Daniel Climent

PER ELLS, PER TU

PLURILINGÜISME BASAT EN L’ENSENYAMENT,

EN VALENCIÀ,D’ALTA QUALITAT

1.EL REPTE DE LA QUALITAT1. UN SISTEMA EN CRISILa qualitat d’un sistema educatiu es basa en la qualitat del

professorat. La societat acabarà per exigir que eixa transferència de fons que fa de manera contínua cap a determinats sectors com el professorat no tinga una correspondència amb la qualitat del servei que reben.

Cada vegada més exigirà elevades prestacions i això només passa per professorat d’alta qualitat.

No estem parlant de valencià, sinó d’alta qualitat lligada a molts factors, un dels quals és usar apropiadament diferents llengües.

2. FORMACIÓ DEL PROFESSORATAcí, a casa nostra, el plurilingüisme passa per l’educació en

valencià, que permet el diàleg interactiu amb el castellà, omnipresent, i amb altres llengües, i amb etimologies, útils per a qualsevol assignatura / matèria.3. INCREMENT DE LES OPCIONS d’inserció acadèmica, laboral, social

Dels professorsDels alumnes;perdre la por a anar-se’n a uns altres centres de formació (Eurídice,

Paulino)manejar-se amb diferents idiomes (Daniel, el cubà; etimologies en

Medicina)

La llengua, qualsevol llengua és massa important per deixar-la en mans dels lingüistes, dels filòlegs, dels polítics, dels jutges, dels pedagogs...; és un instrument preciós per construir pensament, per interpretar el món, per intercanviar sentiments , arguments, informació...

Llengua íntima i llengua d’ús en cada cas, no són necessàriament la mateixa cosa, la segona depèn dels contextos.

Hem de parlar del context educatiu; quina llengua afavoreix més aspectes del calidoscopi educatiu.

2. AJUDAR A CONSTRUIR PENSAMENT

El valencià (ni cap altra llengua) no és una assignatura «per aprendre/aprovar»; ni «la millor» (ni cap altra), sinó, en el nostre context, la millor per reflexionar lingüísticament, per comparança, i per millorar el coneixement en totes les matèries a través de les paraules i de l’accés a unes altres llengües.

La reflexió lingüística permet «jugar». I els humans som mamífers que juguem, que aprenen jugant, i això no pot anar separat de lo que és la docència; i el joc lingüístic, verbal, fonètic, de continguts i de significats contribueix de manera potent a aprendre.

ETIMOLOGIES I SALTS ENTRE LLENGÜESSINÈRGIES AMB UNES ALTRES MATÈRIES

Washington: «si disposara de dos dies per tallar una arbre amb una destral, el primer el dedicaria a esmolar-la».

CONCATENACIONS DELS ALUMNES «EN SITUACIÓ»Llatí costa cat. costella, cast. costilla, it. costola, fr. côte (fr.); [ finestra, fenêtre; defenestrar]

Llatí glan-glandis gland (cat., fr.), glande (cast., it.)

glàndula gla, gland, ghianda

Bellota: grec balanos + àrab ballutaGrec ballein, llançar * Bala, ballesta, bola, èmbol, anabolisme, catabolisme, metabolisme, discòbol, paràbola, bullir

Anglés ball (baló), bullet (bala) APORTAT PELS ALUMNES-ula cèl·lula, cànula, lúnula, càpsula,

mòrula, gàstrula, vènula...

[cast.: rodilla; roda rueda]

GRUA

EL PERILL DE LA DOBLE IGNORÀNCIAIGNORAR ALLÒ QUE S’IGNORA

IGNORAR ALLÒ QUE [POTENCIALMENT, PER RELACIÓ] SE SAP

GENU-s, GENOLLgenuflexió, agenollar,

genolleres genou (fr.), ginocchio (it.),

knee (ang.); ciutat Genua = Gènova

Si el coneixement no produeix estima, és una pàtina que salta al primer colp;

si interactua amb el cor, arrela, es carrega de nutrients, fa gust de compartir. diftongacions

Alemany: HerzNeerlandés: hart

Anglés: heart Grec: kardioscardiopatia, cardiòlegelectrocardiograma

Llatí: cor-disCOR, cordial,

concòrdia, discòrdia, record

coeur, cuore, corazón

FACILITAR ELS TRÀNSITS, MITJANÇANT EL DIÀLEG ENTRE LLENGÜES

ou huevo; oval, óvulo, ovilloos hueso; óseo, osificargros grueso; grosorpoble pueblo; poblado, poblaciónporta puerta; portada, pórticobo bueno; bondadroda rueda; rodar, rodilla, rótula

mel miel; meloso, melifluofesta fiesta; festivopedra piedra; petrología, petrificargel hielo; gélido, gelifluxiónferro hierro; ferreteria, ferrocarril

Les diftongacions en castellà, com a solució a no distingir les vocals obertes;

i recuperació de la vocal original en la construcció de paraules cultes i derivades

Un parell d’exemples, sorgits ahir a un col·legi de Primària on parlàvem de* LES ABELLES I LA MEL / * FASES DE CREIXEMENT: OU, LARVA, ABELLA

Indoeuropeukherd

Intercanvis d’oclusives alveolars:

sorda –t- sonora –d-

Intercanvis d’alveolars sordes:

oclusiva –t- africada –z-

DIÀLEG AMB UNA LLENGUA PROPERA

* Elaboració de regles de transformació entre llengües.* Producció de nous coneixements a partir de la interacció.* Reforçament d’una llengua gràcies a les altres, per comparació, similituds, diferències, reflexió sobre bases morfològiques, fonètiques... de cada llengua; el vocabulari adquireix consistència.

* Apertura a unes altres llengües, transferència de significats; facilita els trànsits automàtics entre llengües.* Incrementa la possibilitat de treballar amb moltes llengües, sempre que se li subministren els materials apropiats.1. The stratosphere is denser than the hidrosphere.

Por si no lo has entendido, te lo pondré en alemán : 2. Die Stratosphäre ist dichter als die Hydrosphäre (dichter = denser = més dens que)

   

1. La hidrosphère est plus dense que la troposphère.    

1. [Ja que has sabut respondre a les anteriors preguntes en anglés, en francés, i en alemany, ara comprovaràs que en llatí també són fàcils de respondre.]

Latitudo Poli Nortis 90ºN est.

   

4. Antipodae distant 20.000 Km.    

LES ETIMOLOGIES OBREN MOLTES PORTES AL PLURILINGÜISME

LES ETIMOLOGIES OBREN MOLTES PORTES AL PLURILINGÜISME

ENSENYAR EN VALENCIÀPER APRENDRE MOLTES LLENGÜES

CADA DIA NOU, DIFERENT I MILLOR

LA LLEGENDA DE L’ARRÒS

Daniel Climent