Download pdf - Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, · Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural Generalitat de Catalunya. Moltes

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura,

Alimentació i Acció Rural




Valoració de la reforma de la PAC, una visió

del territori

28 de setembre de 2013


Departament d’Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural

http://www.gencat.net/piv/normativa/elements/pdfs/0013.pdf







.

Moltes decisions en mans dels Estats membres o regions: el

model d’aplicació de la PAC depèn d’aquestes decisions.

24 i 25 de juliol va tenir lloc una Conferència Sectorial d’Agricultura

i Desenvolupament Rural Extraordinària i es van prendre acords

sobre el model d’aplicació de la nova PAC a Espanya.

El Ministeri centra el seu posicionament proposant un model

d’aplicació que persegueix un doble objectiu:

Que “tot quedi igual”: mínims canvis possibles respecte a l’actual període.

Que totes les CCAA rebin els mateixos imports que en l’actual període.

Conformitat de totes les CCAA

Oposició només de Catalunya i el País Basc.

1. Valoració de la reforma de la PAC







.

Model uniforme d’aplicació de la PAC a tot el territori nacional.

S’acorda l’aplicació d’un model de regionalització del Règim de

pagament bàsic basat en els imports d’ajut rebut per cada

comarca agrària i en cada tipus de superfície.

Ajut als joves agricultors: destinar fins a un màxim del 2%.

Ajut a les zones amb limitacions naturals, en el marc del II

pilar.

Limitació de la superfície a la que s’assignaran drets al 2015.

Aplicar límit mínim de 300 euros, amb període transitori.

Règim de petits agricultors: aplicació automàtica als perceptors

que els hi pertoqui menys de 1.250 euros.

Límit màxim per la percepció dels ajuts de 300.000 euros.

2. Acords en l’aplicació del primer pilar







.

Vinya, fruita i hortalissa: productors i superfícies que no

perceben ajuts no s’incorporaran al nou model.

Pastures: únicament s’assignaran drets sobre superfícies de

pastures a beneficiaris que siguin ramaders titulars d’una

explotació ramadera inscrita al REGA en un any de referència .

Agricultor actiu i activitat agrària sobre les superfícies amb dret

a ajuda: anàlisi i proposta per grup de treball d’alt nivell.

Ajuts acoblats: s’utilitzarà el percentatge màxim del 15% i els

sectors ramaders tindran una consideració prioritària.

Sector vitivinícola: transferència definitiva dels 142’7 M€ del

Programa de suport al sector vitivinícola al règim de pagaments

directes.








.

S’estan negociant en els Grups d’alt nivell constituïts al

MAGRAMA, amb un pla de treball que pretén:

1. Tancar metodologia del model de regionalització.

2. Presentar simulació i anàlisi de dades a les CCAA.

3. Aplicar mesures correctores i ajuts acoblats.

Hi ha tres aspectes claus que s’estan negociant i que

determinaran el model:

1. Definició final d’agricultor actiu i activitat agrària: qui seran els

beneficiaris del nou sistema.

2. Com serà el model de regionalització.

3. Quins seran els ajuts acoblats (és un 15% del sobre nacional)








Agricultor actiu:

Llista negativa (aeroports, ferroviàries, immobiliàries, depuradores,

camps d’esport i àrees recreatives), que pot ser ampliada

Excloure les persones amb activitat agrària “insignificant” o que

no sigui la seva activitat principal o objecte social (art. 9.3).

Aplicar els criteris d’agricultor actiu només als que cobren menys de

5.000 euros o un llindar inferior.

Activitat agrària

Per superfícies de terres de conreu o conreus permanents: activitat

de manteniment mínim. Les superfícies en condició d’abandonament

o no conreu (guaret???).

Per pastures permanents: l’activitat mínima ha d’anar vinculada una

explotació ramadera inscrita al REGA. Distància ?????

Menys de 300 exclosos.

2.1 Beneficiaris del nou sistema







.

Proposta Comissió: nou repartiment dels ajuts amb tarifa plana per

hectàrea i possibilitat d’aplicar regionalització i convergència interna.

En Estats membres amb règims d’ajut basat en referències

històriques com Espanya l’aplicació d’aquest model comporta grans

transferència d’imports entre beneficiaris, sectors i territoris.

A l’acord arribat a Brussel·les hi ha una sèrie de mesures per

minimitzar aquest efecte i evitar la transferència d’imports:

1. Establint un model de regionalització flexible, amb regions

discontinues.

2. Limitant la convergència interna: arribar a un valor aproximat,

en lloc de l’obligació d’arribar a una tarifa plana.

3. Establint el pagament verd com un percentatge del pagament

base, en lloc de ser una tarifa plana.

2.2. Model de regionalització








Objectiu: mínim traspàs de diners entre beneficiaris.

Proposta de regionalització basada en:

Els imports d’ajut rebuts per cada agricultor i ramader en un

any de referència (2011 o 2013).

El tipus de superfície (secà, regadiu, conreus permanents i

pastures).

La comarca agrària, d’acord amb el pla de regionalització.

Per cada comarca agrària i tipus de superfície es calcula un import

unitari amb els import unitaris dels beneficiaris de l’any de

referència. Aquest serà l’import corresponent a 2019, cap als que

haurien de convergir els imports unitaris individuals.

S’agrupen els imports unitaris compresos en un mateix interval.

Cadascun d’aquests intervals serà una regió o estrat (de manera

indicativa, 30 o 40).







2.2. Model de regionalització. A simple vista

A cada comarca agrària existirien fins a 4 tipus d’import unitari

diferents, establerts a nivell de parcel·la SIGPAC.

Terra de conreu de REGADIU

Terra de conreu de SECÀ

Conreus Permanents

Pastures

Comarca A (€/ha)

500

100

700 200







REGIONALITZACIÓ PER COMARQUES AGRARIES I TIPUS DE SUPERFÍCIE EN BASE A LA

INTENSITAT D’AJUT. SIMULACIÓ 42 ESTRATS. CULTIUS PERMANENTS (CP)








Com convergiran els valors a cadascun d’aquests estrats:

• Els Estats membres amb règims d’ajut basat en referències

històriques permet una aproximació dels pagaments per

hectàrea, en lloc de l’obligació d’arribar a una tarifa plana.

• El mínim de convergència: 60%. L’ajut per hectàrea no podrà

ser inferior al 60% del valor mig per hectàrea de la seva regió.

• Els que estan al 90% del valor mig no varien el seu valor.

• Entre 60 i 90, incrementen 1/3 de la diferència.

• S’aplicarà la convergència interna al pagament verd

• Es limita la pèrdua dels beneficiaris amb valors superior la

mitja de la seva regió al 30%

• La convergència es farà pels imports de cada tipus de

superfície i comarca agrària.







Convergència interna







Beneficiaris Hectàrees Imports T

itu

lars

d’e

xplo

tacio

ns a

grà

ries a

l 2

01

5

- Agricultors actius - Al 2011/13 activats

o sol·licitats drets d’acord amb el Reglament 73/2009

Al 2011/13 excl. fruita

Al 2011/13 excl. vinya

Al 2011/13 excl. horta

Ag

riculto

rs A

ctiu

s

Hectàrees declarades admissibles 2015

15 % ajuts associats

2% Joves

30% Capa verda

53%

Prima Base

Assignació de drets per comarques agràries i estrats

Convergència

Fins 3% reserva nacional

83% Limitació superfície a la declarada l’any de referència (2011 0 2013)







.

Programa estatal, amb coexistencia las PDR autonòmics.

Constitució d’un Grup d’alt nivell per analitzar les mesures que

s’incorporaran al programa estatal.

Incorporar la Red Rural Nacional al programa estatal.

Armonitzar les condicions d’apliació de determinades mesures de

Desenvolupament rural (línies base)

Establir mecanismes que flexibilitzin la transferència de fons entre

programes estatal i autonòmics per evitar pèrdues de fons

comunitaris.

Analitzar els criteris de repartiment de fons per fer l’assignació de

fons entre CCAA.

3. Acords en l’aplicació del segon pilar







4. Valoració del model d’aplicació proposat

Immobilista: la finalitat de que hi hagi els mínims canvis possibles

arrosega el model històric i les incoherències de l‘actual període.

El model regionalització d‘elevada complexitat, tant en la definició

com en la seva gestió, amb una assignació de drets que serà molt

complexa i es preveu elevat increment de les despeses de les

administracions que ho hauran de gestionar.

Hores d‘ara no hi ha solució específica per la ramaderia i exclou als

productors i superfícies de vinya, fruita i horta que no estaven en el

sistema.

Questions claus pendents: agricultor actiu i ajuts acoblats.

En desenvolupament rural, la proposta inicial és perpetua el

deficitari sistema de finançament pactat nefastament el 2007, amb

perdues del 31% de cofinançament FEADER.

Aprofita el procés negociador per recentralitzar competències i

deixar sense marge d‘actuació a les CCAA.







Gràcies per la vostra atenció

www.gencat.cat/daam/



Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural