Jan van Eyck: El matrimoni

Arnolfini

Fitxa tècnica

Títol: El matrimoni Arnolfini.

Autor: Jan van Eyck (Maaseyck, 1390 – Bruges, 1441).

Cronologia: c. 1434.

Tècnica: oli sobre tela.

Dimensions: 84 x 57 cm.

Estil: gòtic flamenc.

Tema: escena costumista o de gènere.

Localització: National Gallery (Londres).

Obres del mateix autor:

L’adoració de l’anyell místic (1425-29)

La Mare de Déu del canceller Rolin (1436).

Tríptic de Dresden (1437)

Biografia de l’autor

Jan Van Eyck, a qui s’atribueix la invenció dela pintura a l’oli, va ser el pintor més cèlebrede l’escola dels primitius flamencs. Les basesde la seva pintura van ser el color i elrefinament propis del gòticinternacional, sobretot la miniatura.

Es desconeix com va fer l’aprenentatge; les primers dades quese’n tenen són de 1422, quan va entrar al servei de Joan deBaviera a l’Haia. El 1425 Van Eyck es va traslladar a Lille com apintor de la cort del duc de Borgonya Felip III. Sota laprotecció del duc i al seu servei, va dur a terme missionsdiplomàtiques importants als regnes de Castella i Portugal. Apartir de 1430, es va establir a Bruges i va exercir una notableinfluència en la pintura flamenca posterior.

Llibre de les hores de Turin (1422-24).

Retrat del Cardenal Nicola Albergati (1431--32).

Descripció formal

Van Eyck presenta una parella a l’interior d’una habitació. Elmirall que penja al fons de la paret marca l’eix de simetriacompositiu, en confluència amb la llum del sostre i el gos. Elpintor hi fa confluir les diferents línies de fuga de laperspectiva –remarcades visualment mitjançant les bigues delsostre i les post del terra de fusta-, que atorguen al llenç unagran profunditat. Per subratllar aquesta tridimensionalitat, elmirall reflecteix l’escena des del punt de vista oposat al del’espectador i amplia l’espai pictòric, que inclou fins i totl’àmbit del pintor i dels hipotètics testimonis de l’escenasituats darrere d’ell.

La construcció conceptual del tema i de l’espai fa que elmoviment escènic sigui gairebé nul i mostra una imatgerígida, teatral i poc espontània. També contribueix a aquestefecte el predomini de la línia sobre el color, que perfila a laperfecció els contorns de les figures i dels objectes i elsconfereix una corporeïtat i una solidesa gairebé escultòriques.Però, alhora, això li permet plasmar fins el detall més mínimamb una escrupolositat microscòpica, gràcies a la utilització dela tècnica de l’oli aplicada amb plomes molt fines.

La llum entra suaument per la finestra de l’habitació i, ambprecisió realista, il·lumina de ple l’esposa i deixa en penombrala part esquerra del llenç. Quant als colors, dominen lacomposició tres grans taques cromàtiques: el verd delvestit, el vermell dels cortinatges i el marró de la capa delmercader.

Temàtica

El quadre presenta un doble retrat de cos sencer quecorrespon a Giovanni Arnolfini, un comerciant italià queresidia a Bruges, i la seva esposa Giovanna Cenami, filla d’unaltre mercader del mateix origen.

Erwin Panofsky, historiador de l’art, ha formulat nombrosesteories sobre els significats ocults d’aquesta obra i l’entén comun certificat matrimonial en forma visual. El cavaller agafa lamà d la dama i, solemnement, fa el vot nupcial, aixecantl’avantbraç dret: fides levata. L’espelma encesa en ple dia i elfet que ambdós s’hagin descalçat referma el caràcter sagratde la cerimònia.

Altres símbols vinculats al matrimoni són el gos, querepresenta la fidelitat; l’escombreta i la talla de santaMargarida i el drac, com a protectora de la fecunditat i delsparts, al setial del respatller (fecunditat); el mirall sine macula(sense taca), i el rosari –regal habitual en les parelles- quepenja al costat del mirall (puresa de la Verge). Les fruitesdisposades sobre la taula que hi ha sota la finestra evoquen lafruita de l’”arbre del bé i del mal”, l’arbre prohibit, símbol delpecat original, que serà redimit amb el matrimoni.

La firma del pintor –”Johannes van Eyck fuit hic” (Jan van Eyckva ser aquí ) en comptes de l’habitual “...me pixit” (em vapintar)- situada sobre el mirall fa pensar que l’artista vaparticipar en l’enllaç en qualitat de testimoni.

Models i influències

Van Eyck va recollir el gust pel detall i el treball minucióspresent en l’art en miniatura, una tècnica pictòrica que va tenirun gran reconeixement pels volts de l’any 1400 al nord deFrança gràcies al treball d’un gran nombre d’artistes flamencs.

La influència de Van Eyck va ser molt àmplia i la seva tècnicarealista depurada va ser acceptada com a model en bona partde la pintura flamenca de la segona meitat del segle XV i XVI. Amés, també va influir, a través de Lluis Dalmau, en l’últimapintura gòtica i els primers exemples del renaixement català alsegle XVI. També s’ha apuntat que la figura del gos en primerpla i el mirall al fons, que reflecteix els personatges, vaninspirar Velázquez en la realització de Las Meninas.

Jean Pucelle: Llibre d’hores de Jeanne d’Evreux (1320-1328).

Lluis Dalmau: Mare de Déu dels consellers (1443-1445).

Diego Velázquez: Las Meninas (1656).