32
NÚM. 109 · març ‘15 [email protected] www.elginjoledicions.com Una tarda amb... Pedro Casablanc, que aterra al Teatre Joventut amb Ruz-Bárcenas L'ACCIÓ SOCIAL D'AMB' - FIRA TAPA TAPES DEL MÓN - ENTREVISTES A ALBARO ARIZALETA, LÍDER D'EL COLUMPIO ASESINO (LET'S FESTIVAL), I VIRGINIA MONTAÑÉS (SPANNABIS 2015) Vine al Festival Tapes del Món

Viul L'Hospitalet - edició març 2015

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial “L’oportunitat”. Entrevista a Pedro Casablanc: “Cal promoure una cultura i un amor cap al teatre” (sobre l’obra ‘Ruz-Bárcenas’, al Teatre Joventut el 18 d’abril). “El model de granja de Jaume Casanovas Parellada” al Sabies que… “El Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals ha generat 3.706 llocs de treball”. “El festival Tapes del Món, el gust per compartir”. “Espatlla dolorosa” (article Ignasi Rodríguez, de Clínica FIO2). Entrevista a Albaro Arizaleta: “No ens hem trobat mai massa còmodes en la zona de confort” (el grup El Columpio Asesino actuarà el 20 de març a la Sala Salamandra 1, en el marc del Let’s Festival). “Una marató de creativitat al Museu Agbar”. Entrevista a Virginia Montañés: “El canvi en la legislació del cànnabis és ineludible” (sobre Spannabis 2015). “Català o col·loquial (article de col•laboració mensual del CNL de L’Hospitalet).

Citation preview

NÚM. 109 · març ‘15 [email protected]

www.elginjoledicions.com

Una tarda amb... Pedro Casablanc, que aterra al Teatre Joventut amb Ruz-Bárcenas

L'ACCIÓ SOCIAL D'AMB' - FIRA TAPA TAPES DEL MÓN - ENTREVISTES A ALBARO ARIZALETA, LÍDER D'EL COLUMPIO ASESINO (LET'S FESTIVAL), I VIRGINIA MONTAÑÉS (SPANNABIS 2015)

Vine al Festival Tapes del Món

VIU L'HOSPITALET

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 109, MARÇ DE 2015

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: TEATRO DEL BARRIO

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-55194-2006

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu Cornellà no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

L’OPORTUNITAT

“De gran vull ser com el tiet Carlos. Vull ser ric”, deia, sempre amb el seu punt de picardia i els ulls ben oberts, el meu cosí Pablo. El ric, però, havia emigrat a Suïssa amb

la seva dona. Els dos treballaven les hores que fessin falta i en diferents feines. Havien après francès i alemany per tenir més oportunitats laborals i estar més integrats.

Uns quants anys després, l’altre dia al metro, un nano també insistia que volia ser ric “i per això vull ser polític. Perquè fan aeroports sense avions, prometen molt i no concreten gaire... I què me’n dius de la corrupció? O això és el que em diu l’oncle”.

És un retrat parcial d’una classe política allunyada dels ciu-tadans. A vegades sembla que uns i altres no parlin el mateix idioma ni visquin en el mateix planeta.

Les eleccions municipals del proper 24 de maig han de ser un ����� ����� � ������� ���� �������� ������ ����������� ���� ����-dans. Perquè els ofereixin uns programes sincers i viables que recullin les necessitats reals de la gran majoria de la població.

És una ocasió perquè els ciutadans sentin que, amb el seu vot, �������������������������������������������������������������-senta de debò. Es tracta de trencar els mites que envolten la classe política amb fets i menys paraules.

Les eleccions són una oportunitat per convèncer els ciutadans desencantats que fa temps que no van a votar perquè es mobilit-zin. Perquè aquells que pensen no fer-ho aquest cop s’ho rumiïn una mica més...

En les edicions d’abril i de maig de les revistes d’El Gínjol Edi-cions (Viu L’Hospitalet, Viu Cornellà i Viu El Prat) hi trobareu un ampli tractament de les eleccions municipals i podreu conèixer millor els candidats dels partits polítics amb representació als respectius Ajuntaments. És el nostre deure com a mitjans de proximitat i no ens val l’excusa que les nostres publicacions no tinguin un caire polític.

Abans, però, gaudim dels ingredients del mes als Viu: un com-plet reportatge de l’Spannabis 2015, la curiosa història de Jaume Casanovas Parellada, les dues cares (social i gastronòmica) del Festival Tapes del Món...

Us recordem que podeu consultar les revistes al web www.elginjoledicions.com i podeu seguir-nos a les xarxes socials (Fa-cebook i Twitter).

ÍNDEX5.Una tarda amb...

No és potser el millor dia per atendre’ns, perquè tenia prevista la visita dels pintors a casa, però Pedro Casablanc és un home de paraula i atén Viu L’Hospitalet. L’excusa per parlar de teatre, cinema i televisió, de la seva trajectòria professional i ����� ���� �� ��� ��� ���� �� ��� ������ Ruz-Bárcenas, amb què aterra al Teatre Joventut el proper 18 d’abril.

PEDRO CASABLANC, QUE ATERRA AL TEATRE JOVENTUT AMB RUZ-BÁRCENAS

5

VIU

L'HO

SPITA

LET

Text TONI DELGADOFotos TEATRO DEL BARRIO

Pedro Casablanc (Casablan-ca, 1963) sol fer papers de dolent, sobretot a la televi-

sió i al cinema, amb “més estereotips i on es busca una fotogènia especial. Crec que tinc cara de dolent [riu; té una rialla de dolentot]”. Al teatre, re-ivindica, compta amb un recorregut de més de 50 obres, i molts tipus de personatges: “això sí, mai refuso fer de dolent, perquè és qui pot fer més coses”. El 18 d’abril actua al Teatre Joventut amb Ruz-Bárcenas interpre-tant Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, a qui, més que dolent, considera “llest”.

“No em queixaré ara”, però no el truquen tant com voldria del cinema, que valora menys la qualitat i la tra-jectòria dels actors: “molta gent pot actuar a la gran pantalla, només cal ser ben plantat”. El cinema documen-

tal “és ple de persones que no són actors, i la mula Francis també ha fet pel·lícules”.

“EN SOM ELS AMOS”Ser actor de teatre és una altra cosa.

Per ser-ho cal “una certa intel·ligència i

Pedro Casablanc: “Cal promoure una cultura i un amor cap al teatre”

Pedro Casablanc. Foto: TEATRO DEL BARRIO.

cultura” i sobreviure al directe sense ajuts extra: “a l’escenari �������������� ����������� ���������També els màxims responsables.

A Ruz-Bárcenas plantegen un xoc de caràcters, en format interrogatori, entre Pedro Casablanc [Bárcenas] i Manolo Solo, l’alter ego del Jutge Pablo Ruz: “hem aconseguit, i ho dic mo-destament, que el públic pensi que està a l’Audiència Naci-onal”.

CANVI D’ESTRATÈGIAÉs el 15 de juliol de 2013 i Bárcenas, tres setmanes des-

prés del seu ingrés al centre penitenciari de Soto del Real per ordre del Jutge Ruz, canvia la seva estratègia i el seu discurs a l’Audiència Nacional. Per primer cop admet que hi havia una comptabilitat B al Partit Popular, que és l’autor dels pa-pers...

Jordi Casanovas, l’autor del text, no ha canviat cap parau-la de la declaració, però sí que l’ha adaptat perquè duri una hora. És “teatre documental” amb què s’explica una realitat molt propera des d’un altre punt de vista del dels mitjans de comunicació.

TEATRE “NECESSARI”Es tracta, segons Pedro Casablanc, de “crear un fet polític

que ens afecta en què es parla i/o es denuncia que unes � ���� ��������� ����� ����� ��� � ������� �����������de tots els espectadors que van a veure la funció”. De fer teatre “necessari”.

Ruz-Bárcenas és un projecte de Teatro El Barrio, cooperati-va “liderada” pel mateix director de l’obra, Alberto San Juan: ���� ��� ���� � � � ����� �� � � ����� ��� ���� � �!�� �-blea per canviar la societat que ens perjudica i ens fa mal. És activisme polític des de l’art”.

EMPATITZAREl públic, però, arriba a empatitzar amb el personatge de

Bárcenas que interpreta Pedro Casablanc: “és un poca vergo-nya? Segurament. Si va veure que els altres es comportaven de manera il·legal i no passava res, va acabar pensant que podia actuar igual. Probablement, és una víctima de la so-� �����������"�� ��� # ������� ��$��������%� �&� ���� �pagar i tornar tots els diners. Ell i tants altres”.

Donar vida a Bárcenas no és pura caracterització, sinó el resultat d’un llarg procés de captar els moviments i l’ànima d’un personatge que ha construït “molt segur de si mateix, amb molt protagonisme, molt do de gents, carismàtic, aven-turer...” El jutge Ruz, en canvi, “s’amaga més, és més dis-cret”.

ACTORS I DIRECTORSA Ruz-Bárcenas els dirigeix un altre actor, Alberto San Juan.

A Pedro Casablanc li encanta que sigui així. Defensa que els directors haurien de ser o haurien d’haver estat actors. L’en-trevistat s’ha dirigit a ell mateix: “coneixes més de què està fet l’actor i els seus mètodes. El respectes més”. Una sim-

��������������������������� ���������������� ��������������teatre: “d’aquests que cada cop n’hi ha més. No han patit què és estar en un escenari i tenen mancances”. Poden ser insegurs i quadriculats, i demanar coses que no saben expli- ����������������������� ���������������������������������!��"�������������� ��������#������"����������������� ���� �-dor: “ens ha donat molta llibertat, i l’actor la necessita per treballar bé”.

—I què necessita el teatre més enllà de baixar el 21% d’IVA? —Necessita que s’ensenyi a les escoles i el públic tingui una necessitat real d’anar a veure bon teatre; que sorgeixin inici-atives com les d’una sala alternativa madrilenya que ensenya teatre en vers a nens. Cal promoure una cultura i un amor cap al teatre. Més enllà de reivindicar que ens treguin el 21%, és necessària una partida pressupostària al ministeri de Cultura �������������"��$�������� &���������

CRÒNIQUESPedro Casablanc també reclama més interès per part dels

mitjans. Els proposa fer cròniques de 6

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

culturauna tarda amb...

(passa a la pàgina 8)

L’entrevistat, a l’obra. Foto: TEATRO DEL BARRIO.

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn93 478 50 12 | onanuit.com

marcgastronomic.com

VI JORNADESGASTRONÒMIQUES

POTA BLAVA I CARXOFA PRAT

del 5 de marzo al 12 de abril

30€

Trifásico de Pota blava

Quiche de Calçots del Parc Agrari y boletus

Paté de Carxofa Prat, dados de tocino eco y grisines de manchego

Pechuga de Pollo Pota blava Deshuesada, rellena de

butifarra ecológica y orejones con crema suave de ajos tiernos y jugo de rustido

o

El Muslo Confitado Nuestro Confit de Pota blava, a baja temperatura, con rosti

de patata y Carxofa Prat

Panacotta de café del Prat (comercio justo) con crumble

de chocolate

Maridado con Estrella Damm Inedit

les obres entrant als camerinos dels ac-tors i veient com es vesteixen abans de la funció i es dutxen després. “O com estic de content abans de començar. O les discussions que tenim els actors: aquesta frase no era així, posa’t una mica més enrere, ves per la banda esquer-ra...”

Perquè els actors, en general, també diuen “les tonteries que escolto en els noticiaris esportius. A mi què m’importa que tal i tal altre no pugui jugar perquè té grip o una lesió. Els bars estan plens de converses en què la gent pateix pels #�������� ��������#������ ���� �������������� ��no podrem ju-gar en comptes de no podrà jugar”.

LA FUNCIÓTambé, insisteix, podrien fer cròniques teatrals valorant si

els intèrprets han estat bé o no a la funció: “seria un món ide-al i utòpic”. En el real hi ha molta gent que “necessita veure un programa escombraria cada dia”.

�����������������"����'"����������& ����������������������sensats de la televisió, un mitjà cada cop amb “més recursos i més criteri” a l’hora de fer sèries. Policías va ser la primera amb què va disposar d’un personatge continu. Se sent afortu-nat d’haver après tant al costat de Josep Maria Pou, i també d’haver interpretat Alfonso Carrillo de Acuña a Isabel, un pro-jecte “amb un nivell impressionant pel que fa a la qualitat de guions i a la interpretació i improvisació dels actors. Es treballava molt a gust, i de Diagonal TV només tinc paraules d’agraïment”.

MÉS CÒMODEPer a la mateixa productora va fer Amar es para siempre,

una sèrie diària: “se li agafa el truc d’estudiar molt i apren-dre’t’ seqüències. És més fàcil del que pot semblar al prin-cipi. Fins i tot et diria que és més còmode que fer teatre, perquè es repeteixen molt les trames. I, sens dubte, la re-percussió és molt més gran”.

—Amar es para siempre va ser la primera telesèrie en què par-ticipaves. Fins ara no t’havien ofert mai aquest format? —Sí, però no l’havia acceptat per peresa i perquè tenia altres compromisos. No volia estudiar tant ni implicar-me en una cosa tan exigent. En aquest cas, em van dir que era per a qua-tre mesos, ja que el meu personatge desapareixia de la trama. �����"���������������� ����������������� �����*�����+����-nal TV.

EN UN CALAIXHi ha, però, treballs més anònims i menys valorats com

les TV movies i els curtmetratges. Projectes plens de talent ����/��*���������� ����� ���� “guardats en un calaix o no tenen repercussió mediàtica”. És quan cita Charles Baude-laire: “no es poden llegir tots els llibres del món, però s’ha d’intentar”.

A casa conserva una còpia de Burbuja, el curt que va diri-gir el 2009 amb el seu amic Gabriel Olivares: “probablement

està penjat en alguna pàgina [és així, tant al web de RTVE i a Youtube com a diferents blogs], però no ho tinc controlat”. Ho valora com una experiència “molt positiva”: el projecte va fer el seu recorregut per festivals i “gairebé” van recuperar els diners invertits.

UN REFUGIMés que fugir dels actes socials d’actors, de presentacions

i sopars mediàtics que “et permeten mostrar-te al mercat”, Pedro Casablanc no hi assisteix, directament. Prefereix passar l’estona amb la família, i no hi ha res que el relaxi més que el seu hort de Catral (Alacant): “m’encanta gaudir de la natura i de les seves propietats”. 4������ ��� /���� ���� ��� ��/��*�� 6��té tarongers, llimoners, perers, pomers, albercoquers, faveres, carxoferes...

La distància (té unes quatre hores de viatge en cotxe) no li permet gaudir cada dia de l’hort. Un espai que el fa des-connectar de tot i l’ajuda a memoritzar els guions més ràpid: “sempre m’ha anat millor estudiar allà. Sóc de fer-ho dem-peus”. §

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda amb...

Manolo Solo [Jutge Pablo Ruiz]. Foto: TEATRO DEL BARRIO.

8

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

EspaiDisseny HUB BarcelonaPlaça de les Glòries Catalanes

29 gener – 25 abril 2015Entrada gratuïta

Exposició

MetròpolisBarcelona

Com era, com és, com seràLa gent i els barris, les viles i els pobles, les ciutats i Barcelona.

Els nous i els vells paisatges urbans, els que estan arribant i els que encara no hi són. Les noves formes de viure i conviure, amb la voluntat de ser, de saber i de saber fer.

La màquina metropolitana amb ànima mediterrània: el seny i la rauxa.

www.amb.cat/metropolisbarcelona

I tu, com te la imagines?

sabies que...

El model de granja de Jaume Casanovas Parellada

sabies que...

Text TONI DELGADO—M’han dit que ja no tornaràs a «estudi»; i doncs, què pen-ses fer?—He decidit embarcar-me. —Però, àngel de Déu, si no tens més que onze anys! —No hi ha res a fer; m’embarcaré.

El marrec del diàleg de 1856, extret de l’edició del 13 de juliol de 1935 de Noticiari pratenc, era Jaume Casanovas Parellada (El Prat, 1844-1911), a qui no li va faltar empen-ta per fer les maletes i marxar cap a Cuba.

“Antigament en el Prat”, insisteix X., l’autor de l’article, “no hi havia altres horitzons pel jovent que el treball de sol a sol, mal compensat, o la fugida a les Amèriques. Els nois de dotze anys, edat en què deixaven d’anar a l’esco-la, no tenien més que un destí: el terròs [...] ja una mica més grans, prenien el camí de l’exili”.

Jaume Casanovas va marxar sol a Cuba, i “en un espai de vint-i-cinc anys [va fer] una fortuna de dos milions de pessetes, quantitat fantàstica en aquell temps”. Havia estat hàbil, intuïtiu i persistent en les seves relacions co-mercials a l’illa.

Va tornar al Prat amb 40 anys, i no va trigar gaire a comprar uns terrenys “insalubres” a prop del Remolar, per convertir-los en camps de conreu. També va transfor-mar la hisenda en la qual havia estat masover el seu pare en la Colònia Casanovas, un espai de referència al Prat i a la resta de l’Estat.

“La granja posseïa centenars de vaques lleteres de pura raça holandesa [durant molt de temps va ser la llet més apreciada a Barcelona], porcs i bestiar boví de recria. El fet més important que cal destacar de Jau-me Casanovas és la descoberta de l’aigua cartesiana el 4 d’agost del 1884 a la mateixa Colònia Casanovas”, s’explica a ������������� ����������������������� ��-���� ����� ������� ���� ������ >�� �� ��������� ������@� �del full municipal de 1985 redactat pel Grup d’Estudis Pratencs.

A l’escala principal de la Casa de la Vila, al costat d’al-����� ��#������� ��� ��� ��� K���� �W�� ��� ������ ���� /��� �����per la ciutat com Ferran Puig, Jaume Sanfeliu i Manuel Bertrand, hi ha un retrat a l’oli de Jaume Casanovas. Les ������ �����"� ��� ���� �� ��� �������� �Y� ��� Z\\Z� �������estat al saló de plens, van ser pintades per l’artista Josep Bages Jané.

El protagonista d’aquest Sabies que... fou diputat pro-vincial del districte de Vilanova i la Geltrú, sent vicepre-sident de la Diputació durant quatre anys. També va ser vicepresident del Sindicat del Canal de la Dreta del Llo-bregat i president de la Junta de les Obres del port de Bar-celona.

“Llàstima que el poc espai que dediquem a aquestes ������ ����� ���� �� ���# ����� ������������� ���!���dels Pratencs més il·lustres”, concloïa l’article, signat per X., del Noticiari pratenc. L’Ajuntament el va nomenar Fill Predilecte i li va posar el seu nom a l’antic carrer L’Albufera, ��� ���^�������������� ���_ 1

0 V

IU L

'HOS

PITA

LET

11

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Un total de 3.706 persones han abando-nat les llistes de l’atur durant uns mesos gràcies a la línia d’ajudes concedida per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per a recolzar els plans d’ocupació muni-cipals, l’autoocupació i la contractació en petites i mitjanes empreses privades (en dues fases, des del 2012 al 2015).

Així, per exemple, a L’Hospitalet el nom-bre de persones contractades en la con-vocatòria 2012-2013 va ser de 257 i en la convocatòria 2014-2015 és de 260, se-gons informen des de l’ajuntament.

EL PRESSUPOST El Pla Metropolità de Suport a les Políti-ques Socials Municipals (2012-2015), desplegat en 35 dels municipis metropo-litans (tots excepte Barcelona), haurà des-tinat 22,5 dels seus 30 milions de pressu-

post als nombrosos projectes presentats i aprovats entre el 2012 i el 2014. La resta fins els 30 milions previstos en el Pla s’in-vertiran durant el 2015.

En els dos primers anys del pla, els ajuntaments van posar en marxa diferents plans d’ocupació amb una durada mitjana de set mesos, la majoria relacionats amb el manteniment de la via pública i l’espai verd, així com reforços en algun departa-ment o equipament municipal.

AMB / Plans d’ocupació

El pressupost s’ha repartit tenint en compte la població, la taxa d’atur i la renda familiar per habitant de cada municipi

El Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals ha generat 3.706 llocs de treball

2012 1382013 1192014 1222015 139TOTAL 518

PLA D’OCUPACIÓ DE L’AMB CONTRACTES A L’HOSPITALET

ELS PROJECTES Un equip de l’AMB rep, avalua i fa un segui-ment de cada un dels projectes subvenci-onats. “En el cas dels plans d’ocupació, cada municipi s’encarrega de la contracta-ció. Ens envien una proposta de projecte a l’AMB i l’analitzem perquè compleixi tots els requisits”, explica Eduard Redondo, tècnic del Pla d’Ocupació de l’AMB. En el cas que s’aprovi el projecte, l’ens metropolità en fi-nança el 80% del cost, i la resta és assumit pels ajuntaments. “El perfil mitjà del treba-llador és un home d’entre 36 i 45 anys, amb càrregues familiars i més d’un any a l’atur”

MÉS BENEFICIS En aquesta segona convocatòria s’han rebut més projectes de col·laboració amb empreses privades, i això es valora de for-ma molt positiva perquè hi ha més opci-ons de renovació i una oferta més àmplia. Els plans d’ocupació tenen una durada limitada i aquesta participació pot gene-rar noves expectatives. Les petites i mitja-nes empreses també poden beneficiar-se de la línia d’ajudes de l’AMB. En aquesta variant, l’ens metropolità paga la meitat del contracte. Així, en el cas d’un contrac-te d’un any, l’empresa paga sis mesos, i l’AMB, sis mesos més. Els emprenedors també poden sol·licitar aquesta ajuda. Si el sol·licitant compleix amb els requisits, l’AMB es fa càrrec de part de les seves quotes com a autònom de l’any en curs.

Més de 500 persones han participat en el pla d’ocupació que promou l’Ajunta-ment de L’Hospitalet en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb l’objectiu de donar noves oportunitats als ciutadans i les ciutadanes que es troben a l’atur en un moment de crisi com l’ac-tual. Iniciatives com aquesta són un gran incentiu per a aquestes persones, que els permet incorporar-se al món laboral, ad-quirir nous coneixements, competències laborals i guanyar autoestima.

Com informa l’alcaldessa Núria Ma-rín: “A L’Hospitalet, treballem per enfortir l’economia local, fomentar l’ocupació i oferir formació i orientació a les perso-nes que es troben en actiu i també en situació d’atur. És per això que els dife-rents dispositius d’orientació i formació laboral amb seu a l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació i al nou centre del Gornal Activa, atenen a les persones a través dels diferents recursos que exis-teixen per a l’ocupació, tant d’orientació

professional com formatius, ocupacio-nals i d’inserció laboral”.

Aquestes iniciatives, entre d’altres, constaten l’esforç i la voluntat per donar resposta a una de les principals neces-sitats de moltes persones: trobar feina. El Pla d’Ocupació de l’AMB ha sigut una eina d’una utilitat extraordinària. Cal impulsar amb força totes les iniciatives que generin recursos i llocs de treball a la nostra ciutat, i incidir especialment a la formació.

FOMENTAR L’OCUPACIÓ: UNA EINA PER DISMINUIR L’ATUR

Text I fotos TONI DELGADO

People are strange when you’re a stranger. Faces look ugly when you’re alone... “La

gent és estranya quan tu ets estrany. Les cares són lletges quan estàs sol”, cantava Jim Morrison, de The Doors. Podria ser una descripció dels grans arguments sobre els quals se sosté el racisme.

La gastronomia és una eina per tren-car amb les idees cavernícoles i gaudir de la riquesa de les cultures. Pensat ��� �� �� ��� /����� ���� k����� 4���� ����6���������"����w��������4���������{Y��|����Z\����ZZ�������*����{�� ���{��- ���������4�������}�����~�������������l’intercanvi de receptes de tapes entre les associacions, parades i restaura-dors participants. Però sobretot ser un ������� �������������^��������/�������orígens i realitats culturals en una ciu-����������ZZ���������� �Y����������������

ASSAIG PREVI ��� ���������� k����"� ��� w������ |w�-

���� �Y��������������� ��������������-����~"� ���� ��� �����/���� ���� ��$�� �����seus companys i companyes, ha prepa-rat les quatre tapes que presentaran ���w��������4���������{Y�����������Y����/���������������������������"� �� �������-ència ha sortit bé.

“Hem fets amics i hem compartit ex-periències i coneixements amb les al-tres associacions participants”, diu el ����������k����"���������������������������� ��� ��������w������������ ��������������� ��������"���������������� ��-��"�������������������������������$&����blat de moro.

LA JUGADA ������� �� ��� $����"� ��� !������ {��-

����� ������ �� ��� ��� ��������� ���carn deshidratada de vedella o llama —“aquesta és de vedella, perquè aquí

no hi ha llama”— i un plat típic d’Oru-���|���&���~��“se sol complementar amb blat de moro, i va acompanyat amb pa-tates, ou dur i formatge tendre artesa-nal”. “Ah”, intervé el Silvestre, “es pre-para amb una salsa amb locoto (pebre picant) i tomàquet”.

L’ÚLTIM DETALL �6��� �������"� ������ ��� w�����"�

és una espècie de notari gastronòmic. Ha vingut “a controlar l’últim detall i sobretot la quantitat. Perquè a Suda-mèrica no tenim cultura de tapes que, com saps, són ori-

El Festival Tapes del Món,

el gust per compartir

12

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

���!�����"������ ����"�������������"����4����"����{��&��!����������6�����������������w�����T. DELGADO.

���|������������@�������~

ginàries d’Espanya”. Troba a faltar la família, però no els plats, perquè “els aliments els tenim tots aquí”.

“MOU MUNTANYES”“La gastronomia mou muntanyes.

No hi ha un acte que no fem més cops durant el dia”,��� ���4�����"�������������� ����� �� �Y� ��� }����������� �� 4���-��� |�}4~"� �������������� ��� �������-�������� ��� ��� ��� ������� �� K��&�� �"� ����no trencar amb les seves arrels, cada ���� ������������������������������ “hi celebràvem els Reis Mags, tenien pro-ductes espanyols... Venia a estiuejar a Espanya, però només un mes”.

IL·LUSIÓ���w��������4���������{Y������� “pro-

jecte que més m’il·lusiona. La Taula per a la Convivència de l’Hospitalet [formada per la mateixa FECUBE, i as-sociacions com Los Ríos del Progreso (República Dominicana), Perú Ritmos y Costumbres, Artistas Ecuatorianos en Cataluña, i d’Amigos MIRA España, de Colòmbia, que també participaran en l’esdeveniment] ens ha ajudat molt a desenvolupar-lo”. La idea és conso-lidar l’esdeveniment i complementar-lo amb mostres de vestits, balls, taules rodones...

UNIR CULTURES��� w�������� 4����� ���� {Y�� ��� ����

grans vessants, el gastronòmic i el social. “És l’excusa perfecta per unir cultures”, �������� {������� {���&���"������������� ��� ���� � �Y� ��� ��}4"���� ��������� ��� ����@� ����� “serà la trobada de gent de tota la vida del barri amb altres que han arribat d’ar-reu del món, i amb el mercat com a escenari”.

LA LLIBRETA DEL MARIANO{������ ��� �������� {���&���� ��� /����

���� /����� ��� ���� �����"� ������ �����������{�� ���{�� ���������4�������}��������������������� ������� �����{������ha mirat dissimuladament la llibreta del {������"� “on tinc anotat l’ordre i el ����� �� ���� ��#������� ��� ���� -parar després el díptic”.

������������"����� �������$���������que es tractava dels preparatius del w�������� 4���������{Y�"�������� �����������������"� �� ���� �� ����� ���� /������|�� k����� �� ��� ����"� ���� ����� ����"��� ���� ������� �� ������ ������ ���� �\~�����}4� ��� �$���� � ��'�� ������ ����associacions perquè hi poguessin par-ticipar.

PARTICIPACIÓ ���4��������������������� �������6��-

pitalet va tenir clar que volia participar-hi perquè “volem estar vinculats a les ac-tivitats que es fan a la ciutat”. ������������ ���������������������"�����������secretària i coordinadora. ����� ����*�����������{�� ������� ��-���� �� /�� ��� ����� 1

4

VIU

L'HOS

PITA

LET

culturagastronomia

����������������������������������������/���������������������������������������������������w�����T. DELGADO.

���|����������@������Z~

���|������������@�������~

vam representar l’obra Fuente Ovejuna���������������������� 4������ !������� � ������� ��� �������������������� ��� ��� ����� ��������� ���� ���� ���-gunto. ����� � ����� ����� ��� ��/������� �� ����-litats, gairebé de tots els països iberoa-mericans, perquè el que pretenem a la 4������������� ������� �������6������������� �����$��� ������� ������ ������� ������������ �Y������������������� ��������4����������^�����������������/��������������les activitats de d‘una ciutat històrica-������ ��������� ��� �6�����������{��-canta la seva història. �K�������������������������������� �� �Y�� ����� w����� ���$��� ����������������� �� �Y������������������������ �� ��� �� ���� �Y��� ������� ��� ������� ����������������@��k����������������������!���������������������������������������- �������������6������������w��������$-����������������� ��������������������������

“TREBALLAR LA CONVIVÈNCIA”“Es tracta de treballar amb valors,

i generar espais per al coneixement mutu, la convivència i el respecte. El Festival Tapes del Món suposa un bon escenari per fer-ho”, �����������!�����������������"���������{����������"��������������� �� �����/���������������4�����

—Per a nosaltres participar-hi suposa un ������ �/����� ������ ���� ��� ������ ���������������������������������������� ���aquest mostren la realitat de l’Hospita-let, on hi ha gent [com a tantes altres ������� ��� ��� ������� �������� ����� ���-tins. Sembla que hàgim de quedar retra-tats per dos o tres que no es comporten. ����������"�����������@������������ @���un peruà van atrapar un lladre que havia assaltat una parella d’avis. Per què, en ������� ����"� ������ ��� ��� ���� �Y������ ��� ���& ��� ��� ��������� ��� ��� � �entendre, de veritat.

�k�����������������/�������� �����������������&���� ����������������"������������ ������ ��� ���� ������ ��������������� ����������������'������$���@������-pectar-nos —respon la Raquel. Perquè si ���� �������"������������������ ��-

��"�����������������������������Y��������vies per apropar-nos. ����������� �������� ����"� ������������������ ��������� ��� !���� ������ ���-����������������� �������� �������� ��-ral, econòmica, política i esportiva de l’Hospitalet. ������������� ��������/�������������valors de convivència als més petits. Perquè molts adults no canviaran mai... —els dic.

�4�������������������������� ���������-���� �� ������� ��� ���� ��� !���� ������� ���no generem en els pares aquest respec-te per la diversitat, no guanyarem res. Si ��������������������������������ZZ������������� �Y���� �6���������"�������� �'�� �seria que aquest percentatge estigués també representat en les estructures educatives públiques, en la vida social i ����������w��������4���������{Y���������� �����������������������������������_ 1

6

VIU

L'HOS

PITA

LET

culturagastronomia

���!����������������������������������������������������������������������������������������������������������w�����T. DELGADO.

���|����������@�������~

ENTRA A

WWW.AMB.CAT/ BICIELECTRICA

I TROBA LA TEVA BOTIGA MÉS PROPERA

HA DESCOBERT LA BICICLETA ELÈCTRICA

ON POTS COMPRAR-LA? BOTIGUES ADHERIDES: BICICLIK BCN: BIKING POINT MERIDIANA: BIKING POINT PROVENÇA:

CECOMBI: CARDENAL REIG, 33 BAIXOS DECATHLON CIUTAT VELLA: CANUDA, 20 - BARCELONA

DECATHLON L’ILLA DIAGONAL: AVDA. DIAGONAL, 557 - BARCELONA EWHEELS FREEEL: ROS DE OLANO,

HYBRID GO ENCANTS VELLS: AVDA. MERIDIANA, 73 STORM BIKES: PLAÇA TRILLA, 4 LOCAL -

TUCANO BIKES: GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 694 - URBAN FUN: SALVADOR ESPRIU, 81 LOCAL 1 - BARCELONA

DECATHLON BADALONA: PARC COMERCIAL MONTIGALÀ - LUXEMBURG OUTSIDE SPORTS EBIKE.

CAT DECATHLON GRAN VIA BIKING POINT HOSPITALET DECAHTLON SANT BOI NORAUTO: PARC COMERCIAL SANT BOI - CARRER DE LES CARABASSES, 5 - SANT

SJD BIKES: DECATHLON PORT FORUM: CARRER DE LA PAU, 12 MOLL DE LES ESCALES 4-5 - ST. ADRIÀ

BICIPARK VAIC-LA VIDA EN BICI: PLAÇA LLUIS MILLET, 13 - ST. CUGAT

250€DESCOBREIX-LA TUTAMBÉ I ESTALVIA’T

PROMOCIÓ APLICABLE A BICICLETES DE MENYS DE 1.250€. EL CIUTADÀ HAURÀ DE SER MAJOR DE 18 ANYS, ESTAR EMPADRONAT A UN DELS MUNICIPIS DE L’AMB I EFECTUAR EL TRÀMIT A UNA BOTIGA ADHERIDA, ON OMPLIRÀ UN FORMULARI DE PETICIÓ DE LA SUBVENCIÓ. AMB DONARÀ CONFORMITAT A LES PETICIONS EN EL TERMINI MIG D’UNA SETMANA. LA BOTIGA INFORMARÀ AL CIUTADÀ DE L’ESTAT DEL TRÀMIT PER FER EFECTIVA LA COMPRA.

Text IGNASI RODRÍGUEZ Clínica FIO2

A Europa el 19% de la po-blació patirà mal d’es-patlla com a mínim un

cop a la vida, i en el 60% dels ca-sos el mantindrà durant un any o més. En consulta correspon a una quarta part de les visites per do-lor. El motiu pot estar en la matei-xa articulació (causa intrínseca) o pot provenir d’alguna àrea prope-ra (causa extrínseca), diferenciar quina estructura està implicada farà disminuir el temps de la lesió i resoldre-la amb èxit.

La causa intrínseca més comú �Y�� ���� ����������"� ���� �������� ������� � � �� ���������Y��� ���'� �����������/����������������� �������

passa per un canal estret entre dos ossos on es veu compromès si l’ar-�� �� �Y� ��� ��� ��� ���� ������������&����������� ��� ���&��� ������������������� ������������� �����������or de l’espatlla, especialment quan ��������������*�������������� ���

��� ��������&��� ����������������Y���������������� ���� �������provoquen dolor irradiat per pin-*������ ���� ������� ������ ��� ������/ �� �� �������� ��� ������ ���� �����en repòs o be certs moviments del cap.

���������"�������������� ����������� ����� �����������'�������/� ��������"������������������������������������������������������

Podeu llegir la resta de l’article ��������������¡¡¡����Z� ���_

Espatlla dolorosa

17

V

IU L

'HOS

PITA

LET

societat

CLÍNICA FIO2

Obert de dilluns a divendres de 9.00 a 21.00 hores

Passatge Blanchart, 8, baixos L'H+ ��#���<=�==>�@K�W>��\\\����@��

Text TONI DELGADO Fotos PEIO IZCUE

Quan atén la trucada de Viu L’Hospitalet, l’acompa-nyen una camamil·la amb anís i la immensitat del Cantàbric. “Com et pots imaginar, a Sant Sebastià

s’està de conya. Estic esperant una amiga mentre contem-plo el mar”, diu Albaro Arizaleta (Pamplona, 1973). És el lí-der d’El Columpio Asesino, que actua el 20 de març a la Sala Salamandra 1, en el marc del Let’s Festival.

—Com va ser la teva infància?{�������� ������������������������������������������$��������4��������Y������������������$���������&�����������������@��� ���

—Com era la vostra relació?������� ������������ ������������/���������@������!�@-������/�������������"������������������������������������������

—Somiàveu a formar un grup? �����������������/���������� ������� ����������������- @�������������� �������������@����������K�������� ������i Kortatu...

—Quan us vau plantejar fer el grup?�����������"����Y������ ���������£�����"������������������������/@��� ������� ����������������������{�������@����/��������������������������������������������������������������������������� ��������������������� ����������� fes-ho tu,���$������������������� ����������������� ������ � �Y���������+��-prés va entrar al grup un amic del barri, més tard un altre de ���������������������� ��������/���������Y������������{��� ���tocar... És un relat estrany.

—Estrany i sorprenent. �������'���� /��������������  ������� �������� /������������dir al meu germà no tenim un treball estable perquè tenim un grup, i no tenim un grup [consolidat] perquè tenim un treball. � ��������������������������������� �� ���"����������"���-tem contents.

—Els vostres discos són molt diferents. Això diu molt del creixement i de la seguretat del grup. L’únic denominador comú és l’actitud eclèctica amb què els �����/��������������/���������������$�������������������������&���������������������� �������������� ������� ������������������������ ������ '������ ��� ��� ����� ��� ��/����� ������� ���� ����������� ��������� ����������� �� �������������� ��� ����&��� /���música d’una altra manera.

^_����� ������ `�� ������� ��������� � �� ��k�L’etiqueta independent corresponia als grups que s’autogestio-������������������� �� ����������������������������"���� ��� �quins grups poden entrar o no en aquest concepte, però no m’hi ��� ������������������������������ ���Y�������� ������{����������������������������������

Albaro Arizaleta: “No ens hem trobat mai

massa còmodes en la zona de confort”

18

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

cultura

�����������������������������������������������������������������������w�����PEIO IZCUE.

���|������������@�����Z\~

^{�������!��������������� ��k��� ��������� ���&������ �� ���������������� �������������� ��������������� ������ ��� ����� �Y���� ���� ���������� ��-cumstàncies. Segons sembla, és més crítica quant a contin-��"����'��������/�������/����"���������������������� ���� "���������������������

—S’aposta per la fórmula que funciona?Hi ha un munt de grups i de tot tipus. Parlo de l’escena en què ens movem nosaltres. Sí que és cert que es detecta ràpid qui ��������������/�����������

—En què es nota?�� ������ ��� /��� ��� �������"� ��� ��� ���� �Y���� �Y�� �� �� ���músics que veiem de seguida. És com quan un cineasta vol ����� ��������@������/@ �����/��������������������������������-viment de la càmera. Amb la música passa quelcom semblant. >���������� �� ������ ������ ��&��������"����/� ����������� � ��-ticant res, perquè allò positiu de la música és que no té regles, ���Y���� ����  ���������������������/��������������

—Dius que voleu sorprendre i sorprendre-us. Tracteu de des-�� ������� ���� �&���� � �����k�Home, sempre està bé descol·locar el públic, que crec que ho ���������K�����������"����������������������������������� �������4�������������������������

—En aquest disc potser feu més de narradors. ����/���� ��������������"�Ballenas muertas en San Sebastián �{�������K����¡�������� �� �������}����������������������model, de la crisi de sistema i de l’individu.

—Al primer single canteu “un ferry a la deriva sin capitán”. Descriu la situació mundial i social que estem vivint? �����������������"����'���� �� ����������������� ����@���&����n’hi ha, però és dolent. Aquest és el problema.

—Les balenes som els pobres?��������������@"�����������������@/������������ �������������������������� ����������+������� ���������$������� ��/��������

—Una manera de moure’s és fer música. Tornareu a actuar al Let’s Festival. Serà el 20 de març i compartireu cartell amb Trajano! i Nudozurdo. Què representa per a vosaltres participar-hi? {���� ���� ��� ���� ����� ���"� ��� ��� �������� ���� ��������� ���������w�������������4��$��������� ��� �����/���� ���{��������Y����������������� ���������������������������������������������������� �� ����� �����������Y�������������"������������������"���������������������������/�����

—Com és l’ambient d’un festival de música? Quedareu per prendre alguna cosa amb aquests grups? }����������"� ��� ��� �������� ����� �� �� 2

0

VIU

L'HOS

PITA

LET

culturacultura

����������������"����������� ����*�����������������"������������� ���������������������������������������������������������������������������������w�����PEIO IZCUE.

���|������������@�����ZZ~

���|����������@������£~

Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn93 379 56 00 | centricgastrobar.com

marcgastronomic.com

VI JORNADES GASTRONÒMIQUES

POTA BLAVA I CARXOFA PRAT

del 5 de març al 12 d’abril

Petit Suisse de Carxofa Prat

Coca de Carxofa Prat, ceba confitada i formatge

Calçots del Parc Agrari en tempura

Cocotte de Pota blava rostit, crema de patata

i crosta de manxego

Natilles d’ous Pota blava

Maridat amb Estrella Damm Inedit

25€

���� ������� ��� ��� ������ ���� /��*�� ������abans del concert. Potser te’n vas a l’hotel i quan toques, els �������������� �������������������+�����������/���������������/@ ��������������������

—La cançó Toro, del disc Diamantes, us va canviar la vida [va ser la banda sonora de la pel·lícula Tengo ganas de ti, amb María Valverde, Clara Lago i Mario Casas]. Com heu intentat enganxar al públic que us va conèixer amb aquest tema? Toro��������������������������������������������������������������/����������� �������������� ��� ��������"����'������������������$�����������������������������������������/�������� �molt arriscat i obscur, molt allunyat de la resta. Anar a la nostra bola és la nostra idiosincràsia.

^}��� ��`� �����`����� �������~��� ���������Dia-mantes. A l’anterior no els convencia. 4��&��������� �/��������@��������������������"����'��������������������������������������� ��������������{�������K����¡"������������������������k������������ ����� �����"����������������'������� ��������������������¤����Y���������������

^_������ �� ������������ �������� ���� ��# ��� �� � -xionar? >�� ����� ���������������Y�����������������/���������¥����-����"����������/��������������¦�����������4������������������les escoltis.

—Li has de veure un vincle amb tu. ���������������������������������������� �����������������-�������� ���/�������� ��*Y�����������������

—En les vostres cançons solen aparèixer animals. {��������������@�������������������������������������>������/@ ���������� ����������� �������������������������������almenys m’ho sembla.

—Com us tracten a la resta del món?4�����������������'������{��� ��"����� ����� "�����������/��������� ��������������������������� ������������"�����*���"�̈ �������>�����/��������������������������� ���������"�$����������� ����������� �����{��� "������������ ��������������������&����������-����� ���+������������"����������� ���� ������������ ��� ���

—En la muntanya prepirinenca vau escriure les cançons de Ballenas muertas en San Sebastián. ���� ��������� ��� ���&��� � ����� ��� ������ ���� ��� �������������������� �������� �����@��������������� �� ����� �Y�����vam trobar en una casa a un poble. Hi vam estar tres mesos. ����� ���������������/����������������� �����

—El gronxador és una metàfora de la vida, que es mou d’una emoció a una altra. Per què us dieu El Columpio Asesino? >�������� �&��� �������������� ������������������"�����������"������������� �Y������������������ ����������

—És una mica la innocència i la cruesa alhora. ��� ��������� ���������������� ������� ������>����/� ��������-líem crear.

—Descriu-nos, amb una imatge, què pot arribar a sentir la gent en els vostres concerts i en el Let’s Festival. ������� �� ����������������������������������Y"�/��*������� -��� ������_ 2

2

VIU

L'HO

SPITA

LET

culturacultura

���|����������@�����Z\~

�������� ���@����������w�����������Z\�������*�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������w�����PEIO IZCUE.

24

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Text TONI DELGADOFoto CEDIDA

“Qui no inventa, no viu” era una de les frases de cap-çalera d’Ana María Matute, referent dels relats fan-tàstics i un exemple extrem de l’amor que un ésser

humà pot sentir per la literatura, l’escriptura i la imaginació. Ella se sentia plena, per molt que la vida no l’hagués tractat gaire bé.

Amb aquesta empenta està pensada la HackatH2On, la �� �������������{�������������������¤����������������������Z����ZZ�������*��������������+���{����������������������������������������������� � �Y��'���������������������������l’aigua als usuaris.

CONSTRUIR O PROGRAMAR UNA SOLUCI���� �� �������"� ���� ��� ���� ��������"� �Y�� ��������-

������������������������"����������������@� �"���������-����� ������/& ���� �� �������� ��� ���$� ���� ��� ��������� �������������������� �������������������������� �Y����������� ��#������������ �� 6� ���6Z��� ���� {��������� /� ����� �������������Y����Z����������� ����������"�����^������������������$����������������������������������"������������ �Y"������������������� ���� � �Y��

������� ��� �������������/������¡���www.hackath2on.com �����������������������&�����Z\�������*������������������-����/�������������������� �� ����������+���������� ��������6� -

���6Z���|���Z��������*�����������������&~�������������|�������ZZ������������������~����@�����������������������������������������������������������������������������������������-�������������������������� �������������������� �Y���

ELS CRITERIS ���� ������������$������������������������ � �����������������

�Y������������ �Y������������������������������¥�����������������-�� �Y��������$� ����������/��������$� ������� ���¥���� ��@ ������ ���"� ��#��������� �� ����� ������ ��� ����� � �Y¥� ������ ���"�/� ������������������������������� � �Y¥�������������� �����������¥������������������¥���������������������$� ����

EL JURAT���$���������@�/������������/������������� �����{��������-

���Y�"����� ���������������������������������������¥�����- ����� ����"����� ��������¤��������� �����"���������{����-������������}����Y������� ����������������������������������������������Y����� � ������������������������@��������������������� ��� �����¥� ¨������ ��������"� ����������� �� /������"� ��-���� �������"� ��� �������� ����������� ������� �� ����������¥� !������}�������� ����"� +��� ���� }������ ��� �������¥� �� ��&�� {������"�especialista en noves tecnologies, i director i presentador del programa Generació Digital ���4����

�������������$� ��������@��������������\\\����������-������� �Y� ������ ������ ��� �Y� ��� �� ����� �� � ������ �����ª\\�������_

���{�������������������¤����

Una marató de creativitat

museu agbar

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

Les primeres Word Cannabis Conferences seran un punt de trobada d’experts d’arreu del món. Al Bloc Internacional (20 de març, de les 18.00 a les 19.50

hores, a l’Auditori de Cornellà) coincidiran Julio Calzada, Se-cretari General de la Junta Nacional de Drogues d’Uruguai; Marc Mery, editor de Cannabis Culture; i Jorge Quintas, pro-fessor de Criminologia de la Facultat de Dret de la Univer-sitat de Porto, on imparteix Drogues i temes criminals. La taula rodona estarà moderada per Virginia Montañés, a qui hem entrevistat amb l’excusa d’aquesta proposta de l’Span-������������� �� # ������ ���������� ��~������� ��� ��consum i les tecnologies alternatives. La cita, del 20 al 22 de març a Fira Cornellà.

—Ets periodista, antropòloga, investigadora i activista. Com separes una cosa de l’altra?Crec que és perfectament compatible desenvolupar una inves-tigació seriosa i rigorosa amb tenir una ideologia determinada. Es tracta de ser honesta i assumir-la, diferenciant els àmbits en els quals puc ser activista i els que requereixen d’una posi-ció més neutral i objectiva.

—Com presentaràs la taula rodona? Amb una breu introducció del panorama actual sobre la políti-ca de cànnabis. Ja hi ha quatre estats que regulen el cànnabis recreatiu als Estats Units, que és el principal país prohibicio-nista. No només són els grups de consumidors els que estan defensant un canvi en la legislació internacional, sinó també alguns organismes governamentals. No es farà efectiu d’aquí al 2016, quan està prevista la propera sessió especial de Na-cions Unides sobre drogues. Països tradicionalment prohibici-onistes com França ja ho estan debatent als seus parlaments. El canvi en la legislació és ineludible.

—En un article que vas publicar fa 15 anys a Le Monde diplo-matique criticaves les polítiques dels Estats Units. La situació és la mateixa. Aquest és el gran drama i l’hipocre-sia dels Estats Units, que tenen estats que regulen l’ús recre-atiu del cànnabis, però afavoreixen una política internacional molt restrictiva que, en molts casos, vulnera els drets humans.

—Quins són els països productors més maltractats pels Es-tats Units?Són, sobretot, Myanmar (Birmània) i Afganistan, a Àsia; i Co-lòmbia i Perú a Amèrica Llatina, tot i que Bolívia està practicant l’eradicació forçosa. Segons un informe d’Associated Press de

2013, els Estats Units tenen 4.000 tropes patrullant i almenys deu agències involucrades en entrenament i altres activitats de control de drogues en la regió.

^_������`���� �&���������������&���� ��� �� ���!���-cle com el líder en la lluita contra les drogues, hagi acceptat l’ús recreatiu del cànnabis?Hi ha hagut una campanya promoguda per la societat civil i la indústria del cànnabis que ha aconseguit el suport majoritari de la població consumidora i de la que no ho és. S’han des-muntat els mites, s’ha donat una informació veraç i seriosa... Però no podem ser innocents: ha estat clau que el cànnabis recreatiu ingressi molts diners en les arques de l’estat. Això és política, i la política és economia.

—Quin és el camí cap a la normalització del cànnabis a l’Estat? Una societat civil organitzada i unida. S’acaba de constituir la plataforma Regulación Responsable, que promou la ne-cessitat d’una regulació responsable del consum, producció i distribució del cànnabis. La presentarem a l’Spannabis i està formada per més de 20 organitzacions de tots els sectors, des de clubs de cànnabis a federacions cannàbiques.

—Cal trencar els mites.I només es pot aconseguir oferint una informació més rigorosa. També caldria un canvi de Govern, perquè amb el que tenim ara ���@��������/& ������������/��"����'"���������������������������������donaran suport a la regulació del cànnabis. El problema és que ho faran seguint el model mercantilista dels Estats Units. Per això és important que les iniciatives vin-

Virginia Montañés: “El canvi en

la legislació del cànnabis és ineludible”

26

VIU

L'H

OSPI

TALE

T

societat

Virginia Montañés. Foto: CELIA ESCUDERO.

passa a la pàgina 28)

guin de la societat civil, perquè la regulació sigui controlada i s’aprengui dels errors comesos amb l’alcohol o altres substàncies.

—Com ara... La falta de control, sobretot amb el ta-bac, que té additius molt més nocius que la nicotina, i que estan monopolit-zats per multinacionals sense cap ètica per introduir el consum en franges vul-nerables com els menors d’edat. Creen marques més atractives per als joves. Això s’ha de controlar posant límits a la comercialització, que ha de prioritzar la salut pública i els drets de les persones, consumidores o no.

—Com hauria de ser la pregunta sobre la regulació de les drogues o del càn-nabis en particular?El problema és que a Espanya no es pot fer una iniciativa legislativa popular. Sí que es podria fer una pregunta per tan-tejar quina és l’opinió pública sobre el tema. Hauria de ser molt clara, per no provocar alarma social. Podria ser està d’acord amb què el cànnabis es reguli segons els criteris de salut pública?

—Seria molt més concreta. I no espantaria tant la gent. Espanya és un dels països en què és més fàcil l’ac-cés a tot tipus de substàncies, inclús pels menors. Els mites fan que es vinculi la legalització amb la venda lliure, i des de les organitzacions que apostem per la regulació volem que la distribució del cànnabis es faci amb una educació per a un consum responsable.

^� ��������������������������� ��com l’Spannabis? Sobretot si, com és el cas, t’ofereixen conferències d’aquest tipus que t’infor-men sobre política i usos responsables del cànnabis. Sense aquests comple-�����"���������������������������/�����perquè les empreses mostrin i venguin els seus productes.

—Hi ha més ús o més abús de les dro-�� �� ��#������ ����� � kCrec que se’n fan consums diferents. Les dones, pel paper que ens ha tocat

tenir en la societat, som més prudents a l’hora de consumir, malgrat que això està canviant. La majoria dels socis dels clubs de cànnabis són homes, però se-ria interessant saber, perquè no hi ha �� ������ ������"� ��� ���� ������ ���������

o amigues en consumeixen. Cada cop hi ha més dones que visibilitzen més el seu consum, però tenen més riscos, perquè ������������������� ��'�������������������accedeixen a llars d’acollida en cas de denúncia per violència de gènere. § 2

8

VIU

L'HOS

PITA

LET

culturasocietat

Imatge de l'Spannabis 2014. Foto: CEDIDA.

Una altra escena de la passada edició. Foto: CEDIDA.

(ve de la pàgina 26)

CNL de l’Hospitalet�� �� ������ ���� ����@���=�08901 L’Hospitalet de Llobregat

+ ���<=�KK��W�������<=�KK��K>�W<

http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllhospitalet

cnl

Català o col·loquial?

El registre col·loquial és el que utilitzem normalment quan parlem amb els amics o la fa-

mília en situacions de comunicació poc formals i es distingeix per ser una vari-etat d’ús espontània i desimbolta, que tracta assumptes generals poc especia-litzats. En català, per les circumstàncies històriques que tots coneixem i la pre-sència abassegadora del castellà en la ��$�������������$�������� /�������� "����registre col·loquial, bàsic per a la trans-missió i modernització de la llengua, s’ha ������������������� �������������������de manera acrítica el col·loquial castellà (més o menys traduït) com a propi. Això, que sembla que només hauria d’afectar el lèxic (dir *pillat en lloc de penjat, atra-pat), s’estén a la creació de frases fetes (*això me la suda/*me la sua per això se me’n fot) i arriba a distorsionar la fo-���� (absència de neutralitzacions en el català central) i la sintaxi (desaparició dels els hi a favor dels lis).

El tractament d’aquesta varietat en els mitjans de comunicació ha estat un motiu de debat intens; no parlem ja de correcció (les eternes llistes de barbaris-mes que tots hem estudiat!), sinó d’ade-quació al context comunicatiu, però, �������������������@�������¯���������°"�a molts ens grinyolen les orelles quan sentim algunes de les expressions del parlar dels adolescents de la televisió pública.

Les llengües no plenament norma-litzades, com el català, tenen greus di-� ������ ���� ������� ������ $�����"� ��� �� ���������K����������� ��� ��������� ¯��� ����@����������������°¥���������������que això només porta a l’empobriment de la llengua i a la seva subordinació al castellà (per tant, a assumir que el ca-talà és una llengua prescindible), i tre-ballem per trobar/crear formes pròpies i versemblants que incorporin aquest

argot dels acudits, les telesèries, les novel·les policíaques (de lladres i sere-nos, que se’n deia), els jocs infantils, les modes o els tuits. La primera opció és la més fàcil: tios, enrotllar-se, follar, mal rotllo, quin morro, pirar-se, pillar, menjar-se l’olla, molar, currar, no et ta-llis, xungo, guai, ser un marron, muntar un pollastre, no em ratllis, posar dels nervis, sablasso... La segona demana la col·laboració de tots i és un exercici conscient per als parlants i els escriptors que han de recuperar paraules, algunes

encara ben vives, com ara xaval, paio, �������������������� ��������� ������calés, clapar, pencar, fer-la petar, xa-fardejar, sidral, mullader, clatellot, etc. i crear-ne de noves, tal com fan totes les llengües.

Per a més informació podeu consul-�������������������¯��$��"������� ����°"�¯{�������������� ������°���������������������� ����� ��������� ¯ ��#������°"� ���nostre blog d’assessorament lingüís-tic Rubricatus. http://blogs.cpnl.cat/rubricatus/ §

30

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Divendres

20 de marçnovaubicació

al parc de la Serp de 15:30a 20h

a l'hospitalet de llobregat

a 5 minuts de rambla de la Marina

organitza: Amb el suport:

1 QUINTO+ 1 TAPA

3€

2 QUINTOS+ 4 TAPES

10€

agtbaix.cat quintotapa.cat @AGTbaix.com/agtbaix @quintotapa

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

PATROCINAPRODUEIXAMB EL SUPORT COL·LABORAORGANITZA