Webquest velazquez!

  • View
    389

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Webquest velazquez!

  • 1. biografa
    • Vaneixera Sevilla el Juny de 1599. A sevilla va obtenir un estil naturalista i caravaggista.
    Als 24 anys va ser anomenat pintor de l reiFelip IVi quatre anys ms tard va ser ascendit a pintor de c

2. La Primera etapa: Sevilla 3.

  • Neix a Sevilla a la Esglesia de Sant Pedro.

4. Era el gran de 8 germans. 5. Casa Natal de Velazquez 6. Aprenentage

  • Als 10 anys, entre com a aprenent de pintor al taller de Francisco Herrera.

7. 1 any desprs cambia al taller de Francisco Pacheco 8. Es deixa atrapar per el corrent tenebrista, naturalista i costumbrista. 9. Influencies

  • Es deixa influir per Caravaggio (un pintor itli)

10. Durant aquests anys pinta obres com: El Aguador de Sevilla, La adoracin de los reyes Magos, Mujer friendo huevos. 11. Reconeixament com a pintor

  • Sevilla tot i ser una ciutat prspera i rica estava limitada per als pintors, ja que els compradors es reduien nicament en: Monjosi algun coleccionista privat.

12. Aix que seguint les indicaccions de Pacheco s'enav a Madrid on en aquells temps reinava Felip IV. 13. L' AIGUADER DE SEVILLA

  • s una obra de la joventut de Velzquez.

14. En ell ja s'aprecia el talent i intencionalitat de l'artista. 15. Tot i que va pertanyer a a reis espaols, desprs va ser donat al rei Wellington i ara es conserva al museu Wellington. 16.

  • s una de les millors obres abans del seu trasllat a Madrid.

17. Aplica la tcnica del clarobscur que fa que s'observi un clar focus de llum provinent de la banda esquerra. 18. Una de les caracterstiques ms importants, s la qualitat dels objectes, com ara el regalim d'aigua que rellisquen pel cntir. 19.

  • L'obra representa les diferents edats de l'home.

20. La copa d'aigua representa el coneixement. 21. El noi est bebent, s a dir, est adquirint coneixements. 22.

  • Aquest quadre s un clar exemple en que s'aprecia la influncia d'en Caravaggio.

23. La gran influncia de Caravaggio s deguda a l'arribada de grabats i cpies procedents d'Itlia. 24.

  • Diego Velazquez

25. Primera etapa a Madrid. 26.

  • El 1621, Velazquezva viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.

27.

  • Va pintar a Llus de Gongora, i aix va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.

28.

  • Grcies a Fonseca va podervisitar les colleccions reialsde pintura, d'enormequalitat, onCarles ViFelip IIhavien reunit quadres deTici ,Verons ,Tintorettoi elsBassano .

29.

  • L'estudi de la pintura de Ticia, vatenir una influncia decisiva en l'evoluci estilstica de Velzquez.

30. Va passar delnaturalisme auster de l'poca sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa. 31.

  • El 1623 es va traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.

32.

  • Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.

33. El30 d'agostel rei va posar per primera vegada per a Velzquez. Els esbossos presentats per Velzquez al rei van ser del seu grat, i ms encara del gust d' Isabel de Borb , la reina consort 34.

  • Durant els primers mesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en comenaria un altre.

35.

  • Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, per cap a l'any 1628 l'artista realitz la seva primera pintura d'un temamitolgic : El triomf de Bacus.

36. Los borrachos. Aquesta pintura tamb es coneguda amb el nom de Los borrachos, s de Velazquez i est conservada al museu del Prat des de 1819, la tcnica daquesta pintura es a loli i el seu suport s de tela. Les seves dimensions sn de 165 cm damplada per 225 cm dallargada. El quadre representa una escena on apareix el du Baco, aquest corona amb fulles a un dels set ebris que lenvolten, de mentres un altre personatge observa la coronaci, els altres personatges somriuen obsercan lespectador que mira el quadre. Baco es representat com el deu que regala als homes el vi i daquesta manera alliberar als homes dels seus problemes. Els rostres dels personatges sn molt realistes i naturalistes. Comenan per la dreta observem un personatge ajupit i fosc amb poc protagonisme i un altre personatge sedent, just al costat hi ha representat el deu Baco, que es el lindividu destacant del quadre. Als seus peus hi han dos gerres i un home agenollat. Al costat de Baco hi ha un home somrient i al seu costat tres homes ms i un posant-se b el barret que porta. 37. Les lnies daquesta pintura les podem interpretar com a lnies fermes i tancades les quals generen una estructura independent, a ms sn continues. Les figures apareixen modelades grcies a lutilitzaci del clarobscur. Els colors daquesta obra dart sn clids, la utilitzaci daquests fan expandir la llum del quadre, suggereixen proximaci respecte lespectador, la llum es dirigida, per tant destaca unes part ms que daltres, per exemple en aquest cas, la llum destaca al personatge central, el du Baco. Penso que la llum acumulada en Baco s artificial ja que no surt de cap lloc, surt duna persona. Considero que aquest quadre es tenebrista. La funci daquest quadre es mitolgica i burlesca. La composici s oberta, ja que no tots els personatges es centren al mitg, ni han que estan ms allunyats i que no tenen tan de protagonisme, a ns tamb es una composici profunda, ja que els elements queden diferenciats per el llum i el color. Aquesta pintura i el seu autor sn representatius de lart Barroc. 38.

  • Primer viatge a Italia.

39. El viatge d'estudis a Itlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631.Velzquez va partir amb grans mitjans econmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spnola en la qual anava integrat Velzquez, va arribar a Gnova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Vencia, Velzquez va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto. 40. En direcci cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel.A la tornada, Velzquez va embarcar a Npols. A Roma, principal part de viatge, Velzquez va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vatic.El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconis i sever per Velzquez, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo.La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, desprs d'algunes gestions diplomtiques, va poder residir alguns mesos. 41. El 1630 Roma era el formiguer artstic del mn i en ell, fins al ms exquisit pintor de retrats del natural-ttol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme rom-bolonys possea la representaci de l'art oficial.El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Vencia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinmic, va impregnar manifestacions pictriques.En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi Velzquez. Apolo a la farga de Vulc (La farga) i La tnica de Jos sn les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itlia, pintades per pur delit personal. 42. El repertori d'ensenyaments acadmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composici.Desapareixen les inconnexi antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artstica italiana. L'atmosfera unitria es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en Velzquez, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme. 43. La farga de Vulc, (1630). Obra essencial per entendre la seva evoluci en el seu primer viatge a Itlia. L'atmosfera ha superat les limitacions del tenebrisme i els cossos es modelen en un espai real i no emergeixen en una ombra envoltant. La preocupaci pel nu i la riquesa de les expressions suggereixen l'estudi del classicisme rom-bolonys 44. Segona etapa a Madrid 45.

  • Segona etapa madrilenya. La maduresa pictrica (1630-1649).Durant aquesta poca realitza infinitat de quadres per encrrec del rei que necessita decorar els seus nous palaus. Per al Sal del Tron del Palacio del Buen Retiro, realitza quatre retrats eqestres de Felip III i Felip IV amb les seves esposes, i un ms petit del que era el prncep hereu Baltasar Carles. Planeja cubrir aquesta mateixa sala de quadres de gran format amb les principals victries militars dels ustries. Es reserva l'episodi de La Rendici de Breda. Per a la Torre de Parada del Palacio de El Pardo, pinta a la famlia reial com caadors. Altres retrats d'aquesta poca seran el valido, la noblesa cortesana i els bufons, a qui els hi dna la mateixa dignitat que a l'aristocrcia.

46. Comentari: El prncep Baltasar