Transcript
Page 1: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

1

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B

UNITAT 2Tractament integrat de llengües i dellengües i continguts

OBJECTIUS

1. Saber com s’articulen les mesures organitzatives i didàctiques per a aconseguir els

objectius lingüístics mitjançant l’ampliació dels fonaments de l’adquisició de llengües a

cada context, la planificació del procés i la diversificació del tractament de la L1, la L2 i

LE.

2. Conéixer i aplicar les orientacions contingudes al MECR per a l’aprenentatge de llengües,

així com els instruments que se’n deriven de la pròpia acció educativa, d’acord al marc

legal (especialment els currículums) que organitza el sistema educatiu valencià

3. Desenrotllar la programació, disseny i valoració crítica d’activitats per a l’aprenentatge

lingüístic i del contingut de l’assignatura des de la perspectiva de l’educació plurilingüe.

TAULA

0. Qüestionari inicial i tasca

1. El paper de la gramàtica en l’aprenentatge de llengües

1.1 L’aprenentatge de la gramàtica

1.2 La reflexió sobre la llengua en l’educació primària, secundària i batxillerat

1.3 La reflexió lingüística en la didàctica del text

2. Les destreses lingüístiques

2.1 Funcions individual i social del llenguatge

2.2 Definició de competència comunicativa, dimensions i subcompetències

3. Ensenyament i aprenentatge de les llengües (TIL/TILC)

3.1 Tractament integrat de llengües (TIL)

3.2 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC)

Exemples de propostes d'actuació per a un enfocament integrat de llengües en uncentre d'educació secundària.

4. Avaluació i autoavaluació

Page 2: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

2

0. QÜESTIONARI INICIAL I TASCA

☯☯☯☯ QÜESTIONARI INICIAL

Llegeix i contesta si les afirmacions següents són vertaderes o falses

V F

1. La gramàtica no ensenya ni a parlar ni a escriure .................................................................. � �2. La gramàtica en l’enfocament comunicatiu s’ha de treballar des del punt de vista tradicional …….. � �3. El llenguatge no és un factor clau en el desenvolupament humà en la seua doble funció:

individual i social ………………………………………………………………………………………………………………………………. � �4. El MECR treballa solament les cinc habilitats lingüístiques …………………….…………………………………… � �5. Competència comunicativa és igual a competència gramatical …………..…………………………………… � �6. Les sigles TILC, CLIL i AICLE fan referència als mateixos conceptes …………………....…………………. � �7. La competència comunicativa es concreta en la utilització adequada i eficaç de les dues

llengües oficials, valencià i castellà, en un ampli repertori de situacions comunicatives,

pròpies de distints contextos, amb un creixent grau de formalitat i complexitat ....................... � �8. Quan avaluem hem de tenir clares les competències bàsiques ............................................. � �9. L’avaluació ha de ser integral ............................................................................................ � �

10 La interacció oral és una dimensió amb trets específics, lligats fonamentalment a la negociació

compartida del significat i al respecte a les normes sociocomunicatives. ................................ � �

TASCA

1. Elabora un document on justifiques la necessitat de coordinació dels diferents departaments de llengua

en ESO i/o Batxillerat, per tal de dur a terme les TIL al teu centre. L’escrit ha de tenir 250 paraules

aproximadament.

2. Fes una unitat didàctica on queden integrades les tres o quatre llengües del currículum adreçada a 1r

cicle d’ESO.

3. Fes una unitat didàctica o planificació de curs a partir de les TILC, on apareguen diferents àrees de

coneixement d’ESO o de Batxillerat.

Page 3: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

3

1. EL PAPER DE LA GRAMÀTICA EN L’APRENENTATGE DE LLENGÜES

Hi ha una sensació generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que l’ensenyament /

aprenentatge de les llengües es fa cada vegada més complexa. En un sistema educatiu com el nostre, i deixant de

banda altres raons, aquesta complicació pot ser atribuïda a diverses causes:

a) Hi ha dues llengües ambientals que tot l’alumnat, en acabar els ensenyaments obligatoris, ha de

dominar a la perfecció: el valencià- i el castellà.

b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competència real en una o

dues llengües estrangeres a tot l’alumnat.

c) Les aules van convertint-se en multilingües, amb un augment progressiu d’alumnat nouvingut que

no sol tenir cap competència en una o les dues llengües ambientals.

d) En acabar els ensenyaments obligatoris, d’acord amb les directrius del Consell d’Europa, tot

l’alumnat hauria de posseir una competència plurilingüe i pluricultural configurada per la fórmula

LM+L2+2LE (llengua materna, + llengua segona + dues llengües estrangeres).

És clar que un tractament de les llengües a l’escola que pretenga afrontar aquests problemes ha d’exigir

més recursos, més temps i uns plantejaments didàctics més eficaços. Però recursos per a l’educació mai no en

sobren i han de ser distribuïts en àmbits múltiples, no solament en l’ensenyament de llengües. El temps dedicat a

les llengües dins l’horari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta d’àrees. Per això resulta tan

interessant un enfocament didàctic com el tractament de llengua i contingut, que ens permet complir dos objectius

alhora: ensenyar els continguts acadèmics de les diferents disciplines acadèmiques i proporcionar simultàniament

competències en la llengua o llengües amb què aquests continguts són construïts.

Adaptat de: Vicent Pasqual, Caplletra 45. Tardor 2008), pp. 121-122

1.1 L’APRENENTATGE DE LA GRAMÀTICA

Activitat 1 (activitat per parelles)

Llegeix els fragments següents i defineix quin és el teu concepte de gramàtica

“La reflexió gramatical forma part de les activitats encaminades a l’aprenentatge de l’ús de la llengua.

L’adquisició i l’ús progressiu del metallenguatge té dues fonts: d’una banda, l’ús que el professorat fa dels

conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix; d’altra banda, els jocs de

manipulació del llenguatge, en què l’alumnat haurà d’anar introduint progressivament aquests termes i que

hauran de precedir sempre les activitats de sistematització i de conceptualització.”

“La gramàtica no ensenya a parlar i a escriure. La gramàtica descriu o explica el que els parlants ja fan.

Però el desenvolupament de la competència metalingüística –és a dir, la capacitat per prendre la llengua com a

objecte d’observació i anàlisi- és necessari per arribar a ser un parlant reflexiu, és a dir, capaç de triar entre les

distintes possibilitats que el codi ofereix i capaç d’entendre i aplicar les normes gramaticals.”

Page 4: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

4

“Els coneixements gramaticals han de servir per saber consultar –més enllà del període escolar-

diccionaris, gramàtiques i manuals de gramàtica normativa, que al seu torn seran instruments perquè els

usuaris amplien els coneixements sobre la llengua que vagen necessitant.”

“La classe de gramàtica entesa com un espai i un temps en què l’alumnat reflexiona sobre la llengua,

requereix que el professorat reelabore els coneixements gramaticals disponibles d’acord amb els objectius

perseguits. Les fonts, i fins i tot l’enfocament, d’aquests coneixements poden ser diverses; la seua coherència

no la determinen les fonts usades, sinó la seua relació amb els fins pedagògics fixats.”

“Si parlem de reflexió gramatical i no d’ensenyament o aprenentatge de la gramàtica, els procediments

didàctics no es referiran a quin és el millor model gramatical o el millor mètode d’anàlisi, sinó a com construeix

l’alumnat uns coneixements explícits sobre el codi lingüístic a partir del descobriment del que d’una manera

implícita ja coneix perquè ho usa.”

1.2 LA REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA, SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

Activitat 2 (activitat per parelles)

Llegeix el text següent

La proposta curricular que estableix el Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix

el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana assenyala que “la reflexió gramatical a estes edats

únicament té sentit si es fa amb una doble finalitat: d’una part, aconseguir que el nostre alumnat faça explícits

els coneixements implícits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres

parlants, a fi de corregir-los o perfeccionar-los; i d’una altra, ampliar les seues possibilitats d’expressió, és a dir,

millorar la seua competència comunicativa”

A més estableix com a un dels objectius el següent:

Objectiu

14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de l’ús lingüístic per a escriure i saber parlar deforma adequada, coherent i correcta (cuidant l’estructura del text, els aspectes normatius, la cal�ligrafia,l’orde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.

En la mateixa línia el currículum de l’ESO de la Comunitat Valenciana, regulat pel decret 112/2007, de 20 de

juliol, del Consell assenyala aquests objectius:

Objectius

12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconéixer les diferentsunitats de la llengua i les seues combinacions.

13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic pera comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció,tant en valencià com en castellà.

Page 5: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

5

I en el DOGV núm. 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el currículum de batxillerat s’exposa

Repasseu els texts legals que us hem presentat. Vos suggerim uns punts de discussió.

� Segons el contingut dels objectius, quins aspectes ha de tenir en compte la reflexió sobre la llengua en

l’Educació Primària i en l’Educació Secundària Obligatòria? I en el Batxillerat?

� Quines implicacions didàctiques comporta aquesta formulació dels decrets? Exigeix canvis radicals en la

manera d’ensenyar llengua? Quines limitacions i quins problemes veieu en l’aplicació pràctica d’aquests

objectius concrets?

� Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions?

1.3 LA REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA EN LA DIDÀCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexió gramatical des de la lingüística textual? Els quadres que segueixen no són més

que una manera de mostrar les possibilitats d’aprofitament didàctic del treball gramatical amb textos en

situació. Trobareu una descripció molt més detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament

comunicatiu de la gramàtica en el llibre Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficció, Barcelona, Eumo

Editorial, 2003.

NIVELLS DEREFLEXIÓ

BLOCS DECONTINGUTS

CONTINGUTS

1

TEXT I CONTEXT

(adequació)

• Procés de

producció i

recepció del

discurs

• Emissor i

destinatari

• El discurs com a

cooperació

- Díctics: pronoms personals, demostratius, ...

- El punt de vista de l’emissor

- El principi de cooperació (Grice)

- La teoria de la pertinència (Sperber/Wilson)

- El temps de l’enunciació: temps verbals i adverbis de

temps

- L’espai: pronoms i adverbis de lloc

- Procediments d’impersonalització

- Les modalitats oracionals i la modalització

- Els registres lingüístics

“... L’activitat gramatical és un component dels processos de comprensió iproducció de textos i contribuïx a assolir estes capacitats. La reflexió gramatical haurà decontribuir, a més, a sistematitzar i consolidar els aprenentatges sobre l’estructura de lallengua assolits en etapes anteriors, així com a ampliar estos coneixements en la mesuraque la reflexió sobre la llengua s’aborda en relació amb pràctiques discursives méscomplexes.”

Objectiu

4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser utilitzatsen la comprensió, l’anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la composició i lacorrecció de les pròpies produccions.

Page 6: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

6

• El context físic

• L’espai social

2

EL SIGNIFICAT

DEL TEXT

(coherència)

• Quantitat

d’informació

• Qualitat de la

informació

• Estructura de la

informació

• Significat i

interpretació

- Grau de pertinència i rellevància de la informació

- Quantitat adequada d’informació

- Idees arrodonides/subdesenvolupades

- Mots sobrecarregats

- Tipus de formulació

- Macroestructures i superestructures

- Articulació tema/rema i esquemes de progressió

temàtica: progressió lineal, progressió de tema

constant, progressió de tema derivat

- Estructura del text en paràgrafs

- Elements paralingüístics: tipografia, gestos...

- Contingut explícit i implícit

- Pressuposicions

- L’ambigüitat: funcionament i recursos lingüístics

3

SINTAXI

TEXTUAL

(cohesió)

• Superestructures

• Procediments de

cohesió

- Esquemes estructurals bàsics de la narració, la

conversa, l’argumentació i l’explicació

- Repetició (referència, anàfora, ...): substitució lèxica

sinonímica, pronominalització, el�lipsi

- Referència al context: díctics

- Determinació: oposició definit/indefinit, o

determinat/indeterminat (articles, demostratius)

- Temps verbals

- Connectors: conjuncions, connectors metadiscursius o

organitzadors textuals, altres signes gràfics

- Entonació i signes de puntuació

- Mecanismes paralingüístics: gestualitat, ritme,

velocitat, disposició del text en el full blanc, tipografia

4

ESTRUCTURES

LINGÜÍSTIQUES

ORACIONALS

(correcció

lingüística)

• Morfosintaxi

• Lexicologia i

semàntica

• Fonologia,

fonètica i

ortografia

- Classificació de les paraules en classes

- Anàlisi sintàctica oracional

- Morfologia dels constituents oracionals

- Vocabulari

- Procediments de formació de paraules

- Estructura del lèxic

- Regles de pronunciació i ortogràfiques

Page 7: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

7

Activitat 3 (activitat per parelles i després grup classe). Ara llegeix amb atenció els següents enunciats i

assenyala si són vertaders o falsos:

V F1. L’educació lingüística ha de prioritzar l’ús de la llengua, sobre la reflexió

gramatical

2. El coneixement teòric de les regles gramaticals i ortogràfiques és prou

per a l’aplicació adequada de la normativa lingüística en les diverses

situacions d’ús de l’escriptura

3. La gramàtica que hem estudiat en els nostres anys joves no val per a

res a l’hora de compondre un article o d’escriure un conte

4. L’aprenentatge lingüístic a l’institut es produeix amb l’ús de la llengua;

per tant, és absolutament innecessària qualsevol mena de reflexió

explícita de tipus gramatical

5. Les estratègies que constitueixen la competència comunicativa

s’ensenyen i s’aprenen des d’una llengua determinada, però es

refereixen a una competència sobre l’ús del llenguatge en general

6. La gramàtica implícita, que s’adquireix a partir de la manipulació real de

la llengua, ha de constituir el centre de l’ensenyament-aprenentatge

gramatical durant tota l’educació obligatòria

7. La presentació de la gramàtica explícita ha de seguir uns criteris formals

i d’elaboració científica i s’ha de fer ordenadament

8. L’aprenentatge de la llengua implica l’aprenentatge de significats

culturals, és a dir, prendre consciència, en definitiva, des del llenguatge,

de la realitat humana i social

9. Sovint les propostes científiques i/o les aplicacions didàctiques de les

noves teories gramaticals no representen cap canvi real ni en la manera

d’ensenyar ni en l’aprenentatge de l’alumnat

10. Des del punt de vista de l’enfocament comunicatiu és necessària una

reformulació dels continguts gramaticals en funció de les necessitats

concretes del procés d’aprenentatge lingüístic

Page 8: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

8

2. TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGÜÍSTIQUES

2.1 FUNCIONS INDIVIDUAL I SOCIAL DEL LLENGUATGE

El llenguatge és un factor clau en el desenvolupament humà en la seua doble funció, individual i social.

Individual, en tant que és un instrument que permet a cada individu pensar, transformar el seu coneixement,

regular la seua pròpia activitat i expressar-se; social, perquè, a més de ser socialment transmés i mantingut,

els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que té en el llenguatge el seu eix i suport. És

l'instrument amb què la cultura es crea, es fonamenta i es transmet.

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones, la llengua constitueix el regulador

dels sentiments i el mitjà per excel�lència de tot aprenentatge, tant vital com acadèmic. Dominar el llenguatge

significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a l'interior d'un mateix, per a aprendre de

forma autònoma, per a situar-se en relació als altres, per a regular la convivència i per a cooperar amb els

altres.

La llengua, en fi, contribueix a la creació de la pròpia imatge i fomenta les relacions constructives amb

els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se és establir lligams amb altres persones, és acostar-se a

noves cultures, realitats i mons que adquireixen consideració en la mesura que es coneixen.

La competència comunicativa, entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaç en els

diversos àmbits d'ús de la llengua, possibilita junt amb la resta de competències bàsiques, la realització

individual, el desenvolupament de l’aprenentatge de manera permanent i autònoma, la inclusió social i l'exercici

actiu de la ciutadania.

2.2. DEFINICIÓ DE COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competència comunicativa l'habilitat per a utilitzar la llengua, és a dir, per a expressar i

interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions a través de discursos orals i escrits i per a

interactuar lingüísticament en tots els possibles contextos socials i culturals.

Escoltar, parlar i conversar són accions que exigeixen habilitats lingüístiques i no lingüístiques per a

establir vincles amb els altres i amb l'entorn. Comporten la utilització de les regles pròpies de l'intercanvi

comunicatiu en diferents contextos, i la identificació de les característiques pròpies de la llengua parlada per a

interpretar i produir discursos orals adequats a cada situació de comunicació. Llegir i escriure són accions que

exigeixen desenvolupar les habilitats per a buscar, recopilar, seleccionar i processar la informació i que

permeten a l'individu ser competent a l'hora de comprendre i produir distints tipus de textos amb intencions

comunicatives diverses.

La competència comunicativa bàsica implica doncs, un conjunt de destreses, coneixements i

actituds que s'interrelacionen i es recolzen mútuament en l'acte de la comunicació.

Activitat 4

Aparella els conceptes següents amb les definicions:

1. Les destreses o

procediments

a) són necessaris per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i lesseues normes d'ús. Es concreten en coneixements sobre aspectes lingüístics,sociolingüístics i pragmàtics de la llengua.

2. coneixements o conceptes b) són les habilitats necessàries tant per a escoltar i comprendre discursosdiversos, com per a formular les idees pròpies a través de la llengua oral.

Page 9: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

9

Inclouen les estratègies necessàries per a regular l'intercanvi comunicatiu iaixí mateix, les habilitats per a llegir i comprendre textos diferents ambdistints objectius de lectura i per a escriure tipus de textos variats ambdiversos propòsits, tot controlant el procés d'escriptura en totes les seuesfases.

3. Les actituds c) inclouen aquelles que afavoreixen l'escolta, el contrast d'opinions i elrespecte cap als parers dels altres, així com l'interés per la comunicacióintercultural. Un element bàsic d'aquesta competència és la valoració positivade la diversitat cultural i de les llengües com a mitjà per a comunicar-se irelacionar-se amb persones d'altres cultures i d'altres països. De la mateixamanera, s'ha d'impulsar una actitud positiva cap a la lectura com a font deplaer i d'aprenentatge i cap a la escriptura com a instrument de regulaciósocial i de transmissió i construcció del coneixement.

Desenvolupar aquesta competència suposa aprendre les llengües mitjançant el seu ús en situacions i

contextos de comunicació diversos, ja que les destreses o procediments, continguts imprescindibles per a la

millora de la competència en comunicació lingüística, només es desenvolupen a partir de posar-la en pràctica,

en ús, i a partir d'una reflexió sobre aquesta per a aconseguir-ne la millora. L'observació i anàlisi del llenguatge

en situacions d'ús és imprescindible per a refermar el domini d'aquest instrument, i comporta la reflexió sobre

tots els elements implicats.

A la Comunitat Valenciana, la competència comunicativa es concreta en la utilització adequada i eficaç

de les dues llengües oficials, valencià i castellà, en un ampli repertori de situacions comunicatives, pròpies de

distints contextos, amb un creixent grau de formalitat i complexitat. En la comunicació en llengües estrangeres,

el desenvolupament d'aquesta competència ha de proporcionar destreses bàsiques relacionades amb les

habilitats lingüístiques abans mencionades, aplicades a un repertori de situacions comunicatives més

quotidianes i limitades.

2.3. DIMENSIONS I SUBCOMPETÈNCIES

La competència comunicativa s'estructura en grans blocs que denominarem dimensions. Cada una

d'aquestes dimensions es concreta en una sèrie de subcompetències, i per a cada una d’aquestes es fa

necessari assenyalar uns indicadors d’avaluació que descriguen el que ha de saber i saber fer l’aprenent.

Dimensions de la competència comunicativa:

a) Comprensió oral. Inclou el conjunt d'habilitats, coneixements i actituds bàsics per a la reconstrucció del

sentit d'aquells discursos orals necessaris per a la realització personal, acadèmica, social i professional dels

alumnes al finalitzar l'Educació Obligatòria. Aquesta dimensió està lligada, fonamentalment, a dos àmbits

d'ús de la llengua: el de les relacions interpersonals i el dels mitjans de comunicació.

b) Comprensió escrita. Inclou el conjunt d'habilitats, coneixements i actituds bàsics per a la reconstrucció del

sentit d'aquells textos escrits necessaris per a la realització personal, acadèmica, social i professional dels

alumnes al finalitzar l'Educació Obligatòria. Aquesta dimensió agrupa habilitats bàsiques per al tractament i

selecció de la informació que són fonamentals en la societat del coneixement.

c) Expressió oral. Inclou el conjunt d'habilitats, coneixements i actituds bàsics per a la producció dels

discursos orals, fonamentalment monogestionats, necessaris per a la realització personal, acadèmica, social i

professional dels alumnes al finalitzar l'Educació Obligatòria. Aquesta dimensió exigeix el domini de les

habilitats específiques que regeixen la producció de discursos orals adequats a diferents situacions

comunicatives, coherents en l’organització del contingut i cohesionats.

Page 10: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

10

d) Expressió escrita. Inclou el conjunt d'habilitats, coneixements i actituds per a la producció dels textos

escrits necessaris per a la realització personal, acadèmica, social i professional dels alumnes i alumnes al

finalitzar l'Educació Obligatòria. Aquests textos seran variats i diversos, adequats a una àmplia gamma de

situacions comunicatives, coherents en l’organització del contingut i cohesionats textualment; així com

correctes en els seus aspectes formals.

e) Interacció oral. Inclou el conjunt d'habilitats, coneixements i actituds bàsiques per al diàleg interpersonal, i

el seu desenvolupament és necessari per a la realització personal, acadèmica, social i professional dels

alumnes al finalitzar l'Educació Obligatòria. És una dimensió amb trets específics, lligats fonamentalment a la

negociació compartida del significat i al respecte a les normes sociocomunicatives.

Activitat 5 (grup classe)

Aquestes subcompetències solament s’han de treballar en les àrees lingüístiques? Per què?

Addenda

La primera pregunta que hem de fer-nos serà: què han d’aprendre els nostres alumnes en les classes de

llengua? O si volem podem formular la pregunta d’una altra manera: De quines maneres l'aprenent esdevé capaç de dur a

terme les tasques, les activitats i els processos d'aprenentatge i d'adquirir les competències necessàries per a la comunicació?

També caldrà preguntar-nos sobre la nostra tasca: De quina manera els docents, amb el suport dels diversos recursos didàctics,

podem facilitar aquests processos?

Queda clar que les finalitats i els objectius de l'ensenyament i de l'aprenentatge de llengües s'haurien de fonamentar en

l'apreciació de les necessitats dels aprenents i de la societat, en les tasques, les activitats i els processos que els aprenents han

de realitzar a fi de satisfer aquestes necessitats, i en les competències o les estratègies que han d'adquirir o desenvolupar per

aconseguir-ho. Sembla que la resposta més encertada és un enfocament basat en el treball integrat de la llengua i els

continguts (TILC) de manera, que la incorporació del treball sobre la competència acadèmica es veja beneficiat pel fet que

els continguts de la competència subjacent comuna són accessibles a la L2 tan bon punt l'aprenent hi ha adquirit un nivell

suficient en la competència conversacional.

Page 11: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

11

3. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGÜES (TIL I TILC)

3.1 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL)

Activitat 5 (grups de quatre i després grup classe)

a) (Sobre l’enfocament integrat). Reflexioneu sobre la pràctica del vostre centre: respongueu breument tres

preguntes sobre com es realitza la coordinació entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup

d’alumnes.

a- Les programacions curriculars són conjuntes i atenen a diferents àrees del currículum?

b- S’estableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar?

c- S’acorden quins han de ser els criteris d’avaluació?

b) (Sobre la unificació de criteris). Comenteu l’afirmació: “La llengua s’aprén quan s’usa però és

absolutament necessari fer molts exercicis perquè els alumnes coneguen com s’usa”

c) (Sobre la diversificació de tractaments). És el mateix fer ensenyament en castellà amb alumnat

valencianoparlant que fer ensenyament en valencià amb alumnat castellanoparlant?

d) (Sobre l’organització global). Si reconeixem que: “alguns continguts lingüístics es poden aprendre en

una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altra” podem millorar l’eficàcia d’un ensenyament

que exigeix tres llengües. Com?

L’enfocament integrat de les llengües és un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la

confluència de tres processos en els quals van prenent-se decisions, basades en principis didàctics rigorosos i

adequades al context en què s’han d’aplicar. Aquests tres processos són els tres components indefugibles, d’un

enfocament integrat de llengües en un centre educatiu: la unificació de criteris, la diversificació de

tractaments i l’organització global.

Unificació d’aquells aspectes relacionats amb la didàctica de les llengües sobre els quals tot el

professorat ha d’arribar a uns criteris unificats. Així la consideració de la llengua com a objecte d’aprenentatge,

la concepció de l’adquisició i l’aprenentatge de la llengua, el tractament unificat del metallenguatge i

l’enfocament didàctic.

Diversificació. Després d’haver unificat els elements que haurien de ser comuns, caldrà passar a

diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstàncies com són: l’edat dels aprenents, la situació de les

llengües en la societat, la presència d’aquestes en l’entorn, si és la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si se’n

fa un tractament com a àrea o un ús vehicular.

Organització. Hem d’organitzar la seqüència d’introducció de cada llengua, la lectura i escriptura i el

seu ús vehicular. A més hem de considerar en quins espais, amb quin professorat i quins continguts treballem.

3.1.1 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES EN ELCENTRE

Pel que fa al professorat, cal tenir en compte que, en general, cada professor parteix de concepcions molt

personals sobre aspectes crucials relacionats amb la didàctica de la llengua,

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llengües en contextos naturals i en contextos escolars,

Page 12: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

12

- el concepte de llengua com a objecte d’aprenentatge,

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar.

Aquestes diferències de partida tenen com a conseqüència que els enfocaments didàctics poden arribar a ser

molt distints per a una mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents —per professorat distint—, o

per a llengües diferents ensenyades als mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre.

Quant als alumnes, cal tenir en compte l’edat, que implicarà unes maneres més o menys privilegiades

d’adquisició-aprenentatge de les llengües, les habilitats lingüístiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del

carrer, el nivell sociocultural familiar, que l’haurà posat en contacte o no amb un estil comunicatiu més o menys

descontextualitzat i amb la llengua escrita, i la motivació per a l’aprenentatge i ús vehicular de cada llengua.

En relació amb les llengües, les possibles dificultats provenen del fet que cadascuna de les presents en el

currículum es troba en una situació sociolingüística particular, especialment pel que fa a la quantitat d’entrada

d’informació —input— que hi reben els xiquets i les xiquetes, derivada de la diferent presència social de

cadascuna.

I finalment, pel que fa al centre, hi té una importància fonamental les decisions en aspectes

lingüisticoeducatius —referents a l’ensenyament i ús vehicular de les llengües, i al seu ús social, acadèmic i

administratiu— que ha adoptat, a partir de la negociació i el consens amb la comunitat educativa, que ha

concretat en el programa d’educació bilingüe i el disseny particular que aplica.

Com veiem, el panorama és complex, i és el centre mateix, a través de l’anàlisi dels problemes, la reflexió,

la negociació i el consens, el que ha de buscar-hi una solució tècnicament idònia i, alhora, aplicable, que

permeta al centre acomplir els objectius de l’educació bilingüe amb el menor esforç i el major grau d’èxit.

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat, trobem una organització en tres aspectes:

- El tractament integrat de llengües. (TIL)

- El tractament integrat de les diferents àrees no lingüístiques. (ANL)

- El tractament integrat de llengua i continguts. (TILC)

Àreadellengües(L1, L2 i L3)

Àreesno

lingüístiques

Continguts de lesllengües

relacionats ambles àrees nolingüístiques

Tractament integratde les llengües

Tractament integratde llengua icontinguts

Tractament integratde les diferents àreesno lingüístiques

Page 13: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

13

Des del manament curricular fins a la intervenció en l’aula o en el centre s’hauran de prendre

decisions en cadascun dels nivells que a continuació s’exposen i que podem anar construint en

qualsevol dels sentits indicats.

Elecció del Programa d’Educació BilingüeEnriquit que ha d’aplicar el centre

Elaboració del Disseny Particular queconcretarà el programa en el centre

Elaboració del Projecte Curricular deCentre a partir del DPP i del currículum

oficial

Elaboració de la Programació d’Aula

Treball d’aula

Activitat 6 (grup classe)

Al vostre centre treballeu d’una manera integrada les diferents llengües? Quines dificultats hi trobeu? Per què?

3.4 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Activitat 7 (grup classe)

A) Què saps dels plantejaments integrats de llengua i continguts?

1) Saps que signifiquen : TILC, CLIL, AICLE, EMILE?

2) Saps en què consisteix la metodologia que proposa aquest plantejament?

3) Penses que l’ús d’una llengua no materna per a ensenyar ha de modificar la metodologia

d’ensenyament de les àrees no lingüístiques?

4) Hi ha qui pensa que tots els mestres/professors són mestres de llengua. Què opines sobre aquesta

idea?

5) En quins casos i llengües es concreta la utilització d’una llengua vehicular distinta a la materna dels

Page 14: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

14

alumnes en el nostre context d’educació plurilingüe?

6) Saps en quins països s’està implementant el TILC/CLIL?

B) Contesta les següents preguntes sobre la necessitat del plantejament integrat de llengua i continguts:

1) En cada cas escriu el que habitualment ocorre a la teua aula (activitats que fan els teus alumnes):

(*En classe de Castellà, de Valencià, d'Anglés, de Matemàtiques, d'Educació Física, de Tutoria, altres)

• Es fan resums

• Es fan mapes conceptuals

• Es fan esquemes

• S’escriuen textos descriptius

• S’escriuen textos narratius

• S’escriuen textos instructius

• S’escriuen textos argumentatius

• Es necessita localitzar, seleccionar, valorar, organitzar icomunicar informació

• Es fan exposicions orals

• S’elaboren treballs monogràfics

• Es prenen notes d'una exposició oral

• Parlem, llegim, i escrivim per aprendre

• Copiem textos diversos

C) Quines són les principals dificultats que tenen els teus alumnes a l’hora de tenir èxit en les àrees no

lingüístiques (ANL)?

D) Com qualificaries la influència del model de llengua del professor en les “àrees no lingüístiques”?

E)) Reflexiona sobre l’ús de la llengua que es fa a les classes de les àrees “no lingüístiques” i qualifica o explica

breument la influència que té el domini d’aquesta per a obtenir bons resultats pel que fa als objectius

d’aquestes àrees no lingüístiques? Activitat: resposta oberta

3.4.1. EL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS (TILC, AICLE, CLIL, EMILE,...

3.4.1.1 Concepte

L’ensenyament d’una segona llengua o d’una llengua estrangera a través dels continguts és una

aproximació pedagògica que proposa la integració de la llengua amb els continguts del currículum. D’acord a

aquest model, la llengua és el vehicle per a l’aprenentatge d’aqueixos continguts, i mitjançant la interacció amb

aquests, els escolars aprenen la llengua. El concepte de contingut és evidentment molt ampli: pot ser una

àrea del currículum, un joc, una unitat, una obra de teatre, l’elaboració d’un pastís,...

Aquest enfocament adopta diferents denominacions: TILC (Tractament Integrat de Llengua i

Continguts) per al nostre context, AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos Curriculares en Lengua

Extranjera) per a l’entorn del programes en espanyol, CLIL (Content and Language Integrated Learning) és

l’expressió més adequada en tots els contextos d’aprenentatge de llengües estrangeres mitjançant els

continguts curriculars, EMILE (Enseignement de Matières par l’Integration d'une Langue Étrangère) i CLILiG:

Page 15: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

15

Content and Language Integrated Learning in German).

Teaching through English vs. Teaching in EnglishDavid Marsh

“Hi ha una considerable diferència entre ensenyar en anglés i ensenyar per mitjà de l'anglés. A nivell global,

l'ensenyança en anglés està arrasant com el foc des de l'Educació Primària fins a la Superior, mentre l'ensenyança per mitjà de

l'anglés tira arrels com a metodologia educativa, especialment a Europa.

L'Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera (AICLE en castellà, TILC en valencià) implica integrar

l'aprenentatge d'idiomes i el d'altres matèries. Ensenyar en anglés, sense adoptar metodologies i currículums amb un

enfocament lingüístic apropiat condueix inevitablement a un alt índex de confusió, desinterés i fracàs escolar.

L'enfocament CLIL, entés com a aprenentatge per mitjà de l'anglés, implica sempre un doble focus d'atenció, que en

la classe es dirigeix simultàniament al contingut i al llenguatge. [...] CLIL és un terme genèric, que inclou nombroses variants

educatives. Aquestes variants han sigut descrites amb diferents definicions (immersió, transversalitat, educació bilingüe, etc.)

però comparteixen aspectes metodològics.

L'essència de la metodologia CLIL està en la integració. Els mètodes utilitzats en la classe depenen d'una sèrie de

variables, entreteixides en el currículum i plasmades per mitjà de la pràctica en l'aula, que estan en relació amb el tipus de

matèria curricular, les necessitats cognitives i la càrrega lingüística dels alumnes. Però hi ha altres que són directament

dependents de l'entorn educatiu.

Quan s'incorpora la metodologia CLIL al currículum, el llenguatge se situa en el centre de l'empresa educativa. Tots els

docents són responsables del seu desenvolupament en l'aula en major o menor mesura, inclús quan l'enfocament lingüístic és

molt reduït. L'enfocament CLIL no es correspon amb la hipòtesi segons la qual quant major és l'exposició millors resultats

s'obtenen. Aquest ha sigut un error de concepte en la introducció de l'ensenyança en anglés. Xicotetes dosis d'aprenentatge per

mitjà d'una llengua estrangera poden conduir a l'obtenció de múltiples resultats positius, alguns dels quals són tan simples, i al

mateix temps tan importants, com el desenvolupament de la confiança en si mateix per part de l'estudiant. CLIL sovint implica

poques hores de contacte en què els estudiants aprenen determinats temes, no matèries completes i complementa la instrucció

formal paral�lela de la llengua estrangera.

A més de la internacionalització de l'educació hi ha diversos catalitzadors darrere de l’extensió del tractament CLIL. Un

d'aquests és el cada vegada més estés accés a la tecnologia. L'orientació mental de la Generació Y (nascuts 1982 - 2001) està

especialment enfocada cap a la immediatesa: “aprén mentre uses, usa mentre aprens – No aprén ara per a usar després”. La

Generació C (2002-2005) es veurà encara més influïda per experiències primerenques d'integració de mitjans, currículums i

pràctica.

Un altre catalitzador fa referència als canvis culturals en la professió docent. La Generació Y, cada vegada més

acostumada a la mobilitat, els idiomes i amb preferència per l'aprenentatge a través de la pràctica, prompte començarà a

ocupar places en els centres docents. Estos professors tindran encara major capacitat per a CLIL.

A nivell global hi ha altres forces impulsores o “drivers”, des de l'interés pel valor dels enfocaments transversals fins a

la tendència a una cultura educativa orientada cap al mercat. Encara que a nivell global hi ha diferències substancials en

l'aplicació, hi ha aspectes metodològics i teòrics bàsics que són comuns a diverses regions.

Ensenyar en anglés pot conduir fàcilment a problemes lingüístics. Ensenyar per mitjà de l'anglés pot desencadenar el

potencial lingüístic. Estem en els inicis de CLIL. Si els models europeus segueixen arrelant-se i justificant-se per mitjà de la

investigació present en les publicacions actuals, podria haver-hi un efecte positiu d'expansió a nivell global. Està clar que les

metodologies CLIL, amb un doble focus, tenen un potencial immens per a afavorir l'aprenentatge dels idiomes.”

Page 16: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

16

3.4.1.2. Justificació

L’ús vehicular de les llengües és un element molt important per un tractament integrat en els

programes d’educació plurilingüe. Quan s’incorpora la tercera llengua des de Educació Infantil, i després una

quarta a partir del 1r cicle de l’ESO, estem augmentant de manera considerable el temps dedicat a les llengües,

la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de l’atenció a la resta d’àrees. Cal, per tant,

traspassar una part del treball lingüístic a la resta d’àrees, és el que s’anomena instrucció en la llengua

basada en continguts.

A més d’aquesta raó n’hi ha d’altres.

Els recursos s’han de distribuir en l’augment de competència en totes les llengües i en el seu manteniment, de

manera que comencem a oblidar el que hem aprés si no ho utilitzem. Així, aquells coneixements i habilitats que

no es repeteixen ni s’utilitzen sovint ni ens són necessàries per a la comunicació real, es van oblidant; mentre

recordarem aquelles que s’utilitzen i es van ampliant. Com que les possibilitats reals d’interacció en la segona

llengua (o la LE) fora de l’activitat de l’escola, són mínimes, caldrà crear en el centre educatiu un context

suficient d’ús, amb activitats rellevants i significatives de manera que el manteniment de la llengua vinga per

la necessitat d’usar-la fent activitats habituals i necessàries per a la vida acadèmica.

El treball sobre les destreses i els coneixements lingüístics necessaris per a la construcció de sabers en

les àrees no lingüístiques es realitzen, habitualment, en l’àrea de llengua, la qual cosa resulta artificial i

generalment descontextualitzada. Per tant és lògic pensar que certs textos podran ser tractats de manera més

significativa i realista en les àrees curriculars, mentre acompanyen l’adquisició de continguts rellevants en

aquestes àrees, que en l’àrea de llengua: la narració d’un fet històric, la descripció d’una ferramenta o d’un

monument, les instruccions per fer un instrument, l’explicació d’un fenomen observat, l’argumentació d’un

punt de vista...

Altre aspecte a tenir en compte és que hi ha certes estratègies relacionades amb el treball sobre

continguts que poden ser tractades amb més propietat en les àrees curriculars no lingüístiques que en la pròpia

àrea de llengua: estratègies cognitivolingüístiques com justificar, descriure, definir, resumir, demostrar...;

estratègies de processament de la informació com localitzar informació, seleccionar-la, valorar-la, organitzar-la,

comunicar-la...; estratègies de comprensió i producció de textos d’especialitat, etc.

A més a més recordem que la competència subjacent comuna la podem construir des de qualsevol de

les llengües o, com és el nostre cas, des de totes o la majoria d’aquestes.

3.4.1.3. Possibilitats

El plantejament de TILC/CLIL pot ajudar i ser adaptat a molts i diferents contextos, independent de la

denominació que adopte l’itinerari i en variades modalitats d’aprenentatge plurilingüe: EL “PARAIGÜES CLIL”,

entre moltes altres pot fer referència a per exemple: Bilingual Education. Bilingual Instruction. Content-based

language Instruction. Developmental Bilingual Education. Dual-focussed Language Education, Dual Majority

Language Bilingual Education. Language Maintenance Bilingual Education, Mainstream Bilingual Education,

Modern languages across the Curriculum, Multilingual Education,...

Però podem establir una gradació senzilla i aplicada al nostre context entre dos extrems:

• Instrucció de la llengua basada en continguts, on aquests són l’escenari on s’aprén llengua. Ací

s’emfasitza en l’aprenentatge de la llengua en el marc dels continguts d’àrea.

• Aprenentatge de continguts on la llengua és simplement el vehicle per aprendre’ls.

Entre aquests dos extrems podem marcar diferents estadis els quals ens mostraran en quin grau estem

d’integració de llengua i continguts.

Page 17: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

17

Èmfasi en els contingutsÈmfasi en la llengua

Instrucció en la llengua

basada en continguts

(Content-based

language instruction)

Instrucció protegida

d’una àrea de

continguts.

(Sheltered subject-

matter instruction)

Instrucció en la llengua

relacionada amb el

continguts.

(Content-related

language instruction)

Instrucció en la llengua

a través del currículum.

(Language across the

curriculum)

3.4.2 CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES DEL TILC/CLIL

Activitat 8 (grups de 4)

Quins serien per a vosaltres els objectius prioritaris per fer el treball de llengua i continguts? I els principismetodològics?

A continuació us presentem els elements essencials de la metodologia TILC/CLIL

1 Múltiple focus

Donar suport a l'aprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport a l'aprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses matèries/àrees de coneixement

Organitzar projectes transversals

2 Entorn d'aprenentatge motivador i que fomente la confiança de l'alumne

Utilitzar rutines discursives i d'activitats d'aprenentatge

Exposar en les parets i suros de l'aula materials de suport visual de llengua i contingut

guiar als alumnes en la recerca de materials reals

fomentar la confiança de l'alumne perquè experimente les seues capacitats lingüístiques.

2 Autenticitat

Anticipar i cobrir les necessitats lingüístiques de l'alumnat

Tenir en compte, negociar i acomodar els elements que desperten l'interés dels alumnes

Connectar l'aula amb la vida real dels alumnes

Connectar amb altres parlants de la llengua vehicular

Utilitzar materials extrets dels mitjans de comunicació i altres fonts reals

4 Aprenentatge actiu

Reduir el temps de dissertació del professor. Els alumnes parlen/comuniquen més que el professor .

Els alumnes participen en la programació d'objectius relacionats amb el contingut, la llengua i les

destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progrés i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure l'aprenentatge cooperatiu

Els professors actuen com guies i mediadors en el procés d'aprenentatge

Page 18: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

18

5 Bastida

Sustentar el procés d'aprenentatge en els coneixements, destreses, interessos i experiències previs dels

alumnes

Presentar la informació en formats assequibles i de fàcil maneig

Tenir en compte els diferents estils d'aprenentatge i els diversos tipus d'intel�ligència

Potenciar el pensament crític i creatiu

Evitar que els alumnes s'acomoden i impulsar la seua curiositat per a fomentar l'aprenentatge continu

6 Cooperació del professorat

Dissenyar cursos/unitats/lliçons en cooperació amb professors de llengua i de la matèria corresponent

Ensenyament en tàndem

Implicar als pares

Implicar a la comunitat local

La planificació TILC/CLIL

El pensament condueix el procés d'ensenyament/aprenentatge. La bona pràctica de CLIL és conduïda per la

cognició.

En CLIL, el focus primari i principal és la substància (contingut) per oposició a la forma.

Per adquirir coneixement i habilitats noves, la gent normalment necessita no solament accedir a informació

nova, sinó també connectar aquella informació amb el seu propi coneixement, habilitats i actituds ja existents

en la persona dins un context social (comunitat).

El coneixement nou i les habilitats tècniques es desenrotllen mitjançant una reflexió (cognició) i durant un

procés comunicatiu (comunicació).

Els coneixements i les habilitats lingüístiques que conformen la competència acadèmica

que poden ser treballats mitjançant l’ús vehicular són els següents:

• Gèneres textuals relacionats ambles àrees no lingüístiques

Exposició oral, entrevista, mural, treball monogràfic..

• Modes d’organització del discurs Narració d’un fet històric, la descripció d’unaferramenta, d’un moble, d’un monument o d’unmineral, les instruccions per a fer un experiment,l’explicació d’un fenomen observat o l’argumentaciód’un punt de vista.

• Estratègies cognitivolingüístiques Argumentar, definir, demostrar, descriure, explicar,justificar, resumir.

• Estratègies de processament de lainformació.

Localitzar informació, seleccionar-la, valorar-la,organitzar-la i comunicar-la.

COMUNITAT-CONTINGUT-COMUNICACIÓ

COGNICIÓ

Page 19: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

19

• Lexicologia específica Terminologia, prefixos i sufixos (aspectes lèxics,gramaticals i ortogràfics propis del llenguatge de lesàrees).

• Activitat lingüística Parlar, llegir i escriure per a aprendre

• Estratègies d'aprendre a aprendre Prendre notes, fer esquemes, mapes semàntics, etc.

Adaptació del discurs i de les activitats proposades:

Així i tot és possible que algunes tasques presenten un grau de dificultat elevat per a part de l’alumnat,

que normalment no serà homogeni, sinó que presentarà diferències pel que fa als coneixements bàsics en la

matèria i pel que fa al domini de la llengua.

Podem reduir la dificultat si actuem sobre aquests factors de la següent manera:

El grau de dificultat depén de…. Podem reduir la dificultat si…

• La distància dels contingutsrespecte als coneixementsprevis

� S’activen i es posen en comú els coneixements previs.

� Es suplementen els coneixements previs necessaris

• La demanda cognitiva delscontinguts temàtics

� Es redueixen els continguts als components essencials.

� S’articulen les activitats de manera més estructurada igradual.

� Hi ha bastida per part del professor/a, i un treballcooperatiu entre alumnes.

• El sentit que té la tasca per al’alumne/a,

� Es trien continguts rellevants i significatius.

� Es treballen en contextos semblants a aquells en quès’usaran.

• Exigències lingüístiques � Es contextualitzen les explicacions reduint-ne lacàrrega verbal.

� S’adequa la parla al nivell de comprensió dels alumnes iles alumnes.

� Es preveuen i treballen les exigències lingüístiques delcontingut.

• Ambient socioafectiu de laclasse

� Es tenen expectatives elevades de cada alumne oalumna.

� Es crea a l’aula un clima tranquil i relaxat.

� Es valora positivament la tasca que realitza cada un.

� S’incorpora la llengua i cultura de tothom tant com éspossible

3.4.3 MODELS D’APLICACIÓ DE TILC/CLIL

Planificació senzilla d’una unitat temàtica basada en continguts

1) Identificar i decidir:

• Els objectius de llenguatge.

• Els objectius culturals.

Page 20: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

20

• Els objectius de contingut.

• El tema.

2) Seleccionar un objectiu/tema organitzador.

3) Fer una pluja d’idees relacionada amb els objectius de contingut, llenguatge i cultura i/o possibles activitats

que tinguen a veure amb els objectius referits.

4) Activitats seqüenciades segons els principis d’aprenentatge de llengües, jerarquia de repte lingüístic o

conceptual.

5) Desenvolupar una planificació de la unitat en tota la seua totalitat.

6) Desenvolupar les lliçons de la unitat.

7) Crear una matriu/base de dades que incloga:

• Objectius de llenguatge (vocabulari, gramàtica, altres).

• Objectius culturals.

• Objectius de contingut.

• Destreses a treballar.

• Materials necessaris

• Lliçó en la qual es treballen els objectius.

• Lliçó en la qual es treballen destreses.

8) Classificar la base de dades per crear una llista de “xequeig”. Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots

els objectius s’han cobert suficientment.

Activitat 8 (grups de 4)

A continuació us donem alguns exemples de programacions. Per qüestions d’espai, simplement

mencionem els epígrafs, encara que abans de fer la tasca de la unitat, bé podríeu desenvolupar-les.

Page 21: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

21

MODEL

Exemple UD TILC. UNITAT: L’alimentació i la nutrició

(Posada en marxa)

Lliçó 1: Què s’esmorza a l’ESO?

(Desenvolupament)

Lliçó 2: Coneixem el que mengem?

Lliçó 3: Sabem el que mengem?

Lliçó 4: Observem el que mengem?

Lliçó 5: Mengem sa i bo?

Lliçó 6: Agafem la paella pel mànec?

(Producte final)

Lliçó 7: (Planifiquem) Què es menja a...

Lliçó 8: (Presentem) La cuina del món

A) Planificació dels objectius, continguts i criteris d’avaluació

Objectius Acadèmics, lingüístics, cognitius i culturals (independents o integrats)

Continguts

Acadèmics (continguts disciplinars de les àrees no lingüístiques):- Fets i conceptes- Procediments- Actituds, valors i normesLingüístics:- Llenguatge de l’àrea que s’aprén (llenguatge específic de cada àrea,

necessari per a aprendre’n els continguts): lèxic, estructures, gèneres detext...)

- Llenguatge per a aprendre l’àrea: parla col�laborativa; habilitats de lectura(identificar el tema, les idees principals i els detalls; diferenciar fets iopinions...) i escriptura (planificar, documentar-se, elaborar unesborrany i revisar-lo...); habilitats lingüisticocognitives (descriure,definir, resumir, explicar...)

- Llenguatge que es pot aprendre aprenent l’àrea (compatible): lèxic iestructures no necessàries per al tema però que s’hi poden aprendreconjuntament.

Cognitius:- Destreses cognitives (identificar, enumerar, classificar, comparar...)- Habilitats de processament de la informació (reunir informació, processar-

la, comunicar-la)- Estratègies d’aprenentatge (fer preguntes, demanar aclariments, aplicar

una regla, prendre notes...)Culturals:- Folklore, cultura tradicional, gastronomia, festes i celebracions, llocs imonuments emblemàtics...

Criterisd’avaluació

Acadèmics, lingüístics, cognitius i culturals (independents Criteris ointegrats)

Page 22: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

22

B) Planificació del procés d’ensenyament-aprenentatge

Fase I: Preparació_ Motivació._ Presentació dels conceptes i el vocabulari bàsic del tòpic._ Lligar aquests continguts amb els coneixements i experiències prèvies de l’alumnat.

Fase II: Construcció_ Construcció/elaboració dels coneixements acadèmics (de les ANL) i lingüístics._ Adquisició i pràctica guiada d’habilitats i estratègies._ Desenvolupament del pensament crític.

Fase III: Extensió_ Aplicació i ampliació dels coneixements previs._ Transferència dels coneixements apresos a altres camps i altres situacions._ Reflexió sobre el que s’ha aprés.

Servici d’Ensenyaments en valencià

Page 23: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

23

Esquema d’una unitat TILC/CLIL

Unitat:�

Lliçó:�

Vull Saber/Reforç/Extensió

Activitatsprincipals

IInnttrroodduucccciióó//Revisió

AAccttiivviittaattsspprrèèvviieess

Objectiusd’aprenentatge

� � � �

Comunicació�

Cognició�

Cultura�

Contingut�

Page 24: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

24

Avaluació/Reflexió

� Materials/Recursos

Objectiusd’ensenyament

Unitat:

� � � �

Àrea:�

Lliçons:�

Nivell Ed.:

Tasca final

Criterisd’avaluació

Recursos imaterials

Competènciesbàsiques

� � �

� � �

� � �

Page 25: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

25

4. AVALUACIÓ I AUTOAVALUACIÓ

Page 26: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

26

Activitat 10 (grups de 4)

La següent graella comparativa ha sofert un estrany virus informàtic que ha canviat de lloc els elements

que la integraven. Intenta recompondre-la i justificar el perquè de cada elecció.

COMPARATIVA ENTRE DOS MODELS D’AVALUACIÓ

Avaluació per continguts Avaluació per competències

No hi ha participació Avalua parts o resultat del programa

Empra nombres, quantifica i qualifica Usa exercicis

Estableix el seu nivell S’avalua en un moment donat

Avaluador actiu Restringida al programa estudiat

Compara persones Avaluador passiu

S’avalua el procés i la globalitat Usa nivells de competències

S’avalua en tot el procés Hi ha participació

Observa evidències Individual

Inclou coneixements adquirits perexperiència i fóra de l’àmbit escolar Descobreix que no saben

COMPARATIVA ENTRE DOS MODELS D’AVALUACIÓ

Avaluació per continguts Avaluació per competències

Justifica les respostes:

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

Page 27: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

27

4.1 L’AVALUACIÓ DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

4.1.1 LES SUBCOMPETÈNCIES O DESCRIPTORS

Cada una de les dimensions de la competència en comunicació lingüística mencionades es concreta i

s’estructura en diferents subcompetències que ajuden a definir-la i concretar-la. Així una dimensió com és la

comprensió oral podria quedar reflectida així:

DIMENSIÓ: COMPRENSIÓ ORAL

• Identificar el sentit global de textos orals (SUBCOMPETÈNCIA)

• Reconéixer el propòsit dels textos orals.

• Destriar les informacions que són pertinents d’aquelles que no ho són.

• Interpretar de manera crítica el contingut.

• Utilitzar estratègies afavoridores de la comprensió en diferents tipus de textos.

• Una vegada establertes les subcompetències, caldrà buscar indicadors que ens informen del grau de

construcció i assoliment de cada competència.

Haurem de combinar els continguts del cicle :

3. Comprensió i valoració de textos orals, procedents dels mitjans de comunicació (pel�lícules i documentals),

amb seqüències narratives, descriptives i informatives, captant el sentit global del text i la informació rellevant i

irrellevant, permetent l’ampliació de vocabulari.

.. amb els criteris d’avaluació proposats

1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, amb les companyes i els companys i la

professora o el professor, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar

l’interlocutor, mantindre el tema.

2. Expressar-se de forma oral amb vocabulari adequat, pronunciació correcta i ordre en les idees.

3. Comprendre el sentit global dels textos orals, identificant la informació més rellevant.

4.2. INDICADORS I INSTRUMENTS

Però si hi ha una pregunta que és cabdal a l’avaluació per competències és aquella que ens indica el context

d’avaluació, ja que a l’igual que amb els continguts i la seua tria tan important o més, és que la presentació de

l’avaluació a l’igual que els continguts tinga forma d’un problema a resoldre i forme part d’un context quotidià o

pròxim a l’alumne.

Gràficament podria representar-se així:

SAP ------� SAP COM ---> MOSTRA COM HO FARIA ----> FA

En conseqüència i a mode d’exemple, per avaluar la lectura el millor és llegir per resoldre un problema

o situació problemàtica on la lectura té un sentit funcional i vital. Amb aquest element contextual, els criteris

d’avaluació i els continguts podem redactar un indicador que ens descriga la subcompetència. Per exemple:

L’alumne és capaç en llegir un conte, d’extraure la idea principal per poder-lo representar gràficament.

Bàsicament hi ha dues classes de tècniques, i en conseqüència d’instruments que poden emprar-se.

Les tècniques a què ens referim són les d’observació i les de mesura.

Segons responguen a les qüestions de: qui? quan? com? què? per a què? i a qui? podrem obtindre diferents

Page 28: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

28

classificacions més o menys sistematitzades d’instruments.

4.2.1. LA RÚBRICA

Les rúbriques són instruments que poden ajudar el professor a orientar l’avaluació d’activitats

complexes. Formen part de la tradició educativa anglosaxona i, a poc a poc, es van consolidant al nostre país.

La rúbrica és un document senzill, organitzat en forma de taula. A les files es llisten totes les competències o

subcompetències en què es pot desglossar una activitat. Les columnes indiquen la gradació en la qualitat

amb què es poden resoldre aquestes competències, de molt malament a molt bé, o a l’inrevés.

Les cel�les es van omplint amb la descripció detallada de la competència que s’assoleix en cadascun

dels esglaons. Per exemple, imaginem que volem fer una rúbrica per avaluar l’expressió oral. Hem identificat

les subcompetències i les hem escrit a les files de la taula.

Aspectes Fluix1

Acceptable2

Bé3

Excel�lent4

Puntuació

Preparació Dubta sovint,es nota que nodomina eltema

Ha de feralgunesrectificacions, detant en tantsembla dubtar

Exposiciófluïda, moltpocs errors

Es nota un bondomini deltema, no cometerrors, nodubta

Interès Noaconsegueixl'atenció delpúblic

Li costaaconseguir omantenirl'interés delpúblic

Interessaforça enprincipi peròes fa unamicamonòtona

Atrau l'atenciódel públic imanté l'interésdurant total'exposició

La veu No vocalitza ino s'entén

Costa d'entendrealgunsfragments

Veu clara,bonavocalització

Veu clara, bonavocalització,entonacióadequada,matisada,sedueix

Temps Molt i moltllarg o molt imolt curt

Excessivamentllarg oinsuficient perdesenvoluparcorrectament eltema

Temps ajustatal previst,però amb unfinal precipitato allargassatper manca decontrol deltemps

Temps ajustatal previst, ambun final quereprén les ideesprincipals iarredoneixl'exposició

Suport Suport visualinadequat

Suport visualadequat

Suport visualadequatinteressant ien la mesurajusta

L’exposiciós'acompanya desuports audio-visuals endiversosformatsespecialmentatractius i demolta qualitat

Page 29: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

29

La rúbrica és, doncs:

• Un document que delimita el que és avaluable i ho concreta en nivells d’eficiència. Des d’aquest

punt de vista és un instrument útil per a l’equip de professors perquè supera en detall a l’avaluació amb

un número o una lletra.

• Obliga a analitzar els components didàctics de les tasques que fan els estudiants.

• Ajuda a consolidar el protagonisme a situacions d’avaluació més motivadores pels alumnes.

• La pròpia tasca de confecció de les rúbriques pot portar l’equip de professors a una profitosa discussió

sobre allò que s’ha d’avaluar dels alumnes, com s’ha de valorar i quin graus d’eficiència es poden

observar.

• La rúbrica també pot ser útil a l’estudiant. Si és senzilla, comprensible i en coneix el contingut o, fins i

tot en els casos més excel�lents, si ha pogut participar en la seua elaboració.

Com tot instrument, les rúbriques no són ‘la solució’ a les necessitats d’avaluació, també tenen el seu costat

fosc:

• Una mala rúbrica és desmotivadora pel professor i pels alumnes. Si les habilitats no estan ben definides

o l’esglaonament és massa ambigu, el document es gira en contra l’avaluador i pot crear més confusió que

servei ens fa.

• Les rúbriques no trauen feina al professor. Avaluar cadascun dels ítems d’aquestes fitxes per a cadascun

dels estudiants de la classe pot demanar tant o més temps que l’elaboració i correcció d’exàmens

convencionals i molt més temps que la correcció a l’engròs d’un treball escolar.

La rúbrica és, en definitiva, una forma més d’avaluar, potser més potent i subtil que altres instruments

convencionals. Buscar-li un lloc al nostre sistema d’avaluació, redactar-ne alguna i discutir-la amb els companys

d’Equip Docent pot ser, segurament, una bona manera de millorar la nostra qualitat de treball.

4.2.2. ALTRES INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

La psicologia cognitiva distingeix entre el canvi de comportament estable que resulta de l’aprenentatge i

l’aprenentatge en sí, concebut com un conjunt de processos interns, encoberts, no directament observables.

Això, ens porta, i cal fer-ho, a qüestionar la validesa i la fiabilitat de molts dels instruments que emprem. O bé,

intentem adoptar una actitud el més eclèctica possible, quan apliquem instruments com:

• La fitxa diagnòstica

• La prova inicial

• El registre d’anècdotes

• El qüestionari d’idees prèvies

• La fitxa d’observació

• El llistat de control

• El quadern de l’alumne

• La prova d’assoliment escrita

• L’entrevista

• La pauta de control

• La prova oral

• El projecte final

Page 30: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

30

Una nova perspectiva per relacionar aprenentatge i avaluació podria ser tenir en compte el nivell de

retenció:

5 % Escoltant

10 % Llegint

20 % Audiovisual

30 % Demostrant

50 % Grups de discussió

75 % Fent

90 % Ensenyant mútuament

95 % Ensenyant i avaluant mútuament

O com deia Confucio: “Escolte i oblide, veig i crec, faig i comprenc “

També podem recordar que és una competència bàsica: “Capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats de

manera transversal i interactiva en contextos i situacions diversos per a exercir com a ciutadà i

resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana”.

Si atenem al quadre següent:

PROCEDIMENTS

HABILITATS

ESTRATÈGIES

COMPETÈNCIES

Ferran Oltra Llin

La selecció de continguts pot fer-se per:

1.Qüestions socials rellevants2. Interessos de l’alumnat3.Enfocament de la disciplina o ciència4.Altres....

Però és important que la presentaciódels continguts contemple:1.Plantejar-los com un problema2. Integrar-los en un context quotidià, a l’abastde l’alumnat

Ferran Oltra Llin

Page 31: CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B Tractament integrat de …pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/B02-LAX.pdf · - Els registres lingüístics “... L’activitat gramatical

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 2

31

i presentem així els continguts per tal que l’alumne construïsca les competències bàsiques, a l’avaluació

caldrà també, per coherència, presentar les proves, instruments, etc. dins de contextos quotidians i com a

problemes a resoldre.


Recommended