Societat d’Història Natural de les Balears

V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

Les àrees marines protegides a les Illes Balears i la necessitat d’estendre-les a hàbitats de plataforma d’especial interès

6, 7 i 8 de febrer de 2008

J. Moranta1, J. Coll2, F. Ordines1, E. Massutí1, O. Reñones1, G. Morey2, A. Garcia-Rubies3

1IEO-Centre Oceanogràfic de les Balears, Moll de Ponent s/n, 07015 Palma.2Direcció General de Pesca, Govern de les Illes Balears, Foners 10, 07006 Palma.

3CSIC-Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Camí de Sta. Bàrbara s/n, 17300 Blanes

Les AMPs a l’estat espanyol

28 AMPs

2 parcs nacionals: Arxipèlag de Cabrera, Illes Atlàntiques de Galícia

26 RMs*• 22 Mediterrània

• 1 CA País Basc• 3 CA Canàries

• 2 CA Múrcia

• 3 CA València

• 4 CA Catalunya

• 5 CA Andalusia

• 7 CA Balears

• 1 CA Melilla

*Reserva Marina, Parc Natural, Monument Natural, Reserva Natural, ZEPA

Font:MEDPAN

©MEDPAN

Catalunya (2.80%)

València (4.92%)

Múrcia (20.08%)

Andalusia (30.05%)

Balears (41.95%)

~140.000 Ha~ 5% superfície total MED (0-200m)

Melilla (0.20%)

A la Mediterrània, la major part de les AMPs són costaneres i es troben situades a profunditats inferiors a 50 m(2).

(1)Ramos-Esplá et al. (2004). Serie Informes y Estudios COPEMED 11, 157pp.

Les AMPs a les Illes Balears

Total: 58.290 Ha;

RI: 3.553 Ha (6%)

90%<50m

RMs Ha Ha-RI RMs Ha Ha-RIMigjorn de Mallorca 22332 313 Nord de Menorca 5119 1055Freus d’Eivissa 13617 409 Badia de Palma 2394 479PN Cabrera 8680 278 I lla del Toro 136 0Llevant de Mallorca 5900 1021 I lles Malgrats 89 0

El seguiment de les AMPs de les Illes Balears

RM de la Badia de Palma

Nom

bre

d'in

div

idu

s

Talla (2 cm)Ind.>23 cm (03 i 05) = 5 x (00-01)

Àrea estudiada: 9.000 m2

Biomassa Total= 71,3 Kg

RM dels Freus d’Eivissa i Formentera

Àrea estudiada: 9.000 m2

Biomassa Total= 175,3 Kg

Maig 2000

Maig 2006

D. sargus

El seguiment de les AMPs de les Illes Balears

RM del Nord de Menorca Parc Nacional Arxipèlag de Cabrera

0

2000

4000

6000

8000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

años

Tot

al C

aptu

re M

allo

rca

Isla

nd

(kg)

0

400

800

1200

1600

Cab

rera

(kg

)

Cap

tura

Tota

l d

e L

’Illa d

e

Mallorc

a

(kg

)

Cab

rera

(kg

)

Anys

Cabrera Mallorca

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

NC OC C

gr /2

50 m

2

RI

UR

0

20

40

60

80

100

120

NC OC C

nº d

e ej

empl

ares

/25

0 m

2

RI

UR

Espècies no capturades (NC), ocasionals (OC) i freqüents capturades (C)

Pesqueries ArtesanalsPN Cabrera

1996. 1% 2006. 29% (Captura total)

E. marginatus

0-50 m: 1700 km2

50-800 m: 12600 km2

Plataforma - Talús Mallorca i Menorca

Mes enllà de la franja litoral

50-800 m: A partir d’aquesta profunditat és a on es desenvolupa la pesca de bou, que és la modalitat de pesca amb un major impacte sobre el medi degut al gran nombre d'espècies que captura i a l’alteració física que provoca.

A algunes àrees del MED occidental, el rebuig de fauna i flora representen més del 67% de la captura total realitzada per aquesta pesqueria sobre la plataforma continental.

En aquestes fondàries també es troben hàbitats d’especial interès (maërl, coral·ligen, fons de crinoïdeus), de gran importància ecològica i pesquera, però molt fràgils a l'impacte de la pesca.

El Reglament Europeu Nº 1967/2006, relatiu a las mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers a la Mediterrània, prohibeix la pesca de bou sobre el coral·ligen i maërl, i insta als estats membres a obtenir la informació científica necessària per a identificar-los i descriure’ls.

50100200500

Les campanyes d’avaluació d’ecosistemes i recursos demersals

Des de 2001, finançades per l’IEO

Des de 2007, finançades per l’UE

Finals primavera i principis estiu

Plataforma i talús de Mallorca i Menorca

(~60 mostres/campanya, 50-800 m)

Estratègia de mostratge (MEDITS):

GOC73

Mostratge estratificat (Sector-Fondària)

V/O Cornide de Saavedra

2 2.5 3 3.5 4 4.5

38.5

39

39.5

40

Sector Oest

Sector Est

Els hàbitats d’especial interès a les Illes Balears

2 2.5 3 3.5 4 4.5

39

39.5

40

0

500

1000

2000

3000

4000

5000Peyssonnelia spp

2 3 4

L. phalangium1

10

25

50

100

200

500Corallinacea

2 2.5 3 3.5 4 4.5

0

200

400

600

800

1000

1200

L. rodriguezii

0

10

20

30

40

50

60P. nervosa

39

39.5

40

0

50

100

200

300

400

500

Fons Detrítics

MaërlAlgues vermelles toves Fons de crinoïdeus

Arena-Grava Arena-Fang

Maërl i fons de crinoïdeus: definits com a hàbitats sensibles. Algues vermelles toves i fons de crinoïdeus: definits com a hàbitats essencials pel manteniment de les poblacions explotades (concentració reclutes, alimentació juvenils, agregació reproductors).

Utilització de l’hàbitat (Hàbitat en mosaic)

Hàbitat

Fons rocosos(algues fotòfiles)

Fons rocosos(algues esciòfiles)

A. vermelles toves

Maërl

P. oceanica

La presència d’hàbitats d’especial interès, tant des del punt de vista ecològic com pesquer, al fons circalitorals de plataforma, plantegen la necessitat de considerar-los en el futur de cara a establir noves AMPs, per a conservar aquests hàbitats i permetre la supervivència de les fases vitals de les espècies que s’hi troben.

F. crinoïdeus

“Les AMP son indubtablement necessàries però no suficients per a preservar els ecosistemes marins” García E 2007. Ecología política 32: 13-

14

Equilibri

ConservacióRendiment

pesquer

XARXA D’AMPs

Conservació i potenciació d’una pesca artesanal responsable

Maximitzar l’exportació Minimitzar l’exportació

…i fora de la reserva?

Utilització més racional dels

recursos pesquers

Un apunt final: La gestió de la pesca