El dimarts 13 de novembre els alumnes detercer d’ESO vam anar a l’Institut de

Ciències del Mar. Després d’una petitaintroducció, ens varen repartir per les dife-rents instal•lacions per poder veure comtreballaven els investigadors.Primer vam anar al laboratori de sedimentsi ens varen explicar d’on es treuen els sedi-ments marins, com s’agafen i com s’estu-dien; fins i tot vam fer una simulació derecollida de sediments. Gràcies al micros-copi electrònic vam poder veure organis-mes invisibles augmentats 17.000 vega-des. Una de les coses que més ens vaimpressionar va ser la sala de dissecció ons’estudia l’edat, sexe, el que mengen i comsón les poblacions de les diferents espè-cies de peixos, crustacis i cefalòpodes.També tenen una col•lecció biològica dereferència que permet identificar més de1000 espècies. Per últim, en el taller deplàncton, vam entendre la causa més

important de la proliferació de meduses ales nostres platges: la desaparició de lestortugues. Vam trobar la visita molt interes-sant.

AAlumnes dde ttercer dd’ESO DD

Institut d’Ensenyament Secundari Jaume Balmes

L’informatiunúm.16 desembre 2007

Crèdit Variable de matemàtiques (GeoGebra).El tercer trimestre de l’any passat moltsalumnes que ara estan fent tercer d’ESOvàrem fer un crèdit variable de matemàti-ques on construíem figures geomètriquesamb un programa d’ordinador anomenatGeogebra. Amb aquest programa vam fermoltes figures (exactament vint-i-tres)com per exemple un hexàgon regular, lamediatriu d’un segment, l’ortocentre d’untriangle, la recta d’Euler, l’angle inscrit enuna circumferència, etc. Aquestes figu-res, quan ja les havíem acabat, les expor-tàvem i l’Antoni Garrido, el professor, lespenjava a la seva web. Aquesta webmatemàtica que estàvem fent la presen-taríem a un concurs de webs de ciènciesde l’XTEC.Mentre anava avançant el curs, l’Antoni

anava retocant i millorant la web; va intro-duir una foto general i una foto de cadas-cun dels alumnes i, per poder veure millorles figures de cadascun, va fer un apartata la esquerra de la web on hi podem tro-bar els noms dels alumnes del crèdit.Quan ja s’acabava el curs es va introduirun apartat més a la web; un top ten de lesmillors figures. Finalment, la web va que-dar molt bonica i original.Hi ha hagut molts treballs presentats ifinalment les webs d’Agramunt(Agramunt verd) i de Valls (Contaminaciólumínica a Valls) han guanyat el premi.Malgrat tot, la nostra feina es publicarà al’apartat Escola Oberta de l’XTEC.

Carla Santaló Toral 3r d’ESO B

Visita a l’Institut de Ciències del Mar

En portada: Crèdit Variable de matemàtiques (GeoGebra). Pàg. 1 Visita a l’Institut de Ciències del Mar. Pàg. 1Conferències i exposicions: Mou-te amb el planeta. Pàg. 2 Els mossos a l’Institut. Pàg. 2 Conferència del

escriptor Paco Marin. Pàg. 2Música: Escoltem la banda. Pàg. 3 La petita xinxeta rodolaire. Pàg. 3 Museu de la música. Pàg. 3Final de curs: Juny del 2007: un final de curs molt intens. Pàg. 4Núria: Acampada a Núria. Pàg. 5Francès: Pel·lícula en francès. Pàg. 6 Resum de la pel·lícula Le Défi. Pàg. 6Acrosport: L’Acrosport. Pàg. 7Contraportada: Un segle de cultura i ciència als Països Catalans. Pàg. 8

Sumari

I2B

CConferències i exposicions

“Mou-te amb el planeta”...

Com tots sabem, la terra s’està escal-fant, i això és degut en gran part a l’espè-cie humana, ja que un dels responsablesd’aquest escalfament és l’aug-ment desmesurat de les emis-sions de CO2 a l’atmosfera, provo-cades majoritàriament per l’ús diaride vehicles. L’última setmana desetembre, l’Institut Jaume Balmesva acollir l’exposició proporcionadaper l’Associació per a la Promociódel Transport Públic, i subven-cionada pel districte i l’AMPA“Mou-te amb el planeta” on esreflectia aquest problema.

Tot i que Espanya va ser un delsprimers signataris del Protocol deKyoto, on diferents països escomprometien a reduir les emis-sions de CO2, està molt lluny de com-plir l’acord. Per intentar corregir-ho, l’ex-

posició proposava una sèrie de solu-cions senzilles, com per exemple anar apeu més sovint, utilitzar la bicicleta enl-

loc del cotxe, fer servir el transportpúblic col•lectiu, omplir totes les places

d’un cotxe i una modalitat de transportque s’està estenent a les principals ciu-tats europees amb el nom de

“Carsharing” i que consisteix enl’ús individual per part dels ciu-tadans d’una flota d’automòbilscol•lectiva.

Considerem que aquest tipusd’exposicions en què esdonen dades objectives i esproposen solucions allunyant-se del catastrofisme o de lamanipulació són útils sempre iquan el visitant reflexioni i can-viï la seva actitud.

Alumnes de Ciències de la Terra

2n de Batxillerat.

...pels passadissos de l’Institut!

Conferencia del escritor Paco Marín

Durant el mes d’octubre ens van visitara l’institut els mossos. Els de la nostraxerrada es deien Laura i Albert i ens vanexplicar el motiu de la seva visita: que hiha alumnes que incompleixen lesnormes. Principalment ens van explicarquines drogues són legals (tabac, alco-hol, cafè…) i quines no ho són (hachis,marihuana…)Ens van explicar també que hi ha noisque a les discoteques conviden a les

noies a una beguda i que hi posen unlíquid que les droga i elles no se n’adonendel que fan, i el noi s’aprofita i se l’em-porta a algun lloc per abusar-ne sexual-ment.Després ens van explicar perquè ésimportant portar la documentació asobre, ja que hi ha casos que si etveuen en el lloc inadequat en elmoment menys adequat, et demanen ladocumentació, i en cas de que no la

portis t’hauran de portar fins la comis-saria per a recollir totes les teves dades.I també ens van explicar els objectesque podem portar a l’institut i els queno. Per exemple, no podem portar uncúter a la motxilla.Aquesta xerrada tan interessant vadurar tota una hora.

Fiorella Vasquez 3r d’ESO D

El jueves día 25 de octubre, vino el Sr. Francisco Marín, profe-sor de ciencias sociales de nuestro instituto durante 4 años yautor del libro “Corazón de tigre” , para darnos una conferen-cia.

Al principio de la conferencia, él nos explicó el porqué habíahecho este libro y también hizo una breve introducción.Después pasamos a las preguntas. Allí, nuestros compañerosy nosotros, aclaramos nuestras dudas sobre el libro.

Guillem VVidal ii SSergi GGil ((1r EESO ))

Els mossos a l’Institut

Escoltem la banda

MMúsica

Avui, les tres classes de primer d’ESOhem anat a escoltar la Banda Municipalde Barcelona. Hem sortit a les 9.00h del’institut amb autobús, per així arribaramb temps al centre cívic Les Basses,que és on tenia lloc l’audició.

Els músics de la Banda havien perdutunes partitures, però se les han arreglatprou bé.

Ens han fet un concert dividit en duesparts: primer ens han fet una petitademostració de grup en conjunt idesprés un presentador ens ha explicatles diferents seccions i grups d’instru-ments que integren la banda, cadascundels quals ens ha tocat una peça perensenyar-nos-en el so. Acabades les

demostracions, els músics han tocatplegats quatre fragments de lessegüents obres: El Fantasma de l’Òpera, Harry Potter, La Pantera Rosa iLa guerra de les galàxies; les hemreconegut fàcilment i el presentadorens n’ha dit el compositor.

Per finalitzar el concert i després d’untorn de preguntes, han tornat a tocar enconjunt una marxa, i tots n’hem marcatel ritme picant de mans seguint les indi-cacions del director.

Ha estat un matí força mogut.

Ona Mundó i Miquel Monràs 1r ESO

I3B

Amb aquest títol tan suggerent, laCarla Gordo, alumna que va acabar elbatxillerat el curs passat, va fer unconte pel que, a més d'escriure'n eltext, va dibuixar-ne les il•lustracions iva compondre les melodies que acom-panyen les aventures de La petitaxinxeta. El conte fou l'eix conductor del treballde recerca de la Carla, amb el qualaconseguí un dels IV premis ARGÓ dela Universitat Autònoma deBarcelona. L'organització dels premisfelicità la Carla per la seva gosadia enfer un treball de recerca tan creatiu i

l'invità a explicar-lo sencer a l'acte delliurament del premis, alhora que esprojectaven les il•lustracions i, amb elseu contrabaix, feia sonar lesmelodies dels diferents passatges. Varebre uns forts aplaudiments, però vala dir que la Carla contava amb unabona experiència, ja que durant el tre-ball de recerca l'havia explicat a difer-ents grups d'infants, veritables crítics,que l'havien rebut amb el mateixentusiasme.Aquí teniu un parell de fotos de l'actede lliurament del premi

La petita xinxeta rodolaire

Museu de la músicaEl passat dia 12 de novembre la classede 3r ESO A vam fer una sortida alMuseu de la música, a l'Auditori. Allàvam fer una visita guiada on una noia,ens ensenyava els diferents instru-ments del món, la manera de tocar-los iels sons que produeixen. Vàrem poderveure des dels més antics als més actu-als i una breu pel•lícula sobre la històriade la música i l'evolució dels instru-ments al llarg del temps. Per acabar vam anar a una sala interac-tiva amb diferents instruments; entre

ells un violoncel, una arpa, una guitarraelèctrica, etc. La monitora ens va feruna petita demostració de com es toca-va cada un i ens va deixar provar-ho anosaltres. Posteriorment vam marxar denou a l'escola. Va ser una visita força interessant enquè vam aprendre un munt de coses.

Laura Farías i Laura Sánchez 3ESO A

I4B

F

Acampada a Núria de 4t d’ESO, triatló de 1r d’ESO, festa de fí d’etapa de 4t d’ESO, sortida de fí de curs de 2nd’ESO al Palau Robert, sortida de fí de curs de l’institut a Sant Llorenç del Munt, mostra de teatre...

Final de curs

Juny del 2007: Un final de curs molt intens.

Durant els dies 31 de maig i 1 de junydel 2007, els alumnes que l’any passatencara gaudíem de l’últim any de l’ESO,vam inaugurar una altra tradició alJaume Balmes: una acampada a la Vallde Núria. L’aventura va començar, un altre cop,després d’una sèrie de dificultats. Percomençar, estàvem molt pendents deltemps previst, que semblava no voler-nos acompanyar durant aquests dies.En segon lloc, comptàvem amb profes-sors lesionats: el Ferran no ens vapoder acompanyar per culpa del genoll,però en el seu lloc, l’Antoni Garrido esva oferir; la Mireia feia una setmanamés o menys que portava un collarortopèdic i l’Albert s’havia trencat un ditde la mà. Afortunadament, la Isabel nova tenir cap entrebanc per a venir.Malgrat tots aquests tipus de problemes,sempre presents en les nostres sortidesmés especials, vam marxar amb el tren el31 de maig amb l’Albert amb la màembenada, la Mireia amb el collar i elGarrido amb el bastó!Un cop a Núria (sense perdre’ns gaire)arribàrem a la zona d’acampada on vamplantar les “tendes” i, després de fer unbreu reconeixement de la zona, ensvam posar a fer el dinar, que vam com-partir amb els nostres professorslesionats.A la tarda, per grups de tres i quatre,

vam fer la cursa d’orientació. Va ser unaexperiència molt divertida on vam poderposar en pràctica la teoria treballada aclasse. A la nit, després de sopar, esvan repartir els “fantàstics” premis de lacursa.L’endemà, ens vam dividir en tres grupsdepenent de la ruta que es volia fer: lescoves, el Puigmal i el turó de l’Àliga. Elgrup del Puigmal, un cop dalt, a 2910metres d’altitud i amb el cansament,però la satisfacció que aquest ascenscomporta, ens vam dividir en dos grups.Uns que van baixar per la tartera, amb laMireia i uns que, amb l’Albert, ens vamaventurar a baixar per la carena. Un cop a baix, vam plegar “tendes” i,després d’agafar el cremallera, un auto-car i el tren, vam arribar altre cop aPlaça Catalunya, d’on cadascú se’n vaanar cap a casa.Va ser una experiència fantàstica, onvam compartir molt i on el treball enequip va ser una peça fonamental perquè tot rutllés. Esperem que sigui unprecedent, no només pels quarts quevinguin, sinó per a nosaltres mateixos.Volem agrair als professors que van ferpossible aquesta sortida, als companysper la seva actitud, que va fer que fosuna experiència inoblidable i, per últim,a l’Albert, que una vegada més promoules activitats més divertides.

I5B

NúriaN

Andrea Escoda i Laia Ferrer1r Batxillerat

Acampada a Núria

I6B

Dijous 8 de novembre els alumnes de pri-mera llengua de francès de 2n, 3er i 4td’ESO, vam anar al Teatre Ovidi Montllor aveure una pel•lícula. Vam marxar de l’institut molt puntuals ivam agafar el metro a Passeig de Gràciafins a Poble Sec. Un cop allà, ens van dei-xar esmorzar durant una bona estona idesprés ens van fer entrar a una de lessales del teatre. La pel•lícula que vàrem veure anavasobre el hip-hop. Abans de començar aveure-la ens van fer una introducció, encatalà, sobre els aspectes de la dansa, elmoviment del cos, i com havien evolucio-nat els balls amb els anys. Ens varenensenyar uns vídeos per comparar el

mateix estil de dansa de feia uns 50 anysamb l’actual.Després ens varen posar la pel•lícula, enfrancès, Le Défi (El Desafiament) ambsubtítols en castellà. Tracta de les duesbandes de hip-hop més importants deParís, els UCB i els LD, que competeixenper anar a la gran final de break dancemés rellevant de Nova York. El protagonis-ta, en David, és un dels membres de labanda dels UCB. La seva mare, l’Elena,no està gens d’acord amb què es relacio-ni amb el tipus de gent que va, i tampocamb el fet de que se n’hagi d’anar a NovaYork. Per això, s’uneix als LD, per conèixermillor les expectatives del seu fill, i perentendre perquè per a ell és tant important

el hip-hop. David, haurà de lluitar contra laseva mare, però també, contra l’amor quesent per la Samia...Quan va acabar la pel•lícula vàrem feruna sessió de preguntes als dos artistesque ens havien fet la introducció abans, ien acabar, vàrem sortir del teatre, ens vamfer un parell de fotografies davant delMercat de les Flors i vàrem tornar cap al’institut.La pel•lícula ens va agradar molt i espe-rem repetir, això si, el proper cop... aSitges!!!

Miriam Pérez Poncelas 3r ESO B

Els alumnes de 2n, 3r i 4rt d’ESO de fran-cès, el dia 8 de novembre vam anar a lasala Ovidi Montllor del Mercat de lesFlors, per veure “Le Défi “. Le Défi, que vol dir l’enfrontament, és unacomèdia musical produïda i dirigida per laBlanca Li, una ballarina francesa que al’hora actua a la pel•lícula. La pel•lícula tracta d’un noi, en David,que marxa de casa perquè està fart deque la seva mare el controli tant. Cada dia practica amb els UCB ( la seva

banda de Hip-Hop ) ja que volen guanyarun concurs, el premi del qual és un viatgea Nova York. L’Elena (Blanca Li), que és laseva mare, preocupada per ell s’integraen un grup, els LD, que és el contrincantde la banda del seu fill.Afegeix passos com els del charlestoneals balls habituals del grup. Ella s’integradefinitivament en la banda i el dia de l’en-frontament es troben cara a cara mare ifill, LD i UCB. Després de molts passos ide l’enfrontament s’acaben reconciliant.

La pel•lícula ens va agradar molt perquèens sembla bé que es barregin els ballsper a enriquir una cultura ja existent comés el Hip-Hop. A més, és remarcable elpaper que fa la Blanca Li com actriu iballarina, també com a mare ja quereflecteix com és ella la que s’adapta al filli no el fill a la mare.

Sara Colakovic i Clàudia Bescós

Llengües estrangeresLl

Pel·lícula en francès

Resum de la pel·lícula “Le Défi”

Anglès: Els nostres nous alumnes

I7B

Aquest primer trimestre els alumnes de2n i 4t d’ESO hem fet acrosport a les clas-ses d’educació física i us volem animer aque visiteu l’exposició que hem muntatconjuntament amb el departament dellengua castellana.L’acrosport no és molt popular, tanmateixés tan complet que val la pena practicar-lo. Es creu que l’acrobàcia va aparèixer famolts anys a Egipte. Primer va ser practi-cat pels acròbates dels circs, i ara ha

esdevingut una disciplina esportiva quees practica en un tapís de 12m x 12m.Es pot realitzar en grup o de forma indivi-dual. Practicar-ho en grup afavoreix queles persones es socialitzin. A més, no hiha guanyadors ni perdedors sinó simple-ment inventors, això és bo ja que en moltsesports no és així.És una forma integral de practicar activitatfísica i a més és molt sa, ja que estimulal’activitat cerebral. D’altra banda, cal des-

tacar que és molt fàcil ja que no requereixun feixuc entrenament previ ni cap tècni-ca en especial.Per últim recordar que és necessari ferestiraments abans de començar a practi-car un esport, ja que si no pots patirlesions.

Albert Capdevila 2n ESO A

Educació FísicaE

L’acrosport

ContraportadaC

Edita: Institut d’Ensenyament Secundari Jaume Balmes, Barcelona Coordinació: Albert Davi Redacció icorrecció: Francesc Royuela i Mireia Martínez Disseny i maquetació: Lluís Travé Impressió: LlibreriaCanut Tiratge: 711!exemplars

L’IES Jaume Balmes no es responsabilitza de les opinions expressades en els articles signats. Revista digital: www.jamebalmes.net

++

++

+

Judit Casellas VidalAnna Blasco Martínez

El 1907, un any després de l'aparició delNoucentisme (corrent ideològic que enpart viu i en part substitueix alModernisme i que representa la perfeccióen tots els aspectes culturals), Enric Pratde la Riba entrà a presidir a la Diputacióde Barcelona i s’imposà la noble tasca decrear institucions culturals modernes. El18 de juny d’aquest mateix any, laDiputació Provincial de Barcelona, mitjan-çant un dictamen acord signat per EnricPrat de la Riba (promotor de la llenguacatalana), creà l’Institut d’EstudisCatalans. L'IEC és una institució que fa cent anysque és vigent amb l'objectiu principal derestablir i organitzar tot allò que es refereixa la llengua i cultura catalanes.Un objectiu aconseguit, fins ara, gràcies agrans i diversos protagonistes o mem-bres de la llengua catalana. L'IEC és,doncs, "el geni sumat de grans protago-nistes" com Enric Prat de la Riba, GuillemM. de Brocà, Josep Puig i Cadafalch,

Josep Pijoan i Soteres, Antoni Rubió iLluch, Jaume Massó i Torrents, PereCoromines i Muntanyà, Joaquim Miret iSans, Miquel dels Sants Oliver...Protagonistes que vetllen perquè el cata-là sigui important i, alhora, sigui la nostrallengua: som qui som, fem el que fem i elque ara sabem només es pot explicargràcies a aquells que miraren i lluitarenper una llengua (el català) i que prepara-ren el camí cap al present.Les activitats a l'IEC es van anar diversifi-cant i la llista de noms de protagonisteses va anar fent més ampla i diversa: l'any1911 s'hi varen incorporar tretze nousmembres i entre 19016 i 1927, dotzemembres més. El 1931 l'IEC aconsegueixla cessió de la Casa de Convalescència,datada del segle XVIII i de l'Hospital de laSanta Creu (la biblioteca Sant Pau i SantaCreu actual) i s'hi incorporaren tres mem-bres més.El final de la Guerra Civil fou una èpocanefasta per a l'IEC. No obstant, alguns

membres es van anar reunint en algunesde les seves cases, com la del presidentPuig i Cadafalch i, malgrat la censura d'a-leshores davant el català, publicavenescrits i propagaven, d'amagat, el català. L'institut, gràcies a l'ajut econòmic querep, reprèn la seva vitalitat juntament ambuna millora pel que fa a la societat catala-na. Amb la recuperació de la democràciaes normalitza la situació de l'IEC i és reco-negut com una corporació acadèmicacientífica i cultural que es centra en terresi llengües catalanes.

Amb motiu del centenari, s'ha volgut feruna exposició a la mateixa antiga Casade Convalescència, situada al pati princi-pal disfressat de pastís d'aniversari ambvint espelmes col•locades sobre unablonda blanca, on, en cada una explicacinc anys de la seva història en els PaïsosCatalans, l'IEC i en el món.

Un segle de cultura i ciència als Països Catalans