A B E C E DA R I I AC C E N T U AC I Ó

LLENGUA LLATINA

L’alfabet llatí té vint-i-tres lletres:

A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z

• Les lletres c i ch es pronuncien sempre [k]: Cicero• La g sempre sona [g]: leges• La u també es pronuncia en els grups qu, gu [kw, gw]:

Quintus• La ll es pronuncia sempre geminada [ll]: puella• La combinació ph es pronuncia [f]: philosophia• La v es pronuncia sempre [u]: vir• La x es pronuncia [ks]: dixi• La z es pronuncia [dz]: zephyrus

L’ALFABET LLATÍ

Pronúncia de les consonants

IUUENES

En llatí no totes les síl·labes duren igual, hi ha síl·labes llargues (amb una vocal llarga o un diftong) i síl·labes breus (amb una vocal breu):- Els diftongs (ae, au, oe, eu) sempre són llargs: cāēlum- Una vocal seguida de dues o més consonants, o de consonant

doble, sempre és llarga: ancīlla- Una vocal seguida d’una altra vocal és breu: filĭa

Accentuació

En llatí no hi ha accent gràfic. L’accent el marca la penúltima síl·laba:- Si la penúltima síl·laba és llarga, la paraula és plana: autumnus- Si la penúltima síl·laba és breu, la paraula és esdrúixola:

proelium- No hi ha paraules agudes, tret dels monosíl·labs