2014-2015
Disseny d’una graella avaluativa d’orientació
professional Per a recursos TIC
Andreu Curto Reverte MÀSTER DE PSICOPEDAGOGIA
1
"El éxito más hermoso no es aquel que llega como un gato casero domado,
sino aquel que hay que aprender a domar y forzar como un caballo salvaje."
Peter Ustinov
2
Agraïments Sense cap mena de dubte, aquest treball no podria haver-se realitzat sense l’ajuda de
moltes persones.
En primer lloc, agrair a la tutora del treball de final de màster, la dra. Sofia Isus, per les
incomptables hores de tutories que hem tingut al llarg del treball. Sense vostè i la seva
orientació no seria possible.
En segon lloc, agrair al dr. Xavier Carrera per les seves aportacions en l’àmbit de les
tecnologies, un camp que desconeixia, i gràcies a les seves reflexions m’han ajudat a
crear aquest treball.
En tercer lloc, agrair a la família i amics, que durant les hores baixes m’han ajudat a tirar
endavant, sense vosaltres aquest treball no seria el que és.
Per últim, agrair especialment a la meva parella per la seva infinita paciència.
3
Resum del Treball de Fi de Màster
AUTOR / AUTORA Andreu Curto Reverte
TÍTOL DEL TREBALL (català, castellà i anglès)
Disseny d’una graella avaluativa d’orientació professional per a
recursos TIC
Diseño de tabla avaluativa de orientación profesional para
recursos TIC
Evaluation grid design of professional counseling for ICT
resources
PARAULES CLAU (català, castellà i anglès)
Graella avaluativa, orientació professional, orientador, recursos TIC, serveis d’orientació, mediació, orientació educativa.
Tabla avaluativa, orientación profesional, orientador, recursos TIC, servicios de orientación, mediación, orientación educativa.
Evaluation grid, professional counseling , counselor, ICT resources, service counseling
mediation, school counseling/guidance.
RESUM (100-150 paraules, català, castellà i anglès)
Disseny d’una graella avaluativa d’orientació professional per a recursos TIC. S’ha procedit a
realitzar una recerca bibliogràfica per tal de desenvolupar els criteris bàsics basats amb
aspectes propis de l’orientació professional. Es complementa aquesta avaluació tenint en
compte criteris d’excel·lència relacionat a les noves tecnologies, avaluant l’estètica,
l’accessibilitat i la interacció que estableix el recurs TIC amb l’usuari. Es pretén desenvolupar
una eina funcional per avaluar de forma quantitativa, però de forma orientativa, els recursos
TIC. Es procedeix a validar aquesta eina a través d’una avaluació de jutges experts en
orientació professional i noves tecnologies.
4
Diseño de una tabla evaluativa de orientación profesional para recursos TIC. Se ha procedido
a realizar una investigación bibliográfica para desarrollar los criterios básicos basados en
aspectos propios de la orientación profesional. Se complementa esta evaluación teniendo en
cuenta criterios de excelencia relacionado a las nuevas tecnologías, evaluando la estética, la
accesibilidad y la interacción que establece el recurso TIC con el usuario. Se procede a validar
esta herramienta a través de una evaluación de jueces expertos en orientación profesional y
nuevas tecnologías.
Evaluation grid design of professional counseling for ICT resources. It has been proceeded to
perform a literature search to develop basic criteria based on specific aspects of professional
counseling. This assessment is complemented by considering criteria of excellence related to
new technologies, evaluating aesthetics, accessibility and interaction that the ICT resource
establish with users. It is proceeded to validate this tool through an evaluation of expert judges
in counseling and new technologies.
TUTOR/A SOFIA ISUS BARADO
DATA DE PRESENTACIÓ 12/06/2015
5
Índex
Agraïments .................................................................................................................................... 2
Resum del Treball de Fi de Màster ................................................................................................ 3
1. Introducció ................................................................................................................................ 6
2. Aproximacions al concepte d’Orientació Professional .............................................................. 9
3. Les TIC i l’Orientació Professional ........................................................................................... 11
4. Estadi de l’art ........................................................................................................................... 13
4.1. Eines de recerca ............................................................................................................... 13
4.2. Situació Actual. ................................................................................................................. 13
5. Metodologia. ........................................................................................................................... 18
5.1 Objectiu de la investigació: ............................................................................................... 18
5.2 Disseny de la Investigació .................................................................................................. 18
5.3 Procediment ...................................................................................................................... 19
6. Graella avaluativa per indicadors. ........................................................................................... 20
6.1 Definició d’Orientació Professional. ................................................................................. 20
6.3 Criteris bàsics per avaluar l’Orientació Professional ......................................................... 23
Taula 1. Graella d'Orientació Professional. Criteris Bàsics ...................................................... 24
6.4 Criteris per avaluar les TIC ................................................................................................. 25
Taula 3. Graella Tecnològica. Criteris d’Excel·lència ................................................................ 26
6.5 Taula 4. Graella Avaluativa ................................................................................................ 27
7. Validació de l’instrument TIC d’Orientació Professional ......................................................... 29
7. 1. Taula 5. Composició dels jutges experts ......................................................................... 29
7.2. Selecció de participants.................................................................................................... 29
Taula 7. Criteris de validació dels ítems i categories dels instruments d’avaluació d’eines TIC en
matèria d’Orientació Professional ..................................................................................................... 30
8. Prova Pilot ............................................................................................................................... 31
8.1. Servei d’Ocupació de Catalunya- CLOE: defineix el teu perfil professional ..................... 32
8.2 Educastur: Projecte HOLA ................................................................................................. 34
8.3. XTEC- Test d’Orientació Professional .............................................................................. 36
9. Bibliografia .............................................................................................................................. 38
Annex 1. Taula 2. Graella de Tecnologia. Criteris d'Excel·lència ............................................. 44
Annex 2: Taula 6. Validació de l’instrument............................................................................ 46
Annex 3: Validació de l’instrument ......................................................................................... 48
3.1 Taula 6.Escala Pertinença (P) i d’Adequació (A) i dels indicadors ............................................... 48
Annex 4: Model Holland .......................................................................................................... 49
6
1. Introducció
Actualment, ens situem una societat espanyola marcada per la dificultat
d’adaptar-se als nous canvis que s’esdevenen. Canvis socials, econòmics,
polítics, tecnològics, etc. Consegüentment, ha provocat que els ciutadans siguin
un reflex d’aquesta societat cada cop més complexa (Zapatero, 2011).
Per tant, un dels grans reptes de la nostra societat és el fet de fomentar,
desenvolupar i potenciar sistemes d’orientació professional de qualitat (García i
Romero, 2011).
En aquestes línies també s’expressa el Projecte Europe: “El fortalecimiento de
las políticas, sistemas y prácticas en materia de orientación permanente”
(Comissió Europea, 2004), en què s’insta als estats membres de la Unió Europea
a què revisin els actuals serveis nacionals d’orientació i que els reforcin en tots
els camps.
Si més no, en aquest context canviant, i seguint aquestes recomanacions
europees, es posa de manifest la necessitat de posar en funcionament
determinats processos de modificació de l’estructura de les institucions
governamentals, revisar els serveis d’orientació, efectuant processos
d’adaptació i de millora continua que permetin adaptar aquests serveis a les
noves demandes.
Les societats del segle XXI estan caracteritzades pel desenvolupament de la
tecnologia i del coneixement, la creació de noves professions, les variacions i la
crisis del mercat de treball que, alhora, provoca la necessitat de les persones per
rebre una formació continua, un aprenentatge i orientació al llarg de la vida
(Arráiz i Sabirón, 2012).
Nogensmenys, nombrosos autors han publicat estudis reclamant la necessitat
de potenciar una orientació professional lligada a un enfoc d’aprenentatge al llarg
de la vida (Rodríguez, 2003; Rojo, 2003; Romero, 2003, 2004, 2009; Rocher,
2004; Pascual, 2006; Echeverría, 2003; Santana, 2009; Sobrado i Cortés, 2009;
García i Romero, 2011; Romero et al.,2012). Així com també, ens trobem treballs
d’investigacions a la literatura científica, que apunten a la importància que les
pròpies persones comprenguin la incidència de factors associats a la seva
7
personalitat, el seu compromís amb el seu propi procés d’orientació i en relació
amb les seves trajectòries vitals i professionals (Hirshi, 2012; Masdonati i Zittoun,
2012; Stalder i Schmid, 2012). Món
D’altra banda, aquesta inestabilitat actual, ja ens la il·lustren diferents autors:
“en decadència l’estat del benestar(...) fent surf en unes onades d’una societat
liquida sempre canviant – incerta- i cada vegada més imprevisible” (Bauman,
2007). Del qual podem determinar que amb les condicions actuals, les persones
al llarg de la seva carrera professional exerciran múltiples feines, de les quals
també sorgiran períodes de transició, en els quals les institucions tenen
l’obligació d’atendre les necessitats d’orientació professional que s’esdevinguin.
Per tant la vida professional es visualitza cada vegada més complexa, les
transicions que antany eren quasi bé de forma conduent, ens situem actualment
en un marc constant de preses de decisions al llarg de la nostra existència. Per
la qual podem considerar que l’orientació professional, facilita la possibilitat de
clarificar les potencialitats i debilitats individuals, promovent una millor elecció i/o
reconducció de alternatives acadèmiques, professionals, i personals, d’acord
amb el potencial i el propi projecte vital de les persones, contrastades sempre
amb l’entorn (Echeverría et al., 2010).
Una de les problemàtiques actuals envers l’orientació professional és la
inestabilitat que les institucions li atorguen, cadascuna en funció del potencial
que visualitza. Dotant els seus serveis d’ocupació amb major o menor càrrega
d’informació, eines i recursos que poden facilitar o no aquest procés d’orientació
professional.
A més, hem de tenir en compte que el nostre sistema espanyol no contempla
l’orientació educativa a l’Educació Secundària Obligatòria, més enllà de les
accions puntuals (demostrades que són ineficaces) del Departament
d’Orientació, integrat als propis instituts. Així mateix, cal destacar que segons el
Real Decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual s’estableix que l’especialitat
de psicologia i pedagogia, passa a anomenar-se especialitat d’orientació
educativa, evidenciant que l’únic que canvia és el nom, no el perfil professional
que hauria de tenir aquesta persona per fer l’orientació educativa. A més, cal
destacar que amb la nova reforma de la Llei de l’Educació (Real Decret
8
1105/2014, de 26 de desembre) els estudiants hauran de seleccionar el seus
estudis en funció d’allò que voldran estudiar, a partir de 2n d’ESO. En l’àmbit de
cicles formatius està l’assignatura de Formació i Orientació Laboral (FOL) de
grau mitjà o superior.
Sánchez-García (2010) exposa que la modalitat d’orientació més freqüent a les
escoles i instituts es basa en buscar resoldre dificultats d’aprenentatge entre la
població infantil i juvenil, deixant, en menor importància, l’orientació professional
i/o acadèmica.
Una realitat, és el fet que aquestes tasques d’orientació, tot i la bona voluntat, la
qual sempre és d’agrair, la realitzen professionals de l’educació, que molt sovint
no tenen formació en matèria d’orientació professional. Tant és així, que les
pròpies AMPA contracten empreses per tal que facin les orientacions
acadèmiques pertinents.
D’altra banda, dins del marc de l’orientació professional, les empreses privades
també ofereixen un ampli ventall d’oportunitats, d’informació i assessorament
bastant interessant, com per exemple Educaweb. Però, també les universitats
s’interessen cada cop més en oferir un procés d’orientació professional de
qualitat, no solament de forma acompanyadora durant la seva vida universitària,
sinó de caire més proactiu, abans d’arribar a la universitat i ajudar a potenciar la
inserció laboral dels estudiants després d’aquesta.
No obstant, com s’observa en aquesta introducció cal modernitzar els procés
d’orientació per tal d’optimitzar-los, nogensmenys cal parar-se a pensar i
preguntar: com afecten les TIC a l’orientació professional? Tenim gran quantitat
d’eines i recursos que estan a la nostra disposició a les webs, una gamma tan
amplia com infinita, però quines són de qualitat?
9
2. Aproximacions al concepte d’Orientació Professional
En aquests darrers anys aquest concepte ha agafat molta força, rellevància
inclús, molts l’utilitzen, però alhora li atorguen significats distintius. Alguns es
centren en un període determinat, d’altres contemplen l’orientació professional
durant tota la vida.
A continuació exposaré un seguit de definicions que he volgut fer referència, de
les quals, m’ha permès entendre l’amplitud del concepte d’orientació
professional. Les característiques del qual seran utilitzades durant la resta del
treball.
En primer lloc, webs interessant dins del sector privat de les empreses, faciliten
les seves pròpies definicions d’orientació. En concret Educaweb una empresa
potent en el marc de l’orientació professional, en la qual disposa de monogràfics
i exposicions de diferents articles envers aquesta temàtica. Entenen que:
“L'orientació acadèmica i professional té la missió d'ajudar a les persones que
trobin el seu camí cap als seus futurs estudis i/o cap a la seva futura professió.
Els orientats poden ser joves que estan decidint sobre el seu futur, però també
persones més grans que volen reorientar el seu futur. Per tant, l'orientació
destaquem és un procés continu present a les diferents etapes de la vida de la
persona i que és el fruit d'un bon procés de reflexió.” (Educaweb, 2014).
D’altres conceben l’orientació professional, com un procés paral·lel a l’educatiu,
una aproximació bastant interessant si contemplem models d’orientació
internacionals, com l’americà o canadenc, entre altres. L’autora Morales (2014)
considera que orientació té un gran potencial, però considera que aquesta ha de
ser al llarg de la vida, per tal d’afavorir i possibilitar l’adaptació, integració i qualitat
de vida en una societat que està experimentant grans canvis en períodes breus
de temps.
D’altres autors com Donoso-Vazquez i Sanchez (2013) consideren l’orientació
com un procés al llarg de la vida, implicant el fet de tenir en compte els múltiples
contextos. Però també, els complexos processos que es donen en cada context:
cognitius, afectius, conductuals i espirituals.
10
Com s’observa cada autor ha definit l’orientació en funció de la seva perspectiva,
desenvolupant les seves obres en base a aquesta. No obstant, altres han extret
una sèrie de característiques intrínseques del propi concepte d’orientació
professional (Molina, 2002; Pantoja, 2005; Grañeras et al, 2008: Blasco y Giner,
2011; Romero et al.,2012):
La intervenció orientadora es desenvolupa dins i juntament amb el propi
procés educatiu
Es concep com un procés d’ajuda que ha d’arribar a totes les persones,
sense limitacions d’espai o temps.
Té lloc durant tota la vida (Arraiz i Sabirón, 2012).
La seva finalitat és el desenvolupament personal, social i professional de
l’individu dins del seu context, en relació al seu projecte de vida.
Com argument complementari a aquestes característiques està el Consell
Europeu (2008) que introdueix una definició d’orientació compartida per
l’estratègia Europea 2020 que amplia la mirada posant en valor
l’acompanyament no solament professional, sinó que també valora el social i
personal: “ (…) proceso continuo que permite a la ciudadanía, a cualquier edad
y a lo largo de su vida, determinar sus capacidades, sus competencias y sus
intereses, tomar decisiones en materia de educación, formación y empleo y
gestionar el recorrido de su vida personal en lo que respecta a la educación y a
la formación, en el trabajo y en otros marcos en los que es posible adquirir o
utilizar estas capacidades y competencias” (p. 4).
11
3. Les TIC i l’Orientació Professional
L’orientació, com ja s’ha dit anteriorment, està influïda per la inclusió de les TIC
com a noves eines de treball, i a la disposició dels professionals de l’orientació i
els seus usuaris. Les últimes concepcions científiques li atorguen, un paper
important per a desenvolupar-se enfront el caràcter dinàmic de les societats del
segle XXI, on estan cridades a ocupar un paper central.
De la mateixa manera, un dels reptes als que els responsables del sistema
d’orientació tenen que fer front actualment i cada vegada més al futur, són les
TIC, per a proveir serveis a les persones destinatàries (Ceinos, 2008).
Sobrado (2006) considera que les TIC poden desenvolupar una funció rellevant
en l’àmbit de l’orientació professional, però aquestes no han de substituir la
comunicació oberta entre el professional que orienta i el seu client, sinó que ha
de convertir-se en un recurs de mediació per usar-se en determinats moments,
especialment quan es tracta de superar les distàncies físiques i estar disponible
per a un gran número de possibles usuaris. Les TIC no han d’usar-se per canviar
la figura del professional, sinó com eina de suport per al procés de mediació.
Cal entendre que el paper de les TIC permet incrementar les qualitats dels
serveis, facilitant noves perspectives i oportunitats dirigides a respondre a les
necessitats cada vegada més individualitzades i diversificades, així com enfortir
el paper dels orientadors (Repetto et al., 2009).
Les possibilitats dels recursos tecnològic en orientació són múltiples, i plausibles
d’adequar-se als objectius que es pretén aconseguir en cada acció del procés
d’orientació (Sobrado et al., 2012).
En conclusió, les revisions teòriques d’aquest darrers anys, estudis realitzats per
Repetto i Malik (1998), Pantoja i Campoy (2001), Sobrado (2003, 2005) , Cabero
(2003), Pantoja (2004), Offer (2004), Cogoi (2005), Ceinos (2009), Sobrado i
Ceinos (2011) referent principalment als següents aspectes:
1) “El aprovechamiento de las herramientas basadas en TIC en los procesos
de Orientación Educativa y Profesional;
2) Los nuevos roles y funciones del orientador;
12
3) La formación profesional y el desarrollo de nuevas competencias en los
orientadores;
4) Las actitudes de los orientadores ante las TIC;
5) El diseño de recursos basados en las TIC;
6) El desarrollo de la e-orientación.” (Adaptat de: Rey et al. (2013).
13
4. Estadi de l’art
4.1. Eines de recerca
Per a realitzar la recerca s’ha utilitzat els motors de recerca següent: Web of
Knowledge, Google Scholar, Dialnet, Tesis Doctoral en Xarxa, Scielo. A partir
d’una primera exploració general dels resultats, s’han exclòs aquells articles
considerats no rellevants. Així mateix, s’han descartat aquells amb temàtiques
massa poc o excessivament específiques i enfocaments parcials o amb
contextos molt particulars. Com a resultat d’aquest procés anterior, al final s’ha
obtingut una llista de 7 articles.
4.2. Situació Actual.
Fent una revisió científica de les publicacions que s’han dut a terme en aquests
darrers tres anys (2012-2015) m’ha permès assumir una postura crítica enfront
al que s’ha dit i el que falta per fer envers aquesta temàtica, evitant duplicar
esforços o repetint el que ja s’ha dit. Utilitzant l’especificació temporal, he utilitzat
les paraules claus: Orientació professional i recursos TIC.
Sorgeixen estudis interessants com Sobrado et al. (2012), els quals evidencien
que les TIC han originat una forta transformació en tots els sectors. Consideren
que l’orientació professional no ha estat al marge, pel qual els professionals
d’aquest sector han d’afrontar un autèntic procés d’alfabetització tecnològic, amb
el propòsit d’adquirir competències i qualificacions necessàries per donar
resposta a les demandes actuals, i en conseqüència, afavorir els processos i
accions d’orientació. Aquests autors realitzen una recerca detallada de
pràctiques innovadores amb la finalitat de conèixer experiències concretes,
basades amb l’ús dels mitjans i recursos tecnològics, mostrant un anàlisis de 11
eines.
Per tal de concloure la necessitat d’adoptar un paper actiu com agents socials
del canvi, contribuint entre els usuaris que atenguin, a promoure i facilitat l’accés
a recursos tecnològics, amb l’objectiu de facilitar la recerca de treball, l’autonomia
de la seva gestió i l’autoconeixement. No obstant, una de les limitacions d’aquest
14
treball és no establir criteris propis de les tecnologies per tal d’avaluar aquestes
experiències innovadores, que estan centrades només en l’àmbit de l’orientació
professional. A més, l’exploració d’alguna de les eines que analitzen no és del
tot detallada (com, per exemple, l’anàlisis d’Educaweb).
Per altra banda, el propi article exposa que com succeeix en altres recursos,
aquells de caràcter tecnològic, presenten algunes limitacions:
“Necesidad de tener infraestructuras tecnológicas adecuadas, así como
una constante actualización.
Aparición de nuevas desigualdades: brecha digital.
Desconocimiento de las potencialidades que las herramientas
tecnológicas ofrecen en dicho ámbito de actuación.
Escasa formación de los orientadores en lo que a los recursos TIC se
refiere, lo que supone la falta de competencias específicas que
favorezcan su integración en el desarrollo de acciones orientadoras.
Falta de experiencia en el uso de estos medios.
Necesidad de contar con competencias específicas que favorezcan el uso
de los mismos, por lo que los procesos de alfabetización digital se
convierten en imprescindible.” Sobrado et al. (2012).
No obstant altres autors com Romero (2014) han realitzat anàlisis de la situació
actual de la utilització de les TIC centrats als centres educatius d’Educació
Secundària Obligatòria de Huelva. Han realitzat un estudi qualitatiu basat en
qüestionaris i entrevistes semiestructurades, per descobrir els principals usos de
les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) per part dels orientadors,
quina importància li atorguen, quins són els recursos o eines més utilitzats, i quin
domini o formació tenen sobre aquests, així com també les actituds que
presenten aquests orientadors sobre les TIC.
En general, poden arribar a concloure que els recursos més utilitzats pels
professionals són aquells que més dominen o viceversa. Destaquen, però, un alt
domini d’ús de les bases de dades, però no fan gaire ús. (Romero, 2014)
15
Nogensmenys, les limitacions que presenten aquesta tipologia investigacions és
la focalització amb els orientadors vinculats al món acadèmic, tant de secundària
com d’universitats. Quedant al marge, tots els orientadors professionals que
exerceixen les seves funcions lluny d’aquests dos àmbits acadèmics. El que està
clar és què les TIC són el futur, cal dominar-les, siguis un orientador especialitzat
en l’àmbit acadèmic o professional.
En aquest sentit, Raso et al. (2012) coincideix en destacar que els professionals
de l’orientació, en el seu estudi, manifesten la importància de comptar amb un
software adequat i la necessitat que aquest es pugui renovar en funció de les
tasques i/o activitats que es vagin plantejant. Aquest estudi es complementa amb
estudis semblants que ratifiquen aquesta necessitat.
Altres experts de diferents països també s’han interessat per estudiar els rols
dels orientadors, i com les noves tecnologies els hi afecten. Un exemple
semblant és l’estudi realitzat per Kimbel et al. (2014), en què han realitzat un
estudi d’àmbit nacional als membres de la American School Counselor
Association (ASCA), per examinar com aquests experts utilitzen les TIC.
Explorant i analitzant, les pràctiques que s’utilitzen, els factors que les
determinen, així com el domini i l’experiència d’ús. Extrapolant uns resultats
similars als anteriorment comentats, destacant que les expertes orientadores
professionals mostren menys reticències per usar les TIC en els seus processos
d’orientació que els seus homònims.
Aquestes habilitats i estratègies per dur a terme el procés seran les bases o les
pedres angulars que els orientadors hauran de dominar per a realitzar
assessoraments eficaços i exitosos (Ivey et al. 2010).
Altres autors, han considerat determinar una sèrie de habilitats que han de ser
dominades per exercir correctament un procés d’orientació professional. Lucas i
Murdock (2014) determinen un desenvolupament i implementació d’un “online
counseling skills course”, és a dir, un curs d’habilitats en l’orientació a Rocky
Mountain University (USA).
Existeixen diversos estudis en aquest camp com per exemple Lewis et al. (2015),
en resultats força semblants. No obstant, aquests estudis presenta una limitació
de camp, ja que només es centra en el procés que es duu a terme en aquesta
16
universitat, sense recaure en la importància d’ajudar als estudiants en la seva
gestió futura de les transicions, un punt que més endavant és considera clau
entre les característiques que ha de tenir un bona Orientació Professional.
De totes formes, en aquest món globalitzat, no només podem recercar
informacions en països americans o europeus, ja que resulta increïble les
aportacions que sorgeixen del continent més gran del món, Àsia. Tal és així, que
fent aquest estadi de l’art, he trobat una investigació de Amritesh et al.(2014), els
quals parteixen tenint com a objectiu, entre altres, d’explorar problemes de les
investigacions d’aquest àmbit, posant en relleu les canviants demandes de la
societat, envers la necessitat d’orientació professional i com les TIC poden jugar
un paper important en aquest procés. El disseny del seu estudi està basat
realitzar una revisió teòrica de la literatura per construir la seva visió teòrica sobre
els factors contextuals, i presentant un anàlisis de cas detallat de les pràctiques
d’assessorament on-line.
Les conclusions d’aquesta investigació presenten que les pràctiques són
convencionals, no aporten serveis d’ajuda a la presa de decisions i de reflexió
personal. Així com ja s’ha exposat abans, destaquen una forta presència de
deficiències d’anàlisis dels serveis, ja que s’observen problemes de qualitat dels
serveis dels llocs webs. Amritesh et al. (2014)
Per concloure aquest estadi de l’art, Rey et al. (2013). Des de la Universitat de
Santiago de Compostel·la (Espanya) i en el marc de les recerques del projecte
europeu “ICT Skills for Guidance Counselors” s'ha realitzat un estudi exploratori
que el seu objectiu central ha estat l'anàlisi de l'impacte de les Tecnologies de la
Informació i la Comunicació (TIC) en l'àmbit de l'Orientació Educativa, posant
l'accent en les perspectives del col·lectiu d'orientadors sobre l'ús d'aquestes
eines.
L'estudi empíric ha seguit una metodologia combinada: quantitativa, a partir
d'una enquesta a orientadors escolars en actiu i posterior anàlisi descriptiva i
comparatiu de les dades; qualitativa, a través d'entrevistes a professionals i
experts en el camp de l'orientació. Els resultats han desvetllat que els orientadors
es perceben, en general, poc familiaritzats i preparats per a l'ús d'eines
17
tecnològiques en l'acompliment específic del seu camp professional.
Aquesta visió va ser compartida pels experts entrevistats, que van assenyalar
com a principal factor causant l'escassa i desajustada formació professional en
aquesta matèria.
Si més no, estudis com el de Manzanares (2013), permet als propis autors
evidenciar la necessitat de disposar d’un mapa d’actuacions, així com de
mecanismes d’avaluació que permetin realitzar modificacions i reflexió sobre la
pràctica.
Es conclou doncs, la necessitat d’establir una visió sobre el que s’entén per
orientació professional, quins àmbit són pertinents, dels quals hauran de ser
treballats per adequar-los als objectius del qui rep aquesta orientació. Així com
s’ha observat la necessitat de millorar formació dels professionals per millorar les
seves competències digitals.
Fet, que facilitarà l’ús de les eines TIC per actualitzar i digitalitzar aquest procés
d’orientació. I la necessitat d’avaluar no solament utilitat de les aplicacions, sinó
observar i analitzar les interaccions entre l’usuari i els llocs webs que facilitin
l’aprenentatge, establint una visió crítica sobre el producte TIC que ens ofereixen
diferents llocs webs, els quals consideren, pels propis creadors de les pàgines
web, que són adients per a facilitar aquest procés. Però... ho són realment?
18
5. Metodologia.
5.1 Objectiu de la investigació:
Revisar les investigacions científiques actuals sobre l’Orientació
Professional i les TIC.
o Definir el concepte Orientació Professional.
Validar una graella avaluativa dels recursos TIC útils per l’Orientació
Professional.
o Determinar criteris bàsics per avaluar les eines útils per l’orientació
professional, d’acord amb la literatura científica.
o Determinar criteris d’excel·lència propis de les webs, d’acord amb
la literatura científica.
5.2 Disseny de la Investigació
El disseny metodològic es basa en dur a terme una seqüencia lògica que
connecta dades empíriques als objectius inicials d’aquest estudi, però que en
últim terme també es connecta amb les conclusions (Routio, 2007; Herrera,
2009).
S’ha de tenir en compte que aquesta investigació és de caire empíric de tipus
explicatiu-aplicat Establint diferents fases per la construcció dels criteris bàsics i
d’excel·lència per tal d’oferir una avaluació completa de les eines TIC.
Aquesta investigació té un enfoc en el seu disseny totalment no experimental, ja
que no es manipula ni als participants atenent a determinades variables
d’investigació, ni tampoc es manipulen les variables, sinó que sols s’observa en
un ambient on-line. Dins d’aquests estudis no experimentals aquesta investigació
parteix d’un disseny transaccional de tipo correlacional no causal. En primer lloc,
perquè la recol·lecció de dades s’ha realitzat en un sol moment. En segon lloc,
perquè si bé s’han establert les relacions entre les variables de l’estudi, no s’ha
precisat el sentit de causalitat entre elles.
A més, es situa dins d’un camp poc estudiat fins a les hores com són les eines
TIC relacionades amb l’orientació. En aquest sentit, he plantejat una metodologia
19
correlacional amb caràcter més descriptiu que explicatiu per abordar els
objectius plantejats en aquesta investigació. Tot i que en certa mesura la
investigació correlacional té un valor explicatiu. El fet de saber que dos conceptes
o variables es relacionen aporta certa informació explicativa, (Hernandez et al.,
2006). Aquests autors argumenten que qualsevol estudi científic pot originar
hipòtesis d’investigacions útils i fructíferes en plantejaments del problema revisat
curosament, tot i que el cos teòrics que el sustenti no sigui abundant.
5.3 Procediment
Aquest treball estarà composat per 3 blocs:
1. Revisió teòrica, de la qual sorgeix l’estructura de la investigació, què s’està
duent a terme en aquest darrers anys, com es contempla l’Orientació
Professional i les TIC
2. Presentació d’una graella avaluativa, amb la seva corresponent
fonamentació teòrica.
3. Validació empírica de la graella avaluativa, a través de la valoració de
jutges. Seleccionant 8 experts, els quals avaluaran els indicadors
proposats. Aquests, equitativament, estaran composats per experts de
l’orientació professional i l’àmbit de les tecnologies. [En aquest treball,
aquest punt es presenta de forma teòric, no es durà a terme]
20
6. Graella avaluativa per indicadors.
En aquest segon bloc del treball es determinarà el concepte que s’utilitzarà en
aquesta investigació envers el terme orientació professional. Tanmateix, utilitzant
la mateixa teoria de l’autor, es determinaran quines són les àrees d’actuació de
l’orientació en el món de les TIC.
Per altra banda, es determinarà la concepció que s’utilitzarà en aquest treball,
per poder avaluar les TIC com a usuaris, anant un pas més enllà de la simple
estructura informativa i interactiva que aporta els recurs TIC, d’acord amb els
actuals estudis envers l’experiència de l’usuari, es determinaran quins aspectes
calen avaluar de les eines TIC que poden facilitar aquesta interactivitat.
6.1 Definició d’Orientació Professional.
En aquesta investigació, s’utilitzarà la definició d’Echeverría et al. (2010) que
exposen al seu llibre: “Orientación Profesional”, consideren que l’actual
orientador professional ha d’oferir la seva mediació, tant en l’etapa educativa,
com en els diversos moments en què la persona ha de canviar d’ocupació o ha
d’actualitzar la seva formació per poder desenvolupar-la adequadament. Per tant
entén que l’orientació professional ha de ser al llarg de tota la vida.
Tanmateix, el concepte a utilitzar en lloc d’ajuda o assistència per part de
l’orientador ha de ser el de mediació. Aquest procés de mediació que facilita
l’orientador ha d’iniciar-se amb l’autoavaluació de les qualitats i potencialitat de
cada persona.
Per tal d’escenificar aquesta Orientació Professional, els autors ho realitzen a
través d’aquesta figura composta per dos triangles:
21
Pressa de decisions
Determinants
personals
Determinants
socials
Projecte
de vida
Necessitats
Personals
Gràfic: Orientació Professional
Segons Echeverría et al. (2010), el primer triangle (vertical) simbolitza la persona.
El projecte de vida, en funció de la maduresa de la persona en assumir tots els
aspectes de la base del triangle (necessitats personals) per culminar amb la seva
autorealització.
El triangle inferior simbolitza el procés d’orientació. Està composat pels
determinants personals i socials, ocasionant possibles limitacions o considerant-
los com a base en què es fonamenta tota acció per arribar a la seva
autorealització.
El vèrtex inferior del segon triangle està format per la presa de decisions, procés
que és el punt de partida de tota acció orientadora. Sense la presa de decisions
és impossible orientar. Pels propis autors, consideren que quan la presa de
decisions està realitzada des del profund coneixement dels determinants, la
possibilitat d’equivocar-se és redueix significativament.
No obstant, considera que a més de ser integral, ha de ser integradora, en el
sentit de capacitar a l’usuari per la seva valoració dels determinants personals i
22
socials, que li permetran elegir alternatives i realitzar la presa de decisions de
forma adequada.
Aquesta unió dels dos triangles simbolitza, per tant, el procés global de
l’orientació professional. Un bon coneixement dels determinants personals i
socials permet realitzar decisions, avançant en busca de l’equilibri.
Aquestes decisions es prenen, no solament en base dels determinants citats,
sinó que el seu projecte de vida, composat per les seves necessitats, interessos
i valors són l’eix vertebrador del procés, fins arribar a l’autorealització.
Val a dir, que segons Echeverría et al. (2010), així com altres autors, consideren
que les necessitats vitals de cada persona, estan estretament connectats amb
els determinants personals i socials, són les que constitueixen la base d’aquest
segon triangle de l’Orientació Professional.
Quan més ample sigui aquesta base, major equilibri tindrà el seu doble triangle,
simbolitzant que s’està duent a terme una bona seqüencia per desenvolupar el
seu projecte de vida. A major coneixement dels propis determinants més
possibilitats d’autorealització
23
6.3 Criteris bàsics per avaluar l’Orientació Professional
Els professionals de la orientació més sensibles a la gran transformació
estructural del segle XXI són conscients d’aquest fenomen i recorrent a les TIC
amb la intenció de potenciar l’esclariment de les possibilitats personals i la gestió
d’aquestes, aportar amplia documentació de l’entorn laboral, sense oblidar els
sistemes que permetin triangular dades per ajudar a fomentar la presa de
decisions. Així com facilitar programes de gestió de les transicions.
En concret, Echeverría (2009) considera examinar quatre aspectes fonamentals,
dels quals consideraré criteris bàsics:
Coneixement d'un mateix. Per mitjans informatitzats que ajuden a
l'autoavaluació i a l'elaboració de perfils, des de simples qüestionaris
d'avaluació fins a proves psicològiques sofisticades.
Coneixement de possibilitats. A través de bases de dades que faciliten la
identificació d'alternatives formatives o laborals i permeten als usuaris
trobar informació precisa. Algunes d'elles inclouen programes de
simulació que possibiliten un coneixement virtual de les implicacions de
determinats treballs en camps professionals concrets.
Aprenentatge de presa de decisions. Mitjançant sistemes que permetin
aclarir perfils personals amb possibilitats de formació i ocupació. Alguns
promouen contrastos entre els atractius de les opcions i la probabilitat que
aquestes es materialitzin i afegeixen recursos per a la presa de decisions.
Aprenentatge de gestió de les transicions. Per mitjà de programes que
contribueixen a operativitzar les decisions. Alguns ajuden a preparar el
pertinent Currículum Vitae, presentar candidatures o preparar entrevistes
de selecció. Uns altres col·laboren a elaborar un pla d'acció, obtenir
finançament per determinats estudis o establir-se com a treballador per
compte propi (emprenedoria).
24
Taula 1. Graella d'Orientació Professional. Criteris Bàsics
Criteris Orientació Professional
Plausibles indicadors
Coneixement d’un
mateix
Per mitjans informatitzats que ajuden a l'autoavaluació i a l'elaboració de perfils, des de simples
qüestionaris d'avaluació fins a proves psicològiques sofisticades.
Coneixement de
possibilitats
A través de bases de dades que faciliten la identificació d'alternatives formatives o laborals i permeten als
usuaris trobar informació precisa. Algunes d'elles inclouen programes de simulació que possibiliten un
coneixement virtual de les implicacions de determinats treballs en camps professionals concrets
Aprenentatge de
presa de decisions
Mitjançant sistemes que permetin aclarir perfils personals amb possibilitats de formació i ocupació. Alguns
promouen contrastos entre els atractius de les opcions i la probabilitat que aquestes es materialitzin i els
cal afegeixen recursos per a la presa de decisions.
Aprenentatge de
gestió de les
transicions
Per mitjà de programes que contribueixen a operativitzar les decisions. Alguns ajuden a preparar el
pertinent Currículum Vitae, presentar candidatures o preparar entrevistes de selecció. Uns altres
col·laboren a elaborar un pla d'acció, obtenir finançament per determinats estudis o establir-se com a
treballador per compte propi.
25
6.4 Criteris per avaluar les TIC
Així com s’ha considerat escollir la teoria de Echeverría (2009) per determinar
les consideracions que hauran de ser reflectides a través dels indicadors per
determinar que s’entén per Orientació Professional. S’ha desenvolupat
paral·lelament una revisió teòrica per buscar una de les múltiples teories que
existeixen en el camp de la tecnologia, per tal d’avaluar les interaccions dels
usuaris i els productes tecnològics amb la finalitat de determinar una experiència
de gran qualitat en la utilització de qualsevol sistema (Hassenzahl i Tractinsky,
2006).
En aquest punt sorgeix “l’experiència de l’Usuari o conegut per la llengua
anglosaxona com “User eXperience”, (Ux). No obstant Córdoba (2013) en la seva
Tesis Doctoral proposa una revisió en aquesta experiència de l’usuari, en la qual
acaba desenvolupant el que ell denomina: “User eXperience extendida”.1
Aquesta revisió, no solament avalua els aspectes mesurables dels sistema i els
aspectes cognitius i motrius del usuari, sinó que busca mesurar l’experiència amb
el producte” (Desmet i Hekkert, 2007), o inclús, anar més enllà i mesurar
experiències subjectives, holístiques, situacionals o dinàmiques i parlar
“d’experiències de disseny” (Hassenzahl, 2011) o “experiències d’usuari
persuasives o seductives (Tromp et al. 2011)
No obstant d’aquesta teoria de Córdoba (2013) utilitzaré el seus conceptes
“Disfrute i Satisfacción” per unificar-lo amb un criteri, el qual últimament ha perdut
força: “Amigabilitat”.
Tanmateix, unificaré els criteris “d’Usabilitat, Estètica Clàssica i Estètica
Dinàmica.” per un concepte d’Usabilitat que englobi als 3, per tal avaluar
l’eficàcia, l’eficiència, facilitat d’aprenentatge i la interacció seguint la teoria de
Córdoba (2013)
Per últim, utilitzaré el terme d’Accessibilitat, per avaluar que el tractament
d’informació és universal, seguint la teoria del Disseny Universal per
l’Accessibilitat. Es tracta de promoure el disseny de dispositius i serveis que
1 Revisar Annex 1: Taula X. Graella de Tecnologia. Criteris d’Excel·lència.
26
puguin ser usats pel màxim ventall de persones a través de l’estratègia del
disseny universal. La fabricació del software i/o hardware es fa des del punt de
vista ecològic, és a dir, tenint en compte les necessitats i interessos de tots els
possibles usuaris. Aquesta iniciativa emfatitza l’individu, facilitant la seva
integració i inclusió laboral (Montoya, 2006). Cal evidenciar que són moltes les
possibles discapacitats que poden limitar l’ús de les TIC, com per exemple la
discapacitat visual que pot impedir l’accés a tota la informació visualitzada a la
pàgina web. Existeixen recursos o opcions dins el propi recurs TIC que
substitueixen la funcionalitat que no tenen els usuaris amb discapacitats. (Gómez
et al. 2007)
La intenció d’avaluar les TIC, parteix de la base en què es possibilita la
identificació i categorització d’eines TIC a mode exploratori, no presenta una gran
especificació teòrica, sinó més aviat orientativa, més enllà de complir amb les
seves funcionalitat respecte a l’Orientació Professional.
Taula 3. Graella Tecnològica. Criteris d’Excel·lència
Criteris Tecnològics
Plausibles Indicadors
Usabilitat Permet valorar grau en què un artefacte tecnològic pot ser usat per
aconseguir uns objectius concrets de eficàcia, facilitat de
l’aprenentatge, satisfacció del resultat.(Extret de Córdoba, 2013).
Permet valorar l’atractiu visual en termes de varietat i sofisticació dels
seus components formals.
Accessibilitat Permet valorar les necessitats i interessos de tots els possibles usuaris.
Tenint en compte, les adaptacions que realitza la pagina web per
facilitar l’espai d’aprenentatge per a les plausibles persones amb
discapacitats. Caldrà visualitzar amb especial atenció les discapacitats
visuals, motors i auditives, així com quins procediments facilita la eina.
(Gómez, G. et al., 2007; Montoya, S. 2oo6)
Amigabilitat Permet valorar l’atractiu visual d’un artefacte tecnològic en termes de
simetria, claredat i atractiu dels seus components formals. També es
considera en termes de varietat, excitació i sofisticació dels seus
components. Grau d’interacció afectiva que l’usuari experimenta amb el
producte. (Crilly et al., 2004; Porat i Tractinsky, 2008; Porat et al., 2007).
27
6.5 Taula 4. Graella Avaluativa
Àmbit Criteris Indicadors 0 1 2 3
Ava
lua
ció
Orie
nta
ció
pro
fessio
na
l
Coneixement d’un
mateix
Ajuda a l’autoavaluació
Permet valorar els aptituds personals
Permet valorar els interessos personals
Permet crear un perfil personal elaborat.
Coneixement de
possibilitats
La informació és precisa
La informació està actualitzada
Descriu les funcions d’un treballador/a en el camp professional concret
Facilita alternatives formatives o laborals
Aprenentatge de
presa de
decisions
Permet interaccionar perfils personals amb perfils professional
Condueixi a la presa de decisions personals
Contrasta entre les opcions elegides i la probabilitat de dur-les a terme
Aprenentatge de
gestió de les
transicions
Facilita concreció de tasques per executar la decisió
Ajuda a preparar el CV i l’entrevista de selecció
Permet crear un pla d’acció
Dota d’informació per l’emprenedoria
28
Ava
lua
ció
TIC
Usabilitat Presenta una estètica dels elements en termes de varietat i sofisticació agradable per
a l’usuari.
Facilita crear l’espai per l’aprenentatge
Provoca la satisfacció del resultat
Accessibilitat El contingut és accessible per tothom.
El contingut presenta l’opció per persones amb discapacitats visual, motores i
auditives.
El contingut presenta l’opció per persones amb discapacitats intel·lectuals.
Amigabilitat Presenta una estètica en termes de simetria, claredat i atractiu dels seus components
Facilita la interacció afectiva que l’usuari experimenta amb el producte/eina/pàgina web
Llegenda:
0. No
1. Parcialment s’aproxima a l’indicador
2. S’aproxima Bastant a l’indicador.
3. Sí
29
7. Validació de l’instrument TIC d’Orientació Professional
La validació de l’instrument d’avaluació TIC envers l’orientació professional, serà
realitzada per una avaluació de jutges experts composat, alhora per dos
subgrups. Per una banda, s’ha comptat amb la col·laboració de dos experts en
relació a l’àrea de l’orientació professional, un orientador laboral i un orientador
acadèmic, fent un total de quatre experts en matèria d’Orientació. Per altra
banda, estarà duta a terme amb la col·laboració de quatre experts més, de
diferents perfils: un de l’àrea de d’investigació tecnològica, dos tècnics
informàtics en tecnologia educativa i un en formació en les TIC.
7. 1. Taula 5. Composició dels jutges experts
Jutges experts en Orientació Professional
PERFIL Participació (0 o 1) %
Orientador Professional 1
Orientador Professional 2
Orientador Laboral
Orientador Acadèmic
Subtotal:
Jutges experts en Tecnologia
Investigador Tecnològic
Tècnic informàtic en Tecnologia Educativa
Tècnic informàtic en Tecnologia Educativa
Formador TIC
Subtotal:
Total:
7.2. Selecció de participants
La selecció dels participants es durà a terme de forma intencional considerant la
experiència, coneixement i facilitat d’accés als mateixos. L’accés d’ambdós
grups s’haurà de desenvolupar virtualment a través de correu electrònic, en un
període màxim de 3 mesos.
30
Aquest contacte amb els jutges haurà de disposar de diferents fases. En primer
lloc, s’haurà de procedir a contactar amb aquests integrants, informant-los de la
possibilitat de participar com experts en la validació de l’instrument. Passades
24h s’haurà d’enviar un correu electrònic amb les instruccions i els documents
necessaris per a què els jutges realitzin la validació del determinat instrument2.
Un termini de 20 dies naturals serà l’establert per tal que els jutges responguin
el correu electrònic amb l’arxiu adjunt de la validació complimentada.
Passat aquest termini s’haurà de seleccionar el personal expert que ha
complimentat la validació, extraient els possibles resultats a tenir en compte.
La finalitat d’aquesta validació és obtenir dades sobre el grau o nivell d’adequació
i de pertinença3 referent a cada indicador d’avaluació de les eines TIC
d’Orientació Professional.
Seguint el procediment definit per Carrera (2011), s’ha calculat un índex de
pertinència (Ip) i d’adequació (Ia) en base a 1 per comptabilitzar i ponderar les
respostes dels experts després del període de validació. En funció del valor de
l’índex i de la desviació típica dels resultats obtinguts es determinaran prèviament
els criteris per la conservació, modificació o eliminació de cada un dels ítems
proposat, de cada una de les categories.
Taula 7. Criteris de validació dels ítems i categories dels instruments d’avaluació
d’eines TIC en matèria d’Orientació Professional
Valor dels índex de Pertinença(Ip) i d’Adequació (Ia)
Valor de la desviació típica >. 85 ≤.85 > .70 ≤ .70
<7.5 Conservar Modificar Eliminar
≤ 7.5 < 1.5 Modificar Modificar Eliminar
≤ 1.5 Eliminar Eliminar Eliminar
2 Visualitzar Annex 2 3 Visualitzar Annex 3
31
8. Prova Pilot
En aquest apartat a mode exploratori pretenc avaluar diferents recursos TIC que
he estat utilitzant i explorant durant la meva documentació per realitzar aquest
treball de final de màster. D’aquesta forma, he pogut rebre feedbacks orientatius
de com funciona l’eina, si realment és adequada o pertinent envers l’avaluació
de l’orientació professional per recursos TIC.
A més, em permetrà il·lustrar el possible rànquing orientatiu que un professional
pot crear-se per tal de categoritzar les diferents eines i recursos TIC, per tal
aprofitar els seus avantatges per oferir el millor procés possible d’orientació.
32
8.1. Servei d’Ocupació de Catalunya- CLOE: defineix el teu perfil professional
Àmbit Criteris Indicadors 0 1 2 3
Ava
lua
ció
Orie
nta
ció
pro
fessio
na
l
Coneixement
d’un mateix
Ajuda a l’autoavaluació X
Permet valorar els aptituds personals X
Permet valorar els interessos
personals
X
Permet crear un perfil personal
elaborat.
X
Coneixement
de
possibilitats
La informació és precisa X
La informació està actualitzada X
Descriu les funcions d’un
treballador/a en el camp professional
concret
X
Facilita alternatives formatives o
laborals
X
Aprenentatge
de presa de
decisions
Permet interaccionar perfils personals
amb perfils professional
X
Condueixi a la presa de decisions
personals
X
Contrasta entre les opcions elegides i
la probabilitat de dur-les a terme
X
Aprenentatge
de gestió de
les
transicions
Facilita concreció de tasques per
executar la decisió
X
Ajuda a preparar el CV i l’entrevista
de selecció
X
Permet crear un pla d’acció X
Dota d’informació per l’emprenedoria
Ava
lua
ció
TIC
Usabilitat Presenta una estètica dels elements en termes de varietat i sofisticació agradable per a l’usuari.
X
Facilita crear l’espai per l’aprenentatge
X
Provoca la satisfacció del resultat X
33
Accessibilitat El contingut és accessible per tothom. X
El contingut presenta l’opció per
persones amb discapacitats visual,
motores i auditives.
X
El contingut presenta l’opció per
persones amb discapacitats
intel·lectuals.
X
Amigabilitat Presenta una estètica en termes de
simetria, claredat i atractiu dels seus
components
X
Facilita la interacció afectiva que
l’usuari experimenta amb el
producte/eina/pàgina web
X
Es conclou que l’eina CLOE, basat amb el model Holland4, presenta un
indicadors adients que afavoreixen l’autoconeixement, a més aporta
coneixement envers les possibilitats formatives i les funcions laborals de
camps concrets. Per aquests motius facilita un informe que relaciona
aquests dos criteris, els quals faciliten la presa de decisions de l’usuari
envers el seu objectiu professional. Per últim, no presenta dins d’aquesta
eina cap indicador relacionat amb la gestió de les transicions, no obstant,
dins de la pròpia pagina web apareixen apartats per preparar el
Currículum Vitae, la entrevista de treball, etc.
Per altra banda, l’avaluació de les TIC mostra la part més subjectiva de
l’avaluació, ja que el terme “Usabilitat” i “Amigabilitat” provoca realitzar una
categorització que pot provocar discussions. Nogensmenys, cal recordar que
aquesta eina permet donar informació sobre els recursos TIC. En ningun cas
aquestes avaluacions són taxatives, sinó orientatives.
4 Visualitzar Annex 4
34
8.2 Educastur: Projecte HOLA
Àmbit Criteris Indicadors 0 1 2 3 A
va
lua
ció
Orie
nta
ció
pro
fessio
na
l
Coneixement
d’un mateix
Ajuda a l’autoavaluació X
Permet valorar els aptituds
personals
X
Permet valorar els interessos
personals
X
Permet crear un perfil personal
elaborat.
X
Coneixement
de possibilitats
La informació és precisa X
La informació està actualitzada X
Descriu les funcions d’un
treballador/a en el camp
professional concret
X
Facilita alternatives formatives o
laborals
X
Aprenentatge
de presa de
decisions
Permet interaccionar perfils
personals amb perfils professional
X
Condueixi a la presa de decisions
personals
X
Contrasta entre les opcions elegides
i la probabilitat de dur-les a terme
X
Aprenentatge
de gestió de
les transicions
Facilita concreció de tasques per
executar la decisió
X
Ajuda a preparar el CV i l’entrevista
de selecció
X
Permet crear un pla d’acció X
Dota d’informació per
l’emprenedoria
X
Ava
lua
ció
TIC
Usabilitat Presenta una estètica dels elements en termes de varietat i sofisticació agradable per a l’usuari.
X
Facilita crear l’espai per l’aprenentatge
X
35
Provoca la satisfacció del resultat X
Accessibilitat El contingut és accessible per
tothom.
X
El contingut presenta l’opció per
persones amb discapacitats visual,
motores i auditives.
X
El contingut presenta l’opció per
persones amb discapacitats
intel·lectuals.
X
Amigabilitat Presenta una estètica en termes de
simetria, claredat i atractiu dels seus
components
x
Facilita la interacció afectiva que
l’usuari experimenta amb el
producte/eina/pàgina web
x
En aquest cas, el projecte Hola exposa la necessitat de l’autoexploració, no
obstant, no facilita cap eina per elaborar-ho, només amb breus exemples. D’altra
banda té una alta puntuació al coneixement de les possibilitats. A més, aquest
projecte presenta una acceptable composició tecnològica, no obstant, hi ha molts
recursos que ja no existeixen, dificultant la navegació per la pàgina web,
provocant que l’avaluació de l’amigabilitat sigui baixa
36
8.3. XTEC- Test d’Orientació Professional
Àmbit Criteris Indicadors 0 1 2 3
Ava
lua
ció
Orie
nta
ció
pro
fessio
na
l
Coneixement
d’un mateix
Ajuda a l’autoavaluació X
Permet valorar els aptituds
personals
X
Permet valorar els interessos
personals
x
Permet crear un perfil personal
elaborat.
X
Coneixement
de possibilitats
La informació és precisa X
La informació està actualitzada X
Descriu les funcions d’un
treballador/a en el camp professional
concret
X
Facilita alternatives formatives o
laborals
X
Aprenentatge
de presa de
decisions
Permet interaccionar perfils
personals amb perfils professional
X
Condueixi a la presa de decisions
personals
X
Contrasta entre les opcions elegides
i la probabilitat de dur-les a terme
X
Aprenentatge
de gestió de
les transicions
Facilita concreció de tasques per
executar la decisió
X
Ajuda a preparar el CV i l’entrevista
de selecció
X
Permet crear un pla d’acció X
Dota d’informació per l’emprenedoria X
Ava
lua
ció
TIC
Usabilitat Presenta una estètica dels elements en termes de varietat i sofisticació agradable per a l’usuari.
X
Facilita crear l’espai per l’aprenentatge
X
37
Provoca la satisfacció del resultat X
Accessibilitat El contingut és accessible per
tothom.
X
El contingut presenta l’opció per
persones amb discapacitats visual,
motores i auditives.
X
El contingut presenta l’opció per
persones amb discapacitats
intel·lectuals.
X
Amigabilitat Presenta una estètica en termes de
simetria, claredat i atractiu dels seus
components
X
Facilita la interacció afectiva que
l’usuari experimenta amb el
producte/eina/pàgina web
X
Es conclou que el test d’Orientació Professional del Xtec.cat és de baixa qualitat,
presenta unes puntuacions baixes en tots els camps. No explora en profunditat
cap dels criteris bàsics, amb preguntes molt poc significatives, sense cap
informació que justifiqui la seva validesa, ja que estableix diferents camps
laborals, sense cap argumentació, sense tenir en compte les 26 famílies
professionals segons el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals. A més
l’avaluació dels criteris d’excel·lència mostra la necessitat de millora tecnològica
del test.
D’aquesta forma es conclou que la graella avaluativa serveix per donar-li una
ponderació als diferents recursos TIC en matèria d’orientació professional,
establint un rànquing en funció del criteri que pretenem treballar, oferint la
possibilitat que s’utilitzi aquesta graella per tal que cada orientador
professional/laboral/acadèmic utilitzi diferents eines que estan a l’abast per
facilitar el seu procés d’orientació amb el client/usuari. Sense oblidar que
aquesta eina ens aporta informació envers diferents criteris relacionat amb les
tecnologies, permeten adaptar les eines tecnològiques al perfil del client/usuari.
38
9. Bibliografia
Alfaro, I. (2004). Diagnóstico y orientación en las transiciones. Revista Española
de Orientación y Psicopedagogía, 15 (1), 67-88.
Álvarez, V. (2003). Propuesta para la organización de un servicio de orientación
en el sistema de Formación Profesional. Bordón, 55 (3), 419-424..
Amritesh, Chandra Misra, S., & Chatterjee, J. (2014). Emerging scenario of online
counseling services in India: a case of e-government intervention.Transforming
Government: People, Process and Policy, 8(4), 569-596.
Arraiz i Sabirón, 2012: Orientación para el aprendizaje a lo largo de la vida:
modelos y tendencias. Colección de Textos Docentes nº 215. Universidad de
Zaragoza
Bauman, Z. (2007) Miedo líquido. La sociedad contemporánea y sus temores,
Paidos, Barcelona.
Blasco, P. y Giner, MªJ. (2011). Psicopedagogía. Valencia: Nau Llibres.
Carrera, F. X., Vaquero, E., & Balsells, M. A. (2011). Instrumento de evaluación
de competencias digitales para adolescentes en riesgo social. Edutec: Revista
electrónica de tecnología educativa, 35, 1–25.
Ceinos, C (2008) Diagnóstico de las competencias de los orientadores laborales
en el uso de las TIC. (tesis Doctoral, Universidad de Santiago de Compostela).
Ceinos, C. (2009). Las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC) en
Orientación Profesional. En L. Sobrado, & A. Cortés (Coords.), Orientación
profesional: nuevos escenarios y perspectivas (pp. 183-201). Madrid: Biblioteca
Nueva.
Cogoi, C. (2005). The map of guidance-related ICT competences. Methodology,
key features and structure. En C. Cogoi, ICT Skills for Guidance Counsellors.
Using ICT in guidance: Practitioner competences and training (39-45). Bolonia:
ASTER Scienza Tecnología Impresa.
Comissió Europea (2004). Proyecto sobre el fortalecimiento de las políticas,
sistemas y prácticas en materia de orientación permanente en Europa. Bruselas:
39
Resolución del Consejo y de los Representantes de los Gobiernos de los
Estados.
Consell Europeu (2008). Resolución “Incluir mejor la orientación permanente en
las estrategias permanentes de educación y formación permanente”. Diario
Oficial de la Unión Europea, C-319, 3-12-2008.
Cordoba, C. (2013): La Experiencia de Usuario Extendida (UxE) Un modelo
teórico sobre la aceptación tecnológica y un estudio de caso en entornos
virtuales de aprendizaje. Tesis Doctoral: Universidad Politécnica de Cataluña.
Barcelona.
Cortés, A. (2006). Un análisis de la orientación profesional desde la tecnoética
educativa. Revista Española de Orientación y Psicopedagogía, 17 (2), 181-193.
Desmet, P., & Hekkert, P. (2007). Framework of Product Experience.
International Journal of Design, 1(1), 57-66.
Donoso-Vázquez y Sánchez, (2013) Orientación Educativa y Profesional.
Estudio de casos. Barcelona: ISEP Echeverría et al. (2008) Orientación
profesional. Editorial UOC. ISBN: 978-84-9788-718-2
Echeverría, B. (2003). Cualificar mediante la Formación Profesional, ¿quimera,
realidad, anhelo? Bordón, 55 (3), 349-364.
Echeverría, B. (2009) TIC TAC de la orientación
Echeverría, B. (2010). Orientación profesional. Editorial UOC, Barcelona. ISBN:
978-84-9788-718-2
García Gomez, S. Romero Rodriguez, S. (2011). La orientación en la formación
profesional: una necesidad urgente. Revista Educação Skepsis, 2, 1066-1084
http://academiaskepsis.org/revistaEducacao.html
Gómez, M. L. G., Barbier, A., & Eguíluz, A. (2007). La accesibilidad y las
tecnologías en la información y la comunicación. TRANS: revista de
traductología, (11), 155-170.
40
Grañeras M. y Parras A. (Coord.) (2008). Orientación educativa: fundamentos
teóricos, modelos institucionales y nuevas perspectivas. Centro de Investigación
à la transition de l’école obligatoire à la formation professionnelle. L’Orientation
Scolaire et Professionnelle, 41 (2) http://osp.revues.org/index3790.html
Ivey, A., Ivey, M. B., i Zalaquett, C. (2010). Intentional interviewing and
counseling (7th Ed.). Cengage (formerly Thomson Learning)
Kimbel, T. M., Jacokes, D. E., & Stone, C. B. (2014). An Examination Of The Role
Of Online Technology In School Counseling. Professional School
Counseling, 18(2), 111-124.
Lewis, J., Coursol, D. H., Bremer, K. L., & Komarenko, O. (2015). Alienation
Among College Students and Attitudes Toward Face-to-Face and Online
Counseling: Implications for Student Learning. Journal of Cognitive Education
and Psychology, 14(1), 28-37.
Lucas, K., & Murdock, J. (2014). Developing an Online Counseling Skills
Course. International Journal of Online Pedagogy and Course Design
(IJOPCD), 4(2), 46-63.
Manzanares-Moya, A. (2013). Sistemas integrados de orientación. Una
propuesta para la articulación de estructuras y servicios a nivel local. REOP, 24
(1), 62-77.
MasdonatiI, J., y Zittoun, T. (2012) Les transitions professionnelles: Processus
psychosociaux et implications pour le conseil en orientation, L'orientation scolaire
et professionnelle , 41 (2). http://osp.revues.org/index3776.html
Molina Contreras, D.L. (2002). Concepto de Orientación Educativa: diversidad y
aproximación. Revista Iberoamericana de Educación.
Montoya, R. S. (2006). Capacidades visibles, tecnologías invisibles:
Perspectivas y estudio de casos.
Morales, E. (2014). La orientación en los programas universitarios para mayores.
Universidad Antonio de Nebrija
Offer, M. (2004). What is e-guidance? Using Information and Communications
Technology Effectively in Guidance Services. Cambridge: Higher Education
41
Careers Services Unit (HESCU) and National Institute of Careers Education and
Counselling (NICEC).
Raso, F., Trujillo, J. M. i Campos, A. (2012) Percepciones de los orientadores
psicopedagógicos de la Ciudad Autónoma de Melilla sobre la integración de las
TIC en los procesos de innovaciones. Journal for Educators, Teacher and
Trainers, 3, 72-91.
Real Decreto 1105/2014, de 26 de diciembre, por el que se establece el currículo
básico de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillerato.
Repetto, E. & Malik, B. (1998). Nuevas tecnologías aplicadas a la orientación. En
R. Bisquerra (coord.), Modelos de orientación e intervención psicopedagógica
(363-374). Barcelona: Praxis.
Repetto, E. y otros (2009). “Acreditación de Competencias de los Orientadores
Profesionales en contextos no escolares: El Proyecto Europeo EAS (European
Accreditation Sheme)”. REOP, Vol. 20, núm.3, 3º Cuatrimestre, pp. 225-237.
Rey, E. F., Pérez, M. Á. N., & Santalla, A. I. C. (2013). El uso de las Tecnologías
de la Información y la Comunicación en la Orientación Educativa: explorando la
familiaridad y preparación de los profesionales del ámbito en España. Revista
Mexicana de Orientación Educativa, 10(24), 45-57.
Rodríguez Moreno, M.L. (2003). Cómo orientar hacia la construcción del
proyecto profesional. Bilbao: Desclée de Brouwer.
Romero Rodriguez, S. (2003). La construcción de proyectos profesionales y
vitales: aplicación de la orientación a personas en centros de formación y en
busca de su primer empleo. Bordón, 55 (3), 425-432.
Romero, S. (2004). Aprender a construir proyectos profesionales y vitales.
Revista Española de Orientación y Psicopedagogía, 15 (2), 337-354.
Romero, S. (2009). El proyecto vital y profesional (pp.119-142). En: L. Sobrado
y A. Cortés, Orientación Profesional. Nuevos escenarios y perspectivas.
Barcelona: Biblioteca Nueva.
42
Romero, S. et al. (2012) El alumnado de formación profesional inicial en
Andalucía y sus necesidades de orientación: Algunas aportaciones. Universidad
de Sevilla
Romero, C. (2014). La utilización de las tecnologías de la información y la
comunicación en los procesos de orientación educativa.
http://rabida.uhu.es/dspace/handle/10272/8071
Routio, P. (2007). [Online]: Arteology, the science of products and professions.
University of Helsinky, deparment of Art and Design. Updated March, 2007.
Sánchez-García, M. F. (2010). La orientación en España: despegue de una
profesión. REOP, 2 (2), 2º Cuatrimestre, 231-239.
Santana Vega, L. (2009). Orientación educativa e intervención psicopedagógica.
Madrid: Pirámide.
Sobrado, L. M. (2003). Sviluppo professinale dei consiglieri di orientamento.
Professionalitá, 75, 25-75.
Sobrado, L. M. (2005). A modular training framework. In C. Cogoi, ICT Skills for
Guidance Counsellors. Using ICT in guidance: Practitioner competences and
training (46- 53). Bolonia, Italia: ASTER Scienza Tecnología Impresa.
Sobrado, L. (2006). Las competencias de los orientadores en el ambito de las
TIC: diagnostico y desarrollo. Servició de Publicaciones de la Universidad de
Navarra, 11, 27-43
Sobrado, L. M. & Ceinos, C. (2011). Tecnologías de la Información y de la
Comunicación. Uso en Orientación Profesional y Formación. Madrid: Biblioteca
Nueva
Sobrado Fernández, L. M., Ceinos Sanz, C., & García Murias, R. (2012).
Utilización de las TIC en orientación profesional: Experiencias innovadoras.
Revista Mexicana de Orientación Educativa, 9(23), 2-10.
Stalder, B.E. I Schmid, E. (2012). L’orientation scolaire et professionnelle et la
formation professionnelle initiale: Étapes de choix professionnel et résiliations de
contrat d’apprentissage. L'orientation scolaire et professionnelle, 41 (2 ):
http://osp.revues.org/index3799.html
43
Pantoja, A. & Campoy, T. J. (2001). El Orientador ante las Nuevas Tecnologías.
Agora Digital, 2. Recuperado el 26/09/2011, de:
http://www.uhu.es/agora/version01/digital/numeros/02/02articulos/monografico/
pantoja-campoy.PDF
Pantoja, A. (2004). La Intervención Psicopedagógica en la Sociedad de la
Información. Educar y orientar con nuevas tecnologías. Madrid: EOS.
Pantoja, A. (2005). La acción tutorial en la Universidad: propuestas para el
cambio. Cultura y Educación, 17 (1), pp. 67-82.
Tromp, N., Hekkert, P, & Verbeek, P,P. (2011). Design for Socially Responsible
Behavior: A Classification of Influence Based on Intended User Experience.
Design Issues 27(3), 3-19.
Zapatero, J. (2011). Proyecto Icono: Innovacion, Conocimiento, Educacion y
Orientacion. Zaragoza, Aragon.
44
Annex 1. Taula 2. Graella de Tecnologia. Criteris d'Excel·lència
Criteris d’UX (e) Definició Referència Teòrica
Estética Clásica Primera impresión estética de un estímulo que afecta el núcleo afectivo del
usuario y que permite valorar el atractivo visual de un artefacto tecnológico
en términos de simetría, claridad y gracia (agradable) de sus componentes
formales.
Arnheim (1966); Gros (1984); Tractinsky et al. (2000);
Coates (2003); Lavie & Tractinsky (2004); Tractinsky
(2004); Crilly et al. (2004); Porat et al. (2007); Porat &
Tractinsky (2008);
Estética
Expresiva
Segunda impresión estética-cognitiva de un estímulo que cambia el núcleo
afectivo del usuario para valorar el atractivo visual de un artefacto
tecnológico en términos de variedad, excitación y sofisticación de sus
componentes formales.
Russell & Carroll (1999); Russell (2003); Arnheim (1966);
Gros (1984); Tractinsky et al. (2000); Coates (2003); Lavie
& Tractinsky (2004); Tractinsky (2004); Crilly et al. (2004);
Porat & Tractinsky (2008); Porat et al. (2007).
Usabilidad Grado en que un artefacto tecnológico puede ser usado para lograr objetivos
concretos de eficacia, eficiencia, facilidad de aprendizaje y satisfacción.
Nielsen (1993a, 1993b, 1994); ISO (9126:1991; 9241-
11:1998; 13407:1999); Davis (1989, 1993); Davis et al.
(1989)
Utilidad Grado de asociación cognitiva-simbólica en que un individuo cree que la
utilización de un determinado sistema puede mejorar su rendimiento en sus
actividades cotidianas o de trabajo.
Davis (1989, 1993); Davis et al. (1989); Venkatesh & Davis
(1996); Davis et al. (1992); Venkatesh & Davis (2000);
Venkatesh, Morris, Davis & Davis (2003); Yang, & Yoo,
(2004).
Satisfacción Respuesta emotiva-cognitiva que produce un artefacto tecnológico al
interactuar con sus componentes y valorarlos a nivel de usabilidad y utilidad.
La relación entre estos componentes y la satisfacción componen la
Oliver (1977); Pine & Gilmore (1998); Desmet (2003);
Bigné, & Andreu (2004); Hong et al. (2006); Lindgaard &
45
experiencia significativa que el usuario forma alrededor de la interacción con
el producto
Dudek (2003); Lindgaard et al. (2006). Vinodrai & Gertler
(2007); Engblom et al. (2009)
Disfrute Respuesta emotiva-cognitiva que produce un artefacto tecnológico al
interactuar con él y valorarlos a nivel de sus dimensiones de estética clásica
y expresiva y sus dimensiones de usabilidad y utilidad del sistema. El Disfrute
es el grado de interacción afectiva que el usuario experimenta con un
producto. Esta interacción afectiva se compone de motivaciones extrínsecas
de regulación interna, así como de motivaciones intrínsecas de autonomía.
Carroll, & Thomas, 1988; Davis et al. (1992); Pine &
Gilmore (1998); Djajadiningrat et al. (2000); Heijden
(2001, 2004); Desmet (2003); Sanchez-Franco & Roldan
(2005); Wensveen (2005); Vinodrai & Gertler (2007);
Engblom et al. (2009)
(* Extret i adaptat de: Cordoba, C (2013): La Experiencia de Usuario Extendida (UxE). Pàg: 93-94.
46
Annex 2: Taula 6. Validació de l’instrument
Adequació Pertinença
Àmbit Criteris Indicadors 0 1 2 3 0 1 2 3
Ava
lua
ció
Orie
nta
ció
pro
fessio
na
l
Coneixement d’un
mateix
Ajuda a l’autoavaluació
Permet valorar els aptituds personals
Permet valorar els interessos personals
Permet crear un perfil personal elaborat.
Coneixement de
possibilitats
La informació és precisa
La informació està actualitzada
Descriu les funcions d’un treballador/a en el camp professional concret
Facilita alternatives formatives o laborals
Aprenentatge de
presa de
decisions
Permet interaccionar perfils personals amb perfils professional
Condueixi a la presa de decisions personals
Contrasta entre les opcions elegides i la probabilitat de dur-les a terme
Aprenentatge de
gestió de les
transicions
Facilita concreció de tasques per executar la decisió
Ajuda a preparar el CV i l’entrevista de selecció
Permet crear un pla d’acció
47
Dota d’informació per l’emprenedoria
Ava
lua
ció
TIC
Usabilitat Presenta una estètica dels elements en termes de varietat i sofisticació agradable per a l’usuari.
Facilita crear l’espai per l’aprenentatge
Provoca la satisfacció del resultat
Accessibilitat El contingut és accessible per tothom.
El contingut presenta l’opció per persones amb discapacitats visual, motores i
auditives.
El contingut presenta l’opció per persones amb discapacitats intel·lectuals.
Amigabilitat Presenta una estètica en termes de simetria, claredat i atractiu dels seus
components
Facilita la interacció afectiva que l’usuari experimenta amb el
producte/eina/pàgina web
48
Annex 3: Validació de l’instrument
3.1 Taula 6.Escala Pertinença (P) i d’Adequació (A) i dels indicadors
Categoria Valor Definició
Escala de Pertinença
(PI) Inequívoca
3 L'ítem és susceptible de ser adequat i/o rellevant inequívocament per al col·lectiu i grup d'edat al que va dirigit
(PM) Majoritària
2 L'ítem és susceptible de ser adequat i/o rellevant majoritàriament per al col·lectiu i grup d'edat al que va dirigit
(PP) Poc
1 L'ítem és susceptible de ser poc adequat o poc rellevant per al col·lectiu i grup d'edat al que va dirigit
(PG) Gens
0 L'ítem és susceptible de no ser res adequat o gens rellevant per al col·lectiu i grup d'edat al que va dirigit.
Escala d’Adequació
(AI) Inequívoca
3 L'ítem és susceptible de ser entès o interpretat inequívocament d'una sola i única manera
(AM) Majoritària
2 L'ítem és susceptible d'interpretació però pot ser entès majoritàriament o en general d'una sola manera
(AP) Poc
1 L'ítem és susceptible de ser entès en sentits diversos
(AG) Gens
0 L'ítem és susceptible de no ser entès o de ser interpretat amb sentits molt diferents
49
Annex 4: Model Holland
Holland (1997) identificava la integració de la personalitat amb el
desenvolupament de “Tipus de Personalitat”, definint la maduresa vocacional en
funció de la maduresa que manifesta un individu en realitzar eleccions
vocacionals congruents segons certs tipus de personalitat i ambient.
Encara que el seu enfocament sembli desmesurat i alguns dels seus
constructes teòrics siguin àmpliament qüestionats (Tracey i Robbins, 2006), les
seves propostes han tingut enorme impacte científic (Gottfredson, 1999).
Aquesta popularitat pot explicar-se per les característiques més benvolgudes
dels seus instruments: autoaplicabilitat, senzillesa en la formulació i
transparència en les seves escales, evidències empíriques de la seva influència
relatives a l’autocomprensió de la conducta vocacional i a la flexibilitat per establir
noves relacions conceptuals (aprenentatge de presa de decisions, organització
de la informació ocupacional o l'estructuració de programes educatius de
desenvolupament de carrera).
Així, el Model Tipològic Hexagonal d'Interessos i Personalitat o, més
breument, Model RIASEC, s'ha depurat teòricament en nombroses ocasions
(Holland,1962, 1968, 1985, 1997; Gottfredson I Holland, 1991; Holland i
Gottfredson, 1976, 1978; Holland i Nichols, 1964; Holland, Sorensen, Clark,
Nafzinger I Blum, 1973) per incidir més tant en el procés d'adaptació de l'individu
a contextos canviants (en funció de les seves característiques personals,
coneixement ocupacional i capacitat de transferència informativa) com en l'estudi
específic dels problemes que sorgeixen al llarg d'aquest procés, quan el sistema
d'adaptació de l'individu resulta rudimentari o falla, provocant decisions
professionals que generen inseguretat o insatisfacció personal.
El resultat de la combinació específica entre interessos i aptituds genera certa
disposició en la persona a pensar, percebre i actuar de forma particular (Holland,
1997). Cadascun d'aquests estils vitals poden referir-se als tipus de personalitat
definits per Holland: Realista (R), Investigador (I), Artístic (A), Social (S),
Emprenedor (I) i Convencional (C) als quins els corresponen sis tipus d'ambients
paral·lels. Segons el grau d'adaptació de l'individu al context –coherència entre
50
tipus personals i ambientals- es poden pronosticar aspectes com l'elecció
professional, l'assoliment educatiu, competència personal, conducta social i
susceptibilitat a la influència ambiental (Martínez Vicente i Valls, 1999), estabilitat
i satisfacció professional (Porter i Umbach, 2006), la persistència en l'elecció
professional (Allen i Robbins, 2008), l'estabilitat en els resultats acadèmics en
funció de l'ambient (Smart, 2010) i fins i tot l'estatus professional estimat segons
el salari (KristofBrown, Zimmerman i Johnson, 2005).
Per diagnosticar el perfil de tipus característic d'un individu, Holland va proposar
diversos instruments i indicadors de maduresa vocacional (consistència,
congruència, diferenciació) basats en les relacions entre tipus, concordes al seu
model, això és, les relacions o semblances entre els tipus són inversament
proporcionals a les distàncies entre ells en l'hexàgon. Tal com assenyala
Savickas i Gottfredson (1999), un dels últims constructes incorporats al model,
la identitat vocacional, es refereix tant a l'estabilitat de les metes i
autopercepcions personals com a la claredat de les metes explícites o
expectatives ambientals.
Recommended
