1. biografa

• Vaneixera Sevilla el Juny de 1599. A sevilla va obtenir un estil naturalista i caravaggista.

Als 24 anys va ser anomenat pintor de l reiFelip IVi quatre anys ms tard va ser ascendit a pintor de c

2. La Primera etapa: Sevilla 3.

Neix a Sevilla a la Esglesia de Sant Pedro.

4. Era el gran de 8 germans. 5. Casa Natal de Velazquez 6. Aprenentage

Als 10 anys, entre com a aprenent de pintor al taller de Francisco Herrera.

7. 1 any desprs cambia al taller de Francisco Pacheco 8. Es deixa atrapar per el corrent tenebrista, naturalista i costumbrista. 9. Influencies

Es deixa influir per Caravaggio (un pintor itli)

10. Durant aquests anys pinta obres com: El Aguador de Sevilla, La adoracin de los reyes Magos, Mujer friendo huevos. 11. Reconeixament com a pintor

Sevilla tot i ser una ciutat prspera i rica estava limitada per als pintors, ja que els compradors es reduien nicament en: Monjosi algun coleccionista privat.

12. Aix que seguint les indicaccions de Pacheco s'enav a Madrid on en aquells temps reinava Felip IV. 13. L' AIGUADER DE SEVILLA

s una obra de la joventut de Velzquez.

14. En ell ja s'aprecia el talent i intencionalitat de l'artista. 15. Tot i que va pertanyer a a reis espaols, desprs va ser donat al rei Wellington i ara es conserva al museu Wellington. 16.

s una de les millors obres abans del seu trasllat a Madrid.

17. Aplica la tcnica del clarobscur que fa que s'observi un clar focus de llum provinent de la banda esquerra. 18. Una de les caracterstiques ms importants, s la qualitat dels objectes, com ara el regalim d'aigua que rellisquen pel cntir. 19.

L'obra representa les diferents edats de l'home.

20. La copa d'aigua representa el coneixement. 21. El noi est bebent, s a dir, est adquirint coneixements. 22.

Aquest quadre s un clar exemple en que s'aprecia la influncia d'en Caravaggio.

23. La gran influncia de Caravaggio s deguda a l'arribada de grabats i cpies procedents d'Itlia. 24.

Diego Velazquez

25. Primera etapa a Madrid. 26.

El 1621, Velazquezva viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.

27.

Va pintar a Llus de Gongora, i aix va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.

28.

Grcies a Fonseca va podervisitar les colleccions reialsde pintura, d'enormequalitat, onCarles ViFelip IIhavien reunit quadres deTici ,Verons ,Tintorettoi elsBassano .

29.

L'estudi de la pintura de Ticia, vatenir una influncia decisiva en l'evoluci estilstica de Velzquez.

30. Va passar delnaturalisme auster de l'poca sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa. 31.

El 1623 es va traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.

32.

Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.

33. El30 d'agostel rei va posar per primera vegada per a Velzquez. Els esbossos presentats per Velzquez al rei van ser del seu grat, i ms encara del gust d' Isabel de Borb , la reina consort 34.

Durant els primers mesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en comenaria un altre.

35.

Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, per cap a l'any 1628 l'artista realitz la seva primera pintura d'un temamitolgic : El triomf de Bacus.

36. Los borrachos. Aquesta pintura tamb es coneguda amb el nom de Los borrachos, s de Velazquez i est conservada al museu del Prat des de 1819, la tcnica daquesta pintura es a loli i el seu suport s de tela. Les seves dimensions sn de 165 cm damplada per 225 cm dallargada. El quadre representa una escena on apareix el du Baco, aquest corona amb fulles a un dels set ebris que lenvolten, de mentres un altre personatge observa la coronaci, els altres personatges somriuen obsercan lespectador que mira el quadre. Baco es representat com el deu que regala als homes el vi i daquesta manera alliberar als homes dels seus problemes. Els rostres dels personatges sn molt realistes i naturalistes. Comenan per la dreta observem un personatge ajupit i fosc amb poc protagonisme i un altre personatge sedent, just al costat hi ha representat el deu Baco, que es el lindividu destacant del quadre. Als seus peus hi han dos gerres i un home agenollat. Al costat de Baco hi ha un home somrient i al seu costat tres homes ms i un posant-se b el barret que porta. 37. Les lnies daquesta pintura les podem interpretar com a lnies fermes i tancades les quals generen una estructura independent, a ms sn continues. Les figures apareixen modelades grcies a lutilitzaci del clarobscur. Els colors daquesta obra dart sn clids, la utilitzaci daquests fan expandir la llum del quadre, suggereixen proximaci respecte lespectador, la llum es dirigida, per tant destaca unes part ms que daltres, per exemple en aquest cas, la llum destaca al personatge central, el du Baco. Penso que la llum acumulada en Baco s artificial ja que no surt de cap lloc, surt duna persona. Considero que aquest quadre es tenebrista. La funci daquest quadre es mitolgica i burlesca. La composici s oberta, ja que no tots els personatges es centren al mitg, ni han que estan ms allunyats i que no tenen tan de protagonisme, a ns tamb es una composici profunda, ja que els elements queden diferenciats per el llum i el color. Aquesta pintura i el seu autor sn representatius de lart Barroc. 38.

Primer viatge a Italia.

39. El viatge d'estudis a Itlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631.Velzquez va partir amb grans mitjans econmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spnola en la qual anava integrat Velzquez, va arribar a Gnova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Vencia, Velzquez va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto. 40. En direcci cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel.A la tornada, Velzquez va embarcar a Npols. A Roma, principal part de viatge, Velzquez va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vatic.El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconis i sever per Velzquez, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo.La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, desprs d'algunes gestions diplomtiques, va poder residir alguns mesos. 41. El 1630 Roma era el formiguer artstic del mn i en ell, fins al ms exquisit pintor de retrats del natural-ttol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme rom-bolonys possea la representaci de l'art oficial.El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Vencia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinmic, va impregnar manifestacions pictriques.En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi Velzquez. Apolo a la farga de Vulc (La farga) i La tnica de Jos sn les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itlia, pintades per pur delit personal. 42. El repertori d'ensenyaments acadmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composici.Desapareixen les inconnexi antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artstica italiana. L'atmosfera unitria es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en Velzquez, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme. 43. La farga de Vulc, (1630). Obra essencial per entendre la seva evoluci en el seu primer viatge a Itlia. L'atmosfera ha superat les limitacions del tenebrisme i els cossos es modelen en un espai real i no emergeixen en una ombra envoltant. La preocupaci pel nu i la riquesa de les expressions suggereixen l'estudi del classicisme rom-bolonys 44. Segona etapa a Madrid 45.

Segona etapa madrilenya. La maduresa pictrica (1630-1649).Durant aquesta poca realitza infinitat de quadres per encrrec del rei que necessita decorar els seus nous palaus. Per al Sal del Tron del Palacio del Buen Retiro, realitza quatre retrats eqestres de Felip III i Felip IV amb les seves esposes, i un ms petit del que era el prncep hereu Baltasar Carles. Planeja cubrir aquesta mateixa sala de quadres de gran format amb les principals victries militars dels ustries. Es reserva l'episodi de La Rendici de Breda. Per a la Torre de Parada del Palacio de El Pardo, pinta a la famlia reial com caadors. Altres retrats d'aquesta poca seran el valido, la noblesa cortesana i els bufons, a qui els hi dna la mateixa dignitat que a l'aristocrcia.

46. Comentari: El prncep Baltasar Carles caador es un quadre pintat per Diego Velazquez el 1635 durant la seva segona etapa a Madrid (1630-1649). La tcnica utilitzada s oli sobre tela,va ser pintada a Madrid i actualment est situat al Museo del Prado. Les dimencions d'aquesta pintura sn 193 cm d'altura x 103 d'amplada cm. Hi apareix noms una persona que s el Princep Baltasar Carlos amb una escopeta i amb dos gossos caadors .En primer pl apareix el princep vestit amb roba de caa i amb la m dreta s'arrepenja a unaescopeta, al seu costat esquerra i de perfil hi apareix un gos que dona sensaci d'autoritat, darrere de Baltasar Carles i a la dreta hi ha un altre gos que est descansant estirat sobre la gespa que hi ha sota un abre. A l'horitz del quadre apareix un prat ple de muntanyes on cada vegada es van difuminant ms i es veu un terreny molt extens . 47. Les lnies predominants sn les corbes, tamb utilitza colors clids sobretot en el primer pl i colors ms freds al segon, la part ms iluminada de l'obra s la cara del princep i a la resta del quadre dona sensaci de foscor. La pintura dna sensaci de reps tant per el princep com per els dos animals, per tant, el temps s esttic. Durant aquesta poca, el seu estil es basa en els retrats de la famlia reial. T una funci decorativa i vol que la seva figura perduri en el temps. Aquest quadre, al igual que molts altres, van ser encarregats a Velzquez per el rei Felip IV per decorar la torre de la Parada construida expressament per aquestes obres. L'imaginari que reflecteix s la importncia de la famlia reial i la seva classe social. s un quadre molt important d'aquesta poca de Velzquez, ja que la famlia reial era una pea essencialde la societat d'aquella poca, i era un honor representar-los en un quadre. 48. Segon viatge a Italia. 49.

El va realitzar el 1649 amb 50 anys per poder aconseguir escultures i pintures per el Felip IV per decorar el palau de Alczar.

50. Va obtenir obres de Tintoretto i Veronesei en va vendre de seves aix va poder obtenir prestigi entre els pintors italians. 51. A Roma al 1950 va ser elegit membre del'acadmia de San Lucas i de la Congregazionde dei Virtuosi. 52.

Desprs de posar per el seu serf Juan Pareja, es familiaritza amb els pinzells , i la llibertat absoluta l'aconsegueix al 1650.

53. Velzquez tenia com 54. encrrec acabar de 55. decorar l'alczar amb 56. pintors frescos. 57.

Per aix, va contractar a Angelo Michele y Agostino Mitelli, experts en pintura del seu temps, i li va ocupar molt de temps fer-ho.

58. Va viatjar buscant pintures 59. de mestres antics, 60. seleccionant pintures 61. antigues per poder-les 62. copiar. 63.

1650, fou elegit membre de les 2 principals organitzacions d'artistes :

• Academia de San lucas (gener)

64. Congregazione dei Virtuosi del Panthen (febrer).

El excellent treball del papa va fer que altres membres de la cria papal volguessin que Velzquez els fes retrats. 65. Va realitzar 2 despullats femenins, probablement unes altres 2 venus, una d'elles en el inventari de bens per la seva mort. 66.

Paisaje de la vila de Medicis :pinta al natural, sorprn en aquest quadre la visi del paisatge, una tcnica que utilitzarien els pintors 200 anys desprs.

67. El cardenal Camilo Astalli:podem veure al cardenal amb el tocat propi del seu crrec amb una expressi que no arriba a comunicar res. 68. Juan de Pareja:el realitza perqu vol impressionar al papa Inocenci X en el quadre que pintar desprs. 69. La venus del mirall:una de las pintures ms reconegudes de Velzquez, i de la pintura del segle XVII. 70. Papa Inocencio X:s'ha dit que es el millor retrat de roma, va imposar el seu toc de novetat, sorprn per la seva veracitat en aquest quadre dominant els tons vermells. 71. La tercera etapa de Madrid 72. Velzquez torna a Madrid el juny de 1651 desprs d'innombrables crides per part del rei.Per decorar una de les sales de l'Alcsser amb motius mitolgics va pintar quatre obres de les quals noms queda una, "Mercuri i Argos". En aquesta etapa es suposa que tamb va pintar dues de les seves obres ms conegudes.Es tenen dubtes sobre la data de la seva creaci, per la majoria dels entesos pensa que va ser en aquests anys. Una de les obres ms importants s "Les Hilanderas o Rondalla de Aracne"Al 1656 realitza el que tots estan d'acord a anomenar "la seva obra mestra": "Les Meninas". En aquesta poca els seus deures com a cortes li ocupen tant de temps que moltes de les repeticions dels retrats ms o menys oficials se les s'encarregava al seu gendre, el pintor anomenat Mall. El 1659, quan tenia seixanta anys, i desprs de vncer algunes dificultats amb la noblesa d'aquell temps, Velzquez s nomenat cavaller de Santiago, el que ho encastella al capdamunt de la vida social espanyola. Velzquez mor, desprs d'una curta malaltia, el 6 d'agost de 1660.Desprs de la seva mort, alguns enemics que es va anar fent en vida el van acusar d'haver-se enriquit amb diners de la corona.Els seus bns van ser confiscats, per desprs d'algunes investigacions, Velzquez va quedar net de culpa. La seva devoci per Itlia fa pensar que estava una mica constret davant la forma de vida en l'Espanya del segle XVII, davant les obligacions palatines i de la pintura, que anhelava una mica de llibertat.Aquesta llibertat la va demostrar en els traos de la seva pintura. 73.

Las Meninas.

74. La venus del espejo. 75. Les filadores: Les filadores s un dels quadres ms importants de Velzquez de la tercera etapa a Madrid, les filadores va ser pintat al 1658, medeix 222cm x 293cm. s una pintura de Velazquez, est feta a loli i sobre tela.En un primer pla tenim a la jove Aracne, que s la que est desquenes i que treballa molt gilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la deessa Minervaque fa servir la filadora, al fons hi podem observar a les mestresses de la casa i al seu darrere hi ha un taps, al costat de les dones podem veure-hi tamb un instrument. En aquesta pintura hi predomina majoritriament la linia corba ja que on estn situades les filadores est ple dobjectes obalats, els colors sn freds i la llum es irreal ja que capta la llum natural distribuint-la de manera homognia. Lobra est en moviment perqu com podem veure, Minerva com que treballa mol rpid sembla que tingui sis dits, i una de les altres dones, la cual fa servir la filadorafa girar la roda molt rpid i sembla que estigui en moviment, aquets detalls sn els que Velazquez a volgut plasmar a la pintura. El seu tema s domstic ja que mostra una escena cuotidiana, tamb podem dir que la seva funci s decorativa. Aquesta pintura va ser encarregada per a Pedro Arce. 76.

Les filadores.