LLIBRES APÒCRIFS
1st MACABEUS de THE KING JAMES Bíblia 1611
www.Scriptural-Truth.com
1 Macabeus
El primer llibre dels Macabeus
{1:1} i va passar, després que fill d'Alexander de Felip,
el macedoni, que va sortir de la terra de Chettiim, havia
ferit Darius rei dels perses i Medes, que
va regnar en el seu lloc, el primer sobre Grècia,
{1:2} i fer moltes guerres i va guanyar molts sosté fort,
i matar els reis de la terra,
{1:3} i passem als confins de la terra i va
botí de moltes nacions, de tal manera que la terra era tranquil
davant d'ell; per la qual cosa va ser exaltat i el seu cor va ser
aixecar.
{1:4} i va reunir un poderós fort amfitrió i governat
sobre països, nacions i Reis, que es va
afluents unto ell.
{1:5} i després aquestes coses va caure malalt i percepció
que hauria de morir.
{1:6} per què va cridar els seus servents, com van ser
honorable i havia estat criat amb ell de la seva
joventut, i es van separar el Regne entre ells, mentre ell era
encara viu.
{1:7} Alexander així regnava Twelve's anys i després va morir.
{1:8} seus servents nus Occitània cada un al seu lloc.
{1:9} i després de la seva mort tots posen corones en
ells mateixos; Així feia els fills després d'ells molts anys: i
mals es van multiplicar en la terra.
{1:10} i va venir d'ells una arrel pervers
Antíoc Theodulos Epífanes, fill del rei, Antiochus
que havia estat un hostatge a Roma, i va regnar en el
cent i trenta i setè any del Regne de la
Grecs.
{1:11} en aquells dies hi va sortir homes d'Israel pervers,
qui va convèncer molts, dient, deixar-nos anar i fer una
Pacte amb els pagans que són al voltant de nosaltres: perquè des
hem sortit d'ells hem tingut molta tristesa.
{1:12} perquè aquest mecanisme complau-los bé.
{1:13} llavors certs del poble van endavant en aquest document,
que anaven al rei, que va donar llicència per fer
després de les ordenances de la pagans:
{1:14} i van construir un lloc d'exercici a
Jerusalem segons els costums de la pagans:
{1:15} i fer-se aquestes i gastant
la Santa aliança i unir-se als pagans,
i es van vendre per fer entremaliadures.
{1:16} ara quan el Regne es va crear abans de
Antíoc, va pensar a regnar sobre Egipte que podria
tingui el domini de dos regnes.
{1:17} per què va entrar a Egipte amb un gran
multitud, amb carros i els elefants i genets i un
gran Marina,
{1:18} i va fer la guerra contra el rei Ptolemee d'Egipte:
però Ptolemee tenia por d'ell i va fugir; i molts van ser
ferit de mort.
{1:19} així van arribar les ciutats forts a la terra d'Egipte
i va prendre les despulles dels mateixos.
{1:20} i després que Antiochus havia ferit a Egipte, va
torna de nou a les cent quaranta i tercer any i va
en contra d'Israel i Jerusalem amb una gran multitud,
{1:21} i contractada amb orgull el santuari i va
a l'altar d'or i el candeler de llum i tot
els vasos
{1:22} i la taula de la shewbread i l'abocament
vasos sanguinis i els vials. i la sacres d'or i el vel,
i la corona i els ornaments de or que eren abans
el temple, que va treure.
{1:23} va prendre també la plata i l'or i la
vasos preciós: també va prendre els ocults tresors que va
Hem trobat.
{1:24} i quan havia pres totes, va anar en la seva
pròpia terra, després d'haver fet una gran massacre i es parla molt
amb orgull.
{1:25}, per tant, hi havia un gran dol a Israel, en
cada lloc on eren;
{1:26} per tal que els prínceps i ancians va plorar, les verges
i joves van ser febles i la bellesa de les dones
s'ha canviat.
{1:27} cada nuvi ocupava Lamentació i ella
que es va asseure a la Cambra de matrimoni era de pesadesa,
{1:28} la terra també es va traslladar per als habitants
del mateix, i la casa de Jacob estava cobert amb
confusió.
{1:29} i després de dos anys caducats plenament el rei envià el seu
cap col·leccionista d'homenatge a les ciutats de Judà, que van arribar
a Jerusalem amb una gran multitud,
{1:30} i spake paraules Pacífic a ells, però tot va ser
engany: per quan el li havien donat credibilitat, va caure
de sobte en la ciutat i es pegaven molt adolorida, i
destruït molta gent d'Israel.
{1:31} i quan havia pres el botí de la ciutat, va
conjunt en foc i enderrocades les cases i les parets del mateix
a cada costat.
{1:32} però les dones i els nens van en captivitat, i
posseir el bestiar.
{1:33} llavors construïda la ciutat de David, amb un gran
i mur i amb torres poderós i va fer un
fort arrelament per a ells.
{1:34} i s'hi posen una nació pecaminós, homes dolents,
i fortificar-se aquí.
{1:35} que emmagatzemen també amb armadura i victuals, i
Quan s'havia reunit el botí de Jerusalem,
es van establir allà dalt, i així es van convertir en una trampa mal:
1 pàgina Macabeus 648
{1:36} perquè era un lloc per amenacen contra la
Santuari i un adversari malvat a Israel.
{1:37} així vessar sang innocent a cada costat de la
Santuari i profanades-lo:
{1:38} tal manera que els habitants de Jerusalem va fugir
Gràcies a ells: per la qual cosa la ciutat es va fer una
habitable d'estranys i es va fer estranya a aquells que
van néixer a ella; i la va deixar els seus propis fills.
{1:39} seu santuari va arrasar com un desert, ella
festes es van convertir en dol, la seva sabbaths en
retreure seu honor en menyspreu.
{1:40} com havia estat la seva glòria, així va ser la seva deshonor
augmentat, i la seva excel·lència es va convertir en dol.
{1:41} d'altra banda rei Antiochus va escriure al seu conjunt
Unit, que tot ha de ser un poble,
{1:42} i cada un ha de deixar les seves lleis: així tot el
pagans va acordar segons el manament del rei.
{1:43} sí, molts també dels Israelites donat el seu consentiment a la seva
religió, sacrificades als ídols i profanat dissabte.
{1:44} pel rei havia enviat cartes per missatgers a
Jerusalem i les ciutats de Judà, que ha de seguir el
estranyes lleis de la terra,
{1:45} i prohibeixen Holocaust ofrenes i sacrifici, i
oferta de beguda, en el temple; i que hauria profà
el sabbaths i els dies del festival:
{1:46} i contaminen el santuari i gent Santa:
{1:47} configurar altars i oliveres i capelles d'ídols, i
sacrificar de porcs carn i bèsties brut:
{1:48} que ells també cal deixar els seus fills
incircumcís i fer les seves ànimes abominable amb tots els
manera de uncleanness i profanació:
{1:49} a l'extrem que podria oblidar la llei i canviar
totes les ordenances.
{1:50} i qui no faria segons la
manament del rei, va dir, hauria de morir.
{1:51} de manera maldecap va escriure a la seva totalitat
Unit i supervisors nomenats sobre totes les persones,
al comandament de les ciutats de Judà a sacrificar, ciutat per ciutat.
{1:52} llavors moltes de les persones van ser col·leccionats unto ells,
a enginy cada un que abandonava la Llei; i així es
mals compromès a la terra;
{1:53} i conduïa els Israelites en llocs secrets, fins i tot
hi resultin podria fugen d'auxili.
{1:54} ara el quinzè dia del mes Casleu, en el
cent quaranta cinquè any, van posar l'abominació de
desolació a l altar i altars ídol construïda al llarg
les ciutats de Judà a cada costat;
{1:55} i cremar encens a les portes de les seves cases, i
als carrers.
{1:56} i quan ells havien lloguer a peces els llibres de la
Llei que van trobar, cremaren-los amb el foc.
{1:57} i qui es va trobar amb qualsevol llibre de
el testament, o si n'hi compromesa amb la llei, el rei
manament era, que es ha posar-li a la mort.
{1:58} així es feia per la seva autoritat a l'Israelites
cada mes, tantes com es troben a les ciutats.
{1:59} ara els cinc i XX dia del mes
sacrificar a l'altar ídol, que era a l'altar de
Déu.
{1: 60} moment segons el manament
posen a mort certes dones que havia causat la
nens a circumcidar.
{1:61} i penjat sobre el coll, infants i
d'ànima ratllada les seves cases i matar-los que havien de circumcidar
-los.
{1:62} Howbeit molts a Israel van ser completament resolt i
confirmat en si mateixos no ha de menjar qualsevol cosa impura.
{1:63} per què la força per a morir, que no podrien ser
contaminat amb carns, i que no podria profà sagrat
Pacte: tan llavors van morir.
{1:64} i no hi havia molt gran ira sobre Israel.
{2:1} en aquells dies van sorgir de Judea el fill de Joan, el
fill de Simeó, un sacerdot dels fills de Joarib, de
Jerusalem i ubicat en Modin.
{2:2} i va tenir cinc fills, Joannan, anomenats Caddis:
Simon {2:3}; Macabeu anomenat:
{2:4} Judes, que s'anomena Maccabeus:
{2:5} Eleazar, anomenat Avaran: i Jonathan, del qual
cognom va ser Apphus.
{2:6} i quan va veure la blasphemies que es van
cometre a Judà i Jerusalem,
{2:7} he li va dir, Ai és jo! per què va néixer a veure
Aquesta misèria del meu poble i de la ciutat Sagrada i habitar
allà, quan es va lliurar a la mà de l'enemic, i
el santuari en la mà d'estranys?
{2:8} seu temple s'ha tornat com un home sense glòria.
{2:9} seu gloriós vaixells són portar en captivitat,
seu infants són morts als carrers, els seus homes joves amb la
espasa de l'enemic.
{2:10} quina nació no ha tingut una part en el seu Regne
i del seu botí aconseguit?
{2:11} tots els seus adorns es prenen lluny; de forma lliure
dona és convertit en un bondslave.
{2:12} i contemplar, el nostre santuari, fins i tot la nostra bellesa i
nostra glòria, és va arrasar i gentils han profanat.
{2:13} amb quina finalitat, per tant, viurà més temps?
Pàgina 649 1 Macabeus
{2:14} llavors Mataties i els seus fills llogar la roba,
posar a sac i va plorar molt sore.
{2:15} a la mitja, mentre que els oficials del rei, com
va obligar la gent a la revolta, va arribar a la ciutat Modin, a
fer-los sacrificar.
{2:16} i quan molts d'Israel venien unto ells,
Mataties també i els seus fills es van reunir.
{2:17} llavors respost oficials del rei i diu que
Mataties sobre aquest savi, tu ets un governant i una menció honorífica
i gran home en aquesta ciutat i reforçada amb fills i
germans:
{2:18} ara doncs Vine tu primer i complir les
manament del rei, com com tots els pagans s'han fet,
Sí i els homes de Judà també i com mantenir-se a
Jerusalem: així shalt tu i la teva casa sigui en el nombre d
amics del rei i tu i els teus fills seran
distingit amb plata i or i moltes recompenses.
{2:19} llavors Mataties va respondre i va parlar amb un
veu, encara que totes les nacions que estan sota del rei
domini obeeix i cauen cada un de la
religió dels seus pares i donar consentiment a la seva
manaments:
{2:20} encara es jo i els meus fills i els meus germans a peu en
el Pacte dels nostres pares.
{2:21}, Déu no ho vulgui que ens abandonarà la llei i la
ordenances.
{2:22} ens es no prestar atenció a les paraules del rei, per anar
de nostra religió, ja sigui a la mà dreta, o l'esquerra.
{2:23} ara quan ell havia deixat parlar d'aquestes paraules, hi ha
va venir un dels jueus a la vista de tots de sacrificar en el
altar, que va ser a Modin, segons del rei
manament.
{2:24} cosa que quan Mataties veure, va ser
inflama amb zel i seus regnes tremolava, ni podia
n'estic per mostrar la seva ira segons sentència: per què
va córrer i matar-lo a l'altar.
{2:25} també Comissionat del rei, que va obligar
homes de sacrificar, va matar a aquell moment i l'altar va
enderrocades.
{2:26} així tractat va [la Llei de Déu com com
Phinees fer a Zambri el fill de Salom.
{2:27} Mataties i plorava per tota la ciutat amb un
veu cridanera, dita, qui és el zel de la llei, i
maintaineth el Pacte, li segueix-me.
{2:28} perquè ell i els seus fills van fugir a les muntanyes i esquerra
tot el que mai van tenir a la ciutat.
{2:29} llavors molts que buscats justícia i judici
ponia al desert, a viure-hi:
{2:30} tant i als seus fills i les seves dones; i
seus ramats; perquè afliccions augmentat sore sobre ells.
{2:31} ara quan ho van dir funcionaris del rei i la
amfitrió que era a Jerusalem, a la ciutat de David, que certes
els homes, que havia trencat el manament del rei, havien desaparegut
baix a paratges secrets en el desert,
{2:32} es perseguit després d'ells un gran nombre, i
després d'haver-los superat, van acampar contra ells, i
guerra contra ells va fer el dia del dissabte.
{2:33} i digué: deixeu que vosaltres heu
fins ara és suficient; sortiran i fer-se segons el
manament del rei, i vosaltres viurà.
{2:34} però deien, no ens vindrà endavant, ni es
fem manament del rei, per profà el dia de repòs.
{2:35} tan llavors que donà la batalla amb tota velocitat.
{2:36} contestaven no amb tot això, ni fos
una pedra a ells, ni va deixar els llocs on s'hi posen amagava;
{2:37} però va dir: morir-nos tots en els nostre innocency: cel
i la terra es testificar per a nosaltres, que vosaltres posar-nos a la mort
equivocadament.
{2:38} perquè s'aixecaren en contra d'ells en batalla a la
dissabte i van matar-los, amb les seves mullers i nens
i els seus ramats, al nombre de mil persones.
{2:39} ara quan Mataties i els seus amics s'entén
Aquesta normativa es va plorar per ells dreta adolorida.
{2:40} i un d'ells va dir a un altre, si ho fem com
nostres germans han fet i no lluitar per la nostra vida i les lleis
contra els pagans, ara ràpidament arrelen nosaltres de la
terra.
{2:41} en aquell moment, per tant, va decretar, dient:
Qui vindrà a fer batalla amb nosaltres el dissabte
dia, lluitarem contra ell; tampoc ens moriran tots, com nostra
germans que eren assassinats im paratges secrets.
{2:42} llavors arribava allà unto ell una empresa de
Assideans que eren homes poderosos d'Israel, fins i tot tot com
van ser voluntàriament dedicat a la llei.
{2:43} també tots ells que van fugir per la persecució es va unir a
mateixos unto ells, i eren una estada unto ells.
{2:44} perquè va unir les seves forces i pegaven els homes pecadors
en la seva ira i homes dolents en la seva ira: però la resta
va fugir als pagans d'auxili.
{2:45} llavors Mataties i els seus amics va anar tot,
i va baixar dels altars:
{2:46} i quins nens soever es van trobar dins la
Costa d'Israel incircumcís, aquells que circumcidat
proeses.
{2:47} també perseguit després els homes en orgullosos i el
treball va prosperar a la mà.
{2:48} perquè s recuperat el dret de la mà de la
Gentils, i de la mà dels Reis, ni patir
el pecador a triomf.
{2:49} ara quan el temps acostaven que Mataties
Cal morir, va dir als seus fills, ara té orgull i
retret aconseguit força i el moment de la destrucció i la
ira de la indignació:
1 pàgina Macabeus 650
{2:50} ara doncs, fills meus, sigueu zel per la llei,
i donar la seva vida pel Pacte dels vostres pares.
{2:51} crida a record quins actes nostres pares ho va fer en
seu temps; Així que vosaltres rebrà gran honor i una
nom eterna.
{2:52} Abraham no trobà fidel en temptació,
i això va ser imputada a ell per la justícia?
{2:53} Joseph en el moment de la seva angoixa continuava la
manament i es va fer el senyor d'Egipte.
{2:54} Phinees nostre pare sent fervent i zelós
obtenir el Pacte d'un sacerdoci etern.
{2:55} Jesús per a complir amb la paraula es va fer un jutge de
Israel.
{2:56} Caleb per donar testimoni abans de la congregació
va rebre l'herència de la terra.
{2:57} David per ser misericordiós posseïa el tron de
un Regne etern.
{2:58} era Elias per ser zel i exaltat per la Llei
recollit al cel.
{2:59} Ananias, Azarias i Misael, per creure que eren
salvat de la flama.
{2:60} Daniel per a la seva innocency es va lliurar de la
boca de lleons.
{2:61} i considerar vosaltres així al llarg de totes les edats, que
cap que han confiat en ell es poden superar.
{2: 62} por no llavors les paraules d'un home pecaminós: per la seva
glòria serà fems i cucs.
{2:63} a dia va ha ser aixecat i que demà haurà
no es troba, perquè es tornà al seu pols i el seu
pensament és arribar a res.
{2:64} per tant, fills meus, sigueu valents i mostrar
vosaltres mateixos homes en el nom de la Llei; per ella serà vosaltres
obtenir la glòria.
{2:65} i Heus aquí, sé que el seu germà Simon és un
home d'advocat, orella de donar unto ell sempre: ell serà un
pare a vosaltres.
{2:66} pel que fa a Judes Macabeu, que ha estat poderós i
fort, fins i tot de la seva joventut: que ell sigui el seu capità, i
lluita a la batalla de les persones.
{2:67} prendre també a vosaltres tots aquells que la llei, d'observar
i vosaltres venjar el dany de la seva gent.
{2:68} recompensa plenament els pagans i mireu a
els manaments de la llei.
{2:69} perquè beneí i es van reunir a la seva
pares.
{2:70} i va morir a les cent quaranta i sisè any,
i els seus fills li enterrat en els sepulcres dels seus pares a
Modin i tot Israel va fer gran Lamentació per a ell.
{3:1} llavors el seu fill Judes, anomenat Maccabeus, es va aixecar en
Odem.
{3:2} i tots els seus germans van ajudar i també ho va fer tots ells
que va celebrar amb el seu pare, i que es barallaven amb alegria
la batalla d'Israel.
{3:3} així el gat la seva gent gran honor i posar en un
pectoral com un gegant i girt el seu arnès guerrera sobre
ell i ell va batalles, protegint l'amfitrió amb la seva espasa.
{3:4} en els seus actes que va ser com un Lleó i com whelp de un Lleó
rugeix la seva presa.
{3:5} per finalitzà l'impiu i buscar-los,
i cremat a aquells que vexava la seva gent.
{3:6} per tant reduït l'impiu per por d'ell, i
tots els treballadors de la iniquitat van torbar, perquè la salvació
va prosperar a la mà.
{3:7} ell va estar afligit també molts reis i va fer feliç Jacob
amb els seus actes, i el seu memorial és beneït per sempre.
{3:8} endemés va passar per les ciutats de Judà,
destruint culpables d'ells i girant a ira
des d'Israel:
{3:9} perquè era conegut a la major part de la
terra i va rebre unto ell com estaven disposats a morir.
{3:10} llavors Apol·loni reunit gentils,
i un gran munt de Samaria, per lluitar contra Israel.
{3:11} cosa que quan Judes percebut, anà endavant
per conèixer-lo, i perquè li pegaven i matar-lo: molts també
caure morts, però la resta va fugir.
{3:12} per què Judes va prendre les seves despulles i Apol·loni
espasa també i amb ella va lluitar tota la seva vida llarga.
{3:13} ara quan Seron, un príncep de l'exèrcit de Síria,
sentit dir que Judes havien reunit unto ell multitud i
companyia dels fidels a sortir amb ell a la guerra;
{3:14} va dir, vaig a fer-me un nom i honor a la
Regne; perquè vaig lluitar amb Judes i ells que són
amb ell, que menyspreen el manament del rei.
{3:15} perquè feia preparat per pujar i hi va anar
amb ell un poderós amfitrió de culpables per ajudar-lo i
ser venjat dels fills d'Israel.
{3:16} i quan va arribar a l'anada de
Bethhoron, Judes va sortir a trobar-se amb un petit
empresa:
{3:17} que, quan van veure venir a complir amb l'amfitrió
ells, va dir: Judas, com ens podrà, sent tan pocs,
per lluitar contra tan gran multitud i tan fort, vam veure
estan preparats per tènue amb dejuni tot aquest dia?
{3:18} unto qui respost Judes, és cap qüestió difícil
per molts en ser tancada en les mans d'uns pocs; i amb la
Déu del cel és un tot, per repartir amb una gran multitud,
o una petita empresa:
{3:19} per la victòria de la batalla de standeth no en el
multitud d'un ordinador; però ve força del cel.
Macabeus 651 pàgina 1
{3:20} vénen contra nosaltres en molt d'orgull i iniquitat
destruir, nosaltres i els nostres mullers i nens i fer malbé ens:
{3:21} però lluitem per la nostra vida i les nostres lleis.
{3:22} per què el Senyor mateix enderroque-los
abans de la nostra cara: i pel que fa a tu, que vosaltres no té por d'ells.
{3:23} ara tan aviat com ell havia deixat de parlar, va saltar
sobte sobre ells, i així era Seron i el seu amfitrió
enderrocat abans que ell.
{3:24} i perseguia-los de les coses avall de
Bethhoron a la plana, on es mataven sobre vuit
centenar d'homes i el residu a la terra de
els filisteus.
{3:25} llavors va començar la por de Judes i els seus germans, i
una por gran superior, per caure sobre les Nacions rodons
sobre ells:
{3:26} tal com la seva fama venia unto el rei i tot
Nacions va parlar de les batalles de Judes.
{3:27} ara quan rei Antiochus escoltat aquestes coses, va
estava ple d'indignació: per què va enviar i recollides
junts totes les forces del seu reialme, fins i tot un exèrcit molt fort.
{3:28} va obrir també el seu tresor i va donar als seus soldats
pagar durant un any, manant-los a estar preparats whensoever
ell hauria necessita.
{3:29} no obstant això, quan va veure que els diners de la seva
tresors fracassat i que eren els homenatges al país
petit, a causa de la pesta, que va tenir i dissensió
va portar sobre la terra en treure les lleis que havia
estat del temps vell;
{3:30} temia que ell ha no ser capaç de suportar la
cobra ja, ni tenir aquests regals per donar així
lliurement com ho feia: per a ell havia abundaven damunt la
Reis que eren abans que ell.
{3:31} per tant, ser molt perplexos en la seva ment, va
decidit a anar a Pèrsia, allà a prendre els homenatges de la
països i es reuneixen molts diners.
{3:32} perquè va deixar Lísies, un noble i una de les
royal de sang, per supervisar els assumptes del rei del riu
Eufrates a les fronteres d'Egipte:
{3:33} i portar el seu fill Antiochus, fins que va arribar
una altra vegada.
{3:34} d'altra banda va pronunciar unto ell la meitat dels seus
les forces i els elefants i li va donar el càrrec de totes les coses
que ho hauria fet, com també sobre ells que habità
Judà i Jerusalem:
{3:35} d'enginy, que ell ha enviar un exèrcit contra ells,
destruir i eradicar la força d'Israel i el
romanent de Jerusalem i per portar el seu memorial de
aquest lloc;
{3:36} i que va introduirà estranys en totes les seves
Quarters i dividir les seves terres per sorteig.
{3:37} perquè el rei va prendre la meitat de les forces que
mantingut i Antioch, seva ciutat Reial, va apartar la
cent quaranta i setè any; i haver superat el riu
Eufrates, va passar per alts països.
{3:38} llavors Lísies escollia Ptolemee el fill de
Dorymenes, Nicanor i Gòrgies, els homes poderosos de la
amics del rei:
{3:39} i amb ells va enviar quaranta mil footmen,
i set mil genets, per entrar a la terra de Judà,
i destruir-lo, com el rei manà.
{3:40} perquè van anar amb tota la força i va arribar
i inclinades per Emmaus en el clar país.
{3:41} i els comerciants del país, audició del
la fama d'ells, van or i plata molt, amb
servents i va arribar al camp per comprar els fills dels
Israel per esclaus: un poder també de Síria i de la terra de la
Filisteus es va unir a ells mateixos unto ells.
{3:42} ara quan Judes i els seus germans veure que
misèries es van multiplicar, i que les forces encamp
en les seves fronteres: perquè sabien com el rei havia
donat el manament de destruir la gent i completament
abolir-les;
{3:43} deien un a un altre, fer-nos restaurar les
el fortuna del nostre poble i anem a lluitar pel nostre
persones i el santuari.
{3:44} llavors era que la congregació va reunir, que
podria estar llest per a la batalla, i que es pot pregar, i
demanar misericòrdia i la compassió.
{3:45} Ara Jerusalem posi buit com un desert, hi havia
cap dels seus fills que anaven o de sortida: santuari també
va ser recorregut cap avall i estrangers manté el fort arrelament; la
pagans va viure en aquell lloc; i l'alegria va ser presa
de Jacob i el tub amb l'arpa va deixar.
{3:46} per què els Israelites va reunir-se
junts i va arribar a Maspha, over against Jerusalem; per a
en Maspha era el lloc on van pregar antany en
Israel.
{3:47} llavors es dejunat aquell dia i posar arpillera,
i repartiment de cendres sobre els seus caps i llogar la seva roba,
{3:48} i va obrir el llibre de la llei, en què la
pagans havia demanat a pintar la semblança de les seves imatges.
{3:49} també portaven roba als sacerdots i el
primícies i delmes: i la Nazarites es va despertar,
que havia aconseguit els dies.
{3:50} llavors van clamar amb veu alta cap al cel,
dient, què podem fer amb aquestes, i on ens ha
endur-se?
{3:51} per teu santuari és recorregut cap avall i profanat,
i el teu sacerdots són pesadesa i portat baix.
{3:52} i vet aquí, els pagans estan muntats junts contra
nosaltres per destruir-nos: quines coses s'imaginen contra nosaltres, tu
y.
{3:53} com ens serà capaços de suportar contra ells, excepte
tu, Oh Déu, ser la nostra ajuda?
1 Macabeus pàgina 652
{3:54} llavors sonaven amb trompetes i va exclamar amb un
veu alta.
{3:55} i després aquest Judes capitans ordenat sobre el
persones, fins i tot capitans durant milers i centenars més,
i durant els anys cinquanta i durant desenes.
{3:56} però pel que fa a com construïen cases, o havia
promesa esposes, o es van plantar vinyes o eren
temorosos, aquells que manava que s ha de tornar, cada
l'home a sa casa, d'acord amb la llei.
{3:57} perquè el camp tret i va llançar sobre el sud
costat d'Emmaús.
{3:58} i Judes va dir, armar vosaltres mateixos i ser valent
homes i mira que sigueu en la preparació contra el matí,
que vosaltres pot lluitar amb aquestes nacions, que estan muntats
junts contra nosaltres per destruir a nosaltres i el nostre santuari:
{3:59} perquè és millor per a nosaltres a morir en batalla, que al contemplar
les calamitats de la nostra gent i el nostre santuari.
{3:60} no obstant, com la voluntat de Déu és al cel, així
que ho faci.
{4:1} llavors prenia Gòrgies cinc mil footmen i un
milers de les millors genets i s'elimina de la
campament de nit;
{4:2} a l'extrem que podria córrer en el camp de la
Jueus i colpejar-los de sobte. I els homes de la fortalesa
eren els seus guies.
{4:3} ara quan Judes del mateix sentir ell mateix tret,
i els homes valents amb ell, que ell podria colpejar del rei
Exèrcit a Emmaus,
{4:4} mentre encara les forces van ser dispersats des de la
campament.
{4:5} en la temporada mitjana venia Gòrgies de nit en el
campament de Judes: i quan es va trobar cap home allà, procurava
en les muntanyes: per va dir ell, aquests becaris fugir de
ens
{4:6} però tan aviat com ho era Judes shewed mateix dia en
la plana amb tres mil homes, que no obstant tenia
armadures ni espases a les seves ments.
{4:7} i van veure el camp de la pagans, que era
ronda fort i ben aprofitat i compassed sobre amb
genets; i aquests eren experts de guerra.
{4:8} llavors va dir: Judas als homes que eren amb ell, por
no la seva multitud, tampoc sigueu vosaltres por d'assalt.
{4:9} recordar com els nostres pares van ser lliurats a la
Mar Roig, en faraó perseguit-los amb un exèrcit.
{4:10} ara per tant fem plorar fins al cel, si
peradventure el Senyor tindrà Misericòrdia sobre nosaltres, i
Recordeu que el Pacte dels nostres pares i destruir aquest host
abans de la nostra cara aquest dia:
{4:11} perquè així tots els pagans conèixer que hi ha un
qui delivereth i saveth d'Israel.
{4:12} llavors el estranys alçar els seus ulls i vaig veure
Ells vénen over against-los.
{4:13} per tant que va sortir del camp de batalla; però
que eren amb Judes sonaven d trompetes.
{4:14} perquè es van unir a la batalla, i que els pagans
desconcertat cap a la plana.
{4:15} Howbeit tots els guanyi el millor d'ells es mataven amb
l'espasa: per a que ells perseguit a Gazera i a la
planes Idumea, Azotus i Jamnia, així que hi ha
es mataven d'ells en un tres mil homes.
{4:16} aquest fet, Judes va tornar una altra vegada amb el seu amfitrió de
seguint-los,
{4:17} i va dir a la gent, no ser cobdiciosos d'espatllar la
ja que hi ha una batalla davant nostre,
{4:18} i Gòrgies de Leontins i seu amfitrió estan aquí per nosaltres en la
muntanya: però romanen vosaltres ara contra els nostres enemics, i
superar-los, i després d'això us pot trigar amb valentia el botí.
{4:19} com Judes era encara parlar d'aquestes paraules, hi ha
va aparèixer una part d'ells a la recerca de la muntanya:
{4:20} que quan es percep que els jueus s'havia posat
seu hoste de vol i cremaven les carpes; per fum
que era vist declarada el que feia:
{4:21} quan, per tant, es perceben aquestes coses,
estaven mal de por i veure també l'amfitrió de Judes a la
plana disposat a lluitar,
{4:22} fugien cada una a la terra d'estranys.
{4:23} llavors Judes va tornar a fer malbé les carpes, on es
aconseguit molt or i plata i blau de seda i porpra de la
mar i grans riqueses.
{4:24} després d'això es va anar a casa i canta una cançó de
acció de gràcies, i va lloar el Senyor en el cel: perquè és
bo, perquè la seva misericòrdia és per sempre.
{4:25} per tant Israel tenia una gran alliberament aquell dia.
{4:26} ara venia tots els forasters que havia escapat i
Lísies dir el que havia passat:
{4:27} que, quan va sentir això, estava confós i
desaconsellat, perquè ni aquestes coses com ell eren
fet a Israel, ni les coses tals com el rei manà
li van arribar a passar.
{4:28} l'any següent següent per tant Lísies recollides
junts threescore milers d'homes elecció de peus i cinc
mil genets, que podrien dominar-los.
{4:29} perquè venia a Idumea i va llançar el seu campament
a Bethsura, i Judes conèixer amb deu mil homes.
{4:30} i quan va veure aquell exèrcit poderós, pregava i
dit, beneït ets tu, O Salvador d'Israel, que sufocar
la violència de l'home poderós de la mà del teu servent
David i gavest l'amfitrió d'estranys en mans de
Jonathan fill de Saül i el seu armourbearer;
{4:31} callar aquest exèrcit en la mà del teu poble Israel,
i deixi'ls confongui el seu poder i genets:
Macabeus 653 pàgina 1
{4:32} fer-los de cap valor, i provocar la
l'audàcia de la seva força cauen, i deixar-los tremolor a
seva destrucció:
{4:33} colat a ells amb l'espasa d'ells que l'amor
tu i deixar que tots aquells que saben el teu nom lloaré amb
acció de gràcies.
{4:34} perquè es van unir a la batalla; i allà van ser morts de la
amfitrió de Lísies uns cinc mil homes, fins i tot abans d'ells
es mataven.
{4:35} ara quan Lísies veure el seu exèrcit posar vol, i
la masculinitat de soldats Judes, i com ells estaven llestos
tampoc per viure o morir proeses, entrà al Orontes, i
va reunir una companyia de desconeguts i havent realitzat
major del que era seu exèrcit, va dir a venir una altra vegada en
Judea.
{4:36} llavors va dir: Judas i els seus germans, contemplar, nostres
enemics són discomfited: anar-nos a netejar i
dedicar el santuari.
{4:37} en això l'amfitrió va reunir-se
junts i va pujar al Mont Sion.
{4:38} i quan van veure el santuari desolada i les
altar profanat i la portes van cremar-se i arbusts
en els tribunals com en un bosc, o en una de les muntanyes, sí,
i cambres als sacerdots enderrocades;
{4:39} van llogar la seva roba i va fer gran
Lamentació i repartiment cendres sobre els seus caps,
{4:40} i caure pis a terra en els rostres,
bufava una alarma de les trompetes i plorava cap a
cel.
{4:41} llavors Judes nomenat certs homes a lluitar contra
els que eren a la fortalesa, fins que ell havia netejat la
Santuari.
{4:42} perquè va triar els sacerdots de la conversa lliure de culpa,
com tenir plaer en la llei:
{4:43} que netejat el santuari i nua fora del
profanades pedres en un lloc brut.
{4:44} i quan com consultaven què fer amb el
altar d'ofertes de l'Holocaust, que va ser profanat;
{4:45} pensaven millor llençar avall, perquè no hauria
ser un retret a ells, perquè els pagans havia contaminat:
per què l'estiraven
{4:46} i posar-se les pedres a la muntanya de la
Temple en un lloc còmode, fins que no hi hauria de venir un
profeta per mostrar què fer amb ells.
{4:47} llavors van prendre tot pedres segons la llei,
i construí un nou altar major segons l'anterior;
{4:48} i composta el santuari i les coses que
eren dins del temple i el sagrat dels tribunals.
{4:49} també feien nous vaixells sagrats i en la
Temple va portar el canelobre, i l'altar del cremat
ofertes i d'encens i la taula.
{4:50} i a l'altar cremaven encens i la
llums que eren a la vela s'encenen, que ells
podria donar llum al temple.
{4:51} a més posen els pans sobre la taula, i
estendre els vels i acabat totes les obres que van
havia començat a fer.
{4,52} ara a les cinc i XX dia de la novena
mes, que s'anomena Casleu, mes en el cent
quaranta i vuitè any, es va aixecar betimes al matí,
{4:53} i ofert sacrifici conforme a la Llei sobre
el nou altar de l'Holocaust ofertes, que havien fet.
{4:54} mira, a quina hora i quin dia els pagans havia
profanat, fins i tot en que es va dedicar amb cançons, i
citherns i arpes i platerets.
{4:55} llavors tota la gent va caure sobre la cara,
venerant i lloant el Déu del cel, que havia donat
ells bo èxit.
{4:56} i així es manté la dedicació de l'altar vuit
dies i ofrenes Holocaust oferts amb alegria, i
sacrificat el sacrifici dels àlbums deliverance i elogi.
{4:57} també coberta del temple amb l'avantguarda
corones d'or i amb escuts; i les portes i les
cambres van renovar i penjat portes sobre ells.
{4:58} així hi era molt gran alegria entre la
persones, per això es va guardar el retret dolgut dels pagans.
{4:59} d'altra banda Judas i els seus germans amb el conjunt
ordenat de congregació d'Israel, que els dies de la
dedicació de l'altar cal conservar en la seva temporada de
any per l'espai de vuit dies, a partir de les cinc i
XX dia del mes Casleu, Gardner i alegria.
{4:60} en aquell moment també es construïda fins al Mont Sion
amb grans muralles i Torres fortes al voltant de, no sigui que la
Gentils hauria de venir i trepitjar-ho avall com ho havia fet
abans.
{4:61} i hi posen una guarnició per mantenir-lo, i
Bethsura fortificada de conservar-lo; que la gent pugui tenir
una defensa contra Idumea.
{5:1} ara quan les Nacions al voltant de sentit que la
altar fou construïda i renovat el santuari com abans, que
desagrada molt.
{5:2} per què pensaven destruir la generació de
Jacob que va ser entre ells i tot seguit van començar a
matar i destruir les persones.
{5:3} llavors Judes va lluitar contra els fills d'Esau en
Idumea a Arabattine, ja que va assetjar Gael: i va
va donar un gran enderrocament i disminuït el seu coratge, i
va prendre el seu botí.
{5:4} també va recordar la lesió dels nens de
Fesol, que havia estat una trampa i una ofensa a la gent,
en que es posen a l'aguait per a ells en les formes.
{5:5} va callar-los, per tant, a les Torres, i
acampar contra ells i destruir-los completament, i
cremava les torres d'aquest lloc amb el foc, i tots els que van ser
1 pàgina Macabeus 654
s'hi facilita.
{5:6} Afterward passà als nens de
Ammon, on va trobar un poder poderós i molta gent,
amb el seu capità Timoteu.
{5:7} perquè va lliurar moltes batalles amb ells, fins a llargament
van ser discomfited abans que ell; i va irrompre-los.
{5:8} i quan havia pres Jazar, amb els pobles
hi pertanyen, tornà a Judea.
{5:9} llavors els pagans que eren a Galaad muntada
mateixos junts contra els Israelites que estaven en els
quarts, per destruir-los; però van fugir a la fortalesa de
Dathema.
{5:10} i enviat cartes a Judes i els seus germans, la
pagans que són al voltant de nosaltres estan muntats junts
contra nosaltres per destruir-nos:
{5:11} i estan preparant-se venir a prendre el
fortalesa whereunto que ens els van fugir, Timoteu sent capità de
seu hoste.
{5:12} venir ara i per tant i deslliureu-nos de seva
les mans, per molts de nosaltres són mort:
{5:13} sí, tots els nostres germans que eren en els llocs de
Converteixi els condemnats a mort: seves esposes i fills també
han portat captius i transmeses a seves coses;
i han destruït allà sobre mil homes.
{5:14} mentre aquestes lletres encara estaven llegint, Heus aquí, hi ha
venien altres missatgers de Galilea amb la seva roba, lloguer,
que va informar d'aquesta manera,
{5:15} i va dir, que de Ptolemais i de Tyrus, i
Sidó i tot Galilea dels gentils, estan muntats
junts contra nosaltres a consumir-nos.
{5:16} ara quan Judes i la gent sentit aquests
paraules, hi ha muntats un gran congregació junt, per
consultar què han de fer pels seus germans, que estaven en
problemes i assaltat d'ells.
{5:17} llavors va dir: Judas a Simon germà, escollir
tu sortir homes i anar i lliurar el teu germans que es troben en
Galilea, per jo i Jonathan meu germà anirà en la
país de Galaad.
{5:18} perquè va deixar Joseph fill de Zacharias, i
Azarias, capitans de les persones, amb el romanent de l'hoste
a Judea per mantenir-lo.
{5:19} a qui donà manament, dient, prendre
vosaltres la càrrega d'aquesta gent i mira que vosaltres fer no guerra
contra els pagans fins al moment que tornem.
{5:20} ara a Simon van donar tres mil hòmens
anar a Galilea i unto homes Judes vuit mil per a
el país de Galaad.
{5:21} llavors entrava Simon a Galilea, on va lluitar
moltes batalles amb els pagans, per tal que els pagans van ser
desconcertat per ell.
{5:22} i finalitzà a la porta del Ptolemais;
i allà van ser morts de la pagans uns tres mil
homes, el botí va prendre.
{5:23} i aquells que eren a Galilea i en Arbattis,
amb les seves dones i fills i tot el que tenien,
prendre distància amb ell i van portar a Judea amb
gran alegria.
{5:24} Judes Macabeu també i el seu germà Jonathan
acostar de Jordània i va viatjar el viatge de tres dies a la
desert,
{5:25} on es van reunir amb el Nabathites, que van arribar
unto ells d'una manera Pacífic i els va dir cada cosa
que havia passat als seus germans a la terra de Galaad:
{5:26} i com que molts d'ells estava tancada en
Bosora i Bosor i Alema, Casphor, Maked, i
Carnaim; totes aquestes ciutats són forts i gran:
{5:27} i que el estava tancada en la resta de les ciutats
del país de Galaad i que contra per demà
havia nomenat per portar el seu hoste contra les fortaleses i a
prendre-les i destruir-los tots en un dia.
{5:28} hereupon Judas i el seu amfitrió es va tornar de sobte
el camí del desert a Bosora; i quan tenia
guanyat la ciutat, va matar a tots els homes amb la vora de la
espasa i prendre totes les seves despulles, i van cremar la ciutat amb el foc,
{5:29} des d'on va treure de nit i anava fins a
va arribar a la fortalesa.
{5:30} i betimes al matí que mirar, i,
vet aquí, hi va haver un innombrables persones tenint escales
i altres motors de guerra, per prendre la fortalesa: per a ells
assaltat-los.
{5:31} quan Judes va veure, per tant, que la batalla va ser
començat, i que el plor de la ciutat va pujar al cel, amb
trompetes i un gran so,
{5:32} ell els digué: seu amfitrió, combatre aquest dia pel seu
germans.
{5:33} perquè ell va sortir darrere d'ells en tres empreses,
que sonava d trompetes i va exclamar amb la pregària.
{5:34} llavors l'amfitrió de Timoteu, sabent que era
Macabeu, fugien d'ell: per què va irrompre amb una
gran matança; manera que hi van morir d'ells aquell dia
unes vuit mil homes.
{5:35} aquest fet, Judes va banda Maspha; i després
ell havia assaltat que va prendre i va matar a tots els homes
i va rebre el botí dels mateixos i i el va cremar amb el foc.
{5:36} des d'allí va anar i va Casphon, Maged,
Bosor i les altres ciutats del país de Galaad.
{5:37} després que aquestes coses es van reunir a Timoteu un altre
acollida i acampar contra Raphon més enllà al rierol.
{5:38} per Judes va enviar homes per espiar l'amfitrió, que va portar
ell paraula, dient: tots els pagans que ser al voltant de nosaltres són
reunit unto ells, fins i tot una acollida molt gran.
{5:39} va també té contractat el Arabians per ajudar-los i
ells han va llançar el seu campament més enllà al rierol, preparat per
Vine i lluitar contra tu. En aquest Judes vam anar a conèixer
Pàgina 655 1 Macabeus
-los.
{5:40} Timoteu llavors deia unto els capitans de la seva acollida,
Quan Judes i el seu amfitrió s'aproximen al rierol, si va passar
primer a nosaltres, no serem capaços de suportar-lo; per a
es prevaldrà amb força contra nosaltres:
{5:41} però si va ser por i el campament més enllà del riu, ens
serà anar a ell i prevalen contra ell.
{5:42} ara quan Judes va arribar a prop del rierol, va causar
els escribes del poble romandre pel corrent: unto que
va donar manament, dient, patir cap home a romandre en
el campament, però deixar que arriben a la batalla.
{5:43} així va anar el primer per a ells i totes les persones
després d'ell: llavors tots els pagans, sent desconcertat als abans
ell, escampar les seves armes i va fugir al temple que
va ser al Carnaim.
{5:44} però va tenir la ciutat i cremaven el temple amb
tots els que estaven en això. Així va ser Carnaim sotmesa, tampoc
podia suportar més abans de Judes.
{5:45} llavors Judes va reunir tots els Israelites que
estaven en el país de Galaad, des de la menor a la
més gran, fins i tot seves esposes i als seus fills i les seves coses,
una acollida molt gran, fins al final que puguin arribar a la terra
de Judea.
{5:46} ara quan es venia unto Ephron, (això era una
gran ciutat de la manera com van, molt ben fortificada)
que no podria al seu torn d'ella, o bé a mà dreta o la
esquerra, però ha necessita passar enmig d'ella.
{5:47} llavors es de la ciutat va tancar-los fora i aturat
a les portes amb pedres.
{5:48} whereupon Judas envia unto ells al Pacífic
manera, dient: anem a passar a través de la seva terra per entrar a nostres
propi país i cap haurà de fer-li cap mal; ho farem només
travessen a peu: això no obririen unto ell.
{5:49} per què Judes comandà una proclamació de ser
fet al llarg de l'amfitrió, que cada home hauria de parcel.la seu
tenda en el lloc on era.
{5:50} perquè els soldats va llançar i assaltat la ciutat tots els
aquell dia i nit que, fins a la longitud de la ciutat era
lliurat en les seves mans:
{5:51} llavors que va matar tots els homes amb la vora de la
espasa i rased la ciutat i va prendre el botí, i
passar a través de la ciutat sobre ells que es mataven.
{5:52} després d'això es va acostar Jordan en el gran
plana abans Bethsan.
{5:53} i Judes va reunir els que sí van
darrere i a exhortar el poble tot el camí a través, fins a
van venir a la terra de Judea.
{5:54} així que va pujar al Mont Sion amb alegria i
alegria, on van oferir ofertes de l'Holocaust, perquè no
un d'ells van ser morts fins que havia tornat en pau.
{5:55} ara quina hora com Judes i Jonathan estaven en la
terra de Galaad i el seu germà a Galilea Simon abans
Ptolemais,
{5:56} Joseph, fill de capitans Zacharias i Azarias,
de les guarnicions, sentit del valerós actes i fets guerrera
que ho havia fet.
{5:57} per què deien, també anem nosaltres un nom,
i ves lluita contra els pagans que són al voltant de nosaltres.
{5:58} així quan donat gratuïtament a la guarnició
Això va ser amb ells, s'anaven cap a Jamnia.
{5:59} llavors venia Gòrgies de Leontins i els seus homes de la ciutat per
lluitar contra ells.
{5:60} i així va ser, que Joseph i Azaras van ser condemnats a
de vol i es persegueix a les fronteres de Judea: i allà
es mataven aquell dia del poble d'Israel sobre dos
milers d'homes.
{5:61} per tant hi havia una gran enderrocament entre la
fills d'Israel, perquè no eren obedients a
Judes i els seus germans, però creu que fer algun acte valent.
{5:62} a més venia d'aquests homes no de la llavor d'aquells,
per l'alliberament de mà va ser donat a Israel.
{5:63} Howbeit l'home Judes i els seus germans es van
molt reconegut a la vista de tot Israel i de tots els
pagans, hi resultin que seu nom va ser escoltada
{5:64} tal com el poble reunit unto ells
amb acclamations alegres.
{5: 65} després anar Judes endavant amb els seus germans, i
lluità contra els fills de Esau a la terra cap a la
Sud, on va irrompre Hebron i els pobles dels mateixos, i
enderrocades de la fortalesa d'ella i cremava les torres del mateix
al voltant de.
{5:66} des d'allí va treure per entrar a la terra de la
Filisteus i passar a través de Samaria.
{5:67} en aquesta època alguns sacerdots, desitjosos de faran seva
valor, en la batalla, per això va sortir a lluitar
unadvisedly.
{5:68} tan Judes va tornar a Azotus a la terra de la
Filisteus, i quan ell tenia enderrocades seus altars, i
van cremar les seves imatges tallades amb foc i espatllat d
ciutats, tornà a la terra de Judea.
{6:1} per aquella època Antiochus discorre amb Llit Extragran
els països alts sentit dir que Elymais al país de
Pèrsia va ser una ciutat molt conegut per les riqueses, plata, i
or;
{6:2} i que hi va haver-hi un temple molt ric, en què
van ser cobertes d'or i pectorals i escuts, que
Alexandre, fill de Felip, el rei macedoni, que va regnar
primer entre la Grecians, havia deixat allà.
{6:3} per què va arribar i va tractar de prendre la ciutat, i
fer malbé; però no va poder, ja que de la ciutat,
haver tingut avís
{6:4} Rose cap amunt contra ell en batalla: per la qual cosa va fugir, i
des d'allà es va apartar amb gran pesadesa i tornar a
Babilònia.
{6:5} a més hi va venir un que li van aportar una nova
1 Macabeus pàgina 656
a Pèrsia, que els exèrcits, que anava en contra de la terra de
Judea, es van posar per vol:
{6:6} i que Lísies, que es va posar endavant primer amb un gran
poder ser rebutjats dels jueus; i que eren
fet forta cuirassa i poder i la botiga de l'espoli, per
que el que havia rebut dels exèrcits, que tenien
destruïda:
{6:7} també que havia estiraven avall l'abominació,
que ell havia establert a l'altar de Jerusalem i que
ells havien compassed sobre el santuari amb alts murs, com
abans i la seva ciutat Bethsura.
{6:8} ara quan el rei va sentir aquestes paraules, va
sorprès i sore mogut: per la qual cosa va ell establerts
en el seu llit i va caure malalt durant el dol, perquè no tenia
passat ell com va buscar.
{6:9} i allà va seguir molts dies: per seu dolor era
mai més, i va fer el compte que ell ha
moren.
{6:10} per què va demanar a tots els seus amics i va dir:
unto ells, el somni està passat dels ulls i el meu cor
falta d'atenció molt.
{6:11} i vaig pensar amb mi mateix, en què tribulació
sóc venir, i com gran una inundació de la misèria és, en què
ara sóc! perquè havia abundants i estimat al meu abast.
{6:12} però ara recordo els mals que feia al
Jerusalem, i que em vaig prendre tots els vasos d'or i plata
que eren aquí i enviat a destruir els habitants de
Judea sense causa.
{6:13} perceben, per tant, que per a això provocar aquestes
problemes són venir amb mi i, vet aquí, vaig morir a través
gran pena en una terra estranya.
{6:14} llavors anomenat va per a Felip, un dels seus amics, que
va fet sobirà de tots el seu reialme,
{6:15} i li va donar la corona i la seva túnica i la seva
segell, a l'extrem que havia de portar el seu fill Antiochus, i
alimentar-lo durant el Regne.
{6:16} perquè rei Antiochus morir allà a les cent quaranta
i novena edició.
{6:17} ara quan Lísies sabia que el rei era mort, va
configurar Antiochus el seu fill, qui ell havia portat a ser
jove, a regnar en el seu lloc i el seu nom va anomenar Eupator.
{6:18} sobre aquest temps es que estaven en la torre callar
els Israelites al voltant del santuari i buscar sempre
seu dolor i l'enfortiment de la pagans.
{6:19} per què Judes, purposing destruir-los,
anomenat totes les persones junts per assetjar-los.
{6:20} perquè es van reunir i va assetjar-los a la
cent i fiftieth any i va fer muntatges per a pes
contra ells i altres motors.
{6:21} Howbeit aconseguia alguns d'ells que eren assetjats
endavant, unto que alguns homes impius d'Israel va
ells mateixos:
{6:22} i vaig anar al rei i va dir, quant de temps
serà abans tu executar la sentència i venjar la nostra
germans?
{6:23} hem estat disposats a servir el teu pare i a fer
com hauria i obeir els seus manaments;
{6:24} per quin motiu es de la nostra nació assetjar el
Torre i són alienats de nosaltres: d'altra banda com molts de nosaltres com a
es podria encendre matà i fet malbé la nostra herència.
{6:25} ni han s'estira la mà contra
nosaltres només, sinó també contra les seves fronteres.
{6:26} i contemplar, aquest dia els van assetjar la torre
a Jerusalem, per portar-lo: el santuari també i Bethsura
han fortificat.
{6:27} per què si tu no impedir que, ràpidament,
que van a fer les coses més que això, tampoc no thou shalt
ser capaç de governar-los.
{6:28} ara quan el rei va sentir això, ell estava enfadat, i
reunit tots els seus amics i els capitans de la seva
l'exèrcit i aquells que tenien càrrec del cavall.
{6:29} allà venia també unto ell d'altres regnes,
i de les Illes del mar, bandes de soldats contractats.
{6:30} per tal que el nombre del seu exèrcit fou un centenar
mil footmen i vint mil genets i dos
i trenta elefants exercides en batalla.
{6:31} aquestes passar per Idumea i va llançar contra
Bethsura, que es assaltat molts dies, fent motors
de la guerra; però de Bethsura va sortir i van cremar
amb el foc i va lluitar.
{6:32} en aquest Judes eliminat de la torre, i
llançaria en Bathzacharias, over against el campament del rei.
{6:33} llavors el rei augmentant molt aviat va marxar ferotgement
amb el seu amfitrió cap a Bathzacharias, on va fer seus exèrcits
punt de batalla i sonaven les trompetes.
{6:34} i a l'extrem pugui provocar els elefants
a lluitar, ells shewed-los la sang del raïm i
mores.
{6:35} d'altra banda es divideix les bèsties entre la
exèrcits, i per a cada elefant es nomenat mil
homes, armats amb escuts de correu i cascs de llautó en
seus caps; i al costat d'això, per a cada bèstia havia ordenat
cinc-cents genets dels millors.
{6:36} aquestes estaven disposats a cada ocasió: wheresoever
la bèstia va ser i whithersoever la bèstia se n'anava, se n'anaven
també, ni ells marxat d'ell.
{6:37} i a les bèsties hi eren forts Torres de
fusta, que cobreix cada un d'ells i van ser girt ràpid
unto ells amb dispositius: hi havia també a tots dos
i trenta homes forçuts, que van lluitar amb ells, al costat de la
Índia que va governar a ell.
{6:38} pel que fa a la resta de la gent de, posar-los
d'aquesta banda i aquest costat a les dues parts de l'amfitrió donant
ells signa què fer, i orienten tot enmig de
les files.
Macabeus 657 pàgina 1
{6:39} ara quan el sol brillava sobre els escuts d'or
i llautó, les muntanyes glistered amb ella i va brillar com
llums de foc.
{6:40} així que part de l'exèrcit del rei es reparteix en la
alta muntanya i part de les valls per sota,
prenguè segura i en ordre.
{6:41} per què tot el que sentir el soroll de la
multitud i el marxant de l'empresa i la
fressa de l'arnès, van ser traslladats: per l'exèrcit era molt
gran i poderós.
{6:42} llavors Judes i el seu amfitrió acostaven i va entrar
a la batalla i allà van ser morts de l'exèrcit del rei sis
centenar d'homes.
{6:43} Eleazar també, Theodulos Savaran, percebre que
una de les bèsties, armats amb arnès Reial, era superior al
tota la resta i suposant que el rei era a ell,
{6:44} posar en perill, a l'extrem que pugui semblar
lliurar la seva gent i aconseguir-li un nom perpetu:
{6:45} per què corria a ell valentament a través
enmig de la batalla, matant a mà dreta i en la
esquerra, que estaven dividits d'ell en ambdós costats.
{6:46} que fet, es va acostar a l'elefant, i
ell sota l'impuls i matar-lo: per la qual cosa l'elefant va caure
avall a ell, i hi va morir.
{6:47} Howbeit la resta dels jueus veure la força de
el rei i la violència de les seves forces, es va convertir des de lluny
-los.
{6:48} llavors l'exèrcit del rei va pujar a Jerusalem per
conèixer-los, i el rei va llançar el seu tendes contra Judea, i
contra el Mont Sion.
{6:49} però amb ells que eren a Bethsura va fer
Pau: per a que va sortir de la ciutat, perquè no tenien
victuals hi ha de suportar el setge, sent un any de descans per
la terra.
{6:50} perquè el rei es va Bethsura i establir una guarnició hi
per mantenir-lo.
{6:51} pel que fa a Santuari, ell assetjà molts dies:
i conjunt artilleria allà amb motors i instruments emesos
foc i pedres i peces dards i eslingues.
{6:52} i també feien els motors contra la seva
els motors i mantenia batalla llarga temporada.
{6:53} ha arribat a l'últim, els vaixells sense victuals,
(per això era el setè any i a Judea, que eren
lliurat de gentils, havia consumit el residu de la
botiga);
{6:54} hi havia però alguns deixaven al santuari, perquè
la fam tan prevalen contra ells, que estaven disposat
per dispersar-se, cadascú al seu lloc.
{6:55} en aquell moment Lísies sentit dir, que Philip, qui
El rei, Antíoc va ferla pública y vivia, havia nomenat per portar
el seu fill Antiochus, que ell podria ser rei,
{6:56} tornava de Pèrsia i mitjans de comunicació i la
l'amfitrió del rei també que anava amb ell, i que ell buscava
prendre unto ell la sentència dels assumptes.
{6:57} per què va marxar tota pressa i diu que la
Rei i els capitans de l'amfitrió i l'empresa, ens
decauen diàriament, i nostra victuals som però petita i el lloc
setge laica a és fort, i els assumptes del Regne es troben
sobre nosaltres:
{6:58} ara per tant siguem amics amb aquests homes,
i fer la pau amb ells i amb tota la seva nació;
{6:59} i pacte amb ells, que es viurà després
seves lleis, com es feien abans: perquè són, per tant,
disgustat, i haver fet totes aquestes coses, perquè ens
seves lleis d'abolir.
{6:60} perquè el rei i els prínceps van ser continguts:
per què enviava unto ells per fer la pau; i ells
acceptades del mateix.
{6:61} també el rei i els prínceps fet jurament a
-los: després que va sortir el fort arrelament.
{6:62}, llavors el rei va entrar en Mont Sion; però quan
va veure la força del lloc, va trencar el seu jurament que ell
havia fet i donava manament a enderrocar el mur
al voltant de.
{6:63} Afterward va marxat a corre-cuita i tornar
a l'Orontes, on va trobar Philip ser mestre de la
ciutat: així va lluitar contra ell i va prendre la ciutat per la força.
{7:1} a l'any cent i un i fiftieth Demetri
fill de Seleuc es va apartar de Roma i proposava
uns homes a un poble de la Costa del mar i regnava.
{7:2} i en entrar en el Palau dels seus avantpassats,
Així va ser, que les seves forces havia pres Antíoc i Lísies, a
portar-los a ell.
{7:3} per què, quan va saber, va dir, permetin-me no
veure els seus rostres.
{7:4} perquè seu amfitrió matar-los. Ara quan era Demetri
establir en el tron del seu Regne,
{7:5} allà venia unto ell tots els perversos i impius
homes d'Israel, havent Alcimus, que estava desitjosa de ser alt
sacerdot, per al seu capità:
{7:6} i acusaven la gent al rei, dient:
Judes i els seus germans han mort tots els teus amics i impulsat per
nosaltres fora de la nostra terra.
{7:7} ara, per tant, enviar algun home a qui tu trustest,
i deixar-lo anar i veure el que havock va ensopit, entre
nosaltres, del rei terra i deixar-lo de castigar-los amb tots els
ells que ajudar-los.
{7:8} llavors el rei va escollir Bacchides, un amic del rei,
que va més enllà de la inundació, i era un gran home en la
Unit i fidels al rei,
{7:9} i li va enviar amb aquell Alcimus pervers, qui
va fer el gran sacerdot i manà que ell ha de prendre
venjança dels fills d'Israel.
{7:10} perquè es va apartar i venia amb un gran poder
1 pàgina Macabeus 658
a les terres de Judea, on van enviar missatgers a Judes
i seus germans amb Pacífic paraules tramposa.
{7:11} però van donar cap atenció per les seves paraules; perquè van veure
que eren vénen amb una gran potència.
{7:12} llavors hi muntar a Alcimus i
Bacchides una empresa dels escribes, per exigir justícia.
{7:13} ara la Assideans van ser els primers entre la
fills d'Israel que buscava la Pau d'ells:
{7:14} per a ells, diu que és un sacerdot de la llavor de
Aaron ha vingut amb aquest exèrcit, i ell ens farà cap mal.
{7:15} així ell spake: pacíficament i jurar a
ells, dient, que es procuren mal ni de vosaltres ni
als teus amics.
{7:16} i ell creien: això va de
-los threescore homes i matar-los en un dia, d'acord
a les paraules que va escriure,
{7:17} la carn del teu Sants tenen fan fora i la seva
sang vessat ronda sobre Jerusalem i no hi havia
cap a enterrar-los.
{7:18} per què la por i el temor d'ells va caure sobre tots
les persones, que va dir, no hi ha ni veritat ni
justícia en ells. per ha trencat el Pacte
i el jurament que feien.
{7:19} després d'això, tret Bacchides de Jerusalem,
i llançaria la seva tendes en Bezeth, on enviava i prenia
molts dels homes que ell havia abandonat i algunes de les
també les persones, i quan ell havia matat-los, va llançar-los en
la gran fossa.
{7:20} llavors es va el país a Alcimus, i
esquerra amb ell un poder per ajudar-lo: així que Bacchides vam anar a la
rei.
{7:21} però Alcimus sostenir per al sacerdoci alta.
{7:22} i unto ell recorria tot preocupat com la
persones, que, després que s'havia ficat en la terra de Judà d
poder, ho va fer molt mal a Israel.
{7:23} ara quan Judes va veure tot el mal que Alcimus
i la seva empresa havia fet entre els Israelites, fins i tot per sobre
els pagans,
{7:24} va sortir a totes les costes de Judea rodó
aproximadament i va prendre venjança d'ells que s'havia revoltat de
ell, així que ells durst no més anar cap endavant al país.
{7:25} d'altra banda, quan Alcimus veure que Judes
i la seva companyia havia aconseguit la mà alta i sabia que
no va poder complir la seva força, va passar una altra vegada a la
Rei i va dir tot el pitjor d'ells que va poder.
{7:26} llavors el rei va enviar Nicanor, un dels seus honorable
prínceps, un home que nu mortal odi a Israel, amb
manament de destruir la gent.
{7:27} perquè Nicanor venia a Jerusalem amb una gran força;
i enviats a Judes i els seus germans tramposa amb
amistós paraules, dient:
{7:28} deixi allà no ser cap batalla entre jo i vosaltres; Ho faré
disposen d'uns homes, que es pot veure en pau.
{7:29} per tant venia a Judes, i van saludar un
un altre marginades. Amb tot això els enemics estaven preparats per
emportar Judas per la violència.
{7:30} cosa que després fou conegut a Judes, a dir,
que ell venia unto ell amb engany, va estar adolorida por de
ell i veure la seva cara no més.
{7:31} Nicanor també, quan va veure que era seu advocat
descobert, va sortir a lluitar contra el Judes al costat
Capharsalama:
{7:32} on hi van ser morts del costat de Nicanor sobre
cinc mil homes i la resta van fugir a la ciutat de David.
{7:33} després d'això se n'anava Nicanor fins al Mont Sion, i
allà va sortir del santuari cert dels sacerdots i
alguns dels ancians del poble, a Piazzale Roma ell marginades,
i per mostrar-lo el sacrifici cremat que va oferir per a la
rei.
{7:34} però es burla d'ells i es reien d'ells, i
abusat ells vergonyosament i spake amb orgull,
{7:35} i jurar en la seva ira, dient, llevat que Judes i
seu amfitrió ara es lliurarà a les meves mans, si mai arribo
una altra vegada en seguretat, es cremarà fins aquesta casa: i amb el que ell
sortia en una gran ràbia.
{7:36} llavors entrar en els sacerdots i es va aturar davant la
altar i el temple, plorant i dient:
{7:37} tu, oh Senyor, triar aquesta casa que es diu
pel teu nom i de ser una casa d'oració i la petició de ta
persones:
{7:38} es va venjar d'aquest home i el seu amfitrió i deixar-los
caure per l'espasa: Recordeu de blasphemies i pateixen
que no continuar més.
{7:39} així Nicanor va sortir de Jerusalem i va llançar el seu
tendes de campanya a Bethhoron, on un ordinador fora de Síria va conèixer.
{7:40} però Judes va llançar a Adasa amb tres mil
homes, i hi va quedar pregant, dient:
{7:41} Oh Senyor, quan que eren enviats del rei de
els assiris blasphemed, lo gran Àngel va sortir i pegaven
un cent fourscore i cinc mil d'ells.
{7:42} tot i així tu destruir aquest amfitrió abans que nosaltres aquest dia,
que la resta pugui saber que ell ha parlat blasphemously
contra teu santuari i jutjar tu segons la seva
maldat.
{7:43} el tretzè dia del mes d'Adar els amfitrions
es va unir a la batalla: però amfitrió de Nicanor era discomfited i va
primer ell mateix va morir en la batalla.
{7:44} ara quan l'amfitrió de Nicanor veure que va ser assassinada,
van escampar les seves armes i va fugir.
{7:45} llavors es perseguit després d'ells viatge un dies de,
des d'Adasa a Gazera, fer sonar una alarma després d'ells amb
seva trompetes.
Macabeus 659 pàgina 1
{7:46} després que va sortir entre tots els municipis de
Judea al voltant i va tancar per tal que ells, convertint
tornar a ells que es persegueix ells, van ser tots els morts amb la
espasa i no un d'ells es va quedar.
{7:47} després van prendre el botí i les preses, i
pegaven fora cap Nicanors i la mà dreta, que va
estirada fora tan orgullosament i portat, i
penjat cap amunt cap a Jerusalem.
{7:48} per aquesta causa les persones alegraven en gran manera i
mantenir aquest dia un dia de gran alegria.
{7:49} endemés que ordenat per mantenir cada any aquest dia,
ser la tretzena d'Adar.
{7:50} per tant era la terra de Judà en resta un xic.
{8:1} ara Judes havia sentit parlar dels Romans, que ells
eren homes valents i poderós i com vols amb amor
acceptar tot el que es va unir-se a ells i fer un
Lliga de amity amb tot el que venien unto ells;
{8:2} i que eren homes de gran valor. Se li va dir
Ell també de les seves guerres i actes nobles que ho havia fet
entre els Gàlates, i com ells, havien conquerit
posant -los sota homenatge;
{8:3} i el que havia fet en el territori espanyol,
guanyadors de les mines de plata i or, que és
allà;
{8:4} i que per la seva política i la paciència havia
va conquerir tot el lloc, encara que fos molt lluny
i els reis també que venia contra d'ells des de la
uttermost forma part de la terra, fins que s'havia desconcertat als,
i donar-los un gran enderrocar, per tal que la resta va donar
-los tribut cada any:
{8:5} al costat d'això, com que havia desconcertat als en batalla
Rei Felip i Perseu, de la Citims, amb els altres que
aixecar-se contra ells i havia de superar-los:
{8:6} com també Antiochus el gran rei d'Àsia, que
va contra ells en batalla, tenint un cent vint
elefants, amb genets i carros i una gran
l'exèrcit, estava desconcertat per ells;
{8:7} i com va portar viu i que va pactar
ell i com va regnar després d'ell ha de pagar un gran homenatge,
i de donar hostatges i que es va acordar,
{8:8} i el país de l'Índia i mitjans de comunicació i Lydia i
dels països goodliest, que va prendre d'ell i va donar
a rei Èumenes:
Endemés {8:9} com el Grecians havia decidit a
Vine i destruir-los;
{8:10} i que ells, tenir coneixement dels mateixos enviat
contra ells una certa capità i la lluita amb ells matà
molts d'ells i portada fora captius seves esposes i
seus fills i fet malbé-los i va prendre possessió del
les seves terres, enderrocades seva sosté fort i portat
que fossin seus servents a aquest dia:
{8:11} li va dir a més, com va destruir i
portat sota el seu domini de tots els altres regnes i les Illes
que en qualsevol moment resistit
{8:12} però amb els seus amics i com confiar en ells
mantenien amity: i que havien conquerit regnes
tant lluny i prop, Lomonósov com tot el que el sentit del seu nom
tenien por d'ells:
{8:13} també que, qui podien ajudar a un Regne,
aquells regnar; i qui més ho farien, van desplaçar:
Finalment, que eren molt exaltat:
{8:14} encara per a tots aquest cap d'ells portava una corona o era
Vesteix de morat, a amplificarien així:
{8:15} endemés com havien fet per ells mateixos una
casa del Senat, en què tres cent vint homes asseguts en
Consell cada dia, sempre de consultoria per a la gent, al final
es podria ser ben ordenat:
{8:16} i que es van comprometre el seu govern a un
cada any, que va governar sobre tots els seu país i que l'home
Tots eren obedients a aquell i que hi va
enveja ni emmulation entre ells.
{8:17} tenint en compte aquestes coses, Judes va triar
Eupolemus fill de Joan, fill de Accos i Jason el
fill d'Eleazar i va enviar a Roma, per fer una lliga de
Amity i Confederació amb ells,
{8:18} i intreat-los que es prengui el jou
d'ells; perquè van veure que el Regne de la Grecians
oprimir Israel amb servitud.
{8:19}, per tant, tornar a Roma, que va ser una molt
gran viatge i va arribar en el Senat, on es va parlar
i va dir.
{8:20} Judes Macabeu amb els seus germans i la gent
dels jueus, ens heu enviat a vosaltres, per fer una Confederació
i la pau amb vosaltres i que ens podria ser registrat el seu
Confederats i amics.
{8:21} perquè aquesta matèria complau Romans bé.
{8:22} i és la còpia de l'Epístola que el Senat
escriure nou una altra vegada en taules de llautó i enviat a Jerusalem,
que hi podrien tenir per ells un memorial de la pau i
Confederació:
{8:23} bo èxit ser als Romans i a les persones
dels jueus, per mar i per terra per sempre: l'espasa també i
enemic ser lluny d'ells,
{8:24} si hi arriba primer qualsevol guerra sobre els Romans o
qualsevol dels seus confederats durant tot el seu domini,
{8:25} el poble dels jueus a ajudar-los, com el temps
serà nomenat, amb tot el seu cor:
{8:26} tampoc es donarà cap cosa unto ells que
fer guerra sobre ells, o d'ajuda amb victuals, armes,
diners, o vaixells, ja que té semblava bo a Romans;
però haurà de mantenir convenis d sense prendre qualsevol cosa
per tant.
{8:27} de la mateixa manera també, si guerra anteposar a
la nació dels jueus, els Romans a ajudar-los amb tots
seu cor, segons com el temps serà nomenat-los:
{8:28} ni victuals es cursarà a ells que es
forma part contra ells, o armes, o diners o vaixells, ja que té
1 pàgina Macabeus 660
semblava bona als Romans; però es guardaran la seva
pactes i que sense engany.
{8:29} segons aquests articles van fer els Romans una
Pacte amb la gent dels jueus.
{8:30} Howbeit si d'ara endavant el partit d'una o altra
es pensa de conèixer per afegir o disminuir qualsevol cosa, es pot
fer-ho al seus plaers, i en absolut sumarà o
prendre distància haurà de ser ratificada.
{8:31} i com tocar els mals que fa de Demetri a
els jueus, hem escrit unto ell, dita, per què tu
fer teu jou pesat als nostres amics i Confederats la
Jueus?
{8:32} si per tant es queixen més contra tu:
Anem a fer-los justícia i lluitar amb tu per mar i per
terra.
A més de {9:1}, quan Demetri sentit la Nicanor
i el seu amfitrió es mataven en la batalla, va enviar Bacchides i
Alcimus en la terra de Judea la segona vegada i amb
ells la força principal de seu amfitrió:
{9:2} que van anar pel camí que leadeth a Galgala,
i va llançar el seu campament abans de Masaloth, que està en Arbela,
i després que ho havia guanyat, matà a molta gent.
{9:3} també el primer mes de les cent cinquanta i segon
van acampar davant de Jerusalem l'any:
{9:4} des d'on van treure i va anar a Berea,
amb footmen de vint mil i dos mil genets.
{9:5} ara Judes havia va llançar la seva tendes al Eleasa i tres
mil homes elegits amb ell:
{9:6} que veure la multitud de l'altre exèrcit a ell tan
gran eren mal de por; per la qual cosa molts transmetia
-se fora de l'hoste, Lomonósov com a residència d'ells no
més però vuit-cents homes.
{9:7} quan Judes, per tant, que va veure el seu amfitrió slipt,
i que la batalla premut a ell, va estar adolorida preocupat en
ment i molt angoixats, pel que va tenir temps per recollir
ells junts.
Malgrat això {9:8} unto ells que va romandre va dir, que
ens sorgeixen i anar en contra de nostres enemics, si peradventure ens
pot ser capaç de lluitar amb ells.
{9:9} però ells dehorted ell, dita, mai serem
poder: deixi ns ara prefereixo guardar les nostres vides, i en endavant anem
tornar amb els nostres germans i lluitar contra ells: perquè som
però pocs.
{9:10} llavors Judes va dir, Déu vulgui que hauria de fer això
cosa i de fugir lluny d'ells: si el nostre temps pot venir, fer-nos
morir valentament per als nostres germans i fer-nos no taca nostres
honor.
{9:11} amb les que eliminat l'amfitrió de Bacchides de
seu campament i es va quedar over against-los, els genets
dividits en dos batallons i foners i arquers
anar abans de l'amfitrió i ells que va marxar a la foreward
eren tots els homes poderosos.
{9:12} pel que fa a Bacchides, va ser a l'ala dreta: el
amfitrió va atraure a prop de les dues parts i sonava la seva trompetes.
{9:13} també de costat Judes, fins i tot que sonava d
trompetes també, de manera que la terra va sacsejar al soroll de la
exèrcits i la batalla va continuar des del matí fins la nit.
{9:14} ara quan Judes percep que Bacchides i la
la força del seu exèrcit eren a la part dreta, anava amb
ell tots els homes resistents,
{9:15} que desconcertat a l'ala dreta i perseguit-los
a la muntanya Azotus.
{9:16} però quan de l'ala esquerra veien que van de la
dretes estaven desconcertat als, van seguir a Judes i
els que eren amb ell dur a l'encalç des del darrere:
{9:17} i hi havia una batalla adolorit, Lomonósov com
molts van ser morts en dues parts.
{9:18} Judes també va morir, i el romanent va fugir.
{9:19} llavors Jonathan i Simon va Judes d
germà i ell enterrada en el sepulcre dels seus pares a
Modin.
{9:20} d'altra banda es bewailed ell, i va fer tot Israel
Lamentació gran per a ell i va plorar molts dies, dient:
{9:21} com és l'home valerós caigut, que lliura a Israel!
{9:22} pel que fa a les altres coses pel que fa a Judas i la seva
guerres i els actes nobles que va fer i la seva grandesa,
ells no estan escrits: perquè eren molts.
{9:23} ara després de la mort de Judes els malvats van començar a
posar endavant el seus caps a totes les costes d'Israel i hi
va sorgir tot com forjat iniquitat.
{9:24} en aquells dies hi també era una fam molt gran,
per la raó, perquè així consti el país es va revoltar i va anar amb ells.
{9:25} llavors Bacchides triar els homes perversos i fer
els senyors del país.
{9:26} i van fer la consulta i recerca de Judes
amics i portar-los a Bacchides, que van
la venjança d'ells i els va utilitzar despitefully.
{9:27} així que hi havia una gran aflicció a Israel, com
whereof no era des del moment que un profeta no es va veure
entre ells.
{9:28} per aquesta causa amics tots Judes es van reunir, i
digué: Jonathan,
{9:29} des del teu germà Judes va morir, no tenim cap home com
per anar endavant contra els nostres enemics i Bacchides, i
contra d'ells de la nostra nació que són adversaris a nosaltres.
{9:30} ara, per tant, hem triat tu aquest dia sigui
nostres príncep i el capità en el seu lloc, que tu coliri lluita
nostres batalles.
{9:31} en això Jonathan va prendre el govern a ell
en aquell moment i rose cap amunt en lloc seu germà Judes.
{9:32} però quan coneixement del gat Bacchides, va
busca matar-lo
Macabeus 661 pàgina 1
{9:33} llavors Jonathan i el seu germà Simon i tot el que
amb ell, percebre que, van fugir al desert de
Thecoe i va llançar el seu campament per l'aigua de la piscina
Asphar.
{9:34} que quan Bacchides entès, va arribar a prop de
a Jordània amb tots els seu amfitrió en el dia de repòs.
{9:35} ara Jonathan havia enviat el seu germà John, un capità
de la gent, a pregar els seus amics de la Nabathites, que ells
podria sortir amb ells seu carruatge, que va ser molt.
{9:36} però els fills de Jambri va sortir de la Medaba,
i va tenir John, i tot el que havia i va ser el seu camí amb
-lo.
{9:37} després d'això va arribar la paraula Jonathan i Simon seu
germà, que els fills de Jambri fer un bon matrimoni,
i van portar la núvia de Nadabatha amb un gran
tren, com la filla d'un dels grans prínceps de
Chanaan.
{9:38} per tant es recordaven el seu germà, John i
va pujar i va amagar-se sota la encoberta de la
muntanya:
{9:39} on van alçar els seus ulls i mirava i,
vet aquí, hi havia molt soroll i gran carro: i el
nuvi va sortir i el seus amics i germans, a
reunir-se amb tambors i instruments de finalment, i
moltes armes.
{9:40} llavors Jonathan i ells que eren amb ell es va aixecar
contra ells des del lloc on s'hi posen en emboscada, i
fer una matança d'ells de tal sort, com molts van caure avall
morts i el romanent va fugir a la muntanya, i van prendre
totes les seves despulles.
{9:41} així era el matrimoni es va convertir en dol, i
el soroll de la seva melodia en Lamentació.
{9:42} així que quan ells havia venjat plenament la sang dels seus
germà, es va tornar una altra vegada a la Marjal de Jordània.
{9:43} ara quan Bacchides sentir aquesta normativa, va venir a
el dia del dissabte a la vora de Jordània, amb una gran potència.
{9:44} llavors Jonathan va dir a la seva empresa, anem
ara i lluitar per les nostres vides, perquè standeth no amb nosaltres per
dia, com en temps passat:
{9:45}, Heus aquí, la batalla és davant nostre i darrere de nosaltres,
i l'aigua de Jordània en aquest costat i aquest costat, el pantà
Així mateix i fusta, ni és hi ha lloc per a nosaltres al seu torn un costat.
{9:46} per què ploren vosaltres ara fins al cel, que pot
lliurament de la mà dels seus enemics.
{9:47} amb que es van unir a batalla i Jonathan
endavant va estendre la mà per colpejar Bacchides, però es va tornar
tornada d'ell.
{9:48} llavors Jonathan i ells que eren amb ell va saltar
en Jordan i nedant a l'atre: això
l'altre passa per no sobre Jordan unto ells.
{9:49} així que aquí van ser morts del bàndol dels Bacchides aquell dia
unes mil homes.
{9:50} després tornar Bacchides a Jerusalem i
reparat el fort cita a Judea; el fort de Jericó, i
Emmaus i Bethhoron i l'estat i Thamnatha,
Pharathoni i Taphon, aquestes van reforçar amb alta
parets, amb portes i amb barres.
{9:51} i hi va establir una guarnició, que es podria
treball malícia en Israel.
{9:52} també fortificar la ciutat Bethsura i Gazera,
i la torre i forces de venda i prestació de
victuals.
{9:53} a més, va prendre els fills dels homes cap la
país pels ostatges i posar-los en la torre de
Jerusalem de mantenir.
{9:54} més a les cent cinquanta i tercer any, en
del segon mes, Alcimus comandà que el mur de la
cort interior del santuari cal ser enderrocades; va
enderrocades també les obres dels profetes
{9:55} i com va començar a tirar cap avall, fins i tot en aquell moment
Alcimus ple i ha obstaculitzat la seva enterprizes: per la seva
boca es va aturar, i va ser portat amb una paràlisi, així que
ell no més podia parlar de qualsevol cosa, ni donar ordre
pel que fa a casa seva.
{9:56} perquè Alcimus va morir en aquell moment amb gran turment.
{9:57} ara quan Bacchides va veure que Alcimus era mort,
va tornar al rei: per la qual cosa va ser la terra de Judea
resta de dos anys.
{9:58} llavors tots els homes impius convocà un Consell, dient:
Heus aquí, Jonathan i la seva companyia estan a gust i habiten
sense cura: ara, per tant, ens portarà Bacchides aquí,
que han d'adoptar-los tots en una sola nit.
{9:59} perquè se n'anava i consultar amb ell.
{9: 60} llavors va treure i va arribar amb una gran acollida, i
enviat cartes introduiran als seus partidaris a Judea, que haurien
prendre Jonathan i els que eren amb ell: amb tot això es
no podia més, perquè la seva advocat era conegut unto ells.
{9:61} per què van prendre dels homes del país,
que van ser autors d'aquell mal, sobre cinquanta persones, i
matar-los.
{9:62} Jonathan Afterward i Simon i que
estaven amb ell, es va escapar a Bethbasi, que és en la
desert i ells reparat el decau del mateix i va fer
que fort.
{9:63} cosa que quan Bacchides va saber, va reunir
junts tot el seu amfitrió i enviat paraula a ells que eren de
Judea.
{9:64} llavors va anar i va posar setge contra Bethbasi; i
van lluitar contra una temporada llarga i fet motors de
guerra.
{9:65} Jonathan però seu germà Simon va deixar a la ciutat, i
van anar-se al país i amb una certa
nombre va anar endavant.
{9:66} i va irrompre Odonarkes i els seus germans i la
fills de Phasiron a la seva tenda.
1 pàgina Macabeus 662
{9:67} i quan va començar a colpejar-los i es va acostar
amb les seves forces, Simon i la seva companyia va anar de la
ciutat i van cremar-se els motors de guerra,
{9:68} i van lluitar contra Bacchides, que era
desconcertat per ells, i ells li afligits adolorits: per la seva
advocat i dolors de part, va ser en va.
{9:69} per què ell es va enfadar molt als homes perversos
que li va donar l'advocat a entrar en el país, en la mesura en
va matar molts d'ells i proposat tornar a la seva pròpia
país.
{9:70} perquè així consti quan Jonathan tenir coneixement, envià
ambaixadors unto ell, a l'extrem ha de fer la pau
amb ell i lliurar-los els presoners.
{9:71} cosa que li van acceptar i van fer funció de la
demandes i jurar unto ell que mai anava a fer-li
perjudicar tots els dies de la seva vida.
{9:72} quan, per tant, ell havia restaurat unto ell la
presoners que antany havia pres de la terra de
Judea, va tornar i va ser la seva manera en la seva pròpia terra,
ni ell venia més en les seves fronteres.
{9:73} per tant l'espasa va deixar d'Israel: però Jonathan
habità a Machmas i va començar a governar la gent; i va
va destruir els impius homes d'Israel.
{10:1} en centenars i sixtieth Alexander, el fill de l'any
de Antiochus Theodulos Epífanes, va pujar i va
Ptolemais: per a la gent havia rebut, per mitjà
perquè així consti, va regnar
{10:2} ara quan el rei Demetri va escoltar, va
va reunir un ordinador gran superior i van anar
contra ell per lluitar.
{10:3} d'altra banda Demetri enviat cartes a Jonathan
amb paraules, d'estimar tan com ell li magnificat.
{10:4} per va dir ell, deixi ns fer primer la pau amb ell,
abans va unir amb Alexander contra nosaltres:
{10:5} Else va recordar tots els mals que tenim
fet contra ell i contra els seus germans i la seva gent.
{10:6} per què li va donar autoritat per recollir
junts un amfitrió i per proporcionar armes, que ell podria ajudar
ell en batalla: comandà també que els hostatges que
van a la torre hauria de ser repartit-lo.
{10:7} llavors venia Jonathan a Jerusalem i llegir la
les cartes en l'audiència de totes les persones i d'ells que
van a la torre:
{10:8} que estaven mal de por, quan es van assabentar que el
rei li havia donat autoritat a aplegar un amfitrió.
{10:9} i de la torre repartien d
ostatges a Jonathan, i va lliurar-los als seus
pares.
{10:10} aquest fet, Jonathan establir-se a Jerusalem,
i va començar a construir i reparar la ciutat.
{10:11} i comandà els operaris per construir el
les parets i el Mont Sion i uns quadrats pedres per a
fortificació; i ho van fer.
{10:12} llavors el desconeguts, que estaven en les fortaleses
que Bacchides havia construït, fugien fora;
{10:13} tal com cada home marxar el seu lloc i va
en el seu propi país.
{10:14} només a algunes de les que havia Bethsura
la llei i els manaments es va mantenir encara abandonat: per
era lloc de refugi.
{10:15} ara quan rei Alexander havia sentit el que
promet Demetri havia enviat a Jonathan: Quan també es
van dir-li de les batalles i noble actua que ell i la seva
germans havia fet i dels que s'havia patit, dolors
{10:16} va dir, ens trobam tal un altre home? ara
per tant fem-lo nostre amic i Confederats.
{10:17} en això va escriure una carta i l'enviava unto ell,
d'acord amb aquestes paraules, dient:
{10:18} rei Alexandre al seu germà Jonathan sendeth
salutació:
{10:19} hem sentit de tu, que tu ets un home de
gran poder i es reuneixen per ser amic nostre.
{10:20} per què ara aquest dia que tu per ser d'ordenar la
Summe Sacerdot de la teva nació i que es diu amic del rei;
(i therewithal va enviar-li un mantell de porpra i una corona de
or:) i requereixen tu prendre la nostra part i mantenir l'amistat
amb nosaltres.
{10:21} en el setè mes de les cent i
seixantè any, a la festa de les botigues, Jonathan posar en
la túnica Sagrada i va reunir les forces i sempre
molta armadura.
{10:22} perquè així consti en Demetri va sentir, va ser molt
ho sento i va dir:
{10:23} què hem fet, que Alexander té
ens va impedir fer amity amb els jueus per enfortir
ell mateix?
{10:24} també a escriure a ells paraules de
ànim i promesa dignitats i regals, que jo
pot tenir la seva ajuda.
{10:25} enviava unto ells, per tant, a aquest efecte: Rei
Demetri a la gent dels jueus sendeth salutació:
{10:26} mentre que vosaltres han mantingut convenis amb nosaltres, i
va continuar en la nostra amistat, no incorporar-se a si mateixos amb nostres
enemics, hem escoltat aquesta normativa i s'alegren.
{10:27} per què ara continuar que vosaltres encara per ser fidels
a nosaltres, i bé es recompensa per les coses vosaltres
fer en el nostre nom,
{10:28} es concedir molts immunitats i donar
es premia.
{10:29} i ara alliberar a vostè i pel seu bé
alliberar tots els jueus, de tributs i de costums de
sal i d'impostos de la Corona,
Pàgina 663 1 Macabeus
{10:30} i de la qual appertaineth a mi a
rebre per a la tercera part o la meitat del fruit i la llavor
dels arbres, em alliberar-lo d'aquest dia, per tal que s'ha
no ser presa de les terres de Judea, ni de les tres
governs que s'afegeixen thereunto fora del país
de Samaria i Galilea, a partir d'avui endavant per sempre.
{10:31} deixa Jerusalem també ser Sant i lliure, amb la
fronteres, tant des de dècimes i homenatges.
{10:32} i pel que fa a la torre que està a Jerusalem,
extreure autoritat sobre ella i donar el gran sacerdot, que
pot fixar-hi tan homes com ell, optarà mantenir-lo.
{10:33} a més lliurement poso al liberty cadascuna de les
Jueus, que van dur a terme captius en la terra de Judea
qualsevol part del meu Regne, i jo que remetin tots els meus oficials
els homenatges fins i tot del seu bestiar.
{10:34} a més es que totes les festes, i
sabbaths i nou llunes i dies solemnes i els tres
dies abans de la festa i els tres dies després de la festa serà
ser tota immunitat i llibertat per a tots els jueus al meu reialme.
{10:35} també cap home tindrà autoritat per ficar-se amb
o molestar a tercers qualsevol d'ells en qualsevol matèria.
{10:36} promourà, que hi ha inscrits entre la
rei prop de trenta mil homes dels jueus, obliga a
qui pagament es donarà, com belongeth a totes les forces del rei.
{10:37} i ells alguns es col loca del rei
té forta, dels quals també alguns es fixarà sobre els assumptes
del Regne, que són de confiança: i jo es que els
ser de supervisors i governadors de si mateixos, i que viuen
després de les seves pròpies lleis, fins i tot com el rei ha manat a
les terres de Judea.
{10:38} i sobre tres governs que són
afegit a Judea del país de Samaria, que siguin
es va unir a Judea, que es pot tenir en compte que sota
un, ni obligat a obeir altra autoritat que del gran sacerdot.
{10:39} Ptolemais, i els terrenys corresponents al mateix,
Li dono com a obsequi al santuari a Jerusalem per la
despeses necessàries del santuari.
{10:40} d'altra banda vaig donar cada any quinze mil
shekels d'argent de comptes del rei dels llocs
appertaining.
{10:41} i tot el sobrant, que els agents pagat
no en com en temps antics, des d'ara endavant es donarà
cap a les obres del temple.
{10:42} i al costat d'això, la shekels cinc mil de
argent, que van des dels usos del temple de
els comptes any rere any, fins i tot les coses serà
alliberat, ja que depèn dels sacerdots que ministre.
{10:43} i qui siguin que fugir a temple
a Jerusalem, o estar dins de les llibertats, sent
deute: el rei, o de qualsevol altra qüestió, deixar-los ser
en llibertat i tot el que tenen en el meu àmbit.
{10:44} per a l'edifici també i reparació de les obres
del Santuari es cursarà les despeses del rei
comptes.
{10:45} sí i la construcció de les parets de
Jerusalem i del mateix durant tot enfortir, sobre les despeses
es cursarà fora de comptes del rei, com també per a la
construcció de les parets a Judea.
{10:46} ara quan Jonathan i la gent sentit aquests
paraules, es va donar cap crèdit unto ells, ni rebre-los,
perquè es recordaven el gran mal que havia fet en
Israel; per a ell havia afectat-los molt adolorits.
{10:47} però amb Alexander eren ben contents,
perquè era el primer que haurà de recompondre de la veritable pau amb
i ells van ser Confederats amb ell sempre.
{10:48} llavors reunit forces rei Alexandre gran, i
van acampar over against Demetri.
{10:49} i després els dos Reis s'havia Unit al batalla,
Amfitrió dels Demetri va fugir: però Alexander seguit després d'ell, i
es va imposar contra ells.
{10:50} i va continuar la batalla molt adolorit fins a la
sol anar: aquell dia va morir Demetri.
{10:51} després Alexandre va enviar ambaixadors a
Ptolemee rei d'Egipte amb un missatge a aquest efecte:
{10:52} Forasmuch com jo estic entrar una altra vegada al meu reialme, i
se'm posa en el tron dels meus progenitors i han rebut el
domini i Demetri enderrocat i recuperada nostres
país;
{10:53} per després vaig havia entrar a batalla amb ell, tant ell i
seu amfitrió estava desconcertat per nosaltres, així que ens asseiem en el tron
del seu Regne:
{10:54} ara per tant fem una lliga de amity
junts i donar-me ara ta filla a la dona: i jo
ser el teu fill en dret i donarà tant tu com ella com
segons la teva dignitat.
{10:55} llavors Ptolemee el rei va donar resposta, dient:
El dia en què tu tornar a la terra de ser feliç
teus pares i satest en el tron del seu Regne.
{10:56} i ara faré per tu, que tu has escrit:
conèixer-me per tant a Ptolemais, que pot veure un
un altre; per a que es casarà amb la meva filla a tu segons
teu desig.
{10:57} així que Ptolemee vam anar d'Egipte amb la seva filla
Cleopatra i venien unto Ptolemais en el cent
threescore i segon any:
{10:58} on el rei Alexandre-lo, va donar
unto ell Cleopatra, la seva filla i va celebrar la
matrimoni a Ptolemais amb gran glòria, com la manera de
és Reis.
{10:59} ara rei Alexandre havia escrit a Jonathan,
que ell hauria de venir i conèixer-lo.
{10:60} que llavors anar des d'aleshores a Ptolemais,
on va conèixer els dos Reis i va donar a ells i els seus amics
plata i or i molts presenta i sembla que en
la vista.
{10:61} en aquest moment determinats autor companys d'Israel,
els homes d'una vida malvada, muntar-se contra ell, per
1 pàgina Macabeus 664
acusen: però el rei no vols escoltar-los.
{10:62} sí més que que, el rei manà prendre
fora els seus vestits i vestir-lo de color morat: i ho van fer.
{10:63} i va fer-li seure per ell mateix i va dir en el seu
prínceps, entrar amb ell a enmig de la ciutat i fer
Pregó, que ningú es queixa contra ell de qualsevol
matèria, i que ningú el problemes per a qualsevol forma de
causa.
{10:64} ara quan seus acusadors de veure que va tenir l'honor
segons la proclamació i vestida de porpra,
fugien tots fora.
{10:65} perquè el rei li van honrar i va escriure ell entre
seus amics cap i li va fer un Duc i partícip de la seva
domini.
{10:66} Afterward Jonathan va tornar a Jerusalem amb
Pau i alegria.
{10:67} a més en el; cent threescore i cinquè
any venia Demetri fill de Demetri de Creta a la
terra dels seus pares:
{10:68} perquè així consti quan el rei Alexandre va sentir dir, va ser
Aquest trist i va tornar a Antioquia.
{10:69} llavors Demetri fet Apol·loni el governador
de Celosyria seu general, que va reunir una gran acollida,
acampar a Jamnia i enviat a Jonathan l'alta
sacerdot, dient:
{10:70} tu sol liftest-se a tu mateix contra nosaltres, i estic
reia per menyspreu pel teu bé i es retreia: i per què dost
tu vaunt teu poder contra nosaltres a la muntanya?
{10:71} ara per tant, si tu trustest en el teu propi
força, arribat fins a nosaltres en el camp clar i hi deixa
ens tractar l'assumpte junts: per amb mi és el poder de la
ciutats.
{10:72} preguntar i aprendre que sóc i la resta que es nostre
part i diré tu que el teu peu no és capaç de
vol en la seva terra.
{10:73} per què ara tu shalt no ser capaç de respectar la
genets i tan gran una potència en la plana, on és ni
pedra ni sílex, ni lloc per fugir a.
{10:74} així quan Jonathan sentir aquestes paraules de
Apol·loni, ell es va traslladar en la seva ment i escollir deu
milers d'homes va anar fora de Jerusalem, on Simon seu
germà va conèixer per ajudar-lo.
{10:75} i es va llançar la seva tendes contra Joppa: però; que
de Joppa tancar-lo fora de la ciutat, perquè havia d'Apol·loni un
guarnició allà.
{10:76} llavors Jonathan assetjaven a ella: per la qual cosa es
de la ciutat va deixar per por: i així Jonathan va guanyar Joppa.
{10:77} perquè així consti quan Apol·loni sentir, va prendre tres
mil genets, amb un gran amfitrió de footmen i va
a Azotus com un que va viatjar i therewithal va portar
endavant en la plana. perquè tenia un gran nombre de
genets, en qui va posar la seva confiança.
{10:78} llavors Jonathan seguit després d'ell a Azotus,
on els exèrcits es va unir a batalla.
{10:79} ara Apol·loni havia deixat mil genets en
emboscada.
{10:80} i Jonathan sabia que hi havia un
ambushment darrere d'ell; per a ells havia compassed en el seu
amfitrió i repartiment de dards a la gent, des del matí fins la nit.
{10:81}, però la gent estava encara, com Jonathan havia
manat-los: i així cavalls dels enemics estaven cansats.
{10:82} llavors portat Simon seu amfitrió i posar-los
contra la footmen, (perquè els genets van transcórrer) que
desconcertat per ell i van fugir.
{10:83} els genets també, ser dispersos en el camp,
va fugir a Azotus i va entrar a Bethdagon, seva ídol
Temple, per seguretat.
{10:84} però Jonathan calar foc als Azotus i les ciutats
ronda sobre això i va prendre el seu botí; i el temple de
Dagon, amb ells que havia fugit, va cremar amb el foc.
{10:85} per tant hi havia cremat i matat amb l'espasa
bé gairebé vuit mil homes.
{10:86} i des d'allí Jonathan eliminat el seu amfitrió, i
van acampar contra Ascaló, on els homes de la ciutat van
endavant i va conèixer amb gran pompa.
{10:87} després d'això tornar Jonathan i el seu amfitrió a
Jerusalem, té algun botí.
{10:88} ara quan rei ALexander escoltat aquestes coses,
va modificar Jonathan encara més.
{10:89} i li va enviar una sivella d'or, com és l'ús que
donat com són de sang del rei: va donar-li també
Accaron amb les fronteres del mateix en possessió.
{11:1} i el rei d'Egipte va reunir un gran
acollida, com la sorra que lieth a la vora del mar i molts
vaixells i va passar a través d'engany per aconseguir Alexander
Unit i fusionar-lo amb el seu propi.
{11:2} per la qual cosa va prendre el seu viatge a Espanya al
manera Pacífic, així com de les ciutats va obrir unto ell,
conèixer: Rei Alexander havia comandat-los tan
per fer, perquè era el seu germà en llei.
{11:3} ara com Ptolemee va entrar en les ciutats, va posar en
cada un d'ells una guarnició de soldats per mantenir-lo.
{11:4} i quan va arribar a Azotus, shewed
ell el temple de Dagon, que fou cremat i Azotus i la
suburbis dels mateixos que van ser destruïts i els òrgans que
van ser emesos a l'estranger i que ell havia cremat en la batalla;
per a que fessin munts d'ells per cert on va
hauria de passar.
{11:5} també deien que el rei en absolut Jonathan havia
fet, amb la intenció que podria culpar: però el rei va celebrar la seva
Pau.
Jonathan {11:6} llavors amb el rei amb gran pompa a
Joppa, on un altre saludar i presentada.
Macabeus 665 pàgina 1
{11:7} afterward Jonathan, quan havia anat amb la
rei al riu anomenat Eleuterio, va tornar una altra vegada a
Jerusalem.
{11:8} rei Ptolemee per tant, haver aconseguit el
domini de les ciutats de mar a Selèucia sobre el mar
Costa, imaginades assessors perversos contra Alexander.
{11:9} per la qual cosa va enviar ambasadors a rei
Demetri, dient, venir, deixar-nos fer una lliga betwixt nosaltres,
i et donaré la meva filla qui hath d'Alexander, i
thou shalt regnar en el Regne del teu pare:
{11:10} perquè vaig penedir que donava a la meva filla li va dir, per
va intentar matar-me.
{11:11} així feia ell calumniar, perquè era desitjosos
del seu Regne.
{11:12} per què va prendre la seva filla d'ell, i
li va donar a Demetri i gastant Alexander, per tal que els
l'odi obertament era conegut.
{11:13} llavors Ptolemee va entrar a Antioquia, on va
conjunt dos Corona sobre el seu cap, la Corona d'Àsia i de
Egipte.
{11:14} a la mitja temporada va ser rei Alexandre en
Cilícia, perquè els que habitaven a les parts s'havia revoltat
d'ell.
{11:15} però quan Alexander sentí d'açò, va arribar a
guerra contra ell: per la qual cosa va portar Ptolemee de rei
seu amfitrió i va conèixer amb un poder poderós i posar-lo al
vol.
{11:16} perquè Alexandre va fugir al Saudita allà per ser
defensada; però el rei Ptolemee fou exaltat:
{11:17} per a Zabdiel l'àrab es va treure de Alexander
cap i va enviar a Ptolemee.
{11:18} Ptolemee rei també va morir el dia després, i
que estaven en els cellers forts eren un matat d'un altre.
{11:19} per aquest mitjà, Demetri va regnar en el cent
threescore i setè any.
{11:20} alhora Jonathan va reunir
els qui estaven a Judea per prendre la torre que estava en
Jerusalem: i va fer molts motors de guerra contra d'ella.
{11:21} llavors venia persones impius, que odiava el seu propi
persones, va anar al rei i li va dir que Jonathan
va assetjar la torre,
{11:22} perquè així consti Quan sentia, ell estava enfadat, i
eliminar immediatament, es va arribar a Ptolemais i va escriure
a Jonathan, que ell no ha posar setge a la torre, però
venir i parlar amb ell a Ptolemais a cuita.
{11:23} no obstant Jonathan, quan va sentir això,
manava a assetjar-lo encara: i escollia algunes de les
ancians d'Israel i els sacerdots i posar-se en perill;
{11:24} i es va fer plata i or i sorts i bussejadors
presenta a més i va anar a Ptolemais: el rei,
on va trobar el favor, als seus ulls.
{11:25} i encara que certs impius homes del poble
havia fet les queixes contra ell,
{11:26} però el rei li va suplicar que els seus predecessors
havia fet abans i va ascendir a la vista de tot el seu
amics,
{11:27} i el confirmava en el sacerdoci alta i en
tots els honors que tenia abans i li va donar
preeminència entre els seus amics cap.
{11:28} llavors Jonathan desitjat el rei, que va
fer Judea lliure d'homenatge, com també els tres governs,
amb el país de Samaria; i ell li va prometre tres
cent de talent.
{11:29} així el rei donat el seu consentiment i va escriure cartes a
Jonathan de totes aquestes coses d'aquesta manera:
{11:30} Demetrius rei a seu germà Jonathan, i
a la nació dels jueus, sendeth la salutació:
{11:31} us enviarem aquí una còpia de la carta que ens
va escriure a nostre cosí Lasthenes sobre vostè, que vosaltres
podria veure-ho.
{11:32} Demetrius rei: el seu pare Lasthenes
sendeth de salutació:
{11:33} Estem decidits a fer el bé a la gent de
els jueus, que els nostres amics i mantenir convenis amb nosaltres,
per la seva bona voluntat cap a nosaltres.
{11:34} per què ens han ratificat unto ells les fronteres
de Judea, amb els tres governs de Apherema i
Lydda i Ramathem, que s'afegeixen a Judea des de la
país de Samaria i totes les coses appertaining unto ells,
per a tots com sacrifici a Jerusalem, en comptes de la
pagaments que el rei va rebre d'ells antany anual
fora dels fruits de la terra i dels arbres.
{11:35} i pel que fa a altres coses que pertanyen a nosaltres, de la
delmes i costums relatius a nosaltres, com també la saltpits,
i les taxes de Corona, que es deuen a nosaltres, hem de descàrrega
ells tot pel seu relleu.
{11:36} i res aquesta normativa serà ser revocada des d'aquest
temps endavant per sempre.
{11:37} ara per tant veure que has de fer una còpia d'aquests
coses i deixar que es repartirà a Jonathan i pasen
la muntanya sagrada en un lloc visible.
{11:38} després d'això, quan el rei Demetri veure que la terra
va ser la tranquil·litat abans que ell, i que es va fer cap resistència
contra ell, envià a totes les seves forces, cadascun a la seva
propi lloc, excepte determinats grups de desconeguts, qui va tenir
recollides des dels isles dels pagans: per què totes les
les forces dels seus pares l'odiava.
{11:39} d'altra banda hi havia un Trifó, que havia estat
de part de Alexander esmentada, que, al veure que l'amfitrió
murmurat contra Demetri, va anar a Simalcue el mar d'Aràbia
que va reunir a Antiochus el jove fill d'Alexandre,
{11:40} i laics adolorits sobre ell per lliurar-li aquest jove
Antíoc, que ell pot regnar en lloc del seu pare: va dir
ell per tant tot el que Demetri havia fet i com als seus homes
de guerra estaven en enemistat amb ell, i hi va romandre un
1 pàgina Macabeus 666
temporada llarga.
{11:41} en el temps mean Jonathan enviat a rei
Demetri, que va vols emesos de la torre de
Jerusalem i també en les fortaleses: per a ells van lluitar
contra Israel.
{11:42} per Demetri enviat a Jonathan, dient, es
no només fer-ho per a tu i el teu poble, però jo will en gran manera
honor a tu i la teva nació, si l'oportunitat de servir.
{11:43} ara per tant thou shalt bé, si tu m'envien
homes per ajudar-me; per a totes les meves forces s'ha anat de mi.
{11:44} en això Jonathan li va enviar tres mil
homes forts a Antioquia: i quan van arribar al rei,
el rei estava molt content de la seva vinguda.
{11:45} Howbeit que eren de la ciutat es van reunir
-se junt en mig de la ciutat, el nombre
un cent i vint mil homes i hauria
mort el rei.
{11:46} per què el rei va fugir a la cort, però ells
la ciutat manté els passatges de la ciutat i van començar a lluitar.
{11:47} llavors el Rei diu als jueus d'ajuda, que
venia unto ell tots alhora i dispersar-se
a través de la ciutat va matar aquell dia a la ciutat pel nombre d'un
cent mil.
{11:48} també van calar foc a la ciutat i el gat molts botí
aquell dia i lliurat al rei.
{11:49} així que de la ciutat van veure que tenien els jueus
arribar a la ciutat com ho farien, la vostra valentia era van desaparèixer:
per què van fer súplica al rei i plorar,
dient:
{11:50} concedir-nos la pau i deixar que els jueus deixen de
agredir a nosaltres i la ciutat.
{11:51} amb que van escampar les seves armes, i
feta la pau; i els jueus van ser honrat a la vista de la
Rei i a la vista de tot el que van ser en el seu reialme; i ells
va tornar a Jerusalem, tenint gran botí.
{11:52} perquè el rei Demetri es va asseure al tron del seu
Unit i la terra era tranquil davant d'ell.
{11:53} malgrat això ell va dissimular en tot el que mai va
va parlar i ell mateix allunyat de Jonathan, ni
recompensats va ell segons els beneficis que tenia
rebut d'ell, però l'afectà molt adolorits.
{11:54} després d'això va tornar Trifó i amb ell la
nen Antiochus, que va regnar i va ser coronat.
{11:55} llavors allà reunits unto ell tots els homes de guerra,
qui Demetri va guardar, i ells van lluitar contra
Demetri, que girava l'esquena i va fugir.
{11:56} Trifó d'altra banda els elefants i guanyà
Antioquia.
{11:57} en aquell moment Antiochus jove va escriure:
Jonathan, dient, confirmo que tu en el sacerdoci alta, i
nomenar tu governant durant els governs de quatre i que un
d'amics del rei.
{11:58} en això ell envià vasos d'or per ser servit
a i li va donar permís per beure en or i es vesteix de
morat i d'utilitzar una sivella d'or.
{11:59} germà Simon també va fer el capità de la
lloc anomenat l'escala de Tyrus a les fronteres d'Egipte.
{11:60} llavors Jonathan va sortir i va passar a través de la
ciutats més enllà de l'aigua i totes les forces de Síria es van reunir
mateixos unto ell per ajudar-lo: i quan va arribar a
Ascaló, es de la ciutat van conèixer-lo des d'aleshores.
{11:61} des de on va anar a Gaza, però de Gaza
tancar-ho; per què va assetjaven a ella i van cremar el
suburbis dels mateixos amb foc i ells espatllat.
{11:62}, quan de Gaza feien súplica
a Jonathan, va fer la pau amb ells i va tenir fills
dels seus homes pels ostatges i enviat a Jerusalem,
i va passar pel país a Damasc.
{11:63} ara quan Jonathan sentit que Demetri
prínceps van venir a Cades, que és a Galilea, amb un
gran poder, purposing-lo treure fora del país,
{11:64} va anar a reunir-se i va deixar Simon germà
en el país.
{11:65} llavors Simon acampar contra Bethsura i
va lluitar contra una llarga temporada i va callar:
{11:66} però desitjava tenir pau amb ell, que
va concedir-los i llavors posar-los des d'allí, i
va prendre la ciutat i establir una guarnició en ella.
{11:67} pel que fa a Jonathan i el seu amfitrió, va llançar a la
aigua de Gennesar, des d'on betimes al matí
el gat a la plana de Nasor.
{11:68} i contemplar, l'amfitrió d'estranys es va reunir en
la plana, que, tenint establert homes en emboscada per a ell en la
muntanyes, va venir-se over against d'ell.
{11:69} així que quan ells que ponen en emboscada Rosa de seva
llocs i la batalla es va unir, tot el que van de costat de Jonathan va fugir;
{11:70} Lomonósov com allà no va ser un d'ells va deixar,
excepte de Judea fill d'Absalom i Judes, fill de
Calphi, els capitans de l'hoste.
{11:71} llavors Jonathan llogar la roba i repartiment de la terra
sobre el seu cap i resava.
{11:72} després girant una altra vegada a la batalla, va posar a la
vol, i així es van quedar fora.
{11:73} ara quan seus homes que van fugir veia això,
es va convertir de nou a ell i amb ell va a
Cades, fins i tot a la seva pròpia tendes, i hi van acampar.
{11:74} perquè hi havia mort, de la pagans aquell dia sobre
tres mil homes: però Jonathan va tornar a Jerusalem.
{12:1} ara quan Jonathan veure aquell moment serví d'ell, va
triar certs homes i enviat a Roma, confirmar
i renovar l'amistat que tenien amb ells.
{12:2} envià cartes també a la Lacedemonians i a
altres llocs, amb la mateixa finalitat.
Pàgina 667 1 Macabeus
{12:3} perquè va anar a Roma i va entrar en la
Senat i va dir: Jonathan el gran sacerdot i la gent de
els jueus, ens enviava unto vostè, fins al final de vosaltres ha de renovar la
l'amistat, que vosaltres tenia amb ells i la Lliga, com en
temps antic.
{12:4} en això els Romans donaven les cartes a la
Governadors de cada lloc que ha de portar-los a
les terres de Judea marginades.
{12:5} i aquesta és la còpia de les lletres que Jonathan
va escriure a la Lacedemonians:
Jonathan {12:6} el gran sacerdot i la gent gran de la
nació i els sacerdots i l'altre dels jueus, a la
Lacedemonians seu brethren enviar salutació:
{12:7} allà eren les cartes enviades en temps passats Onias l
gran sacerdot de Darius, que va regnar llavors entre vosaltres, a
significar que vosaltres, sou els nostres germans, com la Copia-ho aquí
subscrits especificar.
{12:8} aleshores Onias va suplicar a l'ambaixador que
fou enviat des d'aleshores i va rebre les cartes, en la qual
declaració es va fer de la Lliga i l'amistat.
{12:9} per tant nosaltres també, encara que no necessitem cap d'aquests
coses, que tenim els llibres sagrats de l'escriptura a les nostres mans
reconfortar-nos,
{12:10} no obstant això s'ha intentat enviar a vosaltres per
la renovació de fraternitat i amistat, perquè no ens ha
convertit en uns estranys a vosaltres en total: no hi ha un llarg
temps passat ja us va enviar a nosaltres.
{12:11} podem per tant en tot moment sense parar, tant en
nostres festes i altres dies convenients, recordar que en
els sacrificis que oferim, i en les nostres oracions, com la raó
és i ja que becometh que pensem en els nostres germans:
{12:12} i ens alegrem dreta del seu honor.
{12:13} pel que fa a nosaltres mateixos, hem tingut grans problemes i
guerres a cada costat, forsomuch com a reis que són rodons
nosaltres han lluitat contra nosaltres.
{12:14} amb tot això no seria problemàtics a vosaltres,
ni a altres dels nostres Confederats i amics, en aquestes guerres:
{12:15} per tenim ajuda del cel que succoureth nosaltres,
així com els teníem de nostres enemics i els nostres enemics
són portats a peu.
{12:16} per aquesta causa triem Numeni fill de
Antíoc i Antipater fill ell de Jason i enviar-los
als Romans, per renovar la amity que vam tenir amb ells,
i la Lliga ex.
{12:17} ens manava-los també a vosaltres, i a
salutació i proporcionar-vos nostres cartes en relació amb la
renovació de la nostra Germandat.
{12:18} per què ara vosaltres haurà de fer bé per donar-nos un
respondre-hi.
{12:19} i aquesta és la còpia de les lletres que Oniares
enviat.
{12:20} Àreu rei de la Lacedemonians a Onias la
gran sacerdot, salutació:
{12:21} es troba en redacció, que el Lacedemonians i
Jueus són germans, i que són de l'estoc d'Abraham:
{12:22} ara doncs, ja que això ha vingut per nostres
coneixement, us faran tot bé per escriure a nosaltres de la
prosperitat.
{12:23} escrivim tornar una altra vegada, que el seu bestiar
i béns són nostres de i el nostre dels seus de manem
per tant nostres ambaixadors fer informe a vosaltres en aquest
savi.
{12:24} ara quan Jonathan sentit que Demebius'
prínceps van venir a lluitar contra ell amb un amfitrió d'una major
que aquestes línies,
{12:25} es extret de Jerusalem i va conèixer-los a la
terra de Amathis: per a que ells no donava treva per entrar a la seva
país.
{12:26} va enviar espies també a les seves tendes de campanya, que van arribar
una vegada més i li va dir que van ser nomenats venir sobre
ells a la temporada de nit.
{12:27} per què tan aviat com el sol es va reduir,
Jonathan va ordenar als seus homes per mirar i estar en braços,
que tota la nit llarg podria ser disposats a lluitar: també va
centinels va enviar al voltant de l'amfitrió.
{12:28} però quan adversaris sentit que Jonathan i
seus homes estaven preparats per la batalla, temien i tremolava en
seus cors i ha encès el foc al seu campament.
{12:29} Jonathan amb tot això i la seva companyia sabia que no
fins al matí: per veien els llums cremant.
{12:30} llavors Jonathan perseguit després d'ells, però avançar
ells no: perquè s'havia anat sobre el riu Eleuterio.
{12:31} per què Jonathan va tornar a la Arabians, que
s'anomenaven Zabadeans i pegaven-los i prendre els
botí.
{12:32} i treure d'allí, va arribar a Damasc, i
així van passar per tot el país,
{12:33} Simon també va sortir i va passar a través de la
país a Ascaló i la té allà al costat, de
on va tornar a la banda per Joppa i va guanyar.
{12:34} perquè havia sentit que vols lliurar la bodega
unto ells que participaven dels Demetri; per què va establir una
guarnició allà per mantenir-lo.
{12:35} després això venia Jonathan casa una altra vegada i cridant
els ancians del poble junt, va consultar amb ells
sobre el fort de l'edifici té a Judea,
{12:36} i fer les muralles de Jerusalem superior, i
pujant una muntanya gran entre la torre i la ciutat, per
separar-lo de la ciutat, que tan podria ser sol, que els homes
podria vendre ni comprar-hi.
{12:37} en això que es van unir per construir la ciutat,
forasmuch com a part de la muralla al rierol a l'est
costat era caigu, i allò que va ser reparat
anomenat Caphenatha.
1 pàgina Macabeus 668
{12:38} Simon creat Camiseta a Sephela i ho va fer
fort amb portes i bars.
{12:39} ara Trifó va ser punt d'aconseguir el Regne de
Àsia i per matar Antiochus el rei, que es podria establir la
Corona sobre el seu propi cap.
{12:40} Howbeit tenia por que Jonathan no vols
patir-lo, i que va vols lluitar contra ell; per què
va buscar una manera com prendre Jonathan, que ell podria matar
ell. Així que va treure i va arribar a Bethsan.
{12:41} llavors Jonathan va sortir a trobar-se amb quaranta
mil homes elegit per la batalla i va arribar a Bethsan.
{12:42} ara quan Trifó veure Jonathan venia amb així
gran una força, ell durst no estirar la mà contra ell;
{12:43} però va rebre des d'aleshores i elogiat
ell a tots els seus amics i li va donar regals, i
va ordenar als seus homes de la guerra per ser tan obedient a ell, com
a si mateix.
{12:44} unto Jonathan també va dir, perqué
portat tota aquesta gent a problemes tan gran, veure que hi ha cap
Guerra betwixt nosaltres?
{12.45} per tant enviem ara una altra vegada, i
triar uns homes d'esperar a tu i tu Vine amb mi
a Ptolemais, perquè vaig a donar-li tu i la resta dels forts
exempcions i forces i tot el que tenen qualsevol càrrec: pel que fa a mi, jo
tornarà i surten: per això és la causa de la meva arribada.
{12:46} així ho Jonathan creient fer com ell, li va dir
i enviat a seu amfitrió, que va entrar en la terra de Judea.
{12:47} amb ell mateix va conservar però tres mil
homes, dels quals va enviar dos mil a Galilea i un
mil va anar amb ell.
{12:48} ara tan aviat com Jonathan contractada Ptolemais,
de Ptolemais va tancar les portes i prendre d'ell i tots ells
que va entrar amb ell que van matar amb l'espasa.
{12:49} llavors enviat Trifó un amfitrió de footmen i
genets a Galilea i a la gran plana, destruir
empresa de Jonathan tots.
{12:50} però quan sabien que Jonathan i ells que
eren amb ell van ser preses i mort, han animat a un
un altre; i vam anar junts, disposat a lluitar.
{12:51} que, per tant, que va seguir a ells,
percebre que estaven disposats a lluitar per les seves vides,
es va tornar una altra vegada.
{12:52} i que tots van a la terra de Judea
pacíficament i hi van bewailed Jonathan i ells que
eren amb ell, i estaven mal de por; per què tots els
Israel fet gran Lamentació.
{12:53} llavors tots els pagans que eren al voltant de llavors
pretenia destruir-los: per que, deia tenen cap capità,
ni cap per ajudar-los: ara per tant fem guerra en
ells i emportar les seves memorial entre homes.
{13:1} ara quan Simon sentir que tenia Trifó
va reunir un gran amfitrió per envair la terra de Judea,
i destruir-lo,
{13:2} i veia que la gent era en gran tremolor
i la por, va pujar a Jerusalem i va reunir les persones
junts,
{13:3} i va donar l'exhortació, dient: vosaltres mateixos
saber quines coses grans I i el meu germans i del meu pare
casa, fet per les lleis i el santuari, les batalles
també i problemes que hem vist.
{13:4} per raó perquè així consti, tots els meus germans són morts per
Bé d'Israel i jo sóc queda sol.
{13:5} ara, per tant, ja sigui lluny de mi, que m'ha
vida pròpia mina de recanvi en qualsevol moment de problemes: perquè jo sóc no
millor que els meus germans.
Doubtless {13:6} es venjar la meva nació i la
Santuari i les nostres dones i els nostres fills: per a tots els
pagans es recullen per destruir-nos molt sense malícia.
{13:7} ara tan aviat com la gent sentir aquestes paraules, seva
reviure l'esperit.
{13:8} i ells van respondre amb una veu cridanera, dita,
Thou shalt ser nostre líder en comptes de Judes i Jonathan ta
germà.
{13:9} lluitar tu nostres batalles i en absolut, tu
commandest nosaltres, que ens facin.
{13:10} tan llavors ell va reunir tots els homes de guerra,
i fet pressa per acabar les muralles de Jerusalem i va
fortificada al voltant.
{13:11} també envià Jonathan fill de Absolom, i
amb ell una gran potència, a Joppa: que prova-los que
eren aquí hi va romandre-hi.
{13:12} perquè Trifó extret de Ptolemaus amb un
gran poder d'envair les terres de Judea i Jonathan va ser
amb ell del barri.
{13:13} però Simon presentaran la seva tendes al Camiseta, més
contra la plana.
{13:14} ara quan Trifó sabia que es va augmentat Simon
cap amunt en lloc seu germà Jonathan i pretén unir-se a la batalla
amb ell, va enviar missatgers unto ell, dita,
{13:15} mentre que tenim Jonathan teu germà en aguantar,
és per a diners que ell és degut a tresor del rei,
pel que fa a l'empresa que es cometia unto ell.
{13:16} per què ara enviar un cent talents de plata,
i dos dels seus fills pels ostatges, que quan ell està en llibertat
ell no pot revolta de nosaltres, i deixarem que es vagi.
{13:17} hereupon Simon, encara que ell percebia que van
spake tramposa unto ell encara va enviar els diners i el
nens, perquè no peradventure cal adquirir a si mateix
gran odi del poble:
{13:18} que podria haver dit, perquè no li enviava el
diners i els nens, per tant és mort de Jonathan.
{13:19} va enviar-los als nens i els cent
talent: Trifó va dissimular amb tot això tampoc vols va deixar
Jonathan anar.
Macabeus 669 pàgina 1
{13:20} i després d'això va venir Trifó per envair la terra,
i destruir-lo, donant voltes per cert que leadeth
a Adora: però Simon i el seu amfitrió va marxar contra ell a
cada lloc, hi resultin que va anar.
{13:21} ara ells que eren a la torre va enviar missatgers
a Trifó, fins al final que va afanyo seva vinguda
unto ells pel desert i enviar-los victuals.
{13:22} per què Trifó fet preparat tots els seus genets
venir aquella nit: però hi queia una neu molt gran, per
raó perquè així consti no va arribar. Perquè es va apartar i va entrar en
el país de Galaad.
{13:23} i quan va arribar a Bascama que matà
Jonathan, que va ser enterrat allà.
{13:24} afterward Trifó va tornar i va entrar en la seva
Terra pròpia.
{13:25} llavors enviat Simon i va prendre els ossos de Jonathan
seu germà i enterrat a Modin, la ciutat dels seus pares.
{13:26} i tot Israel va fer gran Lamentació per a ell,
i ell bewailed molts dies.
{13:27} Simon també va construir un monument en el sepulcre
del seu pare i els seus germans i la va criar dalt a la vista,
amb pedra picada darrere i abans.
{13:28} endemés va establir set piràmides, un contra
un altre, pel seu pare i la seva mare i els seus quatre germans.
{13:29} i en aquests va fer mecanismes d'astúcia, sobre la
que va posar grans pilars, i sobre els pilars va fer tots els
seva armadura per a perpètua memòria i per l'armadura
vaixells tallada, que es podria veure de tot el que la vela a la
mar.
{13:30} és el sepulcre que va fer al Modin,
i standeth encara a aquest dia.
{13:31} ara Trifó tramposa tractats amb els joves
rei Antiochus i matar-lo.
{13:32} i va regnar en el seu lloc i coronar a sí mateix
rei d'Àsia i va portar una gran calamitat sobre la terra.
{13:33} llavors Simon acumulat els cellers forts a Judea,
i parets sobre ells amb torres d'alts i grans tancada,
i portes i bars i posar-se victuals aquí.
{13:34} a més Simon va triar els homes i va enviar al rei
Demetri, fins al final ha de donar la terra una immunitat,
perquè tots els que Trifó va es va fer malbé.
{13:35} unto qui rei Demetri va respondre i va escriure
d'aquesta manera:
{13:36} Demetrius rei a Simon el gran sacerdot, i
amic de Reis, com també a l'ancians i la nació de la
Jueus, sendeth salutació:
{13:37} la Corona daurat i la toga escarlata, que vosaltres
enviat a nosaltres, que hem rebut: i estem preparats fer un
Pau stedfast amb tu, sí i a escriure als nostres agents,
per confirmar la immunitat que ens han concedit.
{13:38} i pactes en absolut hem fet amb
vostè s'està aturat; i els té forts, que teniu
construïda, serà el seu propi.
{13:39} com per descuit o falta comès a aquest
dia, podem perdonar-lo i l'impost Corona també, que vosaltres ens deuen:
i si hi hagués qualsevol altra tribut pagat a Jerusalem, serà
abonar res més.
{13:40} i buscar qui són trobada entre vosaltres que en nostres
Tribunal, llavors ser matriculats i anem que hi hagi pau betwixt nosaltres.
{13:41} així el jou de la pagans va ser portat
des d'Israel en centenars i seventieth any.
{13:42} llavors el poble d'Israel va començar a escriure en la seva
instruments i contractes, en el primer any de Simó el
gran sacerdot, el governador i líder dels jueus.
{13:43} en aquells dies Simon acampar contra Gaza i
va assetjar al voltant; va fer també un motor de guerra, i
Posi'l per la ciutat i maltractades una certa Torre i va prendre.
{13:44} i que estaven en el motor saltat a la
ciutat; Després hi va haver un gran enrenou a la ciutat:
{13:45} tal com la gent de la ciutat lloguer d
la roba i va pujar a les parets amb les seves dones i
nens i cridava amb una veu cridanera, beseeching Simon
concedeixi la pau.
{13:46} i deien, front no nos segons nostres
maldat, però segons la teva misericòrdia.
{13:47} Simon estava calmat cap a ells i van lluitar
no més contra ells, però posar fora de la ciutat, i
netejat les cases en què eren els ídols i així va entrar en
en ella amb cançons i acció de gràcies.
{13:48} sí, va posar tots els uncleanness fora d'ella i posava
tals homes hi com quedaria la llei i ho va fer més fort
que era abans i construït en això un dwellingplace per a
ell mateix.
{13:49} també de la torre a Jerusalem estaven guardades ho
estret, que es podria sortir ni entrar a la
país, ni comprar ni vendre: per què van ser en gran
perill per manca de victuals i un gran nombre d'ells
s'extingiren a través de la fam.
{13:50} llavors van plorar a Simon, ell és beseeching
retrovar amb ells: cosa que va concedir-los; i quan
ell havia posat des d'allí, va netejat la torre
de les contaminacions:
{13:51} i entrat tres i XX jornada
del segon mes de les cent setanta i primer any, amb
acció de gràcies i branques de palmeres i arpes,
i timbals i violes i himnes i cançons: perquè
hi havia destruït un gran enemic fora d'Israel.
{13:52} va ordenat també que aquell dia s'ha de mantenir
cada any amb alegria. D'altra banda del turó del temple
que va per la torre va fer més fort del que era, i
allà ell mateix habità amb la seva companyia.
{13:53} i quan Simon va veure que Joan era el seu fill una
valerós home, ell feia capità dels tots els amfitrions; i va
habitaven a Gazera.
1 Macabeus pàgina 670
{14:1} ara a les cent threescore i dotzè any
rei Demetri va reunir les seves forces i va entrar en
Mitjans de comunicació per aconseguir ajudar a lluitar contra Tryphone.
{14:2} però quan Arsaces, el rei de Pèrsia i mitjans de comunicació,
sentit que Demetri va ser introduït dins les seues fronteres, envià
un dels seus prínceps de portar viu:
{14:3} que se n'anava i pegaven l'amfitrió de Demetri, i
va portar i va portar a Arsaces, qui va ser posat
del barri.
{14:4} pel que fa a les terres de Judea, que estava tranquil tots els dies
de Simon; per a ell va buscar el bé de la seva nació en tan savi,
com que eternament la seva autoritat i honor complau-los bé.
{14:5} i com va ser honorable en tots els seus actes, en això,
que va prendre Joppa per a un refugi i va fer una entrada a
les illes de la mar,
{14:6} i ampliat els límits de la seva nació, i
recuperat el país,
{14:7} i va reunir un gran nombre de captius,
i tenia el domini de Gazera i Bethsura i la
Torre, de la qual va prendre tots els uncleaness, tampoc era
hi ha algun que va resistir-lo.
{14:8} llavors es feia fins a la seva terra en pau i la
terra va donar el seu increment i els arbres del camp seu fruit.
{14:9} els antics homes asseguts tots en els carrers, en comunió
junts de coses bones i joves posen gloriós
i indumentària guerrera.
{14:10} va victuals a les ciutats i al
ells tota mena de munició, per tal que el seu honorable nom
va ser reconegut fins a la fi del món.
{14:11} va fer la pau a la terra, i Israel alegraven
amb gran alegria:
{14:12} per cada home es va asseure sota la seva vinya i la Figuera,
i no hi havia cap a ells esfilagarsar-se:
{14:13} ni hi havia qualsevol esquerra a la terra per lluitar contra
contra ells: Sí, van ser enderrocats els reis-se en
aquells dies.
{14:14} d'altra banda va reforçar tots els del seu poble
que van portar la baixa: la llei que buscava una; i cada
contemner de la llei i persona pervers que treia.
{14:15} va embelliren el santuari i multiplica
vaixells del temple.
{14:16} ara quan es va sentir a Roma i en la mesura
Esparta, que Jonathan havia mort, van ser molt trist.
{14:17} però tan aviat com es van assabentar que el seu germà Simon
es va fer sacerdot en el seu lloc i va governar el país, i
les ciutats aquí:
{14:18} van escriure unto ell en taules de llautó, de renovar
l'amistat i la Lliga que havien fet amb Judes
i Jonathan seus germans:
{14:19} que van llegir escrits abans de la
Congregació a Jerusalem.
{14:20} i aquesta és la còpia de les lletres que la
Lacedemonians enviat; Els governants de la Lacedemonians, amb
la ciutat, a Simon el gran sacerdot i els ancians, i
sacerdots i el residu de la gent dels nostres germans, jueus,
enviar salutació:
{14:21} els ambaixadors que van ser enviats a la nostra gent
certificat de la seva glòria i honor: per què ens vam
m'alegro de la seva vinguda,
{14:22} i registrar les coses que ells va parlar en la
Consell de la gent d'aquesta manera; Numeni fill de
Antíoc i fill de Antipater de Jason, els jueus
ambaixadors, va venir a nosaltres per renovar l'amistat que tenien
amb nosaltres.
{14:23} i es complau a la gent per entretenir els homes
des d'aleshores i per posar la còpia de la seva ambassage en
publick registres, al final la gent de la Lacedemonians
podria tenir un memorial del mateix: a més tenim
han escrit una còpia del mateix a Simon el gran sacerdot.
{14:24} després aquest Simon Numeni va enviar a Roma amb un
gran escut d'or de mil lliures de pes per confirmar
la lliga amb ells.
{14:25} perquè així consti quan la gent va sentir, deien, el que
Gràcies anem a donar a Simon i els seus fills?
{14:26} per a ell i els seus germans i la casa de la seva
pare tenen establerts a Israel i perseguit distància en lluita d
enemics d'ells i va confirmar la seva llibertat.
{14:27} tan llavors van escriure en taules de bronze, que
pasen pilars en Mont Sion: i això és la còpia
l'escriptura; El XVIII dia del mes d'Elul, en la
cent threescore i ' any XII, sent el tercer any del
El gran sacerdot, Simon
{14:28} a Saramel a la congregació gran de la
sacerdots i persones i els governants de la nació i ancians de
el país, van ser aquestes coses notificats a nosaltres.
{14:29} Forasmuch com moltes vegades hi ha hagut guerres a
el país, on per al manteniment del seu santuari,
i la llei, el fill de Mataties, Simon de la posteritat de
Jarib, juntament amb el seus germans, es posen a
perill i resistir els enemics de la seva nació va fer seva
gran honor nació:
{14:30} (per després que Jonathan, després d'haver recollit la seva
junt, nació i estat seva gran sacerdot, es va afegir a la seva
persones,
{14:31} als seus enemics preparat envair el seu país,
que podria destruir-lo i posar les mans del santuari:
{14:32} moment Simon es va aixecar i va lluitar per la seva
nació i passà la major part de la seva pròpia substància i armats, la
Els valents homes de la seva nació i els va donar sous,
{14:33} i fortificar les ciutats de Judea, juntament amb
Bethsura, que lieth a les fronteres de Judea, on la
armadures dels enemics havien estat abans; però va establir una guarnició
dels jueus hi ha:
{14:34} d'altra banda va fortificar Joppa, que lieth en la
mar i Gazera, que bordereth a Azotus, on la
enemics havia habità abans: però classificà jueus, i
Macabeus 671 pàgina 1
ells equipats amb totes les coses convenients per a la reparació
dels mateixos.)
{14:35} la gent cantava per tant els actes de Simon, i
a quina glòria pensava portar la seva nació, li va fer
seu governador i cap dels sacerdots, perquè havia fet tots els
aquestes coses i per la justícia i la fe que va mantenir a
seu país, i per això va buscar per tots els mitjans exaltar la seva
persones.
{14:36} per en el seu temps les coses va prosperar a les seves mans, tan
que els pagans van ser preses del seu país i
també que eren a la ciutat de David a Jerusalem, que havia
fer-se una torre, de les quals es va emetre, i
contaminat tot sobre el santuari, i feia molt mal la
lloc sagrat:
{14:37} però classificà jueus s'hi facilita. i va fortificar per la
seguretat del país i la ciutat i ha ressuscitat els murs de
Jerusalem.
{14:38} Demetrius rei també va confirmar-li a l'alt
sacerdoci segons aquestes coses,
{14:39} i li va fer un dels seus amics i honorat
ell amb tots els honors.
{14:40} perquè havia sentit dir, que els Romans havien anomenat
seus amics jueus i Confederats i germans; i
que van tenir entretinguts els ambaixadors de Simon
des d'aleshores;
{14:41} també que els jueus i sacerdots eren complaença
Simon que hauria de ser seu governador i gran sacerdot per
alguna vegada, fins que s'escau un profeta fidel;
{14:42} d'altra banda que ell hauria de ser seu capità, i
cal fer-se càrrec del santuari, per posar-los sobre els
treballa i el país i sobre l'armadura i sobre
les fortaleses, això, li dic, va ha fer-se càrrec de la
Santuari;
{14:43} al costat d'això, que ell hauria de ser obeïdes de cada
home, i que tots els escrits del país s'ha
en el seu nom i que ell ha ser vestit de color morat, i
desgast d'or:
{14:44} també que hauria de ser legal per a cap de la
persones o sacerdots per trencar qualsevol d'aquestes coses, o per gainsay
les seves paraules, o de reunir una Assemblea del país sense
ell, o per ser vestit de color morat, o usar una sivella d'or;
{14:45} i qui ha de fer altrament, o trencar
qualsevol d'aquestes coses, ha de ser castigat.
{14:46} per tant que li agradava a totes les persones per fer front a Simon,
i per fer el que ha dit.
{14:47} llavors Simon acceptat aquesta normativa i va ser ben
contents de ser gran sacerdot i capità i governador de l
Jueus i sacerdots i defensar-los tots.
{14:48} així que manava que aquesta escriptura ha de ser
Posada en taules de bronze, i que ells hauria d'establir-se dins
la brúixola del santuari en un lloc visible;
{14:49} també que les còpies dels mateixos hauria de ser posar-se
la Tresoreria, a l'extrem que Simon i els seus fills poden tenir
-los.
Fill de d'altra banda Antíoc {15:1} de Demetri el rei
enviat cartes de les Illes del mar a Simon el sacerdot
i el príncep dels jueus i a totes les persones;
{15:2} els continguts perquè així consti van ser els següents: Rei Antiochus
Simon el gran sacerdot i Príncep de la seva nació i a la
gent dels jueus, salutació:
{15:3} Forasmuch com certs homes autor han usurpà
el Regne dels nostres pares i el meu propòsit és repte
una altra vegada, que jo pot restaurar-lo per la finca antiga i que
final hem reunit una multitud de soldats estrangers,
i preparats de vaixells de guerra;
{15:4} meu significat de travessen el país,
que em pot venjar d'ells que han destruït, i
fa moltes ciutats en el Regne desolada:
{15:5} ara per tant confirmo a tu totes les ofrenes
que els reis davant meu concedit tu i en absolut
regals, a més van atorgar.
{15:6} em donar permís també a encunyar diners per a la teva
país amb segell propi fallem.
{15:7} i com sobre Jerusalem i el santuari,
deixar-los ser lliure; i tots l'armadura que tu has fet, i
fortaleses que tu has construït i keepest en lo gran mans, deixar
ells segueixen a tu.
{15:8} i si de cas, o serà, amb el rei,
que tu ser perdonats d'aquesta hora endavant per sempre.
A més de {15:9}, quan hem aconseguit nostres
Unit, ens Honraràs tu i ta nació i el teu
Temple, amb gran honor, així que serà el seu honor
conegut a tot el món.
{15:10} en les cent threescore i catorzena edició
Antiochus entrava la terra dels seus pares: moment en què
totes les forces es van unir a ell, així que alguns es van quedar
amb Trifó.
{15:11} per què sent perseguit per rei Antiochus, va
va fugir a Dora, que lieth al costat del mar:
{15:12} perquè veia que problemes va caure sobre ell tot a
una vegada, i que les seves forces li havia abandonat.
{15:13} llavors van acampar Antiochus contra Dora, tenint
amb ell un cent i vint mil homes de la guerra, i
vuit mil genets.
{15:14} i quan ell havia compassed de la ciutat ronda
vaixells sobre, s'Unides a la ciutat al costat del mar, va
contrariades la ciutat per terra i per mar, ni varen sofrir cap a
anar fora o en.
{15:15} a la mitja temporada venia Numeni i el seu
empresa de Roma, tenint les cartes als reis i
Països; wherein foren escrites aquestes coses:
{15:16} Luci, cònsol dels Romans a rei
Ptolemee, salutació:
{15:17} ambaixadors dels jueus, els nostres amics i
confederats, va venir a nosaltres per renovar l'amistat antiga i
Lliga, sent enviat de Simon el gran sacerdot i de la
gent dels jueus:
1 pàgina Macabeus 672
{15:18} i portaven un escut d'or de mil
lliura.
{15:19} pensem que bona, per tant, escriure a la
Reis i països, que han de fer-los cap mal, ni
lluitar contra ells, seva ciutats o països, ni encara ajuda seva
enemics contra ells.
{15:20} també semblava bo amb nosaltres per rebre l'Escut de
-los.
{15:21} si per tant haver-hi qualsevol autor becaris, que
han fugit del seu país a vosaltres, lliurar-los a
El gran sacerdot, que es pot castigar segons Simon
seu propi dret.
{15:22} les mateixes coses va escriure ell mateix a
El rei Demetri i Àtal, Ariarates i Arsaces,
{15:23} i per tots els països i Sampsames, i
el Lacedemonians i Delus i Myndus i Sició,
i Cària i Samos i Pamfília i Lícia, i
Halicarnàs i Rhodus i Aradus i el Cos i de costat,
i Aradus i Gortyna i Cnidos i Xipre, i
Cyrene.
{15:24} i la còpia aquesta normativa que va escriure a Simon el
gran sacerdot.
{15:25} per Antíoc el rei van acampar contra Dora la
segon dia, agredir-lo contínuament i fent els motors,
per quin mitjà va callar Trifó, que va poder ni
anar fora ni en.
{15:26} en aquell moment Simon li va enviar dos mil seleccionat
homes per ajudar-lo; també, de plata i or i molta armadura.
{15:27} no obstant no rebria-los, però
fre tots els pactes que havia fet amb ell esmentada,
i es va fer estranya unto ell.
{15:28} a més va enviar a ell Athenobius, un dels
seus amics, a la comunió amb ell i dir: Ye retenir
Joppa i Gazera; amb la torre que està a Jerusalem,
que són ciutats del meu àmbit.
{15:29} les fronteres del mateix ye han perdut i fer
gran mal a la terra i té el domini de molts llocs
dins meu Regne.
{15:30} ara per tant lliurar les ciutats que vosaltres heu
preses i el tributs dels llocs, perquè així consti vosaltres haver aconseguit
domini sense les fronteres de Judea:
{15:31} o bé donar-me per ells de cinc-cents talents de
plata; i pel mal que heu fet i els homenatges
de les ciutats, altres cinc-cents talents: si no, ens vindrà
i la lluita contra
{15:32} perquè Athenobius amic del rei va venir a
Jerusalem: i quan va veure la glòria de Simó i la
armari de placa d'or i plata i la seva gran assistència de públic,
es va sorprendre i li va dir el missatge del rei.
{15:33} llavors contestava Simon i deia unto ell, ens
ni pres de altres homes terra, ni holden que que
appertaineth als altres, però l'herència dels nostres pares,
que els nostres enemics equivocadament tenia en possessió un cert
temps.
{15:34} per tant, tenir l'oportunitat, tenim la
herència dels nostres pares.
{15:35} i mentre que tu demandest Joppa i Gazera,
encara que els feien gran mal a la gent al nostre país,
encara ens donarà tu un centenar de talent per a ells. Hereunto
Athenobius li contestava ni una paraula;
{15:36} però va tornar el còlera al rei i va fer
informe unto ell d'aquests discursos i de la glòria de
Simon i de tot el que havia vist: per la qual cosa el rei era
excedint enfadar.
{15:37} en el temps mean fugir Trifó en vaixell:
Orthosias.
{15:38} llavors el rei va fer de capità de mar Cendebeus
la costa i li va donar una sèrie de footmen i genets,
{15:39} i ordenar que es tregui el seu amfitrió cap a
Judea; també va ordenar construir cap amunt de Cedron i a
enfortir les portes i a la guerra contra el poble; però com per a
el mateix rei, es va aplicar Trifó.
{15:40} perquè Cendebeus va arribar a Jamnia i va començar a
provoquen la gent i per envair Judea i prendre la
gent presoners i matar-los.
{15:41} i quan ell havia acumulat Cedrou, va posar
hi ha genets i un amfitrió de footmen, a l'extrem que
emissió de podria fer outroads en les formes de
Judea, com el rei havia comandat ell.
{16:1} llavors sortia John de Gazera i deia Simon
el seu pare el Cendebeus havia fet.
{16:2} per què Simon anomenat ajunt dels seus germans, Judes
i Joan i deia unto ells, jo i els meus germans i la meva
de pare casa, mai de la meva joventut fins aquest dia
va lluitar contra els enemics d'Israel; i les coses han
va prosperar tan bé a les nostres mans, que hem
Israel moltes vegades.
{16:3} però ara sóc vell i vosaltres, per misericòrdia de Déu, són de
una edat suficient: sigueu en comptes de mi i el meu germà i anar
i lluitar per la nostra nació, i l'ajuda del cel estar amb
vostè.
{16:4} perquè va triar fora del país de vint mil
homes de la guerra amb genets, que sortiren contra
Cendebeus i aquella nit i reposat a Modin.
{16:5} i quan ja que Rosa al matí i va
a la plana, vet aquí, un poderós gran acollida tant de footmen
i genets va contra ells: amb tot això hi havia un
rierol d'aigua betwixt-los.
{16:6} perquè ell i la seva gent va llançar over against-los:
i quan va veure que la gent tenien por d'anar la
rierol d'aigua, que va marxar sobre ell mateix i després els homes
veient-lo passar després d'ell.
{16:7} que fa, va dividir els seus homes i la
genets enmig de la footmen:' els enemics
genets eren moltes.
{16:8} llavors es sonava amb els sagrats trompetes:
per la qual cosa Cendebeus i el seu amfitrió es van posar al vol,
que molts d'ells van ser morts i el gat romanent a
Macabeus 673 pàgina 1
el fort arrelament.
{16:9} en aquell moment era germà de Judes John ferit;
però John segueixen seguir després d'ells, fins que va arribar a Cedron,
que Cendebeus havia construït.
{16:10} perquè fugien fins i tot a les torres en els camps de
Azotus; per què es cremava amb foc: perquè hi havia
mort d'ells uns dos mil homes. Després va
tornar a la terra de Judea, en pau.
{16:11} endemés a la plana de Jericó era: Ptolemeus
fill d'Abubus va fer de capità, i tenia l'abundància de
or i plata:
{16:12} perquè era fill del gran sacerdot en dret.
{16:13} per tant el seu cor es va aixecar, va pensar a
portar el país a si mateix i després consultar
tramposa contra Simon i els seus fills per destruir-los.
{16:14} ara Simon va visitar les ciutats que s'estaven
el país i la cura per l'ordenació bona
moment en què va va venir ell mateix a Jericó amb els seus
fills, Mataties i Judes, a les cent threescore i
any XVII, en l'onzè mes, anomenat Sabat:
{16:15} on el fill de Abubus de rebre'ls
engany a una petita bodega, anomenat Docus, que va tenir
construït, va fer un gran banquet: amb tot això va tenir amagava homes
allà.
{16:16} així quan Simon i els seus fills havia begut en gran mesura,
Ptolemee i els seus homes es va aixecar i va prendre les seves armes, i
va arribar a Simon en el banquet lloc i matar-lo,
i els seus dos fills i alguns dels seus servents.
{16:17} en que fer va cometre una gran traïció,
i recompensava mal per sempre.
{16:18} llavors Ptolemee escriure aquestes coses i enviat a la
rei, que ell ha enviar-li un amfitrió per ajudar-lo i va
vols oferir-li el país i les ciutats.
{16:19} va enviar altres també a Gazera matar John: i
a les tribunes va enviar cartes als ve unto ell, que va
podria donar or i plata i recompenses.
{16:20} i altres va enviat a Jerusalem i el
muntanya del temple.
{16:21} ara un havia executar aquestes línies a Gazera i li va dir Joan
que es matava el seu pare i germans i, va dir ell,
Ptolemee ha enviat matar a tu també.
{16:22} aquesta normativa Quan sentia, estava sorprès sore: així
va posar les mans en ells que van venir a destruir-lo, i
matar-los; perquè ell sabia que pretenia fer-lo desaparèixer.
{16:23} com pel que fa a la resta dels actes de John i la seva
fets de les guerres i digne que va fer i la construcció de
les parets que va fer i els seus fets,
{16:24} Behold, aquestes estan escrites en les cròniques de la seva
sacerdoci, des del moment que va ser nomenat gran sacerdot després de la seva
pare.
Recommended
![EXAMEN OPOSICIONS FISIOTERAPEUTA - IAS ESPECIALITZADA(1).pdf · EXAMEN OPOSICIONS FISIOTERAPEUTA [Rehabilitació Especialitzada] ... c. Transversal d. En cap d'ells 26. L'augment](https://img.pdfslide.net/doc/110x75/5ebaecff526207285d5e0a30/examen-oposicions-fisioterapeuta-especialitzada1pdf-examen-oposicions-fisioterapeuta.jpg)
