CONCEPTES: geopolítica, estat, nació, estat-nació, plurinacional, territori, constitució, funcionari, sobirania, sufragi, referèndum, eleccions, democràcia, monarquia, monarquia parlamentària, monarquia absoluta, república, dictadura, poder legislatiu, poder executiu, poder judicial, estat social, estat liberal, estat centralitzat, estat descentralitzat, regional, multilateralisme, principi de subsidiarietat, multiculturalitat, interculturalitat, cultura de masses, organització no governamental (ONG).

CONCEPTE DEFINICIÓ 1. Estat constituït per diverses nacions.

2. Règim polític no democràtic en el qual el poder queda concentrat en les mans d’un sol individu o d’un únic grup polític, caracteritzat per l’absència de la divisió de poders, una inclinació a exercitar el comandament en benefici de la minoria que la recolza i eliminació per la força de tota expressió de discrepància i oposició.

3. Organització privada independent de governs i organismes internacionals que no és creada pels estats, són grups de defensa o protecció social, cultural, legal i ambiental les metes dels quals no són comercials i usualment són organitzacions sense ànim de lucre que obtenen una porció dels seus recursos de fonts privades.

4. Vot, manifestació de la pròpia voluntat en unes eleccions per a provisió d'un càrrec o un altre tipus de consulta.

5. Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder. (allà on resideix el poder).

6. Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells. Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable. Qualsevol norma legal emanada del poder de l'estat ha d'ajustar-se als principis continguts en la constitució o no entrar-hi en contradicció.

7. Estudi de la relació existent entre el medi geogràfic, d'una part, i l'estructura socioeconòmica i l'evolució política d'un país, de l'altra.

8. Forma de govern en la qual la sobirania resideix en el poble, per tant, és una doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.

9. Porció de la superfície terrestre subjecta d'apropiació per part d'un grup d'individus a fi de

portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o

consum, els quals la consideren com a demarcació de l'exercici d'una sèrie de competències

(polítiques, administratives, etc).

10. Forma de govern democràtica i representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat, anomenat president de la república, no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta. El govern de l’Estat queda a les mans del primer ministre o president del govern.

11. Una de les tres facultats i funcions primordials de l'estat, que consisteix en l’elaboració i votació de les llei, l’aprovació dels pressuposts generals i l’exercitació del control sobre el poder executiu.

12. Àrea geogràfica delimitada territorialment i políticament independent, amb un govern propi, unes fronteres clares i reconegudes internacionalment, on viu una població que es regeix per un mateix govern i unes mateixes lleis. Posseeix uns símbols que l’identifiquen: himne, bandera, capital i generalment una moneda.

13. Sistema de govern democràtic en el qual el monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el

control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern). Les normes i decisions emanades de les diferents cambres parlamentàries regulen no només el funcionament de l'estat sinó també l'actuació, funcions.

14. Concepte que defensa que un assumpte ha de ser resolt per l'autoritat (normativa, política o econòmica) més pròxima a l'objecte del problema.

15. Territori amb una activitat econòmica ben desenvolupada i una entitat cultural i social diferenciada.

16. Una de les tres branques del govern constituïda pels jutges o magistrats, la funció principal és resoldre les disputes legals i està representat normalment per una Cort Suprema de Justícia o Tribunal Suprem de Justícia. Els jutges i magistrats no estan sotmesos a ordres ni mandats de cap mena; en les seves decisions, només estan sotmesos a allò que diuen les lleis, i no tenen llibertat per jutjar fora del marge de la llei.

17. Tipus d’Estat que intenta no interferir en l’economia de les empreses ni en les relacions socials, ja que considera que l’economia ha de funcionar segons les llei de l’oferta i la demanda, la llei del mercat, i per tant així aconseguir un major desenvolupament de la societat.

18. Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva, de pertinença a

un territori i consciència de ser un grup singular i diferenciat, a partir d’una sèrie de trets

característics, com la llengua, la cultura, tradicions, religió, certes institucions o l'origen ètnic.

19. Tipus d’Estat en què les regions tenen institucions pròpies (un parlament, un govern i uns tribunals).L’Estat manté el poder màxim i hi ha unes lleis comunes per a tots els territoris i les institucions estatals continuen tenint autoritat a tot l’estat, encara que els municipis i les regions tenen poders amplis als territoris respectius (educació, sanitat, transports...).

20. Forma de cultura que es basa en l’homogeneïtzació de les pautes de consum.

21. Tipus d’Estat en què es defensa la necessitat d’intervenir en alguns àmbits econòmics i socials, a partir d’una sèrie de eines com les pensions, subsidis d’atur, sous base, sanitat pública, ensenyament obligatori... amb la finalitat d’aconseguir una major igualtat entre els ciutadans.

22. Consulta del govern a la ciutadania qui mitjançant la votació els ciutadans poden pronunciar-se sobre una qüestió o donar suport a una persona o a una mesura política.

23. Materialització en estructura de poder propi, com les d'un estat, per part d'un poble que

manté certa coherència nacional. Es caracteritza per tenir un territori clarament delimitat per

una població constant, un conjunt de trets culturals, també lingüístics, que tenen una

memòria col·lectiva, i es regeixen per unes normes pròpies amb un cap d'estat i un govern.

24. Tipus d’Estat en què s’exerceix el poder d’una manera centralitzada, on les institucions locals i regionals depenen de les institucions estatals. Les institucions locals i regionals tenen poques competències i els funcionaris de les distintes regions són elegits per l’administració central.

25. Persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública). Es pot accedir a la feina mitjançant unes proves específiques (oposicions, exàmens nacionals) o amb uns estudis determinats.

26. Branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar la llei, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat. La figura prominent de facto de l'executiu és el cap de govern.

27. Procediment pel qual la ciutadania pot elegir els seus representants polítics, mitjançant la votació. Unes eleccions per ser democràtiques han de ser plurals, lliures, periòdiques i per sufragi universal.

28. Sistema de govern no democràtic en què el monarca concentra en la seva persona els tres poders (legislatiu, executiu i judicial) o elegeix directament les persones que han d’exercir aquestes funcions en nom seu.

29. Influència entre diverses cultures que pot enriquir tothom i ser la base d’una bona convivència.

30. Forma de govern en què la màxima autoritat o el poder polític principal (Rei o Reina) correspon d’una manera vitalícia a una sola persona designada per dret d’herència o per elecció.

31. Activitat conjunta de diversos països sobre una qüestió determinada.

32. Pluralisme cultural que defensa la coexistència de grups humans diversos.