RENAIXEMENTCONTEXT I ESTIL

CRONOLOGIA•s. XV estats italians. Primer Renaixement o Quattrocento

• 1494-1527 època de Juli II (1503-13) en la construcció de st. Pere. Alt Renaixement o Cinquecento.

• 1527-1600 Manierisme i difusió del Renaixement a la resta d’Europa

CONTEXT HISTÒRIC• Fragmentació política italiana:

Repúbliques dominades per famílies d’aristòcrates (Sforza a Milà) o banquers (Médicis a Florència). (David de Donatello, st. Lorenzo, Naixement Venus)

Conquesta de Nàpols per la Corona d’Aragó (1442).

Milanesat es converteix en enfrontament França -Monarquia Hispànica. Batalla de Pavia (1525) converteix Carles I en dominador d’Itàlia. Enfrontament amb el Papat saqueig de Roma per les tropes imperials (1527).

• Formació d’estructures estatals amb Monarquies autoritàries que incorporen l’alta noblesa a l’administració i l’exèrcit reial, gràcies a crèdits concedits per la burgesia.

• Enfortiment econòmic de les ciutats flamenques i del nord d’Itàlia gràcies a la fabricació tèxtil, al comerç i la banca. La ciutat és centre econòmic i polític, i cultural i artístic. La Burgesia esdevé comitent i possibilita un art civil. (st. Lorenzo, David, Naixement de Venus)

• Grans descobriments geogràfics canvien la visió del món. L’Atlàntic substitueix el Mediterrani (amenaça turca aturada a Lepant, 1571; Escorial) com a centre comercial. 1494 Tractat de Tordesillas (st. Pietro in Montorio).

• Difusió de la filosofia clàssica a partir de l’Humanisme:

Contra el teocentrisme medieval, exaltació de l’ésser humà, lliure i proveït de raó.

Traducció de Plató, Aristòtil i la Bíblia a llengües vernacles. Interès per la cultura clàssica (naix. Venus, Escola Atenes, Dànae)

Interès per la Ciència i el progrés tècnic. Difusió dels nous coneixements amb la impremta i les Universitats urbanes.

• Moviments de reforma religiosa (Luter, Calví,etc.) critiquen l’enriquiment il·lícit de l’església catòlica. 1515 Lleó X permet la venda de noves indulgències per finançar st. Pere (Villa Capra, pietat del Vaticà, escola d’Atenes, marededéu de les roques, volta capella Sixtina i judici final).

• Concili de Trento (1545-63) i contrareforma catòlica que confirma els 7 sagraments, la jerarquia eclesiàstica, el poder suprem del Papa, la veneració de la Mare de Déu i dels sants i el poder alliçonador de les imatges sagrades (enterrament comte Orgaz)

ESTIL. ARQUITECTURA• Descobriment i aplicació perspectiva lineal: facilita la projecció d’edificis, l’elaboració de plànols i la unitat, proporció i simetria de l’espai creat. (st. Lorenzo, st. Pietro, Villa Capra. Escorial)

• L’Art Antic es pren com a model de Bellesa:

s’adopten els elements formals de l’arquitectura antiga: ordres clàssics, frontons, cúpules, etc; però la manera de combinar-los és nova. La mateixa morfologia amb diferent sintaxi.(st. Lorenzo, st. Pietro, Villa Capra).

s’adopten les tipologies d’edificis: basilical (st. Lorenzo), monòpter (st. Pietro)

s’estudien models antics i es teoritza sobre sistemes de proporcions per fer edificis a escala humana (st. Lorenzo, st. Pietro, Villa Capra)

Per proximitat, la influència romana és més gran que la grega.

• El mur recupera la seva importància com a superfície massissa articulada mitjançant els elements arquitectònics (pilastres, columnes, cornises, etc.)

• Ús d’arcs de mig punt, voltes de canó i cúpules semiesfèriques sobre tambor (st. Lorenzo, st. Pietro, Villa Capra, Escorial).

• A vegades s’utilitzen tirants metàl·lics entre les voltes per contrarestar les càrregues.

• S’utilitza maquetes i plànols per exposar de manera econòmica i ràpida els projectes.

• El descobriment de la perspectiva lineal i la racionalització de l’espai van fer possible edificis unitaris, simètrics i regulars, on destaquen els principis d’harmonia, ordre i proporció; on hi acostuma a haver un punt central des d’on es pot copsar tot l’espai.

• Es té tendència a utilitzar un mòdul que sumat, multiplicat o dividit determina les mesures de tot l’edifici. (st. Lorenzo)

• S’utilitzen les formes geomètriques bàsiques (cercle, quadrat, esfera, cub) per la seva regularitat perfecta. (st. Lorenzo, Villa Capra)

• Hi ha intents de pensar en la ciutat ideal des d’un punt de vista urbanístic.

• Tipologies: esglésies basilicals (st. Lorenzo), de creu grega i circulars (st. Pietro); palaus i vil·les (Villa Capra)

• Al s. XVI es busca la monumentalitat basada en la simplicitat i l’harmonia (st. Pietro, Villa Capra)

ESTIL. ESCULTURA• Descobriment i aplicació perspectiva lineal: permet la creació d’un espai tridimensional en el relleu.

• L’Art Antic es pren com a model de Bellesa:

Introducció de temes mitològics i històrics (David) en programes iconogràfics

En l’escultura el model antic és més mimètic: els edificis antics tenien una altra tipologia; no s’havien descobert les pintures de Pompeia i de còpies d’escultures antigues n’hi havia moltes.

Retorna l’estudi de la figura humana; es representen cossos nus per plasmar l’anatomia, el moviment del cos i la seva relació amb l’espai. (David)

• Gèneres més tractats: imatges religioses (pietat Vaticà), monuments funeraris, retrats i estàtues eqüestres.

• Marbre (talla: Pietat Vaticà)) i bronze (fosa a la cera perduda: David) són els materials i les tècniques més utilitzades. A la Monarquia Hispànica, talles de fusta policromades (retaule de st. Vicenç de CB).

• Independència de l’escultura en relació a l’arquitectura; a diferència del gòtic, l’arquitectura renaixentista no necessita l’ornamentació escultòrica.

• A diferència de la funció pedagògica i religiosa prioritària de l’escultura medieval, ara es valora la perfecció de les formes (obeint els criteris de claredat, ordre, harmonia i relació entre les parts)

ESTIL. PINTURA• Descobriment i aplicació perspectiva lineal:

permet la creació d’un espai tridimensional en la pintura (escola d’Atenes, petita part de la cova de marededéu de les roques)

Les composicions són clares i creïbles: els personatges apareixen integrats entre si i amb els paisatges o marcs arquitectònics (Escola d’Atenes).

Es busca donar volum a les figures aplicant els efectes de la perspectiva al tractament del cos.

• Es pren com a referència la Naturalesa per elaborar models de Bellesa ideal; però a diferència de Flandes, no imiten la realitat tal com es veu, sinó tal com la veu l’artista per mitjà de la recerca de la Bellesa ideal en un sentit platònic. (paisatges del naixement de Venus o de la marededéu de les roques)

• L’Art Antic es pren com a model de Bellesa:

Introducció de temes mitològics (Naixement de Venus, Dànae) i històrics en programes iconogràfics.

Ut pictura poesis: es pren com o model per a la creació pictòrica les teories estètiques literàries de Quintilià i Ciceró: inventio, dispositio, elocutio

• L’ús de gradacions tonals en els colors permet efectes de llum i d’ombra que permeten el modelat de les figures i faciliten la naturalitat a les composicions.

• Gèneres i temàtica nova: retrats, al·legories, paisatges, mitologia; també continua la pintura religiosa amb temes nous (Sacra Conversazione).

• Es continuen fent servir tècniques i suports tradicionals: fresc (paret), tremp (fusta) sobretot a Itàlia. S’introdueix la pintura a l’oli sobre llenç.

• Segons Wölfflin (1888, Renaixement i Barroc):

Renaixement Barroc

Lineal Dibuix, volum Pictòric Pinzellades, color

Formes geomètriques Línia corba

Línia recta Línia diagonal(composició)

Forma tancada

Centrípeta Forma oberta

Centrífuga

Elements ordenats al centre del quadre

Elements fugen del centre teòric del quadre

Simetria (repetició d’elements o grups)

Superfici-alitat

Elements en un pla o plans successius que segueixen una perspectiva geomètrica

Profundi-tat

Aconseguida per gradacions tonals i lumíniques

Composi-ció clara

Elements definits i individualitzats

Compo-sició fosca

Elements integrats dins la globalitat

Unitat Busca l’anàlisi Varietat Busca la síntesi.

Es poden diferenciar unitats Els elements es necessiten els uns als altres.

Periodització d’algunes característiques d’estil:

• Quattrocento o Primer Renaixement (s. XV): l’aplicació de la perspectiva lineal dóna protagonisme al paisatge, especialment els enquadraments arquitectònics.

• Cinquecento o Alt Renaixement (1494-1527):

Més naturalitat de les figures en l’espai gràcies a una integració perfecte de figures i fons en l’aplicació de la perspectiva lineal.

Accentuació de l’ús de la tècnica del clarobscur en els contorns de les figures amb contrastos entre zones il·luminades i ombrejades per donar volum. Tot i que a vegades alguns contorns poden ser poc definits per l’sfumato leonardesc.

Les figures s’inscriuen en figures geomètriques senzilles, clares i estàtiques (triangles, quadrats, rectangles)

Leonardo inicia la perspectiva aèria (colors càlids en primer terme i freds al fons) per augmentar la profunditat amb el color.

• Pintura veneciana del 500: (Dànae)

Predomini del color i la llum sobre el dibuix: pintura més sensitiva que intel·lectual, a diferència de la florentina o romana.

Paisatge tractat amb gran lirisme i no com a simple fons espacial.

Riquesa i luxe en els detalls, en una visió sensual i plaent de la vida.

Freqüència de temes profans o mitològics.

UT PICTURA POESIS (la pintura és com la poesia). Traduccions i aplicacions de les teories estètiques literàries de Quintilià i Ciceró a la pintura florentina i veneciana del Renaixement.

Florència: Alberti(1435) Venècia: Pino(1548) INVENTIO Circumscripció: dibuix, disseny

(operació mental de reduir i esquematitzar la realitat a signes).

Invenció: entesa com a invenció del tema (l’artista ha de llegir molt per tal de tenir un repertori de temes per a quan li surti un encàrrec)

DISPOSITIO Composició: es pren la perspectiva com un mètode per a fer una síntesi dels elements anteriors i resoldre en una sola unitat els resultats parcials de la inventio.

Dibuix, disseny: inclou tant el dibuix com la composició o síntesi global del quadre (el dibuix té tan poca importància dins la globalitat que no importa fer-lo amb esbossos o amb taques.

ELOCUTIO Clarobscur: la recepció de la llum amb l’objectiu de donar-li volum per tal que tingui credibilitat pictòrica (es pot fer fent servir diferents colors o només el negre).

Acolorir: Transcriure en color les dades visuals, s’ha de donar les ombres, el volum, el buit i l’espai.

• Manierisme (1527-1600). Abandonament de la norma del classicisme renaixentista: la coherència entre la Naturalesa i la seva representació pictòrica: (enterrament comte Orgaz)

Estilització dels cossos amb postures artificioses, a vegades amb la forma serpentinata per aconseguir més espiritualitat.

Composicions inversemblants i complicades, amb perspectives accentuades i violentes per aconseguir més dramatisme.

Ús arbitrari del color, amb llums irreals (presència divina) i contrastos lumínics.