VOCABULARI PER MATRIES BSIC RAB- CATAL: LLENGUA, LLENGUA, EXPERIMENTALS, SOCIALS,MATEMTIQUES, EDUCACI FSICA .,TECNOLOGIA I MSICA I FILOSOFIAPer Josep Ramon Gregori i Muoz (Professor IES La Serreta de Rub ( Valls Occidental jgregori@xtec.cat / http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com

.

1

- VOCABULARI CATAL -RAB Com es pronuncia? Qu significa? Com es diu? Com sescriu? Com es fa ? No ho entenc No ho s. Com et dius? D'on ets tu? , ...

Jo sc de Catalunya Jo sc del Marroc Com ests tu? Jo estic b, grcies! On vius tu? Jo visc al carrer ..... Bon dia! Bona tarda! Bona nit! Hola! Benvingut! Adu!

2

Primera lli: La salutaci i la presentaci : Dileg 1: 1 Joan: Hola! Maria: com ests? Joan: Jo estic b, i tu? Maria: B! Joan: Tu ets la germana de la Ftima? Maria: No, jo sc la seva amiga! Joan: Ftima s la meva amiga tamb!

Per telfon Tradueix aquest dileg al catal ? ! : , ! : : .: : 76554321 5 : , . : , . : , . : : Preguntes 1. Amb qui volia parlar Ali? 2. Quin era el nmero que volia? 3. Quin era el nmero de telfon d'Ali? 4. Qu li va dir Ali a la veu quan va saber que shavia equivocat? 5. Es va molestar la persona que va contestar per telfon?

3

Per demanar disculpes: Ho sento Disculpim Mhe equivocat No passa res!

4

GLOSSARI DE VERBS BSIC ENTRE EL PROFESSORAT I LALUMNAT RAB

Traduir Intentar Repassar Subratllar Guixar Saber, conixer Significar Obrir Dir Parlar Continuar Pronunciar Comenar Memoritzar Estudiar Preguntar Explicar Poder Fer Tancar Llegir Repetir Trobar-se Copiar Buscar Respondre Practicar Escoltar Voler Corregir Donar Comprendre, entendre Escriure Observar, fixar-se Posar atenci Mirar , , , ,

5

Expressions quotidianes . . .

.La salutaci

Bon dia Bona nit ?Com ests , !B, grcies ! ..Fins dem ?Esteu b tots ?I la famlia !Fins aviat

!

! . .

.

.

Les preguntes ms usuals 6

?Com et dius ?Mentens el que et dic ?Parles catal ?Qui s ?Qu vols ?On vas ?Qu s aix ?Quant s ?s cert aix

Nests segur o segura? Per qu? Aqu o all? Quants dells o delles? Quina hora s?

LAFIRMACI. s veritat. S. Quan vulguis. Com vulguis. Potser. Dacord. Tens ra. Entesos. / !

LA NEGACI. Mai. En absolut No. Ho sento. No ho s. Ning. Thi has equivocat . No ho crec. / No ho entenc. s impossible. 7

No-res. s fals.

LA PRESENTACI. Em dic... Molt de gust Et presento... ... . /

PARAULES DAGRAMENT. Si us plau. Moltes grcies! Grcies! Salut! Amb molt de gust! Li ho demano si us plau. Perd. Disculpim. Segui si us plau. s vost molt amable. ! ! ! !

.LA SORPRESAQuina joia! Meravells! Quina cosa ms maca! Quina llstima! s curis! Quina sort ! Quina vergonya! Quina bestiesa! ! !! / ! / ! ! ! ! !

8

PARAULES DS MOLT FREQENT Al voltant de. Endavant. A ms a ms. Gaireb Abans de. All. B Enrere. A dalt Contra Com? A prop de... Sota de... Quant? Des de... Massa. On? Darrere de... Desprs de... En altre lloc. Davant de... Sobre Aleshores. Per tot arreu. Fins. Cap a... Fora de... Molt. Menys. Ms. Perqu. Per a. Molt. Rpid. Aviat. Segons. Tamb. Sense. Sempre. - . - 9

Aqu. I. Una mica. Quan? Gaireb Algunes vegades. Durant. A poc a poc. Dintre de... Molts. Lluny. De seguida. Encara. Solament.

.

Els rtols ms importants. Perill. Tancat. Es lloga. Compte! Sortida/eixida . Entrada. No trepitgeu la gespa. Lliure. No fumeu. Lavabos. Dones. Homes. No passeu. Silenci. Obert. Ocupat. A lesquerra. A la dreta. Empenyeu. Estireu. ! -

10

. Al restaurant

, , . ! El got .El tovall .El compte .Les estovalles .El men .La tassa .La forquilla .La cullera .El ganivet .El got .El plat .El pa .El vi 11

Laigua . La sopa. El marisc. El peix. La carn. Les fruites.

12

A la botiga.

La cremallera. La corbata. Les ulleres de sol. La falda. El jersei. L'impermeable. Els guants. Els pantalons. Les mitges. Les arracades. El paraigua. El mocador. El rellotge. La polsera. - El pijama. El sostenidor. L' anell. El barret. La samarreta. El cintur. Els calotets. Les calces.

13

Els mitjons. Les sabates

Els negocis

Les salutacions

14

15

La famlia. Els avis. Lvia. Els pares. La mare . El pare. Els esposos. La muller. Els fills. La filla. El fill. Els nts. La nta. El nt. El cos. La tieta. El tiet. El nuvi La neboda . El nebot. El germ. La germana . La cosina. 16

.Lamic .Lamiga

71

. . . . Un hospital s un lloc destinat a tindre cura de les patologies i dels traumatismes massa complexos per poder ser tractats al domicili o al gabinet d'un metge. Als grans hospitals .tamb se'ls anomena centre hospitalari

la medicina

81

19

Dileg 1: 1 A lhospital El metge: Endavant senyoreta! Qu li passa? La malalta: Em molt de mal el cap i la panxa. El metge: Des de quan? La malalta: Des dahir a la tarda! El metge: Ha pres cap medecina? La malalta: Jo he pres noms una aspirina. El metge: Tingui aquesta recepta i compri-la a la farmcia. Aquest xarop lha de prendre tres vegades al dia. La malalta: Grcies, doctor! El metge: No es mereixen!

Vocabulari Mal de cap: Recepta mdica Les medecines: Prendre El xarampi Llcera La verola La tuberculosi La diabetis El cncer Allrgia El refredat Lepilpsia La Sida / La injecci El xarop La pomada, la crema El calmant El supositori /

20

Prctica Contesta les preguntes segents: 1. On s la malalta? 2. Qu li fa mal? 3. Qu li ha receptat el metge? 4. On comprar la malalta les medecines?

21

Vocabulari de laula.

El llapis. El guix. El paper. El mapa . lbum Maquineta. Bolgraf Paperera. Dibuix. Pinzell. L'atles geogrfic . El regle. Fitxa. Llista. Els fulls. La taula. La goma desborrar. 22

El cstig. El llibre. La cadira. La llibreta El penjador. Pati o esbarjo. El comps. La pissarra. Els diccionaris. - La carpeta. Els retoladors. La cartera . La classe. Lesborrador. Lespieta. La biblioteca. El text, els textos. El gimns. Els deures. Lexamen. La corba. El butllet de notes. ? El cercle. El cartab . El vrtex . La cartolina. El professor. Lenciclopdia. La professora. Lupa. Lalumne .- El microscopi. El director. La plantilla. La directora. Lescaire. El cap destudis.

23

24

Lescola o linstitut

25

VOCABULARI BSIC DELS SENTIMENTS? 1. Alegria. 2.Admiraci. 3. Diversi. 4. Energia. 5. Felicitat 6. Amor. 7. Esperana. 8. Calma. 9. Tristesa. 10. Indiferncia. 11. Avorriment. 12. Cansament. 13. Odi. 14. Traci. 15. Desesperaci. 16. Orgull. 17. Nerviosisme. 18. Enyorana.

26

ALTRES PARAULES PER DESIGNAR SENTIMENTS. 1.Acceptaci. 2.Altruisme. 3.Amistat . 4. Autoritat. 5.Caritat. 6. Apaigavament. 7.Confiana. 8.Consol. 9.Estimaci . 10. Goig. 11.Protecci. 12. Puresa. 13.Passi. 14. Pecat . 15.Satisfacci. 16.Seguretat. 17.Abatiment. 18.Simpatia. 19.Afebliment. 20. Angnia. 21.Atabalament. 22. Confusi. 23.Decadncia. 24. Esbalament. 25.Fstic. 26. Oi. 27.Misognia. 28. Impressi.

27

ACCIONS FSIQUES. 1. Dormir. , 2.Despertar-se. 3. Dutxar-se. 4.Vestir-se. 5. Caminar. 6.Crrer. 7. Estudiar. 8.Treballar. , , 9.Aixecar-se. 10.Seure. 11. Beure. 12.Veure. 13. Comprar. 14. Vendre. 15. Llegir. 16.Escriure. 17. Parlar . 18.Baixar.- 19. Pujar. - 20.Badallar. 21. Menjar. 22. Esmorzar. 23. Dinar. 24. Sopar. 25. Bufar. 26. Callar. 27. Cridar. 28. Dir. 29. Estossegar. 30. Fer petons. - 31. Llepar. - 32. Mastegar. 33. Mossegar. 34. Rosegar. 35. Tastar. 36. Xisclar . 37.Xiular. 38. Xuclar.

28

Accions que es fan amb les mans 1. Agafar. 2. Amanir. 3. Afaitar. 4. Aplaudir. 5. Brodar. 6. Cargolar. 7. Cavar. 8. Collir. 9. Cordar. - 10. Cosir. 11. Descordar. 12. Eixugar. - 13. Escombrar. 14. Escriure. 15. Esgarrapar. 16. Estripar. - 17. Firmar. 18. Gratar. 19. Rentar. 20. Pessigar. 21. Plegar. - 22. Rascar. 23. Teixir. -

29

30

Els oficisOcupaci que requereix un esfor fsic o una habilitat manual : l'ofici de manobre; l'ofici de sastre

31

fuster ferrer cuiner forner carregador impressor tamborer

mestre Advocat Metge Enginyer professor Arquitecte Infermera

Oficis

32

33

34

Les estacions de lany.

La primavera.

Lestiu.

La tardor.

L'hivern.

35

Els dies de la setmana. Dilluns. Dimarts. Dimecres Dijous. Divendres. Dissabte. Diumenge.

36

Els mesos de lany. Gener. Febrer. Mar. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

37

L'ARTICLEUn llibre Un llapis El llibre El llapis Un home Un viatge L'home El viatge

La frase nominalL'home est present La casa s gran El llibre s petit Un nen petit El nen s petit Una escola petita .L'escola s petita .1 .2 .3 .4 .5 .6 .7

38

Els pronoms personals: singular

: Jo Tu (Tu (femen Ell Ella

Les partcules interrogatives ?Ell s ric ?No hi s el nen ? ?El viatge s llarg ? Vocabulari rab francs ignorant s angls Curt ,baix vell nou On? Molt Avui No

39

exercici ? :1.Tradueix les frases segents de lrab al catal

. . . , . . , . , . . . , . ____________________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________ ________________________________________________________

El femenEll s escriptor Ella s escriptora Ell s professor Ella s professora

04

Ell s cuiner Ella s cuinera Una ciutat Un jard Un jutjat Mare Germana Nvia Vella

Els demostratius Femen Aquestes Aquelles Aqu esta Aqu ella Mascul Aquests Aquells Aquest Aquell Proper Mitj Lluny

41

Els pronoms relatius Plural Que Que Singular que que

Mascul Femen

Les preposicions: , , , , , , , a, amb de, en ,per, per a, contra, fins entre fins ?: . malgrat, segons ,sense, cap ,cap a , des de, fins a , Exemples : 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. El meu germ va venir de casa. Jo vaig a l'institut. Nosaltres parlem de la novella. Locell s a sobre de larbre. Tu escrius amb el llapis. Aquesta carta s per a la professora. El gat s com el lle. Nosaltres treballem des que vam arribar. Aquest nen s a la cafeteria des del mat. Jo treballar fins la tarda.

42

Exercici. Completa els buits amb les preposicions correctes: 1. Jo surto_ ____lescola i jo vaig________ carrer. 2. Ftima entra ______la classe al mat per estudiar Matemtiques i Cincies Socials. 3. Jo sec _______la cadira _______una hora. Desprs anir__ __pati i esmorzar un entrep. 4. La Llusa parla_ _______telfon amb el seu amic Roger cada dia. Avui aniran al cinema_____ _veure una pellcula. 5. Lamic s__ ______un germ .

43

Lordre de les paraules en la frase :1.Tradueix aquestes frases al catal El professor va escriure la lli a la pissarra , ! ,

44

54

Els cinc sentits.

46

1. El sentit de la vista. 2. El sentit de loda 3. El sentit del tacte. 4. El sentit del gust. 5. El sentit de lolfacte.

/ .

: Fixat i tradueix aquests textos al catal:

. . . .

1. " De casa a lescola" Al mat, jo surto de casa meva i giro a lesquerra i camino pel carrer de la Reina cap ala plaa de la llibertat. Desprs, jo entro pel carrer de la Pau fins47

al riu. Jo creu el pont i desprs jo vaig cap a la dreta i camino pel costat del riu. Jo creuo el carrer i entro a lescola.

. . . , . . 2. "De la universitat a casa." A la tarda, jo surto de la universitat i pujo a lautobs al carrer Catalunya. Jo entro pel carrer Hassan segon i camino cap endavant fins la crulla. Entro pel primer carrer a la dreta, i desprs entro pel tercer carrer a lesquerra i camino cap a la biblioteca " Al-Najah" . Casa meva s al costat daquesta biblioteca.

.3 , , . , .

".Del jard al mercat ".3 Ahir al mat, jo vaig anar al jard que hi ha a prop de casa meva. Desprs daix, vaig sortir de casa i vaig caminar pel carrer Gran fins al final, a prop de la plaa de lajuntament. Tot seguit, vaig entrar al carrer del Nil i desprs, pel segon carrer a la dreta, desprs el tercer a lesquerra i vaig entrar al mercat de la ciutat. 4

48

. , . . 4." De lescola a la cafeteria." Aquest mat, desprs destudiar jo vaig sortir de lescola i vaig pujar a la meva moto. Vaig anar pel carrer Gran sota dels arbres, i vaig arribar al centre de la ciutat. All vaig entrar al mercat de les Flors i vaig caminar fins al final. Desprs jo vaig girar a la dreta i vaig entrar al caf de Beirut. Al caf, hi havia el meu amic Ali que mestava esperant.

VOCABULARI

catal va sortir surt va entrar va arribar arriba va girar gira va anar va va tallar talla va pujar puja

rab 49

va caminar Camina el riu el pont al costat a lesquerra a la dreta fins La crulla al davant al darrere desprs- abans Sota- sobre Final- principi La moto El mercat Larbre El centre Aqu- all era -s La cafeteria La ciutat gran- petit Lajuntament la flor A lespera Lautobs

- - - - - -

50

Les direccions Dileg 1: Samira: Com jo puc anar a la biblioteca de la universitat? Slem: Tu surts del la porta principal i et dirigeixes cap a lesquerra. Creues dos carrers. Desprs arribes a la crulla, i all preguntes per la biblioteca. Samira: s lluny daquesta crulla? Slem: No, no s gaire lluny.

: 1 : . : . , , : .: , Vertader o fals? 1- La Samira va a la universitat? 2. La crulla s desprs de dos carrers?51

3. La biblioteca s gaire lluny de la crulla? 4. La Samira surt de la porta segona. Em dirigeixo a... Jo giro a ... La crulla

Conversa nm. 2 El pare: On seus tu a la classe? El fill: Jo sec entre el Llus i la Feli. El pare: El teu amic Jordi i la teva amiga Gina on seuen? El fill: En Jordi seu davant meu , a prop de la pissarra i la Gina darrere meu.

2 : . : : . : .

Preguntes generals 1. Qu hi ha davant de casa teva? 2. Qu hi ha a prop de la teva escola? 3. On deixes tu els teus llibres? 4. On s la plaa del mercat?

Vocabulari davant de

52

darrere de entre a prop lluny de Lescola La universitat Els llibres deixar Qu hi ha? amic amiga la pissarra

,

53

LASTRONOMIA

L'astronomia s la cincia que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informaci que ens arriba d'ells a travs de la radiaci electromagntica, tant pel que fa a la posici i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evoluci (Astrofsica). Etimologia: la paraula astronomia prov del mot grec (astronomia), combinaci dels mots (astron), que significa estrella, i (nomos), llei.

: El planeta El sol :

54

. .

Astronauta Astronau Astronmic Astre

El cometa Lestel fuga Lhoritz

El Sol

55

La Lluna

La lluna plena

La mitja lluna

La Terra Latmosfera

El cel El cosmos

Eclipsi de Sol

56

Eclipsi de lluna Eclipsi de Sol Eclipsi parcial Eclipsi total Lesfera terrestre Lespai Les estacions de lany

Lestrella Lestrella polar

La galxia

57

GIRAR

El meteorit La meteorologia MOURE El planeta A prop de Lluny de

58

El moviment de rotaci

El Satllit El satllit de comunicacions Satllit espia

59

El moviment de translaci

TRASLLADAR-se L'univers La Via Lctia Al voltant de Jpiter Mart Mercuri Plat Ur Venus

60

Catalunya. Dades geogrfiques i culturals .

Catalunya s un pas de l'Europa Mediterrnia. Catalunya constitueix una de les 17 comunitats autnomes en qu, amb les ciutats de Ceuta i Melilla, sorganitza l'Estat Espanyol. Catalunya agrupa les provncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, amb una extensi de territori de 31.895 km quadrats i un conjunt de poblaci de 6.361.365 habitants.

71 , , . : 6351365 . 59813 . Llengua i identitat

El catal s la llengua prpia de Catalunya. s la llengua oficial amb el castell, que s oficial a tot l'Estat espanyol. La llengua catalana tamb es parla a les Illes Balears, al Pas Valenci, a una part d'Arag, a Andorra, al sud de Frana ( Catalunya Nord) i a la ciutat italiana de l'Alguer. En conjunt, la llengua catalana es parla a una zona de 68.000 km quadrats on viuen aproximadament 11 milions de persones que parlen catal.61

. , . ( ) , ( ) L'Alger 00086 11 .

26

LA GEOGRAFIA I GEOLOGIA

63

El mapa

: . -:

46

65

Geografia.Els continents del mn

66

El continent asitic

67

El continent afric

68

El continent europeu.

69

Europa

70

Amrica del nord

71

Amrica llatina

72

73

Oceania

74

75

El mapa mundi El mapa en relleu El mapa geogrfic El mapa aeri El mapa geolgic El mapa poltic El mapa fsic El mapa del temps El mapa topogrfic La geografia econmica

76

La natura

77

Les elevacions naturals El pujol, la lloma El vessant duna muntanya El cim de la muntanya El volc

,

La muntanya El coster, pendent La vall

78

Gorja, congost El can Lestany

?, ,

El toll, el bassal

El desert Loasi La selva La vegetaci

79

Els oceans, els mars i els llacs

Els continents

80

El clima

Evaporaci

81

Les roques

Rocs La pedra Pedregs El mineral La mina

,

82

Extensions d'aigua L'afluent El mar L'oce

El llac

L'embassament El pant

El litoral La marea L'onada, onatge

L'iceberg

83

L'alga

La sorra

La duna El llit del riu

El riu El canal L'estret Estret de Gibraltar

,

48

La desembocadura d'un riu

La cataracta

La font

,

La glacera

85

REES I TERRITORIS rea, zona Lloc Regi Territori Pas Naci Nacionalitat Estat Repblica Regne Imperi Provncia Comarca Tribu Zona polar Zona trrida Zona equatorial Zona temperada Zona glacial Hemisferi Meridi Cercle polar Trpic Esfera terrestre ,

68

Pedra preciosa Joia Gemma

Els metalls i les pedres precioses

Ametista

Corall

Diamant

Maragda

87

Malaquita

/

Perla

Rob

Turquesa

Safir

,

88

ELS METALLS Metall Metllic Mena Mina Or Plata, argent Plom Plat Bronze Coure Acer Ferro Mercuri Llaut Alumini xid Sulfat de ferro Sulfat de zinc Sulfat de coure

89

ELS GASOSUn gas s un estat de la matria en qu les forces interatmiques o intermoleculars entre els diferents toms o molcules d'una substncia sn tan petites que la substncia no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el .cont.A la prctica, un gas pot ser definit com un fluid no condensable a temperatura ambient

) . . -

Gas Oxigen Hidrogen Nitrogen Carboni Heli Aire El cel

L'ENERGIA

09

En fsica, l'energia, (del grec , energeia) s una magnitud fsica que s un atribut present a qualsevol sistema fsic i que es conserva a la natura. L'energia d'un sistema fsic tamb s la seva capacitat per realitzar un treball. En el sistema internacional, es mesura en joules. S'acostuma a representar amb la lletra E. ( (

Energia trmica Energia cintica Energia atmica Energia solar Energia elctrica Energia hidrulica Energia nuclear

91

El temps atmosfric

92

: .-: . .-: El clima s el conjunt de condicions atmosfriques que caracteritzen una regi. Segons es referisca al mn, a una regi o a una localitat concreta es parla de clima global, clima local o microclima respectivament.

El clima Meteorologia

93

Assolellat Ennuvolat La desgrcia Pluja Plujs Ploure Nevar Neu Gota d'aigua Xfec Humit Humitat Ploure a bots i barrals Mons (vent )

,

Inundaci Desbordar-se un riu

Arc de Sant Mart

94

Boira Boirina

El Vent El vent

La brisa, la marinada El vendaval El remol L'hurac El cicl El tif El tornado El corrent d'aire La rfega El fred La calamarsa

95

La gelada La rosada

,

El gel Fondre's

96

La rosa dels vents

El nord El sud L'est L'oest La tramuntana El mestral El ponent El llebeig El xaloc El migjorn El garb

79

LES TEMPESTES I ELS DESASTRES NATURALS

La tempesta

El tro El llamp

El terratrmol Calamarsar, caure pedra.

La inundaci

98

. LES FORMES I DIMENSIONS LA GEOMETRIA La geometria

99

100

L'angle

101

L'angle agut L'angle obts L'angle recte

Quadrat Angle recte

Dimetre

Radi

Cercle Punta Circumferncia Rectangular

,

Rectangle Superfcie

,

Cub Pirmide truncada Pirmide quadrangular 102

La pirmide

El prisma

Con

Esfera

Cilindre

Espiral, rosca

Arc Lnia Lnia recta

_________

103

Lnia corba Lnia obliqua Lnia parallela Lnia diagonal Lnia divisria Lnia d'intersecci Lnia de fora Lnia tangent Lnia d'alta tensi Lnia vertical Cbic Elevat al cub El transportador d'angles El trapezi El vrtex La circumferncia El cercle La longitud L'arc El segment El sector

, (

104

El triangle

Rectangle

Obtusangle

Acutangle

El triangle acutangle El triangle equilter El triangle issceles

Equilter

Issceles

Escal

LES DIMENSIONS

105

Amplada Longitud Alada Profunditat Quantitat

rea . .

Espai

. Volum . 01.

Dimensi

: . -: .

Proporci Escala

601

Mesures de volum Mesures de superfcie Mesures de longitud

Mesures de capacitat Mesures del sistema decimal

107

(Coneguem la comarca. (El Valls Occidental

108

La poblaci La poblaci activa La poblaci rural La poblaci urbana El creixement natural de la poblaci La densitat de la poblaci La indstria La indstria txtil La diversificaci industrial Els serveis Els serveis sanitaris Els serveis pblics Les comunicacions Les comunicacions martimes Les comunicacions aries Les comunicacions ferroviries L'autopista La carretera Aerdrom o aeroport

109

El nivell de vida Els monuments

La Vall La vall La comarca La comarca muntanyenca Laltitud A nivell del mar El cim de la muntanya La serralada Desembocar La desembocadura d'un riu Afluent d'un riu El riu subterrani El riu glacial El mar Adritic El mar Bltic La Mar Mediterrnia La Mar Roja Mar Caspi El Canal de la Mnega L'oce L'oce ndic La Mar Morta L'Oce Atlntic L'atmosfera La biosfera El clima

La temperatura La temperatura d'evaporaci La temperatura mxima La temperatura mnima La temperatura en graus centgrads Els productes congelats 110

El sector industrial El prat La ramaderia El tnel Llargria L'estaci d'esqu Esqu Esquiador Telecadira

111

LES COMARQUES DE CATALUNYA L'actual divisi de la Comunitat Autnoma de Catalunya en comarques t el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisi comarcal de 1936), que tingu vigncia fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adopt de nou aquesta divisi territorial, si b el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagora, i el 1990 es modific algun lmit territorial. Actualment Catalunya est dividida en 41 comarques.

El Consell comarcal Correspondre ... Encarregar-se de - Organitzar Els serveis Elegir, escollir El regidor L'alcalde i l'alcaldessa El president Actuar Prendre mesures La comarca poblada La comarca fora poblada La comarca poc poblada El litoral 112

Al seu voltant La plana de l'interior El mercat El nombre d'habitants

LES COMARQUES INDUSTRIALS Acostumar-se a Segons s costum Inslit Poblat, poblada

Transportar Contaminar La contaminaci del medi ambient La contaminaci de l'atmosfera La contaminaci de l'aigua

El fum El polgon industrial La botiga Els equipaments industrials La xarxa La installaci La matria primera Els productes elaborats El taller El magatzem Oficina Cami Els parcs naturals Zoolgic Aquari Parc pblic

, , , 113

Jard botnic Els espais protegits La conservaci del medi ambient Activitat industrial Activitat volcnica

La riquesa i els recursos naturals Els recursos naturals La riquesa mineral Abundncia d'aigua Recursos del pas

Les classes socialsLa classe dirigent La classe baixa La classe alta La classe obrera

Les poques histriques La histria 114

La histria s el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials. Es contraposa a la prehistria, que s la disciplina que estudia el passat hum previ a l'aparici de l'escriptura. Tamb s'anomena histria el passat hum mateix narrat per la disciplina histrica

L'edat del bronze L'edat terciria L'era glacial L'era de pedra El Neoltic El Paleoltic Edat del ferro La Decadncia L'era atmica L'edat d'or L'era de l'espai El Renaixement El Segle de les Llums L'era nuclear L'Edat Mitjana L'Edat Moderna La Revoluci Industrial La Guerra Civil La Guerra Mundial La Revoluci bolxevic

L'hort i la granja La granja 115

La pastanaga L'enciam Els psols Les cebes Arrel Tija Fruit Llavor , Conreu de regadiu Mono conreu Conreu de sec Conrear Blat Ordi Civada Alfals Assecar Crixer , Regar Collir Tallar Planta farratgera , Plantar Les hortalisses Els llegums Els cereals , L'espiga La vinya

116

Els animals de la granja Criar Pasturar Adob orgnic Adob artificial Adobar El pinso Estable Herba fresca Femer Excrements d'animals Ramaderia Avicultura Piscicultura El pastor El cabrer Segar Moldre Bala de palla Farina Mol fariner Mol d'aigua Seg La cort , ,

117

La granja

118

L'agricultura : agricultura. -:

L'aigua

L'aixada

L'arada Els arbres fruiters

L'arrel

La botiga

La branca

911

La calamarsa

) )

Les parts de la flor:120

121

El calze El camp de conreu erm L'estigma L'estil La flor La floricultura Les fulles La galleda La jardineria La mercaderies El Monocultiu La planta La planta farratgera ADOBAR L'adob Els fertilitzants REGAR CAVAR COLLIR La collita El comer El comerciant COMPRAR CONREAR El conreu El conreu de regadiu El conreu de sec

/ 122

La contaminaci La corda La corolla CRIXER El creixement L'estam El fal El fang Frtil El gerro de flors GUANYAR HIVERNAR La inundaci LLAURAR Les llavors MADURAR El mercat La natura NETEJAR L'ovari PLANTAR El ptal El pou El preu El pistil El pollen La pollinitzaci La pols PLOURE La pluja POLINITZAR La quantitat RESPIRAR El riu SEMBRAR La tempesta La terra TRANSPORTAR TREBALLAR VENDRE El sembrat La sequera La squia

/ 123

TALLAR El temps La tija El tractor El tronc El vent ASSECAR-SE ESPORGAR El pags La pagesa

124

La vacunaci Vacunar Vacuna antivariolosa

La xeringa Injecci subcutnia Injecci intramuscular Injecci intravenosa Posar una injecci

521

Les malalties El cncer Escorbut Mal d'Alzheimer Parkinson Malalties internes Cogul cerebral Diabetis L'epilpsia Infecci urinria Tuberculosi Malaltia crnica Malalties que s'encomanen Citica Malalties incurables Malaltia mental Neurosi El xarampi Ttanus La tuberculos La Sida L'lcera Malaltia hereditria Malaltia endmica ,

La medicina

L'antibitic La infecci La protecci, el preservatiu El tractament

.

126

La cura, el guariment Otorinolaringologia Odontologia Radiologia Medecina genera Oftalmologia Podleg Dermatologia Neurologia Psiquiatria Ginecologia Pediatria Metge, metgessa Metge de gurdia Metge de capalera

,

Les especialitats mdiques Curar, guarir El dentat El dentista La dent, les dents Les dents de llet Les dents fixes o permanents Les dents postisses La geniva, les genives Lobturaci d'una dent La infecci El fil dental El flegm El fluor Odontologia El paladar La piorrea El queixal, els queixals El queixal del seny Radiologia ( ( 127

Raspall de les dents Raspallar-se les dents La tosca de les dents Medecina general Oftalmologia Dermatologia Neurologia Psiquiatria Ginecologia Pediatria Metge, metgessa Anestesiar L'anestsia local Cariar-se una dent Cries Curar, guarir

, ((

128

LES DENTS

El dentat El dentista La dent, les dents Les dents de llet Les dents fixes o permanents Les dents postisses La geniva, les genives L'obturaci d'una dent L'obturaci d'una dent La infecci El fil dental El flegm El fluor Otorinolaringologia Odontologia El paladar La piorrea El queixal, els queixals El queixal del seny Radiologia

( (

Raspall de les dents Raspallar-se les dents La tosca de les dents Medecina general

129

130

El cos hum

El cos hum: Aparell digestiu Regi pancretica i conductes biliars Estructura de lestmac Estructura dental Aparell respiratori Faringe Laringe: a) estructura b) tall longitudinal Aparell excretor Estructura del rony Nefr Aparell reproductor mascul Testicle Aparell reproductor femen Ovari Gmetes: a) espermatozoide b) vul Glndules endocrines Cor Artries del cos hum Venes del cos hum Sistema limftic Regions cefliques Secci de lencfal Tall transversal de la medulla espinal

131

Ossos del crani: a) cara lateral b) secci sagital Regi torcica: a) columna vertebral b) caixa torcica c) vrtebra Cintura escapular i extremitat superior: a) cintura escapular b) extremitat superior c) ossos de la m Cintura pelviana i extremitat inferior: a) cintura pelviana b) extremitat inferior c) ossos del peu Msculs del cap i del coll Msculs del tronc: a) part anterior b) part posterior Msculs de les extremitats: a) extremitat superior b) extremitat inferior Secci de lorella

. cartida / cartida 2. crossa de laorta / cayado de la aorta 3. subclvia / subclavia 4. pulmonar / pulmonar 5. aorta descendent / aorta descendente 6. intercostal / intercostal 7. humeral / humeral 8. tronc celac / tronco celaco 9. gstrica / gstrica 10. esplnica / esplnica 11. mesentrica superior / mesentrica superior 12. ilaca externa / ilaca externa 13. femoral / femoral 14. popltia / popltea 15. tibial anterior / tibial anterior 16. pdia / pedia 17. tibial posterior / tibial posterior 18. ilaca interna / ilaca interna 19. mesentrica / mesentrica inferior 20. renal / renal 21. heptica / heptica 22. coronria / coronaria 23. artria de la m / arteria de la mano 24. cubital / cubital 25. radial / radial 26. aorta ascendent / aorta ascendente 27. tronc braquioceflic / tronco braquioceflico

132

. masseter / masetero 2. frontal / frontal 3. orbicular de les parpelles / orbicular de los prpados 4. nasal / nasal 5. buccinador / bucinador 6. orbicular dels llavis / orbicular de los labios 7. esternoclidomastodal / esternocleidomastoideo 8. trapezi / trapecio 9. escal / escaleno 10. risori / risorio 11. temporal / temporal Estructura dental

1. esmalt / esmalte 2. dentina / dentina (marfil / marfil) 3. geniva / enca 4. polpa dentria / pulpa dentaria 5. cement / cemento 6. vas sanguini i nervi / vaso sanguneo y nervio 7. corona / corona 8. coll / cuello 9. arrel dental / raz dental

133

134

135

Oftalmologia L'ull

Pediatria Dermatologia Neurologia Psiquiatria Ginecologia Pediatria Metge, metgessa Metge de gurdia Metge de capalera

,

136

Els rgans sexuals

1. bufeta urinria / vejiga urinaria 2. matriu / matriz (ter / tero) 3. oviducte / oviducto (trompa de Fallopi / trompa de Falopio) 4. ovari / ovario 5. vagina / vagina 6. llavi major / labio mayor 7. llavi menor / labio menor 8. cltoris / cltoris

137

1. penis / pene 2. cos caverns / cuerpo cavernoso 3. uretra / uretra 4. bufeta urinria / vejiga urinaria 5. prstata / prstata 6. vescula seminal / vescusa seminal 7. conducte ejaculador / conducto eyaculador 8. glndula de Cowper / glndula de Cowper (glndula bulbouretral / glndula bulbouretral) 9. conducte deferent / conducto deferente 10. testicle / testculo

hmer / hmero 2. apfisi acromial / apfisis acromion 3. omplat / omplato 4. clavcula / clavcula 5. estern (estrnum) / esternn 6. radi / radio 7. cbit / cbito 8. carp / carpo 9. metacarp / metacarpo 10. falanges / falanges 11. escafoide / escafoides 12. trapezi / trapecio 13. trapezoide / trapezoide 14. semilunar / semilunar 15. piramidal / piramidal 16. pisiforme / pisiforme 17. ganxut / ganchudo 18. os gros / hueso grande. 19. metacarpi / metacarpiano 20. falange / falange 21. falangina / falangina 22. falangeta / falangeta Ossos del crani: a) cara lateral b) secci sagital

138

1. frontal / frontal 2. parietal / parietal 3. temporal / temporal 4. occipital / occipital 5. porci escatosa / porcin escamosa 6. porci petrosa / porcin petrosa 7. apfisi mastoide / apfisis Regi torcica: a) columna vertebral b) caixa torcica c) vrtebra

139

1. regi cervical / regin cervical 2. regi dorsal / regin dorsal 3. regi lumbar / regin lumbar 4. regi sacra / regin sacra 5. regi coccigeal / regin coxgea 6. vrtebra atles / vrtebra atlas 7. vrtebra axis / vrtebra axis 8. disc intervertebral / disco intervertebral 9. costella veritable / costilla verdadera 10. costella falsa / costilla falsa 11. costella flotant / costilla flotante 12. mnec de lestern / mango del esternn 13. cos de lestern / hoja del esternn 14. apfisi xifoide / apfisis xifoides 15. cartlag costal / cartlago costal 16. estern (estrnum) / esternn 17. cos vertebral / cuerpo vertebral 18. apfisi articular / apfisis articular 19. apfisi transversa / apfisis transversa 20. apfisi espinosa / apfisis espinosa 21. arc vertebral / arco vertebral 22. orifici vertebral / orificio vertebral

mastoides 8. apfisi estiloide / apfisis estiloides 9. apfisi zigomtica / apfisis cigomtica 10. maxillar inferior (mandbula inferior) / maxilar inferior (mandbula inferior) 11. pmul / pmulo 12. maxillar superior (mandbula superior) / maxilar superior (mandbula superior) 13. nasal / nasal 14. lacrimal / lacrimal 15. arc superciliar / arco superciliar 16. esfenoide / esfenoides 17. palat / palatino 18. vmer / vmer 19. etmoide / etmoides Cintura escapular i extremitat superior: a) cintura escapular b) extremitat superior c) ossos de la m

140

1. hmer / hmero 2. apfisi acromial / apfisis acromion 3. omplat / omplato 4. clavcula / clavcula 5. estern (estrnum) / esternn 6. radi / radio 7. cbit / cbito 8. carp / carpo 9. metacarp / metacarpo 10. falanges / falanges 11. escafoide / escafoides 12. trapezi / trapecio 13. trapezoide / trapezoide 14. semilunar / semilunar 15. piramidal / piramidal 16. pisiforme / pisiforme 17. ganxut / ganchudo 18. os gros / hueso grande. 19. metacarpi / metacarpiano 20. falange / falange 21. falangina / falangina 22. falangeta / falangeta Msculs del cap i del coll

141

1. masseter / masetero 2. frontal / frontal 3. orbicular de les parpelles / orbicular de los prpados 4. nasal / nasal 5. buccinador / bucinador 6. orbicular dels llavis / orbicular de los labios 7. esternoclidomastodal / esternocleidomastoideo 8. trapezi / trapecio 9. escal / escaleno 10. risori / risorio 11. temporal / temporal Msculs del tronc: a) part anterior b) part posterior

1. pectoral major / pectoral mayor 2. serrat major / serrato mayor 3. oblic major de labdomen / oblicuo mayor del abdomen 4. recte major de labdomen / recto mayor del abdomen 5. pectoral menor / pectoral menor 6. intercostal / intercostal 7. trapezi / trapecio 8. gran dorsal / gran dorsal 9. serrat petit i superior / serrato pequeo superior 10. serrat petit i inferior / serrato pequeo inferior

142

Msculs de les extremitats: a) extremitat superior b) extremitat inferior

1. deltoide / deltoides 2. trceps braquial / trceps braquial 3. bceps braquial / bceps braquial 4. pronador / pronador 5. supinador / supinador 6. palmar / palmar 7. flexor dels dits de la m / flexor de los dedos de la mano 8. extensor dels dits de la m / extensor de los dedos de la mano 9. sartori / sartorio 10. qudriceps crural / cudriceps crural 11. tend rotular / tendn rotuliano 12. tibial anterior / tibial anterior 13. bess / gemelo 14. extensor dels dits / extensor de los dedos 15. gluti / glteo 16. semitendins / semitendinoso 17. bceps crural / bceps crural 18. semimembrans / semimembranoso 19. tend dAquilles / tendn de Aquiles 20. flexor dels dits / flexor de los dedos

143

1. pavell auricular / pabelln auricular 2. conducte auditiu extern / conducto auditivo externo 3. timp / tmpano 4. trompa dEustaqui / trompa de Eustaquio 5. cargol (cclea) / caracol 6. nervi auditiu / nervio auditivo 7. finestra rodona / ventana redonda 8. finestra oval / ventana oval 9. utricle / utrculo 10. canals semicirculars / canales semicirculares 11. estrep / estribo 12. enclusa / yunque 13. martell / martillo 14. orella externa / odo externo 15. orella mitjana / odo medio 16. orella interna / odo intern

Esquema de lull

1. parpella / prpado 2. pestanya / pestaa 3. membrana conjuntiva / membrana conjuntiva 4. crnia / crnea 5. humor aqus / humor acuoso 6. pupilla / pupila 7. iris / iris 8. cristall / cristalino 9. humor vitri / humor vtreo 10. nervi ptic / nervio ptico 11. punt cec / punto ciego 12. fvea / fvea 13. retina / retina 14. coroide / coroides 15. esclertica / esclertica

144

vena cava superior / vena cava superior 2. artria aorta / arteria aorta 3. artria pulmonar / arteria .1 pulmonar 4. vena pulmonar / vena pulmonar 5. aurcula esquerra / aurcula izquierda 6. vlvula sigmoide / vlvula sigmoidea 7. vlvula mitral / vlvula mitral 8. ventricle esquerre / ventrculo izquierdo 9. vena cava inferior / vena cava inferior 10. ventricle dret / ventrculo derecho 11. vlvula tricspide / vlvula tricspide 12. aurcula dreta / aurcula derecha

145

Aparell respiratori

1. fossa nasal / fosa nasal 2. faringe / faringe 3. laringe / laringe 4. esfag / esfago 5. trquea / trquea 6. hili pulmonar / hilio pulmonar 7. bronqui / bronquio 8. bronquol / bronquiolo / 9. pulm / pulm

Estructura dental

1. esmalt / esmalte 2. dentina / dentina (marfil / marfil) 3. geniva / enca 4. polpa dentria / pulpa dentaria 5. cement / cemento 6. vas sanguini i nervi / vaso sanguneo y nervio 7. corona / corona 8. coll / cuello 9. arrel dental / raz dental

146

Aparell digestiu

1. boca / boca 2. glndula partida / glndula partida 3. glndula sublingual / glndula sublingual 4. glndula submaxillar / glndula submaxilar 5. faringe / faringe 6. esfag / esfago 7. estmac / estmago 8. fetge / hgado 9. pncrees /pancreas 10. duod / duodeno 11. jej / yeyuno 12. ili (lium) / ileon 13. clon ascendent / colon ascendente 14. clon transvers / colon transverso 15. clon descendent / colon descendente 16. cec / ciego 17. apndix vermiforme / apndice vermiforme 18. recte / recto 19. anus / ano 10-12 intest prim / intestino delgado 13-18. intest gros / intestino grueso

147

Aparell respiratori

1. fossa nasal / fosa nasal 2. faringe / faringe 3. laringe / laringe 4. esfag / esfago 5. trquea / trquea 6. hili pulmonar / hilio pulmonar 7. bronqui / bronquio 8. bronquol / bronquiolo / 9. pulm / pulm

148

La planta

149

)(: - El pollen La fulla perenne La fulla caduca L'arrel

La branca La llavor La tija El fruit Els ctrics Sembrar Germinar Crixer Germinaci Gemmaci Esqueix, empelt Espora, espores

, ? , , ()

051

Vocabulari de Tecnologia

La balana La brixola La bscula Lenclusa La ferreteria El torn El laboratori El clau El cargol La bombeta elctrica El martell La tisora La serra El tornavs El destral La llima Les tenaces Les alicates La palanca La pala La proveta El pic La politja La paleta , El cable La brotxa La cola La clau anglesa La rasqueta , L'escala La femella La volandera , , La capsa de les ferramentes El regle

151

El regle graduat El regle de clcul L'escaire , , El cartab El comps , Caixa de velocitats Caixa d'engranatges Caixa de distribuci Caixa del diferencial El corrent elctric El corrent continu Corrent de baixa freqncia Corrent portador Corrent oscillador Corrent altern Corrent indut Corrent negatiu Corrent derivat Corrent d'alta tensi Corrent continu Corrents elctrics oposats El fusible El fil d'aram allant La resistncia El fil elctric Antena Conductor elctric Connexi, circuit elctric Presa de terra Connexi en bateria Connexi en parallel Connexi en srie Endoll elctric Capacitat elctrica Amplitud d'ona La freqncia

152

1. Xerrac de costella 2. Xerrac 3. Clau anglesa 4. Serra darc 5. Escofina 6. Llima 7. Carda 8. Clau fixa 9. Escaire

10. Regle 11. Alicate 12. Tenalles 13. Barrena 14. Martell 15. Tisores 16. Tornavisos 17. Gat o sergant 18. Granera

153

154

El motorMotor de dos cilindres Motor de vapor Motor de benzina Motor de combusti Motor Disel Motor de quatre temps Motor d'explosi Motor elctric Motor a reacci El carburador El tub de transformaci La bugia La dinamo El ventilador La bomba de combusti La pressa d'aire El distribudor elctric L'alternador La bomba d'aire Bomba aspirant Bomba expirant

. -: . /

551

Vocabulari de Msica

/ La msica s lart que es manifesta en lorganitzaci dels sons i els silencis en el temps. s lart de la generaci, manipulaci i combinaci en simultanetat o en successi dels sons, produts per veus humanes o per instruments, a la recerca de la bellesa formal i/o de lexpressi democions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats .dunitat, continutat i coherncia

Escoltar Escriure Entonar El clarinet Copiar La guitarra La melodia Metrnom Pentagrama Bemoll El piano El piano de cua Sostingut El viol El violinista

156

El violoncel Clau Banda de msica Orquestra Msica popular Msica pop o lleugera Msica de Jazz Msica de cambra Msica de fons Msica ballable Msica ambiental Msica Rock Els instruments musicals Els instruments de vent Els instruments de corda Els instruments de percussi La sardana Msica estereofnica Msica simfnica Tenor Msica vocal Msica clssica

Alguns signes i conceptes musicals importants El calder La corxera La fusa La blanca La negra El silenci El to La intensitat El timbre So greu So agut El comps El ritme El compositor Interval L'entonaci 157

L'pera La can

El pentagramaEl pentagrama s una pauta formada por cinc lnies horitzontals, paralleles equidistants entre si, sobre les quals sescriuen els signes que serveixen per a escriure la msica occidental. Les distncies compreses entre les lnies sn els espais. Les lnies i espais es compten dabaix a dalt. La posici de la nota sobre una de les lnies o un dels espais, indica l'alada i el nom del so a executar.

Rodona

Blanca

Negra

Corxera

Semicorxera

158

159

ELS ANIMALS SALVATGES

160

161

162

163

Lle Lleona

Puma Bigotis

,

Crinera, cabellera

Les urpes

-

La trompa Ullal

461

La pota

La cua

La banya

La pengla La bossa o marsupi

La gepa

Elefant Camell

,

165

Dromedari

,

Bfal

Crvol

Cangur

La coberta, la closca

, ,

El tigre

Lleopard

166

Jaguar Pantera

,

Girafa Hipoptam

Rinoceront

Mandril Ximpanz Gorilla s s mar s bru s polar Guineu Llop Antlop Ullal Zebra

()

761

ELS HBITS ALIMENTARIS DELS ANIMALS Els animals herbvors Els animals carnvors Els animals omnvors Els animals domstics Els animals amfibis Els animals remugants Els animals mamfers Els animals vertebrats Els animals invertebrats Els animals de presa Els crustacis Els rosegadors Els microorganismes Els espermatozoides

168

MOTS PER A DESIGNAR ELS ANIMALS Salvatge Bstia Monstre

ELS RPTILS

La serp

La sargantana El caiman El cocodril L'escur La cobra

169

Animals petits

L'esquirol

L'eri El ratol El talp , El gripau La granota El cuc El llimac El cargol L'aranya La teranyina L'escorp El cuc de terra El cuc solitari El cuc de la seda -

170

171

ELS INSECTES La mosca La pua Lescarabat La marieta El mosquit L'abella La vespa La formiga El formiguer La llagosta , El grill La papallona La cuca de llum , Lescarabat de cuina El tvec , El rusc La bresca La crislide La larva L'eruga El cuc

172

ELS ANIMALS DOMSTICS

173

El gat El gos La gossa El conill La tortuga

El periquito El papagai El peix de colors

174

SOROLLS D'ANIMALS Bordar Grunyir Udolar Miolar Roncar - - Renillar Bramar Braolar, bramular Belar, Begallar Raucar ( la granota )

ELS OCELLS

La cua La ploma L'ala El bec La garra, les urpes El voltor La gbia El tord La coloma

- 175

Loreneta El picot L'estornell El pardal El corb L'alosa El cucut El corb L'estru La gavina La guatlla La perdiu El rossinyol El pellic La cigonya El cigne El flamenc L'agr La gavina El ping El falc L'liga L'liba, el mussol

- , ,

176

177

ELS CRUSTACIS I ELS MOLUSCOS

El marisc Els musclos

-

El pop L'ostra La gamba La gambeta

Calamar -

871

179

ELS ARBRES

La branca La fulla El tronc L'arrel L'agl L'ametller El garrofer La pinya El roure ( El faig L'om El freixe L'avet El pi El cedre El desmai La figuera La palmera L'olivera Llimonera Pomera Taronger El xiprer

081

181

VOCABULARI BSIC D'EDUCACI FSICA

En el seu sentit ms ampli, l'esport s qualsevol joc o activitat de lleure, basada en un .reglament estricte i que procura de millorar el benestar fsic i mental de l'sser hum

La pilota El frontennis El bsquet El voleibol El tennis Tennis de taula El Rugbi El futbol El beisbol El waterpolo L'handbol Els Jocs Olmpics L'esgrima

281

L'Atletisme El golf Llanar Llanament de pes Llanament de javelina Llanament de martell Llanament de disc Material esportiu Abric Agenda Aixeta , Ampolla d'aigua , Anotaci rbitre Assecador dels cabells Aturar-se Baixar , Batre un rcord Les botes L'armari La bufanda 183

Cstig Corredor Corregir Entrenador Equip Escriure Esport Examen Expulsar Expulsi Falta Camp de futbol Cop de cap Crner Falta La mitja part en un partit El partit Partit de tornada Partit amists La final Els quarts de final La lliga, la temporada184

La semifinal El pal de la porteria Penal El penjador de la roba Porter Porteria Posar-se en renglera Caiguda El calendari Campi El campionat Caure La classificaci Classificat,ada El club esportiu El cronmetre Davanter Defensa Derrota La dutxa Dutxar-se 185

Empat Empat a zero Entrar L'escombra Esponja Falta o absncia a classe La farmaciola El gimns Gol Gols a favor Gols en contra La goma d'esborrar Els guants Guanyar El guix L'horari El jersei El lavabo Lnia de sortida Lnia de defensa Lnia d'arribada Lnia d'atac186

Lnia davantera Lnia de mitjos Les jornades esportives Lesionar-se La lesi El llapis El llibre La maquineta Marcar un gol La meta El mirall Els mitjons La motxilla El pal de fregar Els pantalons , Paper higinic Paperera Participar Patinar Perdre La pinta 187

El pinzell El polisportiu Pujar , El quadern, la llibreta El recollidor El regle Respirar Els retoladors Roba esportiva Roba interior Sab Sortida Sortir Sabatilles esportives Sacada La samarreta La tanca, tanques Targeta groga Targeta vermella Taul d'anuncis El testimoni en una cursa de relleus Les tisores188

Torneig esportiu La tovallola Treball , El vestidor El lavabo El xandall La xarxa El xiulet Crrer Saltar Saltar amb la corda Salt amb la perxa Triple salt Salt d'obstacles Salt de llargada Salt de poltre Salt d'alada

189

La Nataci

Nataci lliure Braa Espatlla Papallona Nataci rtmica

La cursa Cursa contra el rellotge La regata La Marat Els relleus El patinatge sobre el gel L'esqu aqutic 091

Fotos esports

191

192

VOCABULARI BSIC DE FORMES GEOMTRIQUES

L'rea

L' rea s una quantitat que expressa la mida d'una regi de l'espai. L' rea de superfcie es refereix a la suma de tots els costats d'un objecte. L' rea s la derivada del volum i l'antiderivada de la longitud.

193

De fet, tot i que el concepte d'rea s bsic en geometria, la seva definici no s trivial, i es dona com a evident en la majoria de textos. Algunes de les unitats ms utilitzades per mesurar l'rea son: metre quadrat (m2) rea - 100 m2 hectrea - 10.000 m2 fanecada - 833,33 m2

Clcul d'reesFrmules pel clcul de l'rea de diferents figures senzilles: Quadrat: A=l on l s el costat del quadrat. Rectangle: A=ba on a i b sn els dos costats del rectangle. Rombe: A=Dd/2 on d i D sn les diagonals del rombe. Triangle: A=bh/2 on l s la base i h l'altura del triangle. Polgon regular: A=Pa/2 on P s el permetre i a l'apotema del polgon. Cercle: A=r on r s el radi del cercle. Noteu que aquesta frmula es dedueix de l'anterior substituint P pel permetre d'un cercle, que s 2r

r :

) ( .S = 1 / 2bh : :

194

:

L'rea de la base El permetre El triangle Els triangles El triangle issceles El triangle escal El triangle equilter El quadrat El rectangle El rombe El romboide El trapezi El vrtex L'angle Angle agut Angle obts Angle recte L'amplada La bisectriu La circumferncia La distncia El centre El cercle El cilindre El comps L'escaire La forma esfrica El cartab El grau L'heptgon L'hexgon El dimetre La lnia La lnia parallela La lnia vertical La lnia recta La lnia corba La lnia diagonal La lnia inclinada

( ) , 195

La lnia trencada La lnia convexa La longitud El metre Els metres El metre quadrat El metre cbic L'arc El punt El segment Igual Mesurar (verb) El costat La figura Les figures geomtriques La mesura El sistema mtric decimal Les mesures de longitud El semicercle La superfcie Les mesures de superfcie L'ovoide El parallelogram La pirmide El pentgon El radi El regle graduat El transportador d'angles El volum Les mesures de volum

Equidistant ,

VOCABULARI BSIC DE MATEMTIQUES . Sumar 196

Restar Multiplicar Multiplicat per Calcular Dividit per Dividend Suma Resta Divisi Clcul integral Trigonometria lgebra Clcul de probabilitats Clcul mental Sistema decimal Clcul integral Ordinador Clcul de guanys i de prdues Compte bancari Nombre Nombre imparell o senar Nombre parell Part, parts , , Part divisible de Divisible Indivisible Centsima part Part proporcional Partcula Equaci derivada Matemtiques aplicades Matemtiques comercials Arrel quadrada Arrel irracional Arrel cbica Extracci de l'arrel Extracci del clcul Coeficient numric Conjunt Equivaler Equivalent Issceles Nivell, pla: 197

Divisor Denominador Sistema Progressi aritmtica Progressi geomtrica Nombre enter Problema Soluci Geometria Triangular Triangle issceles Triangle equilter Triangle rectangle.

. ,

198

ELS NOMS DELS DITS.

1. El dit gros o polze. 2. L'ndex. 3. El dit del mig o mitj . 4. L'anular. 5. El dit petit , xic o menovell .

199

. ELS SIGNES DE PUNTUACI

Signe d'admiraci Parntesis : Punts suspensius La coma : El punt El punt i coma - Els dos punts Punt i a part El signe d'interrogaci : El punt i final: La suma El signe d'igual : La multiplicaci El signe de la resta : La divisi

200

NEXES I MARCADORS TEXTUALS

El domini real d'una llengua estrangera consisteix, sense cap mena de dubte, a saber utilitzar de forma correcta les diverses classes de marcadors textuals, a banda de les estructures bsiques de la llengua en qesti. A travs de la nostra experincia, hem observat que gran nombre derrades que cometen els nostres alumnes a l'hora de redactar o de parlar, es concentren, sobretot, en els elements d'uni ( nexes o marcadors textuals), que necessiten molta prctica per tal d'assolir un bon nivell pel que fa a l'expressi oral o escrita. Tot seguit, detallarem els diversos tipus de nexes i de connectors i explicarem les seves remarques, seguides d'una selecci de textos que poden servir com a exercicis prctics sobre la qesti. Deixarem per a una altra ocasi, doncs, alguns nexes oracionals com les conjuncions i les preposicions.

1. Marcadors textuals 1.1. Exemplificaci- detall - ?Per exemple ? ,com a mostra ? ,? aix ,en particular ,especialment ,( - - etc. Exemples: 1. Anir potser a la muntanya, per exemple, o a la platja 2. Et recordar els noms d'alguns poetes contemporanis, com per exemple... 3. Treballarem aix , amb esfor i energia 4. M'agrada la mel, especialment si s pura. 5. La Marta gaudeix de la Literatura, especialment de la poesia 2. Aclariment- continuaci : s a dir, o sigui ,en altres paraules , ms aviat ,(de fet, efectivament ,-en realitat ( , - , a banda d'aix ,?( al marge d'aix ? , de tota manera ,( en tot cas ,( per ser ms exacte , d'altra banda , pel que fa a ,( en aquest aspecte ( a ms a ms , malgrat, a pesar de , tot i aix ( Exemples: 1. En Joan es va disculpar del que havia fet al seu amic; s a dir, li va demanar perd 2. L'aigua s el secret de la vida; s a dir, s molt important per viure 3. Visitarem el meu tiet del camp; o ms aviat tots els familiars 1.3. Resum- conclusi ( -

201

Breument ,?en poques paraules ? en conclusi, ,?(per acabar, per ltim ,?( per resumir ?, ? 1.4. Represa ( Com hem dit ,( ?? com he estat dient , ?( tornant al nostre assumpte ?? ,( tornant al primer punt .??( 1.5. Exclusi ( En cap cas , ?( al contrari ,?( en lloc de (?? , a excepci de ,?(en altre lloc ??( 1.6. Temporal - Lloc ?( 1.6.1. D'anterioritat ( Abans , ( ?? fins aleshores , ??( antigament ??( 1.6.2. De simultanetat ??( En aquest moment , ??( aqu ??( ara , ?(mentrestant ??(alhora, al mateix temps ,?( 1.6.3. De posterioritat ??( Proper , (? segent (desprs.??) 1.6.7. De continutat ( De tant en tant ,?( a vegades ,??(sempre , vegades . ?( 1.7. Evidncia :( , (sovint , ?(poques

s clar que, ?(naturalment ,(per descomptat ( , (sense dubte ,?( segurament , ?( 1.8. Possibilitat ?( s possible que... ,?( potser, ( 2. Marcadors que estructuren el text ( ? 2.1 Marca d'ordre :?( En primer lloc ,?( per comenar ,??(en ltim lloc, per acabar, finalment ,?( tant .... com... ?( 2.2.Posar mfasi: ( s a dir, ,(? el fet ms important, ?( la idea central ,?( vull subratllar que.. ?) 2.3. Introduir el tema del text :(? Pel que fa a..._ quant a... ,?( en relaci amb... ?( Altre punt important ,?( per comenar , Existeix, tanmateix una frmula que es fa servir a les cartes o discursos desprs d'una salutaci, que s ? ,( 2.4 Posar-hi exemples??(

202

,?( (?, en aquest cas concret (, com a exemple? Per exemple ? ( podem posar-ne exemples ?? 2.5. Establir-ne distincions .?( (? , en canvi (?, al contrari (?, per altra banda Per una banda ( 2.6. Resumir (, en conjunt? (??, resumint tot all que hem dit fins ara En resum ??( (?, globalment, en general ? ( 3. Els marcadors textuals que estructuren les idees :?( 3.1. Causa ... (??, cal que, s necessari que ? ( , ja que - Perqu ?( ... (??, ats que, posat que ,(?? , doncs ... (??, per aix (??, aleshores, llavors ... (, a causa de?? ...considerant que ?( ???( 3.2. Indicar conseqncia (??, en ...(??, en conclusi ...(? , i aix ...(??, de manera que ..._ Per tant .?( (?, consegentment conseqncia ?? ??? 3.3 Indicar finalitat (?, tenint en compte ...(? , amb l'objectiu que ...( , a fi que???? ...Perqu ?( ...que

VOCABULARI DE TERMES POLTICS

La poltica. .-: / / / .

302

.

El partit poltic El partit governant El partit de l'oposici El partit socialista El partit comunista El partit conservador L'ajuntament L'alcalde L'alcaldessa El president del govern El rei La reina La monarquia La repblica La Generalitat de Catalunya El ministre La ministre El consell de ministres La diputaci provincial El tribunal El tribunal tutelar de menors El parlament La constituci El congrs dels diputats L'administraci local La llibertat de premsa El rgim totalitari El govern El govern de coalici El govern central El govern autnom o autonomia La invasi El tribunal de justcia La sentncia L'acusat Acusar ( ( La pena de mort Alliberar/ posar en llibertat El jutge L'advocat

204

Detenir / capturar Les eleccions Les eleccions municipals Les eleccions presidencials Les eleccions generals Les eleccions parlamentries Les eleccions autonmiques Votar La votaci La votaci de confiana L'urna electoral La victria electoral La derrota electoral L'escrutini o recompte dels vots El candidat El crrec poltic La renncia a un crrec poltic Patir prdues

/ /

El conseller La consellera El ministeri El ministre La ministre L'ambaixada L'ambaixador L'ambaixadora Els documents El passaport El perms de residncia El perms de treball La firma / La signatura El ministeri de Cultura El ministeri de Justcia El ministeri d'Afers Exteriors El ministeri de l'Interior El ministeri d'Agricultura i Pesca El ministeri de Turisme El ministeri d'Educaci El ministeri d'Obres pbliques El ministeri de Sanitat El ministeri d'Indstria

205

El ministeri de Treball El ministeri d'Economia El ministeri d'Afers Socials L'acord Alliberar / posar en llibertat Assetjar La bomba Capturar/ detenir Causar vctimes La corrupci El crim El criminal Destruir El desastre La destrucci Disparar / El districte electoral Els drets humans Els conflictes socials El cop d'estat La guerra Els gasos lacrimgens Imposar La independncia La llei La lluita La lluita contra el terrorisme La lluita contra l'atur La lluita contra l'analfabetisme El mssil La papereta electoral La pau El poder El poder legislatiu El poder judicial El poder executiu Ocupar una territori L'ocupaci Prendre mesures contra La pres El procs de pau La reforma Reformar 206

Retirar-se La retirada Les sancions econmiques Segrestar El sistema constitucional El territori El terrorisme La treva La vaga La vaga de fam La vctima Les vctimes La zona L'alto el foc El congrs La roda de premsa La taula rodona La conferncia pel desarmament ?

. .Vocabulari de Filosofia elemental. Batxillerat :Analogia :Antropologia : Argumentaci , Assimilaci : :Capitalisme 702

: :Comunisme . Pragmatisme : Realisme Positivisme , , : . Humanisme .-: : .-: .-: Cultura . -: : .-: Determinisme -: . Escepticisme La llibertat. : . : : . Conductivisme . Dogmatisme : / Materialisme / . Feminisme Racionalisme : Comunisme . : Capitalisme .

802

:Cientfic :Cognitiu : / :Coherncia / / . :Contrast ,Credibilitat :Crtica - ] [. ). (. " " : :Deducci . 2." ": . 3." " : . 4." . " :

- ] [. ). (. 1." " : :Desig . 2." " : , , , , Diversitat Dualisme :Empric . " : Empirisme ) ) Estmul .-: Evoluci . - ] [. ) (. 1." " : Lingstic .. 2." " : : .Tcnica ./ :Condicional

902

: .-: .-: . Conscincia .-: / / . / :Divinitat :Economia :Esttica , :Fallcia :Filosofia .) ) :Filosfic :Formal :Hiptesi :- : :Implicaci / / . - . : , Inconscincia - ] [. ). (. " " : :Inducci . ;Llei -: / / :Lgica , , :Metafsica : / :Mtode -: ..-: . , Mite Natural :Negaci

012

:Poder :Poltica :Pragmatisme - ] [. ). (. " " : :Premissa .

:Psicologia : , , , , , , , , Repressi :Sagrat : " : .Sintctic . Social :: Tecnologia .) )

.-: Tradici -: .-: , , :Utopia : .-: Vitalisme . .-: : . -: / : . Innatisme Interculturalitat

112

. -: . -: La ment . :Pressuposici .Raonament . , :Semntic - ] [. ). (. : Simbolisme . : Utilitarisme

212

213

NDEX DE DIBUIXOSgrup I los nmeros grupo II la familia

Lalfabet el cos la roba de hombre las frutas los animales de granja els ocells los animales africanos las plantas la sala el dormitorio los trabajos el negocio el carro, el coche la ciudad la medicina la fantasa

les salutacions el cuerpo II

los colores

la ropa de mujer grup III - la comida los vegetales grup IV - los animales las mascotas

los insectos los reptiles y los anfibios

los mamferos los animales del mar grupo V grupVI - la casa, el hogar el comedor la cocina el bao el bao II grup VI la escuela el dinero el recorrido por tierra al aire libre el arte la fantasa II

la cocina II la casa la granja la electrnica los nios la construccin

214

215

216

217