EL PORCSENSE CUA

EL PORC SENSE CUA

Per la MònicaGener 2011

Hi havia una vegada un regne que va enviar tots els seus homes a la guerra.

Van viatjar durant molt dies, allunyant-se cada vegada més de les seves terres.

Finalment es van enfrontar amb l’enemic...

La batalla va ser terrible. Només els més forts o afortunats van aconseguir sobreviure el temps necessari perquè els dos bàndols, cansats i ferits, acordessin retirar-se.

Van tornar-se’n cap a casa però un a un van anar caient, víctimes del cansament, les ferides i la gana. El Porc, per fortuna, havia rebut només alguns traus durant la batalla i gràcies a la seva facilitat per alimentar-se de casi qualsevol cosa, va aconseguir sobreviure al viatge de tornada i es van convertir en l’únic supervivent de la guerra.

A la cort, va explicar tota la seva odissea però el Rei Morsa no el va voler escoltar. Va dir que, si bé era l’únic supervivent, era perquè devia ser el millor de tots els guerrers, i va aprofitar per encomanar-li la tasca de rescatar la seva filla, que havia desaparegut durant el transcurs de la guerra.

Els mags del Rei Morsa van encantar un gall, que l’hi va servir al Porc com a montura.

El gall correria sense descans, encaminat a la taberna de l’Ós, que els indicaria com seguir. I així, el Porc -sense més remei- va començar el seu viatge.

L’Ós ho sabia tot: les criatures més misterioses i estranyes del regne freqüentaven el seu bar i s’enterava de tot tipus d’històries. Sabia on es trobava la princesa però no va voler dir-ho al Porc. En comptes d’això va refer l’encanteri del gall perquè s’hi dirigís. Més tard el Porc va saber que l’Ós ho havia fet per prudència; que el Porc s’hagués escapat de saber cap a on es dirigia.

Va viatjar molts dies: menjat i dormint sobre el gall, que semblava no cansar-se mai. I finalment va arribar.

Dins de la cova no s’hi veia. De no haver estat un porc hagués caigut a nombroses trampes o hagués estat devorat pels èssers que hi hab-itaven. El seu amo els havia empresonat amb la següent premisa: “podien menjar-se a qualsevol ésser que els toqués”.

Gràcies al seu olfacte va poder esquivar totes les criatures sense saber del cert què eren ni perqué no l’atacàven.

Va veure la princesa, lligada al cim de la Criatu-ra dorment. Fustigat per la pudor i els crits que feien les besties que havia deixat enrere: afama-des i furioses, va començar a escalar l’esquena de la criatura.

Va avançar a quatre potes per repartir millor el pes del seu cos i no despertar-la.

Finalment va arribar al cim. La Princesa estava enredada amb els pels de la bèstia i el Porc va tardar molta estona a deslligar-la. Sense voler, una estrevada massa forta.

Van córrer pel llom de la criatura, desorientada per tots els anys que portava dormint. Al terra hi van veure una petita escletxa i d’un salt hi van entrar.

A través de passadissos i túnels, i sense més contratemps, van trobar la sortida i van tornar sans i estalvis al regne.

I la Bèstia es va haver de conformar amb la cua del Porc.

FI

Pol Montserrat 2011www.p0l.org