projectes satisfacin les necessitats dels municipis amb els menors costos possibles. Finalment, també s’ha con-

siderat els projectes mancomunats o que s’impulsin entre diverses admi-nistracions.

Suport integral al territoriLes Meses de concertació, junt amb els Catàlegs de serveis, els Progra-mes complementaris i altres instru-ments, són les eines que estructu-ren el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. A través d’aquest pro-grama, la Diputació de Barcelona desplega l’exercici de les seves com-petències amb la voluntat de prestar un suport integral als governs locals, però també centrada en les persones i en l’aposta per la diversificació eco-nòmica del territori.

D’aquesta manera, la garantia de la cohesió social, el foment de la diversi-ficació econòmica del territori, l’apos-ta pel compliment dels principis de transparència i bon govern, i la pro-moció de l’equilibri territorial són els principals objectius. En aquest sentit, la Diputació aposta per reforçar la co-operació i l’assistència local en favor dels petits municipis i d’aquells altres que, per qüestions geogràfiques o demogràfiques, compten amb unes característiques especials.

La Diputació pactarà amb cadascun dels municipis barcelonins les seves prioritats d’inversió

Meses de concertació

Durant l’anterior mandat, la Diputació va impulsar la reforma del pont de Sant Quirze de Besora, sobre el riu Ter.Foto: Diputació de Barcelona

@diba

Page 13: Viu L'Hospitalet - maig 2016

Text MARIANO MARTÍNEZ

Una polleria en una secció de la revista on només passen no-

més restauradors? I per què no? So-bretot si parlem de l'aposta que està realitzant Mati e Hijos des de fa poc més d'un any. Jaime Agüero Cortes i Maria José Bejarano, que tiren enda-vant amb aquesta parada del Mercat de la Plaça Blanes, són humilitat, pas-sió per la seva feina, iniciativa i empen-ta, i molta. Tot en un mateix paquet. La història, però, no comença ara. A principis de l'any 1982, Matilde Cortés, la mare de Jaime, dona emprenedo-ra, va decidir muntar el seu negoci. El Mercat de la Plaça Blanes pràcticament s'acabava d'estrenar. Jaime, el seu fill major, va entrar en el negoci un any després de ser inaugurada, molt jove encara. “En aquests trenta anys sempre s'ha mantingut aquesta necessitat al ne-goci d'apostar sempre per la qualitat del producte –comenta Maria José–, treba-llant amb pagesos, proveïdors d'aviram de proximitat”, fet que els a permès fidelitzar la seva clientela any rere any.

Els productes de proximitat també tenen lloc a Mati e Hijos

Els darrers mesos han estat intensos a Mati e Hijos: l'ampliació de la parada, amb un toc més modern estèticament, i la possibilitat de tenir l'obrador al ma-teix espai ha estat un fet qualitatiu que

la clientela ha agraït molt. Un obrador creat de manera que el client vegi com està treballant el professional, i atorga un grau de confiança important. “Ens hem adaptat al Mercat d'una manera natural: els nostres clients ara també ens demanen més productes pre-cuinats, però amb la màxima qualitat –ens explica Maria José–. Molta gent no vol complicar-se la vida a la cuina, però tampoc vol deixar d'alimentar-se amb bons productes i, per aquest mo-tiu, compta amb nosaltres”. La seva oferta ha anat creixent: als clàssics productes derivats pollastre, conill i gall d'indi, també s'han incor-porat a la parada les hamburgueses amb productes de temporada i de proximitat, com el calçot, la Carxofa Prat, a més d'altres com la pinya o la poma. I com no, un dels reis del corral, el Pota Blava. “Ens agrada molt provar coses noves: primer les fem tastar en-tre gent propera i si funciona, els ofe-rim als clients, per veure si els agrada”. Un test de prova i error tan clàssic com necessari per anar evolucionant.

I la gastronomia com s'incorpora a Mati e Hijos?

Bona pregunta, de resposta fàcil i di-recta. En aquesta dinàmica de canvis a Mati e Hijos, i després de l'experièn-cia amb l'Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) d'una nit de tapes a la Plaça Blanes, la parada s'incorpora, 1

2

VIU

L'HO

SPITA

LET

gastronomia

MATI E HIJOS: BONA GASTRONOMIA, TAMBÉ ALS MERCATS MUNICIPALS

MARIA JOSÉ BEJARANO Paradista a Mati e HijosAviram i ConillsMercat Plaça BlanesParades 3 i 4934 787 872 [email protected]

De dilluns a dijous de 7.30 a 14 hDivendres de 7.30 a 14 i de 17 a 20 hDissabte de 7.30 a 14 h

.com/Polleria-Mati-e-Hijos-

Page 14: Viu L'Hospitalet - maig 2016
Page 15: Viu L'Hospitalet - maig 2016

14

VI

U L'H

OSPI

TALE

Tgastronomia de proximitatcultura gastronomia

14

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

LA RECEPTA

FAJITA POTA BLAVA

INGREDIENTS

• 1 Pota blava• 3 cebes mitjanes• 3 pebrots verds mitjans• 3 pebrots vermells mitjans• 2 sobres condiments fajitas• 1 pot de tomàquet sofregit• 1 paquet de fajitas de blat• Sal• Pebre• Oli d'oliva• Cava/vi blanc o ranci• Salsa: 1kg de mahonesa, 1 pot de Xile

DESCRIPCIÓ1. El Pota Blava es talla per rostir, salpebrem i passem per la paella i

també amb altres del Mercat, a la dar-rera edició del QuintoTapa Pota Blava, amb la necessitat que trobava AGT d'incorporar espais com els mercats per transmetre la seva importància. La sorpresa arriba quan la proposta de Mati e Hijos, molt acceptada entre el públic, queda finalista del premi a la millor tapa gastronòmica de la ruta. “Per a nosaltres ha estat una oportu-nitat molt important, i la recomanem a qui tingui dubtes de participar-hi. Ha significat una manera diferent de donar a conèixer la nostra feina, obrint també més l'espai a un altre tipus de client, més jove, que no s'apropa tant al Mercat, però que amb el QuintoTa-pa Pota Blava ens ha conegut i després ha tornat a comprar”. Arran de la seva participació en accions gastronòmiques, també han incorpo-rat amb més intensitat el producte de proximitat: “abans només treballavem el Pota Blava pel Nadal, i ara ens ho demanen d'una manera més continua, i l'hem incorporat en productes com la Fajita. Tampoc havia treballat massa la Carxofa Prat –confessa Maria José– i ara ja formarà part de la nostra oferta quan toqui”. I tornem al principi per se-guir endavant: molta iniciativa i ganes d'oferir coses noves amb qualitat es el que trobareu a Mati e Hijos: "i ja estem pensant amb la pròxima proposta del QuintoTapa".

després ho posem a la cassola. Li posem cava o vi i deixem a foc mi-tjà. Una vegada fet s'esmicola i es reserva.2. Tallem els pebrots vermells, verds i ceba ho passem per la paella fins que quedi rostit.3. Ho posem en la cassola amb el Pota Blava, els sobres de condi-ments de fajitas i el tomàquet fregit i deixem consumir. Reservem i deixem reposar en la nevera.4. Agafem les fajitas de blat, es preescalfen per poder-les treballar millor i l'emplenem amb la barreja que hem realitzat de Pota blava i verdures. Les enrotllem i passem per la paella deixant-les daurades.5. Salsa: Es barreja la maionesa amb la llauna de Xile i s'acompanya a la fajita en el plat.

Page 16: Viu L'Hospitalet - maig 2016

AMB / Mobilitat sostenible

Millorar la qualitat del’aire a cop de pedal “La bici elèctrica és un mitjà

ideal per anar a la feina”

Per tercer any, l’AMB ofereix una sub-venció de 250 euros per a la compra d’una bicicleta elèctrica, un vehi-cle que està transformant la ma-

nera de moure’s a tot el món. La subvenció de l’ens metropolità està destinada als primers 1.000 ciutadans que comprin una bicicleta elèc-trica d’un preu màxim de 1.350 euros. Rossend Bosch, responsable de projectes de mobilitat sostenible de l’AMB, explica que aquesta ajuda “forma part d’una estratègia

Moren set vegades més persones per malalties vinculades a la contaminació que genera el trànsit que per accidents. La contaminació i la mobilitat són dos dels reptes que tenen les grans ciutats. Per fer-hi front, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) promou una mobilitat més sostenible.

ENTREVISTA JORDI MOLINAWWW.BIKINGPOINT.ES

més àmplia que té per objectiu reduir la con-taminació atmosfèrica i millorar la mobilitat de l’àrea metropolitana de Barcelona”.Beneficiar-se de la subvenció és molt fàcil. No-més cal anar a una de les 29 botigues adherides (consulteu-ne la llista al web www.amb.cat/bi-cielectrica) i escollir una bicicleta elèctrica que tingui un preu inferior als 1.350 euros. Caldrà om-plir un formulari i demostrar que el comprador viu en un dels 36 municipis metropolitans.

“La subvenció de 250 euros està pensada per a una mobilitat urbana diària”Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB

Quins avantatges té una bici elèctrica?És un mitjà molt net, que et permet recórrer dis-tàncies més llargues que una bicicleta convenci-onal. Moltes de les persones que en compren la utilitzen en desplaçaments interurbans per anar a treballar o a estudiar. Pots anar més ràpid que amb una bici i no sues quan la utilitzes.De quina velocitat estem parlant?Depèn del model, però ara, amb la subven-ció de l’AMB, es poden comprar bicis que arriben als 25 quilòmetres per hora i que tenen una autonomia d’uns 60 o 80 quilòme-tres. Això fa que siguin un mitjà de transport ideal per anar a la feina, per exemple. Per poc més, no compensa una motoci-cleta? Econòmicament segur que no surt a compte. Com que no es considera un vehicle de motor, no has de pagar impost de circulació, assegurança ni treure’t el carnet de conduir. A més, el consum per quilòmetre és molt inferior al d’una moto i el cost de manteni-ment és irrisori.

UN MODEL PER AL DIA A DIALa subvenció de l’AMB és per a una bicicleta d’una gamma mitjana, que pot utilitzar-se com un mitjà de transport per al dia a dia en recorreguts de fins a 40 quilòmetres. El 2014 i el 2015 l’AMB ja va posar en marxa dues convocatòries per subvencionar 500 bicicletes elèctriques cada any, que van esgotar-se ràpi-dament. Un 37% dels ciutadans que se’n van beneficiar afirmaven que gràcies al nou vehicle utilitzarien menys el cotxe. Per això, Antoni Po-veda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, diu que la subvenció de 250 euros “està pensada per a una mobilitat urbana diària, per a persones que vulguin contribuir a una mobi-litat diferent, sostenible”.La bicicleta elèctrica es considera un mitjà 100% sostenible, ja que no emet emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, i el fet que compti amb un motor elèctric en fa-cilita l’ús quan el recorregut que s’ha de fer és llarg, té pendents o bé l’usuari no està en bona forma.

AVANTATGES DE LA BICI ELÈCTRICA

1. Estalvi El lloguer del pàrquing, la benzina, l’assegurança i l’impost de circulació no són necessaris. Consumeixen 1 kwh per cada 100 quilòmetres, menys de 20 cèntims.

2. PolivalentEs pot fer servir per anar a treballar perquè, gràcies al motor, evita suar. Però també es pot utilitzar com una bici convencional: pedalant sense l’ajuda del motor.

3. No cal carnet No es considera un vehicle de motor i, per tant, no cal cap car-net per començar-ne a gaudir. Es pot utilitzar a partir dels 16 anys.

COMERÇOS ADHERITSDECATHLON GRAN VIAAv. de la Gran ViaBIKING POINT HOSPITALETCtra. Sta. Eulàlia, 55

3QUILÒMETRES DE CARRIL BICI SÓN ELS QUE ES CONSTRUIRAN A

L’ÀREA METROPOLITANA

QUILÒMETRES PER HORA VELOCITAT MÀXIMA PERMESA PER

A LES BICIS ELÈCTRIQUES

300 25

Page 17: Viu L'Hospitalet - maig 2016

16

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

Text i fotos TONI DELGADO

A primera hora del dia és ocre; al vespre, vermell brillant; si plou, gris metal·litzat. Són els

tons que adopta el Mont Uluru, un dels monolítics més grans del món, al cor d’Austràlia, per l’acció de l’atmosfera sobre els raigs de sol. “El dia d’avui ar-ribaria allà. Des del dia de Sant Joan de 2012, porto correguts 15.426 quilò-metres”, explica, orgullós, Rafa Pérez (Barcelona, 1975). Arriba a la redacció de Viu L’Hospitalet després d’entrenar-se. És feliç corrent i promovent l’activi-tat física a través de les xarxes socials i del seu blog Historias de un runner. Ha estat el protagonista del divertit anunci de la Cursa Nocturna Sport Ciutat de l’Hospitalet, celebrada el 16 d’abril.

—[Li ensenyo No hi va haver èpica, un article de la periodista Natalia Sangui-no en el seu web: “no hi ha èpica en córrer. De debò. Hi ha dies que et lleves ben d’hora perquè saps que després et sentiràs bé, somriuràs, parlaràs amb els teus companys de cursa de bajana-des o d’èpiques alienes. Que no seran de córrer”]. Què t’ha semblat?Reflecteix el sentit dels anònims que trobem un moment al dia per a sortir a córrer. Hi ets tu i la teva motivació, i apar-ques els problemes. Després, tornes a la vida real.

—Quan i on sols entrenar-te?Depèn del torn que tingui a la feina. A la nit no surto fins que ma filla s’adorm, i si he de córrer a les cinc del matí, per des-prés ajudar-la a preparar-se per anar al col·legi, ho faig. No em preocupa aquest sacrifici perquè m’omple. M’agrada en-trenar-me al Parc de Les Planes, al de Can Buxeres i a Gran Via Sud. Visc i vaig al gimnàs a Plaça Europa, i treballo de

formador a l’Ikea. L’Hospitalet és una de les millors ciutats per a córrer.

—El Rafa Pérez de 2011 no té res a veu-re amb el de 2016... Al principi feia musculació, però la vaig deixar, i vaig engreixar-me molt. Un dia vaig sortir a córrer amb un familiar i, os-tres, l’experiència em va encantar. Vaig conèixer un món impressionant i em va començar la febre de la tiempitis. Els quilòmetres t’ensenyen que córrer no només és fer un bon temps. Córrer és, sobretot, passar-ho bé amb un mateix.

—La teva parella corre? Sí. He engrescat companys del gimnàs i de la feina, lectors d’Historias de un runner o seguidors a les xarxes socials. Molts cops escric allò que pensen. Un dels grans al·licients d’aquest esport és que en una cursa popular pots coincidir amb el millor corredor del món.

—Transmets la teva passió a altres que l’acabaran transmetent també. És una cadena. Ja has vist la foto de com estava jo l’any 2011. Només cal

Rafa Pérez: “Els quilòmetres t’ensenyen que córrer no només és fer un bon temps”

esports

Rafa Pérez.

(passa a la pàgina 18)

Page 18: Viu L'Hospitalet - maig 2016
Page 19: Viu L'Hospitalet - maig 2016

força de voluntat o, moltes vegades, que algú t’animi. Un dia trigaràs menys i un altre, més. Sobretot mira de no deixar-ho i ser constant. Si no has corregut mai, no pots pensar en una marató.

—Una miqueta més, una miqueta més. T’has de plantejar petits reptes que et costin, però que puguis assolir. Si només ens centrem en les marques, ens frustrarem. Que plou? Si només és aigua! Es corre molt bé plovent. Abans de venir he estat pel castell de Montjuïc. Ho hauria d’haver fet després dels més de 30 quilòmetres del cap de setmana, en-tre la Cursa Nocturna de dissabte i la mitja marató de Calella de diumenge? Doncs he passat una estona maquíssima, entre la natura i la musiqueta.

—Has millorat el teu registre a la Cursa Nocturna Ciutat de l’Hospitalet? Quines eren les teves expectatives?No l’he millorat. El nou circuit és molt millor [amb la inclusió dels barris del Centre i Santa Eulàlia] i deixem tot el que era el polígon, que era una part molt avorrida i solitària. Hi va haver un punt en què els corredors de la prova dels 10 km que ana-ven més o menys ràpids coincidien amb els més lents de la dels 5 km. Era impossible córrer. Amb una petita variació del recorregut, això no tornaria a passar.

—O sigui, als participants de 10 km els va ser gairebé impos-sible fer marca. Era bastant complicat. A més, també va fer molt de vent. D’ai-xò els organitzadors no en tenen la culpa! [Riem]. Va ser un

quilòmetre i mig bastant dificultós. A mi em va frenar. Ara veig les coses d’una altra manera: no passa res si vaig perdre un minut. Ja tinc una altra motivació per a l’edició següent: tornar a fer la marca de fa dos anys.

—Ets un corredor solidari. Recaptar diners és molt difícil. Estic inscrit a l’aplicació iWOPI, que et permet donar els quilòmetres per a convertir-los en do-nacions solidàries. Últimament estic col·laborant en la de #Sal-vandoVidas, que ajuda els socorristes perquè puguin seguir salvant vides de refugiats a Lesbos. Òscar Camps, el precursor d’aquesta acció, ha estat nomenat Català de l’Any [de 2015]. Hi ha moltes coses que podem fer, com portar aliments a les curses; moltes en destinen una part que, de la recaptació; i d’altres, la recaptació un cop cobertes les despeses d’organit-zació. No costa res ajudar els altres.

—Córrer t’ha ajudat a ser més tolerant i millor pare?Home, no sé si influeix a ser millor pare o no. Sí que és cert que, si t’involucres més en un esport, la teva vida és molt més ordenada. És un gran suport que la teva parella sigui corredora també. La meva, la Yolanda, també ho és. —Has creat una gran comunitat al teu blog, Historias de un runner. Més enllà de publicar les teves cròniques, fotos o el quadre d’entrenament, al menú hi ha els webs d’altres corredors. El bonic d’aquest esport és que no tens rival. No competeixes contra un company o amic. Ho fas con-

culturaesports 1

8

VIU

L'HOS

PITA

LET

L'entrevistat, durant un entrenament.

(passa a la pàgina 20)

(ve de la pàgina 16)

Page 20: Viu L'Hospitalet - maig 2016
Page 21: Viu L'Hospitalet - maig 2016

tra tu mateix. Jo vaig a moltes curses només per la xerrada d’abans i de després, i comentar com ha anat la setmana. Ostres, ens consi-derem professionals i no ho som. Podem arribar a queixar-nos del fet que a la pro-va li falten 20 metres o li sobren 30. És impossible quadrar la distància exacta en una cursa urbana!

—Has llegit Mai és tard per córrer, de Miquel Pucurull?Sí. Molts hem començat a córrer molt tard. Com diu en Pucurull, sent una tor-tugueta es poden fer les coses. És un gran exemple. Corre la Marató de Barce-lona per a recaptar fons per a la investi-gació de la diabetis infantil. —Malgrat que sembli una cosa solità-ria, córrer t’ajuda a saber compartir més?Comences sent una mica egoista i, amb el temps, vas veient que es pot i s’ha de compaginar amb el teu entorn. M’agra-da molt animar a qui em trobo corrent pel carrer. —Vas córrer amb la teva filla els últims 300 metres i escaig de la Marató de Barcelona d’aquest any. Sí, amb l’Elsa, i la vaig començar amb el pare, que també es diu Rafa. Molta gent em va escriure dient tant de bo l’hagués pogut fer jo amb el meu pare i no ho vaig fer, i ja no està aquí. Es-taven penedits d’haver pensat només en ells.

—La fideuada de la Cursa Nocturna es-tava bona?Boníssima! Home, gairebé 5.000 per-sones no es poden equivocar... La gent repetia. Venia molt de gust després de l’esforç.

—Quina dieta segueixes tu i quina li recomanaries a algú que comenci a córrer? Prenc més proteïnes a la nit, sobretot abans d’anar a dormir, i algun batut. Al matí, si tinc entrenaments llargs, em carrego molt d’hidrats de carboni. Mai li diré a ningú què ha de menjar. No sóc dietista ni tampoc entrenador.

—Hi ha qui es compra les vambes pel color o el disseny, sense tenir en compte la seva petjada. És molt bo portar plantilles i sempre va bé que et facin una anàlisi de la petja-da. Una vegada a l’any t’has de revisar el cos i fer una prova d’esforç. Hi ha una gamma brutal de vambes, però no pots comprar-te-les perquè les té el company o el veí. Hi ha bons professionals que t’assessoraran.

—A la Cursa Nocturna t’agrada sortir a primera fila. Si ets la imatge d’una campanya solidà-ria, és la ubicació perfecta perquè tingui més ressò. A més, és la millor manera de no caure, perquè ens tornem tots bojos a la sortida. Per ara mai he caigut.

—[Arribem a Can Riera, l’Espai de Me-mòria de L’Hospitalet, i es prepara per a fer les fotos]. D’on ha sortit aquesta samarreta amb el logotip de L’H?Me la va regalar la Hasna Bahom, una de les millors atletes de l’Hospitalet i és del grup de corredors Trotaplanas. Amb ells s’entrenava quan va començar a córrer.

—La vam entrevistar fa gairebé tres anys al Viu. Quan puc, entreno amb ella, sobretot al Parc de Les Planes, però si es posa a córrer de veritat, m’és impossible seguir-la. La Hasna és una bona amiga. Malgrat ser una atleta que guanya curses, La Hasna corre pel seu barri i no necessita més. I si ella ho pot fer, per què no ho fem la resta? §

culturaesports 2

0

VIU

L'HOS

PITA

LET

(ve de la pàgina 18)

Rafa Pérez.

Page 22: Viu L'Hospitalet - maig 2016

21

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

Text IVAN PUIG

La Salamandra, un dels grans actius de la ciutat, celebra el 20 anys en plena forma i amb una pro-gramació especial. Hem parlat amb el seu director,

David Lafuente. Al Viu L’Hospitalet de juny hi tornarem per fer un ampli reportatge amb anècdotes i fotos històriques.

—És així com t'havies imaginat la Salamandra en un prin-cipi?I tant que no. Estem parlant de molt de temps i d’un projecte de risc. Quan vàrem obrir la Salamandra no ens imaginàvem ni que duraria tant de temps ni que creixeria d’aquesta mane-ra. En aquest món de les sales sempre depens dels factors interns i els externs. Dels interns som nosaltres els responsa-bles, però els externs moltes vegades no els pots controlar. Per això no teníem una previsió clara de la duració del projecte. Al principi només teníem clar que volíem fer una sala de concerts i un club diferent de la nostra ciutat perquè no n’hi havia cap, però érem molt inexperts en molts aspectes. Vàrem tenir la sort que, des del primer dia, el club va funcionar bé i això ens va permetre centrar-nos més en la música en viu per entendre i aprendre com funcionava aquest món. En poc temps vàrem veure les possibilitats reals de l’espai i les activitats que podí-em desenvolupar i llavors la programació va fer un salt quali-tatiu. A partir d’aquí i amb l'experiència que anàvem adquirint vàrem anar creixent en quantitat i qualitat.

—Quin és l’èxit de la longevitat? Crec que és un conjunt de molts aspectes i factors, però en destacaria, per sobre de tot, el gran equip de persones que hi ha treballat i treballen al projecte i el conjunt de persones que des de fora han cregut en nosaltres i, d’alguna manera, ens han ajudat o hem creat sinergies i complicitats. Penso que aquesta ha sigut la característica més important i de la que estem més orgullosos. Sempre hem sigut un equip molt apassionat pel que fa, creatiu, molt receptiu i amb una gran capacitat de lluita i de sacrifici, i això, sumat a l’experiència i professionalitat que hem adquirit, ha sigut clau per arribar fins aquí.

—Quin paper han suposat les sinergies que heu teixit amb altres projectes culturals?Fonamentals. De la bona relació amb altres sales de concerts es van crear l’Asacc (Associació de Sales de Concerts de Cata-lunya) per defensar els interessos de les sales, crear circuits i compartir experiències. D’una relació més estreta encara amb algunes d’aquestes sales es va crear el projecte de la Casa

de la Música, la Xarxa de Cases de la Música de Catalunya, la central de compres Acords o el sistema de venda d’entrades Codetickets, entre altres projectes. En l’àmbit local, sempre hem estat sensibles a col·laborar, donar suport o participar amb altres projectes culturals, sobretot a partir de la creació de la Casa de la Música de L’Hospitalet que té com un dels seus eixos principals ajudar a les iniciatives ciutadanes o col-lectives, com poden ser: el Festival Per Amor a l’Hart, la Festa de la Diversitat, les Festes de Primavera, festes de barris, així com: activitats d’entitats, associacions, escoles, instituts, es-coles de música, bucs d’assaig, l’Escola de Música i Centre de les Arts, entre altres.

—Com veus el futur de la Sala Salamandra?És difícil saber com serà. Ens agradaria ampliar el projecte de la Casa de la Música en activitats i espais. Estem convençuts que amb una mica de voluntat podríem tenir un dels projectes sociomusicals més importants que hi ha. La sala vella segueix afectada per un projecte urbanístic que amb la crisi es va atu-rar i sembla que en no gaire temps es posarà en marxa i la ti-raran a terra per fer pisos. Això suposaria perdre pràcticament la meitat de la programació de concerts i activitats que fem, així com una reducció molt important del nostre equip. Estem treballant per aconseguir que tot aquest actiu que hem acon-seguit amb tant d’esforç no es perdi i trobar una sortida bé ampliant l’espai que tenim o bé traslladant l’equipament a un altre lloc, però com deia abans, desgraciadament, això no de-pèn només de nosaltres. Seguirem lluitant amb optimisme. §

Una breu retrospectiva dels 20 anys de la Salamandra de la mà del seu director

cultura

David Lafuente.

Page 23: Viu L'Hospitalet - maig 2016

22

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

sabies que...

Origen, l’estrena a la Nit dels Museus

museu agbar

Text TONI DELGADO

“Per a nosaltres, la Nit dels Museus [el 21 de maig] és la nostra festa i la compartim amb molts visitants. Marca un abans i un després en el transcurs de

l’any”, enceta Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveni-ments del Museu Agbar de les Aigües.

Durant la Nit dels Museus es farà el llançament d’Origen, l’aplicació que ens permetrà visitar el Museu Agbar d’una ma-nera diferent. El projecte que han treballat conjuntament amb Cubus Games, l’equip guanyador de la HackatH2On organitza-da amb el Dia Mundial de l’Aigua de l’any passat.

PISTES I ENIGMESUn cop descarregada l’aplicació, un còmic “t’introdueix dins

d’una història i perquè pugui desenvolupar-se, t’has de trobar en el Museu”. A través de pistes de diferents jocs, els jugadors descobriran els enigmes de l’aigua i els secrets del Museu.

Origen incentiva els visitants a fixar-se en tots els detalls del Museu i assolir els reptes proposats. Els convida a fer una visita més intensa i diferent. Gairebé màgica, si es fa en una jornada tan especial com la Nit dels Museus, que aquest cop comptarà amb tres concerts a l’exterior del grup The Sicks Boys, del projecte Cabal musical, del Taller de Músics. És una

banda de rock’n’roll, rockabilly i new swing amb ritmes balla-bles i una impagable secció de vents.

PISTES I ENIGMESAl llarg de la nit, i de manera excepcional, es posarà en mar-

xa tres cops la màquina de vapor. A més, serà la tercera vega-da que s’obri al públic el refugi antiaeri, construït per a protegir treballadors i els seus familiars en cas de bombardejos. “És molt impactant, xulo i especial. Té tres cavitats allargades i comunicades tant pel final com pel principi. Transmet la idea de l’empresa de mantenir el subministrament d’aigua malgrat que la ciutat estigués sent atacada”, continua Ag-nès Fort: “ha estat un èxit rotund i molta gent s’ha quedat sense veure’l. Això sí, per a nosaltres és molt més important la qualitat de les visites que el nombre”.

L’OU COM BALLADel 26 de maig al 5 de juny, al jardí del Museu Agbar, i per

tercer any consecutiu, es podrà gaudir de l’ou com balla al jardí del Museu. Mantindrà la mateixa estructura, “però s’aproparà molt més a l’original, més barroc i colorit”. Un detall més que una activitat, que començarà els dies del Corpus de Cornellà. Del 18 de maig al 5 de juny hi haurà jornada de portes obertes per poder visitar l’exposició permanent del Museu. §

Page 24: Viu L'Hospitalet - maig 2016

23

VIU

L'HO

SPITA

LET

Page 25: Viu L'Hospitalet - maig 2016

24

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

TEXT: VERN BUENO / AMICFOTOS: GENÍS SERRA / AMIC

Irredempt. Territori subjecte a una dominació estran-gera de la qual hom espera alliberar-lo, segons la de-finició del diccionari. Aquest és el títol del nou disc

de Roger Mas (Solsona, 1975), nom cabdal de la música catalana dels darrers 15 anys. Mas, però, sembla força alli-berat en aquest àlbum, ja que s’atreveix a presentar-se en solitari, tant sols acompanyat per la seva guitarra. Amb ella i la seva veu construeix una dotzena de cançons delicades i alhora plenes de força, amb una lírica molt poètica que s’embranca en llegendes, reflexions místiques i històries misterioses, amb referents com Goethe (El Rei dels Verns) o Verdaguer (Comte Arnau). Però si bé el disc es mou en mons onírics i allunyats de la realitat quotidiana, el cantau-tor solsonenc toca molt de peus a terra i no té cap proble-ma en analitzar qüestions com l’estat actual de la música en català, la idiosincràsia del país i el seu procés cap a la independència. —Després de fer un disc amb tota una cobla, a Irredempt es presenta ben nu.Em considero un cantautor, però després de vuit discos no en tenia cap que fos tant sols veu i guitarra. Hi ha molts discos d’aquesta mena, normalment antics, que m’encanten. El Lie-besleid de Toti Soler, o darrerament Darmodej, del txec Jaromír Nohavica, amb qui hi vaig col·laborar i que em va fer perdre la por de llançar-me a fer un àlbum com aquest. Després de tre-ballar amb quinze músics de la cobla durant mesos, que va ser divertidíssim i fantàstic, i d’oferir tants timbres i colors, em ve-nia de gust anar a l’altra punta, treballar en solitud i buscar la cruesa de la interpretació individual. Quan ets només tu amb el teu instrument la teva veu transmet molts més matisos. —Aquesta mena d’àlbums tan essencials són avui ben poc comuns. Creu que l’oient també n’ha perdut el costum i que se li pot fer estrany?És possible, sobretot perquè la manera com escoltàvem mú-

sica abans era molt diferent que la d’ara. En la música popu-lar d’avui dia la dinàmica s’ha perdut totalment, els discos s’editen molt més comprimits, la diferència quan la cançó sona fluixa o forta és molt reduïda. Això fa que aquesta mú-sica sigui molt més còmode per escoltar de fons, ja que es manté sempre en un rang concret i no crida l’atenció. La can-çó que jo faig, però, es basa en comunicar emocions i senti-ments, i si li traiem la dinàmica ho perdem. —Per tant és un disc que exigeix l’oient una atenció total, seure i escoltar-lo sense fer res més, com s’escoltava la música abans.És un disc que et demana l’atenció, i que et molesta si el tens posat sense voler prestar-n’hi massa, perquè desapareix, tor-na, canvia... És un disc de sofà, de nit i amb llum tènue, per

Roger Mas: “Als catalans no ens agrada que ningú ni res ens faci ombra”

cultura

Roger Mas.

Page 26: Viu L'Hospitalet - maig 2016

escoltar-lo de cap a cap. O la meitat, o quatre cançons, el que vulguis. Però escoltar-les. —Va dir a una entrevista a Critic.cat que a la sisena cançó del disc s’adormia!Sí! (riu). Però amb un disc que no em faci el pes no em puc adormir de cap de les maneres. Les coses que m’agraden no són només les que m’entusiasmen, sinó les que em fan sen-tir bé, les que em donen sensació d’harmonia, de quietud. —Irredempt et transporta a móns onírics amb les seves lle-tres místiques i poètiques. Això sempre ha estat cabdal en la meva música. És la manera de representar com em sento sempre, a cavall de la realitat i del món heretat de la infantesa. Allò que abans en dèiem “la

vida interior”, un món privat on no hi entra ningú, encara que tu el vulguis compartir no pots fer-ho. —Creu que la seva música és en essència evasiva?Mai m’ho han preguntat i em sembla molt pertinent, per-què ara que hi penso, en tots els meus discos sempre hi ha aquesta necessitat de fugir, de buscar un lloc on les coses tinguin sentit i siguin més controlables, i on tu mateix hi tin-guis més importància. En el món on vivim som granets de sorra, la nostra importància com a individus és molt poca i la nostra capacitat d’incidència, mínima. Com a animals so-cials, només si ens ajuntem amb els altres aconseguim que els nostres interessos es vegin reflectits. La voluntat evasiva i onírica de les meves cançons té a veure amb imaginar un lloc on tu pots actuar més com un dictador, com una casa pròpia on ho decideixes tot i on et sents més a gust. —Concep l’artista com algú que reivindica la individualitat?Sí, n’estic molt convençut d’això. Manuel Vázquez Montalbán analitzava els artistes de la Nova Cançó segons la diferèn-cia entre el “nosaltres” i el “jo”. Les cançons de Raimon i de Lluís Llach eren aquest “nosaltres” que interpel·laven a la societat, mentre que Pau Riba i Jaume Sisa eren el “jo” una mica despistat, que es pregunta qui som, això què és, què hi pinto aquí. Artísticament sempre m’ha interessat més la poètica del jo. —Les seves cançons fugen de l’esperit costumista de mol-tes de les bandes que triomfen avui en el panorama català.No crec que en fugi. Penso que m’agradaria fer moltes co-ses que no sé fer, potser m’encantaria signar una bona can-çó costumista, o d’una bona cançó protesta que interpel·li el “nosaltres”, però és que no em surt. Estic d’acord que hi ha una generació de músics que està tirant més cap a un cert costumisme, però això no és bo ni dolent. Les millors cançons de Serrat són costumistes i són meravelloses. Potser la nova generació, a la qual no sé si hi pertanyo o no, té una existència una mica gris. L’última que va tenir una certa il·lusió va ser

Roger Mas: “Als catalans no ens agrada que ningú ni res ens faci ombra”

Roger Mas.

25

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

cultura

Page 27: Viu L'Hospitalet - maig 2016

la del 68, l’última en deixar-se enganyar pels ideals. Això tenia una part molt po-sitiva perquè la dotava d’un gran entu-siasme, li feia pensar que l’arcàdia no era gaire lluny. Ara veuen més clarament que estan atrapats. No som com els punks dels 70, que deien “no future”, que van patir la gran desil·lusió que va arribar després del gran entusiasme. Ara és més un desencant, no pas rabiós per haver perdut res, sinó d’haver nascut ja amb ell. Sóc una mica descregut, sí. —Si traslladem aquesta actitud a la música, entenem per què avui no abunden pas les cançons polítiques que interpel·lin al col·lectiu, ni tampoc hi ha gaires individualitats que se sur-tin de la norma. L’individualisme tampoc es porta gens, a tots els nivells. Avui veiem artistes in-ternacionals que venen un ego que no tenen, que el falsifiquen. Van de “stars” però si els anéssim a veure a casa seva ara mateix ens n’adonaríem que tot és teatre absolut. —El grup català Ix diu que aquí als ar-tistes no se’ls permet anar de divini-tats.Això és el pitjor; no pas que els artistes perdin l’ego, sinó que el públic condem-ni aquesta individualitat. Però clar, és un públic català; Unamuno ja deia que un tret comú a tota la Península Ibèrica és l’enveja. I més a Catalunya, on mi-llor que no se t’acudeixi destacar per sobre de l’altre. Som un país totèmic: alcem a l’estrellat dos de cada ram i la resta, ben quietets. Que no se’t acudei-xi anar de bon entrenador que ja tenim en Guardiola. —Som envejosos?Catalunya és un país que poda els arbres perquè no creixin, es facin massa grans i acabin sent un bosc descontrolat. Vas a Anglaterra, Alemanya, Itàlia, i els arbres als parcs i als carrers són enormes. Aquí els deixem ben baixets, que s’hi pugui arribar fàcilment. No ens agrada que ningú ni res ens faci ombra. Si erets el meu company de pupitre, per què has d’arribar a destacar en quelcom, com si et creguessis millor que els altres? Ara,

als pocs tòtems a qui sí hem entronitzat els deixem que fotin les bajanades més grosses. Estem molt mancats de criteri i de sentit crític. —Som un país ben particular.En Perejaume feia un símil molt bo dient que Catalunya és un país de valls, valle-tes i turons, un conjunt de petits països on ens pensem que aquesta ermita és el Sagrat Cor de Montmartre, i aquell pujolet és l’Himàlaia. Això té una part positiva: som un dels països amb més creativitat per metre quadrat. El dolent és que sovint no entenem que més enllà de la nostra vall hi ha altres coses. Està bé valorar el que tenim a casa però hem d’entendre que la nostra muntanyeta potser no és l’Everest. —Abans parlava de tòtems. Què li sem-bla això de tenir en Lluís Llach com a diputat?Crec que és quelcom sa que puguem

veure al Parlament diputats que no són polítics d’ofici. Tot i que l’ofici de polític no em sembla pas malament, està molt menystingut però és molt difícil, sotmès a moltes pressions. Allà enmig, entre el po-der del poble, la democràcia i el capital. —Com a independentista declarat que és, creu que hi ha futur per al procés?Si fos per nosaltres no ens en sortirí-em pas! (riu), però les coses van inde-fectiblement cap a aquesta situació. Les persones som irrellevants quan la corrent va en aquesta direcció. És com-prensible que ens posem nerviosos per-què després de tant de temps sent una minoria de cop i volta tenir-ho tot tant a tocar és una conjunció astral que difícil-ment es tornarà a repetir. Però també cal una mica de perspectiva i calma. Si necessitem una dècada més, doncs serà una dècada. Paciència, bon ànim, bon humor, construir i sumar de totes les maneres possibles. §

culturacultura 2

6

VIU

L'HOS

PITA

LET

L'entrevistat.

Page 28: Viu L'Hospitalet - maig 2016
Page 29: Viu L'Hospitalet - maig 2016

28

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

sabies que...

El fantàstic humor de Pere Calders

sabies que...

Text TONI DELGADOIl·lustració ELIBET ROVIRA—Per què vàreu començar a escriure? —pregunta Lluís Bus-quets, periodista d’El Correo Catalán. —Perquè tenia el cap ple d’històries —respon Pere Calders (Barcelona, 1912-1994). En principi, les escrivia per explicar-me-les a mi mateix, tot posant-les en net. [...] Mentiria si no confessés que quan algú, un amic, em va dir que de tant en tant l’encertava, em vaig sentir molt afalagat. [...] Envejo els escriptors per als quals, segons afirmen ells, el fet d’escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendèn-cia del seu treball. M’avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo quan no puc escriure.

Pere Calders era un narrador d’històries, obsessionat amb interessar, fer gaudir i sorprendre el lector amb les seves ocur-rències. Amb històries, sovint, protagonitzades per ell. “Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil”, escriu al conte Tot esperit. Escenes surrealistes, com aquesta a L’ex-prés: “ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació”.

La mare el va ensenyar a aprendre a llegir i el pare, a enamo-rar-se de la literatura. El professor Josep Peronella, de l’escola catalana Mossèn Cinto, va ser qui el va motivar a escriure. Si les seves històries són tan audiovisuals, en part, és perquè també va conrear la seva altra passió, el dibuix. Va ser ajudant del dibuixant txec Karel Cerny i va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts.

Josep Janés, director del Diari Mercantil, un dels mitjans en què va col·laborar (també ho va fer a La Rambla o a Diari de Barcelona), li va publicar, a l’Avui, el primer conte, Història de fantasmes o el capil·lar ‘Estrella’ (1933) i el va ajudar a que li publiquessin el recull de relats El primer arlequí (1936). El 1937 es va incorporar a l’exèrcit republicà com a tècnic cartò-graf i publicà la novel·la La Glòria del doctor Larén. Narrarà les seves vivències en el front a Unitats de xoc (1938).

Un cop finalitzada la guerra civil, Pere Calders es veurà obli-gat a emigrar. Després de passar pel camp de concentració de Prats de Motlló i pel castell de Roissy-en-Brie, s’intal·larà a Mèxic 23 anys. Josep Carner, sobre qui després escriurà una biografia anys més tard, serà qui l’introdueixi en el cercle d’intel·lectuals mexicans i catalans. Allà va escriure Cròniques de la veritat oculta (1955), amb més dosis d’humor i fantasia, i amb atmosferes que recorden Franz Kafka o Edgar Allan

Poe. El principi de la saviesa és un dels contes d’aquesta obra: “benvolguts criats, el trastorn ha trucat avui a les portes de casa nostra. Ens trobem amb una mà que no pertany a ningú de nosaltres i que no sabem d’on ve. Si haguéssim descobert un cos sencer, fent el que es fa en aquests casos, hauríem quedat com uns homes; però, d’això d’ara, no en coneixem precedents, i el de dalt ha anat a baix. El fet de tractar-se d’una mà sola, sense cap indici que ens permeti de suposar que algú ha perdut, a més de la mà, la vida, vol dir versemblantment que algú ha perdut la mà i no res més que la mà”.

El 10 de desembre de 1962 va tornar a Catalunya. Mesos després, va guanyar el premi Sant Jordi amb L’ombra de l’atza-vara, una novel·la psicològica, protagonitzada per Joan Deltell, un idealista somiador: “crear-se una illa a l’exili i refer la vida a base de records”. A Ronda naval sota la boira (1966) torna a l’estil dels contes; a Aquí descansa Nevares, una novel·la curta d’ambientació mexicana. A Tots els contes (1968) inclourà la seva producció d’aquest gènere literari fins al 1967. Al setem-bre de 1978 s’estrenarà al teatre Antaviana, fruit del treball conjunt entre Pere Calders i la companyia Dagoll Dagom, que incloïa contes com El principi de la saviesa, La finestra o Els nens voladors. §

Page 30: Viu L'Hospitalet - maig 2016

sabies que ...?entreteniments

Peu AMIC

Amb: Oriol Junqueras

sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Esmorzar pa-trocinat per Tiffany’s. Sí, vull entrar a Occident / 2. Una manera molt urbana de dir ‘rústic pagerol’. Si la presentessin àrida no estaria tan emprenyada / 3. Nou buida. Donar la capacitat de perorar a la univer-sitat. Muda rèptil / 4. Motxilla que es posa per l’esquena i que no hi ha manera de treure’s. Parentes mor-tals de la murtra / 5. No la burxis quan prepara formatge, que té mala jeia. Remenat de col / 6. A l’ànima de tots. Passa per ser un objectiu femení, però tots els ionquis l’apre-cien molt / 7. Preparat per posar-se el pijama i anar a fer nones. Bastons molt usats pels sirgadors d’Alins / 8. Uns hi veuen material i altres sexe gramatical. Desencade-na l’acció del creador / 9. Un de la Cerdanya a Algèria. Dóna la mesu-ra exacta de la quantitat de fusta. Ruc escuat / 10. Matina de tal ma-nera que se’l veu molt engrescat. A qui no en té ja l’hi val, per abusa-nanos / 11. Per tot l’escaire. A l’ho-ra de donar a llum és ben igualitari. Per tot el canut / 12. Tumor de la tiroide que afecta els degollats. No, ancians no, si són debutants! / 13. La caguen els tions tarragonins. Extremitat tocable.

VERTICALS: 1. Generadors elèc-trics a cop de pedal. Planxa d’acer que alguns bàrbars voldrien fer córrer pel canòdrom / 2. Encenen encens. No és un agent de l’ordre ans més aviat del desordre orgà-nic. Dins de la cova / 3. Magistrat fenici tot just aprovadet. Trajecte tan llarg i incòmode que resulta força peripatètic / 4. Sembla el su-perheroi Paf, però en realitat és un intèrpret amb els pobles del Prò-xim Orient. Un martell dins d’un plomall / 5. Enemics del Bon Cas-tor. Anihilar virus i bactèries del wàter. La més flamenca / 6. El cul se li mou més que a una cubana en salsa. Ha sortit igual que ahir i que sortirà demà / 7. Accés a la uni-versitat. De les fulles musicalment perfilades. El teu pare, i si es deia Antònio encara més / 8. És qües-tió de nitrogen. Dificultat per al moviment natural de la porta / 9. Empipat perquè no ha sabut sortir d’Irati. És a l’oli com a en Barril el barrilaire / 10. Parent de l’Spider-man. Al Penedès sincera, al Tarra-gonès eixuta i al Garraf de trinca / 11. Introducció a l’odontologia. Te la imagines, solitària, esquilant el ramat… A l’agulla i al paller / 12. El cowboy s’hi escalfa la llet. Tot i ser arenosa no val com a platja.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

Page 31: Viu L'Hospitalet - maig 2016

CNL de l’HospitaletMare de Déu de la Mercè, 20, 3r08901 L’Hospitalet de Llobregat

Tel. 93 440 65 70Fax 93 440 48 69

http://www.cpnl.cat/lh

cnl

Anem per feina

En aquest article volem presentar-vos algunes con-fusions lèxiques habituals, ben fàcils de resoldre. Som-hi!

Sou a la perruqueria, gairebé a punt per marxar, com en dieu de l’aparell amb què us treuen la humitat dels cabells? Deixar que alguna cosa perdi la humitat és deixar que s’as-sequi, com ara la roba estesa o els cabells amb l’aire calent; així, de l’electrodomèstic d’aire calent en diem assecador, i del de la roba (més gran) assecadora, perquè el sufix –a, a banda d’indicar femení, és un augmentatiu (gerro/gerra; cis-tell/cistella). Si la feina la fem nosaltres, parlem d’eixugar els cabells. Així, del drap per fregar-nos les mans i treure’ns l’aigua en diem eixugamans i, consegüentment, també hem creat les paraules eixugaparabrisa i eixugavidres (els famo-sos limpia!).

Per acabar, la forma verbal *secar és incorrecta, tot i que sí tenim l’adjectiu sec/seca (seca com un os), la locució en sec (sobtadament), el substantiu secallona o la botifarra amb seques!

On pengeu els anuncis? Segurament que al tauler d’anun-cis de la feina, tot i que si en voleu fer difusió al carrer podem recórrer als plafons. Els taulells són els posts de fusta de la botiga on s’atenen els clients (i d’aquí el saltataulells, que era l’aprenent). També anomenem així les barres dels bars o els fogons de les cuines (encimera). I altres taulers?, doncs els que ens serveixen per jugar a jocs de taula (del d’escacs també en diem escaquer). I què és un mostrador, doncs sim-plement una persona “que mostra” (l’adjectiu mostrador-a). Una mena d’exhibicionista, vaja!

Ja teniu prou feina? Dels deures o tasques per fer sem-pre n’hem dit feina (faena) i feinejar del tràfec que envolta fer-los (trastear); en castellà faenar només vol dir pescar! En l’àmbit de les relacions laborals, feina és tant el lloc en què s'exerceix regularment una activitat per la qual es rep una retribució com el treball regular en què una persona esmer-ça el temps per guanyar-se la vida. Si mirem les pàgines de cerca de feina trobarem que les diferents denominacions s’alternen: entrevista de feina, roba de feina, segona feina, però pluriocupació, taxes d’ocupació i també borsa de feina al costat de borsa de treball; portal de feina versus portal de treball, o ofertes de feina al costat d’ofertes de treball. Per acabar, una sanció que no us desitgem: suspensió de sou i feina (de empleo y sueldo). I lligat al verb castellà emplear, hem de dir donar feina o contractar, tot i que ens referim a empleats i empleades, i de l’oficina de empleo n’hem de dir d’ocupació o col·locació.

Per acabar, us recordem que el CNL ofereix a les empreses gratuïtament el butlletí electrònic Llengua i empresa, que difon recursos per adequar les comunicacions i augmentar el coneixement de català al món empresarial (http://www.cpnl.cat/public/butlletins/butlleti497.html). Si el voleu re-bre, feu-nos-ho saber! §

30

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Page 32: Viu L'Hospitalet - maig 2016

Com us hem promès en aquest número, a l’edició de juny hi trobareu un ampli reportatge sobre el 20è aniversari de la Sala Salamandra. Un text ple d’anècdotes i fotos històriques. A més, us parlarem d’algunes de les activitats

de l’Estiu Jove, farem la visita anual al TPK Art i Pensament Contemporani amb l’excusa d’una nova edició del Solstici. També cedirem un espai als partits polítics amb motiu de les eleccions generals.

Page 33: Viu L'Hospitalet - maig 2016

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn Metro L9_Cèntric (200 mts)

onanuit.com