1

EXERCICIS SOBRE EXPERIMENTACIÓ

1. En diversos tubs d’assaig hi col·loquem la mateixa quantitat d’un substrat (S) i la mateixa quantitat d’un enzim (E) que és capaç de transformar aquest substrat en un producte (P). Als diversos tubs, però, l’acidesa (pH) és diferent. Incubem tots els tubs a 37ºC durant 10 minuts i mesurem l’activitat enzimàtica per la quantitat de producte aparegut (milimols) per unitat de temps (minuts). Els resultats es recullen a la taula següent:

Acidesa (pH)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Activitat enzimàtica

(milimol/minut) 4 32 65 79 67 41 16 2 1 0

1) a) Representeu els resultats en un gràfic.

b) Expliqueu les causes dels resultats d’aquest experiment. A quin orgànul de la cèl·lula creieu que pot actuar aquest enzim?

2) a) Quines son les variables independent i dependent d'aquest experiment?

b) En aquest experiment es controla el pH però també es controlen altres factors: [S], [E], temperatura, temps… Per què cal fer-ho?.

2

2. En una recerca que pretenia estudiar com la temperatura afecta al trencament del midó per

-amilasa (present a la saliva) es van seguir els següents passos : a) Preparació de 5 dissolucions de midó (totes amb la mateixa concentració) i 5 dissolucions

- -amilasa també era la mateixa en cada dissolució) b) Incubació de cadasc -amilasa a diferents temperaturas (25, 30, 35, 40, 45 ºC) c) Ajust del pH de les dissolucions per tal que fos el mateix en tots els casos d) Mescla de cada dissolució de midó amb la corresponent (igual temperatur -amilasa. e) Valoració de la hidròlisi: a intervals de 2 minuts, durant un període de 12 minuts, s’extreia una gota de la barreja i es dipositava en unes tires de paper de filtre a sobre una gota de lugol per tal d’identificar la presència de midó El dibuix mostra els resultats que es van obtenir.

3

1) a) A partir dels resultats obtinguts indiqueu a quina temperatura o temperatures es produeix el trencament del midó més ràpidament i el temps que triga en aparèixer el resultat negatiu. b) Interpreteu els resultats de l’experiment.

2) Identifiqueu, en aquest experiment, quines poden considerar-se les variables independent i

-amilasa i el pH fossin els mateixos en totes les dissolucions ?

3) En un experiment anàleg es va investigar la influència de l’acidesa (pH) sobre l’activitat de -amilasa. El gràfic següent mostra els resultats obtinguts. Interpreteu la informació que

subministra el gràfic.

3. El carboncle és una malaltia comú entre el bestiar, causada pel bacteri Bacillus anthracis. Els

bens o altres espècies de bestiar s’infecten normalment ingerint herba amb espores del

bacteri, però la injecció de Bacillus anthracis també produeix la malaltia.

Louis Pasteur va desenvolupar, l’any 1881, una vacuna per al carboncle, feta a base

de bacteris atenuats. El doctor Rosignol no creia en l’eficàcia de la vacuna. Rosignol va

4

aconseguir 50 bens i va reptar Pasteur a que demostrés experimentalment l’eficàcia de la seva

vacuna. L’experiment es va realitzar davant la presència de científics, periodistes i públic en

general. Va significar un rotund éxit per a Pasteur.

1) a) Quin és el problema que s’intentava resoldre amb l’experiment?

b) Quina era la hipòtesi de Pasteur? I la hipòtesi de Rosignol?

2) Utilitzant els 50 bens, dissenyeu un experiment per resoldre el problema. Indiqueu quins resultats prediu per a l’experiment cadascuna de les hipòtesis. 3) En aquells temps es creia que les espores bacterianes apareixien espontàniament a partir de

matèria orgànica en descomposició. Discutiu si aquesta afirmació és vàlida o no.

4. Disposem de diversos terraris idèntics amb les corresponents instal·lacions que ens

permeten controlar la temperatura i la humitat ambientals, i les condicions de llum al seu

interior. Podem modificar aquests factors per assolir els valors que s’indiquen a continuació:

- temperatura ambiental : 40 ºC, 35 ºC, 30 ºC, - humitat ambiental : molt humit, humit, sec. - condicions de llum : intensa, atenuada, foscor.

Volem estudiar la influència que tenen les condicions de llum sobre l’activitat d’una mostra de

llangardaixos al llarg d’una setmana. L’activitat es mesurarà a través del recompte dels

moviments dels animals.

1) a) Formuleu en forma de pregunta el problema que es vol investigar. b) Identifiqueu les variables independent i dependent.

2) Dissenyeu un experiment per tal de poder donar resposta al problema que es planteja en aquesta recerca. 3) Els llargandaixos, com la resta de rèptils, són animals poiquiloterms. a) Quin és el significat d’aquest concepte ? b) Altres animals presenten una adaptació diferent en relació a la regulació de la temperatura. Descriviu aquesta altra adaptació i indiqui quins grups d’animals la presenten.

5

5. Elodea canadiensis és una planta aquàtica especialment recomanada per a aquaris d’aigüa

freda. El muntatge que es mostra al dibuix s’ha dissenyat per tal de determinar a quina

temperatura es realitza la fotosíntesi a major intensitat. L’activitat fotosintètica es mesurarà a

través del volum de gas acumulat a la part superior del tub d’assaig.

Branquetes de Elodea canadiensis Muntatge model utilitzat per a realitzar l’estudi Disposem de diversos muntatges idèntics amb les corresponents instal·lacions que ens permeten controlar la temperatura, la concentració de diòxid de carboni a l’aigua així com les condicions de llum. Podem modificar aquests factors per assolir els valors que s’indiquen a continuació:

- temperatura de l’aigua: 15 ºC, 20 ºC, 25 ºC, - concentració de diòxid de carboni a l’aigua: elevada, mitjana, baixa. - condicions de llum: molt intensa, intensa, atenuada.

1)

a) Formuleu en forma de pregunta el problema que es vol investigar. b) Identifiqueu les variables independent i dependent.

2) En les condicions de l’enunciat de la pregunta, dissenyeu un experiment per tal de poder donar resposta al problema que es planteja en aquesta recerca. 3) A partir de l’equació general de la fotosíntesi, justifiqueu la importància del diòxid de carboni en aquest procés i expliqueu quin és el gas que s’acumula a la part superior del tub i la seva procedència.

6

6. Per estudiar com influeix la temperatura en la fermentació que realitzen els llevats, s’ha preparat

una suspensió de llevat en una solució de glucosa. Es disposa d’un muntatge com el que es mostra

en la figura, que permet mesurar la quantitat de gas que es desprèn a causa de la fermentació del

llevat. Podem mantenir la temperatura a 30, 35 o 40ºC.

1. Formuleu en forma de pregunta el problema que s’investiga. Quines són les variables dependent i independent d’aquesta investigació? 2. Dissenyeu un experiment per tal d’investigar com afecta la temperatura a la fermentació del llevat. 3. En aquesta situació s’investiga un procés anaeròbic d’obtenció d’energia, la fermentació, que com ja sabeu n’hi ha de diverses menes. Contràriament la respiració cel·lular és un procés aeròbic. a) Ambdósprocessos ténen el mateix rendiment energètic? Justifiqueu la vostra resposta. b) Empleneu la taula següent de diferències entre ambdós processos. En el cas de la fermentació podeu escollir entre la làctica o l’alcohòlica.

Fermentacions (làctica o alcohòlica)

Respiració cel·lular (aeròbica)

Substrats

Productes finals

Compartiments cel·lulars on es realitza

Exemples de cèl·lules que realitzen algun tipus de fermentació (excloses les dels llevats)

7

7. Un grup d’estudiants de batxillerat realitza una recerca sobre la contaminació atmosfèrica

d’una determinada zona industrial. Fan servir 4 espècies de líquens molt sensibles a

determinats gasos contaminants. Disposen de 6 plaques de fusta idèntiques, que fan servir

com a substrat de les poblacions dels quatre líquens. A sota es mostra el dibuix d’una de les

plaques:

La taula mostra el grau de sensibilitat de cada líquen a un determinat gas contaminant present

a l’atmosfera. (+: el líquen canvia de color i comença a decaure; ++: el líquen mor i comença a

desprendre’s del substrat; espai blanc: no és sensible al contaminant)

SO2 NO2 CO O3

Espècie A ++ +

Espècie B + ++ +

Espècie C + ++

Espècie D + ++

1. a) Quins líquens es veuran afectats en el cas que la concentració de monòxid de carboni (CO) de l’aire augmenti considerablement?

b) Posem pel cas que observem que els líquens de l’espècie B comencin a canviar de color i

els de l’espècie A comencen a morir. Quin és el contaminant present a l’atmosfera?

2. Dissenyeu un experiment que permeti determinar quin d’aquests quatre gasos

contaminants està present a l’aire de la zona industrial estudiada. Per a això:

- disposeu de mostres d’aire de la zona industrial i una mostra d’aire sense contaminar

- disposeu de 6 plaques com la de la figura.

- sabeu que les quatre espècies de fong tenen la mateixa sensibilitat a la llum, la

temperatura i la humitat.

Han de quedar clarament explicades les idees de “control” i de “rèpliques”.

8

8. Un grup d’estudiants de zoologia vol estudiar com influeix la presència de cotorretes

americanes (un tipus d’au no autòctona) en les poblacions de coloms de la ciutat de Barcelona.

En el planteig del disseny experimental, han aparegut diverses idees, algunes de les quals són:

- Fer mostratges per quantificar les poblacions d’aus de les dues espècies al llarg del temps - Fer mostratges per quantificar les poblacions de coloms en els barris on no hi ha cotorretes

1. a). Indiqueu quin és el problema que s’ha d’investigar i formuleu una posible hipòtesi. Quines serien la variable independent i la variable dependent d’un experiment que volgués contrastar aquesta hipòtesi? b). Per què creieu que en l’estudi que fa aquest grup d’estudiants seria necessari quantificar els coloms en els barris on no hi ha cotorretes? 2. En relació amb aquesta situació, en un diari de Barcelona es publicava la carta següent:

“L’altre dia, la meva néta em va portar del parc el que semblava una ploma de colom, però el seu color verd em recordava la de les cotorretes. Podria ser que en tot aquest temps que han conviscut coloms i cotorretes haguessin originat una nova espècie?”

Contesteu, de forma raonada, a la persona que va escriure la carta.

9. Un estudiant vol determinar experimentalment d’on capten l’energia les plantes. Té dues hipòtesis :

- hipòtesi 1: potser les plantes capten l’energia de la llum del Sol - hipòtesi 2: potser les plantes capten l’energia de les sals minerals del sòl. Per tal de resoldre-ho ha fet un experiment:

Problema a investigar

Possible hipòtesi

Variable independent

Variable dependent

9

1r. Ha preparat diversos grups de plantes col·locant el mateix nombre de plantes a cada grup. 2n Ha situat cada grup sota diferents intensitats de llum i diferents concentracions de sals al sòl. Ha tingut cura que altres factors, com la humitat o la temperatura ambiental, fossin iguals en tots els grups de plantes. 3r. Després de deixar créixer les plantes durant un mes, ha calculat l’energia que acumulaven.

La taula següent resumeix els resultats de l’experiment.

Intensitat de la llum (unitats arbitràries) 10 20 30 40 50

Sals minerals afegides al sòl (g) 1 2 3 4 5

Energia continguda després d’un mes (kcal) 950 1200 1500 2225 2850

1. Quines són les variables independents en aquest experiment? I la dependent? Quin ha estat el control de l’experiment? 2. A partir dels resultats que mostra la taula, l’estudiant ha elaborat la conclusió següent: “l’energia s’obté tant de la llum del sol com de les sals minerals.” a) Aquesta conclusió és coherent amb els resultats obtinguts. Expliqueu-ho. b) No obstant això, la conclusió és falsa. Expliqueu-ho. 3. Podríeu millorar aquest experiment? En cas afirmatiu, feu el nou disseny, enumerant els diferents passos de l’experiment. En cas negatiu expliqueu perquè.

10. Per tal de determinar quin tipus de llet (entera o desnatada) d'una determinada marca és

més apropiada per obtenir iogurt s'ha fet el següent experiment:

- s'han omplert el mateix número de petits recipients idèntics amb la mateixa quantitat dels dos tipus de llet,

- s'ha afegit a cada recipient una petita quantitat (la mateixa en tots els casos) de iogurt, - s'ha afegit únicament als recipients amb llet desnatada una petita quantitat

d’espessant (una cullerada de llet en pols), - s’han tancat tots els recipients, - s'han col·locat tots els recipients en el mateix bany d'aigua que s'ha mantingut calenta

al voltant dels 35°C, durant 36 hores.. 1. Quin és el problema que s'investiga? Quines és la variable independent de l’experiment? 2. L’experiment, tal com està descrit, mostra alguna errada relacionada amb el control de les variables. Identifiqueu-la i explique la causa de l’error. 3. Els iogurts són el resultat de la fermentació dels glúcids presents a la llet. A la taula següent :

10

- descriviu què és la fermentació, - enumereu-ne 2 tipus que conegueu i - indiqueu-ne: substrat, productes finals i tipus de cèl·lules que la realitzen.

Què és la fermentació

Tipus

substrat

productes finals

tipus de cèl·lules

11. Es va encreuar una rata mascle negre de laboratori amb una femella marró. Les 14 rates

que van néixer a la ventrada van ser totes negres (6 mascles i 8 femelles). Unes setmanes

després es va agafar a l’atzar un mascle i una femella de la ventrada i es van encreuar entre

ells. En la nova ventrada van nèixer 12 rates: 9 de negres (5 mascles i 4 femelles) i 3 de

marrons (2 femelles i 1 mascle)

1. Indiqueu els genotipus del mascle i de la femella del primer i del segon encreuament. Justifiqueu quin és el patró d’herència de la pigmentació marró.

Mascle Femella

1r encreuament

2n encreuament

2. Des d'un laboratori col·laborador us han enviat una rata mascle de color negre. Raoneu quin encreuament faríeu per tal de determinar el seu genotipus pel que fa al color del seu pèl. 3. Aquestes rates són utilitzades per determinar com influeix un determinat complex vitamínic en el creixement. Per a això s’han fet dos grups: el grup A s’alimenta exclussivament del pinso habitual i el grup B, a més del pinso habitual, rep un suplement del complex vitamínic. S’ha vigilat que la resta de condicions com ara la disponibilitat de l’aigua, l’espai vital etc, fossin les mateixes en tots els casos. El creixement de cada animal es determina a través del pes del seu cos.

a) Quina és la variable independent? I la dependent? Raoneu-ho b) Descriviu el control d’aquest experiment.

11

12. En un laboratori de recerca biomèdica s’està investigant l’eficàcia de dos anticossos (A i B)

per combatre un determinat tipus de càncer. Els investigadors volen saber quin dels dos

anticossos és més eficaç contra aquest tipus de càncer. Tenen indicis, per altres recerques, que

l’anticòs B és més eficaç que l’anticòs A.

1. Enuncieu el problema a investigar en forma de pregunta i formuleu quina és la hipòtesi

dels investigadors.

2. El laboratori disposa de 60 ratolins als que s’ha induït el creixement d’un tumor maligne

que degut a la seva semblança amb els tumors humans, es pot usar per investigar l’eficàcia

dels anticossos A i B. Es disposa també de mètodes analítics i d’imatge per avaluar

l’extensió i progressió de les cèl·lules cancerígenes als ratolins.

a) Identifiqueu les variables independent i dependent de l’experiment.

b) Planifiqueu un experiment que intenti resoldre el problema que s’investiga. No oblideu

d’explicar el control i les rèpliques que faríeu.

3. Sabem que un determinat tumor maligne es pot combatre amb un cert tipus d’anticòs.

a) Identifiqueu, en aquest cas, quin és l’antigen.

b) Discutiu si tractar una persona afectada amb aquest anticòs pot considerar-se un procés

d’immunització activa o passiva. Raoneu la resposta.

13. El gràfic mostra la intensitat en què una mongetera realitza la fotosíntesi i la respiració al

llarg d’un dia. La intensitat de la fotosíntesi i la de la respiració es representen en el gràfic a

través del consum i producció de diòxid de carboni (variables expressades en un sol eix).

12

1) Encercleu l’opció correcta i després justifiqueu la vostra elecció.

a) En quin moment del dia es produeix una major quantitat de glúcids:

a. 8:00

b. 12:00

c. 14:00

d. 18:00

justificació

b) Aquest gràfic:

e. no pot correspondre a una planta: les plantes no respiren.

f. permet observar que les plantes fan la fotosíntesi de dia i respiren de nit.

g. està equivocat, la línia discontínua representa la respiració i la contínua la

fotosíntesi.

h. mostra un període en què les plantes realitzen la fotosíntesi i la respiració

simultàniament

justificació

2) Per quina raó s’utilitza el consum de diòxid de carboni com una mesura de la intensitat en

què es realitza la fotosíntesi? Expliqueu el paper que exerceix aquest gas en la fotosíntesi i en

quina fase intervé.

3) S’ha realitzat un experiment per tal de comprovar que les deficiències (escassetat en el medi

de cultiu) en fòsfor i nitrogen pertorben el creixement de la mongetera i causen alteracions en

les fulles. S’ha vigilat que en tots els grups de plantes utilitzats les condicions fossin les

mateixes excepte el tipus de substrat de creixement. La taula mostra els resultats de

l’experiment.

Tipus de substrat de creixement Resultats

Substrat amb els requeriments

normals de fòsfor i nitrogen

Creixement normal, fulles ben desenvolupades

Substrat amb dèficit de fòsfor i

nitrogen

Menor creixement, alteracions en el color i la forma de

les fulles

Aquestes són unes de les possibles conclusions de l’experiment:

“El fòsfor i el nitrogen són necessaris tant pel creixement normal de la mongetera com per la

formació de fulles ben desenvolupades.”

13

a) S’han fet crítiques al disseny de l’experiment que invaliden les conclusions. Un

company ha argumentat: “Potser la causa del resultat és exclusivament l’escassetat en

fòsfor”. Creieu que està fonamentada aquesta crítica? Expliqueu-ho.

b) Feu un disseny de l’experiment en el que es pugui comprovar la validesa de la crítica

anterior.

14. En un treball de recerca del batxillerat un alumne ha pensat que podria determinar si la

cafeïna té efectes mutàgens sobre la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster). En concret

vol estudiar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la descendència

presenti alteracions al cos.

Per tal de determinar els efectes mutàgens ha preparat un experiment en el que disposa de:

- una població nombrosa de mosques,

- aliment que conté cafeïna en diferents dosis (baixa, mitja, alta) i aliment sense cafeïna,

- recipients de vidre per contenir les mosques i tots els estris necessaris per afavorir la

reproducció de les mosques,

- lupa binocular per observar els caràcters del cos de les mosques,

- bibliografia amb imatges i descripcions dels caràcters corporals de Drosophila

melanogaster

1) a) Enuncieu en forma de pregunta el problema que es vol resoldre en aquesta recerca.

b) Assenyaleu les variables independent i dependent d’aquest experiment. Expliqueu la

resposta

2) Dissenyeu un experiment que permeti determinar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les

mosques per tal que la descendència mostri alteracions al cos. Especifiqueu amb claredat la

idea de control de l’experiment.

15. L’anomenada hormona juvenil participa en la regulació del desenvolupament dels

insectes. El gràfic adjunt mostra la relació entre la concentració d’hormona juvenil en el cos de

l’insecte i la transició entre els diversos estadis de desenvolupament en la papallona de la

seda, Bombyx mori.

14

1.a) A partir del gràfic indiqueu dues conseqüències associades a les variacions de concentració

d’hormona juvenil. Expliqueu-ho.

b) Expliqueu en què consisteix la metamorfosi i descriviu un exemple en organismes

vertebrats.

2. Esquematitzeu el cicle biològic de la papallona de la seda (insecte). A l’esquema hi han de

constar els següents termes:

- gàmetes

- zigot

- fase haploide

- fase diploide

- meiosi

- fecundació

- (n)

- (2n)

Assenyaleu clarament quan es produeix la metamorfosi en el cicle biològic.

3.Es vol dissenyar un experiment per tal d’estudiar la validesa de la hipòtesi següent:

“Potser un augment de la quantitat d’hores de llum diàries fa més curt l’estadi de crisàlide”.

Per aquest experiment disposem d’un elevat número de crisàlides, de diversos terraris

amb sistemes d’il·luminació regulables (des de 0 a 24 hores de llum per dia, segons convingui).

Altres dispositius permeten controlar altres variables ambientals com la temperatura, la

humitat ambiental, etc.

Dissenyeu un experiment per tal provar la validesa d’aquesta hipòtesi. En el vostre

disseny cal que assenyaleu quines seran les variables dependent i independent, així com el

control de l’experiment.

15

16. Un alumne de batxillerat, en el seu treball de recerca, ha plantejat la següent pregunta:

¿A partir d’un mateix grup de llavors inicial i després de diverses generacions, és possible

obtenir plantes capaces de germinar en condicions d’escassetat d’aigua i plantes capaces de

germinar en condicions d’abundància d’aigua?

En presentar aquesta pregunta als companys i companyes de la classe hi ha hagut diverses

opinions i controvèrsies. Transcrivim un fragment d’una de les discussions:

A. És evident que sí es pot obtenir. Els organismes canvien segons les circumstàncies

que els toca viure: o s’adapten o moren. Segur que algunes plantes es fan capaces

de germinar en aquestes condicions.

B. Entre les llavors del grup inicial hi deu haver variabilitat genètica per a les

condicions de germinació. Segons quines siguin les condicions ambientals,

s’afavoriran diferents fenotips.

1.Argumenteu la vostra posició en relació a cadascuna de les opinions presents al fragment de

la discussió.

A.

Argumentació:

B.

Argumentació:

2.Feu un disseny d’un procés d’experimentació per tal d’intentar conèixer si la germinació de

les llavors depèn de la humitat del sòl. En el disseny cal que assenyaleu quines seran les

variables dependent i independent, així com el control de l’experiment.

Disposem de múltiples terraris com el que mostra el dibuix, que contenen suficients

testos amb el substrat necessari per a la germinació. A més a més els terraris tenen dispositius

per regular les condicions ambientals. També tenim un nombre abundant de llavors.

16

17. Un estudi recent investiga la influència d’enriquir la dieta mediterrània amb oli d’oliva

verge o enriquir-la amb fruits secs, en la disminució del risc cardiovascular.

A un congrés de cardiologia s’ha presentat una breu comunicació sobre aquest estudi: 1) Completeu la taula següent, referida a les característiques principals d’aquest estudi:

Problema a investigar

Variable independent

Variable dependent

2) Els doctors Gras i Prim, dos metges nutricionistes assistents al congrés, comenten l’informe d’aquest estudi. Completeu el diàleg que mantenen tots dos:

Al llarg dels tres primers mesos, es va fer el seguiment d’una mostra de 772 persones de

55 a 80 anys, distribuïts en diferents grups:

Grup A-dieta mediterrània enriquida amb oli d’oliva (1 litre per setmana)

Grup B-dieta mediterrània enriquida amb fruits secs –nous- (30 g per dia)

Les persones que han seguit les dietes A o B han aconseguit disminuir el risc

cardiovascular.

17

Dr Gras Dr Prim, no creu que calia definir també un grup C, control? Com seria la dieta d’aquest grup C en relació a la dels grups A i B?

Resposta del Dr Prim

Dr Gras Creu que s’ha tingut en compte, Dr Prim, l’edat, el sexe, l’estil de vida o l’estat general de salut? Això és important per a la validesa dels resultats d’aquest estudi?

Resposta del Dr Prim

18. En una pràctica de laboratori, un grup de segon de batxillerat ha fet un experiment per

demostrar que la llum es necessària en el procés de la fotosíntesi. Per això ha fet dos

muntatges com els que mostren els dibuixos. L’única diferència, ja que s’ha vigilat que la resta

de condicions fossin les mateixes, ha estat que un d’ells ha estat il·luminat continuadament

més d’una hora (l’assenyalat amb la lletra A) i l’altre s’ha mantingut, durant el mateix període,

a les fosques (l’assenyalat amb la lletra B).

1. Observeu el muntatge A. Per què creieu que pot ajudar a demostrar que la llum és

necessària per a la fotosíntesi? Relacioneu la vostra explicació amb l’equació general de la

fotosíntesi i justifiqueu com es genera el gas que s’acumula a la part superior del tub A.

18

2. Un alumne del grup, en observar la petita acumulació de gas en el tub d’assaig del

muntatge B, ha afirmat: “La planta ha fet la fotosíntesi a les fosques!” No obstant això, la resta

de companys l’han intentat convèncer que l’experiment havia donat el resultat esperat.

a) Per què creieu que aquest alumne ha fet l’afirmació anterior?

b) Per quina raó la resta de companys entenen que l’experiment ha donat el resultat

esperat?

3. a) Quina és la variable independent de l’experiment? I la variable dependent?

b) Quin és el control de l’experiment? Per a què serveix que hi hagi un control en els

experiments?

19. En una parcel·la hi ha 100 presseguers de la mateixa varietat, edat i mida. Volem

determinar la quantitat mínima d’aigua de reg necessària per obtenir una producció de

préssecs òptima (estimada en 45 kg de préssecs per arbre).

La parcel·la s’ha dividit en 4 parts equivalents amb el mateix nombre d’arbres distribuïts

uniformement. Disposem també d’un dispositiu per regar cada part amb diferents quantitats

d’aigua: (1 L·h-1, 2 L·h-1, 3 L·h-1, 4 L·h-1).

1) a)

Quina és la variable independent?

Quina és la variable dependent?

Hi ha rèpliques en aquesta

recerca? Expliqueu-ho

b) Un cop determinada aquesta quantitat d’aigua de reg necessària per obtenir una bona

producció, serà la mateixa que cal subministrar a qualsevol altra plantació de presseguers per

obtenir la mateixa producció de préssecs per arbre? Justifiqueu la resposta.

2) a) L’aigua resulta clau en el procés de fotosíntesi. Des del punt de vista metabòlic, quina és

la funció de l’aigua en aquest procès?

b) Des del punt de vista energètic, quina és la importància de la fotosíntesi en el conjunt dels

éssers vius?

19

20. "Investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) han elaborat

un model del funcionament del bosc mediterrani que permet preveure algunes situacions

futures. L'augment progressiu del CO2 a l'atmosfera i de la temperatura, provocarà un

augment de l'activitat metabòlica i la transpiració dels vegetals, la qual cosa tindrà com a

conseqüència majors despeses d'aigua per part dels arbres.

El balanç final preveu que les reserves hídriques del sòl poden arribar a disminuir un 25 %

en els propers 50 anys a l'àrea mediterrània. En algunes zones les arbredes poden ser

substituïdes progressivament per formacions arbustives (menys consumidores d'aigua) i alguns

arbres seran substituïts per altres menys exigents pel que fa als requeriments d'aigua. Així per

exemple, és d'esperar que els roures perdin terreny envers les alzines".

(Adaptat de "El País", octubre de 2001)

1) Hi ha relació entre l'augment progressiu del CO2 atmosfèric i l'augment de temperatura?

Expliqueu quin paper juguen els boscos i la vegetació del planeta en aquest procés.

2) En una part del text que heu llegit està present el concepte de successió ecològica.

Subratlleu aquesta part del text i expliqueu el significat que té en aquest cas. Coneixeu algun

altre exemple de successió en un bosc? Expliqueu-lo.

3) Us han encarregat una recerca sobre la influència de la temperatura en el creixement d'una

determinada espècie de planta. La hipòtesi que es formula és que potser una major

temperatura afavoreix el creixement d'aquesta espècie. Dissenyeu un experiment per tal de

contrastar la hipòtesi. Indiqueu quines seran les variables dependent i independent. Expliqueu

per què farà falta controlar altres variables (llum, humitat...).