Download pdf - Solucionari Llengua Catalana 2 Batxillerat

8/10/2019 Solucionari Llengua Catalana 2 Batxillerat

1/51

SOLUCIONARIQUADERN DE TREBALL

LLENGUA CATALANA 2BATXILLERAT


2/51

2

SOLUCIONARI.QUADERNDETREBALL.

LLENGUACATALANA2BATXILLERAT

MATERIALFOTOCOPIABLE/

CASTELLNOUEDICIONS.

HERMESEDITORAGENERAL,

S.

A.

U.

ORTOGRAFIA

Unitat 1:El vocalisme catal

1 acreieu; binvalida;ccant;dformula, formul;ebenet;fvnia; gcarrega, carreg; hcont; icontinua,

continu;jitali2 adesembre [];bordinador [];cvacances [];dpastissos[]; eadvocat [];f sorts [];gescopeta

[1]; htomaquera []; inovella [1];jmandarines []; kescola [3]; lbotiga []; mtisores []; nmuntanya[]; osabates []; pcarboner []

3 a calent; b sabent;c aixella;d llebre; e plom;f vora;g fosc

4

e o

oberta tancada oberta tancada

deu molts diners, deueuros, ceba de figueres,trnsit dens, bec mistela,conflicte tens, tinc set,

set gols

la seva padrina, dents dellet, bec corb, tens set?

t sort, s fora, llavors hofar, fonts de Montjuc,

sobre la sessi, em moc

s sord, fra interessant,llavors de tomaquera,fons de pensi, sobrelescriptori, moc nasal

5

[e] [1] [3] [o]

llest

seva

tel

verd

cleda

melfresc

soc

col

pot

gotcoll

tot

sorra

6 aferro;bpremi;cmedi;dingenu;ebistec;f arquitecte;ggreix; hsegell; icrema;jantena; kagenda;laparena; mcert; nfesta; obandera; pbunyol; qgenoll; rmona; scorn; tclot; udolor;vpenyora;

wfarigola; xhora;ybou; zpou; amoll; bporta; crosa; drossa

e o

oberta tancada oberta tancada

ferro, premi, medi,

ingenu, bistec, arquitecte,antena, aparena, cert

greix, segell, crema,

agenda, festa, bandera

bunyol, clot, hora, bou,

moll, porta, rosa

genoll, mona, corn, dolor,

penyora, farigola, pou,rossa


3/51

3




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SOLUCIONARI

7

vocals tancades__ vocals obertes

He mirat aquesta terraQuan la llum pujada des del fons del mara llevant comena just a tremolar,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponentel falc senduia la claror del cel,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa laire malalt de la niti boques de fosca fressen als camins,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta lolor de la pols

de les fulles aspres del llunyans alocs,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

SALVADORESPRIU

Unitat 2:La vocal neutra. Les grafies a/etones

1 ael mestre;b el xiscle; cel poble; dla sorra; ela crosta; fla pediatra; gla galta; hel dubte; ila tarda;

jel rave; kel vespre;lel colze; mlaire; nla tassa;o el litre

Els mots femenins acaben en -ai els masculins en -e.

2 aaltre mat; baltra tarda; cpeu esquerre; dm esquerra; e personatge sinistre; f persona sinistra;g terra pobra;h pas pobre; i llet agra;j vi agre; k cadira cmoda; lllit cmode; m finca enorme; n palau

enorme; o bstia salvatge; ps salvatge; qconstrucci simple; r problema simple

3 afebre; b diploma; cmare; dtema; etorre; fsucida; gclasse; hpoeta; ibase;jpatriarca; k pirmide;lanarquista

4 aesponja; btanca; crecana; dbarca; ebotiga; fllotja; gplatja; hpasqua; ipina;jmosca; kvea;lamiga; mparaigua; nllengua

5 a defensor; b fusteria; c melmelada; d fanguissar; e segador; f serralada; g encadenar; h verds;icrrec;jbanyador; kllampec; lpeixater; mgentada; nventada; oventall; pabraada; qrosegador;rfrescor; svedella; tcarretera; uparet;vescalfor;wtendresa; xpapereria;ypelleteria

A interior de mot escrivim ao esegons que un altre mot de la mateixa famlia tingui una ao una etnica.

6 aafaita; bmonestir; cavaria; dSardenya; eavalua; fefeminat; gresplendent; hambaixada; i mera-vella;jassass; kpolseguera; lestendard; mrancor; nsergent; oassemblea; pestella; qrave; rrac;sarravatar; tsometent

7 Completa els mots de les frases segents amb ao e:

aLa imatge que es t dels alumnes daquesta classe s bona. bLhome daquest poble s flautista.

cLa Carme s una dona molt simptica i atractiva. dEl ministre que ha assistit a lacte s autodidacta. eEl rei s un monarca demcrata. fAquesta peixateria s de la carnissera del districte. gEl refredat mhacomenat per la laringe.


4/51

4




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

ORTOGRAFIA

8 Present dindicatiu denixer: neixo (naixo), neixes (naixes), neix (naix), naixem, naixeu, neixen (naixen).Futur de treure: traur, traurs, traur, traurem, traureu, trauran. Condicional de jeure: jauria, jauries,

jauria, jaurem, jaureu, jaurien

9 aLebenista va fer un treball meravells. bVan detenir lassass quan passava disfressat per davant delambaixada. cEl monestir conserva un moble envernissat decorat amb unes sanefes geomtriques.dLi van arrabassar el davantal blanc i resplendent. eEn un rac de lEmpord hi ha un indret merave-

lls. fRecordo amb ms melangia que no pas rancor la meva estada a linternat. gLEsteve va afaitar-sela barba i va raspallar-se els cabells. hTragueren del monestir lorgue avariat. iLatleta de Sardenya sesentia trist i enyorat.jEls treballadors del metall van demanar empara legal desprs de lassemblea.

10 Convalescncia. Quan despenja el telfon per interrompre el tercer ring, lhome mira el rellotge: unquart de deu de la nit. Sense donar-li temps a dir res, la dona li explica que ha hagut danar urgentmenta lhospital perqu han ingressat el seu pare. Lhome pensa en el sogre i se limagina entubat, pllid,envoltat dinfermeres. La dona el tranquillitza: no s greu, tot i que, per si de cas, sestima ms quedar-

shi a dormir. Vull ser al seu costat quan es desperti, diu. Tamb li pregunta si podria dur-li el necesseramb el lquid per rentar les lents de contacte i el raspall de dents.

SERGIPMIES,Si menges una llimona sense fer ganyotes

Unitat 3:Les grafies o/utones

1 a cucurutxo; bxuixo;c morro; d musclo; e zero; f guerxo; g nmero; h porxo; i manso;j ferro; k lloro;l sonso; m fondo; n carro; o quilo; p gerro; q suro; r borratxo

2 acactus; bcontinu; c correus; dardu; etrofeu; fassidu; gsinus; hglobus; iliceus;jmuseu; kindividu;

ltrineu; msuperflu; n incisiu; oambigu; pperpetu; qaltaveu; rvidu; sarxiu; testiu

Alguns mots acaben en -ui conserven aquesta vocal en el plural. Tamb acaben en-usalguns motsinvariables.

3 alluos; btexts (textos); c mesos; dcomplexos; epeixos; ftrist / tristos; greflexos; hdiscs (discos);imasos;jtrossos; ktraos; ldolos; mempatxos; nboigs (bojos); omolluscs (molluscos); pesqui-txos; qarrossos; rcossos; scontexts (contextos);tfixos; udespatxos;vescassos

4 aempunyar, puny; bencorbar, corba; cescullera, escull; dplomall, ploma; e sucar, suc; fenraonar,ra; gulleres, ull; hbocassa, boca; ixutar, xut;jsolcar, solc; kfullejar, full; lendolcir, dol; mdotzena,

dotze; ngolafre, gola; ojoguina, joc; pfoscor, fosc; qjoventut, jove;rrucada, ruc; sbrotar, brot; tporter,porta

Perqu sn derivades.

5 adulcificar; bmundial; cjuvenil; dcurvatura; evulcanisme; ftitular; gbucal; hconsular; ifusi, fundent;jmucositat

6 aposssim; bjuguem; cportava; dpolsar; ecorrerem; fexpulsaria; g tornars; hbullim;itrontollava;jmullava; kgronxar; lsopem; mespolsem; ntrobs; opuntejar

Cal buscar una forma en qu la oo la usiguin tniques i reproduir aquesta vocal en tot el paradigma.


5/51

5




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SOLUCIONARI

7 acullo, collia; btus, tossim; ccuses, cosim; dvull, volia; eescup, escopirem; fsurts, sortim; gpodem,puguem

En els verbs cosir, tossir, escopir,sortiri collir, i els seus derivats, escrivim amb oles formes tones i amb

ules formes tniques. Els verbspoderi volermantenen la uen les formespuguem,pugueu, vulguem,vulgueu.

8 aavorrir-se;bturment;cpolir;dcartolina;ero;fgovern;gjoglar;hsufocar;ibordell;jordir;ksuport;lcomplir;mtorr;nsorgir;oploma;psuborn;qsofrir;rbotifarra;srtol;tmuntanya;ucobrir;vmuntar;

wembotit;xsospirar;ybufetada

9 aEl govern dna suport al candidat acusat de suborn. bPels volts de Nadal compro embotits, torr,botifarra i tonyina. cEncara que pogussim no pujarem mai a aquella muntanya. dUn tipus sense es-crpols li va clavar una bufetada. eEl cnsol romans prov del mn juvenil. fLa lectura daquell captolva resultar avorrida. gEls bombers de lEmpord van sufocar un incendi. hEl joglar que cantava comun rossinyol va rebre un estoig amb un rob. iLequip del Joventut va sofrir, per va obtenir un triomfimportant.jNo puc suportar la suprbia den Joan.

Unitat 4:La diftongaci i la separaci sillbica

1 Dgrafs que no se separen: ny (pi / nya), ll (co / llir), gu (pi / gues), qu (m / qui / na), ig (roig).

Diftong: grup fnic format per una vocal i una semivocal o semiconsonant pronunciades dins unamateixa sllaba.

2 af-ieu; bes-tu-di-a; ctot-ho-ra; dco-pi-o; eco--es; fre-nun-ci-en; gtra-ieu; hv-iem; ira-di-en;jin-

hu-m; ka-pre-ci-a; lben-es-tant; mtr-ieu;nve-iem;odi-vor-ci-a; pde-nun-ci-es; qas-fi-xi-en; rdes-ai-re; strans-at-ln-tic; tsa-bi-a; ure-du--en;vtra-du--em;wco-in-ci-dir; xcel-o-bert;ymil-ho-mes; zbes-a-vi; anos-al-tres; bsub-has-ta

aguts plans

traieu, inhum, benestant, veiem, coincidir, celobert fieu, estudia, tothora, copio, coes, renuncien, viem,radien, aprecia, trieu, divorcia, denuncies, asfixien,

desaire, transatlntic, sabia, reduen, traduem,milhomes, besavi, nosaltres, subhasta

3

diftong decreixent diftong creixent sense diftongboira, pou, portareu, circuit, seu,aiges, xiular, roure, feina, avui

iogurt, quatre, diuen, quadern, joia,quant, iot, aiges, mouen, espais,

treia, qesti, pasqua

cuixa, prdua, creixia, contnua, cua,grcia, trial, guitarra, escrivien, crua,ram, sortia, cincia, dia, sequera,quilmetre, gratut, rdio, rebuig,

genit

4 asor-ra; bdot-ze; ccol-la-bo-rar; dflet-xa; eca-nya; fre-vet-lla; grei-xa; hdes-pat-xar; iset-ma-na;jjut-ge; kas-cen-sor;lplat-ges; mre-ques-ta; nin-no-cent;ocas-so-la; prat-llar; qas-se-nya-lar; res-toig;sdes-vet-llar; tlle-nya; umi-llo-rar;ves-co-pi-nya;wpa-llas-so; xen-lla;ycel-la; zcl-lu-la; agui-xai-re; bes-tos-si-nar


6/51


7/51


8/51

8




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

ORTOGRAFIA

15

obea condues tradues

infinitiu obeir conduir traduir

gerundi obeint conduint traduint

futur

1a persona singular obeir conduir traduir

2a persona plural obeireu conduireu traduireu

3a persona plural obeiran conduiran traduiran

condicional

1a persona singular obeiria conduiria traduiria

2a persona plural obeireu conduireu traduireu

3a persona plural obeirien conduirien traduirien

16 Present indicatiu: condueixo, condueixes, condueix, condum, conduu, condueixen.Imperfet indicatiu: redua, redues, redua, reduem, redueu, reduen.

Imperfet subjuntiu: produs, produssis, produs, produssim, produssiu, produssin.Present subjuntiu: actu, actus, actu, actuem, actueu, actun.

17 apreveia; bserveixi; ccontribuirem; dproduren; ereduir; fconstrum; gestudis; hinfluirem; isedua;jsus; kdeia; lfeien

18 aEn Llus s un home molt altruista, sempre vol defensar causes perdudes. bEls resultats de lenquesta

sextreuen de lexplicaci del qestionari corresponent. cEl premi a leloqncia sel va endur la vena de

lArnau. dHe anat a comprar-me un paraigua perqu sembla que plour i me lhe descuidat a casa. eIncre-

blement, els delinqents shan escapolit dels Mossos. fLespontanetat daquella criatura sedua a tothom.

19 aCorrespon al futur i est inclosa dins les formes verbals destalvi de la diresi. bCorrespon a linfinitiu

i est inclosa dins les formes verbals destalvi de la diresi. cs una paraula plana acabada en vocal ique, per tant, no es pot accentuar. ds una paraula plana acabada en-mi, per tant, es pot accentuar.e(passat simple) s una paraula plana que acaba en-eni, per tant, no es pot accentuar. f(participi) suna paraula aguda acabada en-tque no es pot accentuar. g(gerundi) Correspon al gerundi incls dinsles formes verbals destalvi de la diresi.

20 Maurici desvariejava. El moviment de les persones que el voltaven li indic que calia sortir de casa idavallar al carrer. Se sentia fatigadssim. No era sols la pesantor daquells tres dies finals que havia passatgaireb insomne, anant dun cant a laltre, sense poder empassar-se un boc. Era, sobretot, la intensitatdels projectes absurds que es formaven dins el seu pensament; si lun darrere laltre shaguessin tradut

en actes, no lhaurien extenuat ms.Mentre baixava lescala darrere el tat, feia esforos per prendre conscincia dels episodis dolorososque li calia afrontar. Hauria volgut que aquella escala ombrvola, amb la sentor de menjars plebeus, quepujava de la porteria i les veus que venien del celobert, no shagus acabat mai... Laire i la claror delcarrer li varen produir una sensaci insultant. Aleshores algun ressort encara no romput lobliga a redre-ar-se amb una mena dorgull trist. Aquella multitud atapeda a lentorn de la porta.

CARLESSOLDEVILA, Eva


9/51

9




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SOLUCIONARI

Unitat 6:Lelisi i el guionet

1 ala UEFA;bla unitat;clonze;dluna;elolivera;fla efa;g la asimetria;hlungla;ila humanitat;j lilla;

kla host;llndia;mel iode;nlhoritz;olhumanisme;plUnivers;qla universitat;rel iot2 ala hpica;bel iogurt;clhoquei;dlONU;elurna;fla uni;gla immortalitat;hla essa;ila hipoteca;

jlIgnasi;klhumor;llIPC;mlhmster;nel ianqui;olhandbol;pla histria;qla iaia;rla ira;sla ullera;tla UNESCO;ula investigaci;vla informtica;wla una (hora);xla amoralitat

3 ala insinuaci; bla universitat;cla imposici;dlherona;eludol;fla urbanitzaci;glnica;hla hipo-

teca;ilopini;jla imatge;klhind;lls;mlinters;nla instituci;ola instncia;pla hiena

4 aTornarem a les onze. bA la porta demergncia hi havia una pintada. cEn larticle que va aparixer ahir

en lAvuihi havia afirmacions molt interessants. dLONU s lorganitzaci que treballa pels drets humans.

eEls nous avenos tecnolgics poden ajudar la humanitat. fLa anormalitat seria que em toqus la loteria.

gLa intelligncia emocional s plena davantatges. hAnaven a lestadi una hora i mitja abans del partit.iConduen pel cam sense asfaltar.jAnaven a lescola de lajuntament. kComprava flors a en Joan.

5 aa linterior;bde lou;cper als cosins;dper la uni;eals camins;fca nArdiaca;gcan Rosell;hca

lEullia;ide la host

6 aaltocmulus; bindoxins; cmenysprear; dlabiodental; ecentpeus; flligacama; gsordmut; hdenti-nasal; ifilferro;jfisicoqumic; kcapipota; lcapgrs; mgrecorom; nterratinent

7 atric-trac; badu-siau; ccloc-cloc; dultraconservador; epengim-penjam; fsud-core; g abans-dahir;ha cuita-corrents; ivicerector;jsud-afric; kcul-de-sac; lnord-oest; mvescomte; nmaldecap; opseu-doderivat; pzum-zum; qno-tolerncia; rperclorat; susdefruit; tvetesifils

8 acami cisterna; bm morta; cdecret llei; dpica-soques (el segon element comena per s); edesoca-rel (el segon element comena perr); ffutbol sala; gbocamoll; hcerca-raons (el segon elementcomena per r); iguarda-robes (el segon element comena perr);jnou-ric (el segon element co-mena perr).

9 arei-xa;bcr-rec;ctil-la;dsub-t-tol;ebes-can-vi;fdes-guas-sar;gse-nyal;hgos-sa;ise-lla;jru--na;kdes-a-fec-ci-;lcel-la

10 a-6 barbacana; b-10 barba-roig; c-12 escanyallops; d-13 escanya-rals; e-5 escurabutxaques; f-1 es-curadents; g-9 penja-robes; h-8 penja-sargantanes; i-7 penya-segat; j-2 picapedrer; k-11 pica-pica;

l-3 pixapins; m-4 pixatinters11 adinou mil tres-cents quaranta-dos; btres-cents vint-i-un; cmil set-cents trenta-un; dcent vint-i-quatre

mil sis-cents setanta-vuit; edos milions quatre-cents cinquanta-tres mil set-cents noranta-tres

12 amel vaig comprar / vaig comprar-mel / me lhe comprat; btel vaig donar / vaig donar-tel / te lhe

donat; csel va endur / va endur-sel / se lha endut; dens el va rebaixar / va rebaixar-nos-el / ens lharebaixat; eus el vaig encomanar / vaig encomanar-vos-el / us lhe encomanat; fsem va acudir / vaacudir-sem / se mha acudit


10/51

10




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

ORTOGRAFIA

Unitat 7:Les grafiess/ss/c/

1

paraula sonoritat situaci grafiaafalciot sorda desprs de consonant c

bmaa sorda entre vocals

czona sonora principi de mot z

dnasal sonora entre vocals s

esoca sorda principi de mot s

fpressi sorda entre vocals ss

gsivella sorda principi de mot s

hcel sorda principi de mot c

ifora sorda desprs de consonant

jpasos sonora entre vocals s

katzavara sonora desprs de consonant z

lfal sorda final de mot

mtos sorda final de mot s

ncapsa sorda desprs de consonant s

ocreena sorda desprs de consonant

pprevisi sonora entre vocals s

2 acelobert;bdissoluci;cesforar;dvelocitat;ebalana;fprocediment;gextensssima;hpressi;

ipinces;jdecisi;kprofessora;ladrea;mencertar;nclasse;oocell3 abarns;besfor;caven;defica;epeda;froman;gllu;hadvers;iverns;jtra;kpreco;ltros;

mestru;ndol;oocs;pfeli;qperspica;r mar;scalabs;tactors;udesgla;vcalamars;wsaga;xcomer;ycal;zabra;aenlla;brecurs;cllavors;dcapa

4 acassola;bEivissa;cgasa;ddiscussi;ecarabassa;fSaragossa;gcosac;hpasos;ipassads;jarrissar;kSardenya;llesi;mpresumpte;nmassap;ofrontissa;pmasss;qasil;rcrisi;sregalssia;tbalisa;uplissa;vdosi;wBrusselles;xmostassa;ysisa;ztesi;asia;bpremissa;cdisfressar;dmillsim

5 abessonada;bpressi;cmestressa;dcossos;eabassegador;fcasos;gpasos;hendossar;ietctera;jsussos;kzenit;lconsum;mgrisa;nja;oaccessori;p zoleg;qzero;rzinc;sdifusi;tzumzeig

6 asmola;bsivella;czoolgic;dsetrilleres;eserraller;fseds;gcigr;hcepat;izebra;jseure;kcistell;lcirera

7 aestranger; bextensi;cescalivar;destrany;eesplanada;fescindir;gexpulsar;hesllanguit;iexpur-gar;jespolsar;kesporgar;lestendre

8 avernissos;b ingressos; cgrossos; dpallussos; epedrissos; farrossos; gcasos; hnassos; idosos;jmatisos; kcabassos; lembarassos;mgasos; ntrossos; ovasos; pinteressos; qfrancesos; rsussos;scongressos; tanissos; unusos;vmesos;wmatalassos; xtapissos

9 Resposta oberta.


11/51

11




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SOLUCIONARI

10 aUn presumpte assass va ser detingut pels Mossos. bSentia enyorana quan pensava en lescola dedansa. cPenso viatjar a Eivissa, Crsega i Sardenya. dMendur el cabs per comprar sucre, cigrons,mostassa i safr. eLa plissa de lassegurana no cobreix la trencadissa. fLa comissi analitza la crisi asia. gLanestesista va aplicar la dosi adequada. hSempre em prenc el caf amb dos terrossos de sucre.

iAquest carnisser ven la millor carn per arrebossar.jLa discussi entre lalcaldessa i la baronessa va sermolt tensa. kEl comissari ha resolt tots els casos dagressi racista. lCada any es disfressa dabadessamedieval.

11 Un cop vaig ser en unes galeries del centre de la ciutat que sospito que eren les galeries Mald, i un matde la meva infantesa, inoblidable, vaig caminar amb el meu pare de la plaa del Pi, on em va ensenyarels pintors silenciosos i concentrats, fins a la diminuta plaa Milans. All el meu pare i jo ens vam estirara terra per veure un cercle perfecte emmarcant el cel. s lnica plaa rodona del mn, em va dir ell.Perqu el Vatic no s perfecte. I jo vaig passar anys provant de recordar quin era aquell lloc extraviat,aquella plaa diminuta i tan perfectament rodona.

La vaig trobar fa poc, sense adonar-men. Un dia que, com si fos estrangera, caminava despistada perBarcelona, sense orientar-me gaire, mig perduda. I limpacte que tinc cada cop que em faig conscientque visc en aquesta ciutat per la qual deambulo anestesiada.

LOLITABOSCH, La famlia del meu pare

12 quiescent; benaurana; fressat; embranzida; salt; sobtadament;

Unitat 8:Les grafiesb/ v

1 apoble;bbrisa;ccanvi;dconvicci;eblanc; fpobre;gmbit;henvelat; ibranca; jblat;kvent;

lembenar

Sescriubdavant deli der. Sescriub darrere dem, i sescriu v darrere den.

2 adevia; bbevia; evivia; gclavar; harxiver; iblavenc;jestovar (dins duna famlia de paraules alternenels mots que sescriuen amb uamb els que sescriuen amb v)

crebia; dsabssim; festrebada (dins duna famlia de paraules alternen els mots que sescriuen ambpamb els que sescriuen ambb)

3 aembull;bdesenvolupar;cinvitar;dinvestigar;eenveja;fenviar;gminvar;hintercanvi;iembolic;jenvestir;ktimbal;lembalar

4 a escriba (pseudoderivat); b escrivia (popular); c moviment (popular); d mbil (pseudoderivat);elabial (pseudoderivat);fllavi (popular);gprovador (popular);hprobable (pseudoderivat);icurvatura(pseudoderivat);jcorba (popular);kcalba (popular);lcalvcie (pseudoderivat)

5 ahavem; btrobava; ccavava; drobveu; ehavent; fanava

Els verbs de la primera conjugaci fan limperfet dindicatiu amb les terminacions -ava, -aves, -ava,-vem,-veu,-aven. El verbhaversescriu sempre amb v.

6 Arribar: arribava, arribaves, arribava, arribvem, arribveu, arribaven. Provar: provava, provaves, provava,provvem, provveu, provaven.Acabar:acabava, acabaves, acabava, acabvem, acabveu, acabaven.


12/51

12




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

ORTOGRAFIA

7 arebentar;brebolcar;ccavalcar;dcovard;ecaravella;fbiga;ggovern;h trobador; iavall;jrave;ksavi;ltravar;mberruga;nendvia;oalmvar;pbasc;qavet;rganivet;savortar;ttreball;upavell;

vtaverna;wavorrir;xvoltor;ynvol;zsaba;abava;bfava;cesvelt;ddesimbolt

8 aUn home basc anava cada setmana de Biscaia a Crdova. bEs va posar una bena a la berruga quetenia enmig de la calba. cQuan van arribar a la taverna vam veure que una biga havia cedit. dLEstevesha comprat una gavardina per anar a ca ladvocat. eEl cami que transportava cavalls ha bolcat prop

dun bosc davets. fDiuen que una persona espavilada no savorreix mai. gEl govern enviar un comboidajut humanitari. hEl fuster ha gravat un trvol a la fusta envernissada. iEls savis sn persones que fantreballar el cervell.jAnava amb autombil per la riba i deixava enrere un nvol de pols. kDes que vaarribar de lHavana, sembla que li hagi caigut la bena dels ulls.

9 En Juli deia que al mig de la pedra hi havia un tresor, per cap dels avis a qui vam consultar ens ho va poder

confirmar, els avis reien. Buscvem pedres de gravera ben arrodonides, les nostres preferides, i les fiem

tossar les unes contra les altres fins a esquerdar-les, i aleshores, com si es tracts duna magrana, les obrem i

mirvem dins, i res, dins de la pedra noms hi havia la mateixa pedra, tot el centre s pedra, la pedra semprebusca el seu centre. De tant en tant alguna impuresa que ms que engrescar-nos ens emprenyava, fins que

vam decidir canviar de joc malgrat que en Juli continuava partint pedres dos o tres dies ms.

Aquest era el lloc de trobada on els de casa sortem a buscar les visites o els convidats, en un dileg caminat

per rebre a qui sacosta, si tu vns jo vinc al teu encontre, per avui no ve ning perqu no els he avisat.

FRANCESCSERS,De fems i de marbres

10 Aquestes sn les hores de sols velocssims,i ara cavalquen uns homes de llargues cabelleres,per damunt les escales del vent, cavalls de somni.

Seleven a fogueres abrivades,mouen el fum vermell i la tenebra rojai empenyen els reflexos de lincendi.Arriben a les nits que bateguen de foc,corren per diamants cremats, arena, cendra.Per les ones roents del parads,volen damunt les flames afuades.Homes alats de llargues cabelleres combatenamb lespasa del vent i de la llum.

BARTOMEU

ROSSELL

-PRCEL

Unitat 9:Les grafiesj/gix/ix

1 agerani;bbogeria;cpujol;djutjat;ejoguina;ffregir;gginesta;hgerro;illegir;jjugador;kburgs;lenginy;mgirafa;nvenjar;oviglia;pjard;qgenoll;rrajola

Sescriugdavant de les lletres e,ii sescriujdavant de a, oi u.

2 aobjecte;bJerusalem;cjersei;d injecci;eJeroni;fgirar;gjerarquia;hjeure;ijesuta;jjeroglfic;ksubjecci;lprojecte;mJess;nmajestat;oGertrudis


13/51

13




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SOLUCIONARI

Els grups-jecc-i-ject-sescriuen ambj. Tamb alguns noms bblics i algunes excepcions.

3 acorretja;btrepitjada;cformatge;dviatge;eplatja;fmetge;gsitges;hfetge;ijutge;jmitja;kestotjar;loratjol

Sescriugdavant de les lletres e,ii sescriujdavant de a, oi u.

4 Viatjar: viatjo, viatges, viatja, viatgem, viatgeu, viatgen.Menjar: menjo, menges, menja, mengem, men-geu, mengen. Fugir: fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen.

5

saqueig saquejar saquejos

raig rajar rajos

lleig enlletgir lletjos

empatx empatxar empatxos

escabetx escabetxar escabetxos

desig desitjar desitjos

6 acapritx;bmetxa;cbotx;drebuig;e assaig;ffaig;gpasseig;hbateig;ifesteig;jdespatx;kboig;

lpuig;mestoig;ngoig;osafareig;pempatx;qcartutx;rgavatx;sesquitx;tmareig;uraig;vescabetx;wfuig;xmig;yenuig

Sescriu-iga final de mot quan els derivats tenengoj. Sescriu -txquan els derivats tenen tx.

7 jutges; mengen; fetge; penjat; jutge; sutge; fetge; penjat; penjat; metge, heretge; jutges; jutjats; jutges;justos; gestos; jutges injustos; penjats; fetges; jutges; metges; jutges; mengen; fetge; penjat

8 aguix;barxiu;ccoix;dbrixola;eeixida;ffeixisme;gxoc;hgruix;iporxada;jclix;kveixiga;lbeixa-mel;mxop;nbixest;oxerinola;pcruiximent;qruixador;rxarampi;srauxa;treixa;ucoix;vllanxa;

waixeta;xxasss;ypanxa;zbaix;agarbuix;bplanxa;cbaixador;dxerric;eeixam;fmaduixa;gxauxa;hclenxa;iaixopluc;jxar

Sescriuxa principi de paraula, darrere de consonant i darrere de vocal i del grup -au. El grupix repre-senta el so de xeix i sescriu darrere de les vocals a, e, o, u.

9

[ks] [gz] [ ]

luxe, mxim, ndex, textura, xid examen, exili, exacte, xit, exhibir,

exercici, exemple

guix, xec, panxa, rauxa, xut

10 ahexmetre;besbiaixar; cesprmer;destendre; e escalivada; fexpositor;gextensi;hespoliar;iescaure;jexcursi;kexpressar;lesplaiar

11 Resposta oberta.

12 aProp de la paret enguixada hi ha tres xiprers que cobreixen el nnxol. bAqueix xicot duu sempre la

clenxa ben feta. cEls va agafar un xfec quan anaven a Xtiva. dAquest noi noms pensa en la disbauxa

i la xerinola. eEl xut va esquinar la xarxa de la porteria xinesa. fSempre que vaig a Xixona em prenc una

orxata de xufla. gA la Xina sha produt una execuci capital. hLes bruixes es gronxen quan bufa el xaloc.

iHa tret la faixa de la calaixera.jLambaixador sha punxat amb una xeringa que hi havia a la coixinera.


14/51

14




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

ORTOGRAFIA

13 caixa; caixa; coixa; Maruixa; baixa; mateixa; fluixa; bruixa; caixa; Maruixa; caixa; cuixa

Unitat 10:Les grafiesb/p,d/ t ig/c

1 Resposta oberta. Exemples: atip, atipar;btap, tapar; cllop, llobat; dcap, capal; eglop, glopejar; fdrap, drapaire; gsap,

saberut; hrep, rebuda; icap, cabre;jxarrup, xarrupar

2 Resposta oberta. Exemples: aestrep, estrebada; bparet, aparedar; cbullit, ebullici; dhumit, humitat; ebrot, brotar; fdit,

ditada; gmut, emmudir; hbrut, embrutar; iflorit, floridura;jconfit, confitura

3 Resposta oberta. Exemples: afranc, franqucia; bllampec, llampegar; cantic, antiguitat; dnoruec, Noruega;egroc, engro-

guir; fgrec, Grcia; gsuc, sucar; hpessic, pessigar; icec, ceguesa;jporuc, esporuguir; kcstig, castigar;lsang, sangons; mfang, enfangar; ncrrec, carregar; ollarg, allargassar; pblanc, emblanquir; qfstic,fastiguejar; ramarg, amargura, amargor; sdesfalc, desfalcament, desfalcar; talberg, alberguista

4 averd;bsalut;cquietud;dsolitud;ealtitud;fhumit;gesclavitud;hAlfred;iinstitut;jatribut;kagut;lbolet;mfort;nsud;osort (fortuna);prebut;qsenectut;rbuit;scid;tlent;uslid;vjoventut;

wastut;x tmid;yrecord;z rgid;aajut;b virtut;cnet;dactitud;eclid;f fecund;gcmput;hxid;icert;jtcit

Sescriu tdarrere de vocal tnica. Darrere de vocal tona o consonant escrivim to dsegons com sescri-guin els derivats de la mateixa famlia. Sescriuen amb dels mots femenins acabats en-etudi-itud. Ses-criuen amb-tfinal els participis de molts verbs i en-ntels gerundis.SudiAlfreden sn excepcions.

5 allarg;babric;corc;dblanc;ecec;fgec;gantic;hbileg;ientenc;jferstec

Sescriu cdarrere de vocal tnica. Darrere de vocal tona o consonant escrivim cogsegons la grafiadels derivats de la mateixa famlia. Excepcions:nec, arbic,mnec, crrec, fstic,xfec, esprrec,r-

nec, ferstec,prssec,mag, estrateg, pedagog i reg (rec); les formes verbals en sn excepcions.

6 amag;btinc; cgroc; dprssec; ebuldog; frnec; gfstic; hnec; imnec;jtrfec; karbic; lgallec

7

poruc poruga porucs porugues

noruec noruega noruecs norueguesgrec grega grecs gregues

manyac manyaga manyacs manyagues

8 asubjecte;bcapficar;cdrap;dtomb;etub;fcabdal;ginepte;hglop;iesquerp;jverb;kcabdill;lcaptar;mesclop;nadob;oserp;pabdicar;qcapgirar;rtalp;srab;trumb;uabdomen;vxarop;

wcub;xcorb;yabsis;zcapal;apop;bllamp;cdestorb;dclub

9 amaragda;bamgdala;cacte / apte;dcognom;efragment;fcabdill;gancdota;hsobte;idissabte;jdubte;kaugment;ldiagnstic;macne;nobtenir;oregnar;padoptar;qoptar;rfactura


15/51


16/51

16




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

ORTOGRAFIA

9 aimpressi;bexempt;cenfilar;dconfit;emfora;fpamflet;gconveni;htramvia;iinfecci;jfemta;ktanmateix;latemptat;mtemptaci;nassumpte;opremsa;pxamfr;qnimfa;renmig;simpremta;tsamfaina;usmptoma;vsomriure;wfanfarr;xcircumscripci;ycircumstncia;zsimfonia;aem-premta;btriomf;cJerusalem;dBetlem

10 aEnv: paret prima feta de maons posats de cantell o de panys prefabricats, que generalment noaguanta cap pes. bmfasi: fora dexpressi o dentonaci amb qu es tracta de realar la importncia

del que es diu o llegeix. cEscombra: feix de branquillons flexibles, de palmes, de brins de material pls-tic, etc., lligat generalment al cap dun bast o duna canya, que serveix per escombrar. dMaltempsada:desfet de mal temps. eTriumvir: en lantiga Roma, membre dun triumvirat. fCmfora: cetona terpnica,de frmula emprica C10H16O, slida, blanca, voltil, dolor caracterstica, extreta del camforer, empradacom a sedant, diafortic i estimulant cardac i respiratori, i en la manufactura de plstics, especialmentcelluloide, de laques i vernissos, dexplosius i productes per a pirotcnia, etc.

11 aimmbil; bimmortal; cimmerescut; dimmaterial; eimmoral; fdesmotivat; gimmillorable

12 aEl comte del Pallars va defensar coratjosament els seus drets. bCada mes tinc el compte correntactualitzat. cEls contes de Pere Calders sn peces literries de gran qualitat. dA la feina, es passa el diafent comptes. eLEmili va comptar fins a deu abans de decidir-se. fLa Ciutat Comtal ha organitzat unaexposici sobre la Catalunya dels comtes reis.

13 aannex;bbienni;cconnexi;dinnocu;einnocent;fcommutar;gAnna;hgemma;ianual;jmann;ktarann;lcommemorar

14 aLa policia ha identificat les empremtes del presumpte assass de lAssumpta. b El comte va vestir-se sumptuosament per a lestrena de la simfonia. cUn dels membres del triumvir va emmetzinarel trib quan sortia de lamfiteatre. d Mhan pagat al comptat les despeses dels darrers triennis. e

Lexempci fiscal s una bona mesura per resoldre aquest assumpte. fHi va haver un atemptat al camde circumvallaci de la ciutat. gLa Gemma ha arranjat les connexions del comptadors de gas. hEnla impremta del carrer Sant Pere simprimia bona part de la premsa de lpoca. iEls confits sn unatemptaci que no puc evitar.

Unitat 12:Les grafiesh,r/rr

1 ahivern;borxata;corfe;dhumitat;evid;fisard;ghemicicle;hostatge;iham;jombra;khgira;lhellnic;mhrnia;nhexgon;ohaver;phereu;qermita;rhissar;sou;thulla;uharmonia;vabillar;

whom (pronom);xheptasllab2 ama; bbohemi; ccoet; denherbar; econhort; fcohibir; gadhesi; hanihilar; ialcohol;jexhaurir;

kfilharmnic;lexultant; mtothom; nexhumaci; obenaurat; pmalaurat; qtru; rantihistamnic; sad-herent; texhalaci; uprohibit;vcacauet;wsubhasta; xexuberant;yanhel; zinherent; avehement

3 aSi no treballen els dies de festa, s que shi poden picar els dits. bQuan shi posin, s que ho enllesti-ran rpid. cHa estat a Itlia una setmana. dA les set del mat ha anat a buscar el pa. eHa donat totesles seves possessions a una ONG. fAvui ha comprat fruita a la gran superfcie. gHi vaig anar i no elsvaig trobar. hSovint no hi sento; s veritat que en Joan i lElisenda sn amics? iQuan tu mho diguis hianir i comprar la fruita.jEm van dir: hem vingut amb ganes de llanar lham als peixos. kNo em veigamb cor de fer tantes coses. lEm vas anunciar que hem guanyat el primer premi amb el conte de Sant


17/51

17




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SOLUCIONARI

Jordi. mSigues prudent, vs amb compte. nParla en veu baixa amb la seva companya. oEm sap greu,per hem danar amb la Neus. pNo estava dacord amb tot el que han parlat amb tu. qHem compratla bombeta equivocada. rEm vesteixo de color negre els dies que estic trista. sDes dels 18 anys emtenyeixo cada mes. tJa us hem explicat mil vegades lacudit. uHem gestionat tota la documentaci tal

com em vas dir.vCada mat em vesteixo i desprs em rento la cara, les mans i les dents.

4 aeradicar;birreal;cextraradi;dirradiaci;eirreflexiu;firrompre;ginfraroig;hvicerector;iprerom;

jirregular;kartmia;lultrarpid;motorinolaringleg;ncontrarplica;oirrisori;pirracional;qirrefutable;rcoreferncia

mots amb prefixos que fan duplicar la r mots amb prefixos que mantenen la rsimple

irreal, irradiaci, irreflexiu, irrompre, irregular, irrisori,irracional, irrefutable

eradicar, extraradi, infraroig, vicerector, prerom,artmia, ultrarpid, otorinolaringleg, contrarplica,

coreferncia

5 Resposta oberta. Exemples: avidrier;b fumar;cfinor;daiguader;eferrer; fcendrer; gplanter;hcarnisser; i forner;

jalzinar;kclaror;lclauer;mbouer;nboter;opeixater

6 acigr;bxiprer;cllum;ddiner;esa;faf;gbonior;hcarb;ipor;jtardor;kseit;lrabad;mbalc;nrector;obut;premor;qmillor;rporr

7 acirerer;btaronger;cametller;dpresseguer;emagraner;fllimoner;ggarrofer;hnesprer;ialberco-quer

8 aconrear;broc;cenrabiar;denredar;everema;fenrocar;gcorreu;henramada;iserrell;jfolrar;kenraonar;lenrossir;menrenou;nsomriu;oenribetar;pcolrar;qserra;rCelr


18/51


19/51

19




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SOLUCIONARI

12 a ruscs / ruscos; bcascs / cascos;cbascs / bascos;ddiscs / discos;eassaigs / assajos; f tests / testos;gboscs / boscos;hraigs / rajos; icontexts / contextos;jcartutxos; kpasseigs / passejos; ltasts / tastos;mfaigs / fajos;nsafareigs / safarejos; ogusts / gustos; pdesigs / desitjos; qcosts / costos; rgests / gestos;smosts / mostos; tmariscs / mariscos

13

plural

-s -nsdialectes orientals: -s

dialectes occidentals: -ns

sofs, bisturs, taranns, comits,tabs

cinquens, bacallans, cosins

joves / jvens

orfes / rfens

coves / cvens

14 atesi; bmitja;cparntesi;dmilhomes (inv.);eglobus (inv.);fatles (inv.);gpelvis (inv.);hdimarts (inv.);

ioasi;jpenja-robes (inv.);ksinus (inv.);lcrisi;malicates (inv.);ncalces;ollapis (inv.);panlisi;qdia-betis (inv.); rguant; ssostenidors (inv.); tpostres (inv.);uparaigua;vfocus (inv.);wmitj; xpantal

15 freus; vedrunes; barca; camins; vespres; matins; albes; geps; llunes; besos; arcs; tenebres; sorres; focs;

neulies; ganivets; pells; follies; badies; congosts / congostos; febres; pors; palmells; dunes; gorgs; tardors;

brasa, vins; sostres; amors; atzeitunins; sucres; canyelles; sals; pebres; taules; vols; falcies; entreforcs; dies

Unitat 14:Ladjectiu

1

brut bruta bruts brutes

a sobri sbria sobris sbries

b idoni idnia idonis idnies

c continu contnua continus contnues

d culte culta cultes cultes

e ample ampla amples amples

f pobre pobra pobres pobres

g tebi tbia tebis tbies

2

a homogeni homognia homogenis homognies

b aspre aspra aspres aspres

c nu nua nus nues

d agre agra agres agres

e feixuc feixuga feixucs feixugues

f com comuna comuns comunes

g groc groga grocs grogues

h verd verda verds verdes

i tou tova tous toves


20/51


21/51

21




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SOLUCIONARISOLUCIONARI

f cmode cmoda cmodes cmodes

g lliure lliure lliures lliures

h vague vaga vagues vagues

i flonjo flonja flonjos flonges

j sinistre sinistra sinistres sinistres

k ntegre ntegra ntegres ntegres

l fondo fonda fondos fondes

8 axiscladissa; b espantadissa; c esgarrifosa; d vincladissa; e trencadissa; f fonedissa; g greixosa; h es-paiosa; i valuosa;j avantatjosa; k saborosa; l gasosa

9 aSempre han estat molt espantadissos. bShan mostrat molt cortesos. cSn uns nois molt bellugadis-sos. dUtilitzen unes tctiques molt eficaces. eHan obtingut uns interessos escassos. fNo ha complert

els compromisos amb els pasos. gNo magraden els menjars crus. hVa obtenir uns resultats exigus.iEls instituts ofereixen uns ensenyaments mixts / mixtos.jHa enviat uns documents annexos. kT unscomportaments molt precoos. lShan mostrat submisos.

10 rural, prpies, fsics, morals, alt, menut, rabassut, gnguil, fort, feble, sanguini, flegmtic, trist, jois, pelut,barbamec, vermell, groc, liberal, carl, incrdul, fantic, bellugads, reposat, discret, garlaire, llpol, golut,raconer, gastador, amant, entenimentat, ordenat, dejecte, seris, bromista, mentider, quimric, optimis-tes, simples, complicats, indefinibles

dues terminacions (sing. / pl.) quatre terminacions (masc. / fem. / sing. / pl.)

rural, morals, gnguil, feble, liberal, garlaire, amant,bromista, optimistes, simples, indefinibles

prpies, fsics, alt, menut, rabassut, fort, sanguini,flegmtic, trist, jois, pelut, barbamec, vermell, groc,carl, incrdul, fantic, bellugads, reposat, discret,

llpol, golut, raconer, gastador, entenimentat, ordenat,dejecte, seris, mentider, quimric, complicats

Unitat 15:Els determinants

1 aAix s can seixanta. bVaig a ca la Merc. cTornaven de ca lElisenda. dPassarem per ca nAlzina.eVam viure molt anys a can Roc.

2 aper a la Neus; bper als jugadors; cpels marges; dper lhereu; eal rostre; fa lesbart; gdel peu; hdelungla

3 aDnam aquesta llibreta. b Atansam aqueixa cadira. cDestrueix aqueixos papers. dHa construtaquells edificis.

4 aEl millor encara no ha arribat.bA la millor / Potser / Si molt conv / em faran el 10 % de descompte.cVine tan de pressa com puguis. dQue content que es va posar! / Com nestava, de content!

5 as pitjor del que em pensava. bCom a molt / A tot estirar, hi ha mitja entrada. cQuan li prenen allque s seu, ensenya les dents. dNo timagines que desagradable que arriba a ser. eNo treballa tan bcom ens agradaria. fAll / El que ha passat, no tinteressa. gAspira a arribar al capdamunt.

6 a7; b4; c8; d1; e2; f3; g9; h6; i5


22/51

22




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

MORFOLOGIA

7 aSc de les Borges Blanques, per ara visc a la Fatarella. bEl tren de lHospitalet no arriba al Masnou.cVan passar pel Cad per anar a la Seu dUrgell. dMra s una poblaci de la Ribera dEbre. ePer Set-mana Santa anirem a Andorra o a lAlguer. fEl Marroc i Algria pertanyen al Magrib. gDesprs de tornarde lArgentina va establir-se a la Bisbal. hAnirem a Vic, la capital dOsona.

8 aLentrenador i els seus jugadors van fer una roda de premsa. bEls vaguistes van presentar llurs de-mandes a la direcci. cEl ministre va exposar la seva proposta dactuaci. dEl comte contemplava les

seves possessions des del capdamunt de la torre. eEls alumnes deixaven llurs treballs a la bstia delprofessor. fEl general passava revista a les seves tropes.

9 acinquanta-set mil vuit-cents vuitanta; btrenta-cinc mil set-cents trenta-quatre / cent setze mil set-centsvuitanta-tres; cdos mil set-cents vuitanta-quatre / tres mil cent quaranta-tres. ddos mil sis / vuitanta-vuitmil quatre-cents trenta-quatre; eset milions tres-cents seixanta-quatre mil setanta-vuit

10 avint-i-set; buna cinquena; cel nnuple de vuit s setanta-dos; ddos quarts i cinc de nou del vespre;eun quart de nou del mat

11 aMon pare s marxant i ma mare s teixidora. bSos germans sempre lhan protegit. cCada terra fa saguerra. dEn sa vida no se nha vist mai de tan verdes.

12 aMenja prou pa. / Menja prou patates. bPerd massa temps. / Perd massa hores. cConeix bastantshomes. / Coneix bastants persones. dHa perdut fora pes. / Ha perdut fora quilos.

13 aTens gaire fred? No, no en tinc gens. bVols ms cireres? No, ja en tinc prou. cCada dia has de beurems aigua. dNo tinc cap inters a entrevistar-me amb ella. eHa trobat larrs massa salat. fFa foratemps que no ens veiem, per sovint ens telefonem.

14 aPensem recrrer tot Catalunya. bEns han arribat diverses propostes de treball. cAmb lexcusa del

progrs, uns colonitzadors qualssevol eren capaos de delmar un territori. dUns aniran a Vic i els altresa Manlleu. eNo he trobat cap gasolinera pel cam. fHa decidit vendre el negoci i posar-se a treballarper altri.

15 aQuan arribis, prepara el sopar. bNo s tan llest com es pensa. cNo mengis tant. dPregunta-li quantval un litre de mistela. eQuants dies et calen per enllestir la feina? fSi ho fas tan de pressa, no tensortirs.

16 aQuan sen van assabentar els altres, ja era massa tard. bHan trobat massa riscos en algunes de lespropostes econmiques. cEnguany, per la fira van passar fora persones. dA lestiu van recrrer totItlia. eNo hi ha prou recursos energtics per atendre les necessitats de consum actuals. fHi ha prou

empreses interessades a adquirir la patent. gVa ser el vint-i-dos en una cursa de vint-i-tres partici-pants. hA la plaa hi havia ben b un miler de persones. iBastants associacions shan queixat del malfuncionament dels trens de rodalies.jUns homes qualssevol poden resoldre el conflicte. kTenia duesalternatives i va triar la pitjor. lMantes (manta) vegades li ha fet veure que sequivocava. mEns veiemcada setmana.


23/51

23




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.


Unitat 16:El pronom

1 asem coneix / se mha conegut / va conixer-sem; bsens veu / sens ha vist / va veure-sens; csel

menja / se lha menjat / va menjar-sel; dse l i dna / se li ha donat / va donar-se-li; ese us consent / seus ha consentit / va consentir-se-us; fse les treu / se les ha tret / va treure-se-les; gsen penedeix / senha penedit / va penedir-sen

2 amel deixa / me lha deixat / va deixar-mel; bmho torna / mho ha tornat / va tornar-mho; cmen por-ta / me nha portat / va portar-men; dmhi duu / mhi ha dut / va dur-mhi; eens la regala / ens lha re-galat / va regalar-nos-la; fens en correspon / ens nha correspost / va correspondrens-en; gtel creus / telhas cregut / vas creure-tel; htho pensaves / tho has pensat / vas pensar-tho; ius el cedeixo / us l hacedit / vaig cedir-vos-el;jus hi volem / us hi han volgut / van voler-vos-hi

3 ala hi posa; b te nagafaran; cels hi trobo; dli nha deixat; eels hi talla; fnhi parla; gla nhavien tret;hse nallunya; ilan traur;jse us veu; k us en guarda; l men compra; mdna-la-hi; nveurens-hi;o passar-li-ho; p dir-los-ho; q tallals-hi; r parla-nhi; s passejans-hi; t conixer-los-hi; u parleu-len;

vfixa-thi;wva escriure-us-el; xcomprals-en

4 ame la hi deixo; bse nhi posen; cus els hi deseu; dse lhi fica; emels hi trenca; fse lhi enganxava

5 aTe la portar. / Tel portar. / Tels portar. bLes ha portat. / Nha portat. / Ho ha portat. cUs el canvia-r. / Us els canviar. / Us la canviar.

6 a Les he canviat. / Nhe canviat moltes. / Ho he canviat. b Porta-mel. / Porta-me-la. / Porta-mels.cPortans-les. / Portans-en alguna. / Portans-ho. dDna-lhi. / Dna-la-hi. / Dnals-hi.

7 aCompra-ho. bDnans-les. cDigues-li-ho. dFeu-los-ho. ePorteu-lhi. fCompreu-los-els. gEstripeu-

vos-les. hEnvia-mel. iConvidem-los-hi.jLlepa-tels.

8 aTothom va presentar la sollicitud dins els terminis establerts. bCadasc per on lenfila. cVam quedaramb les bessones, per no en va aparixer cap. dHe vist alguna cosa / quelcom estrany en el seu com-portament. eHe visitat lateneu i he decidit fer-men soci. fCom anem?

9 Ress un pronom indefinit i equival a cap cosa. Genss un determinant quantitatiu i es refereix a unaquantitat que no existeix realment.

10 Resposta oberta.

Exemples:aqualque (algun): Va eixir de Valncia qualque persona sospitosa. bquelcom (alguna cosa):

Hi havia quelcom que no era acceptable. chom (una persona qualsevol): Hom no diu el que pensa.dcadasc: Donan un a cadasc. etothom: Tothom ha de venir. fres: No hi ha res ms.

11 aEstic tip de treballar per altri. Vull muntar el meu negoci. bNo estic per romanos. Tho deixo anar talqual. cBen mirat, la Neus i en Quim sn lun per a laltre. dUs ho deixo en tal lloc o en tal altre.

12

indefinits neutres interrogatiuspronoms febles

personalsadverbials

tot ho qu nos, ens hi, en


24/51

24




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

MORFOLOGIA

Unitat 17:El verb

1

imperfet infinitiu futur condicional

a admetia admetre admetr admetria

b transmetia transmetre transmetr transmetria

c percebia percebre percebr percebria

d incloa incloure inclour inclouria

e batia batre batr batria

f emetia emetre emetr emetria

2 aNo crec que bati el rcord dels 100 m lliures. bSempre que comeno la sessi, ells minterrompenper fer-me preguntes poca-soltes. cVol fer una truita i no ha batut mai cap ou. dDem no ladmetr si

no em porta tota la documentaci. eNo telefonava ni transmetia la informaci perqu no li liquidessinel deute.

3

indicatiu subjuntiu

present imperfet futur present imperfet

treure traiem triem traurem traguem tragussim

jeure jaiem jiem jaurem jaguem jagussim

nixer naixem naixem naixerem naixem naixssim

ser som rem serem siguem fssim

poder podem podem podrem puguem pogussim

voler volem volem voldrem vulguem volgussim

4 a Quan ell surti, nosaltres sortirem. b Primer que ho culli ell i desprs ja ho collirem nosaltres. c Cadacop que tus, tossim nosaltres. d De moment, cada territori escull el seu representant, per desprscaldr escollir un diputat general. e Si surts amb aquesta colla a la tarda, no sortirs aquest vespre. f Tucus el bot que nosaltres ja cosirem el folre. g Hi ha gent que escup a terra, tot i que les ordenancesprohibeixen escopir.

5 aNo estic disposat que les coses continun aix. bCal que actus amb ms fermesa. cEl professor sem-pre em diu que estudi tota la unitat. dNo cal que insinus res, que ja the ents. eQuan canvis el teucomportament, en tornarem a parlar. fEncara que sun durant la cursa, no els passar res.

6

imperfet de subjuntiu parlar produir perdre

jo parls produs perds

tu parlessis produssis perdessis

ell parls produs perds

nosaltres parlssim produssim perdssim


25/51

25




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.


vosaltres parlssiu produssiu perdssiu

ells parlessin produssin perdessin

7

passat simple portar prometre partirjo port promet part

tu portares prometeres partires

ell port promet part

nosaltres portrem prometrem partrem

vosaltres portreu prometreu partreu

ells portaren prometeren partiren

present desubjuntiu

crear posseir irrompre fer

jo cre posseeixi irrompi facitu cres posseeixis irrompis facis

ell cre posseeixi irrompi faci

nosaltres creem possem irrompem fem

vosaltres creeu posseu irrompeu feu

ells cren posseeixin irrompin facin

8

persona nombre temps mode verb formes verbals

1a i 2a singular present indicatiu cabre cabo caps

1a i 2a plural imperfet indicatiu surar survem surveu

1a i 2a plural perfet subjuntiu pescar hgim pescat hgiu pescat

2a i 3a plural passat anterior indicatiu treure hagureu tret hagueren tret

1a i 2a plural condicional perfet indicatiu convertir haurem convertit haureu convertit

1a i 3a plural passat perifrstic indicatiu dormir vam dormir van dormir

2a i 3a plural plusquamperfet subjuntiu conduir hagussiu condut haguessin condut

1a i 2a plural perfet subjuntiu brodar hem brodat heu brodat

2asingulari plural

futur perfet indicatiu ocupar haurs ocupat haureu ocupat

1a i 2a singular

passat anterior

perifrstic indicatiu comentar

van haver

comentat

vau haver

comentat

1asingulari plural

present subjuntiu reduir redum reduu

9 Passat simple del verb conixer: conegu, conegueres, conegu, conegurem, conegureu, conegueren.

Present de subjuntiu del verb beure: begui, beguis, begui, beguem, begueu, beguin. Imperfet de subjuntiu

del verb pretendre: pretengus, pretenguessis, pretengus, pretengussim, pretengussiu, pretenguessin.

10 Imperfet dindicatiu del verb incloure: incloa, incloes, incloa, incloem, incloeu, incloen. Imperfetdindicatiu del verb seure: seia, seies, seia, siem, sieu, seien. Imperfet dindicatiu del verb beure:bevia, bevies, bevia, bevem, beveu, bevien.


26/51

26




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

MORFOLOGIA

11 Imperatiu del verbmoure: mou, mogui, moguem, moveu, moguin. Imperatiu del verb entendre: entn,entengui, entenguem, enteneu, entenguin. Imperatiu del verb estar: estigues, estigui, estiguem, esti-gueu, estiguin.

12 aats, atenent; baprs, aprenent; cclos, cloent; demps, empenyent; eimprs, imprimint; fplagut,plaent; gresolt, resolent; hsusps, suspenent; iofert, oferint;jmlt, molent

13 as; bs; cs; destic; es, estar; festic; gestan; hser; is;jestic; ks; lser; ms / est, nest

14 aestan (sn); bsapiguer (saber); cconeixo (conec); dtransmetir (transmetre); efagis / tempenedirs(facis / ten penedirs); ftos (tus); greconeixs (reconegus); hvolguent (volent); itreurs (traurs);

j volguem / poguem (vulguem / puguem); k est (s); l haguessis (hauries); mmovs (mogus);ninterrompint (interrompent)

Unitat 18:Ladverbi1 aSeient cama ac cama all sobre el coll i les espatlles dun altre o sobre els lloms. bArronsant les

cames de manera que les natges toquin els talons. cAmb els genolls doblegats sobre una superfciei suportant el pes del cos. d Boca avall, de boca a terra. eDescansant solament sobre els dos peus.

2 aQuan era petita duia lElisenda a collib a veure els Reis Mags. bPer millorar de la lumblgia haviade collocar-me a la gatzoneta tres minuts cada dia. cVan trobar el cadver de bocaterrosa, al costatdun toll de sang. dVa seguir a peu dret tot el partit. eVa fer la promesa de seguir la process de geno-llons.

3 a2; b12; c1; d11; e10; f9; g8; h7; i6;j5; k4; l34 a Plovia a bots i barrals i amb prou feines veia el cotxe de davant. b Tho dic de tot cor, mai no

tenganyaria.c Va cobrar de sotam per adjudicar lobra a la multinacional italiana. d Cal actuar i solu-cionar de soca-rel el problema. e Tots dos van pressionar a lencop per forar una resposta immediata.f Passejava pel Born quan va aparixer de trascant la Mariona. g Tot i que va fer el treball amb quatreesgarrapades, va aconseguir aprovar el curs. hMalgrat les disculpes, tinc la sensaci que ho ha fet adretes. i Encara que deia que no havia begut, caminava de gairell.j Va acceptar lacord a contracor.

5 aEn aquest magatzem noms venen a lengrs; en canvi, en aquell ho fan tamb al detall. bThoencarrego i et deixo a compte mil euros. cCom que em cal la mercaderia estic disposat a pagar a la

bestreta. dAquella colla de paletes treballen a preu fet. eEls transports no sn mai de franc.6 aEn aquell pas estan acostumats a viure pobrament. bVolia anar lliurement pertot arreu. cSho pren tot

alegrement. dSi actues sviament, ten sortirs. eMagrada passejar tranquillament per la Devesa. fSha

installat a Santa Eulria i hi viu cmodament. gDesprs de reconciliar-se, es van abraar tendrament.

hEs poc apassionat, noms es pronuncia tbiament.

7 aHi havia llimacs pertot. bEn lloc de dormir podries haver fet la feina. cHas de llanar la pilota enlaire.dVine ac prop meu que hem de parlar. eReconec que no ho vaig fer gaire b. fVan arribar a lhoraconvinguda. gPot ser que vinguem, ens ho estem rumiant. hNo penso gaireb mai en tu. iSi ho de-manem tots alhora, ens ho hauran de concedir.jPotser s veritat, per no mho acabo de creure. kHastrobat enlloc la Clia? lHo confesso: la Neus magrada per tot.


27/51

27




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.


8 acomparaci; bprobabilitat; crefor de la negaci; dnegaci parcial dun enunciat anterior; enegaciduna suposici implcita

9 aa partir dall que ve desprs; bper a aix, a propsit; ca voluntat; dsituaci de fet; esituaci jurdica;

fexpressament, de propsit; g des de la ctedra, sense admetre contradicci; haproximadament10

irreflexivament abundantment sobtadament manera de mirar

a la babal, a rajaploma,a tort i a dret, sense solta

ni volta

a betzef, a balquena, adojo, a manta

a cop calent, de bursada,de cop i volta, de sobte

a ull, de cap a peus,de fit a fit

11 aHi passar divendres. Divendres s un adverbi que fa referncia al proper divendres. / Hi passar eldivendres. Divendres s un nom que fa referncia a cada divendres. bMentre tu fas cua, jo anir acomprar el pa.Mentre s una conjunci que introdueix una oraci subordinada temporal. / Tu fes cua;

mentrestant, jo anir a comprar el pa. Mentrestant s un adverbi que especifica la durada de lacci.cNo estudia gens. Genss un adverbi de quantitat, dintensitat mnima o inexistent. / No estudia res.Res s un pronom indefinit que fa de complement directe. dVine tan aviat com puguis. Tancomintrodueix una oraci adverbial modal. / Vine rpid. Rpids un adjectiu que funciona com un adverbi.De fet, s equivalent arpidament, que tamb fa una funci modal.

12 aara mateix; ben va, sense efecte; csempre; dde tant en tant; ealhora; faviat; gtot seguit

13 aEstudio tant com puc. bNo pots anar tan rpid per aquesta carretera. cs tan simptic! dTant esfor-ar-se i no ha servit per a res. eNi tant, ni tan poc. fSou tan lluny dels nostres objectius! gSalta tantque no el podem enxampar. hViu tan b des que sha jubilat!

14 aCaminar a les palpentes.bActuar damagatotis. cPassar a cremadent. dPloure a gavadals.eParlarsense embuts. fRajar a borbollons. gAixecar en sopols. hTallar de biaix. iExplicar fil per randa.jAnarde corcoll.

15 a3; b7; c1; d2; e6; f5; g4

16 antigament, finalment, quan, totalment, aix, mai

Unitat 19:Les preposicions

1 aAquest cop anir a Perpiny en / amb tren. bDiguis el que diguis, jo no mhi veig amb cor. cEm mo-lesta la pudor de tabac dalguns bars. dNo puc estar dacord amb el que ha escrit. eSi heu de parlar,feu-ho en veu baixa. fTingueu en compte que lexamen s dilluns. gShan installat una calefacci degas. hHan ems un comunicat en rab per desmentir algunes especulacions. iEl comit anava ambcompte a lhora de prendre les decisions.jSempre ha confiat en la Neus. kMha confessat que nomspensa en la Marta. lLanlisi sha de fer en dej. mLestudi ha destar enllestit en una setmana.

2 aAl mat em costa llevar-me. bJaume I va arribar a Mallorca en / el 1229. cCatalunya va viure una re-vifada econmica al / en (el) segle XX. dA casa, per Sant Esteve sempre fem canelons. eNo engeguenla calefacci a la tardor encara que faci fred. fTenim pensat visitar Taltell per Setmana Santa. gQuansurto de treballar al vespre, magrada quedar amb els amics. hPer Tots Sants sempre ens trobem per


28/51

28




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

MORFOLOGIA

menjar panellets. iPel febrer floreixen els ametllers.jArribar a casa al migdia. kNi estic dacord ambtu, ni amb la manera de fer les coses. lLa verema a la Conca se sol fer al setembre. mJa ens veuremdavui en vuit. nJa fa anys que sha installat a Mra dEbre. oMhe comprat unes sabates fabricades aInca.

3 aTreballen en conselleries diferents. bFarem nit en aquest poble. cEn certs boscos catalans shi poden

veure teixons. dLa redacci del diari era en un edifici rnec de la Rambla. eEls darrers anys he treballat

en quatre empreses del sector. fLa companyia solia actuar en teatres de poble. gEls personatges que

apareixen en la novella sn femenins. hEn la mitologia romana hi ha dus de diferents pobles. iCal

recordar laccentuaci en les terminacions verbals de 1a i 2a persones del plural.jAix noms pot passar

en aquest pas. kLa notcia sortir en els diaris de dem. lPresentaran un estudi a la delegaci comercial.

mA casa seiem a taula a dos quarts de nou. nNo s a quin poble ha anat a viure.

4 aEstan acostumats a fer el que volen / que els ho consentin tot / a la bona vida. bTinc inters a des-cobrir la veritat / que descobrim la veritat / en el descobriment de la veritat. cInsisteix a reduir despeses

suprflues / que cal reduir despeses suprflues / en la reducci de despeses. dEns hem compromsa collaborar en el projecte / que collaborarem en el projecte / a la collaboraci del projecte. eEstemdacord a trobar una soluci al problema / que hem de trobar una soluci / amb la soluci. fShanoblidat de tornar les claus / que havien de tornar les claus / de la devoluci de les claus. gEstic segurdaprovar la matria / que aprovar la matria / de laprovat en aquesta matria.

5 a Estem molt contents de tornar-te a veure / que et puguem veure / de la visita que ens has fet.bEl problema noms consisteix a fer un bon projecte / que facis un bon projecte / en el plantejamentdel projecte. cLa soluci rau a rebaixar el consum daigua / que rebaixem el consum daigua / en larebaixa del consum daigua.

6 aEstem convenuts que la veritat triomfar. bEls van amenaar que els sancionarien. cEs van arriscarque els expulsessin. dEs queixaven que lrbitre actus daquella manera. eEs van avenir que can-viessin el nom de la plaa. fHem dexigir que ens facin el descompte corresponent. gParlvem que lasituaci econmica era crtica. hEs queixen que els preus augmenten. iTenim dret que subvencioninel projecte.jSentossudeix que es mantinguin les duanes.

7 aVaig saludar la Clia en la festa. bLa situaci del pas preocupa les autoritats. cVan detenir elresponsable de les finances de lassociaci. dDurant el partit, lentrenador va substituir el davantercentre. eAconsello a en Toms que plegui de la feina. fFa molts anys que conec la Merc. gSem-pre que puc convido els companys a sopar. hHe vist la vena de davant que sortia amb el seu fill.iHe escrit moltes cartes als amics.jRaimon, crida les nenes que arribem tard. kEl professor ajuda

els alumnes a resoldre lequaci. lEl ministre dAfers Estrangers rep els ambaixadors. mSempre quetelefono a la Maria per quedar, t una excusa.

8 aNo fa cas de ning. bQu fars dem al vespre? cNo tinc res a dir-te. dAquest pis fa pudor deresclosit. eMai no he confiat en tu. fVs amb compte amb el que fas. gVolem fer esment de la greusituaci que viu la comarca. hTingues en compte que fa temps que ens coneixem. iMestimo msviatjar amb tren.jEscriu les novelles amb ploma. KParla en veu baixa.

9 aEs queixa per tot. bAdverteix que el virus representa un perill per a la salut. cHan inaugurat un carrilper a bicicletes. dEls alumnes es manifestaven per lexpulsi de dos companys. eTenvio el treball percorreu electrnic. fSempre que puc, passejo per aquell barri antic. gQuan viatjo compro boles de neu


29/51

29




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.


per a lElisenda. hNo vindr per molt que mho demani. iJa han enviat les invitacions per a la festa.jPer lagost em deixar caure per Montpeller. kLhan escollit per a lorganitzaci de la setmana cultural.lLa sequera sestn pel sud del pas. mNoms viuen junts per la hipoteca. nHa comprat un cotxe queno passa per la porta del garatge. oTenviar diners per a les despeses del curs.

10 aPer mi, no teniu ra amb aquesta demanda. (expressi duna opini) b Per a quan dius que vols lafeina? (termini fix) c Et telefono avui i quedem per a dem. (termini fix referit al futur) d Em calen diners

per comprar-me un ordinador. (expressi de causa i finalitat alhora) e Li han receptat unes pastillesper a la migranya. (expressi de finalitat) f Estudiava per aprovar les oposicions. (expressi de causa ifinalitat alhora) g El Govern va refer un pressupost per a sortir de la crisi. (complement del nom) h Tincuna moto per vendre. (infinitiu dexpectativa) i Aix no serveix per a res. (expressi de finalitat)j Pis pervendre. (infinitiu dexpectativa)

11 a Al Canig van arribar a deu graus sota zero. b Quant a la feina, no hi ha cap novetat. c Arran de lacrisi borsria, van fer fallida dos bancs. d Celebrarem lassemblea anual a mitjan novembre. e Va rebre

el consentiment per mitj duna carta escrita. f Es pensa que, a cpia de diners, saconsegueix tot.g Laccident es produ a causa de la boira. h Els motors de reacci van suposar una revoluci per alaviaci. i La bogeriaes representar al teatre sota la direcci de Josep Yxart.j Cal rendir-se davant elsatacs rebuts.

12 aArribarem fins aqu dalt. bNo ens veurem fins dem. cNo pujarem a Ceret fins a lestiu. dNo li hodir fins que no men pugui estar. eLa fira estar oberta fins al cap de setmana.

13 aAnem cap all. bVan replegar-se cap a un roquissar de la rereguarda. cVan desviar-los cap a unacarretera secundria. dFem una caminada cap aquella contrada. eEls excursionistes van decidir tirarcap amunt. fTothom va acceptar la seva declaraci com a bona. gEl van convidar com un ms de la

famlia. hParlava com aquell qui res. iCorria com un esperitat.14 Resposta oberta.

Exemples:aDes de dissabte actua a la ciutat. bEls avions volaven arran de costa. cDen daquelldia, no lhe vist ms. dA desgrat de les queixes rebudes, va continuar igual. eLa lliga est a labast delequip. fVen vinagre en comptes de vi. gUltra lherncia, t fora diners al banc. hHo aconseguirmitjanant la subvenci rebuda. iLlevat dell, no ho sap ning.

15 dins de, dins, de, des del, d, en, enmig, a


30/51

30




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SINTAXI

Unitat 20:Les funcions sintctiques

1 (La part subratllada s el subjecte i la resta s el predicat.)aNo mimporta el futur dalgunes immobili-

ries. bEs venen pisos atrotinats. cNo mamonen les seves queixes. dEm preocupa el resultat de lesnegociacions. eA mi, mai no mha agradat el soroll. fArriben cansats del viatge. gSurten excursionistescap al Canig. hSempre mhan molestat els saberuts.

2 (La part subratllada s el subjecte i la resta s el predicat.)aCada dia sen van ms contents. bHi hamala maror en lempresa. cSapugen els preus. dDiuen que dem plour. eCom anem? fEm calencollaboradors entusiastes. gMinteressa tota la informaci. hEl fugitiu, el van enxampar uns trans-ents.

3 bNhi ha en lempresa. dHo diuen. fMen calen.

4 aCN; bCAdj; cCN; dCN; eCN; fCC; g CN; hCN; iCN;jCN; kCN; lCC; mCAdj; nCAdj; oCAdj;

pCN

5 aCD: la Marta. La vaig veure a la Caixa. bCD: canelons. Per Sant Esteve en menja. cCD: el partit.El Bara el va guanyar sense esforar-se. dCD: poca gent. Nhi ha poca a la plaa. eCD: catal. Nestu-dia cada dia. fCD: aquells marges. Sempre els salten per anar a lescola. gCD: preguntes incisives.En fa (dincisives) en les rodes de premsa. hCD: la seva cosina. La saluda quan va a la piscina.

6 a CD: la Fina. La va convidar a la festa. bCD: apartaments. En construeixen a cada rac del litoral.cCD: un cotxe rosa. Se nha comprat un (de rosa). dCD: una gana. En t una dextraordinria. eCD:quatre delinqents reincidents. Nhan detingut quatre (de reincidents). fCD: Qu. s un pronom i nohi ha pronominalitzaci. gCD: res de tu. Sn pronoms i no hi ha pronominalitzaci. hCD: la Marta.

La pentina cada dia.7 Resposta oberta.

Exemples:ala Sandra; bels agressors; cel processat; del director general; ela Rosa; fel pacient; gelconductor; hla Teresa

8 aa / ; ba; ca; d; e; f

9 a CI: a la Jlia. Va enviar-li la carta. bCI: a la gossa. Va clavar-li una guitza. cCI: a tothom. Li ho va dir.dCI: a les amigues. Les telefona cada vespre. eCI: al jutge. Li va amagar la veritat. fCI: als clients. Noels volen deixar diners. gCI: als seus alumnes. Els dedica molt de temps. hCI: als ciutadans. Dem elscomunicarem la notcia. iCI: al company de feina. Li escriu cartes damor.jCI: als convidats. Els ofereix

vi.

10 aCI; bCD; cCI; dCI; eCD; fCI; gCD; hCD; iCI;jCD; kCD; lCD

11 aCI; bCD; cCI; dCD; eCI; fCD; gCI; hverb pronominal; iverb pronominal;jCD; kCD; lCD

12 aVa trobar-se alElisabet a la platja. bEls hi va dir el que pensava. cA mi no magrada aix. dLiEl preocupa qu pensen. eEls hi molesta la cridria. fVan regraciar tothom / a tothom. gPer Nadaltelefona els als seus coneguts.

13 aPer Sant Esteve mengem canelons (dinarno s transitiu). bBojan substitueix a Messi en lequipblaugrana. ccorrecta.


31/51

31




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SOLUCIONARI

14 aCRV: per la histria. Darrerament shi interessa. bCRV: amb la sogra. No shi av gens. cCRV: a lespeticions. Desprs de pensar-sho, hi va accedir. dCRV: de les seves intencions. Sempre nhe dubtat.eCRV: a prendre el sol. Shi dedica. fCRV: a perdre-ho tot. Si continues aix, thi arrisques. gCRV: denosaltres. Malgrat els anys, sen recordava. hCRV: a acceptar la proposta de finanament. Shi nega.

iCRV: en la seva gent. No hi confia.jCRV: del perill en qu es troba. No se nadona. kCRV: de tu. No-ms en parla per criticar-te. lCRV: a lexpulsi. Amb el seu comportament shi exposa. mCRV: del que lidiuen. No sen fia mai. nCRV: dactualitzar el web de linstitut. Se nencarrega. oCRV: de les agressionsrebudes per part de grups incontrolats. Sen queixen. pCRV: de tot. No pateixis, jo me nocupo. qCRV:amb la proposta. No hi estic dacord.

15 Transitiu: a recordar; g estudiar-se; h convidar. Rgim preposicional: b recordar-se; c accedir; d adonar-se; e exposar-se; f avenir-se; i resignar-se;j renunciar

16 Resposta oberta.Exemples:

sintagma nominal infinitiu oraci subordinada

aNo es recordava de la promesa. de telefonar. que havia de telefonar.

bNo estic dacord amb la proposta. a treballar dissabte.que hagi de treballardissabte.

cEs conformen amb el sou. a guanyar poc. que els paguin poc.

dSav amb la Mireia.a demanar elscomprovants.

que li demanin elscomprovants.

eEs complau en la desgrcia. a anunciar el casori. que lafalaguin.

fEs queixen de la decisi. dhaver de plegar. que els fessin fora.

gAspira a laugment de sou. a millorar la categoria. que li apugin el sou.hConfia en els amics. a sortir ben parat. que far el que voldr.

iEs nega a la recollocaci. a fer ms hores. que hagi de fer ms hores.

17 aBen aviat sen (de la decisi) penediran. bSempre sen (de lactuaci) riuen. cNo hi (en la Mariona)confien gens. dNoms hi (en el Tomeu) pensa quan vol alguna cosa. eSen (de les vacances) recordamolt sovint. fNo hi (a les pistes) van accedir davant les dificultats.

18 aQuan shi (en la defensa de les seves idees) entossudeix, no hi ha res a fer. bAquestes sabates noshi (amb la faldilla) adiuen gaire. cHi (a loposici) ha renunciat abans de comenar. dNo en (de laproposta) dubteu: s lnica soluci. eShi (a la feina) ha acostumat des de petit. fSen (duna proesa)

vantava sense que fos veritat.

19 Resposta oberta.Exemples:aalt; bla xicota den Marcel; cuna comarca catalana; den runes; ede coure; fmalament;gque sigui cert; hqui li va donar la notcia

20 aMhan dit que la Nria s escriptora, per no ho s. En realitat s professora de linstitut de Sant Ce-loni. Ho s des de fa tres anys. Abans ho havia estat tamb en un centre de Falset. Descriptora, doncs,no ns, per, en canvi, s una bona professora. Per aix espero que estigui molts anys en aquest insti-tut. Verb no atributiu: estigui.


32/51

32




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SINTAXI

bAhir estava molt ensopit. No hi havia cap motiu perqu ho estigus, per, de malalta, nestava molt.Vaig telefonar al meu millor amic. Ho rem des que vam coincidir a lhospital. Ell hi era perqu era met-ge, jo perqu estava malalta. Encara nestic, de malalta, per ara sc a casa. Verb no atributiu: sc.

cLa Maria s una noia molt eixerida i oberta. Abans no ho era tant, per des que s la parella den Quimho (n) s molt ms. Tot i aix, s poc amant de sortir de nit. No ho s perqu sestima ms estar-se acasa. Verb no atributiu: estar-se.

21 aAtribut: moix. Ho estic. bAtribut: flautista. El meu cos ho s. cAtribut: lentrenador. En Pep ls.dAtribut: un disbarat. Aix ho s. eAtribut: gaire espavilat. No ho sembla. fAtribut: de mal humor. Sem-pre ho est. gAtribut: marxant. El meu pare ho era. hAtribut: molt malament. El pas ho est. iAtribut:aix. La Marta ho s.jAtribut: la directora editorial. La Jlia ls. kAtribut: dor. No ho sembla. lAtribut: eltraductor de les Histries troianes. Jaume Conesa ls. mAtribut: les vuit. Ara les sn. nAtribut: en dej.Ho est. oAtribut: la teva germana. La semblava.

22 aCPred: boig. Shi ha tornat. bCPred: molt felios. Malgrat les restriccions, hi viuen. cCPred: una perso-nalitat de pes. En Marc hi ha esdevingut. dCPred: desfets. Desprs de la cursa hi van arribar. eCPred:distant. En Quim shi va mostrar en lentrevista.

23 aCPred: Pep / Josep Llus. Men diuen, per men dic. bCPred: ambaixador. El nhan nomenat a Andorra.cCPred: molt divertida. Hi trobo la Neus. dCPred: neguitosos. Quan arriben els exmens, sempre shiposen. eCPred: per savi. Lhi prenen, per no ho s. fCPred: molt cordial. Sorprenentment, ahir la Rosashi va mostrar. gCPred: scia del club. Se nha fet. hCPred: descala. La Mar hi caminava per la platja.iCPred: viva. Hi van atrapar la guineu.jCPred: dor. Se nhan fet amb lespeculaci borsria. kCPred: unmodel a seguir. Hi considera la Slvia. lCPred: de boig. Lhi tracten i sho pren b. mCPred: descordades.Sempre hi porta les sabates. nCPred: glaats. En saber la notcia hi van quedar. oCPred: plans. Sempre

li havien dit que hi tenia els peus.24 Resposta oberta.

Exemples: aposar-se nervis; btornar-se boig; cfer-se gran; dmostrar-se simptic; edeclarar el premidesert; fnomenar la Neus consellera; gservir la sopa bullent; htrobar la Jlia trista; idur les sabatesbrutes

25 aLIu camina tibat. (CPred); bLIu camina a les palpentes. (CC manera); cPugen el pic amb empen-ta. (CC manera); dPugen el pic alegres. (CPred); eCullen les mongetes madures. (CPred); fCullenles mongetes a senalles. (CC quantitat); gFa la feina malament. (CC manera); hFa la feina content.(CPred)

26 aEs pren una sopa freda. (CN); bEs pren la sopa freda. (CPred); cPorta una jaqueta grisa. (CN); dPorta la jaqueta estripada. (CPred); eVan trobar lexcursionista de Tremp. (CN); fVan trobar lexcursio-nista perdut. (CPred)

27 Resposta oberta.Exemples: afeli i contenta; btrista i consirosa; cignorants; dcansats i abatuts; e secretari de la junta

28 aCC: amb bicicleta. Hi van arribar. bCC: al carrer. Lhi han enxampat. cCC: al congelador. Desa-hi elpeix. dCC: desma / per la ciutat. Hi caminava desma / per la ciutat. eCC: amb dificultats. Hi va resol-dre el problema. fCC: del teatre amb la Maria. Nhi sortia. gCC: Quan / a Perpiny. Quan hi tornarem?

h CC: de blit. Sempre hi va. iCC: sempre / amb una Olivetti. Aquell escriptor hi escriu sempre.


33/51


34/51

34




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SINTAXI

2 aLi compraran (CI): lordinador (lhi), la ploma (la hi), els CD (els hi), tres diamants (lin comprarantres), el que vol (li ho); bEls donar (CI): el premi (els el), la bossa (els la), els contractes (els els),molts maldecaps (els en), el que calgui (els ho).

3 aVa comentar-li (CI): el projecte (-lhi), la qesti (-la-hi), els problemes (-los-hi), les converses (-les-hi), el que li havien dit (-li-ho). bVa explicar-los (CI): el tema (-los-el), la proposta (-los-la), els misteris

(-los-els), les investigacions (-los-les), tot el que sabia (-los-ho).

4 aUs (CI) agafo la moto (CD). Us lagafo. bFeu-nos (CI) la suplncia (CD). Feu-nos-la. cMha (CI) fetcomprar tres llibres (CD). Me nha fet comprar tres. dUs (CI) portar bones notcies (CD). Us en portar(de bones). eEm (CI) va cedir les accions (CD). Me les va cedir. fEls (CI) ofereix vi tebi (CD). Els nofe-reix (de tebi). gEns (CI) enviar els escrits (CD) dem. Ens els enviar dem. hPrepara el sopar (CD)a la Magda (CI). Lhi prepara. iRecorda al soci (CI) el pacte subscrit (CD). Lhi recorda.jHa confessatla veritat (CD) als policies (CI). Els lha confessat. kDemana un crdit (CD) als banquers (CI). Els endemana un. lVan receptar un medicament nou (CD) al malalt (CI). Lin van receptar un. mHan llogat

les golfes (CD) a uns parents (CI). Els les han llogat. nFar preguntes compromeses (CD) a la invitada(CI). Lin far (de compromeses). oRetorna dos prstecs (CD) als socis (CI). Els en retorna dos.

5 aVa considerar molt bons (CPred) els resultats (CD). Els hi va considerar. bVa convidar la Marta (CD)a la festa major (CRV). La hi va convidar. cTreu les botifarres (CD) del rebost (CC lloc). Les en treu.dHan pres en Pol (CD) per ximple (CPred). Lhi han pres. eAgafa el llibre (CD) del prestatge (CCL). Elnagafa. fPortava la feina (CD) endarrerida (CPred). La hi portava. gTenia els papers (CD) escampats(CPred). Els hi tenia. hDedica el temps lliure (CD) a una ONG (CRV). Lhi dedica. iHan dacostumarels joves (CD) a treballar (CRV). Els hi han dacostumar.jVan nomenar lAnna (CD) directora (CPred).Lan va nomenar. kEs prenia la xocolata (CD) calenta (CPred). Se la hi prenia. lPortava els pantalons(CD) abaixats (CPred). Els hi portava. mTreu les begudes (CD) del congelador (CC lloc). Les en treu.

nEl (CD) vaig veure empiocat (CPred). Lhi vaig veure. oTreia la bitlletera (CD) de la butxaca (CC lloc).Lan treia.

6 aLi (CI) ho (CD) han dit. Han dit qu farien a la Marta. bDeixans-el (CI / CD). Deixans lordinador.cEns (CI) en (CRV) parlen. Ens parlen de tu. dNhi (CD / CC lloc) posen. Posen ram a les portadores.eRentals-la (CI / CD). Renta la cara a les noies. fEls (CI) nescriu (CD). Escriu cartes a les amigues.gLes (CD) hi (CI) duus. Duus les notcies al periodista. hEls (CD) hi (CI) endreceu. Endreceu els jocsal nen. iEls (CD) nha (CRV) convenut. Ha convenut els socis de la proposta.

7 aComprava molts llibres, per no sen llegia cap. bAll que demana no li ho podem donar. cAnem apassejar i, quan en tornem, ja us parlarem de la Selectivitat. dLa Paula s mecnica i mhan dit que ns

molt, de bona. eLa Marta no s la meva neboda, per la Mnica s que ls. fPortar confits als meusnebots i els en donar tres a cadasc. gDigueu a la Llcia que dem no hi ser. Recordeu-li-ho sensfalta. hSempre convidava la famlia a dinar. Per enguany no la hi ha convidat. iApunta-thi, ja veurscom no ten penedirs.

8 aHe deixat la llibreta a la caixa. La hi anir a buscar dijous. bNo expliquis el que the dit a en Ramon. Noli ho diguis, perqu ho xerra tot. cEl iogurt s a la nevera. Treu-len i pren-tel. dSi vols comprar llonzesde porc al cansalader, encarrega-lin ara o no en tindrs. eReservar entrades per al concert perqulEva est contenta quan la hi porto. fCal lliurar la documentaci als Mossos; portals-la urgentment.gHa collit carxofes per a lAnselm. Li nha portat perqu en faci una truita. hEl mecnic reclama aques-tes peces. Porta-les-hi perqu enllesteixi la feina. iEls nens shan acabat la sopa; ara els en posar ms.

jAix que dius ja els ho vaig dir jo mateix.


35/51

35




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SOLUCIONARI

9 aEls atletes volen aigua. No pateixis, ja els noferir. bAviat coneixers la famlia; te la presentar aquestcap de setmana. cVa presentar lAlexandra al concurs. La hi van inscriure perqu es pensaven que gua-nyaria. dSi lAlbert em demana diners, no lin deixar ms. eNo s si la Neus i la Nria voldran sortiravui. Els ho preguntar aquest vespre. fEnvia molts correus a la Laia, per els hi escriu des de la feina.

gEls jugadors volen dues samarretes dentrenament, per els en donarem noms una. hPregunta siha arribat la camisa a la bugaderia. Si la hi tenen, vs a buscar-la-hi. iEn aquell teatre feien una bonaobra, per no la vaig poder veure perqu les entrades shavien exhaurit.

10 aUs ho va dir. bPren-la-hi. cLa hi va abocar. dNo sho creu. eLvia els en fa. fNhi han enviat un.gEls hi compra perqu sn ms bons. hNo els hi portar perqu sc mig calb. iLa hi va presentar.

jLi nenvien sovint. kNo lhi aparqueu perqu se lendur la grua. lLa hi va plantar per la Candelera.mEls els va enviar fora de termini. nFins ara no thi havies negat. oEls les emprova a la sabateria.

11 aEls vaig dir la veritat, per no sho creien. bVaig portar-los el que demanaven. cLi ho va enviar deseguida. dSi em demana aix, no li ho deixar. eVolien explicar-los-hi, per no shi atrevien. fLin dona-

ven sovint, de peix, al noi. gEls vaig comentar totes les notcies del cap de setmana. / Vaig comentar-lostotes les notcies del cap de setmana. hNo sen recorda mai. iJa et vaig dir que ten penediries.jNosadonen dels riscos que assumeixen.

12 aNo men malfio. bNo sen sortiran. cNo sho val. dNo hi sent. eNo shi veuen. fNo sen va. gNohi toca. hNo thi fiquis.

13 aSi compres cireres a les noies, comprals-en de ben madures. bMha demanat que li deixi el llibre,per no lhi puc deixar perqu em cal per estudiar. cQuantes maduixes vol? Posi-men quatre caixes.dTinc una brossa a lull. Treu-me-len, si us plau. ePorta la moto al garatge. Si no pots, ja la hi dur jo.f Els amics no saben de qu fa. No els ho explica perqu no sespantin. g No donen tabac a lvia per-

qu lhi han prohibit taxativament. hQuan parlis amb ell, digues-li que no hi anir. iSi no el molesto,em quedo aqu.jQuan et demanin les plisses, els les dnes i prou.

14 aEl farmacutic vol veure la recepta. Porta-la-hi. bEns calen diners, per el banc no volia deixar-nos-en.cPorteu els cabells bruts. Renteu-vos-els ara mateix. dA mi el rostit magrada amb prunes. Si nhi poses,ten llepars els dits. e Em va demanar deu euros, per noms lin vaig deixar cinc. fEm quedaria b lacorbata virolada del meu germ. La hi demanar aquest vespre. gEl que fa la Violant, en Jaume no li hoperdonar pas. hEm va dir que seria a casa, per no lhi vaig trobar. iVa receptar pastilles a en Ton. Linva receptar per tallar la infecci.jVa sollicitar els ajuts per als fills, per no els els van concedir. ks demolt bona pasta, potser per aix tothom sen burla. lHa encarregat els prestatges de lestudi al fuster,per fins desprs de Nadal no els hi posar.

15 Rap amb all cremat

Posarem les rodanxes de rap en una safata per anar al forn. Les salarem. En unaCD

paella amb una mica doli en fred, hi tirarem uns quants alls oberts per la meitat.CC lloc

Quan hagin agafat color, els retirarem i hi afegirem una mica de farina blanca CD CC lloc

(una culleradeta), la farem torrar una mica i hi afegirem aigua o caldo de peix, CD CC lloc


36/51

36




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SINTAXI

ho salarem i ho deixarem bullir uns cinc minuts.CD CD

Posarem la safata amb el peix al forn ja calent i ho cobrirem amb la salsa que

CDhem preparat. Ho deixarem al forn fins que el peix sigui cuit. Ho servirem ben calent. CD CD

Unitat 22:Loraci

1 a predicativa transitiva; b predicativa intransitiva; c atributiva; d predicativa intransitiva; e predicativaintransitiva; fpredicativa intransitiva; gpredicativa intransitiva; hpredicativa intransitiva

2 a3; b1; c2; d 4; e 6; f7; g 5

3 aFalsa. s impersonal de temps. bFalsa. s tematitzada. cFalsa. s passiva pronominal. dFalsa. s im-

personal pronominal. eFalsa. s interrogativa transitiva. fVertadera. gVertadera. hFalsa. s intransitiva.

4 a3; b 5; c1; d 8; e 2; f6; g4; h3; i6;j7

5 aNo vinguis a sopar avui. bNo estudis la unitat. cNo ho facis rpidament. dNo coneguis res i no sersfeli. eNo hi vagis avui.

6 aCI; bCD; cCD; dCRV; epassiva; fpronominal; gCI; hpronominal

7 aSi veus res estrany, fes-mho saber. b Has estat mai a Taltell? cTens res per sopar aquest vespre?dHas vist ning a la festa? eSi tens cap dubte, mho preguntes. fAquesta nit has vist enlloc la Marta?

8 aEl banc s petit; aix s, t un compte dexplotaci positiu. (coordinada adversativa); bCreu-me: nohi vagis. (juxtaposici); cNo estudiava, per treia bones notes. (coordinada adversativa); dDorms omedites? (coordinada disjuntiva); eMhi vaig arribar i vaig comprovar que no era cert. (coordinada co-pulativa i oraci substantiva de CD); fVam caminar pel Montseny i vam dinar prop del cim. (coordinadacopulativa); gA lestiu, o estudia o treballa. (coordinada disjuntiva); hHa telefonat i ha dit que no vindr;per tant, ja podem marxar. (coordinada copulativa i coordinada illativa); iEra un poca-solta; tanmateix,magradaria tornar-lo a veure. (coordinada adversativa); jUns paguen, els altres cobren. (coordinadadistributiva); kNi fa ni deixa fer. (coordinada copulativa); lLi hem donat, tot i que encara no en t prou.(subordinada concessiva); mLun xerra, laltre fa broma, per ning no treballa. (coordinada distributiva

i coordinada adversativa); nSha acabat la gasolina; per tant, ens toca empnyer. (coordinada illativa);oMha demanat disculpes; no obstant aix, no mel creur ms. (coordinada adversativa); pNo mhientenc gens amb ell; daltra banda, no som famlia. (coordinada continuativa)

9 aCoordinada disjuntiva. Vns amb mi o b ten vas amb ella? bCoordinada explicativa. Va a la seva, osigui / aix s, noms pensa en ell. cCoordinada illativa. Vols venir? Per tant / En conseqncia, canviatde roba. dCoordinada distributiva. All diu una cosa, all en diu una altra. eCoordinada adversativa. Ahirno actuava el grup den Cesc ans ho feien Els Escamarlans. fCoordinada adversativa. La idea no els feiael pes; tanmateix / altrament, shi van afegir. gCoordinada adversativa. Ho va intentar, tanmateix / ara b,no sen va sortir. hCoordinada continuativa. Li van concedir una pensi i, dems / aix mateix, la medalladel treball. iCoordinada adversativa. No s msic, ms aviat s saltimbanqui.jCoordinada adversativa.

Guanya molts diners, ara b, / per no paga cap impost.


37/51

37




CASTELLNOUEDICIONS.


S.

A.

U.

SOLUCIONARI

10 aaix mateix; bdoncs; cperqu; dsin; etot i aix

11 Resposta oberta.Exemples:aSegur que vindr; altrament, no mho hauria dit. bHi va votar en contra, nogensmenys ho

va fer a contracor. cTens els diners que vols; tanmateix, no ets feli. dTreballa poques hores, endemst un bon sou. eNo diguis res, ans estalviat la visita. fs un baliga-balaga, o sia, no aprovar. gAdsplora,