ELS JOCS TRADICIONALS Els jocs populars han nascut als pobles, al carrer, com el seu nom bé indica i arrelen en la

base de la convivència i les relacions humanes. Són identitat col·lectiva i fills del seu

temps, ens parlen d’un moment històric determinat, amb unes característiques socials

definides. Així, molts jocs són testimonis d’un temps de postguerra i pobresa, que forma

part de l’imaginari col·lectiu d’avui. Els jocs que els/les alumnes van tenir l’ oportunitat de

practicar en són un bon exemple, la majoria fets amb materials senzills i objectes

quotidians.

Recordar i reviure la tradició pot alhora compensar l’impacta de les noves tecnologies i la

globalització que malgrat alguns avantatges, ha desdibuixat els referents populars

deixant-nos abocats a un escenari desarrelat dels propis orígens i costums.

Els jocs són llenguatge, demanen d’una expressivitat psicomotora i afectiva alhora que

l’estimulen, són creativitat i ritual, estan fets sobre uns esquemes bàsics que s’han de

respectar i que alhora són molt necessaris per les rutines que els infants precisen; al

mateix temps són vius, elàstics i permeten el canvi, l’exploració, les variants.

L’atzar i es present en menor o major mesura però també es requereixen habilitats.

Proporcionen un plaer innat, ja és sabut que molts animals tenen aquesta mateixa facultat i

la practiquen. Són també aprenentatge impulsat d’una forma natural i lúdica. Els jocs en

general, i els jocs tradicionals en particular, ens ofereixen moltes raons perquè en

continuem preservant els seus valors intrínsecs i és per això que val la pena que des de

l’escola que és àmbit de cultura i identitat, els seguim cultivant. La jornada esportiva ens

va permetre fer-ho i comptar amb la presència i experiència d’avis i àvies que els van

jugar, qui millor per fer-nos partícips de la riquesa que contenen. De ben segur van poder

rememorar aquelles hores de joc amb els amics i evocar els carrers de la infància. Ara ens

és a tots plegats més difícil, poca ciutat resta sense edificar.

Aquesta doble naturalesa del joc, que per una banda ens recorda el nostre passat i per

l’altra ens projecta cap al futur, a tot el que encara ens manca per ser, per saber, la

converteix en una eina de gran valor per educar als nostres infants que precisen de lligams

afectius forts per seguir aprenent.

La finalitat del joc és senzillament jugar, però l’acció de fer-ho aporta plaer i benestar, la

millor manera per afrontar les frustracions que el joc com la vida també comporten. Així

que no és massa agosarat concloure dient que el joc és vida i viure és jugar o en la mateixa

direcció “ el joc del nen és la cultura de l’adult “ com deia D. W. Winnicott, que va dedicar

la seva vida als infants.

Sílvia Estany Dalmau

JOCS DE LA MEVA INFÀNCIA

Per començar, la meva infància es situa als anys 40-50, o sigui tot just acabada la guerra

civil.

A diferència d’ara, no teníem televisió, ni “Play- Station” ni ordinadors, ni res del que avui

distreu a la canalla, que representen els nostres nets. L’ única cosa que ens igualava a ells,

eren les ganes de jugar, i això sí que ho fèiem bé, encara que sense tot el que he dit que no

teníem, encara que sembli mentida.

Avui, la majoria de jocs son individuals. Agafes una maquineta, i au ! a prémer botons. I això

ho pots fer assegut al sofà de casa.

Abans, si et quedaves a casa no podies fer res, per tant havies de sortir al carrer, on ja

t’esperaven els amics, per desenvolupar els nostres jocs.

Perquè entengueu com de fàcil era jugar al carrer, també aclariré que la majoria dels

carrers eren de terra. Encara no s’havien asfaltat. Un exemple : Al darrera de la meva

escola, que aleshores s’anomenava “Escuela Municipal 26 de enero” ja hi havia la muntanya.

El que avui coneixem com el carrer Alt de Pedrell el feien servir els soldats de cavallaries

per les seves pràctiques.

Amb aquestes condicions, allò més natural és que la majoria de jocs, fossin de grup. I

també, parlo com a noi, la majoria eren pensats per a nois. Les noies no podien participar-hi

per raons de discriminació de l’època, que no és ara el moment d’explicar.

També jugàvem a futbol, com els infants d’ara, però ho fèiem al mig del carrer. Encara que

sigui inimaginable els partits de futbol s’organitzaven al carrer Aragó, entre Dos de Maig i

Cartagena. Curiós !

Escrit per l’avi Joan Canal

Ex-alumne de l’escola

A QUÈ JUGAVEN ELS NOSTRES AVIS

Esteve Vilanova i Cots

JOCS TRADICIONALSJOCS TRADICIONALSJOCS TRADICIONALSJOCS TRADICIONALS A què jugaven els nostres avisA què jugaven els nostres avisA què jugaven els nostres avisA què jugaven els nostres avis

Bales Saltar pilota Lo Contrario

Plantats

Encostalado 4 Cantonades Mocador Xarranca

Carrera xapes Palets

Picar Cromos Patacons

Tirar Cromos Diábolos Disbarats Bèlit

Anell Picapedrell Cordes

Nom joc:

BALES

“CANICAS” Material: Bales de diferents materials o colors (cada una pot tenir punts o valor diferent

Com es juga:

1. Al terra es fa un cercle (flendi), cada participant posa tres bales dins del cercle. Els participants des de el flendi tiren la bala a la línea, el que queda més a prop comença el joc. Té que procurar amb una tirada desplaçar bales del “flendi” i ell no pot caure a “flendi”. Si cau, per la partida. Cada bola que fa desplaçar el que juga se la queda. Les bales tenen segons el seu color un valor.

2. Cada jugador tiene una bola de cristal. El juego consiste en que con tu bola le das tres veces a cada bola de los demàs y cuando se haya conseguido esto hay que meter tu bola en un agujero que se ha tenido que hacer en la tierra. Cada vez que consigues meter la bola en el agujero queda elimininado el que le has tocado las bolas. Gana el que queda el último.

3. Es feien dos grups. Cada nen té la seva “canica” i es tracta de tocar una canica que fa de

pilota. És com un partit de futbol, però els jugadors son “caniques”. Es definia el terreny de camp i les porteries.

4. Lo primero que se establece es un campo de tierra no muy grande dividido en dos partes, marcando una raya por la mitad. Se forman dos equipos y ponen las canicas dentro de su campo. Empieza un equipo, cada jugador tiene que arrodillarse con su canica y lanzarla con la mano, utilizando los dedos pulgar e indice hacia otra canica del campo contrario. Si logra darle a la canica del contrario se queda con ella y sigue jugando. Si no toca al equipo contrario. La partida se gana cuando uno de los equipos se queda con todas las canicas del contrario.

Proposta del avi d’en Daniel Duran, de l’Ivan Sermanoukian i de l’avia de la Elisenda Martoress Nom dels avis: Eusebio, Mireia i Benito Molina Joan Canal (ex-alumne)

Nom joc:

SALTAR LA PILOTA

Material: Pilota

Dani

Com es juga: Els participants es posen en fila davant d’una paret a una distància d’uns 3 ó 4 metres. El primer de la fila tira la pilota contra la paret i quan la pilota torna, l’ha de saltar abans que toqui a terra. El segon de la fila agafa la pilota i la torna a tirar. Si el que tira la pilota no la salta, queda eliminat Proposta de l’àvia de la Marina Saro Nom de l’ àvia: Nieves

Nom joc:

LO CONTRARIO Material:

Una tiza, para pintar un rectángulo en el suelo donde puedan entrar los niños. En un lado se pintará la letra A

(agua) y en el otro la T (tierra)

Gonzalo Sanchez

Com es juga: Los niños entraran dentro del rectángulo en fila india. El monitor se pondrá delante y con voz enérgica dirá tierra. (los niños tienen que saltar al lado contrario, agua). Los niños que salten al lado de tierra se eliminan. Vuelven a entrar al rectángulo. El monitor dirá: arriba y los niños se agachan. Cuando se diga abajo (los niños se han de quedar de pie). Así varias veces. El juego finaliza cuando quedan uno o dos niños. Proposta de l’àvia de la Elsa Kubala Nom àvia: Mercedes Madridejos

Nom joc:

PLANTATS

Material: -

Com es juga: Un nen o nena corre per agafar els altres. Quan l’agafa el porta a una mena de presó amb un vigilant, els altres han d’intentar salvar-los picant la mà i vigilant que no els agafin. Proposta del avi d’en Joan Ros Nom àvia: Rosa Maria

Nom joc:

ENCOSTALADO Material:

un saco o bolsa de fibra que llegue hasta la cintura

Moly Castro

Com es juga: El juego consta, en que la persona se mete dentro del costal (bolsa de tela o fibra que dé hasta la cintura) y se trata de saltar hasta llegar a la meta trazada y sin caerse. Proposta de Carmen Acosta

Nom joc:

LES QUATRE CANTONADES

Espai: Quatre cantonades

Com es juga: 1. Es posen quatre jugadors, un a cada cantonada i l’altre es col·loca al mig. El del mig

compte fins a tres i els quatre canvien de cantonada. El del mig ha de treure-li el lloc a un altre. El que es queda sense lloc perd i es posa al mig.

2. El del mig ha de tocar a un dels quatre que estan a les cantonades quan canvien de lloc a la veu de “Ja”. Al que toca es posa al mig.

Proposta de l’ àvia de la Sandra Sanchez Ballester , d’en Pol de P-5, Berta Reñé i Anna Saez Nom dels avis: Marie Jane Cladelles Miguel Angel Rosa Auba i Asunción Anna (ex-alumna)

Nom joc:

MOCADOR Material:

Mocador

Com es juga: Es posen dos fileres de nens i nenes a cada banda del camp i se’ls assigna un número. Algú es col·loca al centre i diu un número. Els que tenen tal número surten i han d’agafar el mocador i arribar a la línia on està la seva fila sense ser atrapat. Guanya el grup que més cops agafa el mocador sense que l’atrapin. Proposta de l’ àvia de la Elsa Kubala Nom de l’ àvia: Mayte Torres

Nom joc:

XARRANCA Material: Una pedra i guix

Com es juga: Es dibuixen al terra uns quadrats amb números i es tira la pedra a un número. Els nens han de saltar a peu coix fins recollir la pedra i tornar sense tocar amb els dos peus a terra. Altres variables :

1. Es tira la pedra a la primera casella i al tornar es recull. 2. S’arrossega la pedra casella per casella intentant que la pedra no trepitgi les ratlles.

3. La pedra es tira a totes les caselles, una per una; mentre no s’equivoqui el nen pot continuar jugant. Proposta de l’ avi de la Mireia Casals Sabaté Nom avi: Candi Sabaté lópez Maria José Adan i Anna (ex-alumna)

Nom joc:

CARRERES DE XAPES Material:

Xapes de botelles

Com es juga: Poden jugar dos o tres jugadors: es fa un circuit amb guix al terra. Es col·loca una xapa al inici del circuit i es va em pujant amb el dit sense que la xapa surti del circuit. Guanya el primer que arriba a la meta. Si et surt la xapa del circuit es torna a començar des de l’inici. Proposta de la Paula Costa Aymi Nom de l’avi : Salvador Aymi Joan Canals (ex-alumne)

Ernest

Nom joc:

(PALETS) o SANTS

Material: Tapes de caixes de mistos Un tros de ferro o un taló de sabata

Com es juga: Fem un quadro o cercle al terra i posem al mig les tapes dels mistos. Després per ordre es tira el ferro o taló de sabata per treure els màxims trossos de les capses de llumins. Si el jugador fa sortir el Sant des d’allà on ha quedat, torna a tirar. El que treu la capsa de mistos se’l queda. Proposta dels àvis de la Elisabet Deprez i de la Mar Baza Nom avis : Gustau Malet Grifoll i Leo Baza

Nom joc:

PICAR CROMOS Material: Cromos de paper Com es juga: Es posen els cromos un sobre l’altre boca avall al terra. Es piquen amb la mà i s’ha d’aconseguir donar la volta. Els que dones la volta te’ls quedes. Proposta de l ‘ avi d’en Joan López Nom avi o àvia:.Pilar Manzanares Anna (ex-alumne)

Nom joc:

PATACONS Material:

Cartes velles de la baralla espanyola

Com es juga: 1. - Les cartes velles s’aprofiten: es trenquen i es dobleguen d’una manera determinada de forma que és com si tinguessin cara i creu. Es posen en una fila un patacó per cada jugador al revés i per torns s’hi van tirant altres patacons amb la intenció de girar-los. El que gira el patacó se’l queda. Guanya aquell que en té més. 2. - Es dobleguen les cartes i es piquen com els cromos de picar. Proposta del avi o àvia d’en/: 1. de la família Vila Mirabet 2. Maria Bellart Nom de l’ àvia: 2. Rosalia

Nom joc:

TIRAR CROMOS Material:

Cromos

Com es juga: Es marca una ratlla horitzontal al terra d’un metre aproximadament. Els jugadors alternativament van posant un cromo darrera l’altre sobre la línia marcada i el deixen caure de manera que el terra es va cobrint de cromos. Guanya el jugador que aconsegueix que el seu cromo cobreixi algun dels cromos del terra. Proposta del avi d’en: Victor Casado Nom avi o àvia: José Maria Rodríguez

Nom joc:

DIÀBOLO Material: Dos pals units Una corda fina Un diàbolo

Com es juga: Es fa rodar el “ diàbolo” per la corda mirant de que no caigui, després es llença enlaire i es recull amb la corda abans de que caigui al terra. Proposta del avi d’en Ramón López Nom avi o àvia: Pilar Manzanares

Nom joc:

JOC DELS DISBARATS Espai:

Els participants es posen en rotllana

Com es juga: Es posen els participants fent una rotllana. El primer, a caus d’orella, fa una pregunta al de la seva dreta, i aquest, també a cau d’orella, li contesta. A continuació, aquest últim, fa la pregunta al de la dreta, i així successivament. Al final, cada un diu el que ha preguntat i el que li ha contestat. Exemple: “el 2 diu que li ha preguntat l’u i que li ha contestat el 3. Ex-alumna: Anna

Nom joc:

BELI-BELI-VA Material: Tros de fusta rodona com un llapis gros amb dues puntes Pala com de ping-pong

Regina Guasch

Com es juga 1. Poses al terra amb dues línies paral·leles que estiguin de distància tres passos. Juguen

dos equips de tres persones cadascuna. El palès es col·loca al terra, un equip pica amb la pala la punta del pal i el pal es dispara cap amunt i quan el pal està al aire amb el pal es pica i es diu “beli va”. L’ altre equip ha d’agafar el pal al aire, si l’agafa ha de llençar el pal entre les línies paral·leles i guanya, si no és així i el pal cau a terra el primer equip torna amb la pala i torna a picar el pal i es continua el joc tres vegades. Altres versions: mentre el pal vola el que l’ha tirat corre fins a una meta, si arriba guanya.

2. Amb una fusta de 25 cm. (més o menys) la ficava al terra o sobre una pedra i la llimava (treure-li punta) amb una raspa. Amb una serra li donava un cop al bèlit (la fusta) i sortia disparada. El que l’enviava més lluny guanyava. Proposta dels avis d’en: Daniel Clares Martin , Pere Pérez-P. Cusó i Ivan Sermanoukian Nom avi o àvia: Catalina Carceles Victòria , Josep Abadal i Benito Molina

Nom joc:

ANELL PICAPEDRELL Material: Anell

Com es juga: Un mínim de 7 jugadors es posen en rotllana amb els ulls tancats i les mans juntes i obertes. Una persona passa pel davant hi deixa un anell a les mans d’algú. Aquest aleshores l’haurà de perseguir abans que l’altre s’assegui el lloc que el perseguidor ocupava. Nom avi o àvia:...Maria Gausachs Clot

Nom joc:

SALTAR A LA CORDA Material: Una corda

Com es juga: Hi ha diferents variables: 1. Dues nenes es col.loquen a cada punta de la corda i fan rodar la corda. La resta que estan en filera van entrant sense perdre punt, si s’equivoquen s’han de posar a parar. 2. Es canten cançons diverses mentre es fan diferents figures. 3. Corda entrelligada. 4. Dos roden i segons una cançó entres a saltar i després surts sense trepitjar la corda. Cançó: “A la barrejada qui no entra para, a la barrejada qui no surt també” Proposta de l’àvia de l’Esla Kubala , d’en Pere Ros i de l’ Anna (ex-alumna) Nom de l’àvia: Mayte Torres , Rosa Maria

Recull d’opinions de la Jornada dels i les alumnes de l’escola ARC IRIS

Què en pensen els alumnes d’educació infantil...........

- M’ha agradat el joc de l’anell picapedrell perquè era una princesa. - M’ha agradat el joc de saltar amb sacs perquè no he caigut - El joc dels patacons era molt divertit, he tirat la fitxa i he tingut cinc punts. - M’ha agradat el joc de picar cromos i el mocador perquè no havia jugat mai. - El joc de saltar a la pilota és el que més m’ha agradat perquè llançaves i feies coses amb diferents mans. - El joc dels és el que m’ha agradat perquè tiraves les caixes i jo he tingut cinc punts.

- El joc que m’ha agradat ha sigut “lo contrario”, - Hi ha alguns jocs que no coneixíem i que ens ha agradat molt poder jugar com : la cursa de sacs, l’anell picapedrell,el joc dels disbarats, patacons.. - Ens ha agradat anar sols o amb els amics i escollir el que volíem fer, és el primer cop que anàvem sense mestres i ha estat molt “xulo”.

Què en pensen els/les alumnes de primer i segon

curs...........

- Hi ha alguns jocs que no coneixíem i que ens ha agradat molt poder jugar com : la cursa de sacs, l’anell picapedrell,el joc dels disbarats, patacons.. - Ens ha agradat anar sols o amb els amics i escollir el que volíem fer, és el primer cop que anàvem sense mestres i ha estat molt “xulo”. - A tots els jocs hem sentit que se’ns respectava, els avis ens deien coses molt carinyoses com esteu cansats ? No, dons llavors nosaltres tampoc. - Creiem que els ha agradat molt venir a l’escola i veure als nets perquè han recordat quan ells també eren petits. - Ens ha agradat que participessin familiars nostres - Avui a la jornada han vingut els avis per ensenyar-nos jocs com : cordes, les quatre cantonades, bales, tirar cromos, carreres de xapes, xarranca, plantats i alguns altres més.

- Crec que ha estat molt bé perquè és una manera d’aprendre coses noves tot jugant. - Ha estat una jornada especial perquè han vingut els avis per ensenyar-nos els jocs de la seva època. - M’ha agradat molt el joc de les xapes - M’ha agradat molt el joc dels diàbolos però no n’hi ha cap que no m’hagi agradat. - M’ha agradat molt el joc de lo contrario, també el de les bales que els avis l’han explicat molt bé i eren molt educats. - M’ha agradat molt el joc del mocador, s’han de fer parelles i et donar uns números, llavors t’han d’atrapar, també et

poden salvar. - El que més m’ha agradat és saltar a pilota amb una mà, dues mans, picant de mans... - Ens ho hem passat molt bé amb els avis perquè provàvem jocs nous i hem après que t’ho pots passar bé també sense

comprar joguines sinó que pots reutilitzar material per fer jocs.

- El joc que més m’ha agradat és el dels Plantats, si et pillaven anaves a la presó i havies de posar la mà i vigilar perquè algú et salvés.

- Avui a la jornada esportiva hem fet divuit jocs, eren molt divertits, eren jocs antics que no coneixia, cada joc es feia en diferents patis.

- M’ha agradat jugar a l’anell picapedrell, tens les mans tancades i anem passant l’anell, i li deixem a un nen mentre cantem una cançó, a qui li toca ha d’endevinar el que té l’anell.

- Avui han vingut als avis i hem jugat amb nens i nenes d’altres classes, estàvem molt contents i alegres. - Jugar al diàbolo ha estat molt divertit, l’he llançat enlaire i després l’he tornat a agafar. - Avui hem fet molt jocs diferents i ens han donat un full on estaven tots els jocs, els avis per on passaves l’havien de

firmar els avis. - M’ha agradat molt el bèlit perquè amb una raqueta i una fusta molt “rara” llançàvem i dèiem els passos que havíem de

fer fins la raqueta de la paret, llavors des d’aquell punt apuntàvem per tirar a terra la raqueta. - M’ha agradat jugar a les quatre cantonades, hi havia quatre arbres i cinc nens, un es posava al mig, quan picaven de

mans tots canviàvem d’arbre. - Avui hem fet amistat amb els avis i m’ho he passat molt bé jugant a les bales, fas un camí i guanya el primer que

arriba al final. - M’ha agradat conviure amb els avis, m’he rigut molt al veure com els avis ens explicaven els jocs, voldria que la

jornada es repetís d’aquí molt poc. Avis m’ha agradat molt havers conegut.

Que en pensen els/les alumnes de tercer i quart curs.............. - La jornada ha estat divertida, els avis sabien explicar molt bé els jocs. El que més m’ha agradat és “lo contrario”. - Els jocs estaven fets amb materials molt simples però eren molt entretinguts. - Ha estat molt bé que participessin els avis, els monitors i els mestres. M’ha agradat molt el joc de saltar a corda. - Em va agradar molt el joc de les xapes perquè era tranquil i a més era una cursa.

- Aquest any la jornada esportiva ha estat diferent, pels diferents espais de l’escola es veien avis, nens, monitors, mestres. Les quatre cantonades i “lo contrario” són els jocs que més em van agradar.

- M’ha agradat passar aquesta estona jugant amb els meus companys i companyes. - La jornada en general m’ha agradat molt però en especial la carrera de xapes, vaig jugar dues vegades i vaig guanyar

les dues. - El joc dels disbarats em feia riure molt. - Em va agradar jugar a les xapes perquè era un joc difícil, les xapes son una mica estranyes, el Xavi era el nostre

monitor. - La jornada esportiva d’aquest any tractava sobre els jocs antics, teníem dues hores per practicar divuit jocs

col·locats a diferents llocs del pati. - La jornada esportiva d’aquest any l’he trobat especial, divertida i interessant. Vam aconseguir anar 65 anys enrere

per jugar als jocs que els nostres avis feien quan eren petits. - Un dels jocs que més m’ha agradat és “lo contrario” que tracta de fer el contrari del que et diu la professora; quan

diu alt, tu t’ajups, quan diu ballar tu et quedes quiet... - El joc que més em va sorprendre va ser el de les bales. - M’ha agradat molt el joc de saltar a corda, he conegut cançons que no sabia i que els avis i àvies ens han ensenyat.

Que en pensen els/les alumnes de cinquè i sisè curs................. - Els avis i àvies han vingut a la jornada esportiva per explicar jocs amb molta il·lusió. - M’ha agradat molt el joc de picar a cromos i el de l’anell. Ha estat una experiència el fet de descobrir jocs d’un altre

temps. - Ha estat una jornada emocionant i alhora estranya perquè eren jocs desconeguts. - Els jocs han estat entretinguts. M’ha agradat molt el dels disbarats que es basa principalment en passar l’estona

divertint-se. Per si voleu saber com es juga, es necessiten unes quantes cadires i un cervell divertit. - M’agradaria poder repetir la jornada esportiva !

- Valoro molt tot l’esforç per fer els jocs amb aquests materials. - El joc que més m’ha agradat era “lo contrario”, l’àvia era molt amable. També m’ha agradat el de tirar cromos des de la paret. - El joc que més m’ha agradat és el bèlit. Es tractava de tirar un tros de fusta i després fer 10 o 20 passes per tirar la raqueta de pim-pom. -La jornada d’aquest any l’he trobat molt original, m’ha agradat veure als jocs que els nostres avis jugaven quan eren petits. - El joc que més m’ha agradat és el “encostalado” on estava la Josepa. - Alguns jocs ja els coneixíem però d’altres no els havíem vist mai. - Recuperar els jocs dels nostres avantpassats trobo que ha estat molt bé, és interessant. - M’ha agradat jugar al bèlit perquè havies de calcular i a més el va proposar el meu avi. - Ha estat una bona experiència compartir aquest dia amb els avis i àvies, per mi aquesta jornada ha estat de les més boniques. - El joc que més em va agradar son les curses de xapes, has de tenir molta paciència, tot i que a vegades et cansaves, sabies que arribaries a la meta. Havies de tirar amb molta precisió ! - Vaig gaudir molt i l’espai també ajudava a viureu millor. - Ha estat un tema molt interessant per celebrar el 65è aniversari de l’escola. apuntant a unes raquetes de ping-pong. - Els avis i àvies han vingut a la jornada esportiva perquè nosaltres peguem gaudir dels jocs que ells feien quan eren petits. - M’ha agradat l’anell picapedrell perquè és intrigant saber qui el té. - M’ha agradat especialment el joc de les quatre cantonades i els plantats, el primer l’ha explicat la meva àvia. - Hi havia molts jocs i he tingut que corre per fer-los tots, el joc de “lo contrario” era molt divertit i l’àvia molt simpàtica. - La jornada m’ha agradat força, ha estat com retornar al passat. - M’ha agradat perquè hem tingut molta estona per jugar, m’han agradat molts jocs : els plantats, les bales, diàbolo... - He descobert molts jocs que no sabia i m’ho he passat molt bé sobretot amb el joc dels palets que consistia en tirar una sola de sabata i desplaçar les caixes col·locades en un centre. - M’ha agradat molt el joc del diàbolo i també el de saltar la pilota, l’àvia era molt simpàtica i ens feia riure.

ALTRES JOCS QUE HAN APORTAT ELS NOSTRES AVIS

Nom joc:

CHURRO Material:

Com es juga: Saltar al potro y el de abajo ha de adivinar que hace el de arriba con los brazos mientras dice: CHURRO-MEDIAMANGA-MANGOTERO Proposta de l’àvia de l’Esla Kubala Nom de l’àvia: Mayte Torres

Nom joc:

“SAUTE-MOUTON” SALTAR I PARAR

Material:

Com es juga:

1. Els participants es posen en fila, el primer es posa de costat, mig ajupit. La resta de jugadors l’han de saltar posant les mans sobre l’esquena del qui està ajupit (el “mouton”, l’2ovella”), i es van intercanviant els papers.

2. Es fa una fila de nens. El primer una mica ajupit i salta el segon, després es posa ajupit i s’esperen a que saltin tots. Quan tots han saltat i s’han posat ajupits, el primer comença a saltar tots i així succesivament.

Proposta de l’ avi de l’ Adrià Saro i de la Ainara Nom dels avis: Victor Feliu

Nom joc:

TEJO

Material: Un guix i pedres

Com es juga: Es dibuixa una línea en el terra amb el guix. Cadascuna de les persones que juguen tenen una pedra. Es tracta de que la pedra es quedi el més a prop possible de la línea. Qui ho aconsegueix, guanya. Proposta de l’ avi d’en David Madrid Garcia Nom del avi: Félix Madrid de Pablo

Nom joc: PETANCA

LES BOLES Material: - Boles de ferro i una bola de fusta petita. (les boles de ferro de cada equip porten un símbol o una insígnia diferent) - Una bola per tirar més grossa i varies petites per posar al quadre.

Com es juga: 1. Equips de 2, amb tres boles cadascú. Cada equip té boles amb diferents insígnies. Es fa una ratlla i a partir d’ ‘ allà es tira la bola de fusta. On cau aquesta es fa una petita marca. Després es tiren a partir de la ratlla les tres boles de ferro. La que s’apropa més a la marca és la guanyadora. Si tires la bola i aquesta toca una bola d’un altre equip, la pilota de l’altre equip es pot moure i això es legal. 2. Es posen les boles petites dins d’un quadre i cada jugador amb la bola grossa a una distància de varis metres intenten desplaçar les boles petites tirant les grans. Proposta de l’ avi de la Èlia Rifé Pardo i d’en Guillem Nom dels avis: Llorenç Rifé Climent i Fermí

Nom joc:

ELS ESCLOPS D’EN JAN Material: Pedres o alguna cosa que faci soroll al picar

Com es juga: Poden jugar-hi tantes persones com es vulgui. En tot cas més de 4 és millor. Les persones s’asseuen al voltant d’una taula. Tot cantant la cançó “ Amb els esclops d’en Jan Fangava Sant Pere, li anaven grans, amb el triqu i- triqui – trac, amb el triqui – triqui –trac” , es van passant una pedra, tot fent-la picar sobre la taula. El que perd el ritme queda eliminat. Proposta de l’ avi d’en Pere Perez Portabella Nom de l’àvia: Montserrat

Aquest llibre ha pogut realitzar-se gràcies a les aportacions de l’associació d’ex-a lumnes de l’escola Municipal Arc Iris i dels avis i àvies dels nens i nenes de l’escola. Igualment com de la col·laboració d’uns quants avis i àvies en la preparació i participació el dia de la Jornada esportiva.

Recull dels jocs, fotos i opinions dels alumnes per Sílvia Estany Dalmau i Antònia Gabriel Borrut Portada: Treball de plàstica coordinat per Lluís Vallvé

Escola Municipal Arc Iris 23 d’abril del 2008