Download pdf - Solucionari Llengua Catalana Segon Batxillerat

ROSER ARMENGOL, NÚRIA CÒRDOVA, ANDREU FREIXES, HELENA HURTADO I GLÒRIA PAU

LLENGUA CATALANAI LITERATURA 2 GUIA DIDÀCTICA

Matèriacomuna

Direcció editorial: Dolors Rius

Coordinació de l'àrea: Anna Sadurní

Edició: Anna Pauner

Correcció lingüística: Laia Fidalgo

Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales, S. L. i Maria Partegàs

Disseny gràfic interior: Maria Partegàs

Maquetació: Rosaura Almeda

Fotografia coberta: Arxiu Hermes

Primera edició: juny de 2009

ISBN: 978-84-9804-665-6

Dipòsit legal: xxxxxxx

Impressió: xxxxxxx

© Roser Armengol, Núria Còrdova, Andreu Freixes, Helena Hurtado i Glòria Pau, 2009, pels textos

© Hermes Editora General, S. A. U. - Castellnou Edicions

Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònic ni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció), sense el permís escrit dels titulars del copyright i de l’editorial.

Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre s’han de fer en un full a part o una llibreta.

Hermes Editora General, S. A. U. ha fet una selecció acurada de les pàgines web, però no es pot fer responsable de cap reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les pàgines web que no són de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprès en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d’un procés productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecològic i 100 % reciclable

Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com

3 Llengua catalana i literatura 2 BATXILLERAT

Índex

prOJECTE

1. pREsEnTAcIó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2. pRIncIpIs DIDÀcTIcs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

3. ELs MATERIALs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

prOgramaCiOns

prOgramaCió dE maTèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

prOgramaCió d’aula n Unitat 1: La comunicació i el llenguatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29 n Unitat 2: Els mitjans de comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33 n Unitat 3: La premsa als territoris de llengua catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36 n Unitat 4: La premsa i la informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39 n Unitat 5: La premsa: opinió i persuasió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43 n Unitat 6: La llengua oral i els mitjans de comunicació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47 n Unitat 7: El llenguatge audiovisual: televisió i noves tecnologies . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50

sOluCiOnari n Unitat 1: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56 n Unitat 2: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .64 n Unitat 3: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76 n Unitat 4: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .89 n Unitat 5: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 n Unitat 6: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .116 n Unitat 7: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .130

avaluaCiOns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

alTrEs rECursOs

L'obrador de la llengua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189


1. prEsEnTaCió

El currículum del Batxillerat de la matèria de Llengua catalana i literatura estableix una sèrie de nove-tats pel que fa a:

n l’aprenentatge de les competències bàsiques

n la distribució dels continguts al llarg dels dos cursos

n el plantejament metodològic

n els criteris d’avaluació

En aquesta guia volem facilitar-te la presentació d’aquestes noves aportacions curriculars, així com el plantejament docent que hem concretat en el llibre de text que has triat per treballar amb els teus alumnes.

En aquest segon curs, els continguts del currículum se centren en la dimensió comunicativa i la dimensió plurilingüe i intercultural. La dimensió comunicativa planteja els eixos per a l’ús comu-nicatiu de la llengua i dels llenguatges amb els recursos necessaris per a la participació en interaccions i la comprensió i producció de discursos orals, escrits i audiovisuals, la qual cosa ha d’afavorir el des-envolupament de les capacitats d’anàlisi, síntesi, crítica per a l’accés i elaboració de la informació que es genera en la nostra societat, cosa que es produeix sobretot en l’ús dels mitjans de comunicació de massa i les TIc. paral·lelament, s’introdueix també la reflexió metalingüística necessària per al control, comprensió i correcció de les produccions.

pel que fa a la dimensió plurilingüe i intercultural, es pren com a punt de partença la reflexió meta-lingüística que afavoreix les transferències d’aprenentatges necessàries per al desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural. Els continguts se centren en els coneixements, procediments i actituds que cal emprar per afrontar la pluralitat de la nostra societat.

Finalment, la dimensió de recerca i tractament de la informació es pot considerar com una part de la dimensió comunicativa orientada a la iniciació en el camp de la investigació, que és un dels objectius centrals dels estudis superiors.

pel que fa a la distribució dels continguts, hem ordenat les unitats del llibre a partir de tres eixos: llen-gua i comunicació; llengua i societat, i estudi de la llengua. Al seu torn, aquests eixos es condensen en set unitats per tal d’encaixar-ho en les setanta hores de dotació horària.

n Llengua i comunicació: situa l’ús lingüístic com a nucli de l’aprenentatge. En aquesta línia, hem prioritzat la producció i els comentaris de text de diferents tipologies, tant escrits com orals. Es tracta de posar en pràctica tot un seguit d’estratègies per millorar la producció i l’anàlisi de textos.

n Llengua i societat: ressegueix el que ha estat l’evolució de la nostra llengua al llarg de la història i els diferents condicionants sociolingüístics que hi han incidit.

n Estudi de la llengua: repassa tots els aspectes relacionats amb la reflexió gramatical (fonètica, morfosintaxi, lèxic i semàntica).


A més, s’inclouen dos eixos més: la dimensió de recerca i tractament de la informació i el posa’t a prova, que incorpora un seguit d’activitats de síntesi dels diferents aspectes lingüístics tractats fins aleshores.

Juntament amb el llibre de l’alumne, l’estudiant disposa d’un cD de recursos concebuts per comple-mentar l’aprenentatge dels continguts treballs: unitats digitals (resums en format powerpoint), galeria d'imatges i quadres de continguts.

Esperem que la guia didàctica d’aquest nou llibre Llengua catalana i literatura 2 et resulti útil per a la planificació i regulació del treball amb els teus alumnes.

Els autors


2. prinCipis didÀCTiCs

El plantejament didàctic de Llengua catalana i literatura 2 de Batxillerat es basa en un enfocament comunicatiu de la llengua i en l’aprenentatge de la competència comunicativa. El desenvolupament d’aquesta competència suposa el domini de la llengua, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals. La llengua s’aprèn mitjançant el seu ús en situacions que incitin a la utilització de recursos variats. per això, hem plantejat unitats d’ensenyament-aprenentatge-comunicació que afavoreixin les interaccions per aprendre, la reflexió sobre l’elaboració dels discursos i el treball col·laboratiu per tal de comunicar els coneixements elaborats o assolits.

La lectura de textos de tipologia diversa: literaris, periodístics, audiovisuals, etc. ha de permetre establir relacions entre textos, idees, situacions socials i històriques, com a eina per a la construcció de la prò-pia identitat en integrar-se en la cultura oberta, viva, actual i diversa de la nostra societat. En la selecció acurada dels textos s’ha mirat de guardar l’equilibri entre les obres de reconeguda vàlua que facin presents diferents tòpics, moviments i gèneres literaris i formes textuals diverses lligades als mitjans de comunicació, que permeten cercar-hi elements i experiències més properes a l’alumnat.

A més, es dóna a entendre que les matèries lingüístiques participen també, com la resta de matèries d’aprenentatge, en el compromís de dotar l’alumnat de la competència en la recerca i el tractament de la informació. Els aspectes propis de l’àmbit se centren en la recerca i reflexió sobre l’entitat de la llengua i els llenguatges, i els múltiples aspectes de la reflexió literària. En conseqüència, s’ha volgut sistematitzar en la proposta d’activitats, els comentaris de textos i el treball monogràfic de final de cada unitat els procediments següents:

n Ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i col·laborant perquè la interacció sigui reeixida; i per defensar els punts de vista personals amb precisió i respecte cap a les altres persones.

n Lectura i treball sistemàtic de textos de tipologia diversa, amb interpretació guiada de les idees complexes i posicionament crític davant el text literari, els mitjans de comunicació o altres.

n Observació atenta de discursos de tota mena, identificació del registre lingüístic i del gènere o tipologia, si escau, i anàlisi pragmàtica per a una captació rigorosa del contingut, a fi d’adoptar una posició crítica en la seva interpretació.

per tant, la proposta didàctica del llibre dóna resposta a l’enfocament comunicatiu i vivencial de l’apre-nentatge de la llengua i al desenvolupament de les competències dins el procés d’aprenentatge. En aquest sentit, les unitats tenen l’estructura següent:

n presentació dels continguts lingüístics des d’una òptica comunicativa, la qual cosa suposa treballar sistemàticament aspectes diversos de la construcció textual: situació, propietats, cor-recció, etc. L’anàlisi i l’estudi dels processos que intervenen en l’elaboració textual esdevenen, en una segona fase, el suport per a la construcció de textos d’elaboració pròpia i de tipologia diversa.

n La perspectiva comunicativa és el punt de partida de la reflexió sociolingüística. L’estudi de la diversitat i de la variació lingüística s’integra, així, en la comprensió necessària de la globalitat


i els processos de comunicació multilingües. però la comprensió d’aquesta realitat dinàmica exigeix unes claus d’interpretació que resulten, en aquest context, indispensables: característi-ques, contacte lingüístic, substitució lingüística, etc.

n Múltiples activitats diversificades per a cada tema estudiat al llarg d’una unitat. Hem combinat diversos registres d’avaluació segons la tipologia d’activitats:

Activitats individuals i de lectura silenciosa. Activitats cooperatives. –Activitats TIc. –Activitats orals. –

n Lectura i treball sistemàtic de textos de tipologia diversa. En cada unitat presentem diversos comentaris de text:

Un comentari amb preguntes pautades de reflexió lingüística i de comprensió del text. –Un comentari obert sobre aspectes diversos relacionats amb el contingut del text. –Un model de prova en què, a partir del text, es proposen un seguit de qüestions lingüísti- –

ques.


3. Els maTErials

3.1 Llibre de l’alumne

Els continguts de la matèria s’han distribuït en 7 unitats didàctiques.

El llibre de l’alumne inclou un cD de recursos digitals.

podeu trobar més recursos a www.castellnoudigital.com.

3.2 Recursos per al professorat

La guia didàctica és un conjunt de materials concebuts per facilitar la planificació que cada docent fa de la matèria. conté les programacions, les orientacions didàctiques, el solucionari, les propostes d'avaluació i altres recursos.

Índex de continguts del cD de l’alumne

Quadres de continguts

Unitats digitals

Galeria d’imatges


programacions de matèria i d’aula

Guia didàctica

Esquemes de les unitats

Unitats digitals

projecteInclou una presentació, els principis didàc-tics i els materials.

programacionsEn la programació de matèria s’inclou el currículum oficial. En la programació d’au-la es despleguen els objectius, continguts, competències, criteris d’avaluació i tempo-rització.

solucionaris’hi recopilen les solucions de totes les activitats.

Avaluacionss’hi ofereixen orientacions sobre la mane-ra de dur a terme l’avaluació de la matèria i avaluacions de cada unitat.

Altres recursosAquest apartat conté recursos complemen-taris per al docent.

Guia didÀCtiCaproJECtE

Guia didÀCtiCa

Guia didÀCtiCa

Guia didÀCtiCa

Guia didÀCtiCa

proGraMaCioNS

oriENtaCioNS i SoLuCioNari

aVaLuaCioNS

aLtrES rECurSoS


programació de matèria

currículum de la matèria de Llengua catalana i literatura segons el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del Batxillerat. Generalitat de Catalunya

ÀmbiT dE llEngüEs. llEngua CaTalana i liTEraTura

introducció

El Batxillerat és la continuació de l’escolarització obligatòria i l’inici estructurat de la formació científica. per tant, ha de tenir com a finalitat la consolidació dels aprenentatges bàsics que necessita qualsevol ciutadà o ciutadana per esdevenir participant crític en la vida social, i també ha de preparar l’alumnat per a la recerca i el tractament de la informació propis de l’ensenyament superior, tot garantint la ne-cessària coherència i equilibri de la formació humanística.

En coherència amb els currículums de l’Educació primària i l’Educació secundària Obligatòria, en el Batxillerat també cal articular i coordinar els ensenyaments de les diferents llengües que s’ensenyen al centre. per això, l’esquema del currículum és el mateix. Molts dels elements estan estretament relaci-onats i posen de manifest que l’objectiu central de l’ensenyament-aprenentatge de totes les llengües és el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural.

per a la consolidació dels aprenentatges de l’educació obligatòria, les matèries lingüístiques, de llen-gua i literatura, s’han de centrar fortament en els aspectes de la cultura humanística de la formació de l’alumnat i en el desenvolupament de les capacitats comunicatives afavoridores de les capacitats d’anàlisi, síntesi i crítica per a l’accés i elaboració de la informació que es genera en la nostra societat, cosa que es produeix sobretot en l’ús dels mitjans de comunicació i les TIc; així com de la potenciació de les actituds positives davant la diversitat i pluralitat de la nostra societat.

pel que fa a la iniciació en la recerca, cal una articulació eficaç de les propostes d’ensenyament dels recursos lingüístics des de les matèries lingüístiques i les no lingüístiques, a fi que aquest desenvolu-pament sigui el més harmònic i eficaç possible. cal que, en finalitzar el Batxillerat, l’alumnat esdevingui un bon receptor i emissor que participa en interaccions comunicatives. per tant, cal que domini els diferents tipus de discurs; de manera especial, els discursos acadèmics que li permetin interactuar i construir el coneixement necessari en els àmbits social, científic, tècnic, cultural i literari. Es tracta de potenciar aquest domini en les llengües del país, però també en una o dues llengües estrangeres, amb un enfocament clarament funcional en els àmbits curriculars no lingüístics.

Els objectius d’aprenentatge lingüístic i comunicatiu no són exclusius del treball acadèmic de les matèries lingüístiques, sinó que han de ser compartits per totes les matèries i àmbits d’ensenyament-aprenentatge del Batxillerat.

L’ensenyament de les llengües s’ha de fer a partir del seu ús en situacions comunicatives diverses que l’omplin de significat. Això suposa que, en les activitats d’ensenyament-aprenentatge de les diferents matèries, cal considerar com a element central els continguts propis de cadascuna d’elles. En el cas de les matèries lingüístiques, el contingut específic és la literatura (oral i escrita) i les construccions lin-güístiques i audiovisuals pròpies dels diferents mitjans de comunicació i tot allò que es pot relacionar amb la funció estètica de la llengua.


L’estudi de la literatura és un objectiu central de l’ensenyament-aprenentatge de llengües; a partir de la lectura, l’anàlisi, la reflexió, la interpretació i la utilització dels textos literaris serà possible mostrar les veritables capacitats de l’instrument lingüístic. El contacte i l’estudi de les obres més rellevants de la tradició literària dels nostres àmbits lingüístics ha de ser un motiu d’enriquiment que només el profes-sorat de la matèria pot propiciar. A partir d’aquest context cal afavorir l’anàlisi i explicació dels fets lite-raris, situats en el seu context social, històric i cultural, per poder procedir a la crítica que representa la interpretació i presa de posicions. Les activitats es basaran, sobretot, en la lectura i la comprensió dels textos, la qual cosa farà possible la redacció d’anàlisis, comentaris, explicacions i crítiques. Així mateix, com a tasca complementària, es poden tenir en compte també els exercicis de versionat i imitació.

Actualment, l’aprenentatge lingüístic no pot menystenir el paper que hi tenen els mitjans i les tecnolo-gies de la informació i la comunicació. cal facilitar les eines necessàries per comprendre i interpretar críticament els seus productes, com són la publicitat i els diferents programes o gèneres, amb una atenció especial a les especificitats de les llengües i els llenguatges audiovisuals amb què es constru-eixen les seves produccions. Això contribueix a construir també la capacitat per esdevenir productor i comunicador de missatges susceptibles de ser vehiculats mitjançant diferents mitjans i tecnologies (competència mediàtica i digital).

Un dels eixos fonamentals en les matèries lingüístiques (com ja s’ha vist en els altres nivells educatius) és la competència plurilingüe i intercultural, que ha de ser a la base de tots els processos d’ensenya-ment-aprenentatge de les llengües i la literatura; les propostes del Marc Europeu comú de Referència han de ser el substrat sobre el qual construir l’ensenyament-aprenentatge de les llengües.

L’aprenentatge de llengües estrangeres, i més en un context de bilingüisme, contribueix decisivament a l’educació lingüística integral de l’alumnat de Batxillerat, tal com es descriu en aquesta introducció, i aporta una perspectiva privilegiada per abordar la reflexió sobre el binomi llengua-comunicació des de la distància a la llengua objecte d’estudi, en què se situa el parlant aprenent. Des d’aquest em-plaçament distanciat, el parlant aprenent es troba en la posició d’abordar, per exemple, les relacions entre llengua i cultura, endegar la reflexió sobre similituds i diferències de tipus pragmàtic o cultural entre llengües, prendre consciència de les diferents interpretacions que des d’altres societats es fan dels mateixos fets, o de les diferents formes que llengües i cultures tenen de configurar les regles de funcionament del sistema lingüístic, siguin aquestes regles gramaticals, fonològiques, pragmàtiques o discursives.

La lectura de textos en llengua estrangera es configura, també, com a entorn privilegiat per a la presa de consciència sobre estratègies de lectura i sobre formes diferents d’abordar textos diversos.

El currículum de llengües estrangeres participa dels mateixos objectius globals i fonaments metodolò-gics integradors que el currículum de llengua i literatura (catalana i castellana). Tanmateix, la limitació en quantitat i intensitat de contacte amb la llengua meta circumscrita a unes poques hores a la set-mana obliga a una gradació del conjunt de competències meta plantejades i a la priorització d’àmbits de competències per sobre d’uns altres. L’objectiu ideal que es vol assolir no és el d’un parlant que s’acosti al parlant nadiu, sinó el d’un usuari eficaç de la llengua meta en activitats de comunicació real. Així, l’eficàcia en la comunicació dels significats desitjats pels parlants aprenents es prioritza per damunt de la seva correcció formal. Les activitats d’interacció i producció oral es prioritzen per sobre de la producció escrita, i la comprensió funcional i crítica de textos autèntics és més rellevant per a les



necessitats dels usuaris que la lectura unívoca centrada en la descodificació literal de paraules, oraci-ons i paràgrafs expressament construïts per exhibir determinats aspectes formals de la llengua meta.

El consell d’Europa recomana que els països membres de la Unió Europea facilitin als seus ciutadans i ciutadanes formació lingüística funcionalment operativa també en una segona llengua estrangera. En les aules de segones llengües estrangeres, la gradació de metes és encara més urgent. sembla con-venient que des de la segona llengua estrangera es faci un esforç per aprofitar tots els coneixements i capacitats transferibles que els aprenents han adquirit o que estan en procés d’adquisició en les altres llengües de les quals posseeixen un nivell més avançat.

Competències específiques de l’àmbit de llengües

Una de les prioritats de tot el procés d’aprenentatge i, molt especialment, de les matèries lingüísti-ques, és aconseguir dotar l’alumnat de competència comunicativa.

El desenvolupament d’aquesta competència suposa el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals. per la seva naturalesa, ha d’esdevenir una eina important per aprendre a aprendre i ha de possibilitar la interacció eficaç amb l’en-torn. El treball amb una bona varietat de contextos i finalitats determinarà l’assoliment d’aquest objectiu.

Aquesta competència es desenvolupa en totes les matèries i, per tant, demana la coordinació del professorat del centre per afavorir-la. A més, cal tenir molt en compte la importància de la mediació i interacció oral com a eines per a la resta dels aprenentatges. El Marc Europeu comú de Referència de les llengües és un instrument vàlid que contribueix a definir de manera operativa les diferents subcompetències i els diferents nivells d’assoliment de la competència comunicativa.

Les matèries lingüístiques tenen una responsabilitat plena en el desenvolupament de la competèn-cia estètica i literària, si tenim en compte que la literatura és la màxima expressió de les possibili-tats d’una llengua i una eina immillorable per a l’anàlisi, el coneixement i la reflexió sobre l’experiència humana. Així mateix, avala les possibilitats expressives i creatives de les llengües i afavoreix el desen-volupament de la mateixa competència comunicativa. A més, és la base de construccions artístiques en altres formats expressius, com ara el cinema, les cançons, etc.

La competència plurilingüe i intercultural completa els plantejaments monolingües presents en moltes de les propostes «lingüístiques». En l’àmbit de l’ensenyament de les llengües esdevé un nucli articulador dels seus aprenentatges, ja que planteja l’estudi de la diversitat i de la variació lingüística com un eix per desenvolupar el pensament propi i la pròpia identitat, i per aprofundir la representació, la interpretació i comprensió de la realitat que ens envolta. En aquest punt caldrà tenir en compte les propostes del Marc Europeu comú de Referència, substrat sobre el qual construir l’ensenyament-aprenentatge de les llengües.

Les matèries lingüístiques participen també, com la resta de matèries d’aprenentatge, en el compromís de dotar l’alumnat de la competència en la recerca i el tractament de la informació. Els aspectes propis de l’àmbit se centren en la recerca i reflexió sobre l’entitat de la llengua i els llenguatges, i els múl-tiples aspectes de la reflexió literària. sens dubte serà necessària una tasca important de coordinació amb la resta de l’equip docent per consensuar estratègies i itineraris que facilitin els mètodes de recerca, la sistematització de la informació, l’ús de les diferents fonts i la planificació i elaboració del producte final.


Contribució de l’àmbit de llengües a les competències generals del batxillerat

L’àmbit de llengües contribueix de manera directa al desenvolupament de les competències generals comunicativa i de recerca i tractament de la informació. Així mateix, contribueix també al desenvolu-pament de les competències digital, personal i interpersonal i en el coneixement i interacció amb el món, ja que en l’àmbit de llengües cal considerar l’ús de les tecnologies, eina imprescindible en qual-sevol dels camps d’estudi, professionals o del treball; el paper que té la dimensió plurilingüe i inter-cultural en el desenvolupament de la competència personal i interpersonal, i el paper de la dimensió estètica i literària com a constructora de representacions de la realitat: la metàfora i la creativitat són eines necessàries, en general, per poder interpretar adequadament el món i actuar raonadament.

Estructura dels continguts

Els continguts de les matèries lingüístiques es presenten en quatre apartats: dimensió comunicativa; dimensió estètica i literària; dimensió plurilingüe i intercultural, i dimensió de recerca i tractament de la informació.

llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura

Els continguts de la matèria de Llengua i literatura (catalana i castellana), en el primer curs, se centren en la dimensió estètica i literària. Aquesta dimensió és un dels apartats propis i fonamentals de la matèria i, tenint en compte la diversitat de suports en què es poden presentar les obres, ha de ser l’origen i motor de moltes de les activitats de la matèria. Els continguts tenen com a eix l’hàbit de la lectura i el desenvolupament de la competència de lector literari (aspecte fonamental i eix per a les activitats de reflexió i aprenentatge de la llengua i la literatura); els tòpics, els moviments i els gèneres literaris, i l’expressió personal.

En el segon curs, els continguts se centren en la dimensió comunicativa i la dimensió plurilingüe i intercultural. La dimensió comunicativa planteja els eixos per a l’ús comunicatiu de la llengua i dels llenguatges (elements compartits amb la resta de matèries) amb els recursos necessaris per a la par-ticipació en interaccions i la comprensió i producció de discursos orals, escrits i audiovisuals. La reflexió metalingüística necessària per al control, comprensió i correcció de les produccions apareix aquí com a clar referent de la funcionalitat que han de tenir aquests coneixements, superant una visió purament gramaticalista de l’aprenentatge d’una llengua.

La dimensió plurilingüe i intercultural, que cal treballar coordinadament amb els continguts de la llen-gua estrangera, pren com a punt de partida la reflexió metalingüística que afavoreix les transferències d’aprenentatges necessàries per al desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural. Els continguts se centren en els coneixements, procediments i actituds que cal emprar per afrontar la pluralitat de la nostra societat. La dimensió de recerca i tractament de la informació, present en els dos cursos, es pot considerar una part de la dimensió comunicativa orientada a la iniciació en el camp de la investigació, que és un dels objectius centrals dels estudis superiors.

per desenvolupar els continguts cal la coordinació entre el professorat de totes dues matèries de Llengua i literatura. cada centre ha de dissenyar un projecte propi, de manera que s’evitin repeticions i s’afavoreixin relacions significatives.



llengües estrangeres

Els continguts de llengües estrangeres es presenten repartits en dos cursos. La seva organització no es presenta en llistes desvinculades, sinó més aviat com un conjunt de continguts que s’aborden preferi-blement a primer o a segon i que es reprenen de manera cíclica en un procés d’augment progressiu de la complexitat de l’actuació de l’aprenent.

Els continguts de la matèria de llengua estrangera comparteix amb les de català i castellà l’estructuració en quatre dimensions, amb el benentès que, en el cas de la llengua estrangera, el treball s’organitzarà principalment a partir de la dimensió comunicativa. Els continguts de primer i segon presenten peti-tes variacions, i s’ha d’entendre que la progressió de primer a segon curs és marcada principalment per la priorització a primer de Batxillerat dels continguts integrats en l’àmbit de la comunicació oral; les millores progressives en fluïdesa, complexitat, cohesió, coherència, adequació i correcció formal dels enunciats produïts o descodificats per l’aprenent; la progressiva capacitat d’abordar temes més allunyats de la pròpia experiència personal, els quals poden ser presentats de manera més abstracta, i d’abordar tasques de més alta demanda cognitiva, i la lleugera disminució dels suports per a la com-prensió i expressió de missatges durant la realització de les tasques.

En qualsevol cas, s’ha d’entendre que tots els continguts propis de primer de Batxillerat són, per totes aquestes raons, continguts propis també de segon, i que el fet que determinats continguts estiguin situats preferiblement a segon no implica que a primer no es puguin portar a terme activitats introduc-tòries que preparin l’estudiant per al treball més sistematitzat del curs següent.

Connexió amb altres matèries

Des de la perspectiva de la construcció dels sabers propis de cada matèria, totes les matèries s’han de plantejar el treball coordinat de la competència comunicativa. per aquest motiu, tots els continguts d’aquesta dimensió s’han d’interpretar en la clau de cadascuna de les matèries.

si es pren com a referència l’aprenentatge de llengües estrangeres, el seu domini facilita l’accés i la transmissió de sabers en els diferents àmbits de coneixement acadèmic; alhora, aquests coneixe-ments poden prendre noves perspectives en ser abordats com a temes de discussió en les classes de llengua estrangera. Així, doncs, tots aquests aspectes s’han d’atendre d’una manera especial quan s’utilitzi com a llengua vehicular de les matèries no lingüístiques alguna altra llengua que no sigui el català.

El mateix que s’ha dit respecte a la dimensió comunicativa cal aplicar-ho a la dimensió de recerca i tractament de la informació. Entre tot el professorat cal consensuar els continguts pensant, sobretot, en la realització del treball de recerca.

La coordinació, i tant com es pugui la integració, de totes les matèries lingüístiques és el primer que cal fer d’una manera global per aconseguir un bon domini de les llengües. com diu el Marc Europeu comú de Referència, els humans tenim una competència subjacent comuna, la competència pluri-lingüe i intercultural, el desenvolupament de la qual demana una coherent coordinació de tot el pro-fessorat. Hi ha un primer nivell de coordinació, bàsic i imprescindible, que consistiria en la informació del que es fa en cadascuna d’elles. L’ideal, però, serà l’articulació dels objectius i continguts.


En aquest camp hi ha molts elements que es poden compartir, tot evitant les repeticions inútils. per exemple, en aquests continguts: ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i col·laborant perquè la interacció sigui reeixida, i per defensar els punts de vista personals amb precisió i respecte vers les altres persones. Lectura i treball sistemàtic de textos de tipologia diversa, amb interpretació guiada de les idees complexes i posicionament crític davant el text literari, els mitjans de comunicació o altres. Observació atenta de discursos de tota mena, identificació del registre lingüístic i del gènere o tipologia, si escau, i anàlisi pragmàtica dels discursos per a una captació rigorosa del contingut, a fi d’adoptar una posició crítica en la seva interpretació.

En un altre àmbit, les matèries lingüístiques tenen en comú amb l’àrea de ciències socials l’aproxima-ció a l’actualitat política, econòmica, social, cultural a través de la lectura de la premsa –impresa o en format digital– i el visionament de noticiaris. Aquestes activitats afavoreixen el debat sobre les causes i conseqüències dels esdeveniments del nostre entorn, amb la qual cosa s’ofereix un terreny de re-flexió totalment compartit amb les matèries de Filosofia i ciutadania, Història de la filosofia i Història. Amb aquestes matèries caldrà establir una coordinació eficaç que eviti repeticions i que afavoreixi les necessàries transferències de recursos, principalment de coneixements i de procediments.

Així mateix, el treball sobre les manifestacions artístiques de la literatura universal o sobre el cinema permet explorar temes, obres i autors a través d’una llengua estrangera i presenta oportunitats per abordar el valor de les diferents llengües i cultures.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

L’aprenentatge de llengües no és el resultat de l’acumulació de sabers superposats, presentats de forma lineal, sinó que cal assegurar que en cada curs es reprenguin de manera cíclica els diferents continguts. per això és important l’elaboració d’un projecte propi de cada centre educatiu que precisi els continguts, de manera que s’evitin repeticions i s’afavoreixin relacions significatives, tot defugint que cada un dels continguts sigui tractat aïlladament dels altres.


per al desenvolupament del currículum és molt necessària la coordinació de tot el professorat. Es tracta d’afavorir l’enfocament comunicatiu i la recerca i el tractament de la informació en relació amb tots els continguts de les matèries. El fet que totes les llengües tinguin una mateixa estructura de cur-rículum i que el català i el castellà prenguin, a més, els mateixos continguts, n’hauria de facilitar l’acord. per això, la planificació coordinada entre tot el professorat de llengües i entre aquest professorat i el de les altres matèries és essencial per garantir una millora substancial en l’educació lingüística integral de l’alumnat de Batxillerat.

La llengua s’aprèn mitjançant el seu ús en situacions que incitin a la utilització de recursos variats. per això, cal plantejar unitats d’ensenyament-aprenentatge-comunicació que afavoreixin les interaccions per aprendre, la reflexió sobre l’elaboració dels discursos i el treball col·laboratiu per tal de comunicar els coneixements elaborats o assolits.



Un element complementari afavoridor de l’aprenentatge de llengües és la presa de consciència sobre la relació entre els significats i les formes lingüístiques que vehiculen aquests significats. El treball de sensibilització sobre formes gramaticals, marcadors discursius, efectes pragmàtics dels enunciats, de la sintaxi de la imatge, etc. cal fer-lo a partir de les activitats de comunicació en situacions reals o simulades, que es desenvolupen a la classe de llengua.

segons això, les seqüències de continguts no s’han de fer a partir de la lògica de les teories lingüísti-ques, literàries o dels llenguatges audiovisuals, sinó a partir d’unitats comunicatives, per fer possible la construcció de la pròpia consciència dels mecanismes de funcionament de les llengües i els llenguat-ges dels diferents sistemes de comunicació que la vehiculen en la nostra societat.

L’estudi de la literatura ha de partir del contacte directe amb les obres, la qual cosa fa necessari dis-posar de material que ajudi a la contextualització i a la interpretació d’acord amb les coordenades del moment de la creació. El nucli del treball de cada matèria (català i castellà) serà la lectura d’obres completes o antologies de diferents gèneres. A partir d’aquestes lectures i l’anàlisi i contextualització bàsica per al reconeixement de les seves característiques, s’elaboraran treballs que podran ser en diferents suports i formats, amb la qual cosa s’afavorirà l’assoliment de les eines bàsiques per a la realització del treball de recerca de Batxillerat.

La lectura d’obres de literatura o de la premsa, així com l’audició de cançons i recitals de poesia, l’as-sistència a obres teatrals i cinema, el visionament d’audiovisuals o d’altres, ha de permetre establir relacions entre textos, idees i situacions socials i històriques, com a eina per a la construcció de la pròpia identitat en integrar-se en la cultura oberta, viva, actual i diversa de la nostra societat. per tant, caldrà guardar l’equilibri entre les obres de reconeguda vàlua que facin presents diferents tòpics, mo-viments i gèneres literaris i les manifestacions populars i més properes a l’alumnat per cercar-hi els elements que poden motivar-los.

Els objectius fonamentals del treball sobre els textos seran l’estudi dels mecanismes característics del llenguatge literari, la vehiculació de valors, la potència expressiva, així com l’acostament a la realitat actual i a l’experiència pròpia, per tal d’establir un diàleg que faci esdevenir ben viu el llegat clàssic. Amb aquesta finalitat, entre altres, sembla adequat tant el treball de recreació i de transformació en altres gèneres i formats, com la comparació, anàlisi i crítica de les diferents versions existents de les obres que són objecte d’estudi.

Atès que l’element estructurador de les activitats docents és el conjunt de continguts relacionats cen-tralment amb la literatura i també amb els mitjans de comunicació, cal assegurar que en les diferents llengües i cursos es tinguin en compte les distintes perspectives de l’estudi de cada un d’aquests continguts: els diferents gèneres / formats, els tòpics, els moviments literaris...

La matèria es desenvolupa en dos cursos, però, en fer-ho en les dues llengües, cal articular els contin-guts de manera que no es repeteixin innecessàriament, sinó que s’estableixin relacions significatives entre els aprenentatges.

llengües estrangeres

Les llengües estrangeres s’aprenen principalment mitjançant l’ús. L’aprenentatge de llengües segueix un procés no lineal en què l’usuari aprenent construeix, posa a examen, verifica i reconstrueix hipò-tesis sobre el funcionament de la llengua meta. Durant tot el procés l’aprenent, en intentar codificar


en la llengua meta els seus propis significats, crea enunciats que es desvien de la norma. El pas per fases de creació d’enunciats agramaticals és necessari en el procés d’aprenentatge, i els errors pro-duïts pels usuaris aprenents en les activitats comunicatives s’han d’entendre com a estadis indispen-sables en el procés d’adquisició i, alhora, com a elements que aporten al professorat pistes sobre el treball metalingüístic que, de manera més o menys conscient, porta a terme l’aprenent usuari.

La interacció entre aprenent i expert o entre aprenents és, alhora, objectiu i mitjà essencial per a l’aprenentatge de llengües, per la qual cosa el fet de garantir l’ús normalitzat de la llengua meta com a llengua vehicular de l’aula és un principi metodològic irrenunciable en el Batxillerat. L’elecció de temes de conversa i debat per a l’aula de llengua estrangera ha de defugir els habituals tòpics triats per exemplificar estructures gramaticals predeterminades i d’assumptes inicialment interessants que queden desvirtuats per la utilització de textos inautèntics, i ha d’optar per abordar temes que interpel-lin el jovent de manera que aquest s’impliqui en les converses o debats.

L’apropament a l’èxit comunicatiu ha de guiar de forma determinant la selecció d’objectius, contin-guts i activitats a les aules de llengües estrangeres. pel que fa a la segona llengua estrangera, s’ha d’assegurar almenys la capacitat de l’aprenent per funcionar com un usuari bàsic d’aquesta llengua. En el cas de la primera llengua estrangera, la meta ha de ser el parlant en vies d’esdevenir un usuari independent, que pot comprendre les idees principals d’una informació clara sobre temes relatius a la feina, l’escola, l’oci, etc.; fer front a la major part de situacions lingüístiques que poden aparèixer quan es visiten altres països o es reben visitants; produir un discurs senzill i coherent sobre temes que li són familiars o d’interès personal, i descriure fets i experiències, somnis, esperances i ambicions, i donar raons i explicacions de les opinions i projectes de manera breu.

L’ús de temes procedents de les matèries de llengües i literatura com a objecte de discussió a l’aula de llengua estrangera és pertinent i enriquidor, i dóna peu a abordar de forma oberta continguts emmar-cats en les dimensions plurilingüe i pluricultural, i estètica i literària de la matèria de llengua estrangera. Alhora, aquest procés contribueix de manera decisiva al desenvolupament de la capacitat de reflexió metalingüística i metadiscursiva de l’aprenent, la qual cosa repercuteix favorablement en la millora de les seves habilitats lingüístiques i comunicatives en les altres llengües que fa servir habitualment o/i que està en procés d’aprendre.

semblantment al que es fa en català i castellà, cal aplicar estratègies de promoció de lectura exten-siva a l’aula de llengua estrangera (biblioteca d’aula, bookcrossing, etc.) amb obres –adaptades o no– interessants per als lectors i lectores als quals van adreçades que fomentin la lectura per plaer i millorin els hàbits lectors. A més, les activitats de lectura guiada de fragments d’obres literàries i la lectura d’algunes d’obres completes curosament seleccionades contribueixen al desenvolupament de la competència estètica i literària.

La finalitat comunicativa de les tasques proposades ha de ser compresa i compartida pels aprenents, únic camí perquè les activitats es portin a terme amb alguna garantia d’èxit. La inclusió de temes de conversa o debat a l’aula relacionats amb autors o personatges literaris pot ajudar a millorar la cultura literària i històrica dels aprenents.

Les diferents possibilitats d’accés a la llengua estrangera (activitats extracurriculars, viatges, etc.) dels estudiants d’una mateixa aula de Batxillerat fa necessària la previsió d’ajustaments per atendre la diversitat a l’aula.



avaluació de l’àmbit de llengües

En plantejar l’avaluació sumativa i certificativa, el criteri bàsic ha de ser la capacitat comunicativa; d’una manera més concreta, la que és necessària per al desenvolupament de les activitats d’aprenentatge.

Les dades sobre el progrés dels estudiants obtingudes a través de tasques d’avaluació formal –exà-mens o altres formats— s’hauran de complementar amb activitats d’avaluació semiformal o informal, com ara l’observació sistematitzada de l’actuació dels estudiants durant les activitats d’aprenentatge, la valoració de dossiers de treball o d’altres.

perquè les tasques d’avaluació formal acompleixin la funció d’aclarir les prioritats de la matèria, és es-sencial que inclogui, a més dels escrits, tasques d’avaluació de les competències orals productives.

per objectivar el grau d’assoliment en cada àmbit de comunicació, oral, escrita i audiovisual, es poden fer servir diferents instruments d’observació com ara les llistes de control, les escales o les graelles d’observació. El portafolis Europeu de Llengües ofereix un conjunt de descriptors de competències d’inestimable valor per a l’aprenent i el professorat.

Les activitats d’avaluació contínua o formativa són essencials perquè el professorat pugui ajustar progressivament la seva acció docent a les necessitats dels estudiants i perquè l’alumnat esdevingui agent del seu progrés. Les activitats d’autoavaluació i coavaluació, a més, són essencials per al desen-volupament de l’autonomia de l’aprenent, i li han de permetre fixar-se metes realistes d’aprenentatge, i planificar i executar les accions convenients i necessàries per aconseguir-les.

Les activitats d’autoavaluació i coavaluació són especialment profitoses si es presenten associades al sistema d’avaluació sumativa. per aquesta raó, és recomanable que els estudiants aprenguin a fer servir les escales de descriptors que el professorat utilitza en l’avaluació sumativa, si cal, mitjançant versions simplificades.


Objectius

Les matèries de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura del Batxillerat tenen com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Valorar les llengües com a mitjans de comunicació i de cohesió social, com a eines d’apre-nentatge i com a instruments d’accés a l’oci i al plaer estètic.

2. Llegir, analitzar, explicar, apreciar i valorar de manera crítica els textos literaris, per entendre’ls i interpretar-los d’acord amb els diferents contextos històrics i socials.

3. potenciar la imaginació i l’abstracció per descobrir la literatura com a via de representació i interpretació del món i de la vida, cosa que comporta un enriquiment personal directament relacionat amb la capacitat per gaudir del plaer estètic.

4. Expressar oralment, per escrit i amb l’ús d’altres mitjans complementaris la reflexió que genera la lectura i l’anàlisi dels textos literaris.


5. participar de manera activa, reflexiva i crítica en interaccions comunicatives que són necessàries per a la realització de les tasques, la construcció de coneixements o la participació en la vida social.

6. comprendre discursos orals i escrits propis dels diferents contextos de la vida social i cultural, i especialment dels àmbits acadèmics i dels mitjans de comunicació.

7. ser capaços de fer un ús correcte de la llengua en diferents situacions i amb diferents finalitats, especialment en l’àmbit acadèmic. prendre consciència de la pròpia manera d’expressar-se per millorar l’eficàcia comunicativa.

8. Fer del coneixement gramatical una eina eficaç per a aprofundir la comprensió, anàlisi i comen-tari de textos i, en general, la millora de l’ús de la llengua.

9. Obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, emprant amb autonomia i esperit crític les tecnologies de la informació i la comunicació.

10. conèixer i valorar la riquesa de la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual i més concre-tament de catalunya i d’Espanya.

11. Analitzar els diferents usos socials de les llengües i evitar els estereotips lingüístics que compor-ten judicis de valor i prejudicis.



Continguts

segon curs

Dimensió comunicativa

participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

n Gestió fluida i espontània de les interaccions orals escrites i audiovisuals per a la realització de les tasques acadèmiques i per a la construcció del coneixement.

n Ús de les estratègies necessàries per adequar-se en cada moment als altres participants en la interacció i per col·laborar-hi eficaçment, sigui quin sigui el domini que tinguin de la llengua.

n Ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat tot col·laborant perquè la interacció sigui reeixida; també, per defensar els punts de vista per-sonals amb precisió i respecte vers les altres persones.

n participació en converses i discussions amb flexibilitat i eficàcia, matisant les pròpies opinions i responent adequadament en situacions d’humor, doble sentit, formals o col·loquials.

Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals

n Observació atenta de la varietat de discursos, identificació del registre lingüístic i del gènere o tipologia, si escau, i anàlisi pragmàtica dels discursos per a una captació rigorosa del contingut, a fi d’adoptar una posició crítica en la seva interpretació.

n Lectura i treball sistemàtic de diversos discursos, amb interpretació guiada de les idees com-plexes i posicionament crític davant el text literari, els mitjans de comunicació o altres.

n Identificació i contextualització de manifestacions mediàtiques diverses, amb atenció especial a l’estructura dels gèneres literaris i periodístics.

n Interpretació crítica de textos literaris, dels mitjans de comunicació i de la vida acadèmica on es desenvolupin missatges amb referències socioculturals complexes.

n Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de les biblioteques virtu-als.

producció de discursos orals, escrits i audiovisuals

n cerca i elaboració de conceptes o idees útils per a l’organització i per al desenvolupament general del discurs, i posicionament o comentari crític sobre la informació elaborada.

n coneixement i ús de les tècniques de maneig de les idees per a l’elaboració de discursos, aplicant els coneixements adquirits també en altres matèries: presa d’apunts, pluja d’idees, ordenació en esquemes i mapes conceptuals, etc.

n planificació de l’estructura del discurs en relació amb els gèneres dins de cada registre, fona-mentalment en els dels mitjans de comunicació.


n Organització del discurs en funció de l’ús de recursos verbals i no verbals (audiovisuals) de suport, atenent al nivell d’interacció amb altres parlants (dialèctica, correcció, assertivitat).

n coneixement i ús de les tècniques de comunicació audiovisual, tot relacionant els elements verbals i no verbals amb l’expressió i la presentació de les idees, experiències o sentiments.

n Elaboració de missatges orals, escrits i audiovisuals a partir de les estructures de cadascuna de les tipologies textuals o audiovisuals concretes.

n Aplicació de la reflexió metalingüística i metacognitiva (adequació, coherència, cohesió i cor-recció) com a base de regulació en l’elaboració de les produccions pròpies i en la seva pre-sentació final.

Coneixements per a la millora de la comprensió i expressió

n Anàlisi i reconeixement de les exigències dels diferents tipus de text que possibiliti la interiorit-zació de les diverses regles de funcionament i el seu ús conscient.

n Aplicació reflexiva de les característiques lingüístiques segons les diferents necessitats discur-sives: persuasió, explicació, ordre, expressió de la pròpia opinió, narració, descripció objectiva de fets o situacions, etc.

n Ús de connectors, tant per fer front a les necessitats anafòriques per aconseguir la cohesió tex-tual, com dels marcadors de les relacions entre els diferents segments significatius (adverbis, locucions, conjuncions, preposicions, etc.).

n Anàlisi de les relacions significatives entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i la seva adequació al context, amb una atenció especial als contextos acadèmics i socials.

n Reconeixement dels diferents nivells d’ús de la llengua i de les necessàries convencions que cada ús comporta.

n Ús de les normes ortogràfiques, gramaticals i tipogràfiques en l'elaboració dels textos propis.

n Reconeixement i ús dels recursos lingüístics i paralingüístics d’inclusió dels discursos i les apor-tacions dels altres en el propi (citacions, referències, etc.).

n Reconeixement i ús de la correlació entre la imatge, el so, el gest i la paraula en els productes comunicatius orals i audiovisuals.

n capacitat d’usar els coneixements sobre el funcionament de la llengua per a l’autoavaluació i correcció de les produccions pròpies.

Dimensió de recerca i tractament de la informació

n Elaboració de textos en la realització dels quals calgui la captació, selecció, processament i interpretació de dades i la comunicació oral, escrita i/o audiovisual dels resultats.

n Identificació i localització de la informació contrastant-ne el rigor i la credibilitat.

n Elaboració de continguts interpretant la vinculació entre diverses informacions i ampliant el coneixement.



n Elaboració del producte final amb la forma i el contingut adients.

n comunicació pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusió.

n Ús de les eines TIc per a l’elaboració i la comunicació del coneixement.

n consciència de la dimensió ètica del maneig i ús de la informació (conèixer la manera ade-quada de respectar els drets d’autoria, de citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, d’ús ètic de la informació obtinguda, etc.).

Dimensió plurilingüe i intercultural

Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

n coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge.

n Estratègies per a l’anàlisi dels recursos verbals i no verbals de les llengües que s’utilitzen en la construcció de la comunicació o discurs oral, escrit o audiovisual.

n coneixement dels trets comuns i diferencials de les llengües, especialment de la seva orga-nització en sistemes interconnectats: el so (i els sistemes d’escriptura), les paraules (creació i derivació, construcció de significats, els manlleus, les paraules internacionals, etc.), la manera d’organitzar-les i les oracions (ordre de les paraules, temps verbals, components de les oraci-ons, etc.), i els discursos (connexions entre idees o els diferents tipus de text).

n Reflexió sobre els usos socials de la llengua. La llengua i el poder: sexisme, violència i discrimi-nació sociocultural en els usos lingüístics.

Coneixement de les llengües

n Reconeixement i valoració de la situació de les llengües al món. Famílies de llengües i la seva evolució (naixement, vida i mort) i les polítiques que atenyen aquestes situacions.

n coneixement de la situació lingüística a Europa, Espanya i catalunya: les famílies de llengües; llengües europees i les de l’emigració; les varietats dintre una llengua; territoris on es parlen les llengües europees.

Comunicació en situacions multilingües

n percepció de les dificultats de comunicació amb persones que parlen altres llengües, especial-ment amb les de l’entorn més proper. Ús de les estratègies necessàries per resoldre aquestes dificultats i altres que es poden produir en situacions d’interacció multilingüe o pluricultural, tot acceptant les peculiaritats de les altres llengües o cultures presents.

n Identificació i adaptació a les característiques de les diferents cultures presents en situacions multilingües; gestió de l’alternança de llengües (o de les varietats d’una mateixa llengua) presents en aquestes situacions i de les rutines conversacionals segons les necessitats de comunicació, de manera que es faciliti la cooperació per dur a bon port la interacció.

n Domini de la competència comunicativa en més d’una llengua per realitzar intercanvis comu-nicatius amb parlants d’altres llengües en situacions multilingües: quotidianes en els mitjans


de comunicació, al carrer o en l’ús de les TIc, en especial per a la realització de tasques aca-dèmiques.

n Ús del coneixement de les llengües romàniques com a bagatge que facilita l’accés a altres llengües de la mateixa família, especialment en la comprensió de textos escrits.

actituds i llengua

n consciència de pertinença a una comunitat lingüística, social i cultural on el català és vehicle de cohesió social i per a la construcció de la identitat i de la cultura. sensibilitat per compren-dre la complexitat i diversitat de relacions que cadascú manté amb les llengües i cultures.

n Valoració crítica i rebuig dels prejudicis relatius a les llengües: llengües fàcils i difícils; llengües primitives i llengües de cultura; llengües sense gramàtica; llengües aptes per a la ciència; llen-gües superiors i inferiors; llengües riques i matisades, i llengües pobres.

n Valoració positiva i respecte vers les persones que parlen altres llengües o varietat lingüística, amb interès per conèixer i apreciar la cultura, història, geografia, folklore, literatura i costums dels llocs d’origen de l’alumnat nouvingut a les aules.

n Reconeixement i actitud crítica davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discri-minació rebuig o negació d’altri, i voluntat de superar els prejudicis. Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

n consciència de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i valoració de la riquesa que comporta l’acceptació de la varietat lingüística i cultural.

Continguts comuns amb altres matèries

n Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals.

criteris d’avaluació

1. comentar el contingut de textos orals, escrits o audiovisuals per tal de confrontar-los amb els propis coneixements o amb informació obtinguda en altres fonts, i adoptar una posició crítica, ben argumentada i constructora de l’opinió personal.

2. Fer exposicions orals en què es desenvolupin temes d’un àmbit curricular, social, cultural o literari, després d’haver realitzat un procés de documentació, d’organització d’idees i de plani-ficació de l’estructura del discurs, i adequar les tècniques de suport audiovisual a la dinàmica de l’exposició i a les especificitats dels destinataris i destinatàries.

3. Elaborar missatges escrits amb finalitats diverses, adaptant l’estructura de cadascun dels textos al tipus de discurs que més s’adigui amb les necessitats comunicatives, tot valorant la reflexió i l’aplicació dels criteris d’adequació, coherència, cohesió i correcció en el producte final.

4. Aplicar sistemàticament els coneixements metacognitius, lingüístics, sociolingüístics, pragmàtics, discursius (adequació, coherència i cohesió) i de correcció com a base de regulació en l’elabo-ració de textos orals, escrits i audiovisuals propis, de manera que es promogui l’assoliment de l’autonomia i el rigor en la correcció i autoavaluació de les pròpies habilitats comunicatives.



5. produir textos sobre temes literaris o relacionats amb temàtiques d’actualitat social o cultural dels mitjans de comunicació, tenint en compte els components d’un treball acadèmic i tenint cura de la comunicació dels resultats, nous coneixements o el producte final de forma oral, escrita o audiovisual, de manera que respecti la formalitat pròpia d’aquests treballs.

6. Llegir significativament durant el curs les obres programades de les literatures catalana i caste-llana, tot valorant l’enriquiment personal aportat.

7. planificar la captació i la selecció de la informació amb les valoracions crítiques de les fonts emprades; elaborar i organitzar la informació obtinguda perquè sigui susceptible d’anàlisi i dis-cussió, i afavoreixi la construcció de nous coneixements.

8. cooperar amb els companys i companyes en la realització de tasques d’aprenentatge tot de-mostrant capacitat d’organitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informació i avaluar el funci-onament de l’equip de treball.

9. Analitzar i valorar críticament l’ús de la llengua com a transmissora de pensament objectiu i sub-jectiu i, en aquest sentit, subjecta a les normes socials i de convivència, al dret de les persones, a les relacions d’igualtat i de tracte interpersonal, tot defugint els prejudicis associats a determinats usos lingüístics que representen exclusió, rebuig o negació d’altri.

10. conèixer i valorar la riquesa lingüística que representa la realitat social de catalunya i d’Espanya i establir relacions semàntiques, lèxiques i estructurals entre les pròpies llengües d’ús i les altres llengües de la comunitat lingüística internacional. conèixer les característiques generals de l’es-panyol d’Amèrica i algunes de les seves varietats.


programació d’aula

uniTaT 1. La comunicació i el llenguatge

OBJEcTIUs

Reconèixer i analitzar els principals elements de la comunicació. n

Descriure i fer servir els elements no lingüístics d’una situació comunicativa.n

Analitzar els principals recursos d’un text.n

Escriure textos d’àmbit formal.n

conèixer la diversitat lingüística en el món actual i les principals famílies que la integren.n

Utilitzar les noves tecnologies per a l’elaboració de treballs escrits i orals.n

conèixer el sistema fonològic català.n

Relacionar els fonemes amb les grafies corresponents.n

cOnTInGUTs

Llengua i comunicació

Comunicació

El llenguatge: pensament i comunicación

Els orígens del llenguatge –Llenguatge i cervell –El pensament i el llenguatge –

L’escriptura: dels pictogrames a l’alfabetn

El llenguatge i la comunicación

El llenguatge no verbal –La comunicació animal –

La comunicació: elements i signesn

La situació comunicativa –El signe lingüístic –característiques del signe lingüístic –Funcions del llenguatge –

Ús de la llengua

La situació de comunicació: definició i caracteritzación

La situació de comunicació –Elisió de la situació de comunicació –Expressió de la subjectivitat –



Actes de llenguatge –La ironia –

Llengua i societat

sociolingüística

Les llengües del mónn

El nombre de llengües –A la recerca de la primera llengua –

La classificació de les llengües del mónn

classificació tipològica –classificació genètica –

La família indoeuropean

Orígens de l’indoeuropeu –

Estudi de la llengua

gramàtica

Fonètica i fonologian

Del so al fonema –Al·lòfons i neutralitzacions –La transcripció fonètica –La síl·laba –

La producció del so: l’aparell fonadorn

Les cordes vocals: sons sords i sonors –La faringe, el nas i la boca: vocals i consonants –Els sons vocàlics –Els sons consonàntics –La fonètica sintàctica –

Del fonema a la grafian

cOMpETÈncIEs

competència comunicativa, la qual suposa el domini de l’ús de la llengua, tant oralment com n

per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals. per la seva naturalesa, ha d’esdevenir una eina important per aprendre a aprendre i ha de possibilitar la interacció eficaç amb l’entorn.

competència plurilingüe i intercultural, que planteja l’estudi de la diversitat i de la variació lin-n

güística com un eix per desenvolupar el pensament propi i la pròpia identitat, i per aprofundir la representació, la interpretació i la comprensió de la realitat que ens envolta.


competència estètica i literària, com a eina per a l’expressió més creativa de la llengua i per al n

coneixement de la pròpia experiència i de la identitat cultural col·lectiva.

competència estètica i literària, com a constructora de representacions de la realitat: la metà-n

fora i la creativitat són eines necessàries per poder interpretar adequadament el món i actuar raonadament.

cRITERIs D’AVALUAcIó

comentar el contingut de textos orals, escrits o audiovisuals per tal de confrontar-los amb els n

propis coneixements o amb informació obtinguda en altres fonts, i adoptar una posició crítica, ben argumentada i constructora de l’opinió personal.

Fer exposicions orals en què es desenvolupin temes d’un àmbit curricular, social, cultural o n

literari, després d’haver realitzat un procés de documentació, d’organització d’idees i de plani-ficació de l’estructura del discurs, i adequar les tècniques de suport audiovisual a la dinàmica de l’exposició i a les especificitats dels destinataris i destinatàries.

Elaborar missatges escrits amb finalitats diverses, adaptant l’estructura de cadascun dels textos n

al tipus de discurs que més s’adigui amb les necessitats comunicatives, tot valorant la refle-xió i l’aplicació dels criteris d’adequació, coherència, cohesió i correcció en el producte final.

Aplicar sistemàticament els coneixements metacognitius, lingüístics, sociolingüístics, pragmà-n

tics, discursius (adequació, coherència i cohesió) i de correcció com a base de regulació en l’elaboració de textos orals, escrits i audiovisuals propis, de manera que es promogui l’assoli-ment de l’autonomia i el rigor en la correcció i autoavaluació de les pròpies habilitats comu-nicatives.

produir textos sobre temàtiques d’actualitat social o cultural dels mitjans de comunicació tenint n

en compte els components d’un treball acadèmic, tenint cura de la comunicació dels resultats, dels nous coneixements o el producte final de forma oral, escrita o audiovisual, de manera que respecti la formalitat pròpia d’aquests treballs.

planificar la captació i la selecció de la informació amb les valoracions crítiques de les fonts n

emprades; elaborar i organitzar la informació obtinguda perquè sigui susceptible d’anàlisi i discussió, i afavoreixi la construcció de nous coneixements.

cooperar amb els companys i companyes en la realització de tasques d’aprenentatge tot n

demostrant capacitat d’organitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informació i avaluar el funcionament de l’equip de treball.

Analitzar i valorar críticament l’ús de la llengua com a transmissora de pensament objectiu n

i subjectiu i, en aquest sentit, subjecta a les normes socials i de convivència, al dret de les persones, a les relacions d’igualtat i de tracte interpersonal, tot defugint els prejudicis associats a determinats usos lingüístics que representen exclusió, rebuig o negació d’altri.

conèixer i valorar la riquesa lingüística que representa la realitat social de catalunya i establir n

relacions semàntiques, lèxiques i estructurals entre les pròpies llengües d’ús i les altres llen-gües de la comunitat lingüística internacional.



TEMpORITZAcIó

per dur a terme aquesta unitat s’aconsella dedicar-hi deu sessions, de les quals caldria reser-var-ne una per posar en comú el treball cooperatiu del final de la unitat. D’aquesta manera, a cadascun dels tres eixos que articulen la unitat els correspondrien tres hores.


uniTaT 2. Els mitjans de comunicació

OBJEcTIUs

comprendre i analitzar els elements de la comunicació periodística.n

Escriure textos formals de l’àmbit periodístic.n

Reconèixer el text com a unitat comunicativa i identificar-ne les propietats.n

comprendre i resumir un text periodístic.n

Identificar les varietats de la llengua catalana.n

Identificar el sintagma nominal (sn).n

conèixer les funcions sintàctiques del sn.n

Analitzar els principals recursos d’un text.n

Utilitzar els instruments informàtics d’ajut a la redacció o l’exposició.n

cOnTInGUTs


Comunicació

comunicació i mitjans de comunicació de massan

Els orígens de la premsa –

Ús de la llengua

El text i les seves propietatsn

Les propietats textuals –

Llengua i societat

sociolingüística

La Romània i les llengües romàniquesn

El llatí vulgar –La fragmentació lingüística de la Romània –La divisió de la Romània –

Els dialectes de la llengua catalanan

El domini lingüístic –caracterització dels dialectes catalans –




gramàtica

El sintagma nominal (sn)n

El nom –classificació dels noms –Flexió de gènere i nombre –

El sintagma adjectival (sAdj)n

L’adjectiu –classificació dels adjectius –

Els determinants: classificació i particularitatsn

classificació dels determinants –

Els pronoms: usos i classificación

classificació dels pronoms –

cOMpETÈncIEs


per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals.

competència estètica i literària, en tant que eina per a l’expressió més creativa de la llengua i n

per al coneixement de la pròpia experiència i de la identitat cultural col·lectiva. Especialment en la producció poètica dels primers textos medievals fins a l’edat moderna.

competència plurilingüe i intercultural, en tant que es plantegen connexions i comparacions n

amb les expressions literàries coetànies d’altres contextos culturals de la literatura universal.

competència en la recerca i el tractament de la informació, centrada en aspectes propis de n

l’àmbit de la producció literària i artística, especialment en les estratègies metodològiques del treball per projectes i la cooperació entre iguals a l’hora de sistematitzar la recerca de la infor-mació al final de la unitat didàctica.








al tipus de discurs que més s’adigui amb les necessitats comunicatives, tot valorant la reflexió i l’aplicació dels criteris d’adequació, coherència, cohesió i correcció en el producte final.





cooperar amb els companys i companyes en la realització de tasques d’aprenentatge demos-n

trant capacitat d’organitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informació i avaluar el funciona-ment de l’equip de treball.





TEMpORITZAcIó

per dur a terme aquesta unitat s’aconsella dedicar-hi entre set i vuit sessions, de les quals se’n pot reservar una per posar en comú el treball cooperatiu del final de la unitat.



uniTaT 3. La premsa als territoris de llengua catalana

OBJEcTIUs

Exposar oralment un tema amb planificació prèvia i amb l’estratègia comunicativa més ade-n

quada.

Analitzar i produir textos orals i escrits de tipus expositiu.n

Identificar i valorar els discursos orals i escrits en diverses varietats i registres.n

Aplicar els registres lingüístics més usuals d’acord amb els factors que els determinen.n

Fer exposicions orals sobre diversitat lingüística amb l’ajut de mitjans audiovisuals i de les n

TIc.

Analitzar els principals recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text.n

Fer un ús correcte de les normes gramaticals a partir de les regles de la morfologia i la sintaxi.n

cOnTInGUTs


Comunicació

El naixement de la premsa als països catalans: dels inicis al 1939n

La premsa al segle – xix cap a la construcció d’un model comunicatiu català –periodistes catalans –

Ús de la llengua

El text expositiun

característiques del text expositiu –classificació segons el destinatari –classificació segons l’estructura –Recursos lingüístics –

Llengua i societat

sociolingüística

La variació lingüístican

Llengua, variació i parla –Variació històrica –Variació social –Variació geogràfica –


Els registres lingüístics: reconeixement i tipusn

Variació estilística: els registres de la llengua –Factors que determinen els registres –Tipus de registres –La varietat estàndard –


gramàtica

El sintagma verbal (sV)n

El verb –Les formes no personals –Les formes personals –classificació dels verbs –Les conjugacions verbals –Les perífrasis verbals –

Els verbs irregularsn

Irregularitats en la desinència –Irregularitats en el lexema –Els participis –Usos verbals –correlacions verbals –

Els sintagmes preposicional (sprep) i adverbial (sAdv)n

El sintagma preposicional –El sintagma adverbial –

cOMpETÈncIEs



competència estètica i literària, en tant que eina per a l’expressió més creativa de la llengua n

i per al coneixement de la pròpia experiència i de la identitat cultural col·lectiva. Especialment en la producció poètica de la Renaixença i dels moviments modernista i noucentista.




l’àmbit de la producció literària i artística. Especialment en les estratègies metodològiques del treball per projectes i la cooperació entre iguals a l’hora de sistematitzar la recerca de la infor-mació al final de la unitat didàctica.




















TEMpORITZAcIó

per dur a terme aquesta unitat s’aconsella dedicar-hi entre sis i set sessions, de les quals se’n pot reservar una per posar en comú el treball cooperatiu del final de la unitat.


uniTaT 4. La premsa i la informació

OBJEcTIUs

Escriure textos formals d’àmbit periodístic amb una estructura adequada a la intencionalitat n

comunicativa.

Distingir els textos argumentatius per la seva finalitat i marques textuals i redactar-ne d’acord n

amb l’estructura textual corresponent.

Interpretar i produir missatges de diferents gèneres periodístics.n

Expressar opinions raonades a propòsit de les comunicacions orals: mitjans de comunicació n

o entorn social.

Identificar les funcions sintàctiques de l’oració simple.n

conèixer la situació sociolingüística que genera el contacte lingüístic.n

Manejar amb soltesa instruments informàtics d’ajut a la redacció o a l’exposició: processador n

de textos, powerpoint, etc.

cOnTInGUTs


Comunicació

Els gèneres periodísticsn

Els gèneres informatiusn

La notícia –El reportatge –La crònica –

Ús de la llengua

El text argumentatiun

Definició i components del text argumentatiu –Estructura del text argumentatiu –La construcció de la tesi i l’argumentació –Formes de raonament –El registre argumentatiu –Articulació del text i elements lingüístics –Altres elements lingüístics –



Llengua i societat

sociolingüística

Llengua i societatn

La comunitat lingüística –Àmbit d’ús –normes d’ús –

El contacte lingüísticn

El bilingüisme –La diglòssia –La minorització lingüística –

La normalització lingüístican

La mort de les llengüesn

La substitució lingüística –El procés de substitució lingüística –causes de la substitució lingüística –


gramàtica

Les funcions sintàctiques en el sintagma nominaln

El subjecte –Els complements del nom –El complement adjectival (cAdj) –

Les funcions sintàctiques en el sintagma verbaln

El predicat –El complement directe (cD) –El complement indirecte (cI) –El complement de règim verbal (cRV) –L’atribut (Atr) –El complement predicatiu (cpred) –El complement circumstancial (cc) –El complement agent –


cOMpETÈncIEs




per al coneixement de la pròpia experiència i de la identitat cultural col·lectiva. Especialment en la producció poètica de la preguerra, de la postguerra i contemporània.















emprades; elaborar i organitzar la informació obtinguda per tal que sigui susceptible d’anàlisi i discussió, i afavoreixi la construcció de nous coneixements.









TEMpORITZAcIó



uniTaT 5. La premsa: opinió i persuasió

OBJEcTIUs

Distingir i produir textos instructius.n

Interpretar i produir textos periodístics de diferents gèneres.n

Utilitzar la llengua oral per expressar opinions sobre la llengua i la comunicació.n

Identificar el tema i l’estructura dels textos periodístics. n

conèixer l’evolució sociolingüística de la llengua catalana des dels seus inicis fins al segle n xvii.

Obtenir i seleccionar informació sobre la història sociolingüística del català.n

Utilitzar els instruments informàtics d’ajut a la redacció o l’exposició.n

Identificar i classificar les oracions simples i compostes.n

cOnTInGUTs


Comunicació

Els gèneres persuasiusn

L’editorial –L’article d’opinió –La columna –Les cartes al director (o al lector) –La crítica –L’humor –

Ús de la llengua

El text prescriptiu i instructiun

Estructura i característiques –Estil i llengua –

El text descriptiun

construcció de la descripció –classificació de la descripció –Estructura del text descriptiu –Estil i llengua –



Llengua i societat

sociolingüística

La formació de la llengua catalanan

Influències lingüístiques dels pobles preromans –Tots els camins duen a Roma –Els pobles del nord: els visigots –Els pobles del sud: els àrabs –Àrabs i mossàrabs –

La llengua catalana en l’edat mitjanan

Del llatí al català –Els primers textos en llengua catalana –L’obra d’un geni: Ramon Llull –L’expansió territorial: les cròniques –Llengua i poder: la cancelleria –El segle xv: un període de clarobscurs –

La llengua catalana als segles n xvi i xvii

Una societat en crisi –causes de la crisi –


gramàtica

L’enunciat: definició i classificación

classificació dels enunciats –

L’oració: definició i classificación

Definició d’oració –classificació de les oracions –

L’oració simple: classificació i tipologian

classificació de les oracions simples –Les oracions negatives –Les oracions passives –Les estructures tematitzades –

L’oració composta: classificació i tipologian

classificació de les oracions compostes –La juxtaposició –


cOMpETÈncIEs




i per al coneixement de la pròpia experiència i de la identitat cultural col·lectiva. Especialment en la producció narrativa des dels primers textos medievals en català fins a l’edat moderna.








Fer exposicions orals on es desenvolupin temes d’un àmbit curricular, social, cultural o literari, n

després d’haver realitzat un procés de documentació, d’organització d’idees i de planificació de l’estructura del discurs, i adequar les tècniques de suport audiovisual a la dinàmica de l’ex-posició i a les especificitats dels destinataris i destinatàries.



Realitzar textos sobre temàtiques d’actualitat social o cultural dels mitjans de comunicació n

tenint en compte els components d’un treball acadèmic, tenint cura de la comunicació dels resultats, dels nous coneixements o el producte final de forma oral, escrita o audiovisual, de manera que respecti la formalitat pròpia d’aquests treballs.


emprades; elaborar i organitzar la informació obtinguda per tal que sigui susceptible d’anàlisi i discussió, i afavoreixi la construcció de nous coneixements.









TEMpORITZAcIó



uniTaT 6. La llengua oral i els mitjans de comunicació

OBJEcTIUs

Obtenir i seleccionar informació relacionada amb els mitjans de comunicació.n

Escriure textos periodístics adequats a la intencionalitat i la situació comunicativa.n

comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals.n

Identificar i valorar de forma objectiva discursos orals i textos escrits en les diverses varietats i n

registres de la llengua.

Analitzar textos orals i escrits de caràcter formal.n

conèixer les característiques de la llengua oral i els seus gèneres.n

Entendre la influència dels factors socials, polítics i econòmics en l’evolució de la llengua ca-n

talana.

Utilitzar les tècniques de selecció, elaboració i síntesi mitjançant les TIc.n

Reconèixer i classificar oracions subordinades.n

cOnTInGUTs


Comunicació

La ràdio: paraules i ones hertzianesn

El naixement d’un nou mitjà de comunicació –La ràdio a catalunya –

El llenguatge radiofònicn

El missatge radiofònic –

Les cadenes de ràdio i els gèneres radiofònicsn

Les cadenes de ràdio –Els gèneres radiofònics –

Ús de la llengua

La llengua oraln

característiques de la llengua oral –classificació dels textos orals –La conversa –La conferència –



El debat i la tertúlia –L’entrevista –El diàleg –

Llengua i societat

sociolingüística

El català, del segle n xviii al primer terç del segle xx

El segle – xviii: ocupació militar i repressióEl segle – xix: la repressió contínuaEl camí de la normativització –

La llengua sota el franquisme n

La persecució lingüística –Les etapes d’una repressió continuada –«petainisme», silenci i resistència –


gramàtica

La subordinación

Oracions subordinades substantivesn

Oracions subordinades substantives completives –Oracions subordinades substantives d’infinitiu –Oracions subordinades substantives interrogatives –Oracions subordinades substantives de relatiu –

Oracions subordinades adjectivesn

classificació –Tipologia dels relatius –

Oracions subordinades adverbialsn

Oracions subordinades adverbials pròpies –Oracions subordinades adverbials impròpies –

cOMpETÈncIEs




i per al coneixement de la pròpia experiència i de la identitat cultural col·lectiva. Especialment en la producció narrativa dels segles xvi al primer quart del segle xx.























TEMpORITZAcIó




uniTaT 7. El llenguatge audiovisual: televisió i noves tecnologies

OBJEcTIUs

Identificar i valorar discursos orals i escrits.n

Analitzar i valorar críticament els missatges publicitaris.n

comprendre i resumir el contingut d’un text periodístic.n

Valorar positivament la realitat plurilingüe d’Europa.n

conèixer la situació en què es troba la llengua catalana.n

consultar diccionaris, enciclopèdies i altres fonts documentals.n

comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals de mitjans de comunicació.n

produir i corregir textos mitjançant processos informàtics i eines de verificació ortogràfica.n

cOnTInGUTs


Comunicació

La televisió: el so i la imatgen

El naixement de la televisió –La televisió a catalunya –El llenguatge i els gèneres televisius –

Ús de la llengua

El llenguatge de la imatgen

La imatgen

La construcció de la imatge –La imatge com a comunicació –La interpretació de la imatge –

La publicitatn

Els elements de comunicació en la publicitat –classificació dels missatges publicitaris –Elements lingüístics i iconogràfics en la publicitat –

Les noves tecnologies i la información

Les noves tecnologies i els mitjans de comunicació –noves tecnologies i xarxes socials i d’informació –


Llengua i societat

sociolingüística

La situació sociolingüística actualn

La demografia lingüística –Les darreres dades –coneixement i transmissió intergeneracional –Actituds i normes lingüístiques –Una nova legalitat –nous àmbits d’ús –L’Alguer i la catalunya del nord –

L’Europa de les llengüesn

Les llengües i els estats –Les llengües a la Unió Europea –plurilingüisme a l’Estat espanyol –


gramàtica

semàntican

L’origen de les paraules –Del signe lingüístic a la semàntica –Família lèxica i camp semàntic –significat denotatiu i connotatiu –Relacions semàntiques –Valors expressius del significat –

Formació de paraulesn

Derivació –parasíntesi –composició –Altres processos de formació de paraules –

Lexicografian

El diccionari –Lexicografia i noves tecnologies –



cOMpETÈncIEs




per al coneixement de la pròpia experiència i de la identitat cultural col·lectiva. Especialment en la producció narrativa de la preguerra als anys noranta del segle xx, així com de la producció assagística.

competència plurilingüe i intercultural, en tant que es plantegen connexions i compara-n

cions amb les expressions literàries coetànies d’altres contextos culturals de la literatura uni versal.

















i subjectiu i, en aquest sentit, subjecta a les normes socials i de convivència, al dret de les


persones, a les relacions d’igualtat i de tracte interpersonal, tot defugint els prejudicis associats a determinats usos lingüístics que representen exclusió, rebuig o negació d’altri.



TEMpORITZAcIó


GuIa dIdÀctIcasolucIonarI

unitat 1 solucionari


LLENGUA I COMUNICACIÓ

COMUNICACIÓ

1 En el llenguatge podem distingir dues funcions principals: la comunicació i l’elaboració del pensament. Edward sapir i Benjamin L. Whorf van proposar la teoria del relativisme lingüís-tic. En resum, aquests lingüistes consideraven que el llenguatge determina la percepció de la realitat i la manera de pensar. segons aquesta teoria, cada llengua ofereix una perspectiva única del món.

La resposta final és oberta. La proposta de sapir i Whorf recolza sobre una base real, tal com posa de manifest la comparació entre llengües i cultures diferents. Tot i això, no pot ser admesa amb un valor absolut perquè, encara que sigui amb més d’una paraula, un parlant d’una altra llengua pot adquirir un concepte que no existeix en la seva.

2 Resposta oberta. certament, els humans posseïm una capacitat innata per al llenguatge, però aquesta capacitat d’aprenentatge lingüístic només es pot desenvolupar a partir dels contactes i estímuls socials: pares, avis… sense aquest marc social, un infant no aprendria res.

La trobada, al llarg de la història, de diferents infants salvatges ha permès constatar aquesta evidència. Mancats de la facultat del llenguatge, la majoria dels intents adreçats a fer-los aprendre una llengua van fracassar.

3 Actualment no és prou clar quines són les parts del cervell implicades en la producció lin-güística, però les àrees de Broca i Wernicke hi tenen un paper decisiu.

L’ús del llenguatge va implicar la modificació i reutilització d’alguns òrgans: connexió entre la cavitat nasal i bucal, abaixament de la laringe, pujada del paladar, escurçament i augment de volum de la llengua.

4 Resposta oberta. podem definir la cultura com l’espai de comunicació en què se situa una persona. Aquest espai cultural està integrat per diferents signes: lingüístics, gestuals, gas-tronòmics…

Aquesta pregunta admet diferents respostes segons els criteris que es tinguin en compte: semiòtics, socials, polítics, etc.

5 En la configuració del llenguatge no verbal podem distingir quatre grups de signes: gestuals, d’expressió facial, tàctils i olfactius.

6 segons F. de saussure, el signe lingüístic està constituït per la unió d’un concepte (signifi-cat) i una forma acústica (significant). Les seves característiques són l’arbitrarietat, la doble articulació, la immutabilitat/mutabilitat i la concatenació.



7

elements de la comunicació funció lingüística

emissor funció emotiva

codi funció metalingüística

missatge funció poètica

receptor funció conativa

referent funció referencial

canal funció fàtica

La funció simbòlica o identificativa queda al marge de les relacions establertes entre els elements de la comunicació i les funcions lingüístiques.

8 Els pictogrames (relació forma/contingut) es troben en l’origen de l’escriptura. El pas se-güent va ser l’adopció del logograma, en què el símbol ja representa una paraula (cu-neïforme/jeroglífica), i vers el 1700 ac, de l’escriptura alfabètica. El primer alfabet va ser el fenici.

9 Imatge 1: funció expressiva. Imatge 2: funció conativa. Imatge 3: funció metalingüística. Imatge 4: funció referencial.

10 Resposta oberta.

11 a. banderes: símbol; b. paó: indici; c. quadre de Lorenzale: icona; d. fum: indici

12 Resposta oberta.

13 El primer element fàtic té a veure amb la verificació del bon funcionament del canal (digui’m, sí). Durant la conversa, els interlocutors han de mostrar periòdicament la fiabilitat del canal amb intervencions, assentiments (sí, no, bé, etc.). si algun dels interlocutors no ho fa, dificulta el desenvolupament de la conversa.

14 a. emissor: grup musical; receptor: públic assistent; canal: aire; missatge: lletra i música de les cançons; codi: notes i acords musicals; referent: situació social i cultural

b. emissor: sirena de l’ambulància; receptor: gent del carrer i vehicles de la carretera; canal: aire; missatge: emergència; codi: sonor; referent: identificació del so de la sirena com a emergència

15 Resposta oberta. cal distingir entre el llenguatge, que és una característica humana, i la ca-pacitat de comunicar-se, que comparteixen també altres espècies animals. La comunicació animal està determinada, en general, per raons genètiques. Així, per exemple, en el cas de les abelles es tracta d’una comunicació tancada: només pot indicar la distància i l’orientació en què es troba la font de nèctar. pel que fa a Kanzi i altres experiments similars fets amb ximpanzés, cal tenir present que es fan sobre una base conductista (estímul-resposta-premi) en un ambient que no és natural. Tot i això, els resultats són molt pobres, sobretot si es compara amb la capacitat d’aprenentatge dels humans.



16 a. Un dels personatges de la novel·la, stillman, recorre diàriament els carrers de Manhattan i ho fa descrivint un seguit de lletres a través de les quals es forma un missatge. Aquesta comunicació, però, té greus dèficits, ja que no incorpora de manera explícita un receptor. stillman defuig la comunicació perquè no considera l’existència d’un receptor ni s’amoïna per verificar-ne el canal i el codi i, sobretot, perquè l’escriptura que descriuen els seus pas-sos és evanescent. A més, no queda gens clar el referent amb el qual s’associa.

b. El codi utilitzat no és compartit. Això i el caràcter evanescent de l’escriptura en fan im-possible la descodificació.

c. L’autor és Edgar Allan poe (1809 – 1849). pot considerar-se el fundador de la narrativa fantàstica en les seves múltiples derivacions: narracions de terror, metafísiques, policíaques. La seva obra es caracteritza per la tècnica i l’enginyeria amb què construeix els relats. Tal com reconeix Quinn, hi ha certs paral·lelismes entre totes dues obres. Al final del llibre de poe, la desaparició del protagonista impedeix trobar el sentit de les marques que apareixen a l’avern i que remeten a arrels lèxiques etíops, àrabs.

ÚS DE LA LLENGUA

1 L’acudit és una resposta irònica a les contínues fugues de la presó Model de Barcelona. La situació comunicativa és la clau per descodificar adequadament la il·lustració. sense aquest coneixement previ, la interpretació de l’acudit seria, amb tota seguretat, una altra.

2 Es tracta d’un ús de la ironia com a resposta a la dramàtica situació de les presons franceses. Davant aquesta realitat, l’adverbi afortunadament hi té una connotació irònica evident.

3 En aquest fragment, el narrador mostra la seva superioritat intel·lectual i moral per mitjà d’un seguit de recursos en què es destaquen els aspectes següents:

a. Hi ha una afectuositat lleial vers el protagonista. Els assistents segueixen admirant el filòsof de la blasfèmia, etc. presentació de devots, que són qualificats de distingits, refinats, etc.

b. El protagonista se sent estimat, considerat, ple d’èxit: es planyien del meu exili, esmerçava les meves selectes energies inútilment, etc.

c. Es mostra el jo com a eix articulador del fragment en les formes verbals, en el pronom de 1a persona (jo, em), en els possessius (meu, meves).

4 Expressa la seva opinió: a mi em sembla, ús del condicional (valdria la pena). La seva po-sició pel que fa a les miss es concreta en els marcadors com ara pobres noies, preguntes estúpides, festejar amb qui els doni la gana o l’ús del terme torturar per glossar les activi-tats a què són sotmeses. En la segona part del text deixa anar la ironia en proposar diversos concursos en què posa al descobert algunes xacres de la societat: periodistes, analfabets, diputats tanoques, lladregots, etc.

5 L’ús erroni de l’expressió ferse amb la victòria provoca un comentari irònic i carregat d’humor de l’autor. coneixedor del sentit recte de l’expressió, no pot estar-se de ponderar les virtuts que la tal Victòria, per força, ha de tenir.

6 La pilota i la pinta remeten a un univers de festa i desmobilització. Es tracta de l’actualització del panem et circenses, és a dir, l’espectacle com a element d’alienació de l’ésser humà.



7 a. En aquest fragment, l’entorn comunicatiu és fonamental per entendre el sentit de la carta. Hi abunden els marcadors textuals de situació:

locutor: 1a persona, pronom – em, nostres amicsdestinatari: – vostre, casa vostra, saludarvos, formes verbals rebeutemps: – diumenge passat, mentrestanttemps verbals: perfet, present, futur, condicional –

Hi ha també aspectes culturals i de coneixement compartits que són imprescindibles per aca-bar de descodificar adequadament el missatge: l’article de diumenge, els amics comuns. Fins i tot hi ha un punt d’ironia en la referència als diners que poden embutxacar-se els editors.

b. Es tracta de màximes que, contràriament, en el text anterior tenen la voluntat d’utilit-zar-se en qualsevol circumstància, al marge de l’espai o el temps. Observeu l’ús de la 3a persona –llevat de la tercera màxima– del present d’indicatiu.

LLENGUA I SOCIETAT

SOCIOLINGÜÍSTICA

1 Vertaderes: b, f, g. Falses: a, c, d, e.

2 Totes les llengües, malgrat les diferències fonètiques, lèxiques o sintàctiques, són manifes-tacions concretes de la facultat del llenguatge i comparteixen, per tant, una base comuna. Qualsevol llengua permet elaborar pensaments complexos i resoldre les necessitats comu-nicatives dels seus parlants.

3 La catalogació de les llengües del món topa amb dos grans entrebancs: la dificultat de distingir una llengua d’un dialecte i el convenciment que encara hi ha algunes llengües que no han estat identificades pels lingüistes (i, contràriament, algunes de les que havien estat inventariades s’han extingit els darrers anys o estan en vies d’extinció).

En general, els darrers estudis es mouen entre les 5.000 i les 6.000 llengües, repartides de manera desigual pels cinc continents.

4 La classificació de les llengües pot fer-se a partir de diversos criteris, però la tradició lingüís-tica generalment hi ha aplicat el punt de vista morfològic:

llengües aïllants – . Les paraules són invariables. Les relacions gramaticals s’estableixen a partir de l’ordre.

llengües flexives – . Les paraules incorporen morfemes flexius amb diferents valors gra-maticals.

llengües aglutinants – . Les paraules estan formades per diferents unitats amb valor gramatical i lèxic.

5 La localització inicial dels pobles indoeuropeus és motiu de polèmica avui dia. La teoria més acceptada els situa, vers l’any 3000 ac, entre el mar caspi i el mar negre.

Alguns lingüistes, però, consideren que el territori inicial dels indoeuropeus se situa a la península Anatòlica (7000 ac). sigui com sigui, les onades successives els haurien portat cap a l’oest i al sud-est.



no en tenim restes escrites, però, a partir de la comparació de les diverses llengües que formen la família indoeuropea, podem deduir que era un poble agricultor i ramader, ja que tenia paraules per designar el jou, la roda i els animals com el porc o el cavall. coneixien el bronze i s’organitzaven al voltant de la família, el clan i la tribu. El nucli dirigent de la societat estava integrat per la figura d’un rei i d’un sacerdot.

6 Resposta oberta. Exemple: El text bíblic (Gènesi, 11) correspon a la construcció de la torre de Babel. La di-

versitat lingüística és interpretada com un càstig diví i, per tant, qualsevol esforç per imposar la unitat lingüística s’ha d’entendre com un retorn a una mítica edat d’or en què existia una única llengua. Evidentment, aquest mite sembla contrari a la promoció de la diversitat lingüística. no obstant això, la visió contrasta amb la que es desprèn de la lectura del nou Testament (Fets dels apòstols, 2, 3-6).

7 Resposta oberta.

8 Resposta oberta.

TEXTOS PER LLEGIR I COMENTAR

pàgina 34

La imposició de l’anglès com a llengua global és un fenomen relativament recent, relacionat amb la necessitat de trobar una llengua franca que fes possible la comunicació després de la segona Guerra Mundial. L’hegemonia d’una llengua se sustenta en el poder polític, militar i econòmic. En el cas de l’anglès, el poder econòmic dels Estats Units ha estat decisiu per explicar-ne l’abast mundial que ha assolit. Gràcies a les noves tecnologies, l’anglès s’ha convertit en la llengua de comunicació, mitjans de comunicació, transports, pel·lícules, etc.

pàgina 35

La lingüística no ha lluitat prou per foragitar els prejudicis lingüístics de la societat. per aquest motiu, avui dia encara se’n troben mostres eloqüents. Dant ja feia consideracions despectives cap a algunes llengües i els seus parlants. Una altra superstició recurrent és el fet de considerar que hi ha llengües més bones que d’altres. Tan sols es tracta d’una apro-ximació egocèntrica a la realitat lingüística. Un tercer prejudici té a veure amb l’existència de llengües fàcils o difícils, quan, de fet, totes són igual de fàcils o de difícils per als seus par-lants. Finalment, encara hi ha qui diu que hi ha llengües de cultura i llengües primitives.

parlem-ne: el debat

Resposta oberta.



ESTUDI DE LA LLENGUA

GRAMÀTICA

1 a. ai-xe-lla; b. ju-li-ol; c. creu-re; d. fés-siu; e. pin-güí; f. jut-ges-sa; g. mo-uen; h. guar-di-o-la; i. dè-iem; j. his-tò-ri-a; k. boi-na; l. jo-ia; m. io-de; n. di-ürn; o. hie-na; p. cu-a; q. co-pi-o; r. quo-ta

2 Els fonemes /“/ i /‘/ tenen com a trets d’oposició la sonoritat: /“/ és palatal fricativa sonora i /‘/ és palatal fricativa sorda. Aquest tret té un caràcter distintiu o funcional perquè la seva presència o absència permet distingir dos lexemes diferents. Exemples: joc/xoc, xec/gec.

Els fonemes /z/ i /s/ mantenen la mateixa oposició descrita anteriorment. Exemples: casa/caça, els avis/els savis, cel/zel.

3

punt d’articulació mode d’articulació sonoritat

bilabial nasal sonora

labiodental nasal sonora

alveolar lateral sonora

alveolar vibrant múltiple sonora

alveolar fricativa sonora

alveolar nasal sonora

bilabial oclusiva sorda

dental oclusiva sorda

velar oclusiva sonora

dental oclusiva sonora

labiodental fricativa sorda

velar aproximant sonora

velar lateral sonora

palatal lateral sonora

palatal fricativa sorda

4 a. bilabial oclusiva sorda; b. dental oclusiva sorda; c. alveolar africada sorda; d. alveolar fricativa sonora; e. palatal africada sorda; f. alveolar fricativa sorda; g. alveolar/velar lateral sonora; h. bilabial nasal sonora; i. palatal fricativa sorda; j. dental oclusiva sorda; k. palatal lateral sonora; l. velar oclusiva sorda; m. palatal africada sorda; n. labiodental fricativa sorda; o. alveolar lateral sonora; p. alveolar nasal sonora; q. oclusiva dental sonora (aproximant); r. dental africada sonora; s. alveolar vibrant sonora; t. bilabial oclusiva sonora; u. alveolar africada sonora; v. alveolar vibrant múltiple sonora; w. velar oclusiva sorda; x. palatal fricati-va sonora; y. labiodental nasal sonora; z. bilabial oclusiva sonora; a’. velar oclusiva sonora; b’. palatal africada sonora; c’. alveolar vibrant múltiple sonora; d’. palatal nasal sonora



5 [«] palatal africat sord. Grafies: tx, ig[˚] palatal africat sonor. Grafies: tj, tg, dj[“] palatal fricatiu sonor. Grafies: g, j[z] alveolar fricatiu sonor. Grafies: s, z[k] velar oclusiu sord. Grafies: gu, k, c[ |] palatal nasal sonor. Grafia: ny[s] alveolar fricatiu sord. grafies: s, ss, c, ç[8] velar aproximant sonor. Grafia: g[t] dental oclusiu sord. Grafies: t, d[∞] labiodental nasal sonor. Grafia: n[dz] alveolar africat sonor. Grafia: tz[r] alveolar vibrant múltiple sonor. Grafies: r, rr[‘] palatal fricatiu sord. Grafies: ix, x[\] velar nasal sonor. Grafia: n[p] bilabial nasal sord. Grafies: p, b

6 a. nasal; b. bilabial aproximant; c. lateral; d. dental aproximant; e. velar aproximant

7 a. [˚]; b. [˚]; c. [«]; d. [‘]; e. [«]; f. [«]; g. [“]; h. [«]; i. [‘]; j. [“]Els dígrafs tx i ig corresponen al so [«] (palatal africat sord). El dígraf tx pot aparèixer entre vocals (cotxe) i a final de paraula (despatx). En aquesta posició pot alternar amb ig. cal utilitzar tx quan el derivat verbal manté el caràcter sord: despatx > despatxar. En canvi, s’ha d’escriure ig quan en el derivat verbal el so esdevé sonor: desig > desitjar.Les grafies x i ix corresponen al so palatal fricatiu sonor. La grafia x s’utilitza a principi de paraula (xec), darrere de consonant (linx), darrere de semivocal u (disbauxa) i darrere de i (bixest). Escriurem ix darrere de les vocals a, e, o, u (reixa, maduixa, peix).

Les alternances tj/tg i j/g es produeixen davant de les vocals a, o, u/e, i, respectivament. A més, cal recordar les excepcions dels grups jec i ject, el verb jeure i altres mots com Jesús, Jerusalem, majestat, jerarquia, jeroglífic.

8 a. [z]; b. [z]; c. [s]; d. [s]; e. [s]; f. [s]; g. [s]; h. [s]; i. [z] [s]; j. [s] [z]; k. [z]; l. [z]; m. [z]; n. [z]; o. [s]; p. [s]

a El so sord [s] admet la grafia s a principi de mot (serp), entre consonant i vocal (dansa), a final de mot (pagès), darrere de prefixos i en mots compostos (entresòl, girasol). s’utilitza la grafia ss per representar el so [s] entre vocals (missió, passar). A més, el so [s] pot ser re-presentat per la grafia c davant de e, i (cel, cistell) o bé per ç davant de a, o, u (semblança, puça) i, en alguns casos, a final de mot darrere de consonant (avenç).

El so sonor [z] es pot representar amb la grafia s, que s’utilitza entre vocals (països) o en els compostos dins, fons, trans. A més, cal utilitzar la grafia z a principi de mot (zero, zona) i darrere de consonant (colze, tretze).

b. Anglès: expression, commission, to pass, resignation, zone, opposition Francès: expression, commission, passer, démission, zone, opposition Italià: esprimere (però expressió és espressione), commissione, passare, dimissione, zona,

opposizione



En general, l’origen etimològic comú d’aquests mots (llatí) explica la coincidència en la utilització de la grafia ss per representar el so alveolar fricatiu sord, i z o s per representar el so alveolar fricatiu sonor.

9 a. relaxar [ks]; b. sintaxi [gz]; c. lèxic [ks]; d. fix [ks]; e. exèrcit [gz]; f. sexe [ks]; g. excel·lent [ks]; h. exactitud [gz]; i. examen [gz]; j. guix [‘]

10 a. terra [e] oberta; b. cel [e] oberta; c. defensa [e] oberta; d. costa [3] oberta; e. tro [3] oberta; f. roc [3] oberta; g. premi [e] oberta; h. conte [o] tancada; i. cabell [e] oberta; j. poma [o] tan-cada; k. clos [3] oberta; l. jove [o] tancada; m. peix [e] tancada; n. francès [e] oberta; o. rovell [e] tancada; p. ploma [o] tancada; q. mossa [o] tancada; r. amor [o] tancada; s. europeu [e] oberta; t. torrent [e] tancada; u. ferrer [e] tancada; v. mort [3] oberta; w. serp [e] tancada; x. mosca [o] tancada

POSA’T A PROVA

1 Desfogar: esbravar, esplaiar-se. prematura: precoç. Aclaparar: afeixugar, abassegar. Enllestir: acabar. Embolcall: estoig, farciment. Assolir: aconseguir, obtenir.

2 Els mots insubstituïble i contribuïsca porten dièresi pel contacte vocàlic entre dues vocals que no formen diftong, perquè la i és tònica. En canvi, en inqüestionable s’articula la u. La forma verbal reinventen no porta dièresi perquè els prefixos re-, semi-, contra-, co-, anti- i auto- no en duen mai. La paraula fruits no porta dièresi perquè la u i la i en contacte for-men diftong.

3 Les formes femenines acabades en -etud / -itud s’escriuen amb d (inquietud) i les formes masculines acabades en -itut s’escriuen amb t (institut).

4 a. [˚]; b. [ł]; c. [‘]; d. [\]; e. [z]; f. [“]; g. [k]; h. [6] [ð]

5 a. diftong creixent; b. diftong decreixent; c. diftong decreixent; d. hiat; e. diftong / hiat / hiat; f. diftong creixent; g. diftong decreixent; h. hiat

6 a. Imperfet d’indicatiu: escrivia, escrivies, escrivia, escrivíem, escrivíeu, escrivien. b. perfet d’indicatiu: he usat, has usat, ha usat, hem usat, heu usat, han usat. c. plusquamperfet de subjuntiu: haguera oblidat, hagueres oblidat, haguera oblidat, haguérem oblidat, haguéreu oblidat, hagueren oblidat. d. perífrasi d’obligació verb condicional: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien.

7 El perquè: substantiu, sinònim de motiu, causa. Perquè: conjunció causal, sinònim de ja que, com que. Per què: preposició o pronom interrogatiu, sinònim de per quin motiu, per quina causa.

8 m’agradava: cI; ens van encarregar: cI; que corria: subjecte; gran cosa: cn

9 Resposta oberta.

10 Resposta oberta.




COMUNICACIÓ

1 Anteriorment havien aparegut diverses publicacions que presentaven ja una certa periodi-citat. no obstant això, la Gazzette, de Théophraste Renaudot, serà la que tindrà més ressò i continuïtat. sorgida a l’empara de Richelieu, l’ús de la gaseta permetrà a la monarquia ab-soluta tenir el control de la informació. El nom provenia dels Fogli d’avvisi venecians que es publicaven setmanalment i es venien al preu d’una gazzetta, moneda que més endavant donà el nom a aquest tipus de publicació.

2 podem distingir: a. comunicació interpersonal. Interacció entre individus a través del llenguatge verbal o

escrit. b. comunicació grupal. Interacció entre membres d’un grup. c. comunicació organitzativa. Interacció que s’efectua en una organització política, econò-

mica, social, etc.A banda d’aquests contextos podríem afegir-hi les comunicacions a través de rituals i sím-bols i l’ús dels mitjans de comunicació. La primera serveix per estrènyer relacions i valors compartits, i la segona, per transmetre informació a grans col·lectius.

3 Les funcions tradicionals dels mitjans de comunicació són informar, formar, entretenir i persuadir. També cal considerar la capacitat dels mitjans per introduir temes, punts de vista i, en definitiva, per col·laborar en el control social. Resposta oberta pel que fa a l’exemple.

4 Resposta oberta. L’eclosió de la galàxia Marconi suposa, de ben segur, un canvi en els com-portaments culturals. D’una banda, es produeix una generalització de la informació, i, de l’altra, una pèrdua de l’hegemonia que fins aquell moment havia tingut la cultura llibresca. En definitiva, es tracta d’un nou equilibri que la irrupció d’Internet torna a modificar. En cap cas, però, l’aparició d’un nou canal implica l’exclusió d’un altre. Històricament, mai no s’ha esdevingut així.

5 Resposta oberta. En general es tendeix a considerar que la premsa escrita té reservat un paper de reflexió i d’anàlisi sobre una informació coneguda prèviament per mitjà d’altres canals.

6 Resposta oberta. El text de pla planteja la necessitat d’identificar-se amb un «rodal» deter-minat com l’única possibilitat de compondre i projectar-se cap a altres horitzons.

7 a. El titular planteja l’antítesi entre la normalitat a les aules i la rebel·lió dels estudiants. Amb aquest recurs es dóna un enfocament dual en què es qualifica de normal l’inici de curs i s’anuncia la vaga del professorat.

b. El titular incideix en un aspecte que no ha aparegut en l’anterior: hi ha més barracons que mai. L’enunciat és clarament connotatiu, però el text de sota especifica la dada objec-tiva (940 mòduls). curiosament, mentre que en el titular s’empra el terme barracons, en el text apareix el de mòduls.

c. El titular se centra en el nombre d’alumnes (20.000) que hauran de conviure en 790 barracons. En aquest cas, la referència al sindicat no s’associa a la vaga, sinó a la crítica a la



capacitat organitzativa de la Generalitat. cal assenyalar, finalment, les diverses valoracions i les dades prou diferenciades que apareixen en el segon i tercer titulars: 940 barracons, segons La Vanguardia, i 790, segons El País.

8 Després de llegir l’epitafi de la tomba de simó de Montfort, el narrador ironitza sobre el qualificatiu de sant i màrtir i sobre la seva resurrecció futura. considera que així ha de ser, sempre que assassinar, incendiar, destruir, massacrar dones, nens, etc. es considerin valors cristians. L’ús dels paral·lelismes reforça l’enumeració de crims i dóna pas a la ironia final: si fos així, ell ha de portar corona i al cel resplendir.simó de Montfort va ser el cap dels exèrcits croats que van arrasar Occitània (s. xiii). La seva crueltat va aterrir la població i va suposar l’esfondrament del món trobadoresc. El rei pere el catòlic va enfrontar-s’hi a Muret (1213), però va perdre la vida en la primera escomesa de la batalla.

9 Resposta oberta. Guy Debord denuncia la frivolitat i la superficialitat que els individus i la cultura adquireixen amb l’arribada dels mitjans de comunicació de massa. L’espectacle que ofereixen els mitjans allunya les persones de la pròpia reflexió, del diàleg i de la comunicació directa.

ÚS DE LA LLENGUA

1 a. catàfora: relació entre un element i un altre que apareixerà més endavant. A hores d’ara ja tothom sap què diu l’informe PISA: que els adolescents d’avui no poden suportar més de tres línies i mitja de text sense perdre’s.

b. Resposta oberta. Exemple: després d’això: l’any 1900, quan va canviar per primer cop un segle en la nostra memòria immediata i fragmentada d’avui (Lolita Bosch, La família del meu pare).

2 Globalment, el text presenta una estructura de tema derivat que correspon a la descripció de l’habitació. primer la sala, després el bany. Tanmateix, els fragments subratllats indiquen una progressió lineal en què el tema reprèn la informació aportada pel rema precedent. porta – cadenat – dintre – llit – matalàs – ventilador – cable.

3 podem distingir-hi tres blocs:1r bloc. Tesi: – Ahir es va commemorar l’aniversari d’una de les derrotes més importants

de la història de Catalunya.2n bloc. Arguments històrics sobre la batalla de Muret i pere el catòlic. –3r bloc. Represa de la tesi inicial: – Segurament Jaume I exagerava […] ja no va ser la

mateixa.L’estructura és circular o emmarcada: la tesi s’anuncia a l’inici del text i es reprèn en l’últim paràgraf.per entendre el text, cal tenir coneixements culturals sobre l’existència d’altres efemèrides importants: la Guerra dels segadors, la Guerra de successió, la guerra civil o altres aspectes com l’heretgia càtara; fins i tot caldria tenir un coneixement general de la història de cata-lunya durant els segles xii i xiii, és a dir, durant el regnat de pere el catòlic i Jaume I.

Ahir és un díctic que remet a la situació comunicativa. com que es tracta d’un article de dia-ri, és molt senzill per al lector descodificar aquesta dixi temporal. El pronom això identifica una anàfora pronominal que substitueix tota l’oració anterior.




1 L’objectiu del text és convèncer el receptor de les limitacions i misèries del periodisme. no se n’amaga, ho comunica des del principi i exposa amb claredat la seva posició per mitjà de recursos lingüístics com ara l’ús de la 1a persona, les frases fetes, les exemplificacions, etc.

2 no hi ha un receptor explícit. De fet, com a destinatari s’adreça als lectors d’un diari gene-ralista.

3 L’ancoratge temporal parteix de la datació del diari i s’hi van relacionant els esdeveniments: fa uns vint dies / deu dies més tard. pel que fa a l’espai, hi ha un doble escenari format pel país (provença) i diferents microespais. Hi trobem alguns díctics temporals com aquí (mitjans d’aquí), així com l’ús abundant de lluny.

4 El tema de l’article és la necessitat que la integració europea trenqui les barreres fictícies dels estats i faci que la informació flueixi i superi les fronteres mentals. El subtema tindria relació amb els dos accidents nuclears esdevinguts a la provença i catalunya i, per tant, amb els riscos que comporta l’ús de l’energia nuclear.

5 L’autor ha seleccionat informació sobre dos accidents nuclears, i la relació que s’estableix entre ells és el que permet extreure’n la tesi defensada. se sustenta en la diferència que hi ha entre les dades quilomètriques i els riscos reals i la distància psicològica derivada de l’existència d’estructures d’estat.

6 Resposta oberta. Exemples: en el segon paràgraf «Fa uns dies… a la provença. L’afer no era pas…» (progressió lineal); «Tot i aquest evident… no és noticiable. Deu ser que Avinyó… em fa l’efecte» (progressió constant).

7 El text s’estructura tres blocs. primer paràgraf: propòsit comunicatiu; segon i tercer parà grafs: exposició sobre els accidents nuclears, que inclou la tesi: «Importen més les barreres… cap mena de problema»; quart paràgraf: tesi final.

8 L’estructura circular. La tesi del primer paràgraf té continuïtat en el darrer. A més, l’autor utilitza l’estructura inductiva en el tercer paràgraf, en què la tesi se situa al final.

9 Afer: estableix una relació referencial a través d’una anàfora referencial amb l’oració «que la informació traspassés… estanc i impermeable». Això: l’antecedent global relaciona el ressò de la notícia a l’Estat francès i la preocupació de la població. Es tracta d’una connexió gramatical anafòrica amb la utilització d’un pronom demostratiu.

En ambdós casos, l’antecedent és vessament. En el primer, substitueix el nucli del sn, per això el cn és introduit per de: de similar; en el segon, actua com a cn.

Hi va haver un vessament similar. –Els lectors catalans van tenir notícia del vessament. –

Es tracta d’una connexió gramatical anafòrica amb la utilització del pronom en.

10 catàfora.

11 connectors: en primer lloc, en segon lloc (ordre); però (oposició); perquè (causa); tot i això (objecció); a més (continuació sobre un mateix punt).



LLENGUA I SOCIETAT

SOCIOLINGÜÍSTICA

1 romània: conjunt de territoris que van formar part de l’Imperi romà en què actualment es parla una llengua derivada del llatí.romània nova: territoris que mai no van formar part de l’Imperi romà però on actualment es parla una llengua neollatina com a conseqüència de l’expansió colonial d’algun Estat amb llengua romànica.

romània perduda: territoris en què, en algun moment de la història, es va parlar una llengua neollatina que posteriorment fou substituïda per una altra d’una família lingüística diferent.

2 Varietat (social, estilística, geogràfica) de la llengua llatina que s’utilitzava en l’àmbit col·loquial. per aquest motiu, podia presentar algunes divergències respecte del llatí literari i era més permeable a les innovacions i incorporacions de préstecs germànics.Algunes característiques que ens han pervingut són:

substitució de l’accent de quantitat pel d’intensitat. –Reducció i simplificació del nombre de declinacions i aparició de les preposicions. –Ordenació de l’oració sVO en comptes de l’ordre sOV del llatí clàssic. –

3 Hi ha diversos factors que van afavorir la fragmentació lingüística de la Romània:substrat – . Influència que va exercir la llengua parlada sobre el llatí en un territori determi-

nat abans de desaparèixer.procedència dialectal i social dels colonitzadors – . Les característiques del llatí podien

variar d’una zona a una altra segons l’origen geogràfic dels colons que s’havien establert a cada territori.

intensitat de la romanització – . La profunditat de la romanització va ser desigual. En algunes zones va esborrar pràcticament les cultures anteriors, mentre que en d’altres va ser molt més superficial i, per tant, menys duradora.

superstrat – . Les aportacions lingüístiques posteriors a la romanització van contribuir a modificar el rumb del llatí parlat en els diversos territoris.



4 L’inici dels estudis sobre filologia romànica va tenir com a figura destacada Friedrich Diez. En la seva obra Grammatik der Romanischen Sprachen (1826) va considerar el català un dialecte occità. posteriorment, Meyer-Lübke va modificar aquesta posició i incorporà el ca-talà en el grup gal·loromànic. Aquesta proposta va ser rebutjada per Menéndez pidal, que va defensar-ne la filiació iberoromànica. Altres filòlegs com Badia i Margarit i sanchis Guarner van defensar una posició de compromís i parlaven de llengua pont. Finalment, els estudis de Germà colón van palesar l’estreta afinitat del lèxic català amb l’occità fins al segle xv.Resposta oberta pel que fa als exemples de la filiació lingüística del català.Exemples:

Vinculació amb el gal·loromànic –

llatí francès occità català llatí portuguès castellà

BULLIRE bouillir bulhir bullir FERVERE ferver hervir

REs rien re res nATA nada nada

LEcTU lit liech llit cAMA cama cama

nEpOTE neveu neps nebot sOBRInUs sobrinho sobrino

pRUnA prune pruna pruna cEREOLA –––––– ciruela

sURTIRE sortir sortir sortir sALIRE sair salir

Vinculació amb l’iberoromànic –

llatí castellà portuguès català llatí francès

cAsA casa casa casa MAnsIO maison

AD pAGARE apagar apagar apagar EXTInGERE éteindre

cOVA cueva cova cova cAVA cave

GERMAnUs hermano irmao germà FRATRE frère

5 a. 1 galaicoportuguès; 2 castellà; 3 català; 4 sard; 5 occità; 6 francès; 7 romanx; 8 italià; 9 romanès

b. a. 4; b. 6; c. 2; d. 3; e. 4; f. 6; g. 4; h. 6; i. 5; j. 8; k. 1; l. 5; m. 7

6 Vertaderes: d, g, h, i, k, m. Falses: a, b, c, e, f, j, l, n.



7

Prada

Barcelona

Benavarri

Tarragona

Vall-de-roures

Morella

València

Xàtiva

Alacant

Guardamar

Palma

Maó

Elx

Ciutadella

l’Alguer

Prats de Molló

el Pont de Suert

Girona

Lleida

Perpinyà

8 perpinyà: rossellonès; prats de Molló: rossellonès; prada: rossellonès; el pont de suert: nord-occidental (ribagorçà); Benavarri: nord-occidental (ribagorçà); Vall-de-roures: nord-oc-cidental (tortosí); Morella: valencià (septentrional); Xàtiva: valencià (meridional); Elx: valen-cià (meridional); Guardamar: valencià (meridional); palma: balear (mallorquí); Maó: balear (menorquí); ciutadella: balear (menorquí); València: valencià (apitxat); Alacant: valencià (meridional); Barcelona: central; Lleida: nord-occidental; Girona: central; Tarragona: central (tarragoní); l’Alguer: alguerès



9 coincideix a les Alberes, que han estat sempre la frontera natural del català i l’occità; en canvi, la frontera del català i l’aragonès se situa entre el segre i el cinca.

el Xúquer

la Tet

la N

ogue

ra P

alla

resa

la N

ogue

ra R

i bag

orça

na

les Corberes

les Alberes

elMontseny

lesGuilleries

Randal’Ebre

el Francolí

el Llobregat

l’Onyar

10 Modalitat lingüística característica d’un territori determinat. Entre llengua i dialecte no hi ha, per tant, una diferència substancial. Ben mirat, si comparem la modalitat lingüística parlada a Menorca amb la de la Toscana, hauríem d’acceptar que són llengües diferents (català/italià); però si establim la comparació entre Menorca i la conca de Barberà ens adonarem que són formes dialectals d’una mateixa llengua (català).

11 Article: lo, losDemostratiu: aqueixaPronom: formes plenes seVerb: pos, moseva, sés, feva, succeïeva, dierem, compreneva, tecSintaxi: s’és tornat, és anat, s’eren posats, s’és arrecondatLèxic: lego, davero, llonga, pistant, forsis, ixiText alguerès en què es poden detectar molts dels trets que identifiquen aquest dialecte. probablement, el més característic és la morfologia verbal amb la conjugació específica del verb ser i l’ús de les formes analògiques de l’imperfet d’indicatiu de la 2a i 3a conjugacions (moieva, feva, dieven, etc.). pel que fa al lèxic, cal destacar l’aparició del mot lego, d’arca-ismes com llonga o d’italianismes com davero, forsis.



12 Article: sa, esPronom: me, mosPreposició/adverbi: pus, devoraVerb: trob, tenga, començLèxic: polissonada, Vossa MercèEs tracta d’un text dialogat construït seguint la varietat mallorquina. La presència de l’article salat (sa, es) i l’ús de les formes plenes dels pronoms febles, juntament amb la manca de reforç vocàlic en la terminació de la 1a persona del present d’indicatiu (trob, començ), permeten adscriure aquest text a la varietat balear i, concretament, al subdialecte mallorquí. no obstant això, en els fragments que corresponen al narrador s’utilitza la varietat estàndard i apareixen les formes literàries de l’article (la, el).


pàgina 80

Resposta oberta. La majoria de les comunitats lingüístiques tenen ja resoltes qüestions com ara el nom de l’idioma, la gramàtica o l’ortografia. Això no és així en la comunitat Valenciana; no ho és perquè el que s’hi discuteix de debò és el paper social que ha de tenir l’idioma, és a dir, la normalització. per aquest motiu, els col·lectius compromesos amb la llengua en defensen la normalització i no tenen dubtes pel que fa al nom, gramàtica o ortografia. contràriament, els qui defensen un valencià deslligat del català són partidaris de l’ús social del castellà i atorguen al valencià un paper residual.

pàgina 81

TExT 1Fonètica: traureVerbs: ingressà, vingué, volgué, retorcé, entengué, tingueraLèxic: alqueria, xiquet, malea, rogíssimaEn aquest text, escrit seguint la varietat estàndard, es poden detectar alguns trets valencians. per exemple, cal tenir en compte la presència de traure, la utilització de les formes simples del pretèrit perfet i l’ús de la terminació -era en l’imperfet de subjuntiu. A banda d’això, cal fer atenció al lèxic (xiquet, rogíssima).

TExT 2Possessius: seuaVerbs: haigués dinyat, sortive, tingues, sigues, faigueFonètica: ancara, amb, é, aurella, ascales, semble, ereLèxic: xantotsEl text presenta una clara dualitat entre el text dialogat i el narratiu. El primer pot identificar-se amb el dialecte nord-occidental: diftongació de la o àtona inicial, articulació a de les e inicials travades (ancara, am, ascales). També es pot destacar la presència dels possessius seua, l’ús de les formes verbals haigues, faigues i, sobretot, sortive, la qual cosa permet situar el text en el subdialecte pallarès.




GRAMÀTICA

1 pineda: concret, comú, comptableJofre: concret, propi, comptable, individual, animat, antropònimllibertat: abstracte, comú, individualpeu: concret, comú, comptable, individualpèsols: concret, comú, comptable, individualcotlliure: concret, propi, individual, topònimneu: concret, comú, individualdolor: abstracte, comú, individualramat: concret, comú

2 a. abadessa; b. advocadessa; c. princesa; d. baronessa; e. poetessa; f. metgessa; g. burge-sa; h. sastressa; i. pagesa; j. jutgessa; k. diablessa; l. marquesa; m. alcaldessa; n. deessa; o. mestressa; p. sacerdotessa; q. promesa; r. duquessa; s. tigressa; t. hostessa

3 a. guilla; b. fornera; c. mestra; d. alumna; e. lloba; f. masovera; g. óssa; h. sogra; i. núvia; j. parenta; k. pagesa; l. fillola

4 a. el; b. el; c. el; d. les; e. les; f. els; g. el; h. un; i. el

5 a. àrbitre; b. drapaire; c. somera; d. escarabat femella; e. pediatra; f. escurçó femella; g. egua; h. sòcia; i. merlot; j. florista; k. boc; l. marrà; m. furot; n. egua; o. truja

6 a. la; b. la; c. la; d. una; e. el; f. el; g. un; h. els; i. les; j. el; k. els; l. la; m. la; n. la; .o el; p. la

7 a. arrossos; b. nassos; c. esposos; d. països; e. incisos; f. anissos; g. masos; h. permisos; i. abusos; j. avisos; k. pastissos; l. cabassos; m. gimnasos; n. fracassos; o. cossos; p. interes-sos; q. gasos; r. gossos; s. trossos; t. impresos; u. pisos; v. mesos; w. casos; x. accessos

8 a. braços; b. peixos; c. despatxos; d. gusts/gustos; e. complexos; f. texts/textos; g. discs/discos; h. passeigs/passejos; i. còdexs; j. lluços; k. feixos; l. esquitxos; m. tasts; n. reflexs/reflexos; o. cascs/cascos; p. mariscs/mariscos; q. gests/gestos; r. calçs

9 a. fase; b. síntesi; c. paraigua; d. parèntesi; e. focus; f. crisi; g. guant; h. pantaló (usat gene-ralment en plural); i. tesi; j. oasi; k. sostenidors; l. apendicitis

10 a. política íntegra; b. pediatre eficaç; c. professor culte; d. cantaire cèlebre; e. metgessa competent; f. monja pobra; g. duquessa corrupta; h. vídua trista; i. boc salvatge; j. heroïna audaç

11 a. texts/textos ambigus; b. casos homòlegs; c. assaigs/assajos durs; d. llapis grisos; e. gasos fixos; f. pastissos crus; g. accessos europeus; h. índexs complexos; i. sufixos eficaços; j. de-sigs/desitjos precoços

12 doctora: s’afegeix el morfema ametgessa: s’afegeix el formant -essa dentista: invariable; per tant, no pot ser dentist



planeta, trompeta, dentista, pilota: les terminacions en -ta són masculinesfuror: gènere arbitrari, no té femenísargantana, cocodril, cigala, llenguado, mandril, gavina, esparver, oreneta: gènere epicè, és a dir, cal afegir els noms mascle o femella per precisar-ne el gènerebe: femení amb lexema diferent (ovella)vil: adjectiu invariable

13 Dues terminacions: d, g, j, k, l, n. Invariables: a, b, c, e, f, h, i, m, o, p, q, r, s, t.

14 Resposta oberta. Les formes femenines dels adjectius són: pobra, agra, destra, sinistra, còmoda, ampla, rude, íntegra.

15 Resposta oberta. Les formes masculines són: minso, hipòcrita, neutre, insigne, unànime, mixt, culte, veraç.

16

masculí singular femení singular masculí plural femení plural

verd verda verds verdes

mixt mixta mixtos mixtes

francès francesa francesos franceses

ignorant ignorant ignorants ignorants

boig boja boigs/bojos boges

mig mitja mitjos mitges

pobre pobra pobres pobres

comú comuna comuns comunes

gris grisa grisos grises

annex annexa annexos annexes

cru crua crus crues

fix fixa fixos fixes

culte culta cultes cultes

lluent lluent lluents lluents

voraç voraç voraços voraces

manyac manyaga manyacs manyagues

gros grossa grossos grosses

anàleg anàloga anàlegs anàlogues

17 tènue, tranquil·la, òrfena, felices, potent, brillant, grisa, inerta, tèbia

18 a. prudent; b. --; c. pobra; d. abstracta; e. --; f. forta; g. mixt; h. reflex; i. crus; j. inerta; k. grisa; l. audaç



19

-ès -ós -dís

hongarès, romanès, holandès negrós, ufanós, esgarrifós, rancuniós

espantadís, vincladís, llevadís, escorredís, fonedís,

encomanadís, enyoradís, voleiadís

20 Lectura del text.

21 a. el que/allò que; b. el que; c. el fet cert; d. el que és autèntic del que és fals; e. a allò pactat; f. el que ha dit el president; g. al més aviat possible/com més aviat millor; h. al més aviat possible/com més aviat millor

22 a. El mateix àrbitre va reconèixer l’error. b. Hi havia algunes persones interessades en el pis. c. cada mes surto a fer excursions filològiques. d. He visitat una ciutat que no m’ha agradat gens. e. Han publicat un balanç econòmic, el resultat del qual ha estat força negatiu. f. Els mossos van detenir l’agressor i el jutge se n’ha fet càrrec. g. com ha anat el viatge? h. Vas arribar a conèixer tot Holanda?

23 a. He visitat l’ateneu i he decidit fer-me’n soci. b. Massa persones han expressat les seves queixes. c. El que facin els altres no m’interessa. d. El professor i els seus alumnes van anar al teatre. e. no m’atabalis més; ja tinc prou problemes. f. connecta el televisor; no tinc gaire son. g. Avui em quedo, però dilluns me’n vaig a casa. h. Tot Vilafranca en va plena.

24 a. tant/prou; b. força/gaire; c. bastants; d. massa; e. força; f. tan; g. gaire; h. gaire

25 a. Vivia a cor què vols. b. Ho fa tot a la babalà. c. He vist tres vegades Allò que el vent s’endugué. d. Es veu que no paguen prou peatges. e. Això rai! f. cal ser educat, una cosa no treu l’altra. g. pel cotxe et dono, a tot estirar, mil euros. h. La selectivitat tant se me’n dóna, m’amoïna no tenir plaça després. i. A l’escola tothom va a la seva. j. El que són les coses! Ara l’Arnau surt amb la Maria.

26 13.20: un quart i cinc de dues; 15.25: dos quarts menys cinc de quatre; 7.55: les vuit menys cinc; 20.43: falten dos minuts per a tres quarts de nou. 10è: desè; 33a: trenta-tre-sena; 153a: cent cinquanta-tresena; 1.000: un miler; 53.843: cinquanta-tres mil vuit-cents quaranta-tres; 143.275: cent quaranta-tres mil dos-cents setanta-cinc; 1.250: mil dos-cents cinquanta; 1.963: mil nou-cents seixanta-tres

27 a. cal subirà; b. cal Mercader; c. cal Roch; d. ca l’Aymerich; e. ca l’Úrsula

28 a. m’ho dieu/digueu-m’ho; b. els l’escriviu/escriviu-los-la; c. l’en posem/posem-l’en; d. ens hi apuntem/apuntem-nos-hi; e. li’n porta/porta-li’n; f. us les renteu/renteu-vos-les; g. ens ho va aixafar/va aixafar-nos-ho; h. us els canvieu/canvieu-vos-els; i. li'n parleu/parleu-li'n; j. us hi vaig trobar/vaig trobar-vos-hi; k. els n’estava enviant/estava enviant-los-en; l. ens n’anem/anem-nos-en

29 a. amagar-los-la; b. volien trencar-los-els; c. vols posar-los-en; d. vols treure-le’n; e. volem quedar-nos-en; f. vau beure-us-en un; g. va arreplegar-nos-hi; h. vaig escriure-los-hi; i. vaig oblidar-vos



30 a. Beveu-vos la llet. b. pren-te el xarop. c. Aprenguem-nos els verbs. d. capbussin-nos a la bassa. e. Telefonin-nos cada dia. f. Vengui’s el cotxe. g. Agafem-nos les mans. h. planxeu-vos els pantalons.

31 a. li’n; b. dir-los-ho; c. posa-te’n; d. se’n va anar; e. pensa-t’ho; f. dóna’ls-ho; g. portar-los-hi; h. doneu-nos-en; i. se us

POSA’T A PROVA

1 a. Ridiculització severa dels defectes, dels vicis… dels homes. b. Forma del verb brandar (portar a la mà). c. Explicar-ho tot. d. Que es complauen manant. e. capaç d’exercir una ac-ció química corrosiva sobre els teixits orgànics. f. part esmolada d’alguna cosa. g. Expressió per indicar la voluntat de prosseguir una acció malgrat les dificultats, o la resignació que vagi endavant una cosa que voldríem evitar.

2 a. urgellenc, urgellenca, urgellencs, urgellenques/urgellès, urgellesa, urgellesos, urgelleses; b. falsetà, falsetana, falsetans, falsetanes; c. montblanquí, montblanquina, montblanquins, montblanquines; d. ceretà, ceretana, ceretans, ceretanes; e. gandià, gandiana, gandians, gandianes; f. ciutadellenc, ciutadellenca, ciutadellencs, ciutadellenques; g. olotí, olotina, olo-tins, olotines

3 Néixer i créixer són mots plans que no acaben en cap de les terminacions agudes que incorporen l’accent gràfic (vocal, vocal + s, -en, -in). Exemples: préssec, témer, prémer, préstec, péixer, etc.

4 a. [ł] velar lateral sonora; b. [ n̪ ] dental nasal sonora; c. [‘] palatal fricativa sorda; d. [gz] velar oclusiva sonora/alveolar fricativa sonora; e. [ð] dental aproximant sonora

5 a. no hi ha cap fenomen de contacte (dialecte oriental); b. hiat; c. hiat; d. diftong creixent; e. diftong creixent; f. diftong decreixent

6 a. cn; b. Atribut; c. cRV; d. cAdj

7 a. múltiple, múltiple, múltiples, múltiples (múltiple té forma femenina quan és un determi-nant); b. intel·ligent, intel·ligent, intel·ligents, intel·ligents; c. gros, grossa, grossos, grosses; d. comú, comuna, comuns, comunes; e. tendre, tendra, tendres, tendres




COMUNICACIÓ

1 La primera publicació periodística al territori català data del 1641. Es tracta de la Gazeta. De fet, era una imitació de les publicacions franceses.

2 L’any 1792 van aparèixer el Diario de Valencia i el Diario de Barcelona. s’escrivien en cas-tellà.

3 Resposta oberta. El regnat de Ferran VII va tenir un caràcter absolutista, i, per tant, hi havia una gran restricció en la llibertat d’informació. Aquesta situació canvià arran de la mort del monarca (1833) i de l’inici d’un nou règim liberal que va suposar una certa obertura pel que fa a les publicacions.

4 Línia satírica i humorística, amb les publicacions Un Tros de Paper (1865) i Lo Noy de la Mare (1867); línia literària i cultural, representada pel Calendari català (1865), Lo Gay Saber (1868) i La Barretina (1868); línia política de tendències diverses, com en el cas d’El Telégrafo (1858), que va prendre el nom d’El Diluvio (1879), el Diari Català (1879), La Renaixensa (1871) i La Vanguardia (1881).

5 La revista L’Avenç va ser la plataforma de difusió del modernisme i de la reforma lingüística promoguda per pompeu Fabra.

6 La línia conservadora del catalanisme estava representada per La Veu de Catalunya, publi-cació dirigida per Enric prat de la Riba i en la qual col·laboraren Raimon casellas, Francesc cambó, Josep puig i cadafalch, etc.

El corrent progressista del catalanisme tenia com a capçalera El Poble Català, publicació en què col·laboraven Andreu nin, claudi Ametlla, A. Rovira i Virgili, E. Xammar, etc. Desapare-gut El Poble Català, en prengué el relleu La Publicitat, en què participaren Lluís nicolau i d’Olwer, T. Garcés, c. Riba, F. soldevila, etc.

7 premsa cultural: Pèl & Ploma, Mirador, Trossos i D’Ací i d’Allà. premsa esportiva: Xut!, Esport i Cultura i El Mundo Deportivo (en castellà). premsa infantil: En Patufet. En Patufet va ser una revista fundada el 1904 per Aureli capmany. A partir del 1910, el principal col·laborador fou J. M. Folch i Torres. Va arribar a totes les classes de la societat catalana i va contribuir, així, a la catalanització del país.

8 Després d’un àpat de la Lliga Regionalista al frontó condal (1905), alguns assistents van sortir cantant Els segadors i van ser agredits pels lerrouxistes. Arran d’aquest fet, la revista Cucut! publicà un acudit en què ridiculitzava les derrotes militars espanyoles. Ofesos per l’acudit, 300 oficials van assaltar i cremar la redacció del setmanari. El Govern espanyol va fer costat als oficials i promulgà la Llei de jurisdiccions, que afavoria els militars. La resposta a aquesta actuació va portar a la creació de la solidaritat catalana, que va aconseguir un triomf abassegador en les eleccions del 1907. Resposta oberta. cal remarcar el detall en la descripció dels fets: crits, origen dels oficials, estris utilitzats, etc.



9 a. És la història de la recuperació de la llengua i la cultura. Representa la possibilitat de fer-se un lloc en el mapa comunicatiu europeu.

b. La dictadura va suposar un intent de genocidi de la cultura catalana i, per tant, va im-possibilitar l’explotació de la ràdio i la televisió i va crear un imaginari col·lectiu mediatitzat a través de la cultura de masses espanyola.

c. És un període en què es recupera la democràcia i, per tant, s’estronca el procés descrit anteriorment; s’hi produeixen, però, renúncies importants pel que fa a la lluita per la llengua que expliquen les llacunes del mapa comunicatiu català.

10 a. Resposta oberta. Es tracta d’una anàlisi lúcida de la situació d’Itàlia i d’Alemanya. La clau és la pèrdua de la llibertat dels ciutadans d’aquests països. Han recuperat una certa pre-eminència en el concert polític europeu, però ho han fet a costa de renunciar a la llibertat, a la felicitat.

b. És la idea clau del text: alterar l’ordre d’aquest enunciat obre la porta al feixisme i ens allunya de l’humanisme i de la civilitat que haurien d’impregnar les relacions humanes.

11 Resposta oberta. Ho adverteix referint-s’hi amb el modalitzador pobreta i la comparació amb el decret d’Herodes. Hi barreja la lítote i la ironia, que permet dir més del que estric-tament s’ha dit. En definitiva, es tracta d’eludir la pressió de la censura, «parlarem tan poc i discretament com puguem de pich i pon i Gil Robles», i caldrà evitar «la temptació del periodista d’explicar les coses que passen en un temps en què no ha de passar res...».

12 El diari La Publicitat es va fundar el 1878 en castellà, però l’any 1922 passà a publicar-se en català. Va tenir una influència considerable en l’àmbit cultural català. A partir d’aquell moment, carles soldevila publicà la seva columna en català. Unamuno es mostrà força refractari al catalanisme polític i cultural. Recordem, per exemple, la polèmica amb Joan Ma-ragall. En aquest cas, l’article fa referència al discurs d’Unamuno durant el primer congrés Internacional de la Llengua catalana, en què va comparar l’euskera amb l’espingarda (arma antiga) i el castellà amb el màuser (arma moderna).

ÚS DE LA LLENGUA

1 a. Text expositiu especialitzat. Exigeix coneixements previs per llegir-lo i entendre’l: catego-ria nominal, morfema, concordança, subjecte, predicat, verb, incoatiu, etc. El destinatari és un públic restringit.

b. Text expositiu divulgatiu. Informa sobre un tema similar al del text anterior, però ho fa amb un llenguatge planer. per això fa servir referències conegudes, com ara Michael Jack-son o Bertrand Russell.

2 Resposta oberta. Exemple: el codi Morse és un sistema de comunicació basat en l’enviament, de manera alternativa, d’uns senyals telegràfics associats amb punts i ratlles que es relacionen amb lle-tres i nombres. L’inventor d’aquest codi fou samuel Morse (1835). L’invent requeria només un interruptor, una bateria i un receptor. per aquest motiu fou utilitzat en la xarxa telegràfica, tot i que actualment només l’empren els radioaficionats.



3 Text amb una estructura circular o emmarcada. La idea que enceta el fragment «El segon component fou un component de tipus tècnic» s’amplia després amb dades i exemples. El resultat d’aquesta explicació és una conclusió que obre una nova via d’anàlisi: «es produïa per al mercat».

4 atès que (causal); és a dir (emfasitza un punt); això no obstant (oposició); perquè (+ sub-juntiu finalitat)

5 a. La situació de la República era desesperada. per això el Govern republicà va ordenar que les tropes travessessin l’Ebre. perquè l’operació tingués èxit, calia jugar amb l’element sor-presa i esperar que simultàniament es fessin operacions a Extremadura, Andalusia i Madrid. però cap d’aquests moviments no es va produir.

b. A més, el general republicà Vicent Rojo sabia que difícilment canviaria l’evolució de la guerra. Tot i això, esperava allargar el conflicte fins que esclatés la segona Guerra Mundial. La invasió de Txecoslovàquia per Hitler alimentava aquestes especulacions. En definitiva, calia guanyar temps a qualsevol preu. Tanmateix, el pacte de Munic va liquidar aquestes esperances; el preu en vides humanes de la batalla de l’Ebre va ser esgarrifós.

però: contrast a més: addició tot i això: contrast en definitiva: resum tanmateix: contrast per això, perquè: causa


1 Toni soler i Guasch va néixer a Figueres el 1965. Historiador de formació i periodista de professió, va treballar en els diaris Avui i El Observador com a redactor de política catalana. Després de fer de periodista i guionista ocasional en diversos mitjans, el 1995 es va incorpo-rar a l’equip d’El Terrat. L’any 2000 reorientà la seva carrera i dirigí un programa d’humor rela-cionat amb l’actualitat. Forma part de l’equip del programa radiofònic Minoria absoluta (RAc 1) i dirigeix i presenta a TV3 Polònia, un recull de gags de paròdia política. soler col·labora regularment en premsa (La Vanguardia) i és autor de diversos llibres d’història i d’humor.

2 L’emissor és un columnista agut que observa la ficció televisiva i la compara amb la realitat quotidiana. El destinatari ha de participar d’aquest doble coneixement (televisiu i quotidià) per entendre la reflexió que se’n deriva.

3 Hi predomina la funció referencial i expressiva. La finalitat és descriure o informar sobre un aspecte de la realitat, però a partir d’uns determinats plantejaments ideològics.

4 1a part: exposició sobre els temes de la sèrie El cor de la ciutat. posteriorment s’hi intro-dueix un segon element de reflexió lingüística sobre la llengua utilitzada en la sèrie: no reflecteix una realitat, sinó una esperança.2a part: un programa, 30 minuts, serveix de transició entre la ficció i la realitat del tema de la immigració. Tan sols mostra una part de la realitat, perquè, a les grans ciutats, la llengua d’integració és el castellà.



3a part: conclusió en què s’intenta aportar algunes idees per capgirar la situació sociolin-güística actual.

5 Una estructura clàssica: introducció, desenvolupament i conclusió. com que la tesi és al final, podem parlar d’estructura inductiva.

6 La integració lingüística dels nouvinguts es fa majoritàriament en castellà. només els cata-lanoparlants poden canviar aquesta situació.

7 És l’eslògan de l’Ajuntament de perpinyà. no deixa de ser una paradoxa el fet que s’hagi de recordar la seva catalanitat en francès.

8 Déu tanca una porta i n’obre una altra: davant una dificultat, sempre hi ha una alternativa favorable.Ser peix al cove: ser fàcil alguna cosa, estar ja resolta.Déu n’hi do: molt considerablement.

9 «totes aquestes xacres»: relació referencial lèxica, hiperonímia; «la resposta és ben senzilla»: catàfora

10 Resposta oberta.Exemple: Toni soler defensa la necessitat que els periodistes coneguin bé la llengua, siguin rigorosos en l’exercici de la professió i renunciïn a la vanitat. També es mostra crític amb un tipus de periodista determinat vinculat a la premsa del cor.

LLENGUA I SOCIETAT

SOCIOLINGÜÍSTICA

1 Vertaderes: a, d, e, j, l. Falses: b, c, f, g, h, i, k.

2 Varietat lingüística associada a una activitat social o professional utilitzada amb una finalitat críptica a fi d’estrènyer les relacions entre els seus membres.característiques:

vinculació a un àmbit professional; –finalitat críptica i voluntat d’identificació amb un grup; –influència d’altres llengües: caló, castellà, anglès...; –desplaçament del sentit dels mots per procediments metafòrics; –ús de mecanismes de derivació o escurçament per crear paraules. –

3 La utilització d’un terme propis de l’argot té sovint una finalitat críptica i una voluntat de marcar les relacions de grup. L’ús de l’argot, però, queda restringit als àmbits poc formals, mentre que la terminologia específica es reserva per als formals.

4 conjunt dels usos d’una llengua propis d’un parlant. Hi convergeixen factors dialectals, so-cials, històrics, repertori verbal, estructures sintàctiques, etc.Resposta oberta.

5 Resposta oberta.



6 Resposta oberta. cal distingir el primer paràgraf, en què el narrador utilitza una varietat culturalitzada, de la resta del fragment, en què es fa servir l’estil directe i es presenta una modalitat lingüística diferent. Aquesta varietat cultural es caracteritza pels trets següents: context rural, sexe femení, varietat no culturalitzada i codi no interferit.

7 L’estàndard hauria de constituir un subconjunt de la normativa; dit d’una altra manera, qualsevol terme o construcció lingüística corresponent a l’estàndard ha de cenyir-se a la normativa, però no necessàriament ha de succeir a l’inrevés.

8 Resposta oberta.L’establiment d’un model de llengua estàndard és una condició fonamental per assegurar la con-tinuïtat d’una comunitat lingüística. Ocupa un lloc central en el sistema lingüístic i té, per tant, un valor simbòlic i aglutinant. És un element d’estabilitat, neutralitza les diferències existents entre els dialectes. És la varietat del sistema educatiu, dels mitjans de comunicació i de l’Administració.En la formació de la varietat estàndard podem distingir dos models. En el primer, l’estàndard es modula sobre la base d’un dialecte que, per raons polítiques o literàries, ha tingut més projecció (per exemple, l’italià, el francès i el castellà). En canvi, en el segon, tots els dialectes intervenen en grau divers en la construcció de l’estàndard (per exemple, l’euskera batua).

9 Els fets històrics que han sacsejat catalunya a partir del segle xvi han dificultat la creació i con-solidació d’un estàndard català. cal recordar que la normativització no va arribar fins al segle xx. Un cop superat aquest entrebanc, els breus períodes de normalitat democràtica fins al 1977, així com la compartimentació administrativa del domini lingüístic en què derivà el model au-tonòmic sorgit de la constitució del 1978, han estat factors decisius a l’hora d’impedir la creació i consolidació d’un model estàndard. També cal afegir-hi altres factors, de caràcter intern, com ara la implantació desigual de la llengua a l’escola o la manca de grans grups mediàtics com-promesos amb la normalització de la llengua. pel que fa a les característiques de l’estàndard català, caldria un model que fos prou flexible per incloure solucions morfològiques o lèxiques de diferents dialectes i prou estable perquè tothom el considerés el model de referència.

10

culte estàndard col·loquial vulgar

a expirar morir ___anar al canyet,

dinyar-la

b dissertar parlar xerrar piular, garlar

c libar, consumir beure ___ mamar

d satisfer pagargratar-se la butxaca,

afluixar la moscaesquitxar

e jaure dormirfer nones,

fer una becainaclapar

fhimeneu,

esposori, nocesboda, enllaç ___ ___

g furtar, espoliar robar pispar afaitar, polir

h embocar menjarmatar el cuc,

cruspir-se, endraparmanducar



11 a. Text literari, de registre col·loquial i vulgar, caracteritzat per les dissimilacions (dingú, vegili, domés, indiccions), la iodització de la palatal -ig i les síncopes i apòcopes (pro, gafem). Aquests trets mostren un registre poc culturalitzat, amb interferències del castellà (afeitarte, modos, lis, hermanes, lo que). La col·loquialitat, a més, pot detectar-se per l’ús d’interjeccions (hala) i comparacions (com una font).

b. Text literari amb un propòsit descriptiu. El lèxic utilitzat és atractiu i altament connotatiu (canó serpós d’un blau de calitja) i, al mateix temps, recorre a les personificacions (desempallegantse, vagarejaven, majestuosament).

c. Text científic amb una finalitat descriptiva. Tot i el caràcter divulgatiu de l’article, hi aparei-xen alguns termes científics (cumulonimbus, pressió atmosfèrica).

d. Text científic de tipus divulgatiu. Hi apareixen molts termes: interaccions nuclears, nuclis de deutori, protó, neutró.

e. Text de formalitat elevada, tal com posa de manifest el tractament que s’hi empra: excellentíssim, digníssims. per aquest motiu s’usa la varietat estàndard: construccions sintàcti-ques complexes, tria lèxica, etc.

12 a. variació dialectal: rossellonèsFonètica: forma tònica del pronom (té).vocals epentètiques: sabes, aferes, dire.pronoms: pronoms amb forma plena (te).verbs: parli, foti, 1a persona del present d’indicatiu del verb ser (sem).demostratius: aqueixa.sintaxi: verb auxiliar ser (és esverat); negació amb pas.lèxic: jornal, sous anciens, trucs catalans, xef, donques, qualcús. Frases fetes: treu foc pels queixals.registre: vulgar, però amb característiques col·loquials/vulgars. Llengua oral i text dialogat, ús freqüent de suspensions.Formalitat: baixa, tractament de tu.Col·loquialismes/vulgarismes: hòsties, conyeries, gros porc, emprenyis, colló, nanà.

b. variació dialectal: valenciàverbs: toque, obri.lèxic: servici.registre: literari que incorpora en el diàleg un registre vulgar.

13 Resposta oberta. Llorenç Villalonga recorda l’existència, a Mallorca, de fins a cinc tipus de tractament: tu, vós, vossa mercè, ell i ella. El mateix autor reconeix haver vist desaparèixer la forma ell/ella, mentre que vossa mercè va quedar reduït a l’àmbit familiar després de la guerra del 14. Durant el segle xx, la reducció ha continuat i ha desaparegut de la llengua col·loquial la forma vós, que, no obstant això, s’ha introduït en l’àmbit administratiu. A l’inici del segle xxi resten únicament tu i vostè, però hi ha una tendència creixent de la primera forma en els àmbits en què tradicionalment s’usava el vostè (persones més grans, desco-neguts, indicació de respecte, etc.).



14 En aquest text podem distingir dos registres diferents:Registre col·loquial: correspon al fragment de diàleg entre els protagonistes. Ús d’oracions –

exclamatives i interrogatives, supressions, renecs, malnoms...Registre formal: correspon al narrador en 1a persona. Abundància d’oracions enunciatives –

i ús de connectors: de tant en tant, alego…Variació geogràfica: tant en el registre col·loquial com en el més formal hi ha un ús de dife-rents formes que permeten associar aquest text amb el dialecte occidental, concretament de la zona de les terres de l’Ebre (tortosí).


pàgina 138

Resposta oberta. El text insisteix en la necessitat de normativitzar i estandarditzar l’alguerès. Hi ha qui considera que això suposa una desnaturalització de la llengua, però es tracta de donar-li un caràcter literari, ampliar-ne el ventall de registres i trencar el prejudici que relaciona el dia-lecte amb una classe social baixa.

pàgina 139

Resposta oberta. Hi ha diverses raons que expliquen la forta interferència del castellà en la nostra societat: la incorporació de nous parlants, la pressió de la llengua dominant, etc. per això, els periodistes haurien de tenir cura especial a l’hora d’usar la llengua. però no sempre és així, i fins i tot n’hi ha que fan ostentació de la seva incompetència. per aquest motiu, el català correcte corre el risc de ser percebut com un argot pervers i rebuscat.


GRAMÀTICA

1

forma verbal

lexema i morfema

persona nombre temps mode aspecte

tornaríem torn-a-ríe-m 1a plural condicional indicatiu imperfectiu

portés port-é-s 1a/3a singular imperfet subjuntiu imperfectiu

cantarà cant-a-rà 3a singular futur indicatiu imperfectiu

vingui vingu-i 1a/3a singular present subjuntiu imperfectiu

estàveu est-à-ve-u 2a plural imperfet indicatiu imperfectiu



2

imperfet d’indicatiu infinitiu futur condicional

debatia debatre debatré debatria

irrompia irrompre irrompré irrompria

transmetia transmetre transmetré transmetria

recorria recórrer recorreré recorreria

incloïa incloure inclouré inclouria

emetia emetre emetré emetria

difonia difondre difondré difondria

3

present de subjuntiu

canviar perdre deduir

jo canviï perdi dedueixi

tu canviïs perdis dedueixis

ell/ella canviï perdi dedueixi

nosaltres canviem perdem deduïm

vosaltres canvieu perdeu deduïu

ells/elles canviïn perdin dedueixin

imperfet de subjuntiu

saltar servir perdre

jo saltés servís perdés

tu saltessis servissis perdessis

ell/ella saltés servís perdés

nosaltres saltéssim servíssim perdéssim

vosaltres saltéssiu servíssiu perdéssiu

ells/elles saltessin servissin perdessin

4 a. agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen; conduïa, conduïes, conduïa, conduíem, conduíeu, conduïen

b. em penediria, et penediries, es penediria, ens penediríem, us penediríeu, es penedirien; me n’aniria, te n’aniries, se n’aniria, ens n’aniríem, us n’aniríeu, se n’anirien

c. reduïa, reduïes, reduïa, reduíem, reduíeu, reduïen; apareixia, apareixies, apareixia, aparei-xíem, apareixíeu, apareixien; partia, parties, partia, partíem, partíeu, partien; trobava, troba-ves, trobava, trobàvem, trobàveu, trobaven



d. portí, portares, portà, portàrem, portàreu, portaren; perdí, perderes, perdé, perdérem, perdéreu, perderen; sortí, sortires, sortí, sortírem, sortíreu, sortiren

5 agraeixi, agraeixis, agraeixi, agraïm, agraïu, agraeixin; suï, suïs, suï, suem, sueu, suïn; faci, facis, faci, fem, feu, facin

6 a. anuncio; b. desvio; c. suo; d. renuncio; e. inicio; f. acaricio; g. estudio; h. copio; i. aprecio; j. situo; k. trio; l. canvio

7 vaig; conec; he; visc; caic; cabo; sé; sóc; tinc; estic

8 creia, creies, creia, crèiem, crèieu, creien; cregués, creguessis, cregués, creguéssim, cregués-siu, creguessincoïa, coïes, coïa, coíem, coíeu, coïen; cogués, coguessis, cogués, coguéssim, coguéssiu, coguessinpodia, podies, podia, podíem, podíeu, podien; pogués, poguessis, pogués, poguéssim, po-guéssiu, poguessin sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien; sentís, sentissis, sentís, sentíssim, sentíssiu, sentissinvivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien; visqués, visquessis, visqués, visquéssim, visquéssiu, visquessincabia, cabies, cabia, cabíem, cabíeu, cabien; cabés, cabessis, cabés, cabéssim, cabéssiu, cabessinencenia, encenies, encenia, enceníem, enceníeu, encenien; encengués, encenguessis, en-cengués, encenguéssim, encenguéssiu, encenguessin

9

infinitiu

present d’indicatiu1a persona

singular

present de subjuntiu1a persona

singular

gerundi participi

cabre cabo càpiga cabent cabut

conèixer conec conegui coneixent conegut

saber sé sàpiga sabent sabut

oferir ofereixo ofereixi oferint ofert

veure veig vegi veient vist

merèixer mereixo mereixi mereixent merescut

moure moc mogui movent mogut

viure visc visqui vivint viscut

treure trec tregui traient tret

riure ric rigui rient rigut



cantava cantar canten cantaran cantéssiu

abatia abatre abaten abatran abatéssiu

concloïa concloure conclouen conclouran concloguéssiu

adscrivia adscriure adscriuen adscriuran adscrivíssiu/adscriguéssiu

admetia admetre admeten admetran admetéssiu

confonia confondre confonen confondran confonguéssiu

corrompia corrompre corrompen corrompran corrompéssiu

concebia concebre conceben concebran concebéssiu

assentia assentir assenteixen assentiran assentíssiu

concorria concórrer concorren concorreran concorreguéssiu

combatia combatre combaten combatran combatéssiu

10 a. donessis; b. visc; c. conec; d. hagis; e. facin; f. donis; g. sabéssim; h. vagis; i. càpiguen

11 a. bat; b. comparegut; c. espremut; d. interrompent; e. concorrem; f. calgut

12 a. estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin; b. treu, tregui, traguem, tragueu, treguin; c. coneix, conegui, coneguem, conegueu, coneguin; d. vine, vingui, vinguem, vingueu, vin-guin; e. beguis, begui, beguem, begueu, beguin; f. digues, digui, diguem, digueu, diguin; g. duu, dugui, duguem, dugueu, duguin; h. vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin; i. tingues/té, tingui, tinguem, tingueu, tinguin; j. desapareix, desaparegui, desapareguem, desaparegueu, desapareguin

13 a. Doneu-me la clau. b. Digueu el secret. c. Beveu-vos l’aigua. d. Dueu barret. e. creieu-vos-ho. f. Asseieu-vos-hi. g. Veniu d’hora. h. Enceneu el foc.

14 a. no us la begueu. b. no ens l’obrin. c. no ens ho llegiu. d. no la hi escriguis. e. no te n’adonis. f. no ens la inaugurin. g. no us hi oposeu. h. no els la indiquis.

15 a. estret, estrenyent; b. mòlt, molent; c. resolt, resolent; d. imprès, imprimint; e. clos, cloent; f. nascut, naixent; g. obert, obrint; h. dut, duent; i. pres, prenent; j. aparegut, apareixent

16 a. atès, atenent; b. ajagut, ajaient; c. recaigut, recaient; d. romàs, romanent; e. dolgut, dolent; f. omplert, omplint; g. concorregut, concorrent; h. empès, empenyent; i. difós, difonent; j. admès, admetent

17 a. sabessis; b. i es va trencar; c. no m’ho hauries dit; d. conec; e. he de. f. devien ser; g. traiem; h. puguem; i. volent; j. imprès; k. coneguessis/mòlt; l. estigués; m. oració cor-recta

18 a. aprovaran, aprovin; b. vindré, vingui; c. treballava, treballés; d. deia, diguésEl subjuntiu dóna a la frase un matís més hipotètic, mentre que l’indicatiu té un valor de certesa.



19

creure lexema pur futur: creurécondicional: creuria

lexema velaritzat passat simple: creguípresent de subjuntiu: creguiimperfet de subjuntiu: creguésimperatiu: cregui; però: creu/creieu

lexema amb i antihiàtica imperfet: creiagerundi: creient

participi: cregutpresent: crec, creus, creiem

entendre lexema pur imperfet: enteniagerundi: entenentpresent: entens (excepte entenc)

lexema eufònic futur: entendrécondicional: entendriapassat simple: entenguí

lexema velaritzat present de subjuntiu: entenguiimperfet de subjuntiu: entenguésimperatiu: entengui; però: entén/enteneu

participi: entès

poder lexema pur imperfet: podiagerundi: pots; però: pucpresent: podent

lexema eufònic futur: podrécondicional: podria

lexema velaritzat passat simple: poguípresent de subjuntiu: puguiimperfet de subjuntiu: poguésimperatiu: pugues

participi: pogut

20 a. la noia; b. els pacients; c. en Rafel; d. a la Maite; e. els veïns; f. les nenes; g. en pere; h. la iaia; i. tothom/a tothom

21 a. a; b. en, al; c. en, en; d. cap; e a; f. a; g. de; h. en

22 a. ø; b. amb; c. ø; d. en; e. ø; f. per a; g. a; h. ø; i. per a; j. per / per

23 a. per (causa + sn) b. per (infinitiu de causa i finalitat) c. per (davant d’adverbi) d. per a (termini temporal fix) e. per a (complement que afecta el nom)



f. per (verb estar per atendre) g. per (infinitiu d’expectativa) h. per (expressió d’una opinió) i. per a (infinitiu de finalitat) j. per (infinitiu de causa i finalitat) k. per a (complement que afecta el nom) l. per (infinitiu de causa i finalitat)

24 a. Van accedir que els expropiessin els terrenys. b. Tenim interès a conservar el patrimoni. c. Triguen a fer totes les coses. d. Es queixaven que fos pessimista. e. Es van arriscar que els investiguessin. f. sempre protestaven que els preus augmentessin. g. El van amenaçar que l’expulsarien. h. Estava segur que aprovaria.

25 a. en; b. a; c. que; d. en; e. que; f. a; g. en; h. a; i. que; j. que; k. en; l. a

26 L’oració sortir a passejar cada dia fa de subjecte i, per tant, no pot ser introduïda per una preposició que serveix per enllaçar i subordinar alhora. A més, la preposició de que encap-çala el subjecte no és obligatòria; per tant, no es tracta d’una preposició, sinó simplement d’un connector sense cap funció.

27 a. a mitjan b. confio que (caiguda de preposició) c. des que (caiguda de les preposicions àtones davant de la conjunció que) d. va substituir cruyff (el cD s’introdueix sense preposició) e. correcta (en un cD, davant d’un pronom tònic, es pot utilitzar la preposició a) f. correcta (totes dues preposicions són admissibles, però és aconsellable emprar amb) g. sota cap concepte (baix no fa la funció de preposició) h. de claveguera (el cn s’introdueix amb la preposició de) i. quant a / pel que fa a j. confio que (caiguda de les preposicions àtones davant de la conjunció que) k. a la nit (les referències temporals s’introdueixen amb la preposició a)

28 a. pertot; b. enlloc; c. en l’aire; d. per tot; e. en lloc; f. enlaire; g. potser

29 1 a; 2 f; 3 e; 4 j; 5 b; 6 g; 7 i; 8 d; 9 h; 10 c

30 1 c; 2 g; 3 b; 4 i; 5 h; 6 a; 7 j; 8 d; 9 f; 10 c

31 a. anar; b. caminar; c. prendre-s’ho; d. anar; e. explicar; f. anar; g. actuar/fer; h. repartir; i. escarrassar-se; j. vendre; k. treballar/caminar; l. fer-ho



POSA’T A PROVA

1 present: naixem, naixeu. Futur: naixeré, naixeràs, naixerà, naixerem, naixereu, naixeran. condicional: naixeria, naixeries, naixeria, naixeríem, naixeríeu, naixerien. En posició àtona s’escriu a. correspon, també, a la pronúncia dels dialectes occidentals.

2 Fóra: accent diacrític. serveix per diferenciar el temps verbal de l’adverbi fora. Un altre cas d’accent diacrític és més (adverbi) per oposició a mes (substantiu).

3 a. [“] palatal fricativa sonora; b. [‘] palatal fricativa sorda; c. [\] velar nasal sonora; d. [s] al-veolar fricativa sorda; e. [n] alveolar nasal sonora

4 a. Descendència per línia masculina d’una estirp, excepte en el cas d’una pubilla. b construït, edificat. c. Doctrina que l’Església considera contrària als seus dogmes, especialment quan tendeix

a promoure un cisma o separació. d. persona que dirigeix i comanda. e. persona lliurada a l’enemic com a penyora del compliment d’un pacte. f. D’una magnificència, d’una bellesa que imposa. g. Acció política dels que volen alliberar de la dominació estrangera una província, una regió,

etc. h. Acció de desitjar fortament o immoderadament la possessió (d’una cosa o d’una per-

sona). i. Escometre (algú) per aconseguir-ne alguna cosa. j. Alçar (una cosa) separant-la d’allò que la suportava.

5 a. en/tron/itzar (formació d’un verb a partir d’un nom amb el lexema tron i l’addició d’un sufix i un prefix)

b. comt/al (formació d’un adjectiu a partir d’un nom) c. person/al/itat (formació d’un substantiu a partir d’un adjectiu que està format per un

nom)

6 a. present de subjuntiu b. passat simple c. present de subjuntiu d. imperfet de subjuntiu e. imperfet de subjuntiu. són formes verbals característiques del valencià

7 Del valencià. correspon a un adverbi que indica l’espai prop de qui escolta. En els dialectes orientals s’empra aquí.

8 a. orfe, òrfena, orfes, òrfenes b. hereu, hereva, hereus, hereves c. sarraí, sarraïna, sarraïns, sarraïnes d. aragonès, aragonesa, aragonesos, aragoneses

9 Resposta oberta.




COMUNICACIÓ

1 a. proximitat: allò que és proper sol desvetllar més l’interès del lector. b. novetat: una notícia ha d’informar d’algun fet que surti de la normalitat. c. Actualitat: la vida de les notícies sol ser efímera. d. notorietat: una notícia ha d’interessar un conjunt ampli de la població. e. Rellevància: significació o conseqüències que un esdeveniment o actuació té per als

lectors. f. suspens: hi ha notícies que exigeixen una continuïtat informativa perquè els esdeveni-

ments es van succeint en el temps.

2 Resposta oberta.

3 notícia: exposició dels fets esdevinguts amb un criteri objectiu.crònica: informació dels fets a partir de la impressió personal del periodista, que es troba al lloc on s’han produït.Reportatge: relat d’un periodista que ha indagat un fet que no ha d’estar necessàriament lligat a l’actualitat més immediata.

4 Resposta oberta. La crisi del conjunt de l’economia productiva ha fet reanimar un sector econòmic que fins ara estava oblidat. La darrera enquesta sobre activitats econòmiques posa de manifest el gran creixement de negocis relacionats amb la reparació de cotxes, vestits o cases. si fins no fa gaire la majoria dels consumidors substituïen els béns, ara cada cop més tendeixen a allargar-ne l’ús, encara que sigui assumint el cost de la reparació.

5 Resposta oberta.

6 Resposta oberta. El periodisme ha fracassat a l’hora d’explicar el món, perquè, a banda de vicis com la frivolitat o la llagoteria, cal tenir en compte que la veritat no existeix de manera absoluta i, per tant, caldria llegir diferents diaris, fins i tot de països diversos, per acostar-nos-hi.

7 El text té dues parts. En la primera es recorda la importància històrica del turisme i el cen-tenari de la creació de la marca costa Brava a instàncies de Ferran Agulló (1908). En la segona es reflexiona sobre la necessitat d’incorporar el turisme cultural com a complement de l’oferta de sol i platja. Aquesta és una via que han explotat amb èxit altres països. L’entrada fa una bona síntesi del text, però capgira l’ordre dels elements: en primer lloc, el turisme cultural, i posteriorment, el de sol i platja. El títol recull les dues línies temàtiques per mitjà d’una oració atributiva en què s’ha elidit el verb i estableix una relació directa: patrimoni invisible = complement del sol.

8 L’article respon les 6W: Qui? santa coloma. Què? Inauguració del passatge de la paraula. per què? perquè s’identificarà santa coloma més enllà dels cartells tradicionals i relacionarà la ciutat amb l’esport. Quan? Ahir. On? Al parc fluvial del Besòs (santa coloma). com? Amb versos del poeta Màrius sampere. La informació hi apareix per ordre d’importància: a. inauguració del passatge de la paraula a santa coloma; b. fragment d’un poema de sampere; c. nou lema de la ciutat, que té relació



amb la cultura i esport; d. valoracions del poeta i cloenda del IV Festival Internacional de poesia Màrius sampere. Es podria retallar la informació del text seguint l’ordre invers d’exposició. Es podria prescindir de l’apartat d i, fins i tot, del c, que són ampliacions dels apartats a i b.

9 Es tracta d’una crònica en què el periodista ofereix una visió personal de l’esdeveniment; en aquest cas, del triomf de Bou a castellolí que li permet obtenir el títol mundial. El periodista coneix bé les vicissituds d’aquest campionat, així com la història recent d’aquest esport. per això ofereix un enfocament personal dels fets i hi inclou declaracions del campió. no s’ajusta a l’esquema canònic de la notícia (6W), sinó que transmet una impressió per-sonal de l’esdeveniment amb un estil àgil. Hi inclou diferents informacions i valoracions sobre els fets.

10 Resposta oberta. a. catalunya es planta en la sanitat. b. Massificació a les aules de santa coloma. c. El G-7 combat la crisi. d. Londres rescata la banca. e. ciclistes sense voreres.

11 La notícia no s’ajusta a l’estructura habitual, perquè el que té de curiós no és el fet, sinó l’equívoc dels joves belgues que confonen el monument del lleó amb el de la lleona.L’estructura narrativa permet seguir tota la peripècia dels joves des que arriba la policia, alertada per un veí, fins que els acompanyen a petonejar el cul adequat. L’article té un to humorístic: d’una banda, el títol explota l’equívoc, i, de l’altra, els joves bel-gues es prenen el fet de petonejar el cul de la lleona com una gesta àrdua i s’enfilen dalt d’una columna de 10 m. A més, la policia imparteix una classe d’anatomia als nois perquè ho entenguin. La darrera oració «tot fa pensar que…» és un aclariment superflu que podria eliminar-se sense que el text perdés ni el to ni el contingut essencial.El titular sensacionalista es fa servir per causar impacte i situar el lector en el to humorístic adequat per llegir el text.

12 Resposta oberta.

13 Resposta oberta. Quan? A les quatre de la matinada. Qui? La Guàrdia Urbana. On? Al carrer de Miquel Batllori de Lleida. Què? Un cotxe aturat durant molta estona en un semàfor. per què? El conductor presenta símptomes d’haver begut. com? Adormits. per llegir notícies curioses podeu consultar el web www.absurddiari.com.

ÚS DE LA LLENGUA

1 La tesi es presenta de manera implícita. L’administració i la societat catalana practiquen un autoodi cultural que comporta menystenir els escriptors del país.L’argument que empra és el de l’exemplificació. Explica el cas d’un bon escriptor català a qui qualifiquen d’«escriptor de culte» però se’l bandeja dels actes, col·loquis, etc., llevat que calgui estalviar-se’n el pagament. A més, a través de l’analogia que s’estableix entre el tracte que reben altres escriptors i l’«escriptor de culte» es posa en relleu la subtil discriminació a què està sotmès. Una discriminació que recull amb ironia: «sóc un escriptor de culte, de culte als morts».



2 Utilitza l’analogia. Els coneixements de matemàtiques i de ciències que tenen els alumnes de l’EsO i del Batxillerat són més elevats que els de literatura i cultura general. per tant, el nivell de literatura i cultura està molt per sota del que seria exigible per a la vida quoti-diana. L’autora comença el text amb un argument de la majoria: «ho sento a dir a tot arreu». Empra un argument basat en la pròpia experiència: els coneixements de matemàtiques o de química que li han calgut a la vida li permeten valorar els continguts que es donen en l’EsO i en el Batxillerat.

3 no és certa, perquè cada vegada que gira la ruleta totes les caselles tornen a tenir les ma-teixes possibilitats que la bola s’hi aturi.Es tracta d’una fal·làcia que s’acosta a l’absurd. El fet que algú porti una bomba no modifica les possibilitats –remotes– que hi hagi un altre passatger que en porti una altra.

4 cató defensava que s’havia d’arrasar cartago, una tesi que anunciava sempre al final dels seus discursos. Formula la tesi de manera implícita, amb un argument d’exemplificació a partir del qual s’estableix un raonament analògic: cartago és molt a prop i suposa un perill per a Roma.

5 La tesi s’exposa en la primera oració i es reprèn en la darrera. El text té, per tant, una es-tructura emmarcada o circular. Utilitza dos arguments: un de polític (els estats es fan i es desfan) i un de religiós (la difusió de l’Evangeli no es fa tenint en compte els estats sinó les regions).Perquè: indica la causa del regionalisme de l’Església (és eterna). Per això (2): estableix un lligam de conseqüència entre l’argument nou i el precedent. És a dir: aclariment o reiteració de la idea precedent.

6 Defensa que els catalans no són com els altres espanyols. no són ni millors ni pitjors, són diferents. El text té tres parts: en la primera es planteja la qüestió per què els catalans no són com els altres espanyols?; en la segona es dóna una resposta negativa: nosaltres ens atrevim a respondrehi negativament, i en la tercera s’exposen els arguments i els raonaments de la tesi: utilitza un raonament analògic de comparació amb altres «regions» i, finalment, aporta arguments històrics. La tesi és l’heterogeneïtat que caracteritza l’Estat espanyol i la diferència existent entre els catalans i la resta d’espanyols. Es fan servir raonaments analògics i arguments extrets de la pròpia experiència: per no veure la diferència […], cal no conèixerne cap; i altres d’histò-rics/exemplificació: el Pirineu, la mar, guerres, etc. L’ús d’oracions interrogatives és un recurs retòric que permet introduir un nou element de reflexió i establir un vincle directe amb el destinatari.

7 Es tracta d’un exemple clar de raonament analògic erroni basat en una fal·làcia. no hi ha cap relació entre la reducció del nombre de metges i la millora de la qualitat sanitària. La longevitat japonesa caldrà atribuir-la, per tant, a altres dades.

8 Resposta oberta.




1 Metge psiquiatre estudiós de la personalitat, entesa com la interfície entre biologia i es-tructura social, que ha desenvolupat des d’un model experimental animal fins a proves psicomètriques de diverses característiques humanes. Es dedica, fonamentalment, a l’avaluació de personal i a l’aconsellament psicopedagògic mitjançant proves psicomètri-ques i sistemes computeritzats originals interpretatius dels resultats. propulsa l’enfocament cientificonatural de la psicologia, entesa com la ciència del pensament i de l’acció, i la seva aplicació a la nostra societat, tot respectant i posant en relleu les característiques nacionals. Així, ha estudiat les dimensions polítiques i el comportament lingüístic, entre d’altres, de la comunitat catalana i ha creat diversos tests en català. La seva tasca docent s’ha desen-volupat, principalment, a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fundà el Laboratori de conducta. En l’àmbit cívic, és propulsor de diverses iniciatives, especialment del sUs, BA-LEARs!

2 La funció lingüística predominant és la referencial, perquè té com a objectiu informar; però també l’expressiva, ja que hi exposa una opinió.

3 És un text argumentatiu, en què s’exposa una tesi i s’aporten diferents arguments per contrastar-la.

4 El text pertany a un registre culte. Des del punt de vista geogràfic, es tracta de la varietat insular o balear (terminació am de la 1a persona del plural: reflexionam, relacionam, anomenam; imperatiu: deixau-me; 1a persona del present d’indicatiu sense vocal de suport: ús).

5 La llengua no tan sols és un sistema de comunicació, també és un marcador social potent que permet reconèixer el parlant com a membre de diferents grups.

6 primera part: refutació de la tesi que entén la llengua únicament com a sistema de comu-nicació i exposició de la tesi sobre l’existència de marcadors socials. segona part: exemple que enllaça les dues parts. Tercera part: exposició sobre l’aprenentatge social i definició de la llengua com a marcador social més important.

7 Els exemples permeten articular les dues parts del text. L’amo del bar ha utilitzat el color de la pell com a marcador social, però, quan Guillem d’Efak s’hi adreça en català, modifica aquesta visió i el percep com a integrant del mateix grup.

8 Hi predomina el lèxic denotatiu. Els camps semàntics més habituals estan relacionats amb el món de la comunicació i, també, amb les conductes i els comportaments humans.

9 s’hi barregen la 1a persona del plural (hem sentit, reflexionam, etc.) i la 1a persona del singular (deixaume). En els apartats expositius o argumentatius, en canvi, s’empra la 3a persona del plural (són incapaços, esdevenen les societats, etc.) o bé del singular (el marcador lingüístic sigui, és, etc.)

10 És un text argumentatiu de caràcter atemporal. per aquest motiu, el temps més adequat és el present d’indicatiu o altres formes relacionades (perfet, imperatiu).

11 Resposta oberta.



pàgina 189

La tesi apareix en la primera oració. posteriorment, l’autor argumenta aquesta afirmació. És a dir: connector utilitzat per aclarir o precisar l’argument anterior. Així: connector consecutiu. Per això: connector causal.

LLENGUA I SOCIETAT

SOCIOLINGÜÍSTICA

1 Vertaderes: a, c, d, f, i. Falses: b, e, g, h, j.

2 Vertaderes: c, d, g, i. Falses: a, b, e, f, h, j, k l.

3 Les causes que poden incidir en el canvi lingüístic són socials i lingüístiques. En el primer grup s’inclouen els contactes lingüístics, les transformacions tècniques i el prestigi social. pel que fa les causes lingüístiques, trobem la cerca de l’expressivitat, l’analogia, la gramaticalit-zació i la complexitat fonètica. Resposta oberta.

4 Grup humà que comparteix una llengua, unes normes d’ús i una xarxa de relacions perso-nals que fa que es mantinguin cohesionats i es diferenciïn d’altres comunitats.

5 no n’hi ha prou de parlar una llengua, sinó que cal integrar-la en les relacions personals i socials quotidianes. Així es converteix en un element d’integració simbòlica en la comu-nitat.

6 La lingüística analitza l’estructura del llenguatge, mentre que la sociolingüística estudia les relacions que s’estableixen entre la llengua i la societat: identitat lingüística dels grups, acti-tuds, fenòmens, etc.El concepte d’àmbit té a veure amb la segmentació que, segons els rols, les relacions soci-als o els escenaris, es dóna en una societat. En línies generals, podem distingir àmbits d’ús formals o públics i àmbits d’ús informals o privats. sigui com sigui, cadascun d’aquests àm-bits està sotmès a unes normes d’ús que regulen el comportament lingüístic dels parlants; és a dir, determinen la varietat, el registre i, fins i tot, l’idioma que el parlant ha d’utilitzar en un àmbit concret. Els àmbits no són universals i, per tant, no poden intercanviar-se d’una societat a una altra. Des d’aquest punt de vista, podem considerar que són arbitraris i, de fet, els àmbits d’ús d’una societat poden modificar-se amb el temps, de la mateixa manera que ho pot fer l’ús lingúístic amb què s’associava. Resposta oberta.

7 Una primera concreció del concepte de monolingüisme fa referència a l’existència d’una sola comunitat lingüística dins un Estat. Es tracta d’una situació poc freqüent. Albània, Islàn-dia o portugal en són alguns exemples. Des del punt de vista individual, el monolingüisme és una situació força excepcional, so-bretot entre els parlants de llengües minoritàries, que en solen conèixer més d’una. no obstant això, mentre que els parlants de llengües minoritàries tendeixen al multilingüisme,



quan es tracta de llengües sense problemes de minorització, els parlants solen militar en el monolingüisme. pel que fa al bilingüisme, el terme hauria de fer referència al domini per part d’un usuari de dues llengües; però, més enllà d’aquesta definició, el terme bilingüisme emmascara un seguit de processos sociolingüístics que cal identificar.

8 Bilingüisme individual: cas en què un parlant és capaç de dominar dos codis lingüístics. cal-dria precisar-ne el grau de coneixement i ús, així com la motivació i la forma d’adquisició.Bilingüisme territorial: en un mateix territori es poden distingir zones en què s’utilitzen llen-gües diferents.Bilingüisme social: alternança en una comunitat en l’ús dels dos codis. La tria no és mai aleatòria, sinó que respon a un seguit de processos sociolingüístics que convé conèixer.

9 El bilingüisme és un concepte ambigu obert a tota mena de lectures i manipulacions. El bi-lingüisme com a fet social resulta d’allò més vidriós. En primer lloc, perquè darrere d'aquest concepte se n’hi amaguen altres de menys idíl·lics, com ara la minorització, la substitució, etc. En segon lloc, perquè la conversió de qualsevol societat al bilingüisme té unes causes polítiques, militars o econòmiques concretes. En tercer lloc, perquè, sovint, en les anome-nades societats bilingües, només ho són els parlants de la comunitat minoritzada. convé determinar, doncs, què entén l’alumnat per bilingüisme i, sobretot, precisar la di-ferència entre l’aprenentatge de diferents codis lingüístics –multilingüisme– i el que és simplement un estadi previ a la definitiva substitució lingüística.Una mostra eloqüent i propera de l’evolució que pot tenir el bilingüisme en una societat és la llengua occitana. En aquest territori, el francès ha suplantat de manera generalitzada l’antiga llengua dels trobadors, després d’un període de bilingüisme –segona meitat del segle xix– que es va resoldre definitivament a favor de la llengua imperialista.

10 segons charles Ferguson (1959), la diglòssia és una situació en què dues varietats d’una mateixa llengua (A/B) s’utilitzen, respectivament, en els àmbits formals i informals. Joshua A. Fishman (1971) va ampliar la definició anterior i hi va incloure les situacions en què l’alternança en els usos formals i informals es donava en llengües diferents.El problema d’aquesta definició és que el concepte de diglòssia enllaça amb el de bilingüis-me, un terme que, com sabem, no admet una definició única.

11 procés pel qual, en una comunitat lingüística sotmesa a un conflicte lingüístic, la llengua recessiva se situa al marge de qualsevol intercanvi cultural i tecnològic amb l’exterior i tan sols s’utilitza per a les interaccions informals. Això implica un empobriment progressiu de la llengua minoritzada, que contrasta amb l’aire de modernitat i progressisme de la llengua dominant. Amb major o menor proporció, la minorització lingüística es dóna en totes les comunitats que viuen una situació de conflicte lingüístic: diferents zones del territori català, sard, occità, gallec…

12 – causes físiques: la desaparició de la llengua és conseqüència de l’extinció, per causes diverses, dels seus parlants.

causes socials: la influència que una cultura hegemònica exerceix sobre una altra fins que –n’acaba esborrant les característiques principals, una de les quals és la llengua. Hi ha diver-sos factors que poden afavorir aquest procés d’assimilació cultural: la consolidació dels es-



tats, la pèrdua de poder de la comunitat recessiva, la inundació demogràfica, la constitució dels exèrcits nacionals, els mitjans de comunicació, l’escola i la consolidació de les ciutats.

causes psicològiques: els parlants de la llengua recessiva experimenten un sentiment –d’autoodi, la qual cosa fa que vegin tot allò que té relació amb la seva comunitat d’ori-gen –la llengua inclosa– com un entrebanc per al seu desenvolupament futur.

13 L’objectiu de qualsevol procés de normalització lingüística és reorganitzar les funcions lin-güístiques d’una societat a fi de facilitar la recuperació de la llengua minoritzada.perquè un procés de normalització lingüística pugui reeixir, són fonamentals els aspectes següents: existència d’una normativa i d’un model estàndard, creació d’un marc legal favo-rable, suport d’un poder polític sòlid i implicació de la societat. Una comunitat que ha entrat en el terreny del conflicte lingüístic només pot evolucionar cap a la definitiva substitució lingüística, però, si la societat decideix actuar i canviar la situació, ha d’iniciar un procés de normalització lingüística. per tant, substitució i normalització poden considerar-se les dues cares de la moneda de qualsevol conflicte lingüístic.

14 L’esquema permet relacionar el procés de substitució lingüística amb els canvis que experi-menta una societat al llarg de quatre generacions pel que fa a l’ús de les llengües. Així, del monolingüisme inicial dels besavis en llengua A es passa al monolingüisme dels néts en llengua B, després d’una etapa de transició bilingüe de pares i avis. El bilingüisme social no és, per tant, un estadi estable, sinó que tendeix a resoldre’s en un nou monolingüisme. Els exemples es poden extreure de qualsevol llengua que hagi entrat en un procés de substitu-ció lingüística. En el nostre cas, les comarques nord-catalanes i les alacantines poden servir de model.

15 Manx: llengua cèltica, força similar al gaèlic d’Escòcia, parlada a l’illa de Man. Es va extingir a causa de la penetració de l’anglès.còrnic: llengua cèltica parlada a cornualla fins al segle xviii. Es va extingir per l’expansió de l’anglès. Després de la segona Guerra Mundial, se’n va elaborar una gramàtica i un voca-bulari amb la intenció de recuperar-la. Actualment, prop de 1.000 persones s’hi poden expressar amb més o menys fluïdesa.Dàlmata: llengua neollatina parlada a la costa nord-est dels Balcans. Va desaparèixer per l’extensió del vènet i les llengües eslaves (serbocroat). El 1898 en va morir el darrer par-lant.

16 El procés d’independència d’Irlanda, que s’inicia amb la Revolució de pasqua (abril 1916) i avança amb el reconeixement de l’Estat Lliure d’Irlanda per part de la Gran Bretanya (1921), presenta algunes característiques específiques que fan que la relació entre sobira-nia política i normalització lingüística no s’hagi produït. En el llarg procés que va menar a la independència, els sectors que defensaven una Irlanda independent i gaèlica van quedar arraconats: repressió, il·legalització… El 1937, any en què s’aprovà definitivament la consti-tució d’Éire, ja s’havia format una classe dirigent amb poca sensibilitat pel gaèlic, que es va consolidar el 1949 quan es va desvincular de la corona britànica i del commonwealth.Des de la creació de l’Estat Lliure s’optà pel bilingüisme gaèlic/anglès; però aquestes dues llengües no partien d’una situació d’igualtat. El 1851, una tercera part de l’illa era mono-



lingüe (anglès) –Belfast i Dublín incloses. La situació va empitjorar l’any 1891, quan l’àrea monolingüe –menys del 10 % de parlants de gaèlic– es reduí a la meitat de l’illa. El gaèlic tenia un percentatge d’ús més elevat a les zones marineres i rurals de l’oest i del sud. L’any 1951 va començar la reculada del gaèlic.Actualment, el gaèlic té un ús més emblemàtic que no pas real; el nombre de parlants que l’utilitzen com a primera llengua no supera el 2 % de la població d’Irlanda.contràriament al gaèlic irlandès, la normalització de moltes llengües europees ha anat lliga-da a la constitució d’un Estat que li serveix de suport, com ara el finès, l’hongarès, l’islandès, el noruec, el polonès, el txec, l’eslovac, l’eslovè…

17 L’esperanto va gaudir d’una certa difusió en els cercles esquerrans i llibertaris del final del segle xix i del primer terç del xx. Va ser creat a polònia el 1887, per Ludwik Zamenhof, com a instrument neutral de comunicació.L’estructura gramatical de l’esperanto es basa en el llatí i el rus. Té 5 vocals i 23 consonants; un accent en l’antepenúltima síl·laba; els substantius acaben en o, i el plural, en j; només hi ha una forma d’article (la), i els paradigmes verbals són sempre regulars. probablement, l’absència d’un àmbit territorial definit i la manca de suport d’un estat concret han estat decisives a l’hora de limitar la difusió d’aquesta llengua. Tot i això, hi ha associacions que publiquen revistes i llibres en aquesta llengua arreu del món.

18 La llengua parlada a l’Alt Aragó (aragonès) va ser influïda per l’occità (segle xi). però, a partir del xiii i, sobretot, del xv, va ser assimilada pel castellà. Actualment, l’aragonès és parlat per unes 10.000 persones en algunes valls de l’Alt Aragó. De moment, tot i que se n’ha parlat molt, encara no hi ha cap llei de protecció d’aquesta llengua. La carta de Bernat Metge per-met veure les afinitats de l’aragonès amb el castellà a principis del segle xv. També podem destacar algunes coincidències amb el català: muller, neta, filla, pronoms li/hi, conjunció car. Alguns trets característics de l’aragonès són la diftongació (nuit, leitera…) i la pèrdua de la e final (segund, present…).

19 Resposta oberta. Exemple: l’informe de l’abbé Grégoire exposa la posició ideològica que ha tingut l’Estat francès a partir de la Revolució Francesa. probablement, cal relacionar la referència general al Midi amb l’existència de l’occità i del català. contrari a qualsevol forma de federalisme, considera que l’existència d’una llengua que no sigui el francès posa en perill la unitat nacional, una unitat que no admet dissidències espirituals ni de llengües. A més, creu que la utilització d’altres llengües és contrària al progrés de la humanitat. Evidentment, amb aquesta cobertura ideològica, el lingüicidi perpetrat per l’Estat francès s’ha de veure com una contribució al progrés de la societat.

20 El multilingüisme és una situació cada cop més generalitzada. Des del punt de vista es-tructural, pot provocar algunes interferències lingüístiques. Tant el multilingüisme com el bilingüisme són processos oberts i no situacions estables; per això, l’evolució del bilingüis-me dependrà dels condicionaments sociolingüístics que actuen en la societat. El concepte de bilingüisme ha resultat enganyós perquè se solia prendre com una situació estable i permanent.



21 Jem cabanes utilitza el terme diglòssia en el sentit que li va donar Joshua Fishman: s’usa una llengua A en els àmbits formals i una llengua B en els informals. L’actitud de la rosse-llonesa d’edat posa de manifest que la diglòssia descrita abans no és una situació estable, sinó un procés de substitució lingüística, l’últim graó de la qual és el trencament de la trans-missió intergeneracional. Després d’observar l’actitud lingüística de la dona rossellonesa, podem pensar que els seus néts només utilitzaran el francès.


1 El text presenta tres parts relacionades amb diferents moments temporals: passat, present i futur. Aquestes parts s’associen a uns usos verbals diferents: imperfet, present i futur.

2 El text s’estructura al voltant d’una seqüència narrativa que té com a protagonista l’articulista: vivia al barri de Torres, l’aigua venia per la séquia, passava l’estiu a Xodos, etc. A partir d’aquí comença la descripció de la quotidianitat relacionada amb la llum i l’aigua.

3 El díctic ara marca l’inici de la reflexió de present. pel que fa a les formes verbals, es com-binen l’imperfet, el present i el futur.

4 Tenen una funció intensificadora: se suposa que sóm lluny de les ciutats / se suposa que sóm en un poble amagat; gastant excessos elèctrics / gastant inútilment una energia; portarem petroli d’Alaska / portarem gas de Sibèria / portarem aigua del Danubi; per on caminem / per pur balafiament / per no res.

5 La tesi és en el darrer paràgraf, on s’explica que hi ha un malbaratament d’aigua i d’energia excessiu que s’associa al progrés econòmic. per això, mai no en tindrem prou.Els fragments narratius i descriptius situen aquesta reflexió en una realitat concreta (present i passat) i serveixen, per tant, com a argument d’exemplificació.

6 La paradoxa prové de la contemplació del cel il·luminat per pur balafiament energètic que ens impedeix veure la lluïssor de les estrelles. no és una antítesi, perquè no hi ha dues realitats antitètiques confrontades, sinó que l’aparent contradicció és una veritat profunda.

pàgina 207

Les dues explicacions mítiques se sostenen en valors oposats. La més coneguda és la de la torre de Babel, en què la diversitat lingüística és vista com una maledicció. però no és l’única. En el cas dels acoma de nou Mèxic, la seva deessa va fer que els humans parlessin llengües diferents per evitar que es barallessin. En definitiva, es tracta de l’altra cara del mite bíblic: la diversitat lingüística com una riquesa.per desgràcia, l’acceptació del mite bíblic ha estat molt més gran i ha servit perquè les cultu-res més agressives trobessin suport ideològic en el genocidi lingüístic, perpetrat sobretot als territoris amb més diversitat lingüística. Tot i això, la lingüística no s’ha mostrat bel·ligerant en la defensa de la diversitat. contràriament, els darrers cinc-cents anys ha donat suport als diferents processos de glotofàgia duts a terme per les cultures més agressives, o bé, en el millor dels casos, s’ha limitat a ignorar-ho tot considerant que la mort de les llengües és llei de vida.




GRAMÀTICA

1 a. el pebrot; b. ø / granotes. En plouen. c. el que dius; d. els expedicionaris; e. 3a persona del plural (indefinició semàntica); f. diners / educació. Li’n sobren i li’n falta; g. impersonal; h. 1a persona del plural (semànticament pot referir-se a la 2a persona del singular)

2 a. ø; b. ø; c. per a; d. ø; e. ø; f. al; g. ø; h. ø; i. a

3 a. verb pronominal; b. cI; c verb pronominal; d. cD recíproc; e. verb pronominal; f. cD; g. verb pronominal; h. cI; i. verb pronominal; j. verb pronominal

4 a. M'he oblidat de comprar el pa. su bjecte: 1a pers. sing. cD

V cRV

b. no acostumis els amics a acompanyar-los sempre a casa amb el cotxe. cD cc temps cc lloc cc instrument

modificador V cD cRV oracional

subjecte: 1a pers. sing. c. Els rosers han quedat glaçats. subj V cpred

d. La noia es veia tranquil·la. subj V cpred

e. En Josep parlava molt ràpidament. subj V cc manera

f. Ahir va arribar el jutge. cc temps V subj

5 a. el seu fill (cD), a caminar cada diumenge (cRV); b. el manuscrit (cD), al frare més hu-mil (cI); c. totes les accions (cD), al comptat (cc manera); d. en la seva germana (cRV); e. l’aigua (cD), en un beuratge imbevible (cRV); f. el seu fill (cD), a la fira (cc lloc); g. en els reis (cRV); h. els nostres compromisos (cD), com (cc manera); i. un ram (cD), li (cI), per sant Jordi (cc temps); j. d’això (cRV), al vostre tutor (cI)

6 a. La Rosa es pinta. subj cD V

reflex

b. Aquesta llet s'ha tornat agra. subj V cpred

c. A Barcelona s'han venut molts pisos. cc lloc V subj

d. El president i el ministre es donaven la mà. subj cI V cD

recíproc



e. (3 persona singular) Es pentina els cabells i (3 persona singular) s'afaita cada dia. subj cD V cD subj cD V cc temps reflexiu reflexiu

Oració 1 Oració 2

f. Van prendre el Gerard de cap d'esquila. subjecte: 3a pers. pl. V cD cpred

g. no ens posem nerviosos. subjecte: 3a pers. pl. modificador V cpred

oracional

h. La Laura duia la bata rebregada. subj V cD cpred

7

pronom davant del verb pronom darrere del verb

b. Mengeu pa. En mengeu. Mengeu-ne.

c. Va desar els apunts. Els va desar. Va desar-los.

d. no poden trobar el document. no el poden trobar. no poden trobar-lo.

e. Renteu la roba. La renteu. Renteu-la.

f. Van beure unes cerveses. En van beure unes. Van beure'n unes.

g. Agafa les sabates de sota el llit. Les agafes. Agafa-les.

h. Vau dir un secret a en Miquel. En vau dir un a en Miquel. Vau dir-ne un a en Miquel.

8 a. Tothom en volia tenir. b. (1 persona singular) La hi invitaré. c. (1 persona plural) pregun-tem-li-ho. d. (3 persona singular) Va obrir-la-hi. e. (3 persona singular) La hi va sotmetre. f. (1 persona singular) Els la vaig fer. g. (2 persona plural) Trobeu-me’n. h. (2 persona plural) Ho heu comprovat. i. (1 persona plural) Els hi farem. j. (3 persona singular) Els el compra.

9 a. Aquesta finca els va pertànyer. b. Li va escriure. c. no els ho volia dir. d Li ha enviat la carta. e. Els vaig fer la proposta. f. Quan vulguis, truca’ls. g. Els deu diners. h. Li regala un viatge.

10 a. Hi exposaven el quadre. b. se’n vanava. c. Hi va renunciar. d. A la reunió en parlaven. e. Afanyeu-vos-hi. f. Des de llavors s’hi dedica. g. El nostre grup se’n va abstenir. h. se’n van oblidar d’avui per demà.

11 a. l’animal més gros (l’és); b. les dues en punt (les són); c. l’alumna més intel·ligent (l’és); d. metge (ho és); e. petita (ho sembla); f. la metgessa del poble (l’és); g. malalt (ho està); h. de cotó (ho semblen)

12 a. sol (cc companyia), cap més nit (cc temps); b. a causa de la boira (cc causa); c. amb la mare (cc companyia); d. amb tren (cc instrument); e. als prestatges (cc lloc); f. sense fixar-s’hi (cc manera); g. al carrer (cc lloc); h. amb una maça (cc instrument)



13 a. Diuen que l’hi té (cD + cpred). b. Amb aquesta notícia, la mare s’hi va posar. c. Vaig restar-hi. / Hi vaig restar. d. Visqueu-hi tota la vida. e. si hi cau, se’ns morirà. f. El professor s’hi va mostrar amb els alumnes. g. L’hi consideren. h. L’hi prenen.

14 a. Ho és. (Atr); b. Hi va. (cpred); c. Ho és. (Atr); d. Hi camina. (cpred); e. Ho és. (Atr); f. s’hi considera. (cpred); g. Ho semblen. (Atr); h. Hi resulten. (cpred); i. Ho està. (Atr); j. s’hi sent. (cpred); k. Ho és. (Atr); l. s’hi va quedar. (cpred)

15 a. Encara no us l’han arreglat. (cD); b. Li n’hem clavat una. (cD/cI); c. Me’n calen més. (subjecte); d. En fa que s’escriuen. (cD/cI recíproc); e. Ho està. (Atr); f. no s’hi avé gens. (cRV); g. Me’n dic. (cpred); h. Ho és. (Atr); i. no els l’apugen. (cD/cI); j. Va accedir-hi. (cRV); k. Hi caminaven per la platja. / Hi caminaven tranquils. (cpred/cc lloc) –només es pot fer una substitució. l. no hi anaven amb aquell aspecte. (cc lloc/cc manera); m. no m’ho sembla. (cI/Atr); n. no hi estic. (cRV)

16 a. Els en va repartir. b. Els hi vam demanar. (li’ls); c. Els en parlàvem. d. Les hi demana. (li les); e. Li’n vaig parlar. f. penja-la-hi. (-li-la); g. Els les deixo. h. Els el paga.

17 a. només s’hi dedica. (cRV); b. Demà li ho enviaré. (cI/cD); c. no n’hi vull parlar. (cc lloc/cRV); d. Els hi van deixar. / Van deixar-los-hi. (cD/cI); e. L’hi carreguen. (cD/cc lloc); f. La veïna n’ha estrenat un. (cD); g. no us en recordeu. (cRV); h. Els en desitgem. (cI/cD)

18 a. dóna’n; b. li ho/te’n; c. se’n; d. li ho; e. l’hi; f. -li; g. -li/-li/s’ho

POSA’T A PROVA

1 a. [dz]; b. [ 6 ]; c. [ ‘ ];d. [ | ];e. [ \ ]; f. [ “ ]

2 a. [bb]; b. [sf]; c. [ \\ ];d. [mm]; e. [kn]; f. [ | ]

3 a. hiat; b. hiat; c. cap; d. diftong decreixent; e. diftong creixent; f. diftong decreixent

4 Resposta oberta. Exemples d’emmudiment: camp, amb, sant, molt, color. Es tracta d’una sensibilització.

5 a. mot esdrúixol, s’accentua sempre. b. mot pla, no acaba en cap de les terminacions que porten accent en les agudes. c. mot esdrúixol, s’accentua sempre.

6 a. sagacitat, perspicàcia; b. acovardir, cohibir; c. fortuna, sort; d. fanàtics, brètols

7 3a persona del present d’indicatiu del verb conèixer. Imperatiu: coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin.

8 Imperfet de subjuntiu: regenerés, regeneressis, regenerés, regeneréssim, regeneréssiu, re-generessin

9 a. cn; b. cRV; c. cD/de suspens cn; d. Atribut; e. cRV

10 a. determinant indefinit; b. pronom indefinit; c. adverbi; d. adverbi; e. adverbi



11 I si parlem de com està de desfasat el futbol? Interrogativa directa.Algú dubta que el tennis no ha millorat gràcies a les càmeres que permeten als jugadors qüestionar tres cops cada set la decisió del jutge? Interrogativa directa.A més, des d’un punt de vista estilístic funcionen com a interrogacions retòriques.Resposta oberta.




COMUNICACIÓ

1 a. Es tracta d’una columna, és a dir, una col·laboració habitual que fa una reflexió sobre al-gun aspecte de la realitat de manera raonada. b. La notícia és l’esborrany del nou codi civil en què es regula el repartiment de les feines domèstiques. c. L’anècdota personal li serveix de punt de partida de la reflexió sobre el repartiment de les feines domèstiques i li permet relacionar-ho després amb l’esborrany del nou codi civil en què s’inclou aquesta obligació. Es tracta d’un argument sobre la pròpia experiència. d. El text té una estructura conclusiva o inductiva, ja que la tesi s’exposa al final, després de l’argumentació personal.

2 s’acosta molt a la carta al director. En aquest text es denuncia el funcionament del transport ferroviari de Rodalies. En aquest cas, però, es tracta d’un text elaborat per un periodista. Resposta oberta.

3 a. Els banquers guanyen salaris astronòmics, fan operacions amb els diners dels ciutadans, s’inventen productes d’alt risc que fracassen, però són rescatats pels governs amb diners dels contribuents, que no poden pagar les hipoteques de pisos encarits artificialment. b. És un títol irònic; els banquers es mouen al marge de les lleis del mercat i no han de respon-dre dels seus errors, com s’esdevé en el cas de la resta d’integrants del sistema econòmic. c. La banca se situa per damunt de les contingències econòmiques desfavorables, ja que, quan això passa, reben el suport de l’Estat. La tesi se situa al principi del segon paràgraf: l’única realitat sòlida és la banca, i al final de l’article declara que «els de la cuneta mai no són els banquers». d. El text presenta un paràgraf introductori que incorpora la declaració del papa. Una segona part introdueix la tesi i, a partir d’aquí, apareix el cos argumentatiu. Finalment es reprèn la tesi inicial.

4 Resposta oberta.

5 a. La tornada de vacances suposa un període especialment crític per a les separacions. El setembre és el mes de l’any que registra més separacions. Darrerament, la crisi sembla que ha afectat aquesta tendència i hi ha persones que busquen solucions provisionals de convivència. b. La dificultat que presenta la convivència continuada amb la parella i l’estada en un ambient estiuenc hostil amb familiars. c. Tot el text gira al voltant de la idea que la convivència entre persones no és fàcil, i la frase de capri inclou aquesta reflexió. La frase de Joan capri és un argument d’autoritat de tipus humanístic. d. El to humorístic i irònic es justifica, en primer lloc, amb la relació que estableix entre mesos i efemèrides: al setembre li corresponen les separacions; en segon lloc, amb la narració de les peripècies estiuenques amb metàfores i comparacions (la barrera del so, odissees, com si te la mengessis al Bulli), i, finalment, amb la referència a Joan capri.

6 Resposta oberta. Exemple: La nuvolositat va anar disminuint ràpidament i el cel quedà poc ennuvolat al llarg del matí. Al centre del dia van créixer núvols d’evolució en punts de muntanya que van deixar el cel entre mig i molt ennuvolat. A partir de mitja tarda van tornar a augmentar els núvols i van caure ruixats a bona part del territori català.

El Punt, 9-4-2009 (text adaptat)



7 a. A favor: l’amor i la passió són massa variables per confiar-hi el futur patrimonial d’una família. En contra: la fredor emocional, les desavinences i el risc que el marit tingués una vida extraconjugal que acabés repercutint en el patrimoni (fills il·legítims). Tradicionalment s’havia tingut més en compte el primer argument que no pas el segon; a partir del Roman-ticisme, aquesta idea s’anirà modificant.

b. A partir del Romanticisme, la idea del matrimoni guanya adeptes i s’intenta conciliar els interessos familiars i els sentiments personals. La família esdevé, així, la cèl·lula nuclear de la societat burgesa. L’èxit d’aquesta proposta es pot observar en la simbologia de làpides i monuments funeraris.

c. La mort d’Antoni és l’any 1846; l’epitafi posa de manifest la influència de l’ideari romàntic en moltes capes socials. En canvi, la Renaixença tot just començava a tenir influència en els cercles lletraferits barcelonins. La publicació de La Pàtria, de Bonaventura carles Aribau, l’any 1833, i de Mos cantars, de Joaquim Rubió i Ors, el 1841, són referents llunyans d’un moviment que agafarà volada a partir del 1859 amb la creació dels Jocs Florals.

d. Els romàntics estaven dominats per les grans passions i un fat tràgic. L’experiència vital d’Amèlia i l’epitafi que va fer gravar semblen correspondre a aquest correlat. D’altra banda, el matrimoni amb Ignasi Girona, membre d’una de les famílies més adinerades del país, podria confirmar aquesta conjectura.

8 a. El to amb què s’expressen unes paraules en pot modificar el sentit, sigui per la voluntat de l’emissor o per la suspicàcia del receptor. segons Josep Maria Flotats, el to delata una indolent condescendència, escassa complicitat, falta d’il·lusió.

b. Per un sí o per un no és de nathalie sarraute i El petit príncep és de saint-Exupéry. c. L’anècdota de l’aeroport de Frankfurt posa de manifest el to de superioritat amb què els

agents de la duana s’adrecen a un passatger, a qui confonen amb un traficant. En l’anècdota de la nina nadó no són els emissors, sinó els receptors, els qui creuen que capten unes paraules, les que justament volen entendre. Així, doncs, ens trobem davant d’equívocs o conflictes lingüístics generats per les paraules segons qui les pronuncia o les interpreta.

d. El darrer paràgraf condensa l’anècdota de l’aeroport i de la nina que suposadament defensa l’islam. Tot plegat no té gaire sentit, per això el text acaba amb un «Està bé això…» carregat d’ironia.

9 a. El text té una estructura singular; el primer i darrer paràgrafs corresponen a un text actual, mentre que la resta en recupera un d’escrit vint-i-quatre anys abans. Aquesta composició queda justificada amb un breu paràgraf introductori i, sobretot, perquè la notícia que en-capçala l’article és la commemoració del 24è aniversari de l’ocupació de Bèlgica. carles Rahola recupera fragments de L’Héroisme, de Maurice Maeterlinck, per mostrar la seva admiració i el seu compromís amb les forces aliades que defensen el dret enfront de les germàniques, que ho basen tot en la força bruta. b. s’estableix un vincle clar entre Bèlgica i catalunya. Tots dos són territoris petits que han patit la brutal agressió alemanya. De la mateixa manera que els alemanys van ser expulsats de Bèlgica, carles Rahola confia que ho siguin de catalunya. c. creu que els invasors alemanys i italians seran foragitats de ca-talunya i serà possible la construcció d’un futur amb pau, treball i llibertat. La tesi és al final del text; el fragment té, per tant, una estructura inductiva. d. Maeterlinck va ser un autor molt reconegut entre els sectors modernistes, especialment entre els sectors decadentistes. El



1906, pompeu Fabra traduí La intrusa (1893) perquè es representés en una festa moder-nista a sitges. Més endavant, es representà Interior (1900), a càrrec d’Adrià Gual. L’Avenç publicà, a més, Quinze cançons (1904), Les set princeses i Sor Beatriu (1912).

10 a. El text té tres parts. La primera explica la notícia que ha provocat la redacció de l’editorial; la segona enumera els antecedents relacionats amb els esdeveniments, i la tercera exposa la necessitat de prendre decisions tenint en compte la realitat del pirineu català.

b. Dijous passat, una óssa, la Hvala, va ferir un caçador a Les, a la Vall d’Aran. c. Antecedents: els óssos van començar a introduir-se arran del programa Life (1996). Hi

ha hagut diverses posicions i certa virulència quan s’ha produït algun atac o bé ha mort algun ós a les mans d’un caçador. El 2006, França va reintroduir cinc exemplars, entre els quals la Hvala. L’atac a un ésser humà marca un punt d’inflexió. Relacions: s’han de prendre decisions, però no es pot fer a cop calent. cal trobar l’equilibri entre el respecte per la natura i la promoció econòmica.

d. Defensa que en la presa de decisions es tingui en compte l’equilibri entre natura i pro-moció econòmica. no es pot urbanitzar més, però s’ha d’evitar el despoblament. En aquest context, la introducció de determinats animals sembla complicada.

11 Resposta oberta. Exemple: El centre de fauna de les planes de son, al municipi d’Alt Àneu (pallars sobirà), va anunciar l’adquisició de dos exemplars de linx europeu. En un futur, aquests linxs po-drien servir de base per a una futura reintroducció d’aquesta espècie al pirineu. Abans, però, caldria implicar en aquest projecte els diferents agents socials i econòmics de la zona. Les últimes experiències viscudes arran de la reintroducció de l’ós al pirineu no poden ser menystingudes a l’hora de plantejar-se ara la del linx. Aquesta operació no es pot fer, doncs, sense la complicitat i el suport social que en garanteixi l’èxit.

12 Resposta oberta.

13 Resposta oberta.

14 a. És un article d’opinió en què l’autor exposa les seves idees sobre diferents aspectes de l’actualitat social, política, etc. En aquest cas, parteix d’una experiència personal per reflexionar sobre la pèrdua de fórmules de cortesia que permetien resoldre els inevitables conflictes que genera la vida en societat.

b. Text expositiu/argumentatiu. primerament s’hi exposa una experiència quotidiana. Les dues situacions que s’hi expliquen esdevenen, però, la base argumentativa per posar en relleu que la nostra societat ha perdut les fórmules de cortesia –perdó– per resoldre els conflictes quotidians. Aquesta pèrdua contrasta amb altres cultures que han mantingut aquestes fórmules de relació.

c. podem distingir-hi dues parts: dues històries quotidianes (en els dos primers paràgrafs) i la reflexió sobre aquests fets (en els dos següents). El darrer paràgraf serveix de cloenda, relaciona el nostre comportament social amb el d’altres societats i es lamenta de la pèrdua de la fórmula de cortesia. La tesi se situa en el quart paràgraf, però amb un lligam amb la darrera oració del paràgraf anterior: sí.

d. L’estructura informativa és inductiva. A partir de l’experiència personal, l’autor elabora la tesi: la paraula perdó permet resoldre el conflicte provocat per la transgressió.



ÚS DE LA LLENGUA

1 a. com que es tracta d’una guia adreçada a catalans, l’autor n’adapta el contingut als co-neixements culturals, interessos i expectatives dels destinataris. per això explica per què una part del claustre de sant Miquel de cuixà es troba a The cloisters. per aquest motiu es comenta la formació del monestir, les vicissituds i el trasllat a nova York arran de l’adquisició de l’escultor Barnard. b. Adverteix que el taxi és bastant car, que hi ha el risc que els con-ductors es perdin. Recomana el metro si es va acompanyat i alerta de la mala senyalització. Resta un passeig molt agradable. La tornada és fàcil i l’autobús baixa per Broadway a través de Harlem fins que s’arriba a Midtown, on us sentireu com a casa. Les marques de modalit-zació permeten estrènyer els lligams entre l’autor i el destinatari de la guia, de manera que pot resoldre les seves inquietuds i expectatives. c. Visita a The cloisters. Agafeu el metro de la línia A a columbus circle en direcció a Uptown and Bronx. Baixeu a la parada del carrer 190 i sortiu a l’avinguda Fort Washington en direcció a Fort Tyron park. Travesseu el parc enjardinat (15 minuts) i arribareu a The cloisters.

2 Els textos instructius presenten una gran diversitat d’estructures, però sempre han de preci-sar clarament l’objectiu. En aquest cas, es tracta de fer un trinxat de col i mongetes. D’altra banda, a més de dades sobre la dificultat i la temporada aconsellable, hi apareix informació sobre els ingredients, la preparació i la cocció i com s’ha de servir el plat.

Des del punt de vista lingüístic, el lèxic és precís. En aquest cas, està relacionat amb el camp semàntic de l’alimentació. La sintaxi és simple i entenedora per tal de facilitar el seguiment de les diferents fases del procés d’elaboració.

Resposta oberta. Exemple: bunyols de bacallà (4 persones) Cocció: 50 minuts ingredients

300 g de bacallà remullat1/2 got de llet2 cullerades de farina2 grans d’all2 ous1 culleradeta de llevat en polsjulivertolipreparació i coccióposeu en un atuell fondo els dos rovells de l’ou i reserveu-ne les clares; afegiu-hi la farina i la llet i barregeu-ho fins que obtingueu una pasta homogènia. Afegiu-hi l’all i el julivert picats, i el llevat. Esmicoleu el bacallà i afegiu-lo a la pasta. Deixeu-ho reposar 10 minuts. Bateu les clares d’ou a punt de neu. Incorporeu-les a la pasta en l’últim moment perquè no perdi consistència. comproveu el punt de sal. Escalfeu oli en abundància en una paella.



Amb l’ajut d’una cullera petita, feu les porcions de pasta i poseu-les a fregir. Escorreu els bunyols amb paper absorbent o un drap net per eliminar-ne l’excés d’oli. Ja estan a punt per ser servits ben calents.

3 Resposta oberta.

4 Resposta oberta.

5 El joc tradicional de les bitlles catalanes consisteix a llançar uns bitllots contra unes bitlles situades a una determinada distància a fi de tombar-les. com s’hi juga: calen sis bitlles i tres bitllots. Una partida consta de nou tirades per jugador dividides en tres rondes de tres tirades. A cada tirada es poden llançar d’un a tres bitllots. plantarem les bitlles en dues fileres de tres columnes separades entre elles, tenint en compte que hi ha de passar el bitllot més gros sense tocar-les. La distància de tir serà d’11,5 metres per als homes i de 9,5 metres per a les dones, a partir de 15 anys. Els més petits poden fer-ho de més a prop, segons la seva força. L’objectiu principal és fer bitlla (tombar cinc de les sis bitlles). El joc de bitlles té el seu origen en els temps més llunyans i en les civilitzacions més diver-ses. Els documents més antics que deixen constància de la pràctica d’aquest joc daten dels anys 1376 i 1402, i corresponen, respectivament, a Torroja del priorat i a Igualada. Amb l’adveniment de la dictadura franquista, el joc fou prohibit amb el pretext que s’hi feien apostes; va patir, doncs, una sobtada decadència i, en molts llocs, fins i tot va desaparèixer. cap als anys vuitanta, aprofitant el canvi de règim, el joc es va recuperar.

6 El text A correspon a una descripció subjectiva o literària, ja que la realitat descrita és filtrada per la retina del redactor quan s’acosta la nit, i els ocells estan en repòs damunt de les bran-ques dels arbres de ribera. El text B correspon a una descripció objectiva sobre l’aspecte físic, el comportament, l’hàbitat, el vol i la localització. En Ales blanques a la ribera es parteix d’allò concret i s’amplia cap a allò més general, com si es tractés d’un zoom invers: primer, els ocells a les branques; després, el marc, l’enume-ració de les diferents espècies i el vol per damunt de les pastures… En la segona part tor-nen a les branques, s’enumeren diferents tipus d’ocells (esplugabous, martinet blanc, ber-nat pescaire…), se’n descriu el territori que ocupen. El text es desenvolupa simètricament a partir de la imatge dels ocells reposant damunt les branques dels arbres de la ribera.

7 La muntanya, de poc més de 1.000 metres, s’alça al bell mig d’una extensa plana. Aquesta mola calcària adopta diferents aspectes segons el punt des del qual s’observa. Ha esdevingut una muntanya mítica per als provençals i ha estat pintada per cézanne 83 vegades.


1 Joan-Lluís Lluís (perpinyà, 1963) és autor de cinc novel·les i d’un breu llibre d’assaig, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (2002), que marca un punt d’inflexió en la seva obra. Els ulls de sorra (1993), Vagons robats (1996), Cirera (1997) i El crim de l’escriptor cansat (2000) tenen com a element comú la veu del narrador, un personatge que està fora de les normes.



2 La funció lingüística predominant és la referencial, perquè intenta informar de les llengües a què s’ha traduït Harry Potter, però també hi ha la funció expressiva, que s’ha de relacio-nar amb la defensa de la diversitat lingüística. El propòsit del text és encetar una reflexió lingüística a partir de les llengües a què s’ha traduït Harry Potter. Algunes, però, queden al marge d’aquest procés per raons sociolingüístiques, mentre que d’altres s’hi inclouen per raons simbòliques o bé incorporen el criteri de la rendibilitat.

3 És un text expositiu/argumentatiu. Hi ha una exposició en què es ressegueixen les diferents llengües a què s’ha traduït Harry Potter. Al marge d’això, hi ha una relectura de la llista de llengües feta amb un criteri sociolingüistic en què apareixen arguments que expliquen les raons per les quals n’apareixen unes i no pas unes altres.

4 Es tracta d’una col·laboració habitual signada per un escriptor prestigiós que encaixa amb el subgènere de la columna. planteja temes diversos, però, en aquest cas, el nom de la columna ens situa en la temàtica a partir de la qual s’elabora el text. El columnista gaudeix d’una àmplia llibertat estilística i introdueix una mirada singular i lúcida al voltant de les llengües i els seus parlants.

5 En el text podem distingir quatre parts. primera part: introducció, en què es planteja la relació entre les llengües i la traducció de llibres. segona part: plantejament de la hipòtesi (les llengües rendibles, aquelles que tenen un futur assegurat, han traduït Harry Potter). Tercera part: la rendibilitat no està relacionada amb el pes demogràfic. Hi ha raons socio-lingüístiques que ho expliquen. Les llengües rendibles són les llengües d’Estat a Europa i d’altres com l’àrab, l’hebreu, el turc, etc. n’hi ha algunes que hi són per raons simbòliques, patriòtiques, com a servei públic. Quarta part: hi ha qui pensa que aquest és el motiu de les traduccions catalana i basca.

6 La tesi plantejada ressegueix el mapa de les traduccions de Harry Potter per conèixer les llengües amb més possibilitats de sobreviure al segle xxi. Hi ha, però, alguns aspectes que cal considerar:

a. La rendibilitat no està relacionada amb la demografia perquè hi ha processos sociolin-güístics que hi interfereixen.

b. Es confirma que hi ha cultures que no hi posen obstacles (àrab, persa). c. És rendible per a llengües d’Estat europees i una quinzena més. d. n’han fet traduccions a llengües per raons simbòliques o patriòtiques. e. Algunes persones creuen que aquest és el cas del català i el basc.

7 Resposta oberta.

pàgina 251

a. perquè l’autor estableix una relació entre l’aparició de la marca Frigo a Barcelona (1927) i el seu naixement. b. En té tres. En la primera, a partir de la notícia del tancament de la fàbrica Frigo, reflexiona sobre els canvis i les mutacions en el món econòmic, mentre que en la sego-na repassa l’evolució del consum de gelats en la nostra societat. Finalment, relaciona la seva experiència amb el consum de gelats, que associa amb el descans després d’una jornada dura



de camí fet a peu. c. n’hi ha tres: la crítica a les grans operacions econòmiques que acaben deixant la gent a l’atur; la descripció dels hàbits de consum de gelat, i, finalment, l’elogi del gelat com una menja de qualitat més que satisfactòria.

LLENGUA I SOCIETAT

SOCIOLINGÜÍSTICA

1 Vertaderes: a, d, e, f, h, i, j, l. Falses: b, c, g, k

2 pobles indoeuropeus: urnenfelder, celta (balma, maduixa, tancar).Grecs (Empúries, Roses) i fenicis (Maó, Eivissa).pobles de base bascoide i civilització ibèrica (esquerra, pissarra, carrasca).

3 La romanització és el procés d’implantació de la cultura, la llengua, les lleis i els costums de Roma en un territori nou. La força expansiva de les ciutats, que es van convertir en vertaders agents de romanització, i la creació d’una xarxa viària excel·lent que unia totes les ciutats de l’Imperi.

4 La dominació visigòtica va constituir una reduïda casta militar monopolitzadora del poder. Malgrat això, l’ampli període de contacte amb l’Imperi romà i la impossibilitat de constituir una organització política unitària són una prova evident de les febles bases sobre les quals s’assentava la dominació visigòtica.

5 parlem de superstrat germànic per referir-nos a la influència exercida per la llengua gòtica sobre el llatí d’aquest territori abans de ser definitivament assimilada per aquest idioma.

6 La influència musulmana en els futurs territoris de llengua catalana va ser desigual, d’acord amb la durada i la intensitat del seu domini. Així, mentre que a la catalunya Vella la presèn-cia musulmana va ser efímera, a la catalunya nova, al país Valencià i a les illes Balears, la dominació àrab va ser molt més duradora i, en conseqüència, les influències lingüístiques i culturals van ser més profundes. La toponímia és, entre altres aspectes, una mostra clara de la importància que va tenir en aquests últims territoris la presència musulmana.

7 La consciència de diferenciació lingüística a la Romania es va produir de manera gradual, però, arran de la Renovatio carolingia impulsada per carlemany, aquest procés es va ac-centuar. La reforma del llatí impulsada per Alcuí de York va palesar les divergències existents entre el llatí clàssic i les llengües vulgars.Es tractava del Liber iudiciorum, escrit entre el 1180 i el 1190, i de les Homilies d’Organyà, redactades al final del segle xii o al principi del segle xiii. El primer text s’inscriu en l’àmbit jurídic, mentre que el segon pertany a l’àmbit religiós. Aquest fet s’explica probablement pel pes hegemònic que aquests dos àmbits tenien en la vida durant el període medieval. pel que fa a la poesia culta, a les terres catalanes es va viure un conflicte lingüístic peculiar entre l’occità i el català. Aquest conflicte no es va resoldre favorablement per al català fins al segle xv, gràcies a l’obra d’Ausiàs March.

8 L’aportació lul·liana va ser fonamental en sintaxi gràcies a la utilització d’un gran nombre d’oracions subordinades i de gran varietat. paral·lelament, va crear un fons lèxic de més de



7.000 mots. A banda d’això, Ramon Llull va trencar amb l’hegemonia que fins aleshores havia mantingut el llatí en el tractament de les disciplines científiques i humanístiques i va utilitzar el català, a més de l’àrab, per donar a conèixer el seu pensament.

9 Ramon Llull, mogut per l’afany de donar a conèixer la seva obra, va utilitzar tres llengües: el català, l’àrab i el llatí. El que sorprèn és la utilització del català i de l’àrab per tractar de temes científics i teològics; aquest ús s’explica per la voluntat de divulgació de l’obra lul·liana. A més d’aquestes tres llengües, Ramon Llull havia utilitzat el provençal en la seva obra troba-doresca de joventut.

10 L’origen de les cròniques són les cançons de gesta difoses pels joglars. L’objectiu era infor-mar el poble i fer propaganda sobre les cases reials i els monarques. són narracions de caràcter bèl·lic sobre fets històrics esdevinguts durant un període determinat. El Llibre dels feits, de Jaume I (1244-1276), narra en primera persona les conquestes de Mallorca i de València. El Llibre del rei En Pere, de Bernat Desclot (1283-1288), que era escrivà de la cort, exalta la figura de pere el Gran i narra les seves gestes cavalleresques i conquestes territorials: sicília, la defensa de catalunya dels francesos… La crònica de Ra-mon Muntaner (1325-1328) està escrita en primera persona. són, de fet, les memòries d’un combatent. En aquesta crònica, entre altres coses, es narra l’expedició dels almogàvers a Grècia. La Crònica de Pere el Cerimoniós (1383-1385) està escrita en primera persona i concebuda com un llibre de memòries. En aquesta crònica es narra la reincorporació del regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa.

11 La cancelleria, que era l’organisme encarregat de despatxar tota la burocràcia relacionada amb el govern de la corona d’Aragó, va elaborar un model de prosa que va ser utilitzat arreu dels territoris de la confederació. L’èxit d’aquesta proposta s’explica per l’estret lligam que el model cancelleresc establia entre llengua i poder. D’aquesta manera, la llengua es convertia en un punt de referència permanent i en un factor de cohesió poderós.

12 Amb l’arribada dels romans (218 ac) s’inicià un conflicte lingüístic que tingué com a pro-tagonistes fonamentals, d’una banda, el llatí, i, de l’altra, les anomenades llengües preromanes: el basc, l’ibèric, el grec, el celta i el púnic. El conflicte es va resoldre a favor del llatí: al segle i ac deixaren d’aparèixer inscripcions en llengua ibèrica. Amb l’establiment del llatí vulgar en aquestes terres s’inicià el procés que, cap al segle viii, hauria de portar-nos al naixement del català. Abans, però, es produí un conflicte lingüístic que va tenir com a contendents el llatí i el gòtic. novament, el conflicte es va resoldre a favor del llatí. Més endavant, quan ja podem parlar de català, aquestes terres van viure altres conflictes lin-güístics de diferent intensitat: català / àrab; català / fràncic. El primer va tenir lloc als territoris de la catalunya nova, mentre que el segon, de menys intensitat, es va viure a la catalunya Vella.Finalment, cal fer referència al conflicte que, durant tot el període medieval, el català va viure amb el llatí i el que, en l’àmbit de la poesia culta, es va produir entre el català i l’occità. Al principi del segle xv, el català s’havia imposat en tots els àmbits d’ús.

13 Vertaderes: a, b, d, e. Falses: c, f, g



14 Al llarg dels segles xvi i xvii, es va produir una convergència entre les aspiracions imperialis-tes de la Monarquia espanyola, la formació d’una ideologia absolutista i la defensa d’una religió catòlica que, en aquell moment, havia de fer front al perill protestant. La identificació de la Monarquia espanyola i de la religió oficial amb el castellà acabà de delimitar l’espai amb l’ortodòxia política, religiosa i cultural al llarg dels segles xvi i xvii. És en aquest context uniformista que sorgeixen la impermeabilització religiosa derivada del concili de Trento, les polítiques agressives contra les minories religioses (expulsió dels moriscos) o les primeres mostres d’imperialisme lingüístic.

15

16 El terme llemosí s’usà des del segle xvi fins al xix (com, per exemple, en el poema La Pàtria, de Bonaventura carles Aribau). Amb aquest terme es designava el català medieval enfront de les denominacions regionals que, a partir del segle xvi, sovintejaven en els escrits.

17 Resposta oberta. Exemple: la davallada en el nombre d’exemplars sortits de la impremta a partir del segon quart del segle xvi s’ha de relacionar amb la crisi politicosocial que van viure les terres cata-lanes. probablement, la inexistència d’un poder polític sòlid va afavorir el desmembrament que afectà el territori català. En aquest sentit, la cultura no escapà a l’atonia que caracteritzà la societat catalana del moment.

18 L’estret lligam entre el poder polític i l’Església va fer que, sovint, la jerarquia eclesiàstica repro-duís els mateixos esquemes d’usos lingüístics que el poder civil. Això suposava que en alguns casos la llengua de la predicació quedava supeditada als interessos ideològics. per aquest motiu hi hagué una certa polèmica entre aquells sectors partidaris de cercar l’eficàcia de la predicació i, per tant, l’ús del català i els qui es doblegaven als usos lingüístics derivats del poder.

19 Resposta oberta.Exemple: per a Ramon Muntaner, la llengua és ja un element d’identificació nacional: el bell catalanesc. Alhora, però, la llengua també es converteix en un factor d’integració, i és

pèrdua de la sobirania política

dialectalització

assimilació de la noblesa al projecte imperial castellà

caiguda del mercat català en la impremta

davallada de la producció literària culta

vacil·lació entre la jerarquia religiosa pel que fa

a la llengua de la predicació



aquí on rau la modernitat de Ramon Muntaner. Els «catalans més perfectes» són dos homes d’origen sicilià, Roger de Llúria i corral Llança, que havien après «què hi havia de bo i bell en el català de cada lloc de catalunya i del regne de València».

20 cèsar retreu al seu germà que vagi de nit per Barcelona matant gats i gossos, visitant bor-dells, jugant diners i parlant sense prudència.L’adverbi aquí té el sentit que encara conserva actualment en valencià: prop de qui escolta. per tant, s’oposa a ací i allí/allà.s’utilitzen les formes fonc, fon, haguí del pretèrit perfet simple, que encara són d’ús corrent en valencià.El tractament usat entre tots dos germans és de vos. Aquesta forma s’utilitza actualment en el llenguatge administratiu.Les expressions santedat de nostre senyor i sa beatitud es refereixen al pontífex Alexan-dre VI, pare de cèsar i de Joan Borja.

21 Resposta oberta.Exemple: la visió d’Espanya que es dedueix d’aquest text defuig la idea de confederació, que fins aquell moment havia estat vigent, i opta per l’assimilació i l’uniformisme. En defi-nitiva, identifica Espanya amb castella.

22 Resposta oberta. Exemple: Text A: defensa la catalanitat lingüística de València i de les Illes i es mostra contrari a l’aban-donament de la llengua catalana per part d’alguns «senyors i altres cavallers». En definitiva, cristòfor Despuig, per mitjà de la identificació entre llengua i política, defensa l’ús del català apel·lant a raons històriques i a la necessitat de mantenir la «rael de la pàtria».Text B: aquesta posició contrasta amb l’exposada anteriorment per cristòfor Despuig. Invo-cant un confús i erroni antecedent històric i, sobretot, identificant el castellà amb la llengua comuna, defensa l’ús d’aquesta llengua per adreçar-se als regidors de València. Aquesta actitud lingüística té com a conseqüència la defensa innòcua i sentimental de «la lengua valenciana».

23 Resposta oberta. Exemple: Text A: Alejandro Ros considera el català com una llengua pobra i incapacitada per expres-sar l’exuberant eloqüència de la predicació. A més, creu que cal adoptar sense reserves la llengua de la monarquia i de la cort.Text B: Francesc Broquetes no accepta que el castellà sigui una llengua coneguda a cata-lunya. També rebutja el concepte de llengua comuna per referir-se al castellà i nega que aquest fet es pugui deduir de l’edició de llibres en castellà a casa nostra.


pàgina 138

La puixança política i econòmica va lligada a l’expansió i la consolidació de la llengua. En primer lloc, l’autor considera que el català no es va imposar a sicília perquè la dominació



no va durar gaire temps. En segon lloc, el caràcter confederal que va tenir el domini català comportava el respecte a la singularitat dels diferents territoris, i no s’adeia amb cap mena d’imposició lingüística.La confederació és una unió política de nacions o d’estats per assolir unes finalitats comunes determinades. parteix, per tant, del respecte escrupolós de cada membre de la confederació. Ateses aquestes característiques, les imposicions lingüístiques o de qualsevol índole són invia-bles en una organització política com aquesta.En canvi, altres formes de govern d’índole unitarista –centralisme / absolutisme– es caracterit-zen per la imposició lingüística, cultural i política de les nacions més poderoses sobre les més febles.

pàgina 269

a En aquest text podem distingir quatre parts: Introducció: plantejament del tema al voltant del qual s’estructura el text. –Tesi: si a catalunya els cognoms són minoria, és precisament perquè som una nació. –cos argumentatiu: sistema de formació de patronímics diferent i dispersió ortogràfica. –

Exemples: variants de formació ortogràfica: Arnau, perarnau, pernau… / Bargés, Bergés, Vergés…; Garcia és un cognom molt antic també a catalunya –es documenta al segle xii.

conclusió i nova tesi: l’origen dels cognoms no determina la configuració nacional cata- –lana perquè, històricament, catalunya ha assumit totes les barreges. Exemple: els rengles independentistes són avui plens de cognoms d’origen castellà.


GRAMÀTICA

1 a. cada dia resulta més car viure a les grans ciutats. Det n V Adv Adj V/n prep Det Adj n

sn sAdj sprep

sV sn

b. com que no sempre estudia, veig difícil que acabi aprovant el curs. conj Adv Adv V V Adj conj V Det n

sAdv sn

sV sV/oració

sAdj

sV

c. Res no m'amoina tant com el futur de les zones humides del litoral. pron Adv pron V conj Det n prep Det n Adj prep / Det n

sprep

sprep

sn



d. no crec que la carme pensi el que ens ha dit. Adv V conj Det n V Det conj pron V

sn sV

sV sn sV

e. Renoi! Quin mal que m'has fet! Interj Det n pron V

sV

2 naturalesa del verb modalitat oracional a. atributiva negativa b. predicativa transitiva interrogativa directa total c. predicativa transitiva dubitativa d. predicativa transitiva exhortativa e. predicativa transitiva enunciativa f. predicativa intransitiva optativa g. predicativa transitiva interrogativa directa parcial h. predicativa transitiva interrogativa indirecta total i. predicativa intransitiva dubitativa

3 a. no hi ha verb. Fragment. b. no hi ha verb. Fragment. c. Oració constituïda per sn i sV. d. Oració impersonal. El pronom en fa de cD. e. Oració impersonal.

4 Resposta oberta.Exemple: sempre m’ha agradat viatjar per les terres occitanes.

5 Resposta oberta.Exemples: cap diputat no pot acceptar aquesta llei. si en trobes cap, avisa’m. / ningú no s’ho pensava. Has vist ningú? / no vull res. Que has trobat res a la nevera? / no aniré enlloc amb ell. Aniràs enlloc aquest estiu? / no li ho perdonaré mai. si mai el trobo, li ho diré.

6 a. transitiva reflexiva; b. atributiva; c. intransitiva; d. impersonal; e. passiva pronominal; f. atributiva impersonal; g. impersonal; h. passiva pronominal; i. transitiva recíproca; j. tran-sitiva reflexiva

7 a. no vingueu cap aquí. b. no estudieu la unitat abans de fer l’examen. c. ningú no m’havia dit que no vindries. d. no ho facis immediatament. e. no hi vagis avui, i no hi tornis demà.

canvis morfològics: canvi del mode imperatiu al subjuntiu –substitució del pronom – algú per ningúcol·locació proclítica dels pronoms febles –

8 a. els ecologistes locals (oració activa); b. les relacions amb els sindicats (oració tematit-zada); c. relacions (oració passiva pronominal); d. hom (oració activa); e. 3a persona plural (oració activa)



9 a. El segrestat, el van alliberar els Mossos d’Esquadra. b. La casa, la tenim empantanegada per les obres. c. Els aldarulls, els va provocar un grup de descontents. d. La novel·la, la va publicar a disset anys. e. La guitza, la fan cada dia. f. Els camps de golf, els construeixen sense mesures de protecció mediambientals.

10 a. La manifestació antitransvasament va arribar a Brussel·les. tema rema b. En la reunió, només hi va parlar el ministre. tema rema c. El campionat del 1974, el va guanyar el Barça. tema rema d. La Bohème va ser composta per puccini. tema rema

11 Resposta oberta. Exemple de la primera oració: Els nens no dormen deu hores cada dia. (negativa) / Que els nens dormin deu hores cada dia! (imperativa) / Els nens dormen deu hores cada dia? (interrogativa) / Tant de bo els nens dormissin deu hores cada dia. (optativa) / potser els nens dormiran deu hores cada dia. (dubitativa)

12 a. si no; b. sinó; c. sinó; d. si no; e. sinó; f. si no; g. si no; h. sinó

13 a. mentre que; b. tanmateix/així i tot; c. altrament; d. així i tot/tanmateix; e. sinó; f. amb tot; g. en canvi; h. per això

14 a. no obstant això; b. però; c. malgrat això; d. sinó; e. així i tot

15 a. però/no obstant això; b. ara bé; c. tot i això/però; d. sinó/altrament

16 a. per tant; b. per tant; c. no obstant això; d. tanmateix; e. això és; f. en canvi

17 a. Va visitar la catedral; a més, va acostar-se també a l’ajuntament. b. Tot plegat, què és sinó xerrameca? c. no treballava; no obstant això, tenia ingressos. d. pressionava els jutges i hi influïa tant com podia. e. T’escric ara, perquè / ja que no tenia res millor a fer.

18 Resposta oberta.

19 a. sinó; b. o bé; c. o sia; d. tanmateix; e. tanmateix; f. més aviat; g. més aviat; h. més be; i. o

20 a. i; b. ni; c. o bé; d. però; e. ni… ni; f. no només… sinó que; g. o bé… o bé; h. ara… ara; i. és a dir



POSA’T A PROVA

1 a. [|] palatal nasal sonora b. [7] dental oclusiva sonora c. [gz] velar oclusiva sonora / alveolar fricativa sonora d. [“] palatal fricativa sonora e. [ʎ] palatal lateral sonora f. [Ø] so mut g. [«] palatal africada sorda h. [ɾ] alveolar vibrant simple sonora

2 a. diftong decreixent; b. diftong decreixent; c. no hi ha diftong (dialecte oriental); d. dígraf, no hi ha diftong; e. hiat; f. diftong decreixent; g. hiat; h. diftong creixent; i. diftong decreixent

3 a. impacient, inquiet, excitat; b. eixordador, remorós; c. desencert

4 Una capsa és un receptacle de cartó, fusta, etc., de forma variable, més aviat petit, amb tapa solta o agafada. Una caixa, en canvi, és un receptacle d’una certa grandària, de forma rec-tangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a transportar tota mena d’objectes. La relació entre els mots vehicle i cotxe és que el primer és hiperònim del segon. Un vehicle és un artefacte, guiat per l’home, que permet traslladar persones o coses. Un cotxe és un carruatge de dues rodes o de quatre destinat al transport de passatgers.

5 a. pronom relatiu (adverbial); b. determinant interrogatiu; c. pronom indefinit; d. determi-nant indefinit; e. adverbi de temps; f. adverbi de temps

6 a. assegut, asseguda, asseguts, assegudes; b. ample, ampla, amples, amples; c. modest, modesta; modests/os; modestes; d. comunista, comunista, comunistes, comunistes; e. feliç, feliç, feliços, felices; f. correcte, correcta, correctes, correctes

7 a. cpred relacionat amb el participi i el subjecte; b. cD; c Atribut; d. Atribut; e. cD; f. cn

8. Quan el verb ser (locatiu) es refereix a persones indica una situació eventual, no perma-nent, ni duradora.

9 Una vegada (passat) té a veure amb l’existència de la RDA; llavors es relaciona amb la caiguda del mur, que s’associa a la por i la incertesa del moment, i ara permet una mirada encuriosida al present, un museu que recorda el que havia estat la RDA.

10 Resposta oberta.




COMUNICACIÓ

1 Va suposar un canvi considerable en el panorama dels mitjans de comunicació, que fins aleshores havia estat dominat per la lletra impresa. A partir d’aquell moment, ja no va ser tan important saber llegir i escriure per estar al corrent de les informacions i notícies: només calia escoltar.

2 Atribuïda a Guglielmo Marconi, la invenció de la ràdio va culminar un seguit de descobertes tècniques: el telègraf, el telèfon, el fonògraf i, sobretot, les ones hertzianes, necessàries perquè el so es propagués. Marconi va aconseguir enviar un senyal sonor d’una habitació a una altra d’un apartament de Londres. La transmissió de la veu i el so va ser possible gràcies a l’aportació de Lee de Forest; però la ràdio no es convertí en un mitjà de comunicació de massa fins a la dècada dels anys vint del segle passat, en què s’inicià el desplegament de la ràdio comercial, primer als Estats Units i després, amb un caràcter més públic, a Europa.

3 La ràdio va tenir un paper destacat en diversos esdeveniments. són conegudes les «xerra-des a la vora del foc» del president nord-americà Roosevelt, l’ús que en va fer el ministre nazi Goebbels i la repercussió que van tenir els discursos del general De Gaulle exhortant a la resistència francesa.

4 Després d’una primera fase en què les emissions eren promogudes pels fabricants d’aparells, va caldre regular la concessió de les llicències i la freqüència de les ones, així com trobar finançament per a les noves emissions. Als Estats Units es van decantar per una ràdio comercial sostinguda pels ingressos de la publicitat, mentre que a Europa el model era mixt: ràdio comercial i ràdio pública amb llicència, però de l’Estat.

5 La primera emissora que va emetre legalment fou Ràdio Barcelona (1924). Més endavant, aquesta emissora va ser absorbida per Unión Radio i va aparèixer Ràdio Associació de catalunya (1929). La ràdio va difondre el missatge de Francesc Macià en què proclamà la República catalana (1931), la comunicació de l’aprovació de l’Estatut (1932) i va cobrir els Fets d’Octubre (1934), en què els oients van poder assistir a l’al·locució del president companys anunciant la rendició del Govern català.

6 La ràdio es convertí en un element clau del conflicte. Tots dos bàndols van utilitzar aquest mitjà amb una doble finalitat: aixecar la moral de les tropes i atacar l’adversari. Des de la Generalitat es creà la Direcció General de Radiodifusió, mentre que el general Queipo de Llano difonia els seus discursos bel·licistes des de l'emissora Unión Radio sevilla.

7 Guglielmo Marconi (1874 – 1937). Enginyer elèctric de formació, inventor i físic italià. Des de molt jove s’interessà per les propietats i les aplicacions de les ones electromagnètiques i la seva propagació en l’aire. El 1895, a Bolonya, aconseguí transmetre missatges a uns quants centenars de metres de distància, mitjançant l’alfabet Morse. Després se n’anà a Anglaterra, ja que a Itàlia no va trobar l’ajut necessari per perfeccionar el seu invent. L’any 1897 establí una comunicació mitjançant la telegrafia sense fil a través del canal de Bristol; les millores que anà introduint constantment li van permetre, dos anys després, comunicar



França amb Anglaterra. El 1901 aconseguí transmetre ones electromagnètiques a través de l’Atlàntic. El 1909 li fou concedit el premi nobel de Física, conjuntament amb l’alemany K. F. Braun. Més tard, Marconi estudià els avantatges de les ones curtes, amb les quals aconseguí comunicacions entre Europa i Austràlia. Va predir també les possibilitats de les ones ultracurtes i les transmissions de fotografies i d’imatges en moviment.

8 Resposta oberta.

9 Volien fer un magazín diferent en què les entrevistes fossin com una trobada entre com-panys mentre prenien cafè. L’arribada de Xavier sanjuan va suposar un canvi d’estil, amb entrevistes més incisives i rigoroses, probablement per la seva actitud crítica, però, sobre-tot, perquè evitava mirar els convidats als ulls i, per tant, renunciava a un dels elements fonamentals de la comunicació no verbal. Tot i que es tracta de la ràdio, aquesta situació generava una gran incomoditat en els entrevistats.

10 L’entrevistat planteja una entrevista d’una certa profunditat per conèixer el senyor Marcel·lí. És, per tant, una entrevista de personalitat. Ho fa amb preguntes genèriques que el perso-natge defuig responent amb fets concrets i tangibles: una radiografia, comprar Fairy... Fins que l’entrevistador no formula la pregunta «què pensa de la vida?», l’entrevistat no li ofereix la seva visió personal de l’existència.

11 considera que els goril·les són animals sensibles i altament pacífics. Això ho va descobrir quan va mirar els ulls d’un goril·la. Malgrat que ara hi ha una certa consciència que cal pro-tegir aquests animals, s’han destruït els seus hàbitats, els biòtops i, fins i tot, els mateixos goril·les.

12 a. La dictadura franquista va prohibir la presència del català en els mitjans de comunicació. El programa de salvador Escamilla, Radioscope, s’havia de plegar obligatòriament a aques-tes exigències; tot i això, va contribuir a donar a conèixer entre els oients el fenomen de la nova cançó. L’entrevistat, però, un artista relacionat amb l’humor, respon en català.

b. Joan capri fa una consideració prèvia: «allò que hi havia escrit ja s’hi quedava, en canvi allò que parlem és relatiu». Ara bé, accepta la feina de periodista perquè considera que fer-la és diferent de parlar. no obstant això, com que escriure és, pel que sembla, més com-promès, s’estima més parlar, perquè creu que pot defensar-se millor de certs atacs. Darrere de tot plegat hi ha l’ús de l’humor i la ironia per denunciar l’existència de la censura. De la mateixa manera, aquest «diari parlat» és una rèplica del «Diari hallado de Radio nacional de España», que presentava la informació oficial del règim franquista, però capri hi explicarà les notícies «tal com jo les sento, i ho sento».

12 a. sorgida en plena dictadura de primo de Rivera, la radiodifusió catalana va topar amb tota mena d’entrebancs polítics, econòmics, etc. que el règim dictatorial utilitzava per limitar qualsevol de les manifestacions de la societat catalana.

b. superada l’etapa anterior, Eduard Rifà destaca la importància que la radiodifusió es tin-gui en compte en la redacció del nou Estatut per tal que catalunya tingui un representant directe en les reunions internacionals, en què s’han de prendre acords que afectaran el desenvolupament del nou mitjà.



ÚS DE LA LLENGUA

1 En tots dos casos es transgredeix el principi de cooperació perquè els participants no com-parteixen un propòsit comú. En el primer cas, perquè no s’ajusta a la màxima de quantitat i hi ha una informació excessiva que no respon al propòsit amb què s’ha formulat la pregun-ta. pel que fa al segon cas, es transgredeix la màxima de pertinença perquè la informació no està relacionada amb la pregunta. Es tracta, doncs, de fugir d’estudi.

2 segons Arturo san Agustín, per fer una entrevista cal conèixer bé la personalitat de l’entrevistat i saber ben bé què cal preguntar-li. però, sobretot, cal saber que aquesta entre-vista té uns destinataris (els lectors). per això, allò que preguntaria la tieta representa el que esperen conèixer els lectors o destinataris. per tant, en cas de dubte, sempre és millor tenir en compte el destinatari del text, és a dir, el que vol la tieta.

3 Resposta oberta.

4 Hannah Arendt estableix una relació entre escriure i entendre perquè tots dos processos van lligats: escriure forma part del procés de comprensió. El pensament s’elabora i es fixa a través de l’escriptura. Les intervencions al marge amb els noms Arendt i Gaus; les marques que indiquen la presència d’un destinatari explícit (el seu, li diré, etc.), i, sobretot, l’aparició d’elements fàtics per tal de mantenir l’atenció i l’eficàcia del missatge (miri, oi que m’entén?).

5 a. Fa servir els dos tipus de discurs, l’indirecte i el directe, que es formalitzen de la manera següent:

Discurs indirecte: per dir-me que hi havia d’anar de seguida / recomana trucar a l’am- –bulància / li pregunto si li fa mal res / ens ha dit que el desenllaç pot produir-se... / que ingressar-lo de manera preventiva... / em diu que m’ha portat una cosa important... / que si us plau tanqui la porta / li demano a la infermera que ens deixi sols / em pensava que volia parlar-me de la mort...

Discurs directe: «És urgent», afegeix / Desenllaç / què s’ha dit sempre dels icebergs? / –Exacte / Que amaguen nou desenes parts del... / Això mateix...

b. Li pregunto si li fa mal res.

6 s’observa una recerca de l’expressivitat a través de la rematització (i és que els exàmens i les proves no agraden a ningú); preguntes retòriques (Qui no recorda l’època d’exàmens?); suspensions (fa tant de temps...); utilització de la 1a persona del singular combinada amb la 2a persona del singular amb sentit impersonal (sorties pensant...); col·loquialismes (coi, carai, tant li fotia...).

7 Utilitza diferents estratègies: l’ús de la interrogació retòrica «què és sinó un episodi, una batalla... per la cultura?»; altres interrogacions que formen una enumeració intensiva: «Què som els catalans? Què és catalunya? Què és allò que ens individualitza com a poble?»; els freqüents paral·lelismes (ni l’ample... ni la forma... ni el color dels ulls / no som... o som... no som pas...); «Lluita per la llibertat i per la cultura –per la llibertat de la cultura» o bé l’antítesi «Ésser o no ésser». La idea principal del text és mostrar que els Jocs Florals s’identifiquen amb la lluita per la llibertat i la cultura i, per tant, amb catalunya, perquè (idea secundària) catalunya és un



producte de la cultura i per això s’identifica amb la llengua; català és aquell qui sent, pensa i parla en català (idea secundària). Diu que defensar els drets de la llengua és defensar la llibertat i la cultura (idea principal). Estructura emmarcada.

8 En aquest text la situació és determinant, fet que explica la utilització de:díctics d’espai: – del costat, el de darrere, del costat, al del seu darrere... marcadors: – feia així, fer així enumeracions i suspensions: – dues vegades, tres vegades, res, que si trepitjar el gas a

fons, que si no trepitjarlo gens, que si... desdoblament de la 2a persona: – ara digues tu per què interrogatives: – Quina culpa hi tenia jo si el cotxe no se m’engegava?elements fàtics: – eh? No? tematitzacions: – mira que jo en tinc, de corretja, eh? modalitzadors: – impertinent, paio, fer cabró, emprenyar, mirava d’una manera estranya col·loquialismes: – quedarse amb les ganes onomatopeies: – rumrumrum, meeeeec

9 Utilitza el discurs directe. En el primer paràgraf reprodueix les paraules de la dependenta després dels dos punts: «unes olives negres d’Aragó i uns quants centenars de grans de peix esqueixat» i, posteriorment, adopta l’estructura de diàleg amb la utilització dels guionets. per marcar el to elevat de la noia en la conversa, el narrador empra les majúscules i utilitza el recurs de la ironia: «La mare, que l’hauria sentit encara que hagués estat a l’altra banda de la plaça».La sorpresa de la noia es produeix perquè el narrador utilitza el català i és de Londres. El que hauria de ser una simple coordinació de dues idees o realitats, la dependenta ho interpreta com una concessiva: tot i que, malgrat que... per això subratlla «pARLA cATALÀ». De fet, darrere d’aquesta manifestació s’amaga una mentalitat diglòssica: el català és una llengua d’una zona no gaire extensa i sorprèn que algun foraster la utilitzi amb normalitat. Des d’un punt de vista sociolingüístic, ningú no es planteja l’excepcionalitat que un anglès pugui parlar italià, portuguès, noruec, etc.


1 Josep Gifreu i pinsach (1944) és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barce-lona. Es graduà en periodisme a l’Escola Oficial de periodisme. És doctor en ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de comunicació de la Universitat pompeu Fabra. Rebé el premi Jaume carner de l’IEc per la seva recerca docto-ral sobre sistema i polítiques de comunicació a catalunya. És membre fundador i vocal de la Junta Directiva de la societat catalana de comunicació, filial de l’IEc. Ha escrit diversos llibres (Comunicació i reconstrucció nacional) i articles («Les polítiques de promoció de l’espai català de comunicació. Objectius prioritaris», Revista de Catalunya). Ha dirigit di-ferents projectes de recerca. És assessor de la conselleria de cultura de la Generalitat de catalunya, especialment pel que fa a política lingüística.

2 Es tracta d’un text argumentatiu. Hi predomina la funció lingüística referencial, perquè in-forma de la situació en què es troba la llengua catalana pel que fa a l’ús social. També s’hi reconeix la funció expressiva, ja que l’emissor posa en joc les opinions i els plantejaments personals a partir dels quals construeix la seva reflexió.



3 El tema és que la llengua catalana constitueix el tret distintiu més clar de la cultura catalana. primerament, perquè és un element que hauria de proporcionar visibilitat a la diferència cultural. Ara bé, aquesta possibilitat ha patit fortes restriccions per causes històriques i sociolingüístiques. per aquest motiu, cal que la llengua catalana tingui una presència hege-mònica des del punt de vista qualitatiu i quantitatiu en les produccions socials com a única via per assegurar la pervivència de la cultura catalana.

4 Idees fonamentals: la llengua catalana és el tret distintiu més significatiu de la cultura cata-lana. cal que la llengua catalana tingui una presència hegemònica per enfortir i garantir el futur de la cultura catalana.Idees secundàries: la llengua proporciona visibilitat a la cultura catalana. El reconeixement ha topat amb greus dificultats històriques i sociolingüístiques. Hi ha una gran diversitat pel que fa a la penetració de la llengua catalana, segons els àmbits i els territoris.Estructura informativa: les dues idees fonamentals es troben al principi i al final del frag-ment, respectivament, mentre que la resta presenta arguments i exemples que sustenten les idees exposades.

5 El text s’organitza en set paràgrafs. si observem el text sencer veurem que té tres parts, que es distingeixen per mitjà de connectors: en primer lloc, en segon lloc i en tercer lloc.

6 Es poden diferenciar tres blocs temàtics: exposició inicial de la tesi (1r paràgraf), el cos argu-mentatiu (3r i 4t, 5è i 6è paràgrafs). El quart paràgraf funciona com un argument concessiu que permet connectar amb l’argumentació del 5è i el 6è. Finalment, en el 7è paràgraf es reprèn la tesi anterior i, d’acord amb els arguments emprats, s’acaba de construir.

7 El text té una estructura circular o emmarcada, ja que presenta la tesi en el paràgraf inicial i la torna a reprendre al final. Tenint en compte aquesta consideració, el cos argumentatiu té un desenvolupament deductiu, pel que fa a la tesi inicial, i un d’inductiu, pel que fa a la final.

8 La tercera persona del singular, per despersonalitzar una mica el text. El temps verbal predo-minant és el present. Gairebé tot el text es construeix a partir d’aquest temps, llevat de dos usos condicionals. L’ús del present situa el text en una atemporalitat que li dóna vigència permanent.

9 Hi predominen noms abstractes perquè és una reflexió al voltant de la llengua, la cultura i els aspectes sociolingüístics que n’han impedit la presència hegemònica en la societat. cu-riosament s’utilitzen noms concrets en els exemples: televisor, cambra d’hotel, etc., perquè es pretén situar en el pla de la realitat concreta la reflexió teòrica precedent.

10 en qualsevol cas, en efecte, en primer lloc, en definitiva

11 planteja dues reflexions: d’una banda, la llengua és un tret identitari no essencialista; és a dir, és un instrument de comunicació obert a tothom, nadius i no nadius, que ha de perme-tre vertebrar i cohesionar la societat. De l’altra, el text proposa excloure els debats estèrils sobre la cultura catalana i abordar el nucli essencial de la qüestió: si la llengua catalana pot tenir un paper majoritari en la producció cultural als diversos territoris i en els àmbits de creació més significatius.



El fragment s’ha d’inserir entre el tercer i el quart paràgraf del text. Forma part, per tant, del cos argumentatiu del text.

12 Resposta oberta.

LLENGUA I SOCIETAT

SOCIOLINGÜÍSTICA

1 En l’aspecte polític, els decrets de nova planta van suposar el desmantellament de les estructures jurídiques i de govern catalanes i la seva substitució per un nou ordenament d’origen castellà.En l’aspecte social, les terres catalanes van patir una dura repressió que es manifestà, entre altres coses, en l’enderrocament de bona part del barri de la Ribera, la construcció de la ciutadella de Barcelona, l’execució del general Moragues, la destrucció de Xàtiva, etc.En l’aspecte lingüístic, els decrets de nova planta portaren a la persecució política del català i afavoriren la introducció d’una mentalitat diglòssica en la societat.

2 Vertaderes: b, c, i, j, o. Falses: a, d, e, f, g, h, k, l, m, n

3 La persecució lingüística va ser més activa i sistemàtica a la catalunya del nord. La prohibi-ció d’utilitzar el català va culminar el 1700 amb l’edicte de Lluís XIV. La caiguda de la mo-narquia no va suposar cap canvi pel que fa a la política repressiva; al contrari, la Revolució Francesa va continuar exercint una gran repressió, que pràcticament s’ha mantingut fins als nostres dies, en què l’única llengua reconeguda com a oficial és el francès.

4 La Renaixença va ser un moviment cultural i polític que, a remolc de les idees romàntiques i de l’embranzida industrial que va tenir lloc al principat, va proposar-se recuperar la llengua i la cultura catalanes.Després de l’estímul derivat de la publicació de l’oda d’Aribau (1833), catalunya va haver d’esperar fins al 1841, any en què Joaquim Rubió publicà el pròleg en Lo Gayter del Llobregat. L’ideal de renaixença va anar penetrant en la societat catalana gràcies als Jocs Florals.A les illes Balears, el màxim impulsor de la Renaixença va ser Marià Aguiló. L’aportació d’aquest prohom va ser fonamental en el terreny de l’erudició i de la poesia popular.En terres valencianes, la Renaixença no va implicar els sectors populars, ni tampoc va tenir mai l’adhesió de la burgesia. A les mans de Teodor Llorente, el moviment renaixentista valencià no va evolucionar ni va perdre empenta.

5 Les diverses posicions pel que fa a la qüestió ortogràfica es poden dividir en dos grans grups:

partidaris del «català acadèmic». Aquesta tendència s’escindia en dues línies: els qui teni- –en com a model el català dels segles xvi i xvii i els qui feien seu el català dels segles xiv i xv.

seguidors del «català que ara es parla». Els seus integrants eren partidaris de no establir –cap model i utilitzar la llengua del carrer.

6 primera etapa: normativització ortogràfica amb la publicació de les Normes ortogràfiques (1913).



segona etapa: codificació gramatical amb la Gramàtica catalana (1918).Tercera etapa: normativització lèxica amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana (1932).

7 Resposta oberta.Exemple: el text del consejo de castilla posa de manifest la identificació dels catalans amb les seves lleis i constitucions i el rebuig a sotmetre’s a unes altres. La defensa de la seva llibertat els ha dut a sacrificar, fins i tot, la seva vida. De l’anàlisi del text, cal remarcar-ne dos aspectes més. En primer lloc, el qualificatiu nociva aplicat a la llibertat. Aquesta crítica s’ha d’entendre en el context del règim absolutista i centralista que representava l’entronització de la dinastia borbònica. En segon lloc, la lectura del text deixa clar que la imposició del nou marc legal deriva de l’aplicació del dret de conquesta: «conquistados por la fuerza de las armas».

8 a. Antoni Maria Alcover i sureda (Manacor, 1862 – palma, 1932). Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista. De família rural, de tradició carlina, a 15 anys es traslladà a palma per seguir-hi els estudis al seminari. Amb la Lletra de convit (1901), féu una invitació pública a col·laborar en un diccionari exhaustiu de la llengua. El Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana serví de mitjà de comunicació entre tots els col·laboradors. La seva tasca com a propagandista culminà amb la celebració del primer congrés Internacional de la Llengua catalana (1906). Les discrepàncies amb els col·legues de l’IEc, però, feren que se n’allu-nyés. El 1926, gràcies a una subvenció del Ministeri d’Instrucció pública, començà la publi-cació del seu diccionari, que titulà Diccionari catalàvalenciàbalear.

b. El Diccionari catalàvalenciàbalear recull la llengua antiga, moderna, dialectal, col·loquial i literària. La confecció de l’obra va permetre reunir més d’un milió de cèdules lexicogràfi-ques que es guarden en la famosa calaixera i que constitueixen un vertader tresor lexico-gràfic. però, a més, la creació del diccionari va permetre establir les bases dels estudis de dialectologia i de toponímia catalana. Antoni Maria Alcover va ser un defensor aferrissat de la unitat de la llengua i de la igualtat de tots els seus dialectes. Arran de la creació de la secció Filològica de l’IEc, Alcover en va ser nomenat president, però ben aviat van aparèixer diferències entre ell i els altres membres, i l’any 1918 se’n separà.

c. De resultes d’aquesta ruptura, es tornà a l’ortografia anterior a les normes de pompeu Fabra (1913). Això explica les divergències ortogràfiques del text amb la normativa de l’IEc. El primer volum del diccionari aparegué en fascicles entre els anys 1926 i 1930 amb aquesta ortografia. Després de la mort d’Antoni Maria Alcover, Francesc de Borja Moll va reprendre l’obra i en reedità el primer volum amb l’ortografia fabriana. Dos anys abans de morir, Alcover s’havia reconciliat amb pompeu Fabra.

9 Resposta oberta.Exemple: en aquest text s’aposta clarament per la introducció d’una mentalitat diglòssica en la societat catalana. En aquest context resulta curiosa l’acceptació que Luis Alfonso fa de l’existència de poesia escrita en català, que contrasta amb la rotunda oposició a estendre l’ús del català a altres àmbits: novel·la, premsa, llibres de viatges, etc.



10

primera meitat del segle xix

segona meitat del segle xix

primer terç del segle xx

àmbit popular: catalààmbit culte: castellà, poca presència del catalààmbit oficial: castellà, escassa presència del català

àmbit popular: catalààmbit culte: català / castellà àmbit oficial: castellà

àmbit popular: català (castellà en el cas dels immigrants que tenen feina)àmbit culte: increment del català / castellààmbit oficial: increment del català / castellà

11 Resposta oberta.Exemple: Josep pla considera que pompeu Fabra és el personatge català més important del nostre temps perquè és l’únic que es proposa una determinada tasca pública i l'acon-segueix. Aquesta tasca és la normativització de la llengua catalana.

12 La frase «foren emportats avall per una catàstrofe sense precedents» fa referència a la des-feta que va suposar la victòria franquista el 1939.L’objectiu de la resistència cultural va ser refer el teixit associatiu i cultural trencat i mantenir l’ús de la llengua. Fins a la dècada dels anys cinquanta, la resistència es va dur a terme fonamentalment des de l’exili, tot i que també es van engegar algunes iniciatives des de l’interior. A partir dels anys cinquanta es va reprendre una certa activitat a l’interior: nous premis literaris, publicació del diccionari Fabra, etc. però fou sobretot en la dècada dels sei-xanta quan es consolidà la represa amb l’aparició de noves editorials (Edicions 62, Edicions 3i4) i entitats (Òmnium cultural, Obra cultural Balear, Rosa sensat, etc.).

13 Resposta oberta.Exemple: Jaume pujol reflexiona sobre l’estret lligam que sempre ha existit entre llengua i poder: Roma, França. La puixança política comporta la consolidació i l’expansió de la llengua associada al poder. Un cop reconeguda i acceptada aquesta premissa, l’autor considera que cal que els mallorquins renunciïn a la seva llengua, com ja han començat a fer els valencians.

14 La persecució de la llengua catalana va ser un dels eixos de l’alçament feixista protagonitzat pel general Franco. Qualsevol diferència cultural o lingüística era considerada una amenaça per a la «unitat de la pàtria». La prohibició afectava l’ús públic i oficial de la llengua, que, efectivament, va desaparèixer d’aquests àmbits quan va entrar l’exèrcit franquista. per do-nar a conèixer el nou ordre, el general Álvarez Arenas utilitzà la lítote (figura retòrica), una fórmula d’atenuació amb la qual prohibí l’ús de la llengua en tots els àmbits que no fossin els estrictament privats i familiars. Es tractava d’introduir un comportament diglòssic que, a la llarga, donés pas a la plena substitució lingüística. situar la llengua fora dels àmbits pú-blics seria, doncs, un primer estadi cap a la substitució lingüística completa. Al marge d’això, aquest era un aspecte més de la política de terror que el règim franquista utilitzà per tal d’evitar qualsevol dissidència o veu crítica.




1 Text expositiu i argumentatiu. En la primera part, concretament en el primer paràgraf i la meitat del segon, s’exposa la utilitat de la ràdio com a mitjà informatiu i, alhora, terapèutic. La resta del paràgraf aporta diferents arguments que ajuden a entendre el seu paper per combatre la solitud. Al principi del penúltim paràgraf planteja encara una nova tesi, que argumentarà en la resta del text.

2 primer blocBloc expositiu: exposició sobre la utilitat de la ràdio com a mitjà de comunicació; és un –

element terapèutic. primer paràgraf i primera meitat del segon paràgraf.cos argumentatiu: diferents arguments que avalen la tesi anterior: testimonis informa- –

cions, arguments de la solitud.segon bloc

Bloc expositiu: opinions contràries a la utilització de la ràdio com a remei contra la solitud. –cos argumentatiu: les persones s’adapten a la solitud, caldria rebre estímuls de comuni- –

cació, manca de reciprocitat.Tercer blocconclusió: síntesi de les dues idees. que va iniciarLa ràdio que ha esdevingut que representa

3 Relació referencial anafòrica en què s’utilitza el pronom que. L’antecedent d’aquest pronom és la ràdio.

4 La ràdio té un paper consolador per a moltes persones que viuen amb la sensació de solitud, ja que els permet sintonitzar programes amb què obtenen un cert grau de complicitat i proxi-mitat. Ara bé, també és veritat que pot tenir un efecte contraproduent si esdevé un element que perpetua la solitud perquè permet prescindir de la companyia. sigui com vulgui, la ràdio és un mitjà que, si bé no resol el problema de la solitud, pot contribuir, si més no, a atenuar-lo.

5

No resol la solitud, l'alleuja

La ràdio és un mitjà de comunicació i d'informació

La ràdio es veu com una amiga. Alleuja neguits.

Ús terapèutic contra la solitud

fins ara actualment

demostrat

síntesi

solitud

per què?

elements negatius

quina programació?

La ràdio i la solitud

Nombrosos testimonis. Constatació d'experts

Element adaptador de la solitud. Manca de reciprocitat.

Que generi complicitat. Relacionada amb la vida quotidiana.



pàgina 137

Resposta oberta.

Exemple: el règim s’organitzà com un estat totalitari, en la mateixa línia del que succeïa a Ale-manya i a Itàlia. Tal com reconeixia el mateix general Franco, una de les causes fonamentals de l’alçament franquista va ser sotmetre catalunya i aniquilar-ne la cultura i la personalitat política. El triomf dels insurrectes va suposar la imposició d’un concepte d’Espanya que s’identificava amb castella. Qualsevol divergència lingüística i cultural es veia com una dissidència que calia reprimir, perquè posava en perill la continuïtat d’una idea de civilització basada en l’esperit castellà o, el que era el mateix, espanyol.


GRAMÀTICA

1 Resposta oberta.Exemples: a. Van arriscar-se a rebre una forta sanció. Van arriscar-se que els fessin fora del campionat. b. Hem contribuït a millorar el clima de treball. La mala gestió va contribuir a la fallida del banc. c. Van exposar-se a rebre tota mena de crítiques. Amb la seva actuació s’exposaven que els fessin fora de la junta. d. s’han acostumat a fer el que volen. s’ha acostumat que ningú no piuli quan parla.

2 a. o: conjunció disjuntiva. Relaciona les dues oracions mitjançant la coordinació. per tant, les dues oracions tenen independència semàntica i sintàctica i el verb està en mode indi-catiu. pot substituir-se per o bé.

b. ni… ni: conjunció distributiva. Relaciona les dues oracions mitjançant la coordinació. per tant, les dues oracions tenen independència semàntica i sintàctica. La conjunció no pot substituir-se per cap altra conjunció distributiva.

c. què: conjunció subordinant, la qual cosa fa que la segona oració depengui semàntica-ment i sintàctica de la primera. En concret, l’oració subordinada introduïda per què fa de complement directe de l’oració principal. no pot substituir-se per cap altra conjunció.

d. de manera que: conjunció consecutiva o il·lativa. Relaciona les dues oracions mitjançant la coordinació. per tant, les dues oracions tenen independència semàntica i sintàctica. pot substituir-se per per tant.

e. si no: conjunció subordinant condicional. L’oració introduïda per aquesta conjunció de-pèn semànticament i sintàctica de l’oració principal, en la qual fa de complement circums-tancial. no pot substituir-se per cap altra conjunció.

f. però: conjunció adversativa. Relaciona les dues oracions mitjançant la coordinació. per tant, les dues oracions tenen independència semàntica i sintàctica. pot substituir-se per tanmateix.

g. tanmateix: conjunció adversativa. Relaciona les dues oracions mitjançant la coordinació. per tant, les dues oracions tenen independència semàntica i sintàctica. pot substituir-se per però.

h. perquè: conjunció subordinant final, ja que el verb de la subordinada està en subjuntiu. La segona oració depèn semànticament i sintàctica de l’oració principal i li fa de comple-ment circumstancial de finalitat. pot substituir-se per a fi que o per tal que.



i. que: conjunció i pronom relatiu. s’estableix una relació de subordinació en què l’oració de relatiu depèn semànticament i sintàctica de l’oració principal: que em va visitar fa de complement del nom de metge (a més, és l’antecedent del pronom relatiu que). no pot substituir-se per cap altre relatiu.

de: preposició que introdueix una oració d’infinitiu. L’oració subordinada d’infinitiu fa de complement de règim verbal de l’oració principal. pot substituir-se per que visiteu.

3 a. subordinada substantiva de relatiu (subjecte) b. subordinada adverbial concessiva (cc concessiva) c. subordinada substantiva d’infinitiu (cD) d. subordinada substantiva completiva (subjecte) e. subordinada substantiva de relatiu (cI) f. subordinada substantiva completiva (cD) g. subordinada adjectiva de relatiu (cn) h. subordinada substantiva completiva (cRV) i. subordinada adverbial de lloc (cc lloc)

4 a. per la qual; b. de què, de les quals; c. que; d. a què; e. de què, dels quals; f. amb qui; g. de què, dels quals; h. cosa que, la qual cosa; i. de les quals; j. a qui

5 a. a què, al qual; b. en què, en les quals, on; c. de què, de la qual; d. a qui, a la qual; e. de qui, del qual; f. que; g. el qual, que; h. a qui, a la qual

6 a. El lladre que va atracar el supermercat treballava en una empresa de seguretat. b. Juga a pàdel amb un company que viu a cambrils. c. Tots els veïns, a qui he demanat el parer, ho accepten. d. Tinc una biblioteca de la qual estic orgullós. e. Viu en un poble instruït on no compren revistes del cor. f. Tinc un cotxe que no és d’importació. g. Es tractava d’una malaltia tropical de la qual no teníem coneixements. h. Em refiava del noi que m’ha deixat plantada. i. confiàvem en el director de l’empresa que ens ha traït. j. La veïna per qui està boig en pep viu al pis de dalt. k. Els deutes, dels quals és responsable el president, ofeguen el club. l. Els diners amb què havíem de pagar la nòmina han desaparegut.



7

formes antecedents funció

a que moto subjecte

b de què tema cRV

c la qual una qüestió cRV

d què, pels quals els motius cc causa

e del qual pis cn

f qui, al qual l’home cI

g què, en el qual país cc lloc

h què, al qual problema cRV

i què, el qual cotxe cc instrument

j1 cosa que, la qual cosa antecedent global subjecte

j2 què, la qual crisi de valors cn

k qui, la qual amiga cRV

8 a. Estic molt content que hagis tret bones notes. (cRV) b. no m’agrada que em tractin així. (subjecte) c. s’ha acostumat que el despertin a les set del matí. (cRV) d. És una llàstima que no puguis venir. (subjecte) e. Jo no li demano pas qui ho ha fet. (cD) f. Vas afirmar que el seu pare li ho havia donat. (cD) g. Es creu que ho fa molt bé. (cD) h. Us recomano de visitar-la avui mateix. (cRV)

9 a. Vine’m a veure, si no saps què fer. si no saps què fer, vine’m a veure. b. correcta. només tinc dos euros. c. correcta. no solament ho trobo il·lògic, sinó que ho trobo absurd. d. Deu ser mut, ja que encara és hora que li senti dir res. e. T’escric ara perquè no tinc res a fer. f. per què véns si no t’ho he demanat? g. Vull que em diguis si no hauries fet el mateix. h. correcta

10 a. El qui no sap res (1) no dubta res. (1) subordinada substantiva de relatiu. Funció: subjecte. b. La veritat és útil a qui l’escolta (1), però desavantatjosa a qui la diu (2) perquè el fa odiós

(3). (1) subordinada substantiva de relatiu. Funció: cAdj – cI. (2) subordinada substantiva de relatiu. Funció: cAdj – cI. (3) subordinada adverbial causal. Funció: cc causa. c. Aquells qui creuen (1) que els diners ho són tot, (2) es troben indubtablement dispo-

sats a fer qualsevol cosa per diners (3). (1) subordinada substantiva de relatiu. Funció: subjecte.



(2) subordinada substantiva completiva. Funció: cD. (3) subordinada substantiva d’infinitiu. Funció: cRV. d. El que abans eren vicis, (1) ara són virtuts. (1) subordinada substantiva de relatiu. Funció: subjecte. e. De vegades penso que Déu sobrevalorà el seu talent (1) en crear l’ésser humà (2). (1) subordinada substantiva completiva. Funció: cD. (2) subordinada substantiva d’infinitiu. Funció: cc temps.

11 a. causal; b. final; c. final; d. causal; e. final; f. causal

12 a. subordinada adverbial comparativa de proporcionalitat b. subordinada adverbial concessiva c. subordinada adverbial consecutiva d. subordinada adverbial condicional e. subordinada adverbial temporal de simultaneïtat f. subordinada adverbial consecutiva

POSA’T A PROVA

1 esclafar, xemicar, trepollarLlançar: deixar anar amb fort impuls alguna cosa de manera que recorri una distància en l’aire.Llençar: tirar alguna cosa a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se’n.

2 a. [ks]; b. [ “ ]; c. [ 8 ]; d. [ \ ]; e. [b]; f. [z]; g. [ ‘ ]; h. [ ̪l ]; i. [ |]; j. [ | ]

3 [ \ ] Bang, flagrant, contradicció, encara, ningú… [ 8] una gran, digui, vegada, i grec… [ 6 ] el Big, sembla, sabeu, que va, abans… [ ð ] Londres, o de, qui diu, contradicció…

4 casos d’emmudiment: primer, ser, escapçar, encetar, explicar, aixafar, voler. Flagrant, com-plement, movent, punt, aquest, tant, endavant, cert, temps, aquest. En el dialecte balear no es pronuncia la /r/ en posició final absolut, però en canvi s’articula la /t/ en posició final agrupada. pel que fa a la /p/ agrupada després de nasal, es manté muda. En el dialecte va-lencià es pronuncia la /r/ en posició final absolut de la mateixa manera que ho fa l’oclusiva /t/ agrupada a final de paraula.

5 a. Mot esdrúixol. s’accentua sempre. b. Mot agut acabat en vocal. Els mots aguts s’accentuen si acaben en vocal, vocal més -s,

-en, -in. c. Mot pla que no acaba en cap de les terminacions de les agudes. d. Monosíl·lab tònic. porta accent diacrític per distingir-lo d’altres pronoms o conjuncions

(que).



6 a. adverbi de lloc; b. adverbi de dubte; c. adverbi de temps; d. pronom indefinit

7 a. perfet d’indicatiu; b. present de subjuntiu; c. passat perifràstic indicatiu; d. imperfet d’indicatiu

perfet d’indicatiu present subjuntiu passat simple imperfet indicatiu

he sabut digui fiu era

has sabut diguis feres eres

ha sabut digui féu era

hem sabut diguem férem érem

heu sabut digueu féreu éreu

han sabut diguin feren eren

8 a. Que no sap ben bé què és. (oració subordinada substantiva interrogativa. Funció: cD). b. Que han servit perquè l’spielberg es faci d’or. (oració subordinada adverbial final). Tota

l’oració és una subordinada adjectiva. Funció: cn. c. Diuen que als dinosaures els va caure un roc (oració subordinada substantiva com-

pletiva. Funció: cD) gran com una mala cosa que els va aixafar tots. (oració subordinada adjectiva. Funció: cn) Tota l’oració és una subordinada adverbial comparativa.

d. sembla que tots els que hi paraven (oració subordinada substantiva de relatiu. Funció: subjecte) eren gent que mirava la pela. (oració subordinada adjectiva. Funció: cn). Tota l’oració és una oració subordinada substantiva completiva. Funció: atribut.

e. Va ser el Big Bang, per bé que hi ha qui diu que el primer va ser el verb. (oració subor-dinada substantiva. Funció: cD)

9 a. fer-se’n (predicatiu); b. en va escampar (cD); c. s’hi converteix (cRV); d. ho era (atri-but)

10 a. múltiple, múltiple, múltiples, múltiples; b. intel·ligent, intel·ligent, intel·ligents, intel·ligents; c. gros, grossa, grossos, grosses; d. comú, comuna, comuns, comunes; e tendre, tendra, tendres, tendres

11 L’adverbi eufemísticament es forma afegint el sufix ment a la forma femenina de l’adjectiu eufemístic. pobrament, rudement, covardament.

12 No pas el Big Ben... Es tracta de desfer una suposició implícita, relacionada amb la similitud fonètica entre Big Bang i Big Ben. També es pot utilitzar per fer una negació taxativa (A classe, no mengis pas) o per indicar una probabilitat (No vindràs pas demà?).




COMUNICACIÓ

1 La televisió va néixer gràcies a la conjunció de diversos avenços: la descomposició de la imatge en punts lluminosos, la seva transmissió a través de les ones, i la posterior captació i reconversió en imatge. L’invent s’atribueix a John Logie Baird, que fou qui va posar a punt el primer aparell televisiu. paral·lelament, als Estats Units, Vladímir Zworykin i philo Farnsworth iniciaven les investigacions que portarien a la televisió electrònica.Les primeres programacions es van fer a la Gran Bretanya (1929); van seguir les de parís i Berlín (1935), realitzades, però, amb el sistema electrònic. La segona Guerra Mundial va suposar una aturada en la implantació de la televisió. Finalitzada la guerra, la represa va ser simultània a Amèrica i Europa, i va generalitzar-se en la dècada dels anys cinquanta, mentre que la televisió en color ho va fer en la dècada dels anys setanta.

2 En primer lloc, consideren que aquest mitjà és un element de control social (Étienne Alle-mand). En segon lloc, apunten que l’estructura del mitjà i la dependència de les audiències contribueixen a banalitzar els continguts (pierre Bourdieu).

3 La primera demostració va tenir lloc a Barcelona (1932). Més endavant, (1948) la companyia philips en va fer una altra a la Fira de Mostra. no va ser fins el 1956 que el senyal televisiu arribà a Barcelona, ciutat que esdevingué durant molts anys un centre important de producció en aquest àmbit. El règim utilitzà aquest nou canal com un mitjà de control social. D’una banda, perquè li permetia seleccionar els continguts i enfocaments informatius, i de l’altra, perquè esdevingué un aliat propagandístic del règim.

4 La dependència dels canals televisius respecte de la publicitat genera una lluita per l’audiència que ha contribuït a empobrir considerablement els continguts. En serien exem-ple determinades cadenes privades que a l’hora de programar continguts tenen com a únic criteri la quota de pantalla (share).

5 Resposta oberta. no sempre és possible establir diferències clares i precises entre la televisió pública i la privada que cobreixen els territoris de llengua catalana, o almenys fer-ho global-ment. Tot i això, en alguns casos hi ha canals, com ara TV3 i, encara més, el canal 33, que mantenen un compromís clar amb el servei públic. Això explicaria la presència en la graella de programes informatius, debats, reportatges, etc. i que la programació d’entreteniment no caigui en el parany de la carrincloneria ni en els continguts que caracteritzen la premsa groga.

6 a. El fragment d’Orwell descriu el control absolut a què està sotmesa la humanitat a través de la «telepantalla», que no tan sols transmet missatges propagandístics sinó que capta qualsevol soroll i imatge. De fet, la telepantalla controla la vida de les persones, a qui només els resten els murmuris i la foscor per defugir el control. L’alienació, la por i la deshumanit-zació formen part d’aquest univers imaginat per Orwell.

b. La televisió s’ha convertit en el principal subministrador de continguts per a altres àmbits que, alhora, són els que permeten continuar sortint a la televisió. A la llarga, això suposa un empobriment i una uniformització que va en detriment de la diversitat de formes de pensament i de punts de vista.



7 L’ofici de periodista ha de fer front a algunes amenaces que podrien impossibilitar la seva contribució futura a la consolidació de plantejaments democràtics. En primer lloc, la supe-ditació als interessos mercantilistes dels propietaris dels mitjans que veuen el periodisme únicament en clau de negoci. En segon lloc, el fet que els poderosos s’encarreguen sovint de seleccionar i contrastar els continguts. I, finalment, la progressiva desaparició del perio-dista compromès, curiós, amb un criteri lliure i personal.

8 El coneixement de la llengua (vocabulari i gramàtica) és la base sobre la qual descansa la construcció del pensament. A més, el domini de la llengua facilita l’aprenentatge d’altres idiomes. Les lletres han deixat de tenir prestigi i això explica la incúria amb què determinats periodistes utilitzen la llengua. parlar bé no és necessari i sovint es veu com una pedante-ria. El problema és que sense llengua no hi ha pensament articulat, perquè cal vocabulari i gramàtica perquè això sigui possible.

ÚS DE LA LLENGUA

1 a. Enquadrament: situa en primer terme personatges amb aire èpic que presenten una actitud decidida i ferma. com que es tracta de remarcar la determinació i el coratge, els personatges es representen de cintura cap amunt.

b. Línies de força: en la imatge es contraposen la línia horitzontal que defineix els defen-sors i la verticalitat de l’home que ocupa el centre de la imatge i la bandera. És aquesta contraposició el que reflecteix el dinamisme i la força dramàtica de l’escena.

c. Punt de vista: la imatge s’ofereix des d’un prisma lleugerament contrapicat perquè es tracta de remarcar l’èpica i l’heroisme de l’escena.

d. Es tracta d’un missatge híbrid en què, tot i la importància que assoleix la imatge, la presència del codi lingüístic és necessària per comprendre adequadament el missatge global del còmic.

2 Resposta oberta.Exemples: a. pensat per a tu / pensat per al medi ambient; b. Arriba l’estiu: refresca’t amb xxxx; c. Tu poses les paraules, nosaltres la tecnologia; d. Descobreix-lo. El priorat t’espera.

3 Te’n recordes dels bolets que cuinava l’àvia?: connotació positiva associada al record de l’àvia i als menjars que elaborava.Construïm el futur: connotació positiva (construir i projecció de futur).Posa’t més maca per aquestes festes: to personal, amb la utilització d’una oració exhortati-va i el mode verbal imperatiu. A més, s’empra l’especificador més, que completa maca. Es tracta de remarcar una qualitat ja existent.Oblida la teoria, EXPERIMENTA a Grandvalira: utilització del mode imperatiu en dues ora-cions exhortatives. s’adreça directament al consumidor i ho fa adequant-se al seu perfil. Ara ja no es tracta d’elaborar teories, sinó d’experimentar damunt la neu. Tipogràficament, remarca aquest aspecte amb l’ús de les majúscules.Diu molt de tu: introducció del to personal per parlar de solidaritat i connotació positiva, perquè, en definitiva, la solidaritat és un gest que posa en relleu una personalitat generosa i compromesa.Acaba l’any sent Saabista: creació d’un neologisme, la qual cosa li confereix una certa ori-ginalitat. La connotació és clara, es tracta d’un grup selecte al qual no es pot accedir si no



es compra un determinat automòbil. A més, aquesta possibilitat s’acota temporalment: ha de ser abans de final d’any.Feu sortir l’empresa que porteu dins: mode verbal imperatiu. Ús d’una oració exhortativa que s’adreça al destinatari. Vol promoure les iniciatives empresarials, per això utilitza la metonímia empresa (idea), que expressa perfectament el pas de la proposta teòrica a la concreció real.

4 SEGRE (pàg. 342). s’utilitza un missatge breu, condensat. Es vol donar a conèixer que ha arribat als 100.000 lectors. però, més enllà de la xifra, el que pretén l’anunci és trobar una relació amb les múltiples facetes i activitats de la vida quotidiana; per això aquests 100.000 lectors es perfilen a partir d’una gran quantitat de fotografies. L’eslògan està acompanyat per dos cartells enganxats amb cinta adhesiva que remarquen aquesta lectura. L’oposició entre el tipus i el cos de lletra que fa referència als lectors, i la lletra manual utilitzada en els cartells accentua el pes de l’element personal. Finalment, es donen les gràcies a tots, i es fa també amb un toc personal, utilitzant lletra manual.ENRAONA (pàg. 343). Iconogràficament, l’anunci juga amb dos elements: el mot enraona, en què es remarca el lexema raona amb una majúscula per identificar-lo amb l’activitat de raonar i de parlar (amb el prefix en), i l’aparició d’unes tisores, que incideixen en la segona part de l’eslògan: Talla amb els mals rotllos. La primera part de l’eslògan apel·la a la raó i a la necessitat d’una comunicació afectiva equilibrada, mentre que la segona s’ha d’entendre com una conseqüència de la primera; quan això no és possible, talla amb els mals rotllos. De fet, aquest missatge verbal cerca adequar-se als destinataris amb l’ús d’un registre ju-venil («mals rotllos») i es reforça amb l’aparició de l’element iconogràfic. En un tercer nivell, apareixen el text informatiu (Per unes relacions lliures de violència masclista) i el requadre on s’ofereix el telèfon per denunciar casos de violència.

5 a. Joc de formes i de colors, el quadre suplanta la realitat quotidiana i li atorga una dimen-sió desconeguda, oblidada. Els colors i les formes prenen protagonisme visual, i l’ull té davant seu una creació plàstica en què els colors primaris mantenen tota la seva puresa, com correspon a l’univers pintat per Joan Miró.

b. Baldomer Galofre retrata un fragment de vida, el tros de realitat que passa davant de la seva retina. Es tracta, però, d’un fragment de realitat prèviament depurat dels aspectes més sòrdids, un fragment en què es barregen matèria i esperit. L’eix vertical predominant en el quadre alenteix la mirada i ens situa en una dimensió espiritual. Hi ha una gradació que s’obté amb la dualitat de punts de força. D’una banda, la perspectiva que ofereixen el carrer, la muntanya i el cel i, de l’altra, la imatge de la processó escortada per dos grans prohoms que li fan de marc. La dualitat entre allò espiritual i allò terrenal queda subratllada per la intersecció de les línies verticals i les horitzontals que corresponen a la processó, els esglaons i els perfils de muntanya.

c. Les dues figures ocupen un lloc rellevant en la imatge i en defineixen, de fet, les línies de força. A partir d’elles s’estableix un primer joc de relacions òptiques i jerarquia. La cons-trucció espiritual dels personatges s’integra plenament en l’entorn, en què cal destacar la presència de la creació artística a través del motiu de la paleta i les teles. Tot plegat delata una certa atmosfera barroca que es manifesta tant en la composició de les figures com en les relacions entre art i artista que s’hi apunten.



6 Resposta oberta.

7 Es tracta de la reproducció d’un objecte de consum –un pot de sopa– que, descontex-tualitzat i situat en un marc artístic, adopta una nova dimensió i obliga el públic a tornar-lo a mirar des d’una òptica artística. La intersecció de línies verticals i horitzontals suggereix immobilitat i calma. L’oposició cromàtica entre vermell i blanc es resol favorablement per al color blanc, amb les lletres del mot campbell’s que identifiquen el producte. La transició cap al blanc es fa a través de la presència del medalló que uneix les dues parts del pot i que identifica les diferents varietats de sopa que ofereix la companyia. Té un valor artístic perquè ni l’emissor ni el destinatari s’ajusten a l’esquema publicitari, sinó que se situen la imatge, en un altre pla que es carrega de significació artística.

8 Dóna’t el gust. La imatge presenta un enquadrament singular, ja que es remarca només la meitat del rostre de la noia, concretament la boca (la part relacionada amb la produc-ció lingüística). A més, la imatge suggereix una activitat plaent que es fa en un ambient agradable i urbà. Així, és molt important la llum estiuenca que incideix en la noia per crear aquest ambient. És en aquest marc agradable on es planteja l’aprenentatge de llengües. L’al·legoria d’aquest procés és menjar-se un caramel amb la lletra a. La imatge té, doncs, una forta càrrega persuasiva. L’eslògan insisteix en la part lúdica d’aquest aprenentatge (Dóna’t el gust), i ho fa amb l’ús d’una oració exhortativa i que apel·la al destinatari. En la segona línia, es concentra en què consisteix aquest gust: parla llengües! En un tercer nivell, se situa el text informatiu, en què es recullen dates i activitats relacionades amb aquestes jornades.Quan una ciutat té una universitat com la UB, es nota. La imatge es pren des d’un an-gle picat, amb desplaçament diagonal i amb predomini de tons freds. D’aquesta manera, s’insisteix en el compromís de la UB amb la ciutat (carrers i voreres...) i se’n remarca el dinamisme. Aquesta vinculació amb la ciutat també queda subratllada amb la reproducció de la fórmula de l’energia enmig del carrer. Relacionada amb el coneixement i la universitat, la fórmula d’Einstein situa en el pla de la realitat l’aportació de la universitat i dota la ciutat d’energia creativa. La imatge té una clara funció persuasiva i argumentativa. L’eslògan insis-teix en aquesta associació i juga amb la polisèmia de nota: es fa sentir a la ciutat i és una nota positiva per a aquesta. El cos informatiu precisa el contingut del missatge establint les relacions entre universitat, ciutat i país.

9 a. L’enquadrament és lleugerament contrapicat, amb una certa presència de línies dia-gonals, i el cromatisme de la imatge remet a les fotografies casolanes de fa trenta anys: contrast entre llum i ombra, gra gruixut... Aquest recurs és fonamental per situar la imatge en un temps llunyà relacionat amb la infantesa del destinatari, una persona que ha de tenir al voltant de trenta-cinc anys.

b. La identificació amb el nen és la clau per descodificar adequadament el missatge. L’es-lògan només insisteix en el somni de jugar en el Barça, que en la imatge es concreta en la samarreta de cotó. La segona part del missatge s’estableix amb l’associació amb l’altre objecte de la imatge i el cotxe. Tenir un cotxe era també un somni d’infantesa, però a di-ferència del somni de jugar en el Barça, que s’ha esvaït inevitablement, aquest encara és possible recuperar-lo en part, si es té un Audi.



10 no hi ha text informatiu. L’eslògan s’integra en la imatge i ocupa el lloc que correspondria a la companyia de la dona. L’enquadrament frontal i el desplaçament de la figura a la dreta accentuen la solitud de la dona. Hi ha altres elements iconogràfics que remarquen aquest fet: el coixí de ganxet de la dreta que li serveix de suport, els tons freds que envolten la figura i la llum que es filtra per la finestra del darrere. però, sobretot, és el rostre, en el qual no es dibuixa cap emoció, el que delata una solitud profunda i interioritzada.

11 La frase feta El temps passa volant serveix per subratllar els avantatges de viatjar amb tren (velocitat i distracció), però alhora introdueix un element connotatiu que té a veure amb la competència aèria. En els viatges amb avió, els passatgers volen de debò, però les llargues esperes als aeroports fan que el temps no els passi ni molt menys volant.

12 Resposta oberta.


1 salvador Alsius i clavera (Barcelona, 1948). periodista. Llicenciat en ciències de la infor-mació i sociologia, inicià la seva carrera periodística el 1971 en el Diario de Barcelona, on treballà fins al 1977. En el període 1981-1983, fou el subdirector del setmanari El Món. A partir de la dècada dels anys vuitanta, la seva activitat professional se centrà en el món de la televisió, primer a TVE-catalunya, on dirigí Memòria Popular, i, sobretot, a TVc, on dirigí i presentà noticiaris i espais culturals i lúdics com Blanc o negre, La caixa sàvia, etc. paral·lelament, impartí des del 1974 classes a la facultat de ciències de la Informació i, posteriorment, a la Universitat pompeu Fabra. És autor de Telenotícies al migdia (1987), Com es fa un telenotícies (1987), Ètica i periodisme (1998), Catorce dudas sobre el periodismo en televisión (1988), Codis ètics del periodisme televisiu (1999) i Hem perdut l´Oremus (1999). Fou degà del col·legi de periodistes de catalunya (1997-2001).

2 La funció lingüística predominant és la referencial, ja que l’objectiu del text és informar sobre el procés de selecció d’informació en un mitjà de comunicació. A més, s’hi escola la funció expressiva. L’aproximació a aquest tema no és asèptica, sinó que parteix d’una experiència professional i d’una determinada interpretació dels fets. s’utilitza un registre estàndard escrit que deixa entreveure una exposició oral en alguns aspectes: paral·lelismes (n’arriben des de les agències informatives, n’arriben des de gabinets de comunicació), díctics (ara), oracions interrogatives (Què vol dir això?), connectors (doncs bé) o frases fetes (és allò de l’ou i de la gallina).

3 Hi podem distingir tres parts. Introducció: planteja la situació en què es troba un mitjà de comunicació en què arriben diàriament un miler de notícies i la necessitat de fer-ne una selecció. cos expositiu: la selecció es fa des d’un determinat prisma personal o corporatiu, però hi ha tanta informació que resulta difícil de processar. Els mitjans marquen i condicio-nen el repertori de temes actius en la societat, però, alhora, també s’hi veuen influïts. Una cosa i altra configuren l’agenda política. conclusió: actualment, la tria informativa està con-dicionada cada cop més pel pes que tenen les institucions, els partits polítics i els gabinets de premsa, que subministren les notícies preelaborades i estalvien feina als periodistes.



4 El text planteja la incapacitat del periodisme actual per seleccionar amb criteris personals les notícies que ofereixen els mitjans. Aquesta situació s’explica per la ingent quantitat de notí-cies que arriben als mitjans i per la pressió de les entitats, partits i gabinets que en aquest devessall aconsegueixen introduir les seves propostes amb més facilitat.

5 Text expositiu i argumentatiu. La primera part és clarament expositiva, mentre que els dos dar-rers paràgrafs introdueixen un cos argumentatiu lligat a la tesi que l’agenda-setting «pot explicar-se a través de mecanismes psicosocials més elementals». La feina aclaparadora dels periodistes a l’hora de tirar el pes de les institucions polítiques i la implantació dels gabinets de premsa.

6 – per ordenar: al costat d’això, un d’aquests mecanismes, l’altre mecanisme.per cloure les idees anteriors i prosseguir el discurs: – doncs bé. per emfasitzar: – és a dir, res en concret.

7 L’ús més freqüent és el de la tercera persona, però en l’inici del text s’utilitza la forma posem, que inclou tant l’emissor com el receptor.

8 catàfora: relació entre un element i un altre que apareixerà posteriorment: hi ha dos mecanismes. Repetició del mateix lexema: mecanismes.

LLENGUA I SOCIETAT

SOCIOLINGÜÍSTICA

1 Vertaderes: d, f, g, i, l. Falses: a, b, c, e, h, j, k.

2 Resposta oberta.Exemple: una de les constants del franquisme fou la persecució de qualsevol manifestació en llengua catalana. En un primer moment, l’objectiu va ser eliminar l’ús públic de la llengua a l’ensenyament, el comerç, l’administració, etc. per aconseguir aquest propòsit, posà en joc els mecanismes habituals de les dictadures (repressió, manca de drets jurídics, etc.). La llengua quedava reduïda a l’àmbit privat. Aquesta situació va fer que els parlants catalans adoptessin unes actituds lingüístiques i es regissin per unes normes d’ús que, en molts casos, encara segueixen vigents. Des del punt de vista cultural, el franquisme va suposar un empobriment les conseqüències del qual arriben als nostres dies. A més, va fer impossible l’existència de grans grups culturals o mediàtics i d’empreses en català. En l’aspecte social, va dificultar la integració dels fluxos migratoris que van arribar als territo-ris de parla catalana, especialment, en la dècada dels anys seixanta i setanta. La destrucció del paisatge i la proliferació d’un urbanisme salvatge també s’han de veure com una hipo-teca més per al futur desenvolupament cultural del país.

3 Resposta oberta.Exemple:

catalunya: el coneixement del català és prou alt, però el seu ús és força desigual segons –les zones, àmbits d’ús i generacions. És el territori del domini on la llengua gaudeix de més prestigi. La transmissió intergeneracional es manté.



comunitat Valenciana: el coneixement és alt, però en les grans ciutats, especialment a Va- –lència i a Alacant, la llengua catalana té un ús escàs. En algunes zones, el prestigi és baix.

Illes Balears: segons les dades, el coneixement és elevat, però la irrupció del turisme ha –capgirat molts dels aspectes de la vida illenca. En les zones amb presència de forts contin-gents migratoris, l’ús de la llengua catalana és escàs.

catalunya del nord: la situació de la llengua és molt precària i el coneixement disminueix –de manera alarmant. Fins ara, el català, sotmès a la pressió de l’Estat francès, gaudia d’un prestigi molt baix. Actualment, la situació s’ha modificat, però això no és suficient perquè es parli més. s'ha trencat, en molts casos, la transmissió intergeneracional i, per tant, el futur del català és crític.

Andorra: el català és l’única llengua oficial, però el seu ús social és amenaçat per la pe- –culiar situació socioeconòmica del petit Estat pirinenc. La competència del castellà és, en aquest sentit, cada cop més important.

Franja d’Aragó (o de ponent): el coneixement del català és molt alt però, en canvi, són –baixos els índexs de lectura i escriptura. Fins ara, el prestigi de la llengua era baix, però en els darrers temps aquesta tendència sembla haver-se capgirat.

L’Alguer: el nivell de coneixement és molt baix i la transmissió intergeneracional s’ha –trencat. El futur de la llengua sembla, doncs, difícil. només amb un suport polític decidit i amb l’esforç d’algunes institucions clarament implicades en la defensa de la llengua i la cultura catalanes és possible pensar en la continuïtat del català en aquesta ciutat de l’illa de sardenya.

4 catalunyasituació legal: és la llengua pròpia i oficial de catalunya, com ho és el castellà a tot l’Estat –

espanyol.comentari: la constitució espanyola garanteix el deure de conèixer l’espanyol. El català no –

gaudeix d’aquesta consideració.comunitat Valenciana

situació legal: el valencià i el castellà tenen caràcter oficial a la comunitat. Tothom té dret –a conèixer-les i a usar-les.

comentari: s’utilitza la denominació «regional» per a la llengua, i no es fa cap referència –a la seva unitat.Illes Balears

situació legal: és la llengua pròpia de les illes Balears, que, juntament amb la castellana, –té caràcter oficial.

comentari: el català de les Balears té també el caràcter de llengua pròpia en aquest terri- –tori, i és oficial com ho és el castellà a tot l’Estat espanyol.Franja d’Aragó (o de ponent)

situació legal: es demana respecte per a les altres modalitats lingüístiques, sense precisar –quines són.

comentari: es troba en preparació una llei de protecció del català. –



catalunya del nordsituació legal: reconeix el català com a llengua oficial però la seva pervivència està serio- –

sament amenaçada.comentari: la seva presència és escadussera en l’àmbit educatiu. –

L’Alguersituació legal: el català va rebre reconeixement legal l’any 1999. Actualment té caràcter –

oficial.comentari: aquesta situació obre noves perspectives per al manteniment del català a –

l’Alguer.El carxe

situació legal: no té reconeixement legal. –comentari: el poble està integrat en el municipi de Iecla, a Múrcia, que ha perdut força –

població al llarg del segle xx.

5 En el testimoni de la informant algueresa es detecten dues actituds lingüístiques que es manifesten en una comunitat lingüística minoritzada. El prestigi de la llengua pròpia és baix, ja que només s’utilitza en l’àmbit familiar, mentre que l’altra llengua, en aquest cas l’italià, s’empra en la resta d’usos. A la llarga, els parlants de la llengua recessiva acaben considerant l’ús de la llengua pròpia com un entrebanc, com una font de conflictes –au-toodi. A partir d’aquest moment, l’ús se’n ressent, i quan la transmissió intergeneracional es trenca, la llengua es veu abocada a la desaparició. En aquest cas, la interrupció de la transmissió es fa perquè el pare vol evitar a la filla el patiment que l’ús de la llengua li ha suposat: no voliva ferme mal. L’actitud lingüística del pare, que, pel que sembla, s’estimava la llengua algueresa, no s’ajusta exactament al perfil del parlant afectat per l’autoodi.

6 Resposta oberta.Exemple: el conflicte lingüístic que viu el país Valencià des del segle xvi va fer que la llengua pròpia s’associés amb la ruralitat i el folklore, mentre que el castellà s’associava amb la ur-banitat i el progrés social. El redreçament cultural que es produí en el primer terç del segle xx va permetre que els escriptors valencians acceptessin definitivament, l’any 1932, les normes de l’IEc –les normes de castelló. El llarg període franquista va alterar l’evolució cul-tural d’una societat valenciana que va veure com, a l’empara del règim, creixia una burgesia illetrada, ideologitzada sota el franquisme i sense cap mena d’aspiracions culturals. L’apari-ció d’un sector intel·lectual aplegat al voltant de Joan Fuster no va ser suficient per salvar el desert cultural generat pel franquisme. En aquestes circumstàncies, els canvis polítics esde-vinguts a final dels anys setanta van propiciar la creació del blaverisme. La crisi econòmica, la manca de tradició democràtica i la nul·la preparació intel·lectual van fer créixer els sectors blavers, que van trobar en l’anticatalanisme i el secessionisme lingüístic una veta que podi-en explotar de manera interessada. A més, aquests grups van trobar suport en l’aparell de l’Estat, en algunes institucions i en partits (UcD, pp, UV) que, d’aquesta manera, reforçaven l’espanyolisme del territori. El llarg període de govern del psOE a la Generalitat valenciana va ser incapaç de neutralitzar la força d’aquests grups i, amb l’arribada del pp al Govern, la situació ha empitjorat encara més: no es convaliden els títols de català, el currículum de



literatura, etc. El secessionisme lingüístic valencià ha tingut poques pretensions intel·lectuals i ha viscut al marge del món acadèmic i científic. Tot i això, en les seves formulacions han tendit a buscar una continuïtat entre el mossàrab valencià i la llengua parlada actualment. Aquesta línia, defensada per alguns secessionistes, no té en compte que la continuïtat del mossàrab no sembla que pugui demostrar-se després de la conquesta de Jaume I: els àrabs que van romandre al país Valencià no parlaven mossàrab, sinó àrab.

7 Utilitza diferents arguments per explicar per què parla català. En primer lloc, ho fa per vo-luntat personal, però més enllà d’aquesta posició hi ha la consideració de la llengua com un element integrador i d’enriquiment cultural. Ho fa també per oposar-se als intents de promoure la fractura social i de situar el català com una llengua minoritzada. I, finalment, defensa el català per responsabilitat històrica amb les generacions futures.

8 Resposta oberta.Exemple: Funcions del català:

Element fonamental de la formació i la personalitat nacional de catalunya. –Instrument bàsic de comunicació, d’integració i de cohesió social. –Lligam privilegiat de catalunya amb altres terres de parla catalana. –Veu original i valuosa en la cultura universal. –

Justificació: cal promulgar aquesta llei perquè la llengua s’ha vist afectada negativament per alguns esdeveniments històrics: persecució política, imposició legal del castellà, canvis demogràfics, etc. A més, és una llengua d’àmbit restringit.

9 El text és favorable al reconeixement i a la promoció de les llengües regionals o minoritàries d’Europa. A més, la carta de les Llengües té especial cura a precisar que la protecció de les llengües minoritàries mai no pot ser considerada un «acte de discriminació envers els parlants de les llengües més difoses».Els estats no l’apliquen perquè suposaria un canvi pel que fa a la política lingüística endega-da en els darrers segles. En aquest període, l’Estat ha volgut configurar-se com a Estat nació i esborrar qualsevol diferència lingüística i cultural que posés en qüestió l’uniformisme en què es basava.

10 Resposta oberta.Exemple: en aquest fragment de l’article d’August Rafanell i Albert Rossich, podem indicar quatre idees i una conclusió que poden ser analitzades críticament:

superada la diglòssia, el bilingüisme ha assentat les bases de la naturalització de l’espa- –nyol entre nosaltres. El català estava més segur quan era una llengua familiar i col·loquial. Estem pitjor ara que en l’època més negra del franquisme.

El coneixement passiu del català creix en la mesura que en disminueix l’ús. –Ja no queden parlants monolingües en català, requisit natural que explica la pervivència –

d’una llengua.L’espai del català és cada cop més reduït. La vitalitat minva en els territoris perifèrics, però –

també a les grans ciutats.L’extinció del català pot quedar sentenciada d’aquí a cinquanta anys. –




1 Discurs en què l’emissor és l’escriptor Quim Monzó i el destinatari, el públic assistent a la cerimònia inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007. Ara bé, el text està elaborat pensant també en un segon receptor: el públic català que ha seguit la polèmica forjada al voltant de la presència de la literatura catalana a Frankfurt i del paper que hi havien de tenir els escriptors que escriuen en castellà.

2 La funció predominant és la referencial, ja que s’informa sobre la Fira de Frankfurt, però al seu costat hi ha la funció expressiva, ja que l’emissor expressa les seves opinions, posicions, etc. Aquesta segona funció està subratllada per l’ús de la ironia i l’humor.

3 El text és oral, tal com indica l’encapçalament, «senyores i senyors», però es tracta d’un text elaborat prèviament per llegir-lo en una situació de formalitat alta. no obstant això, l’autor empra tot un seguit d’estratègies (paral·lelismes, interrogacions, connectors, etc.) per tal de fer la lectura més àgil i facilitar el seguiment del discurs al públic assistent.

4 És un text expositiu que adopta la formulació d’un conte per tal de marcar una certa distàn-cia entre l’emissor i el protagonista del relat. no és argumentatiu perquè, de fet, no planteja cap tesi que sigui sustentada per arguments. Tot i això, al final del text es planteja una tesi, «cap literatura sense Estat d’aquesta Europa... tan dúctil i tan continuada», que serà argu-mentada posteriorment, però que queda fora del fragment triat.

5 El primer i segon paràgrafs presenten el canvi de model discursiu proposat per l’autor. En lloc d’un discurs convencional explicarà un conte que acabarà esdevenint el mateix discurs. El tercer paràgraf s’enllaça amb el final del segon, però retorna al primer nivell discursiu (primera persona). Ara es tracta de reflexionar sobre la capacitat del país de polemitzar a partir de qualsevol decisió. El quart paràgraf resol la polèmica al voltant de l’acceptació de l’encàrrec i obre un nou element de reflexió: els atacs que les llengües i les literatures han sofert per raons sociopolítiques. Finalment, el cinquè paràgraf insisteix en el maltractament que han rebut les literatures sense Estat, recorda, com a excepció, el cas de Mistral i apunta la sensació de justícia que implica que hagi estat convidada la literatura catalana, una de les pedres fundacionals d’Europa i la més dúctil i continuada de les literatures sense Estat.

6 comença amb la primera persona del singular (no n’he fet, explicaré), després passa a la tercera persona del singular (va, pensa, dubta) o del plural (proposem) i en el tercer paràgraf torna a fer aparèixer la primera persona del singular (asseguro), que es desdobla en la segona (expliques, demanes, vas) i dóna pas a la tercera (té, treu, etc.). A partir d’aquí, alterna la ter-cera persona del singular i la del plural, llevat de la forma construïm, que apareix com a incís.

7 El pas de la primera a la tercera persones del singular té a veure amb la transformació del discurs inicial en un conte. Malgrat això, la presència del primer nivell discursiu rebrota en el tercer paràgraf (No sé com van les coses...), en què la primera persona s’arrecera darrere del tu (expliques, vas, etc.).

8 Discurs directe: Pensa «I ara què faig? Accepto la invitació? No l’accepto?...», pregunta «Cap a quina banda carrega vostè?», «Soyez propre, parlez français!».Discurs indirecte: contestes que carregues cap a la dreta, diu que sí, que el farà.



9 La ironia és present des de l’inici del discurs, perquè l’autor afirma que no n’ha fet mai i no sap si en sabria. Així, doncs, decideix explicar un conte en què la història és la mateixa ela-boració del discurs i ell n’és el protagonista. Aquest escriptor parla de pressa i s’entrebanca (autoparòdia). L’ús dels paral·lelismes contribueix també a subratllar la crítica irònica adreça-da a la tendència del país a polemitzar sobre qualsevol decisió («Si l’accepto, què en pensarà la gent? Si no l’accepto, que en pensarà també la gent?»; Si vas a la fruiteria i demanes pomes, treu conclusions. Si demanes taronges, també en treu.), o bé la utilització de situacions prosaiques de les quals es pretén també extreure conclusions («Cap a quina banda carrega vostè?», la gent treu conclusions).

10 cerca a Internet el discurs (http://vilaweb.tv/?video=4976).comentari: com veus la literatura catalana actual?La literatura catalana té una gran solvència perquè hi ha varietat d’autors, estils, etc. però la qualitat de la literatura no s’adiu amb la solidesa del país. A més, els escriptors catalans tenen una tendència irrefrenable a criticar de manera despietada els altres col·legues.


GRAMÀTICA

1 a. parar; b. trànsit; c. ponen; d. compondre; e. desa; f. llençar; g. eixugues; h. rentara. posar – col·locar; b. tràfic – comerç; c. posar – col·locar; d. composar – imposar (una mul-ta o contribució); e. guardar – preservar, protegir; f. llançar – deixar anar amb força enlaire; g. assecar – treure la humitat; h. fregar – netejar el paviment

2 a. 1; b. 5; c. 8; d. 6; e. 3; f. 2; g. 4; h. 7; i. 10; j. 9

3 a. natural (complementari); b. construir (complementari); c. brut (gradació); d. assolellat (gradació); e. dos (gradació); f. amollar (inversió); g. humit (complementari); h. valent (gra-dació); i. imprecís (gramatical); j. tebi (complementari); k. cuit (complementari); l. matusser (gradació)

4 Resposta oberta.

5 Resposta oberta.

6 a. 2; b. 6; c. 3; d. 5; e. 4; f. 1

7 Els hipònims formen part del camp semàntic en què s’integra l’hiperònim. Així, per exem-ple, llobarro, mero, llenguado, etc., són hipònims de l’hiperònim peix i alhora poden formar part del camp semàntic de mar.

8 a. 7; b. 8; c. 5; d. 4; e. 1; f. 2; g. 6; h. 3

9 a. 8; b. 1; c. 7; d. 2; e. 9; f. 5; g. 6; h. 4; i. 3



10 Resposta oberta.contextos:

a. cristall de Bohèmia / vidre de la finestra b. ruïnes ibèriques / runa de l’edifici sinistrat c. les ones de la platja / els cabells li fan ondes d. ret que es posa al cap per retenir els cabells / xarxa de pesca e. cursa d’obstacles / carrera d’advocat f. gran: que té mesures considerables / gros: que té un volum considerable g. medi ambient / mitjà: instrument, mitjans de comunicació h. l’esquadra enemiga / cal utilitzar l’escaire per fer aquesta làmina i. dejuni: privació voluntària d’aliments / dejú: que no ha menjat res en tot el dia j. gos de pèl llarg / aquell xicot duu els cabells llargs k. provar la innocència / tasta aquest rostit l. abonar-se al Liceu / carn adobada, adobar el terreny m. fets reals / família reial n òrgans humans / concert d’orgue o té una feina molt ben pagada / el treball corporal és esgotador

11 a. Enfadat, de tracte difícil. b. no vendre res. c. Adaptar l’opinió o els actes a la conveniència. d. Demostracions exagerades i insinceres. e. netejar la casa. f. Fer caure. g. Tenir un aspecte ridícul. h. portar les coses massa enllà. i. Arribar tard. j. Donar importància: No facis cabal del que diu. k. Tenir mala cara. l. Morir.

12 a. Anar vivint. b. Expressió enutjada. c. Esperar un fill abans de casar-se. d. Deixar fer. e. Galantejar. f. Explicar a la menuda. g. Importunar. h. Guanyar prou per alimentar-se. i. Importunar. j. no convèncer. k. De bon veure. l. Fer enveja.



13 a. no arribar a saber-ho amb certesa. b. Anar malament. c. Irritar. d. Atipar-se. e. Detallar. f. Anar malament. g. Decaure, esfondrar-se. h. conèixer com s’ha esdevingut un fet.

14 alçar la llebre; lladrunyava; no fes córrer l'ungla; no afaités ni un pa de munició; amagava l'ou; cisava

15 a. greix b. medicina c. empremtes d. mesures e. músculs f. adreça g. estavellar

POSA’T A PROVA

1 Llibre: lectura, biblioteca, manual, editor, editorial. Escriptor: tinta, paper, periodista, filòleg, ordinador.

2 Derivats: definició (defini-ció); escriptor (escript-or); realment (real-ment); composició (compos-i-ció); interpretació (interpreta-ció); economistes (econom-istes); especialista (especial-ista); forçosament (forçosa-ment); representades (represent-ades); redactors (re-dact-ors); lingüista (lingü-ista); ocupació (ocupa-ció); aprovació (aprova-ció); paraliteratura (para-literatura); paramilitar (para-militar); imposat (im-posat); equivalència (equival-ència); industrials (industri-als); producció (produ-cció); estrictament (estricta-ment); literària (liter-ària); clarament (clara-ment); despectivament (despectiva-ment); utilitzar (util-itzar); intrí-secament (intrínseca-ment); exemplars (exempl-ars); reeditats (re-editats); contínuament (contínua-ment); consumits (consum-its); desqualificats (des-qualific-ats); insuficiència (in-sufici-ència); afortunadament (a-fortun-ada-ment); paramúsica (para-música)composta: menyspreu (menys-preu)

3 a. [m2té“ðiksiwnáɾi] b. [únzlí6ɾas] c. [enádl2“ín] d. [r2spóngi2kûst2] e. [2lzméd“2s] f. [2wɾi2ð2f2ktà] g. [Kwánl2sé62zó6ɾ2s] h. [2l8únsérkl2s]



4 debò: és una paraula aguda acabada en vocal (malbò, bobò, això, infrasò, idò...); anglès: és una paraula aguda acabada en vocal (francès, portuguès, irlandès, novaiorquès...)

5 a. 1a persona del singular del plusquamperfet d’indicatiu b. 3a persona del singular del present d’indicatiu c. 3a persona del plural del present de subjuntiu d. 1a o 3a persona del singular del condicional perfet e. 3a persona del plural de l’imperatiu f. 1a o 3a persona del singular del plusquamperfet de subjuntiu

a. havia reunit, havies reunit, havia reunit, havíem reunit, havíeu reunit, havien reunit b. hi ha c. perdoni, perdonis, perdoni, perdonem, perdoneu, perdonin d. hauria hagut, hauries hagut, hauria hagut, hauríem hagut, hauríeu hagut, haurien hagut e. sigues, sigui, siguem, sigueu, siguin f. hagués tingut, haguessis tingut, hagués tingut, haguéssim tingut, haguéssiu tingut, ha-

guessin tingut

6 a. Quan Ø he pensat que era prudent consultar en algun diccionari la definició d'escriptor. Atribut cc lloc sn cn

cD

O. subordinada substantiva (cD)

O. subordinada adverbial temporal (és subordinada de l'oració anterior).

b. Jo sóc un devot dels diccionaris, però Ø confesso que moltes definicions no em convencen. subj V cn conj V subj cD V

Atribut (coord. O. subordinada substantiva (cD) copulativa)

c. Ø no sé si Ø parla de la persona que escriu llibres dedicats a la composició literària subj V subj V cRV subj V cD cn cAdj

O. subordinada adjectiva de relatiu

O. subordinada substantiva interrogativa (cD)

o si Ø afirma que hi ha dues menes d'escriptors conj V V cn

cD O. subordinada substantiva (cD)

O. subordinada substantiva interrogativa (cD)

7 a. atribut (ho sembla); b. atribut (ho és); cRV (hi respongui)

(disjuntiva)



8 a. que l’Institut hagués tingut present què vol dir «consumir» b. la coma que apareix després de llibres c. verb impersonal

9 Podia considerar, realment, que l’ofici que he exercit i exerceixo és el d’escriptor? (interro-gativa directa total); No sé si parla.... o si afirma (interrogativa indirecta total); ¿els metges, els polítics, els economistes... ja són escriptors? (interrogativa directa total); per ser escriptor s’han d’escriure forçosament llibres? (interrogativa directa total); Qui escriu versos per a cançons no és un escriptor? (interrogativa directa total); Tampoc no ho és qui escriu una obra de teatre, si no s’edita? (interrogativa directa total); Txèkhov i Sagarra no eren escriptors quan les seves obres eren representades? (interrogativa directa total); I els articles? (in-terrogativa directa total); No sé si els redactors del diccionari català... (interrogativa indirecta total); També he consultat què diu de literatura el DIEc (interrogativa indirecta parcial); ¿És que Shakespeare, els poemes de Valéry –200.000 exemplars venuts cada any–, Dante, Cervantes, Hemingway, reeditats contínuament... com a «paraliteratura»? (formalment, in-terrogativa directa total; es tracta, però, d’una interrogació retòrica perquè la resposta és òbvia i coneguda per tothom)

10 Resposta oberta.


L’avaluació

Criteris d’avaLuaCió

L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat de Batxillerat ha de ser contínua, global i formativa. A més, cal tenir en compte els objectius i les competències generals i específiques, tal com es recull en la programació didàctica.

L’avaluació ha de ser contínua per poder constatar els avenços i detectar les dificultats, i així prendre les mesures necessàries i redreçar la situació. L’avaluació ha de ser global perquè cal considerar la situació dels alumnes en cada matèria particular i la seva evolució de conjunt. Finalment, ha de ser formativa a fi de regular i orientar els processos d’aprenentatge de l’alumnat i la pràctica docent.

A més, en el cas de les matèries de l’àmbit de llengües, s’ha de considerar que la valoració de l’expressió oral representarà, com a mínim, el 25 % de la qualificació final. D’altra banda, cal poten-ciar la producció de textos creatius (descripcions, argumentacions, valoracions...), perquè l’avaluació d’aquests escrits també en representarà, com a mínim, el 25 %. Per atorgar aquestes qualificacions, el professorat ha de tenir en compte les valoracions que li han proporcionat els docents de les altres matèries del currículum respecte a l’assoliment de la competència comunicativa.

Amb l’objectiu de facilitar l’avaluació dels alumnes a partir dels criteris esmentats, proposem un model de taula per valorar-ne l’expressió oral. Aquesta taula s’ajusta a les propostes de treball d’algunes de les activitats de l’apartat Dimensió de recerca i tractament de la informació i de l'activitat de Parlem-ne, el debat que acompanya algunes lectures.

Pel que fa a la producció de textos, també proposem una taula per facilitar l’avaluació de l’expressió escrita. La valoració dels diferents apartats i del descompte per faltes pot modificar-se a criteri del professorat.

tauLa d’avaLuaCió de L’expressió oraL

aspectes que cal observar valoració

Té capacitat per exposar en públic.

S’expressa amb facilitat i fluïdesa, de manera adequada i prou correcta.

S’adequa a la situació comunicativa (interlocutors, tema, objec-tiu comunicatiu…).

Exposa de manera clara i ordenada.

Compensa les pròpies dificultats de comunicació / expressió (autocorrecció, aclariment d’una idea, èmfasi en un aspecte…).

Utilitza elements de cohesió i connectors lògics propis de la llengua oral.

Pronuncia amb claredat i amb un grau de correcció acceptable.

Fa servir material de suport (PowerPoint, projeccions…).

Total (mitjana de tots els criteris)


tauLa d’avaLuaCió de L’expressió esCrita

ADEQ

UAC

IÓ

propòsit (0,6)

COH

ERÈN

CIA selecció d’informació (2)

situació (0,6) organització de la informació (1)

destinatari (0,6) estructuració del text (1)

tema (0,6) Total

registre (0,6)

COR

REC

CIÓ

LI

NG

ÜÍS

TIC

A

ortografia (0,3)

Total morfosintaxi (0,3)

COH

ESIÓ

relacions referencials (1,5) lèxic (0,5)

connectors textuals, paràgrafs i idees (1,5)

descompte per faltes

Total Total

Totals

adequació

coherència

cohesió

correcció lingüística

Resultat


Centre:

Curs: Data:

Nom de l’alumne/a:

Avaluació Unitat 1

Comunicació

1 Escriu un text de 300 paraules sobre la relació entre pensament, llenguatge i comunicació.

2 Defineix signe lingüístic i digues quines característiques té.

3 Explica la relació entre les funcions lingüístiques i els elements de la comunicació.

Ús de la llengua

4 Analitza els elements que defineixen la situació comunicativa del text següent:

tots a pagar

L’Ernest Ribé de Valls em deia que, en acabat la guerra, l’alcalde va renyar el qui s’estava de con-serge al camp de futbol perquè l’acusava de deixar passar gent de franc.

—Et fotré fora, si no t’esmenes –el va sentenciar.

Es veu que l’alcalde va decidir fer millores al camp de futbol. Com que això depenia de la Falange, el Movimiento i tot aquell aparell polític, l’alcalde va invitar tots els caps franquistes de Tarragona a anar-hi per convèncer-los. En aquell moment, però, no els podia acompanyar i els va dir:

—Aneu-hi i mireu-vos-el, que jo hi vaig ara.

I així ho van fer. Quan van entrar, en veure de cop i volta tot aquell munt de personal foraster, el conserge va quedar sorprès i només va encertar a dir-los:

—Eh, escucheu, aquí de Franco no pasa nadie!

Antoni MAs, A cops de paràbola (fragment adaptat)

Sociolingüística

5 Escriu un text de 200 paraules sobre les llengües del món.

6 Llegeix el fragment següent i comenta les característiques lingüístiques i culturals dels pobles indoeuropeus:

Va ser Friedrich Schlegel qui, al començament del segle xix (1808), va fer notar les similituds que existeixen entre moltes llengües europees. La prova definitiva la va donar Franz Bopp en un llibre que es titulava precisament Gramàtica comparada del sànscrit, send, armeni, grec, llatí, lituà, gòtic i alemany. Era l’època en què predominava la preocupació historicista tant en la lingüística com en moltes ciències, i aviat es pogué establir la filiació detallada i la descripció històrica de les llengües que es van anomenar indoeuropees.

Durant molt temps s’ha considerat que aquestes llengües i els pobles que les parlen tenien el seu origen a l’Índia, des d’on, en el curs de molts segles, s’haurien desplaçat a Europa. Avui, en canvi, es tendeix a creure que es van originar en una regió compresa entre l’estepa central asià-


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 1

tica i el sud de Rússia, i en les proximitats de la regió originària de la família de llengües uraloaltai-ca, una família amb la qual les llengües indoeuropees estan emparentades. Potser en el que avui és l’estepa dels kirguisos al Kazakhstan occidental es va produir ja durant el neolític, de manera que vint segles abans de Crist s’havien separat ja els diferents grups lingüístics que constitueixen aquesta família de llengües.

Miquel siguAn, L’Europa de les llengües (fragment adaptat)

Gramàtica

7 Identifica els fenòmens de contacte vocàlic dels mots següents:

a quocient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . f noia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . g duana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c reixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . h seia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d rei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i fareu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e boina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . j neu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8 Transcriu i caracteritza els sons subratllats:

a raig encès [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b mag famós [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c ratlla [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d alba [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e els jocs [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f enviar [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g un llop [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h algun [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

i els romans [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

j dotze [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

k el dit [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

l arbre [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

m sang [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

n amics antics [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

o peix blanc [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 2

Comunicació

1 Escriu un text de 300 paraules sobre la comunicació i els mitjans de comunicació de massa.

2 Esmenta les fases per les quals ha passat la comunicació humana segons McLuhan.

3 Resumeix els orígens de la premsa.

Ús de la llengua

4 Identifica i analitza les propietats textuals que apareixen en el text següent:

els anys del fred

Les noves generacions no poden imaginar ni remotament el fred que van patir els nostres avis i el que ens va tocar en anys difícils suportar a nosaltres, els seus néts. Recordo el tràgic hivern del 1937, amb la dramàtica batalla de Terol, i després els glacials anys dels 40. Eren unes gelors de guerra civil i de les seves tràgiques conseqüències. Això no vol dir que el fred burgès de la pre-guerra, l’insidiós i penetrant fred de la meva infantesa, no fos considerable.

De tota manera, el fred de la postguerra va ser més gran. Per exemple, als primers mesos de l’any 1947, que van esdevenir molt durs. La setmana dita dels barbuts, que va del 17 de gener amb Sant Antoni Abat i acaba amb Sant Vicenç, és tradicionalment freda. Es diu la setmana dels sants barbuts perquè aquests barons venerables presenten una iconografia amb barbes patriarcals. A les nostres latituds acostuma a ser la setmana més glacial de l’any.

nèstor luján, El túnel dels anys 40 (fragment adaptat)

Sociolingüística

5 Explica breument el concepte de Romània.

6 Digues a quin dialecte pertanyen els 5 fragments següents:

text 1

Aquesta pluja que ho banya tottreu de ses coses s’olor del món.Aquesta pluja no té un hivern,només té un dia un poc xerec.

Tothom té defectes,jo encara t’enyor.Ningú no és perfecte,ja no te faré pus cançons.

AntòniA Font, Aquesta pluja

text 2

No perdrem lo bon humor i mantenim la moralho cantem en alegria perquè és lo més natural.Que som la sal de la terra i no una terra de sal.

Al carrer del mig no hi volem anarperquè l’altre nit mos van arruixar.Al carrer del mig no hi volem anar[…]I a vostés que mos escolten els desitgem lo millor: que es quedin ben plens d’amor i lliures de malalties.Som Quico, Jaume, el Noi i el Mut de les Ferreries.

quico, el célio, el noi i el Mut de les Ferreries, Es cantava i es canta


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 2

text 3

Era pas bonic el meu país?Bufades glaçades i estius estufants.Flaire de poma a casa dels avis,la sopa xarrupada, el fricot cremant.«Menja i calla!» sempre em deia l’avi,«Has oït? Que això se menja sense fam!».

Quitllats en un corn de la remorca,a la Coopé, els abricots collits.Espertinars amb una rosta,cambajó i pasta de fruitque ens deixava tot mostosos,fins qu’anàvem cap al riu.

Blues de picolAt, País bonic

text 4

He begut a una font de aigua claraon los sòmius fal·laços al maitíjugaven a dins de l’aigua de cristallcom a bellesa de dona a un mirall.Jo beieva, la font donava vida,jo de la vida beieva la dolor.He begut a la font de l’esperança,fresca com a un somrís de criatura.L’aigua fresca era com una empromesade amor, de glòria i de riquesa.

Beieva, beieva i no sabivaque la set de l’esperança no té fi.

FrAncA MAsu, Set

text 5

Del dia que ara esmenteguardeu memòria:el 25 d’abrildel 1707que trista batallava somoure la terra d’Almansa;l’exèrcit borbóal de l’Àustria va véncer d’un colpi sense defensesocuparen comarques senceres.Mal dia va nàixerqui ordenà destruccions i matances.Si el mal ve d’Almansaamb raó diuen que a tots alcança:no es pot oblidarque en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetretot el paísi va tractar els hòmensamb gran crueltat,pensà que era l’horad’augmentar el poder de la seua coronai sense tardançapromulgà el Decret de Nova Planta,pel qual suprimiales lleis i costums de la pràctica antigai ens va prohibirque parlàrem la llengua d’ací.Senyors i senyores,de la història us hem fet el reconte;si voleu seguir,en els llibres està tot escrit.

Al tAll, Romanç de cec


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 2

Gramàtica

7 Canvia el gènere dels noms següents:

a abat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . e cabra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b amo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . f ase . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c emperador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . g baró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d pediatre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . h porc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8 Escriu totes les formes possibles de plural dels noms següents:

a braç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . e anís. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b tesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . f passeig. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c ingrés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . g gest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d feix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . h país. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9 Escriu l’article dels noms següents:

a . . . . anàlisis c . . . . . avantatges e . . . . . . . lleixiu g . . . . . . pendent

b . . . . . dent d . . . . . . síndrome f . . . . . . postres h . . . . . . . afores

10 Completa les sèries següents:

. . . . . . . culta . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

boig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . fixes

. . . . . . . . . . . . . . . . . audaços . . . . . . . . . .

11 Subratlla la combinació pronominal correcta:

a Mira’t-hi. Mira-t’hi.

b Dóna’ls-ho. Dóna-ls’ho.

c Torna’ns-la. Torna-ns-la.

d L’en porta. Le’n porta.

e Se us perjudica. S’us perjudica.


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 3

Comunicació

1 Escriu un text de 300 paraules sobre la premsa catalana al segle xix.

2 Comenta breument el paper que van tenir La Veu de Catalunya, El Poble Català i La Publicitat en la societat catalana del primer terç del segle xx. Esmenta, també, alguns dels seus col·laboradors.

3 Digues el nom de quatre periodistes catalans dels anys trenta i assenyala algun dels trets que defineixen la seva obra i personalitat.

Ús de la llengua

4 Llegeix el fragment següent i comenta’n les característiques (tipus de text, destinatari, estructura i recursos morfosintàctics):

Cartago, com totes les ciutats d’aquella època, també feia remuntar els seus orígens a una mena de miracle i n’explicava la història com una novel·la. Segons aquest relat, la va fundar Dido, que més tard va ser venerada pels seus conciutadans com a deessa, filla del rei de Tir. Vídua per cul-pa del seu germà, que li havia mort el marit, havia pres el comandament d’un grup de sequa-ços en cerca d’aventures i, des de l’extrem oriental de la Mediterrània, havia salpat cap a l’oest a bord d’una nau. Fent cabotatge al llarg de la costa septentrional d’Àfrica, havia superat Egipte, la Cirenaica i Líbia. I, en arribar finalment a una desena de milles a l’oest de l’emplaçament de Tu-nes (actual Tunis), havia desembarcat i havia dit als seus amics: «Aquí construirem la Nova Ciutat». I la van anomenar precisament així: Nova Ciutat, com Nàpols i Nova York, que en la seva llengua es dei-xa Kart Hadasht, i que posteriorment els grecs van traduir per Karkhedon i els romans per Carthago.

indro MontAnelli, Història de Roma (fragment adaptat)

Sociolingüística

5 Explica el concepte de variació històrica i caracteritza les cinc grans etapes de la llengua catalana des d’aquest punt de vista.

6 Comenta la varietat dialectal i el registre del text següent:

Malgrat els meus pressentiments, en Maurice es va captenir molt bé. Feia tanta calor que, després d’haver deixat en Maurice a Maison Blanche, vam córrer al bar de l’aeroport. Bevíem un crépon-né, varietat algerina de l’agua-limón, quan va sorgir un energumen.

—Mon comandant, és una vergonya! Com goseu exhibir-vos amb aquesta terrorista?

Allò havia d’ocórrer. Malgrat que fos la segona ciutat de França, Alger no passava d’un poble gran on gairebé tothom se coneixia.

—Qui seu, vós? Ens coneixem?—Sóc el professor Ottenwelter. El pobre Rubio ens havia presentat.—Ara hi caic! Seu el socialista racista.—Perdó?


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 3

—Sí. Seu una merda, senyor professor. M’estimi més anar amb una terrorista, com dieu, que no amb paios com vós. Odiï tot el que representeu. El racisme que creix en els fems de la bona consciència.—Mon comandant!—Heu vingut aquí per civilitzar aquest país? Pobre pallasso, boig per la reina Pasta! Els francs llen-çaven els seus cagallons als carrers quan els califes de Còrdova i Granada componien els seus poemes d’amor.—Em queixaré. Us passegeu amb terroristes i feu discursos antifrancesos. Em queixaré.—Ara, et podràs plànyer.

I li vaig donar un cop a les dents amb el cap.

joAn-dAniel BezsonoFF, La presonera d’Alger (fragment adaptat)

7 Comenta les diferències entre llengua i dialecte segons aquest text:

Per a un lingüista, el concepte dialecte té dues accepcions ben clares. En primer lloc, serveix per referir-se als resultats de les fragmentacions lingüístiques. Per exemple, llatí, grec i sànscrit, entre més llengües, són dialectes indoeuropeus; l’indoeuropeu en seria la llengua mare. O, com en-senya la filologia romànica, l’italià, el francès, l’occità i el català, entre més llengües, són dialectes romànics, procedents del llatí dit vulgar.

En segon lloc, el terme dialecte serveix per a referir-se a una varietat lingüística associada a un territori determinat. Són molts els lingüistes que amplien aquesta segona accepció per a incloure-hi també les varietats lingüístiques –urbanes, generalment– associades a grups socials determinats. És impor-tant que ressaltem que cap dels dos conceptes acabats d’esbossar no inclou criteris discriminadors sobre la bondat o la utilitat o la logicitat o la finor dels dialectes per oposició al concepte llengua.

MAnuel siFre, Llengua i dialecte (fragment adaptat)

Gramàtica

8 Conjuga els temps verbals següents:

perfet d’indicatiu plusquamperfet de subjuntiu condicional perfet

pretendre oferir fondre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 3

9 Indica els lexemes que s’utilitzen en la formació dels temps simples del verb beure i fes-ne la conjugació:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10 Escriu la preposició adequada en cada cas:

a . . . . . . . . . . . . . . . . . (Per/A) la tarda anirem al cinema.

b . . . . . . . . . . (A mitjans de/A mitjan) setembre es fa la verema.

c . . . . . . . . . . . . . . . .(Al/El) 1963 van assassinar Kennedy.

d Actua. . . . . . . . . . . (com a/com) representant del cònsol.

e El tren no arriba . . . . . . . . . . . (fins/fins a) aquí.

11 Escriu el significat de les locucions adverbials següents:

a a la babalà: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b a l’engròs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c a ultrança: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d a repèl: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e de biaix: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12 Corregeix les preposicions de les oracions següents, quan calgui:

a En Raimon va convidar a la Cèlia a sopar.

b Viatjava amb un avió a reacció.

c Estic interessat en què participis en el projecte.

d En quant a la proposta, no va ser acceptada.

e Arrel del conflicte, van travessar la frontera molts refugiats.


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 4

Comunicació

1 Explica les diferències entre crònica i notícia.

2 Defineix el gènere periodístic del reportatge.

3 Llegeix l’article següent i digues a quin gènere periodístic pertany. Després, comenta el tipus de titular, l’entrada (lead) i quina relació amb la realitat en justifica la redacció i la publicació.

El Punt, 6-5-2009 (fragment adaptat)

eL ganxo de Les mongetes

La primera collita de la denomina-ció d’origen protegida (dop) de la mongeta del ganxet vallès-mares-me ja és una realitat, després d’un grapat d’anys de reivindicació de la singularitat d’aquest llegum cone-gut i reconegut pel seu gust suau i la seva característica forma.

Les mongetes del ganxet, reconegu-des com a denominació d’origen pro-tegida.

La mongeta del ganxet del Vallès-Maresme, reconeguda oficialment i amb un segell nou de trinca que hi diu denominació d’origen protegida (DOP), ja és una realitat. Ahir es va escenificar l’entrega d’un saquet d’aquest llegum per part del president del Consell Regulador de la DOP Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme, Ramon Casamada, al rec-tor de la UPC, Antoni Giró Roca. Era un acte simbòlic i d’agraïment. No en va, la universi-tat ha estat cabdal per aconseguir la varietat de la mongeta a partir de la qual es pogués

construir aquesta singularitat certificada. La col·laboració entre la pagesia i el món de la investigació dels laboratoris universitaris ha estat llarga i feixuga, però, tal com reconeix Casamada, «molt fructífera». «Hem recollit els resultats de dos anys d’estudis de camp per determinar la varietat mare a partir de la qual es genera tot el conreu», especifica el presi-dent del Consell Regulador.

Segons comenta, el gran handicap de la mon-geta del ganxet no és que no n’hi hagi grans extensions, sinó que la seva presència als camps sempre s’ha vinculat a un conreu fa-miliar de petit format. «Es fa difícil de calcular, però a Catalunya devem ser uns 150 produc-tors que anualment podem posar al mercat uns 250.000 quilos de mongeta», especifica. En aquest primer any d’empenta de la DOP, al voltant del 10 % dels pagesos que treba-llen el producte s’han apuntat a la certificació del nou segell. «El nostre objectiu és arribar a convèncer-los a tots, perquè l’esforç destinat al principi dóna bons resultats i en garanteix una venda en condicions», assenyala Ramon Casamada.


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 4

Ús de la llengua

4 Llegeix el text següent i digues de quin tipus és. Quina tesi planteja? Quin tipus de raonament utilitza?

elogi de la modèstia

Cal no confondre la modèstia amb la humilitat. La humilitat és la virtut cristiana oposada a la supèrbia; la modèstia és la virtut oposada a la vanitat. La modèstia no exclou la consciència de la pròpia força ni dels propis mèrits: exclou, sí, el deler i la recerca de lloances i de distincions (proporcionats o superiors a aquella força o a aquells mèrits) que arriben a constituir l’obsessió del vanitós.

És aquesta modèstia –no la que podria ésser definida com a limitació o absència d’ambició– la que ens sembla digna d’elogi, i és aquesta la que elogiem, amb vista, especialment, a la política. El polític vanitós, per molt que valgui, duu sempre dins ell un enemic del seu prestigi. Precisa-ment, subtil virtut del polític és, a voltes, de saber retirar-se a segon terme a l’hora de les lloances i deixar que elles recaiguin damunt els seus col·laboradors. Virtut seva és també d’evitar que les lloances prematures no delatin a l’adversari la grandesa de l’obra en curs de realització. I per aquí l’elogi de la modèstia s’enllaça amb l’elogi del silenci.

Home que treballa de cara a la història, el gran polític deixa a la història el treball de discernir allò que ella mateixa li deu.

FerrAn soldevilA, Memòries (fragment adaptat)

Sociolingüística

5 Caracteritza el bilingüisme i les diferents formes que pot adoptar.

6 Defineix el concepte de minorització lingüística.

7 Explica breument les causes de la substitució lingüística a partir del text següent:

Al llarg de la història de la humanitat ha estat un fet comú i reiterat que pobles de llengües i, eventualment, també de cultures diferents hagin entrat en contacte i hagin donat lloc a situacions de contacte lingüístic i cultural més o menys perllongat, amb conseqüències diverses per a les poblacions, les llengües i les cultures en qüestió, conseqüències que abracen des de l’extermini d’un grup i l’extinció sobtada d’una llengua a diversos graus de mestissatge cultural i d’influència interlingüística, inclosos el declivi lingüístic progressiu o esllanguiment de la llengua nativa originà-ria, fins a la seva extinció definitiva, i també el fenomen sociocultural de l’anomenat sincretisme lingüístic. Tanmateix, és ben cert que mai com en els darrers dos segles no s’havia produït un fenomen comparable, quantitativament i qualitativa, de desplaçament i extinció de llengües.

AlBert BAstArdAs, Diversitats (fragment adaptat)


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 4

Gramàtica

8 Identifica les funcions dels complements subratllats i fes-ne la substitució pronominal:

a M’interessa la llengua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b Em convenen unes vacances. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c Li falta un bull. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d La nova llei afectarà tothom. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e Es queixen de les obres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f Va perdre la cartera al ball. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g No té raó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h Telefona a l’Ariadna cada dia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

i No els diu la veritat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

j La Mar és l’atleta més ràpida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

k El consideren un bon home. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9 Fes la substitució pronominal dels sintagmes subratllats:

a Demana diners a la mare. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b Va explicar el projecte als socis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c Va convidar l’Anna a la festa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d Porta això a l’oncle. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e Em sembla increïble. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f Portava la feina endarrerida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g Han acostumat les noies a protestar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10 Analitza sintàcticament les oracions següents:

a Em calen diners per pagar la hipoteca.

b Cada dia estudia tres unitats de llengua catalana.

c Es venen llibres a bon preu.

d M’amoïnen les queixes dels manifestants.

e Sempre m’han molestat els saberuts.


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 5

Comunicació

1 Escriu un text de 300 paraules sobre els gèneres periodístics persuasius.

2 Comenta el gènere, l’estructura i els aspectes lingüístics del fragment següent:

La crisi

Escric l’article just quan acabem de saber que l’Estat espanyol encapçala el «flamant» ràn-quing dels països de la Unió Europea amb una taxa més alta d’atur, més del 16 %, gairebé el doble de la mitjana. Un de cada dos nous desocupats europeus resideix també a l’Estat, una xifra que deixa ben clar gairebé de manera definitiva com de malament s’han fet les coses aquests últims anys. Tot plegat s’ha ensorrat com un castell de cartes. Com si, de cop, hagués caigut algun d’aquells nous gratacels que s’han aixecat, per exemple, en algun indret turístic del País Valencià, paradigma d’un boom de la construcció que, aquest cop sí, ha fet el pet que tan bé escenifica l’onomatopeia: «Boom!» I tot avall. Per sort, la vida continua i també per sort, valgui la redundància, l’economia tornarà a rutllar. Diuen que amb noves reglamentacions i lleis per evitar que els especuladors i banquers sense escrúpols tornin a fer de les seves. Tinc la sensació, però, que en això, els polítics, els mateixos polítics que aquests últims anys han deixat fer i desfer, no se’n sortiran. Per més bona voluntat que hi posin o que sembli que hi posin.

Miquel rierA, Presència, 10-4-2009 (fragment adaptat)

3 Llegeix l’article següent i digues a quin gènere periodístic pertany. Després, comenta’n l’estructura i fes-ne un resum.

S’acosta el dia de Sant Jordi, patró dels enamorats del país, a qui el sant Valentí foraster intenta destronar. Però els lectors estaran d’acord que només en segons quins ambients el Valentí es-tranger venç el Jordi, per més anuncis que facin les televisions. Penseu, per exemple, que els espanyols diuen «Te quiero» (els falta poc per afegir-hi un imperatiu «¡Ven pa’cá!»), mentre que nosaltres, en aquesta llengua que encara alguns parlem, diem «T’estimo», que vol dir «Et valoro». Detalls d’un idioma que potser per això fa tanta nosa a cals espanyols.

Sant Jordi també és el Dia del Llibre. Fins fa poc, complaïa pensar que la nostra festa era el Dia de l’Amor i la Cultura, però avui això ja no és cert. Els temps canvien, i el Dia del Llibre és el dia de la venda de llibres –un negoci tan decent com vendre bistecs o claus de ganxo. Vull dir que llibre ja no equival a cultura, sinó a promoció i vendes del que publiquen els periodistes espaviladets i els famosos de la temporada, d’acord amb editors que volen fer calaix. No interessa la literatura, sinó les vendes. I és lícit, però no confonguem les coses: no som un país culte, sinó pràctic. Sant Jordi perd el combat de la cultura i en altres combats durant l’any és devorat pels dracs polítics, lingüístics, econòmics, educatius... Fa una certa vergonya veure que només guanya la batalla de les flors. Malgrat tot, que els qui estimen no oblidin la rosa resistent de Sant Jordi.

Antoni dAlMAses, Presència, 10-4-2009 (fragment adaptat)


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 5

Ús de la llengua

4 Comenta la tipologia textual i les característiques estructurals i lingüístiques del fragment se-güent:

exigim-los lectures inadequades

Els pares han d’estar atents a l’evolució dels seus fills, i proporcionar-los les lectures i els consells que més els convinguin a cada instant concret. Ens agradaria que l’Andrea, que ha complert recentment els 13 anys, llegís La plaça del Diamant, perquè considerem que aquella novel·la crua i dramàtica de Mercè Rodoreda és meravellosa. Però potser encara no està preparada per entendre la simbologia que envolta el relat de la Colometa. Segurament ara preferirà Mecanoscrit del segon origen, perquè comença a tenir un noviet i s’identificarà millor amb la història apassi-onant escrita per Manuel de Pedrolo. Perfecte. No ens saltem etapes, perquè si li agrada, potser voldrà llegir altres títols de l’autor d’aquest best-seller de la literatura catalana. I el nou llibre la pot conduir a altres de la mateixa temàtica, o de la mateixa col·lecció... I nosaltres, encantats.

deu consells infal·libles perquè odiïn els llibres

Destaquem-los els errors. –Obliguem-los a llegir. –Menyspreem els seus gustos. –Imposem-los les lectures. –Demanem-los resums. –Controlem tot el que llegeixen. –Recordem-los els beneficis de llegir. –Relacionem els llibres només amb els deures. –Castiguem-los sense televisió. –Exigim-los lectures inadequades. –

joAn cArles girBés, Guia pràctica per a fer fills lectors (fragment adaptat)

5 Analitza el text següent tenint en compte la intenció de l’emissor. Quin tipus de descripció es dóna? Quines característiques lingüístiques té?

esparver (Accipiter nisus) Cast. gavilán común

Com s’identifica?

Rapinyaire de mida petita, d’ales curtes i amb l’extrem arrodonit, i la cua llarga. El mascle és més petit que la femella. Els adults tenen el dors de color gris, en canvi els joves són de tons marrons. A les parts inferiors, tots dos sexes tenen barres horitzontals sobre un fons clar; en les femelles, les barres són grises, i en els mascles, ocràcies.


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 5

On es veu?

En l’època de nidificació es troba als trams fluvials montans de predomini forestal. Fora de l’època de cria prefereix paisatges menys boscosos, si bé es pot veure en qualsevol tram de la conca, fins i tot als més urbanitzats, ocasionalment.

6 Llegeix el text i respon les preguntes següents: com s’ordena la informació? Quin tipus de des-cripció és? Com s’estructura?

Les grosses portes de ferro de Vapor Rigau s’obriren al toc de la sirena. Al cap de pocs minuts vomitaven homes i dones que sortien xerrant i cridant i, un cop a l’esplanada, es fragmentaven en grups que anaven desapareixent, la majoria pels carrers que conduïen al centre. El sol, a l’esquena de la fàbrica, començava a badallar. Lentament, el Vapor s’anava buidant de crits, i la quietud s’hi anava acomodant de bracet de la penombra. En Pep, que arribava al toc de la sirena, es disposava a començar la seva jornada de vigilant nocturn. Saludà en Ferran, el porter, amb un cert distanciament –no s’entenien gaire i procuraven evitar-se– i es dirigí cap a la sala de calderes on havia instal·lat el seu quarter general.

jAuMe cABré, La teranyina (fragment adaptat)

Sociolingüística

7 Escriu un text de 250 paraules sobre l’aportació del substrat i del superstrat en la formació del català.

8 Explica breument el paper de Ramon Llull com a forjador del català literari.

9 Digues quines són les idees fonamentals del text següent i comenta les causes que afavoreixen el decandiment que afecta totes les estructures del país:

El cesarisme renaixentista era monolític («Un monarca, un imperio y una espada») i contradeia el pluralisme polític i lingüístic ben viu encara en temps dels Reis Catòlics. La minoria nacional de moriscos en patia les conseqüències. Mai no havia estat intentada l’assimilació d’aquest grup etnicoreligiós, però la llibertat en què havien viscut els moriscos medievals no resultava viable en una època en què nacionalitat i religió s’havien fet consubstancials.

En morir Felip II, el cansament general era notori i les guerres internacionals de religió havien acabat en taules. Felip III, entre 1609 i 1614, aprofità la pau amb les potències estrangeres per expulsar els moriscos. La seua quantitat era molt important a València, 170.000, és a dir, el 34 % de la població total del Regne, llavors avaluada en 486.000 habitants. L’expulsió dels moriscos produí el despoblament d’àmplies zones del Regne de València, i, segons les dades d’un memo-rial del 1638 de les antigues localitats de moriscos, 248 havien estat ocupades per repobladors cristians però 205 quedaren despoblades, i havien estat abandonades 13.700 cases de cristians vells per tal de colonitzar els sectors buidats pel foragitament.

MAnuel sAnchis guArner, La llengua dels valencians (fragment adaptat)


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 5

Gramàtica

10 Relaciona cada oració amb la tipologia corresponent:

a L’Enric s’afaita. 1 reflexiva

b La Sònia dorm. 2 impersonal

c Els conferenciants s’escridassen. 3 atributiva

d Es venen patinets. 4 transitiva

e El gol, el va fer Messi. 5 recíproca transitiva

f Es fa de dia. 6 passiva pronominal

g Estic decebut. 7 tematitzada

h Tinc son. 8 intransitiva

11 Digues a quina modalitat corresponen les oracions següents:

a Tal vegada no es presentarà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b Em va preguntar com ens ho faríem. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c Surt immediatament! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d Ha arribat en Jaume! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e Que vindràs avui? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f Què faràs demà? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g Treballa més que no pas tu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h Tant de bo aprovi el curs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


a L’Ester treballa a la fàbrica i estudia història. b No solament menteix, sinó que ens estafa. c No juga a la loteria; per tant, no li tocarà mai. d No s’avé amb la sogra; tanmateix, dinen plegats cada dia. e No vol estudiar; ara bé, li agrada l’institut.


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 6

Comunicació

1 Escriu un text de 300 paraules sobre l’aparició de la ràdio i la seva implantació a Catalunya.

2 Comenta el llenguatge de la ràdio i dels gèneres radiofònics.

3 Analitza l’estructura i el registre lingüístic del fragment següent:

L’electricitat ha portat molt de progrés a la humanitat. El senyor Edison es mereixeria un monu-ment a cada plaça o, si m’ho permeteu, a cada rotonda; seria la manera de treure aquella mena d’escultures horroroses fetes amb tan mal gust que hi posen.

I pobre de qui hi digui el contrari. El senyor Thomas Alva Edison va ser una eminència com po-ques n’hi ha hagut. A cada país n’hauríem de tenir quinze o vint com ell. El primer invent que va patentar va ser una màquina per anar a votar. La pega és que al començament no va interessar a ningú, i menys als polítics, una mena de gent a qui això de la tecnologia i la ciència li costa de capir.

Això no és res comparat amb el seu únic descobriment purament físic: l’anomenat efecte Edison, sense el qual avui dia no tindríem ni ràdio ni televisió ni pràcticament res electrònic.

I és curiós que vingui d’un home que treia molt males notes a l’escola, com passava en el cas d’altres eminències: Einstein, Newton o Pasteur. Es veu que l’escola és tan dolenta per als saba-tots com per a les llumeneres.

L’invent que li va agradar més va ser el fonògraf, el pare del gramòfon, l’avi del tocadiscos, el besavi dels aparells de discos compactes i el rebesavi d’això que en diuen ara l’MP3, que encara no sé ben bé què és, però que és petit com un llapis a mig gastar i la gent jove s’hi posa no sé quantes centenes de cançons i van pel món escoltant música per acabar del tot sords.

senyor MArcel·lí, No’nem bé (fragment adaptat)

Ús de la llengua

4 Explica les característiques de la llengua oral i els criteris que s’utilitzen per classificar els textos orals.

5 Analitza l’estructura del text següent i digues a quin gènere periodístic pertany:

La literatura clara

«No somric en recordar»

Tot i que viu al Vallès, Isabel-Clara Simó ens ha citat per a l’entrevista al seu pis de l’esquerra de l’Eixample de Barcelona. Un passadís amb unes lleixes singulars atapeïdes de llibres, cadascun al seu lloc, amb una ordenació perfecta com l’horta de València, mèrit de Xavier Dalfó, l’home de l’escriptora des de fa quaranta anys, i el seu mànager i el seu corrector.[…]


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 6

—Quan va decidir escriure aquest llibre?De fet, és un encàrrec. L’editor te l’encarrega i, aleshores, fas el que vols. A mi m’agrada que em facin encàrrecs.

—I què deia exactament l’encàrrec?«Per què no fas un llibre que siguin racons de la memòria?» Em van donar el títol i tot. Vaig donar-li voltes, perquè al noranta per cent dels encàrrecs dius que no, i al deu per cent dius que sí. Però vaig pensar que aquest seria bonic perquè he conegut gent molt interessant. Vaig intentar-ho, i n’ha sortit aquest homenatge als meus amics i als meus coneguts.[…]

—Tornant al seu últim llibre, les referències que fa a persones, gairebé totes o totes són positives…És que he conegut gent collonuda, eh, i no tots són famosos i enlairats, que també hi ha gent modesta que a mi m’ha fet molt d’efecte.

—La rapidesa amb què parla també és la mateixa rapidesa amb què se la pot llegir. També és ràpida escrivint? Jo no escric ràpid, escric molt lentament. Que se’m pugui llegir ràpidament és una altra història. Tinc una gran, gran, gran inclinació a escriure clar, i escriure clar és molt difícil. És el consell de Hemingway: llegeix-ho, torna a llegir-ho, vés eliminant tot el que és superflu. I d’autors confusos que siguin bons, també n’hi ha, però no tota la literatura confusa és bona, ni de lluny, eh. La lite-ratura clara costa molt de fer, i lligar les idees d’una manera palesa no és senzill.

Presència, 20-3-2009 (fragment adaptat)

Gènere periodístic: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6 Llegeix el fragment següent i analitza’n les característiques:

Demà no aniré a la feina. Ja sé que estant-me aquí no resoldré res, però si el pare surt del coma i es desperta m’agradarà ser-hi. Els metges no ens diuen res, no saben què pot passar. La mare i l’àvia Bruna no fan més que parlar del Guillermo: «Gairebé un mes i mig va estar en coma i al final es va morir». Molt bé, ja ho han dit, ja ho sabem, no cal que ho repeteixin tota l’estona, no? Sort que m’han deixat entrar uns minutets aquí dins amb tu, pare. Jo no vull que m’ho facis, això de no despertar-te, eh? T’estimo molt, molt, molt. Ja sé que no t’ho dic gaire.

víctor AlexAndre, Set dones i un home sol


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 6

Sociolingüística

7 Explica la situació lingüística dels territoris catalans al llarg del segle xviii.

8 Llegeix el text següent i comenta els aspectes sociolingüístics que s’hi exposen. De quina manera va afectar la Catalunya del Nord?

Cada llengua del món és un sistema de comunicació d’alta complexitat, elaborat de segle en se-gle, i cada una és una prova de la intel·ligència dels humans. Però res, a la farda les que molesten i que només quedin les més bones, les que rimen amb el curs de la història, que fan goig en els llibres de text i en les cerimònies internacionals. Hi ha molts francesos, sovint autoproclamats progressistes, que consideren que la humanitat parla massa llengües i que el destí de gairebé totes és desaparèixer. I afirmen, amb la mà al cor, que aquells que abandonen la seva llengua fan un favor a la humanitat. Fa uns quants anys, un professor va profetitzar amb un cert entusiasme que, al llindar del segle xii, quedarien només sis llengües al món: anglès, àrab, espanyol, francès, rus i xinès. És clar, aquests mateixos francesos no suposen mai que abandonar el francès també podria ser fer un favor a la humanitat. Al contrari, el francès és indispensable per a la cohesió del món i de l’espècie, és una llengua amb cromosomes superiors, que condicionen la seva perma-nència un xic per damunt de les altres llengües humanes.

joAn-lluís lluís, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (fragment adaptat)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9 Exposa breument la situació de la llengua catalana sota el franquisme a partir del text següent:

el uso del idioma nacional en todos los servicios públicos

Primero. A partir del día primero de agosto próximo, todos los funcionarios interinos de las cor-poraciones provinciales y municipales de esta provincia, cualquiera que sea su categoría, que en acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado quedaran ipso facto destituidos, sin ulterior recurso […]

Cuarto. Ningún expediente de información –cuando proceda instruirlo con arreglo a lo anterior-mente dispuesto– será sobreseído por falta de pruebas, pudiendo bastar la de indicios, y, en todo momento, la espontánea conciencia que del caso se forme el instructor y que éste expresará en sus conclusiones, cualquiera que sea el resultado de la prueba practicada.

Barcelona, 28 de julio de 1940. «Orden del Gobernador Civil, Wenceslao González Oliveros» (fragment extret de josep Benet, Catalunya sota el règim franquista, 1978)


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 6

Gramàtica

10 Identifica la tipologia i la funció sintàctica de les oracions subratllades:

a Convindria que vingués aviat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b Explica’m com t’ho faràs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c Estic segur que no vindrà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d El problema és que no sap el que vol. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e No m’agrada que surti amb la Xènia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f No es recorda que abans no era així. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g La veïna que molesta tothom s’ha comprat un lloro. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h El que dius no és cert. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

i La gent amb qui surts no et convé. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

j Es malfia de qui l’aconsella bé. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

11 Identifica la tipologia de les oracions subratllades:

a Treballa perquè vol aprovar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b És tan alt que no passarà per la porta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c La riquesa de Manuel Girona era tan gran com la seva gasiveria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d En cas que m’ho repensi, ja t’ho faré saber. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e Encara que m’ho temia, no me’n puc fer la idea. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f T’ho dic perquè n’aprenguis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g Llevat que m’ho demani, no el penso convidar més. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h Li han atorgat el premi, puix que era l’únic candidat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 6

12 Completa les oracions següents amb totes les formes possibles del relatiu i identifica la funció sintàctica que fa en la subordinada:

a El soci (a) . . . . . . . . . . . . . . . van concedir la medalla era un estafador.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b La bicicleta (amb) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . passejo és una andròmina.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c L’institut (en) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . estudio és fred com el glaç.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d La dificultat (amb) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . et trobaràs no té solució.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e Desconec el motiu (per) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . no s’hi ha presentat.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f La Gemma, el pare . . . . . . . . . . . . . . . . és eslovè, se’n va a Ljubljana.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g La gent (amb) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . es fa no és gaire recomanable.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h La pistola (amb) . . . . . . . . . . . . . . . . van atracar el banc era de plàstic.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

i El projecte (a) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . es referia no ha estat aprovat.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

j L’home (en) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . s’emmirallava era un farsant.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 7

Comunicació

1 Escriu un text de 300 paraules sobre el naixement de la televisió i la seva arribada a Catalunya.

2 Llegeix el fragment següent i comenta el paper dels mitjans de comunicació en el procés de normalització lingüística. Quina és la situació d’aquests mitjans en els diferents territoris de parla catalana?

Disposar de mitjans de comunicació en la llengua d’un país és avui un factor bàsic, no sols de normalització lingüística i cultural, sinó també de benestar i de satisfacció dels membres de la comunitat. El paisatge dels mitjans en català del domini lingüístic al principi del segle xxi mostra una combinatòria particular de zones de llum i d’ombra. Llums i ombres que reflecteixen les mar-ques contradictòries de l’evolució seguida pel procés de normalització del català en cada regió del domini en el camp de la comunicació mediàtica.

En termes generals, l’evolució particular del sistema dels mitjans de comunicació social a cada regió catalanoparlant a l’Estat espanyol s’explica per dues variables: la dinàmica de la societat civil de cada regió, inclòs el comportament del mercat propi, i la voluntat política exercida des de les instàncies de govern autonòmic (sobretot en relació amb les polítiques centrals de comunicació de l’Estat). En aquest sentit, el paper polític del Principat vers una progressiva exigència de nor-malització lingüística als mèdia ha estat fonamental i decisiu. Per dir-ho en un mot: sense TV3, el català seria al principi del segle xxi un simple patrimoni del passat. Per contra, les actuacions polítiques en relació amb els mitjans propis des del País Valencià i des de les Illes Balears han estat o inconsistents o gairebé inexistents.

josep giFreu, Enciclopèdia de la Llengua Catalana (fragment adaptat)

Ús de la llengua

3 Analitza la imatge següent. Tingues en compte l’enquadrament, el punt de vista, les línies de força i els punts de força. Considera, també, els elements de la comunicació.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Aixafem el feixisme, de Pere Català i Pic (1937))


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 7

Sociolingüística

4 Comenta les actituds i normes lingüístiques que regeixen en els diferents territoris de llengua catalana.

5 Explica breument la situació legal en què es troba la llengua catalana en les diferents zones del seu domini lingüístic.

6 Analitza la situació de la llengua catalana a l’Alguer i a la Catalunya del Nord.

7 Compara la situació lingüística de Bèlgica i Suïssa amb la de l’Estat espanyol.

8 Comenta el text següent, en què es fa una reflexió sobre la pervivència de les comunitats lingüís-tiques minoritzades a Europa:

Sóc conscient que un document com aquest, que pretén mantenir-se en un registre acadèmic, no hauria de deixar lloc a l’autor perquè expressés sentiments d’optimisme o pessimisme, però no em puc estar de dubtar que la integració europea representi, en el terreny lingüístic, una bona oportunitat per a les comunitats lingüístiques de cara al futur. Més aviat l’experiència de la inte-gració estatal de la majoria de les comunitats minoritzades ha estat negativa: han anat perdent efectius, i, quan han sabut conservar una identitat diferenciada, aquesta conservació ha prescindit de trets fonamentals com la llengua i la cultura, i s’ha limitat als aspectes més folklòrics i carrin-clons del seu patrimoni cultural.

Miquel struBell, «El règim de les llengües oficials i de treball de les institucions de la Unió Europea: perspectives davant de l’ampliació», Europa diversa (fragment adaptat)

Gramàtica

9 Explica les diferències entre barbarisme i xenisme.

10 Quins són els mecanismes més productius en la creació de neologismes?

11 Què vol dir i què implica que un diccionari sigui normatiu?

12 Identifica els mots derivats d’aquest text i digues de quin tipus són:

Vine’m aquí, cargolí de sargantana tripallonga! Riu! Corre, riu!.. Pellofinga boja, ensenya les dente-tes... A veure? Una, dues, tres... i mitja!, que baixa per la geniveta avall. Alça els bracets, alça.... Saps què fan les senyores? Seuen al saló i mengen dolços i totes diuen, el meu marit, el meu marit... i tu i jo ens divertim, cagallona, més que cagallona. Ensenya la panxeta... més grassona que el colominet, que el conillet, que la perdiganya, que el pallastrí, que la tortoreta, que la merlotinga, pixarrona fastigosa... Alça els bracets.

Mercè rodoredA, La meva Cristina i altres contes (fragment adaptat)


solucionariAvaluació Unitat 1

Comunicació

1 Resposta oberta. L’alumne ha de ser capaç d’escriure un text amb adequació, coherència i cohe-sió. En la valoració d’aquesta activitat cal tenir en compte, per tant, els aspectes relacionats amb el contingut i la competència lingüística demostrada.

2 Segons F. de Saussure, el signe lingüístic està constituït per la unió d’un concepte (significat) i una forma acústica (significant). Les seves característiques són l’arbitrarietat, la doble articulació, la immutabilitat/mutabilitat i la concatenació.

3








Ús de la llengua

4 El narrador defineix la situació comunicativa en què es produeix l’intercanvi. Sense aquesta pre-cisió, seria impossible entendre el sentit i l’equívoc que es produeix. L’expressió en acabat la guerra ens situa en el temps, i la població tarragonina que té un camp de futbol ens dóna idea de la localització.

—Et fotré fora, si no t’esmenes –el va sentenciar.—Aneu-hi i mireu-vos-el, que jo hi vaig ara.

Per entendre el text, és fonamental l’entorn cultural, ja que cal conèixer l’arbitrarietat i la impunitat amb què actuaven els dirigents franquistes del període. La clau de tot plegat té a veure amb els coneixements compartits. El conserge ha estat amenaçat per l’alcalde, per això quan s’acosta un grup de gent els nega l’entrada. Ho fa, però, amb una interferència lingüística (aquí de Franco no pasa nadie!) que genera un equívoc, que pot interpretar-se com una oposició política davant la presència de tota aquella colla de franquistes.

Sociolingüística

5 Resposta oberta. L’alumne ha de demostrar competència lingüística i capacitat de síntesi. Es pot tenir en compte la informació de les pàgines 26 i 27 del llibre.

6 Avui dia, la localització inicial dels pobles indoeuropeus és motiu de polèmica. La teoria més acceptada els situa, vers l’any 3000 aC, entre el mar Caspi i el mar Negre.



Alguns lingüistes, però, consideren que el territori inicial dels indoeuropeus és la península Ana-tòlica (7000 aC). Sigui com vulgui, les onades successives els haurien portat cap a l’oest i al sud-est.

No en tenim restes escrites, però a partir de la comparació de les diverses llengües que formen la família indoeuropea podem deduir que era un poble agricultor i ramader, ja que tenia paraules per designar el jou, la roda i els animals com el porc o el cavall. Coneixien el bronze i tenien una organització social basada en la família, el clan i la tribu. El nucli dirigent de la societat estava integrat per la figura d’un rei i d’un sacerdot.

Gramàtica

7 Diftong creixent: a, f, h. Diftong decreixent: d, e, i, j. Hiat: b, g. No n’hi ha cap: c.

8 a. [ ̊ ] palatal africat sonor b. [ k ] velar oclusiu sord c. [ l ] lateral palatal sonor d. [ 6 ] bilabial aproximant sonor e. [ “ ] palatal fricatiu sonor f. [ m ] bilabial nasal sonor g. [ | ] palatal nasal sonor h. [ ł ] velar lateral sonor i. [ r ] alveolar vibrant sonor j. [ dz ] alveolar africat sonor k. [ ̪ l ] dental alveolar sonor l. [ Ø ] emmudiment m. [ \ ] velar nasal sonor n. [ z ] alveolar fricatiu sonor o. [ “ ] palatal fricatiu sonor



Comunicació


2 a. L’organització tribal, amb un predomini dels canals orals en la comunicació. b. La galàxia Gutenberg, que s’inicia amb el descobriment de la impremta i suposa el predomini

del llenguatge escrit. c. La galàxia Marconi, que suposa l’hegemonia dels mitjans audiovisuals.


Ús de la llengua

4 Resposta oberta. Caldria tenir en compte l’adequació i la cohesió. Pel que fa a la primera, s’hauria de considerar la situació en què s’emmarca el text (anys quaranta) i les relacions que s’estableixen a partir d’aquest eix temporal (avis, néts, noves generacions). El tema del text és general: el fred, però un fred que té a veure amb el context polític del moment. Pel que fa a la coherència, cal destacar la selecció de la informació: el fred durant la guerra (1937), el fred burgès de preguerra i, sobretot, el fred intens de la immediata postguerra, que s’il·lustra amb la referència a la setmana dels barbuts.

L’organització de la informació s’ajusta a la progressió de tema constant. El fred que van patir les generacions precedents s’explica per diferents causes i períodes. El text té una estructura deduc-tiva. La primera oració introdueix la tesi, que és argumentada posteriorment.

Finalment, pel que fa a la cohesió, apareixen diverses formes de relacions referencials, pronomi-nals (això) i lèxiques (aquests barons venerables). També s’utilitzen alguns connectors: de tota manera, per exemple. El primer, adversatiu, serveix per articular els dos paràgrafs, mentre que el segon introdueix un exemple.

Sociolingüística

5 Conjunt de territoris que van formar part de l’Imperi romà i en els quals actualment es parla una llengua derivada del llatí.

6 Text 1. Català insular o balear: article (s’), quantitatiu (poc, pus), 1a persona present indicatiu (enyor), pronoms febles (forma plena te).

Text 2. Català nord-occidental: article (lo), pronoms febles (forma plena mos), canvis timbre e (vostés).

Text 3. Rossellonès: ús de la forma pas, pronoms febles (forma plena se menja), lèxic divers (fricot, abricots, cambajó...).



Text 4. Alguerès: article (lo), imperfet d’indicatiu 1a conjugació (beieva, sabiva), lèxic (maití).

Text 5. Valencià: 1a persona present d’indicatiu (esmente), passat simple (ordenà, pensà), lèxic (colp, nàixer), timbre e (véncer), adverbi (ací).

Gramàtica

7 a. abadessa; b. mestressa; c. emperadriu; d. pediatra; e. boc; f. somera; g. baronessa; h. truja

8 a. braços; b. tesis; c. ingressos; d. feixos; e. anissos; f. passeigs/passejos; g. gests/gestos; h. paï-sos

9 a. les; b. la; c. els; d. la; e. el; f. les; g. el; h. els

10 culte, culta, cultes, cultes; boig, boja, boigs/bojos, boges; fix, fixa, fixos, fixes; audaç, audaç, au-daços, audaces

11 a. Mira-t’hi. b. Dóna’ls-ho. c. Torna’ns-la. d. L’en porta. e. Se us perjudica.



Comunicació



3 Resposta oberta.

Ús de la llengua

4 Resposta oberta. És un text expositiu divulgatiu, en què destaquen la claredat expositiva i el to didàctic que adopta. Des del punt de vista estructural, per bé que es tracta d’un fragment, po-dríem distingir-hi tres parts: introducció (presentació de Cartago), desenvolupament (explicació de les causes i el procés de formació de Cartago) i conclusió (fundació, nom i relació amb altres topònims). A més, el desenvolupament es construeix a partir d’una relació de causa-efecte. Pel que fa als recursos lingüístics, es pot destacar l’ús de l’imperfet i el plusquamperfet d’indicatiu, i les oracions coordinades i subordinades adverbials (modals i temporals).

Sociolingüística

5 Resposta oberta. L’alumne ha de demostrar competència lingüística i capacitat de síntesi. Es pot tenir en compte la informació de les pàgines 124, 125 i 126 del llibre.

6 Resposta oberta. En el text cal distingir el discurs del narrador, que s’ajusta a l’estàndard, i el dis-curs reportat. En aquest darrer cas, es tracta d’un diàleg en què s’utilitza el dialecte rossellonès: seu, m’estimi, odiï. Pel que fa al registre, és un text de formalitat baixa, tot i l’ús de formes de tractament com senyor professor i mon comandant, que alternen amb d’altres com paios, seu una merda, pobre pallasso, etc. Tant el tema (general) com la intencionalitat (acusació/insult) determinen el registre utilitzat: col·loquial, amb presència d’oracions interrogatives, exclamatives i un lèxic vulgar o argòtic (merda, pasta, cagalló, etc.).

7 Resposta oberta. El text distingeix dues accepcions del terme dialecte. La primera té a veure amb l’evolució i la fragmentació lingüística. En aquest sentit, les llengües romàniques es poden consi-derar dialectes del llatí. La segona denomina el conjunt de modalitats d’una llengua que es parlen en un territori. Per tant, el sistema lingüístic és alhora una llengua i un dialecte, tot depèn del punt de vista, perquè qualsevol llengua està integrada per diversos dialectes. De fet, la llengua viu en els seus dialectes. Per això, en cap cas, el terme dialecte no té un caràcter pejoratiu o discrimina-tori.



Gramàtica

8 Perfet d’indicatiu: he pretès, has pretès, ha pretès, hem pretès, heu pretès, han pretès. Plusquam-perfet de subjuntiu: hagués ofert, haguessis ofert, hagués ofert, haguéssim ofert, haguéssiu ofert, haguessin ofert. Condicional perfet: hauria fos, hauries fos, hauria fos, hauríem fos, hauríeu fos, haurien fos.

9 Lexema pur: infinitiu; 2a i 3a persones del singular i 3a persona del plural del present d’indicatiu; futur; 2a persona del singular i 3a persona del plural de l’imperatiu.

Lexema labiodental: 2a i 3a persones del plural del present d’indicatiu; imperfet d’indicatiu; 2a persona del plural de l’imperatiu; gerundi.

Lexema velar: 1a persona del singular del present d’indicatiu; passat simple; 3a persona del sin-gular del present de subjuntiu; 1a i 3a persones del plural de l’imperatiu; participi.

INDICATIU Present: bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen. Perfet: he begut, has begut, ha begut, hem begut, heu begut, han begut. Imperfet: bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien. Pas-sat simple: beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren. Futur perfet: hauré begut, hauràs begut, haurà begut, haurem begut, haureu begut, hauran begut. Condicional: beuria, beuries, beuria, beuríem, beuríeu, beurien. SUBJUNTIU Present: begui, beguis, begui, beguem, begueu, beguin. Imperfet: begués, beguessis, begués, beguéssim, beguéssiu, beguessin. IMPE-RATIU: beu, begui, beguem, beveu, beguin. FORMES NO PERSONALS Infinitiu: beure. Infinitiu perfet: haver begut. Participi: begut, beguda, beguts, begudes. Gerundi: bevent. Gerundi perfet: havent begut.

10 a. a; b. a mitjan; c. el; d. com a; e. fins

11 a. Sense posar l’atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa. b. En gran quantitat. c. Més enllà de tot límit, sense reparar en dificultats. d. En direcció contrària a aquella segons la qual el pèl està inclinat o ajagut naturalment. e. En direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa.

12 a. En Raimon va convidar la Cèlia a sopar. b. Viatjava amb un avió de reacció. c. Estic interessat que participis en el projecte. d. Quant a la proposta, no va ser acceptada. e. Arran del conflicte, van travessar la frontera molts refugiats.



Comunicació

1 Notícia: exposició dels fets esdevinguts amb un criteri objectiu.

Crònica: informació d’uns fets elaborada a partir de la impressió personal del periodista, que es troba al lloc on s’han produït.

2 Relat d’un periodista que ha indagat un fet, que no ha d’estar necessàriament relacionat amb l’actualitat més immediata.

3 Es tracta d’una notícia en què s’anuncia la primera collita de mongetes del ganxet amb denomi-nació d’origen (DOP). El titular es construeix amb un joc de paraules entre ganxo i mongeta del ganxet. Amb aquest recurs es pretén remarcar les expectatives comercials que la denominació d’origen ofereix a aquesta varietat. En l’entrada o lead, que correspon al primer paràgraf, s’utilitza un tipus de lletra diferent. Aquesta informació és notícia per dues raons: la proximitat i l’actualitat. En primer lloc, hem de considerar que és un llegum vinculat a les comarques del Vallès i el Maresme, tot i que es consumeix en altres indrets. En segon lloc, l’actualitat fa que sigui notícia aquell dia perquè és quan s’ha lliurat un saquet d’aquest llegum al rector de la UPC.

Ús de la llengua

4 Resposta oberta. És un text argumentatiu que planteja l’elogi de la modèstia, com a virtut que ex-clou la recerca de lloances i llagoteries. Per això, aquesta virtut és la que hauria de caracteritzar la vida política. S’utilitza una combinació del raonament analític i del sintètic, en què s’exposa la tesi al principi (elogi de la modèstia), mentre que al final s’adscriu aquesta virtut a la vida política.

Sociolingüística


6 Procés pel qual en una comunitat lingüística sotmesa a un conflicte lingüístic la llengua recessiva se situa al marge de qualsevol intercanvi cultural i tecnològic amb l’exterior, i tan sols s’utilitza en interaccions informals. Això implica un empobriment progressiu de la llengua minoritzada, que contrasta amb l’aire de modernitat i progrés de la llengua dominant. Amb major o menor propor-ció, la minorització lingüística es dóna en totes les comunitats que viuen una situació de conflicte lingüístic: diferents zones del territori català, sard, occità, gallec…

7 Causes físiques: la desaparició de la llengua és conseqüència de l’extinció, per causes diverses, dels seus parlants.

Causes socials: la influència que una cultura hegemònica exerceix sobre una altra fins que n’acaba esborrant les característiques principals, una de les quals és la llengua. Hi ha diversos factors que poden afavorir aquest procés d’assimilació cultural: la consolidació dels estats, la pèrdua de po-der de la comunitat recessiva, la inundació demogràfica, la constitució dels exèrcits nacionals, els mitjans de comunicació, l’escola i la consolidació de les ciutats.



Causes psicològiques: els parlants de la llengua recessiva experimenten un sentiment d’autoodi, la qual cosa fa que vegin tot allò que té relació amb la seva comunitat d’origen –la llengua inclo-sa– com un entrebanc per al seu desenvolupament futur.

Gramàtica

8 a. Subjecte b. Subjecte. Me’n convenen unes. c. Subjecte. Li’n falta un. d. CD. e. CRV. Se’n queixen. f. CD/CC. La hi va perdre. g. CD. No en té. h. CI/CC temps. Li telefona cada dia. i. CI/CD. No els la diu. j. Atribut. La Mar l’és. k. CPred. L’hi consideren.

9 a. Li’n demana. b. Els el va explicar. c. La hi va convidar. d. Porta-li-ho. e. M’ho sembla. f. La hi portava. g. Les hi han acostumat.

10 a. Em calen diners per (1a persona) pagar la hipoteca. CI V Subj CD CC causa

b. (1a persona) Cada dia estudia tres unitats de llengua catalana. Subj CC temps V CD CN

c. Es venen llibres a bon preu. Oració passiva pronominal V Subj CC manera

d. M’amoïnen les queixes dels manifestants. CD V CN Subj

e. Sempre m’han molestat els saberuts. CC CD V Subj temps



Comunicació


2 Resposta oberta. Es tracta d’un editorial del setmanari Presència que, en lloc de seguir l’esquema habitual d’aquest tipus de gènere, adopta les característiques d’una columna. D’una banda, per-què va signada pel director, i, de l’altra, perquè té un caràcter personal i interpretatiu sobre el procés econòmic que, segons l’articulista, ha fet fallida. Malgrat això, considera que en el futur l’economia tornarà a rutllar.

3 Resposta oberta. És una columna en què es fa una reflexió sobre un aspecte de la realitat –en aquest cas, el dia de Sant Jordi. El text té una estructura simètrica. El primer paràgraf tracta de la diada de Sant Jordi des del punt de vista dels enamorats, mentre que el segon fa referència a la relació del llibre i la cultura. L’última oració relaciona les dues reflexions anteriors i atribueix al text una forma conclusiva. El resum ha de servir per verificar la comprensió del text i la competència lingüística de l’alumne.

Ús de la llengua

4 Resposta oberta. És un text prescriptiu, perquè dóna consells sobre les conductes que poden afavorir el gust per la lectura. El text, però, té una estructura singular. La primera part presenta una reflexió sobre l’adequació de les lectures als interessos i a la maduresa dels joves i posa en relleu quin és l’objectiu del text. La segona part exposa els deu consells que cal seguir perquè l’objectiu de fomentar la lectura fracassi. Òbviament, són consells irònics que serveixen d’advertiment so-bre diversos processos que acaben essent contraproduents per fomentar la lectura.

5 Resposta oberta. Es tracta d’una descripció objectiva perquè intenta mostrar la realitat –en aquest cas, l’esparver– amb la màxima precisió. Per això hi predomina el lèxic denotatiu: rapinyaire, dors, mascle, femella, etc. També hi apareixen adjectius relacionats amb els colors: gris, marrons, ocràcies, clar... i amb la forma: petita, curtes, arrodonits, llarga... Pel que fa a l’hàbitat, s’empren termes relacionats amb els diversos medis: fluvials, boscosos, forestal, conca, urbanitzats... Hi apareixen els verbs d’estat ser, tenir i trobar-se, en present, i les oracions enunciatives, amb pre-domini de la coordinació.

6 Resposta oberta. Es tracta d’una descripció literària que s’estructura en tres seqüències. La pri-mera seqüència és la descripció de la sortida dels obrers de la fàbrica. A la segona seqüència s’hi introdueix el marc temporal (l’ocàs i la penombra) que acompanya la introducció de la tercera seqüència: l’arribada d’en Pep, el vigilant nocturn. A més, tant la sortida com l’entrada estan afita-des pel toc de la sirena



Sociolingüística

7 Resposta oberta. L’alumne ha de demostrar competència lingüística i capacitat de síntesi. Es pot tenir en compte la informació de les pàgines 252, 253, 254 i 255 del llibre.

8 L’aportació lul·liana va ser fonamental en sintaxi gràcies a la utilització i a la varietat d’un gran nom-bre d’oracions subordinades. Paral·lelament, va crear un fons lèxic de més de 7.000 mots. Ramon Llull també va trencar l’hegemonia que fins aleshores havia mantingut el llatí en el tractament de les disciplines científiques i humanístiques i va utilitzar el català, a més de l’àrab, per divulgar el seu pensament.

9 El text planteja com l’adopció d’una ideologia unitarista, contrària al que havia estat la fórmula política imperant fins als Reis Catòlics, va comportar l’exclusió de les minories que no combrega-ven amb l’ideal polític, lingüístic o religiós. Aquest és el cas dels moriscos, que van ser expulsats el 1609. Aquest fet tindrà greus repercussions econòmiques i socials al País Valencià. A banda d’això, l’alumne hauria de comentar les altres causes que van determinar el decandiment del país: la pèrdua de sobirania política, l’assimilació de la noblesa, la formació d’una ideologia absolutista, el paper de l’Església, la Guerra dels Segadors, o les diverses causes culturals i econòmiques que també van coincidir en la disminució de la puixança dels territoris de llengua catalana.

Gramàtica

10 a. 1; b. 8; c. 5; d. 6; e. 7; f. 2; g. 3; h. 4

11 a. dubitativa o de possibilitat; b. interrogativa indirecta parcial; c. imperativa o exhortativa; d. excla-mativa; e. interrogativa directa total; f. interrogativa directa parcial; g. enunciativa (no és negativa); h. optativa

12 a. L’Ester treballa a la fàbrica i estudia història. Són oracions coordinades copulatives. Subj V CC lloc Coord. V CD

copulativa

b. (3a persona singular) No solament menteix, sinó que (3a persona singular) ens estafa. Subj Adv V Coord. Subj CD V

distributiva

c. (3a persona singular) No juga a la loteria; per tant, no li tocarà mai. (la loteria) Subj CC V CC Coord. CC CI V CC temps Subj

negació il·lativa negació

d. (3a pers. singular) No s’avé amb la sogra; tanmateix, (3a pers. plural) dinen plegats cada dia. Subj CC V CRV Coord. Subj V CPred CC temps

negació adversativa

e. (3a pers. singular) No vol estudiar; ara bé, li agrada l’institut. Subj CC V Coord. CI V Subj




Comunicació


2 Resposta oberta. L’alumne ha de demostrar competència lingüística i capacitat de síntesi. Es pot tenir en compte la informació de la pàgina 290 del llibre.

3 Resposta oberta. Es tracta d’un text expositiu en què la informació s’organitza a partir de la pro-gressió del tema derivat. El tema global és Thomas A. Edison, a partir del qual van sorgint altres te-mes i remes. Així, doncs, l’estructura que més s’hi adiu és la lineal, és a dir, la que determinen els diferents temes que es van succeint. D’altra banda, el text utilitza de manera deliberada un cert to col·loquial, tal com posen de manifest les marques del destinatari o les freqüents digressions que acompanyen el text: rotondes, polítics, MP3, etc. També es poden considerar els elements relacionats amb el registre col·loquial, les frases fetes, les metàfores (avi, besavi), els termes com llumeneres, sabatots, etc.

Ús de la llengua


5 Es tracta d’una entrevista, concretament d’una entrevista de personalitat, ja que l’objectiu és descobrir diferents aspectes de la vida de l’entrevistat. Podem distingir-hi clarament un títol (La literatura clara) i una declaració («No somric en recordar»), una entrada, que correspon a la intro-ducció del personatge, i el joc de preguntes i respostes.

6 Resposta oberta. Monòleg intern que intenta reproduir el flux de la consciència de manera més o menys literal. També posa de manifest la impossibilitat de comunicar-se amb el pare, que està en coma. A banda d’això, hi ha trets de la llengua oral i elements fàtics (eh? no?), reiteracions (molt, molt, molt), un fragment de discurs directe (gairebé un mes i mig...), etc.

Sociolingüística

7 En l’aspecte polític, els decrets de Nova Planta van suposar el desmantellament de les estructures jurídiques i de govern catalanes i la seva substitució per un nou ordenament d’origen castellà.

En l’aspecte social, les terres catalanes van patir una dura repressió, que es manifestà, entre d’altres, en l’enderrocament de bona part del barri de la Ribera, la construcció de la Ciutadella de Barcelona, l’execució del general Moragues, la destrucció de Xàtiva, etc.

En l’aspecte lingüístic, els decrets de Nova Planta portaren a la persecució política del català i afavoriren la introducció d’una mentalitat diglòssica en la societat.

8 Resposta oberta. El text comença amb una definició de llengua en què destaca la relació amb el sistema de comunicació i amb la intel·ligència humana, és a dir, situa les llengües en un pla



d’igualtats. Malgrat això, hi ha un prejudici lingüístic molt arrelat segons el qual n’hi ha de bones i d’altres que són sobreres. Per això hi ha qui defensa la desaparició d’algunes llengües com un avenç per a la humanitat, sempre que no sigui la seva –el francès–, que considera que pertany al rang de les llengües superiors. Aquesta és una ideologia lingüicida, des del punt de vista cultural, i aberrant, des del punt de vista lingüístic. L’aplicació d’aquest pensament ha suposat la repressió sistemàtica i continuada del català a la Catalunya del Nord, i és la responsable de les dificultats amb què es troba la supervivència de la llengua catalana en aquelles contrades.

9 Resposta oberta. El text és una mostra més de la repressió en l’Administració. D’aquesta ordre del governador civil cal remarcar que la prohibició s’estén tant a l’interior com a l’exterior dels edificis oficials, i també la precisió que els infractors es veuran destituïts ipso facto, sense dret a interposar-hi cap recurs. A més, per aplicar aquesta sanció s’adverteix que no caldran proves, que n’hi haurà prou amb els indicis. La prohibició anava, doncs, acompanyada de la creació d’una atmosfera de terror social que assegurava el compliment dels seus objectius.

Pel que fa al comentari de la llengua catalana sota el franquisme, l’alumne ha de demostrar com-petència lingüística i capacitat de síntesi. Es pot tenir en compte la informació de les pàgines 310 i 311 del llibre.

Gramàtica

10 a. subordinada substantiva completiva (subjecte); b. subordinada substantiva interrogativa (CD); c. subordinada substantiva completiva (CAdj); d. subordinada substantiva completiva (atribut); e. subordinada substantiva completiva (subjecte); f. subordinada substantiva completiva (CRV); g. subordinada adjectiva de relatiu (CN); h. subordinada substantiva de relatiu (subjecte); i. su-bordinada adjectiva de relatiu (CN); j. subordinada substantiva de relatiu (CRV)

11 a. subordinada adverbial causal; b. subordinada adverbial consecutiva; c. subordinada adverbial comparativa; d. subordinada adverbial condicional; e. sub ordinada adverbial concessiva; f. subor-dinada adverbial final; g. subordinada adverbial condicional; h. subordinada adverbial causal;

12 a. a qui, al qual (CI); b. amb què, amb la qual (CC instrument); c. en què, en el qual (CC lloc); d. amb què, amb la qual (CRV); e. per què, pel qual (CC causa); f. de la qual (CN); g. amb qui, amb la qual (CRV); h. amb què, amb la qual (CC instrument); i. a què, al qual (CRV); j. en qui, en el qual (CRV)



Comunicació


2 Resposta oberta. El text insisteix en la importància dels mitjans de comunicació per garantir el procés de normalització lingüística i cultural. El comentari hauria d’incloure una reflexió sobre la importància dels mitjans de comunicació en la creació i difusió de l’estàndard i en l’adopció d’un punt de vista catalanocèntric a partir del qual es pugui considerar el món. Pel que fa a la situació dels mitjans de comunicació, el text destaca la desigualtat entre les diferents zones del domini lingüístic segons la dinàmica de la societat civil i la voluntat política manifestada des del Govern. Per acabar de completar el comentari, caldria repassar la informació de les pàgines 357 i 358 sobre la situació dels mitjans de comunicació.

Ús de la llengua

3 Resposta oberta. La imatge se centra en un peu a punt d’aixafar una esvàstica. S’hi utilitza el punt de vista picat, i les línies de força són les diagonals, la qual cosa dóna més dinamisme. El punt de força és la intersecció entre el peu i l’esvàstica. L’espardenya simbolitza el poble treballador, capaç d’esclafar el nazisme que amenaça d’apoderar-se del carrer i, per tant, de la vida política i social. Els emissors de la imatge són les forces favorables a la República i el destinatari és la societat, a qui s’intenta motivar en la lluita contra el feixisme. El receptor és qualsevol persona que avui con-templa aquest cartell en un context polític diferent, en què una part del missatge perd el sentit. La funció comunicativa predominant és la persuasiva, tot i que també hi intervé la poètica.

Sociolingüística





8 Resposta oberta. El text posa de manifest que, tot i la diversitat de situacions legals en què es troben les llengües europees, hi ha una constant: la inclusió de comunitats minoritzades en un Estat mai no ha servit per canviar la situació, sinó més aviat al contrari. Aquesta actuació dels es-tats suposa un empobriment cultural per al conjunt europeu. La defensa de la diversitat lingüística i cultural també hauria de ser un compromís ferm de tots els estats europeus.



Gramàtica

9 Un barbarisme és una paraula, expressió o construcció forana que no es considera assimilada a la llengua pròpia. El seu ús representa un empobriment de la llengua, perquè substitueix inne-cessàriament un mot genuí. Un xenisme, en canvi, és un mot estranger que designa una realitat d’una altra cultura i que és difícil de traduir.

10 La modificació d’elements preexistents en la llengua (derivació, parasíntesi, composició), l’adaptació d’elements d’altres llengües (manlleus) i altres processos menys productius (siglació, acronímia i reducció).

11 Que ha estat elaborat per la màxima autoritat lingüística d’una llengua. En el cas del català, és l’Institut d’Estudis Catalans. En conseqüència, les paraules del que conté es consideren normati-ves. El fet que una paraula no estigui inclosa en el diccionari normatiu no implica, però, que no sigui correcta. Caldrà cercar altres fonts lexicogràfiques que ens permetin documentar-les. Recor-dem que totes les paraules normatives són correctes, però que no totes les paraules correctes són normatives.

12 Cargolí, dentetes, geniveta, bracets, cagallona, panxeta, grassona, colominet, conillet, perdiganya, pallastrí, tortoreta, merlotinga, pixarrona. Són diminutius.

GUIA DIDÀCTICAL'OBRADOR DE LA LLENGUA

L'obrador de la llengua


eL resum

Resumir un text no és altra cosa que presentar-lo d’una manera més sintètica i precisa, mante-nint les idees principals de forma ordenada i cohesionada i respectant l’estructura de l’autor. En general, es considera que un resum no ha de ser superior al 25 % de la llargada del text original. Tot i això, sempre cal cenyir-se a les indicacions que apareguin en una activitat o en un examen, que, en alguns casos, poden implicar una reducció més gran.

Funcions

Permet fer una primera aproximació a un text i ofereix una síntesi de les dades i idees que • s’hi exposen.És útil per conèixer el mecanisme de construcció del text.• És un bon instrument per recordar el contingut d’un text.•

Procediment

Consta de les fases següents: lectura general, lectura analítica i subratllat.

• Lectura general. Permet obtenir una idea clara del text. A més, estableix una relació entre el nombre de mots del text inicial i el del resum, i fa una primera aproximació al tipus de text: argumentatiu, narratiu, expositiu, etc.

• Lectura analítica. Analitza el text amb detall, paràgraf per paràgraf. Per assegurar una bona comprensió del text, cal buscar les paraules, expressions o referències culturals desconegu-des en diccionaris, enciclopèdies, bases de dades lingüístiques o terminològiques, etc. Una mala interpretació d’alguna paraula o expressió pot desvirtuar la comprensió del text.Cal identificar les idees de cada part o paràgraf i establir les connexions lògiques que hi ha entre elles. Per fer-ho, és útil encerclar els connectors que articulen el text des del punt de vista del contingut. Aquests elements permeten identificar l’estructura lògica del text.

Diccionaris en línia: Diccionari de la llengua catalana, Institut d’Estudis Catalans (http://dlc.iec.cat/)Diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (http://www.enciclopedia.cat/)

text original

reducció 75 %

resum

mots per línia nombre de línies




Enciclopèdies en línia:Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana (http://www.enciclopedia.cat/)

Bases de dades:Cercaterm. Servei de consultes en línia del Termcat (Centre de Terminologia) (http://www.termcat.cat)

• subratllat. Facilita la comprensió definitiva del text i serveix per destacar les idees princi-pals que en vertebren el sentit global. No obstant això, per establir l’ordenació lògica de les idees, cal identificar els connectors que marquen les relacions causals, concessives, d’addició, d’oposició, etc.S’ha d’evitar subratllar en excés, ja que això desvirtua la identificació de les idees principals que s’hi exposen. Només cal subratllar les paraules clau o expressions que recullen el con-tingut essencial de les idees principals.

Redacció

Per fer un resum, cal tenir en compte que:

Ha d’incorporar totes les idees principals; per tant, ha de prescindir dels elements anecdò-• tics o superflus. Ha de recollir de manera objectiva el pensament de l’autor i ha de prescindir de valoracions • i interpretacions personals. Això s’hauria de reservar per al comentari crític. No pot incloure expressions com «l’autor diu... » o «l’autor conclou...», «el text presenta...», • etc., perquè marquen un distanciament respecte del text que no correspon al sentit del resum. Ha de ser fàcil de llegir. No n’hi ha prou d’esporgar el text inicial d’idees supèrflues, sinó • que cal fer un veritable esforç de reescriptura.Cal revisar l’ortografia i la puntuació.•

RECORDA Per fer un resum, s’han d’utilitzar paraules i expressions pròpies. Limitar-se a eliminar frases o frag-• ments de frases del text no és acceptable. S’ha d’evitar l’ús d’un estil massa esquemàtic, i cal emprar connectors.• No s’hi ha d’incloure comentaris personals.•



Llegeix aquest text i fes-ne un resum, seguint les indicacions anteriors:

generació Wap

Figura que els joves d’avui són tan voraços que es mengen les lletres quan s’escriuen els uns als altres. Als xats qui no corre vola, per falta de temps. Als mòbils, amb missatges limitats a uns 160 caràcters, per falta d’espai. Escriuen ksa per ‘casa’, xq per preguntar ‘per què’ i A10 per acomiadar-se. El siste-ma SMS (short message service) implica una laboriosa escriptura executada amb només vuit tecles numèriques del 2 al 9 que contenen, en grups de tres i de quatre, les vint-i-sis lletres de l’alfabet. Els creatius que publiciten nous dispositius pretenen fer-nos creure que els seus productes modifiquen, d’una manera radical, la transmissió d’informació a través de l’escriptura. Auguren la mort imminent del bolígraf i anuncien un nou llenguatge, espontani i sense regles fixes, basat en la intuïció. El cert és que la meitat dels joves europeus de 17 a 26 anys tenen un telèfon mòbil d’última generació i que les emoticones (abans conegudes com a smileys) ja formen part del repertori expressiu d’aquests teclistes empedreïts. ;-)

Ara que ja són morts i enterrats de fa temps els accents, les dièresis i els signes de puntuació diversos, la supressió de lletres també és un fet. Les vocals acostumen a ser les primeres víctimes, però també la h muda ha fet mutis digital com en aquella vomitiva regla mnemotècnica del castellà que feia «el verbo echar echa la hache». La b alta s’imposa a la baixa. La k d’okupa, en canvi, sembla omnipresent i amenaça d’apoderar-se de certes funcions de la c (les altres se les queda la z) i de totes les de la q. I això només acaba de començar. D’aquí a poc temps, les agendes electròniques evolucionades –dispositius com el Palm Pilot, Palm PC o Pocket PC– estendran l’ús dels anomenats halfkeyboards (‘mitjos teclats’) que conviden a l’onanisme perquè permeten escriure fluidament amb una sola mà. Fins i tot amb un llapis òptic. Tot indica que els propers anys es consolidarà una escriptura cursiva tan allunyada de la canònica com ho era l’escriptura demòtica de la hieràtica en temps de la pedra de Rosetta.

És clar que la novetat és relativa. Les abreviatures tenen una llarguíssima tradició que es perd en la nit dels temps. Els monogrames cristians reunien en un sol caràcter diverses lletres, potser per la influència d’aquell predecessor sagrat del 3-en-1 que és la Santíssima Trinitat. En les seccions d’en-treteniments lingüístics del segle xix hi havia un joc que es deia fuga de vocals, basat en el mateix mecanisme que avui ens mena a escriure vnc trd. En certa mesura, ningú que hagi pres apunts en una aula alguna vegada no pot ser aliè a les simplificacions subjectives de certs termes recurrents. Per més que les generacions prewap visquem la irrupció d’aquesta nova escriptura com una agressió visual a la nostra imatge mental de les paraules, l’ortografia grotesca no és el problema. El que seria realment greu és que, de tant cruspir-se lletres per simplificar, al final tothom digués el mateix. O, dit en altres paraules, amb totes les lletres que ningú no tingués res a dir.

Màrius serrA, «Generació WAP», Enviar i rebre, 16-2-2001 (fragment adaptat)

RECORDAUna emoticona és un símbol gràfic format a partir de caràcters ASCII que representa un rostre humà amb una expressió i que s’utilitza en els missatges de correu electrònic i els xats per transme-tre estats d’ànim.



eL mapa ConCeptuaL

Un esquema representa les relacions que hi ha entre diferents parts d’un text, però no permet establir les múltiples connexions que, sovint, mantenen les idees o conceptes que hi apareixen. Per superar aquesta limitació, es pot elaborar un mapa conceptual.

El mapa conceptual és una representació gràfica dels conceptes essencials d’un text i de les relacions que mantenen amb el tema. Es tracta d’una eina d’aprenentatge eficaç, perquè mostra la relació jeràrquica d’idees i conceptes. Per aquest motiu, és recomanable utilitzar-lo tant per resumir les idees d’un text com per elaborar un escrit o, simplement, per preparar un examen.

En un mapa conceptual es distingeixen dos elements bàsics:

Els nòduls, que són rectangles, cercles, el·lipsis, etc. que representen conceptes.• Els enllaços, que són línies i fletxes que representen les relacions entre conceptes.•

Elaboració

Escrivim el nom del tema objecte d’anàlisi dins un rectangle. Cal fer-ho utilitzant una pa-• raula clau o un sintagma. Seleccionem els conceptes o idees relacionats amb el tema principal i els situem a sota o • al voltant de la paraula clau.Ordenem els conceptes segons la seva jerarquia i la relació que mantenen.• Unim els conceptes i la paraula clau amb línies, fletxes i mots d’enllaç per fer explícites les • relacions entre els conceptes. Se solen utilitzar expressions com format per, consta de, es classifica, pot ser, etc.

RECORDAEn un mapa conceptual, els mots clau van emmarcats.• L’ús de diferents colors ajuda a retenir millor la informació.• Alguns programes informàtics, com ara CmapTools i MindManager, permeten crear mapes con-• ceptuals.



exemple

Al llarg de la història de la humanitat ha estat un fet comú i reiterat que pobles de llengües i, eventual-ment, també de cultures diferents hagin entrat en contacte i hagin donat lloc a situacions de contacte lingüístic i cultural més o menys prolongat, amb conseqüències diverses per a les poblacions, les llengües i les cultures en qüestió, conseqüències que abracen des de l’extermini d’un grup i l’extinció sobtada d’una llengua fins a diversos graus de mestissatge cultural i d’influència interlingüística, inclo-sos el declivi lingüístic progressiu o esllanguiment de la llengua nativa originària, la seva extinció defi-nitiva, i també el fenomen sociocultural de l’anomenat sincretisme lingüístic. Tanmateix, és ben cert que mai com en els darrers dos segles no s’havia produït un fenomen comparable, quantitativament i qualitativa, de desplaçament i extinció de llengües.

Hi han contribuït, sens dubte, factors com el desplegament dels estats nació moderns i l’expansió del sistema capitalista a la recerca de nous territoris, de matèries primeres i de nous mercats. D’altra banda, ja en el segle que ara ha acabat, mai com després del 1945 hem assistit a un procés tan ràpid d’uniformització cultural accelerada als països de l’òrbita capitalista primer i arreu del món després del 1960 (processos de descolonització i occidentalització dels nous estats). D’ençà del 1981, el conflicte de règims socioeconòmics és succeït per un conflicte de macrotradicions culturals, i, a partir del 1989, un cop desaparegut aparentment el primer per l’ensorrament del model del socialisme real, la mun-dialització de l’economia i la globalització política fan el seu camí.

Hom ha fet el còmput del ritme actual de destrucció de la diversitat lingüística i del que és de preveure en un futur immediat. Les estimacions varien quant als resultats per causa de diversos problemes, des de la dificultat de censar les llengües del món –atesa la relativitat de la frontera entre varietats lingüísti-ques pròximes però diferents, la diversitat de criteris operatius a l’hora de distingir un sistema lingüístic autònom, i l’ombrada que els poders polítics llancen damunt aquelles llengües que són excloses en l’avançada de l’ordenament sociopolític i socioeconòmic dins un àmbit territorial de competència fins a fer-les literalment invisibles– fins a la manca de descripcions acurades de moltes llengües i la tria dels criteris i dels indicadors de viabilitat lingüística. Tot amb tot, si l’estimació que fixa en el 90 % el ritme actual de destrucció de la diversitat lingüística té una base empírica, bé es pot afirmar que mai com avui, i segons el que és de preveure en el segle xxi, aquesta proporció havia estat tan alta.

El problema, doncs, ha deixat de ser una qüestió local i ha esdevingut una qüestió global; o, dit d’una altra manera, el problema ja no és el manteniment o la substitució d’una llengua particular en una situació històrica determinada, sinó la pervivència de la diversitat lingüística i cultural sobre el planeta.

joAn A. Argenter, «De la destrucció de la diversitat lingüística i d’algunes raons per evitar-la», dins Albert Bastardas, Diversitats. Llengües, espècies i ecologies (fragment adaptat)



– extermini del grup – extermini de la llengua – mestissatge cultural – esllanguiment de la llengua nativa – sistema lingüístic

censar llengües desaparició del 90 % del patrimoni lingüístic

perill per a la diversitat lingüística i cultural a tot el planeta

extinció lingüística

– desplegament de l'estat nació – recerca de mercats i matèries – uniformització cultural – mundialització econòmica

i globalització política

dos darrers segles

dificultats conseqüències

suposa



L’esquema

Exposa de manera clara i sintètica les idees d’un text i les relacions jeràrquiques principals i secundàries que hi mantenen. Hi ha diferents maneres de fer un esquema. Cal utilitzar la que sigui més útil, però el resultat final ha de ser clar i entenedor.

Elaboració

Subratllem les idees més importants del text i anotem, de manera resumida, la informació • pertinent als marges. Identifiquem clarament el tema del text i organitzem jeràrquicament les idees principals i • secundàries. Escrivim enunciats curts i sintètics.•

esquema numèric

1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

claus

xxxxxxxx

xxxxxxxx

xxxxxxxx xxxxxxxx

xxxxxxxx

xxxxxxxx

xxxxxxxx xxxxxxxx

esquema mixt

i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

iii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

RECORDAPer fer esquemes, es pot emprar el processador de textos.



exemple 1

natura i senderisme

Viladrau, al peu del Montseny, ofereix un entorn privilegiat per caminar i menjar.El Parc Natural del Montseny, situat entre les comarques d’Osona, el Vallès Oriental i la Selva, presenta una important i atractiva oferta als seus visitants tant pel que fa a natura com a gastronomia i festes.Dins del terme de Viladrau hi ha un dels indrets més emblemàtics del Montseny, el Matagalls (1.697 m). De fet, el cim disputa actualment al Turó de l’Home (1.706 m) i les Agudes (1.703 m) l’honor de ser el punt més alt del massís. Les mesures preses fa més de cent anys s’han posat en dubte i properament es podria produir un canvi en aquestes dades.

La casa d’un bandoler

Entre els al·licients que presenta Viladrau hi ha la possibilitat de visitar La Sala, la casa on va néixer l’any 1594 el bandoler Joan Sala, en Serrallonga.Pel que fa a senders i recorreguts senyalitzats, actualment la Diputació de Girona està procedint a marcar un total de quatre senders temàtics a tot el Parc Natural del Montseny, un dels quals estarà situat a Viladrau. Aquests senders, que es poden completar en poc més d’una hora, tindran la flora i la fauna com a principal reclam. Una de les peculiaritats és que el sender passarà pel costat del castanyer de les nou branques, un arbre amb 600 o 700 anys d’història, que és el més conegut de Viladrau i un dels més emblemàtics del Montseny. I, lligat amb Les Castanyes, Viladrau té com a certamen més important la popular fira de la Castanya, que se celebra a final d’octubre.

atractiu a la tardor

Però Viladrau presenta, a més, un altre atractiu, especialment a la tardor: es tracta dels bolets. En funció de la zona es poden trobar sabateres i ceps (als indrets més alts), l’apreciat bolet de castanyer, una espècie que pot arribar als vuit o deu quilos de pes i que està gairebé reservada solament a grans coneixedors del territori, els ous de reig i, a les zones més baixes, pinetells, rovellons, rossinyols, carlets o rossinyols de pi.

El Punt, «Rural», setembre del 2008 (fragment adaptat)

el parc del montseny

1 Situació: entre les comarques d’Osona, el Vallès Oriental i la Selva.2 Atractius per als visitants: 2.1 Matagalls (1.697 m), un dels cims més alts. 2.1.1 Altres cims: Turó de l’Home (1.706 m) i les Agudes (1.703 m). 2.2 La Sala, casa del bandoler Joan Serrallonga. 2.3 Senders: quatre nous senders temàtics. 2.3.1 Un sender passarà per un castanyer de 600-700 anys. 2.4 Fira de la Castanya, que se celebra a final d’octubre. 2.5 Bolets: bolets de castanyer, ous de reig, pinetells, etc.



exemple 2

L’origen de la remença

La servitud pagesa tenia l’origen en l’anomenada revolució feudal del segle xi, quan els senyors van sotmetre els pagesos per mitjà de l’ús d’una violència sistemàtica generalitzada i continuada. Tot i així, el reconeixement legal de la servitud va tenir lloc durant el segle xiii, quan les profundes trans-formacions jurídiques i institucionals (constitucions i corts) van fer indispensable que el costum de transmissió oral esdevingués llei escrita.

A més, durant el segle xiii, els senyors van demostrar un interès especial per refermar l’adscripció dels pagesos de remença a la terra, assegurant l’explotació de les propietats senyorials i el cobrament de les rendes corresponents. Aquest interès responia a dos factors fonamentals.

En primer lloc, l’expansió de la Corona catalanoaragonesa per les illes Balears i el País Valencià havia generat un seguit de corrents migratoris cap als nous territoris, on hi havia cartes de poblament que oferien millors condicions jurídiques, econòmiques i socials. L’emigració dels pagesos va alarmar els senyors, que veien perillar la percepció de les seves rendes.

I, en segon lloc, el creixent dinamisme de les ciutats catalanes va estimular la immigració de pagesos cap als centres urbans, els quals buscaven millors condicions de vida i noves oportunitats. En aquest sentit, n’hi ha prou de pensar en la consolidació de Barcelona com un dels principals centres artesa-nals, comercials, marítims i financers d’Europa durant el segle xiii.

A més, al començament del segle xiv es van succeir un seguit de males collites. Els cronistes de l’èpo-ca van anomenar l’any 1333 lo mal any primer, perquè va marcar l’inici d’una crisi econòmica i de població de caràcter general.

Els primers símptomes dels desequilibris econòmics es van agreujar a causa d’una successió de brots epidèmics. És possible que la pesta negra exterminés una tercera part de la població catalana (1348) i que el conjunt dels episodis epidèmics reduís la població catalana a la meitat. La principal conse-qüència econòmica d’aquesta catàstrofe va ser la disminució de la producció. L’escassa mà d’obra era indispensable per conrear els camps. Molts masos van quedar abandonats (masos rònecs), pobles sencers van desaparèixer, la producció agrària tardà moltes i moltes dècades –potser més de dos segles– a recuperar-se. A més, després de cada epidèmia, molts pagesos fugien de les seves terres per ocupar els buits de població generats a les ciutats, on els salaris reals tendien a augmentar a causa de l’escassetat de la mà d’obra.

enric cAlpenA i oriol junquerAs, Guerres dels catalans (fragment adaptat)



– revolució feudal (s. xi): ús de la violènciaOrigen de la remença

– reconeixement escrit (s. xiii) dels drets senyorials

– expansió de la corona que genera immigració

Situació al segle xiii

– dinamisme de les ciutats

– males collites: crisi econòmica, pesta

– reducció de la població per la pesta

Crisi i disminució de la – masos abandonats (masos rònecs)

producció al s. xiv

– davallada de la producció agrícola

– fugida dels pagesos a la ciutat

eL Comentari de text

És un escrit que se centra en l’anàlisi d’un text. Ha d’explicar-ne el contingut i mostrar-ne el desenvolupament, tant pel que fa a la forma com al contingut.

Procediment

Consta de les fases següents:

Comprensió del text: lectura intensiva i subratllat.• Anàlisi del text: anàlisi pragmàtica, anàlisi del contingut i anàlisi lingüística.• Redacció del comentari.•

Comprensió del text

S’ha de fer una lectura atenta del fragment per entendre’l perfectament. Això implica llegir el text diverses vegades, i no passar per alt paraules, referències històriques, personatges, detalls, etc. que poden ser importants a l’hora de discernir-ne el sentit. Per aquest motiu, cal consultar diccionaris, enciclopèdies o altres canals d’informació.

Un cop entès el text, s’ha de començar a subratllar.

Anàlisi del text

En l’anàlisi pragmàtica hem de tenir en compte:

a La situació comunicativa

Localització• . Identifiquem l’autor i esbrinem si és un text complet o un fragment i quin n’és l’origen: diari, llibre d’assaig, article científic, etc. Context històric (espai i temps)• . Situem el text en el corrent artístic, històric, filosòfic, etc. corresponent i en destaquem els aspectes significatius per interpretar-lo (descodificació). Aquesta part no ha de ser gaire extensa.



b L’adequació

Emissor• . Determinem quin és l’emissor del text i des de quin punt de vista transmet la informació. En alguns casos, el punt de vista adoptat pot ser transmès per l’autor, però en d’altres caldrà distingir explícitament entre autor i emissor (narrador, jo líric, etc.).

Receptor• . Des del moment que esdevenim lectors del text, en som els receptors; hem d’esbrinar a quin tipus de lector s’adreça l’autor o, dit d’una altra manera, en quin destinatari pensava quan elaborava el text: públic especialitzat, general, grup d’edat, etc.

Canal• . Identifiquem el mitjà pel qual es transmet el text: oral, escrit, mixt, escrit per ser llegit, formes híbrides (SMS, xats...), etc., que repercuteix en la configuració de la comunicació. En la llengua oral, el pes de la situació i d’altres elements extralingüístics, com la gestualitat o el to de veu, són molt significatius. En canvi, en la llengua escrita s’han de preveure pos-sibles ambigüitats, perquè emissor i receptor no sempre comparteixen la mateixa situació comunicativa. Codi.• Esbrinem quin és el sistema de comunicació del text, que de vegades pot alternar amb elements iconogràfics que poden exigir un comentari específic. Quan la combinació entre elements lingüístics i iconogràfics es transmet per un canal oral, es tracta de textos audiovisuals.

c La funció comunicativa. Cal distingir entre la funció lingüística predominant i el propòsit comunicatiu del text:

• Funció lingüística. El pes dels diferents elements que constitueixen l’esquema de la co-municació (emissor, receptor, canal i codi) en determinen la funció lingüística. De fet, el

els jardins de Laribal

Així és la vida: acabeu de sortir de l’oficina, el vostre cap us posa els pèls de punta i encara queden 119 dies per les vacances de Nadal! Necessiteu aferrar-vos urgentment a aquesta mica d’estiu que encara queda per poder aguantar amb dignitat quan arribin els primers freds, o sigui que més us val agafar-vos-ho amb calma i fer alguna cosa per engegar l’estrès a fer punyetes. Si pugeu a Montjuïc, podeu fer una passejada pels jardins de Laribal, dissenyats per l’enginyer i paisatgista francès Jean-Claude-Nicolas Forestier i acabats al voltant dels anys vint del segle passat. Pèrgoles de fusta, aigua que recorre canals, que salta en petites cascades i que reposa en petits estanyols que reflecteixen el voltant… Deixeu anar les males vibracions i, quan us sentiu prou relaxats, podeu deixar-vos caure per la Font del Gat, situada al pati d’un edifici de Puig i Cadafalch que ara és la seu del Centre Gestor del Parc de Montjuïc, i on podreu prendre un cafè o, si encara esteu un xic nerviosos, una til·la de gel.

Time Out, «Els jardins de Laribal» (fragment adaptat)

RECORDAUn díctic és un element lingüístic que es refereix directament al lloc, el moment o les persones d'una situació comunicativa, de manera que el seu significat és donat per la situació específica de l'enunciació.



predomini més o menys destacat d’un element comunicatiu va associat a la preeminència d’una funció comunicativa: referencial, expressiva, fàtica, poètica i metalingüística. Propòsit comunicatiu• . Quan un autor elabora un text, ho fa amb un propòsit o una finalitat concreta. De vegades, la intenció és clara, però no sempre resulta senzill determinar-la, perquè l’autor pot tenir interès a dissimular o ocultar les seves intencions. En aquests casos, s’han de seguir diferents traces lingüístiques que puguin delatar el propòsit comunicatiu i descobrir quins objectius té el text. L’objectiu s’expressa amb infinitius: convèncer, persuadir, informar, commoure, etc. Les traces lingüístiques poden ser les següents:

Persona gramatical. L’ús de la primera persona s’associa a una funció expressiva, mentre –que la tercera persona pot ajustar-se millor a la referencial. Aquesta relació, però, no sem-pre pot establir-se; caldrà verificar-ho en cada text.

Tractament del destinatari. La presència del destinatari pot ser implícita o explícita. En –aquest darrer cas, hem d’analitzar el tractament que s’hi dóna: formalitat alta, mitjana, baixa; pronoms tu, vostè, vós, etc. Paral·lelament, també cal tenir presents altres indicis lingüístics, com ara l’ús de formes verbals imperatives, subjectives..., la presència de determinades modalitats oracionals: interrogatives, exhortatives, optatives, etc.

Lèxic. Cal tenir en compte si s’empra un lèxic especialitzat o general, si hi predominen –formes de l’estàndard o elements dialectals (geogràfics o socials) i, sobretot, si s’utilitza un lèxic valoratiu, connotatiu o estrictament referencial.

Recursos lingüístics. El text sol posar en joc un seguit de recursos lingüístics o poètics –que reforcen la capacitat expressiva del text i denoten una voluntat d’estil: paral·lelismes, enumeracions, metàfores, comparacions, etc.

Un cop considerats els aspectes relacionats amb la situació i el propòsit de la comunicació, cal veri-ficar l’encert de la solució lingüística i textual adoptada: text argumentatiu, descriptiu, oral, poètic, etc. Alguns se cenyeixen a un model textual concret (descriptiu, narratiu, etc.), però també és freqüent que es donin interferències entre diferents models, per bé que n’hi hagi un de predominant. Per comprovar que l’adequació lingüística i textual és òptima, hem de considerar els punts següents:

L’assoliment del propòsit comunicatiu.• L’ús del registre lingüístic adequat (formalitat alta, mitjana, baixa). Convé no barrejar en un • sol text nivells de formalitat diferents. Cal fer servir un tractament personal adequat (tu, vostè, vós) i mantenir el grau d’especificitat temàtica (general o especialitzada) adoptat. Difícilment poden aparèixer en un mateix text dues orientacions temàtiques, ja que reque-reixen una terminologia diferent.

En l’anàlisi del contingut hem de tenir en compte:

a La coherència. Ha de posar de manifest la vertebració de les idees. Per fer-ho, tindrem en compte:

Els blocs temàtics que componen el text, que no sempre han de coincidir estrictament amb • els paràgrafs. Als blocs temàtics que componen els paràgrafs, les estrofes, etc., se'ls pot superposar una • segona estructura que fa que les idees es relacionin de manera lògica, jeràrquica, temporal, etc. Segons la fórmula adoptada distingim l’estructura inductiva, la deductiva, la successiva, la circular...



b La determinació del tema. És la idea central al voltant de la qual s’estructura el text i que li dóna sentit i coherència. De vegades no s’hi esmenta explícitament i, fins i tot, pot no cor-respondre amb l’objectiu del text. Per obtenir el tema, sovint cal fer una operació d’abstracció o generalització que concentri en poques paraules el contingut profund del text. El tema no pot incloure elements superflus, ni episodis que formaran part de l’assumpte o l’argument.

En l’anàlisi lingüística hem de tenir en compte:

a La cohesió. És la propietat textual que assegura la unitat de sentit del text. Hi ha diferents mecanismes lèxics, morfosintàctics i textuals que afavoreixen aquesta unitat:

Mecanismes lèxics

– relacions semàntiques: sinonímia, antonímia, hiperonímia, etc.– camps semàntics significatius– lèxic denotatiu o connotatiu: ús de la ironia, ambigüitat, frases fetes, etc.

Mecanismes morfosintàctics

– elements anafòrics– catàfores, el·lipsis, etc.

Mecanismes textuals

– marcadors textuals: connectors de les diferents parts i idees del text

b altres elements lingüístics. Hi ha altres elements lingüístics que poden ser rellevants per entendre el funcionament d’un text:

Fonètics i fonològics

– reiteració de sons– fenòmens fonètics dialectals– marques d’entonació– ritme, rima

Morfosintàctics

– temps verbals i persones gramaticals més abundants– estructures i modalitats oracionals més freqüents (oracions coordinades, subordinades, juxta-posades, enunciatives, interrogatives, exhortatives, etc.)– estructures sintàctiques predominants

Lèxics i semàntics

– neologismes i arcaismes– termes dialectals– frases fetes– lèxic denotatiu i connotatiu– procediments semàntics: polisèmia, sinonímia, etc.



Redacció del comentari

Per redactar el comentari cal tenir en compte que:

Ha d’incorporar tots els apartats, però no cal que tinguin la mateixa extensió o profunditat. • De fet, cada text exigeix una aproximació diferent. Només després d’haver-ne fet l’anàlisi prè-via estem en condicions de decidir quin és l’enfocament adequat.

La redacció del comentari ha de donar com a resultat final un text coherent i estructurat. No • n’hi ha prou d’enfilar diferents idees, sinó que cal vertebrar-les al voltant del tema comú.

El text ha de ser clar i precís. Cal evitar la sintaxi massa enrevessada, sense caure, però, • en la simplicitat o en la poca elaboració. Cal utilitzar connectors per marcar les relacions de jerarquia i causalitat entre els diferents apartats.

valoració crítica

En aquest apartat no es tracta d’expressar la posició personal sobre el tema del text, sinó de situar les idees exposades en relació amb els corrents de pensament de l’època, o amb altres autors. Sempre que sigui possible, es poden mostrar les incoherències, les contradiccions, les deduccions poc fonamentades o, al contrari, remarcar la solidesa argumentativa, el rigor de les dades, l’originalitat, etc.

Finalment, es pot fer referència a la vigència que poden tenir aquestes idees en l’actualitat o a les derivacions que han sofert al llarg d’un període de temps.

eL Comentari soCioLingüístiC

Per conèixer una llengua no n’hi ha prou d'identificar-ne les regles gramaticals o posseir un am-pli repertori lèxic, sinó que cal dominar també el conjunt d’habilitats discursives i socioculturals, sense les quals la comunicació no seria possible. Del conjunt d’aquestes habilitats, en diem competència comunicativa:

Competència gramatical• : coneixement del codi lingüístic (lèxic, sintaxi, morfologia, fonètica i fonologia). Tots aquests aspectes determinen la correcció del text. • Competència discursiva o textual: capacitat de codificar i descodificar adequadament els diversos tipus de textos. La coherència i la cohesió són les dues propietats que regu-len aquesta competència. • Competència estratègica: repertori d’estratègies verbals i no verbals que compensen els dèficits o les interferències en la comunicació (gestos, dixi, etc.). • Competència sociolingüística: adequació de la varietat i del registre a cada situació comunicativa.

RECORDARedactar un comentari de text implica elaborar un text expositiu. Abans d’escriure’l, fes un esque-ma amb els diferents aspectes que has analitzat i els elements més rellevants per interpretar el text adequadament.



La competència comunicativa és, doncs, l’eix al voltant del qual s’articula el coneixement d’una llengua. Es tracta, però, d’un eix que integra diferents components, un dels quals és la compe-tència sociolingüística.

El comentari sociolingüístic posa de manifest tots aquells trets lingüístics que permeten ex-treure informació sobre la identitat del parlant i la situació comunicativa en què es troba. Per fer-ho, analitzem la llengua i els diferents aspectes que integren el text des del punt de vista de la variació lingüística: variació diacrònica, social, estilística i geogràfica.

Variació diacrònica

La llengua canvia al llarg del temps. Les modificacions són lentes, però contínues, i afecten de manera desigual els diferents components de la llengua: lèxic, fonètica, sintaxi, morfologia. En la classificació de les varietats històriques del català es distingeixen les etapes següents:

a Català preliterari: s. viii/ix - primera meitat del s. xiii.

b Català medieval: segona meitat del s. xiii-s. xv.

c Català de la Decadència: s. xvi-xix.

d Català de la Renaixença: del s. xix a la reforma fabriana.

e Català contemporani: s. xx-xxi.

el català medieval (segona meitat del s. xiii - s. xv)

Fonètica

• Existència de la vocal neutra tònica [2] en català oriental durant els s. xiii i xiv. Posteriorment, va passar a

[1] en els dialectes orientals del català.

• Presència de les combinacions ait/eit de la forma llatina Act: FActu > feit.

• Aparició d’alguns casos de neutralització o/u àtones > u (català oriental). Aquest fenomen serà general

a partir del s. xvi: acustumat/acostumat.

• Ús de la grafia l en posició inicial, tot i que la pronunciació ja era palatal: llibre.

morfologia

• Manteniment d’alguna marca de l’antiga declinació –nominatiu– en frases o fórmules fixades: Déus.

• Coexistència dels adverbis pus i més: pus gran.

• Utilització freqüent dels possessius àtons i de les formes femenines mia, tua, sua.

• Ús de les formes lo/els de l’article masculí.

• Utilització de les formes sintètiques del passat simple: aní, dormí.



eL català de la decadència (s. xvi-xix)

Fonètica

• Dubtes gràfics a l’hora d’escriure [2]: asposa, samentiri.

• Primers casos d’ensordiment de [dz] en les comarques barcelonines i a l’Horta de València: me[t‘]e,

pla[t‘]a.

• Vacil·lacions gràfiques en l’escriptura de [t‘] i [|]: mayg, maixt, maigt, añ, any.

• Es manté la h com a marca de hiat: rahó, possehir.

morfologia

• Presència dels possessius mia, tua, sua.

• Ús majoritari de les formes plenes dels pronoms: vos diré, los ho farà...

• Manteniment de l’auxiliar ésser en els verbs de moviment: érem sortits, són vinguts.

• Generalització de la terminació de primera persona del present d’indicatiu [u] en el dialecte central, [o]

en el nord-occidental, [Ø] en balear i alguerès i [e] en valencià.

Lèxic

• Aparició de castellanismes: hasta, luego, antes, algo, ningún, varios, sello...

Per estudiar la variació diacrònica dels segles xix-xx, cal que tinguis en compte que l’ús de determi-nades paraules o expressions poden donar pistes per situar un text amb més precisió. De vegades, perquè es tracta d’expressions o argots que caracteritzen una determinada generació; en altres ocasions, perquè fan referència a objectes fàcilment documentables: tocadiscos, boîte, CD, Internet, etc.

Variació social

Probablement, aquesta és la variació lingüística que et resultarà més difícil d’analitzar. A més, en el nostre cas, la peculiar situació sociolingüística de les terres de parla catalana representa una dificultat afegida en l’estudi d’aquest aspecte. Per això, et plantegem algunes de les qüestions que pots tenir en compte a l'hora d’analitzar la variació social.

Anàlisi de la variació social

Generació o edat. QQ L’ús de la llengua canvia d’una generació a una altra. En general, les ge-neracions grans solen ser més reticents a les innovacions lingüístiques, mentre que les joves acostumen a introduir-hi més modificacions.

Sexe. QQ En determinades comunitats, hi ha diferències entre la llengua que utilitzen els homes i la que utilitzen les dones. Sortosament, en la nostra societat aquestes diferències tendeixen a diluir-se, però encara se’n poden percebre algunes: renecs, referències a òrgans sexuals, expressions personals, etc.

Medi urbà o rural. QQ La pertinença a un medi social (urbà, rural) pot condicionar la varietat utilitzada. El repertori lèxic, les frases fetes i les comparacions delaten l’entorn en què viu o es mou habitualment el parlant.



Professió. QQ L’exercici d’una activitat professional determina alguns aspectes de la varietat lin-güística. En aquest apartat hem d’incloure també l’ús d’argots, que, recordem-ho, poden aparèixer en diferents àmbits professionals.

Nivell sociocultural. QQ Probablement aquesta variable s’ajusta millor a l’estudi de la llengua que no pas una referència enganyosa al nivell social. Llevat de casos en què és possible rela-cionar un dialecte social (xava, bleda) amb un determinant adstrat social, resulta molt més útil aplicar-hi el criteri del grau d’instrucció, entès com a coneixement de l’estàndard català. Així, a l’hora d’analitzar un text, insistirem en la utilització de formes estàndard o, contràriament, en d’altres que no en formen part. A més, caldria assenyalar si les desviacions de la normativa són causades per interferències lingüístiques. En aquest cas hauríem de parlar de codi interferit.

Argot. QQ Determinats grups relacionats per aspectes generacionals, professionals o d’oci poden utilitzar formes d’argot. Darrere de la utilització de l’argot hi ha un propòsit críptic i una volun-tat d’identificació amb el grup.

Variació estilística o registres

A diferència de la variació dialectal, que està determinada per la procedència geogràfica, social i històrica dels parlants, els registres tenen a veure amb els usos i el context social en què se situa la comunicació. Teòricament, cada parlant s’identifica amb un dialecte geogràfic, social i històric, però pot tenir un repertori més ampli de registres amb els quals resol les diferents necessitats comunicatives que genera la vida quotidiana.

Anàlisi de la variació estilística

En l’estudi del registre lingüístic del text distingim els factors següents:

QQ Tema. És la matèria o tema de què tracta la comunicació. La tria temàtica condiciona la selecció lèxica, les estructures gramaticals, la formalitat, etc. En general, distingirem entre temàtica gene-ral i específica. La primera fa referència als afers de la vida quotidiana, mentre que la segona s'atribueix a temes especialitzats que exigeixen estructures oracionals en tercera persona, nomi-nalitzacions, construccions passives, etc.

QQ Canal. És el mitjà a través del qual es transmet el missatge. Diferenciarem dos grans blocs: oral i escrit. En general, com que la llengua escrita exigeix una planificació prèvia i admet la revisió posterior, hauria de presentar més coherència i cohesió. Contràriament, la llengua oral és espontània i evanescent i no admet, per tant, cap correcció ulterior. Tot i això, hi ha textos en què aquesta diferenciació no és tan clara: discursos llegits, obres teatrals, xats, etc.

Intencionalitat. QQ Indica el propòsit comunicatiu del text: convèncer, ensenyar, narrar, opinar... Aquest és un dels factors que condicionen més l’estructura que cal adoptar en el text: carta, sol·licitud, etc.

Grau de formalitat. QQ Representa la relació existent entre els interlocutors (conegut o desco-negut; mateix grup d’edat o no; superioritat o inferioritat jeràrquica). Una primera marca de la relació personal establerta és el tractament de cortesia adoptat: tu/vostè/vós. Les normes soci-



als vigents regulen el tractament que cal utilitzar en cada situació. Vostè i vós representen graus de formalitat elevada, mentre que tu es reserva per a situacions de formalitat més baixa.

L’anàlisi d’aquests factors (tema, canal, intencionalitat i grau de formalitat) permet classi-ficar el registre lingüístic utilitzat. En general, n'hi ha de dos tipus: formals i no formals, que, al seu torn, inclouen els registres cientificotècnic, d'una banda, i el literari, col·loquial i vulgar, de l’altra.

Característiques dels registres

Registre cientificotècnicQQ

Lèxic. Denotatiu: neologismes, tecnolectes.• Sintaxi. Construccions simples i impersonals.• Tipologia textual. Expositius, argumentatius, inductius.•

Registre literariQQ

Lèxic. Connotatiu: figures retòriques.• Sintaxi. Repertori ampli de construccions simples i compostes.• Tipologia textual. Textos específics: novel·la, teatre, poesia. Altres textos: assaig, articles, etc.•

Registre col·loquialQQ

Lèxic. Poc precís: mots crossa, frases fetes i refranys, onomatopeies.• Sintaxi: anacoluts, frases inacabades, elisions d’elements.• Morfologia: regularització de paradigmes (*• llàpissos, *eleganta), simplificació pronominal (*dóna’ls-hi, *anem’s-en).



Variació geogràfica

Tradicionalment, la variació geogràfica s’ha relacionat amb el concepte de dialecte. Això, però, no és ben bé així, perquè la modalitat geogràfica és un aspecte més de la variació lingüística general, una variació que permet associar el parlant amb un territori determinat de l’àrea lin-güística catalana.

Anàlisi de la variació geogràfica

Per conèixer la filiació dialectal d’un text, has de partir dels trets que el fragment et proporciona. Et recomanem que comencis per les característiques més específiques de cada dialecte i que, posteriorment, confirmis la teva hipòtesi a partir dels trets dialectals que puguis observar.

OriolaGuardamar

ElxAlacant

Xàtiva

ValènciaCENTRAL

O APITXAT

MERIDIONAL

SEPTENTRIONAL

Castelló de la Plana

Sogorb

VA L E N C I À

Vinaròs

Tortosa

TORTOSÍ

ReusTarragona

TARRAGONÍ

XIPELLAB L O C O C C I D E N TA L

FragaLleida

Barcelona

B L O C O R I E N TA L

Manresa

C E N T R A LNORD-OCCIDENTAL

Tamarit de Llitera

XIPELLA OlotGirona

SALAT

Figueres

SEPTENTRIONAL DE TRANSICIÓ

R O S S E L LO N È S

PerpinyàCAPCINÈS

Andorrala Vella

Tremp

ARANÈS

PALLARÈS

RIBAGORÇÀ

B A L E A R

Eivissa

EIVISSENC

Palma

MALLORQUÍ

Maó

MENORQUÍ

l’Alguer

ALGUERÈS

nord-occidental

valencià

comarques castellanoparlants

BLOC OCCIDENTAL

rossellonès o septentrional

central

balear

alguerès

BLOC ORIENTAL



Tingues en compte que la convenció gràfica que s’utilitza per transcriure una varietat pot diluir-ne alguns trets, sobretot els que fan referència a l’aspecte fonètic.

Evidentment, cada text presenta unes característiques pròpies i requereix una anàlisi particular. Malgrat això, l’estudi d’alguns aspectes relacionats amb la morfologia verbal, els determinants o el lèxic et pot ser de gran utilitat.

Característiques de la variació geogràfica

morfologiaQQ

terminació de la primera persona del present d’indicatiu:• [u] central[e] valencià[Ø] balear i alguerès[o] nord-occidental[i] rossellonèsincrement incoatiu •

eix – orientalix – occidental

formes específiques en present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu, etc.• formes de l’article:• el central i valenciàlo nord-occidental i alguerèses, sa balear

LèxicQQ

paraules característiques de cada dialecte•

llengua catalana

bloc oriental

rossellonès

central

barcelonítarragoní

septentrional de transició

xipella salat

balear

mallorquí menorquí eivissenc

alguerès

bloc occidental

nord-occidental

pallarès ribagorçà tortosí

valencià

septentrional apitxat meridional



L’estàndard

La utilització de l’estàndard neutralitza bona part de les diferències dialectals existents. Recorda que aquesta varietat té un caràcter supradialectal i un valor simbòlic, en la mesura que es converteix en la llengua de referència: escola, mitjans de comunicació, etc. A més, l'ús de l’es-tàndard sol anar lligat a situacions de formalitat mitjana i alta.

La varietat estàndard és l’emprada en els manuals escolars, diaris, llibres, etc. Tingues en comp-te que en l’estàndard català és possible detectar alguns trets morfològics o lèxics que de-terminen la filiació geogràfica del text: aspectes de la morfologia verbal (increment incoatiu, primera persona del present d'indicatiu, etc.), possessius, combinacions pronominals (li’l, li la, etc.).

Pel que fa a la resta d’aspectes, hem de recordar que l’estàndard s’ha de cenyir a la norma-tiva.

També cal parar atenció a la tria lèxica adoptada. No totes les paraules que s’inclouen en el diccionari normatiu poden formar part de l’estàndard, perquè algunes són excessivament cultes o tècniques i d’altres són característiques de varietats més vulgars.

Fenòmens de contacte

De vegades, la lectura de textos deixa entreveure diferents fenòmens de contacte lingüístic: minorització, bilingüisme o substitució lingüística. En aquests casos, el comentari sociolingüístic hauria d’incorporar una valoració dels diferents aspectes que s’apunten en el text i que perme-ten fer una radiografia dels processos sociolingüístics que es donen en la societat.



Llegeix els textos següents i fes-ne el comentari sociolingüístic:

Hi han de ser!

El Josep M. Rafales, de Nonasp, a la Franja de Ponent, m’explicava que l’oncle Capasses se’n va anar un dia al banc i en va tornar amb la mosca darrere l’orella. I és que es coneix que hi va arribar amb la intenció de veure la situació dels diners que hi havia dipositat temps enrere. El van fer seure i el qui el va atendre li va treure un llibrot de portar comptes, l’hi va obrir i li va comentar:

—Aviam, el debe diu tal i l’haber diu tal. Aviam, debe, haber…

I l’oncle Capasses, nerviós de sentir-lo, va arrencar a cridar:

—Aviam, debe haber, debe haber… No pot ser debe haber! Hi han de ser, que jo els vaig portar!

Antoni MAs, A cops de paràbola

¡Haber empessado por aquí!

Va resultar que a la Pobla de Mafumet, ja passada la guerra i amb l’arribada de la primera immigració –que després va ser massiva–, a la botiga de ca la Sisqueta hi va anar una gent pobra a comprar:

—Queremos una vela.

I l’home de la Sisqueta, el Carlos:

—Escolti, una vela… Aquí no en venem, de veles. A més a més, la vela i el carro ens els van requisar.Ho vam perdre tot.

—Una vela –aquella dona pobra.

I així vinga insistir la dona i replicar l’home.

Però en veure que no hi havia manera de sortir-se’n, se’n va anar a buscar la Sisqueta. Com que era més pacient, va aconseguir entendre què necessitava aquella dona: només volia fer llum. Li va donar el que li demanava i aleshores l’home li va deixar anar:

—Dona, haber empessado por aquí, haber dicho que quería una espelma y ya está. Pero es que la vela y el carro los perdimos en la guerra.



L’avaluació

Criteris d’avaLuaCió

L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat de Batxillerat ha de ser contínua, global i formativa. A més, cal tenir en compte els objectius i les competències generals i específiques, tal com es recull en la programació didàctica.

L’avaluació ha de ser contínua per poder constatar els avenços i detectar les dificultats, i així prendre les mesures necessàries i redreçar la situació. L’avaluació ha de ser global perquè cal considerar la situació dels alumnes en cada matèria particular i la seva evolució de conjunt. Finalment, ha de ser formativa a fi de regular i orientar els processos d’aprenentatge de l’alumnat i la pràctica docent.

A més, en el cas de les matèries de l’àmbit de llengües, s’ha de considerar que la valoració de l’expressió oral representarà, com a mínim, el 25 % de la qualificació final. D’altra banda, cal poten-ciar la producció de textos creatius (descripcions, argumentacions, valoracions...), perquè l’avaluació d’aquests escrits també en representarà, com a mínim, el 25 %. Per atorgar aquestes qualificacions, el professorat ha de tenir en compte les valoracions que li han proporcionat els docents de les altres matèries del currículum respecte a l’assoliment de la competència comunicativa.

Amb l’objectiu de facilitar l’avaluació dels alumnes a partir dels criteris esmentats, proposem un model de taula per valorar-ne l’expressió oral. Aquesta taula s’ajusta a les propostes de treball d’algunes de les activitats de l’apartat Dimensió de recerca i tractament de la informació i de l'activitat de Parlem-ne, el debat que acompanya algunes lectures.

Pel que fa a la producció de textos, també proposem una taula per facilitar l’avaluació de l’expressió escrita. La valoració dels diferents apartats i del descompte per faltes pot modificar-se a criteri del professorat.

tauLa d’avaLuaCió de L’expressió oraL

aspectes que cal observar valoració

Té capacitat per exposar en públic.

S’expressa amb facilitat i fluïdesa, de manera adequada i prou correcta.

S’adequa a la situació comunicativa (interlocutors, tema, objec-tiu comunicatiu…).

Exposa de manera clara i ordenada.

Compensa les pròpies dificultats de comunicació / expressió (autocorrecció, aclariment d’una idea, èmfasi en un aspecte…).

Utilitza elements de cohesió i connectors lògics propis de la llengua oral.

Pronuncia amb claredat i amb un grau de correcció acceptable.

Fa servir material de suport (PowerPoint, projeccions…).

Total (mitjana de tots els criteris)


tauLa d’avaLuaCió de L’expressió esCrita

ADEQ

UAC

IÓ

propòsit (0,6)

COH

ERÈN

CIA selecció d’informació (2)

situació (0,6) organització de la informació (1)

destinatari (0,6) estructuració del text (1)

tema (0,6) Total

registre (0,6)

COR

REC

CIÓ

LI

NG

ÜÍS

TIC

A

ortografia (0,3)

Total morfosintaxi (0,3)

COH

ESIÓ

relacions referencials (1,5) lèxic (0,5)

connectors textuals, paràgrafs i idees (1,5)

descompte per faltes

Total Total

Totals

adequació

coherència

cohesió

correcció lingüística

Resultat


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 1

Comunicació

1 Escriu un text de 300 paraules sobre la relació entre pensament, llenguatge i comunicació.

2 Defineix signe lingüístic i digues quines característiques té.

3 Explica la relació entre les funcions lingüístiques i els elements de la comunicació.

Ús de la llengua

4 Analitza els elements que defineixen la situació comunicativa del text següent:

tots a pagar

L’Ernest Ribé de Valls em deia que, en acabat la guerra, l’alcalde va renyar el qui s’estava de con-serge al camp de futbol perquè l’acusava de deixar passar gent de franc.

—Et fotré fora, si no t’esmenes –el va sentenciar.

Es veu que l’alcalde va decidir fer millores al camp de futbol. Com que això depenia de la Falange, el Movimiento i tot aquell aparell polític, l’alcalde va invitar tots els caps franquistes de Tarragona a anar-hi per convèncer-los. En aquell moment, però, no els podia acompanyar i els va dir:

—Aneu-hi i mireu-vos-el, que jo hi vaig ara.

I així ho van fer. Quan van entrar, en veure de cop i volta tot aquell munt de personal foraster, el conserge va quedar sorprès i només va encertar a dir-los:

—Eh, escucheu, aquí de Franco no pasa nadie!

Antoni MAs, A cops de paràbola (fragment adaptat)

Sociolingüística

5 Escriu un text de 200 paraules sobre les llengües del món.

6 Llegeix el fragment següent i comenta les característiques lingüístiques i culturals dels pobles indoeuropeus:

Va ser Friedrich Schlegel qui, al començament del segle xix (1808), va fer notar les similituds que existeixen entre moltes llengües europees. La prova definitiva la va donar Franz Bopp en un llibre que es titulava precisament Gramàtica comparada del sànscrit, send, armeni, grec, llatí, lituà, gòtic i alemany. Era l’època en què predominava la preocupació historicista tant en la lingüística com en moltes ciències, i aviat es pogué establir la filiació detallada i la descripció històrica de les llengües que es van anomenar indoeuropees.

Durant molt temps s’ha considerat que aquestes llengües i els pobles que les parlen tenien el seu origen a l’Índia, des d’on, en el curs de molts segles, s’haurien desplaçat a Europa. Avui, en canvi, es tendeix a creure que es van originar en una regió compresa entre l’estepa central asià-


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 1

tica i el sud de Rússia, i en les proximitats de la regió originària de la família de llengües uraloaltai-ca, una família amb la qual les llengües indoeuropees estan emparentades. Potser en el que avui és l’estepa dels kirguisos al Kazakhstan occidental es va produir ja durant el neolític, de manera que vint segles abans de Crist s’havien separat ja els diferents grups lingüístics que constitueixen aquesta família de llengües.

Miquel siguAn, L’Europa de les llengües (fragment adaptat)

Gramàtica

7 Identifica els fenòmens de contacte vocàlic dels mots següents:

a quocient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . f noia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . g duana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c reixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . h seia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d rei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i fareu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e boina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . j neu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8 Transcriu i caracteritza els sons subratllats:

a raig encès [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b mag famós [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c ratlla [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d alba [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e els jocs [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f enviar [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g un llop [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h algun [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

i els romans [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

j dotze [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

k el dit [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

l arbre [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

m sang [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

n amics antics [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

o peix blanc [ ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 2

Comunicació

1 Escriu un text de 300 paraules sobre la comunicació i els mitjans de comunicació de massa.

2 Esmenta les fases per les quals ha passat la comunicació humana segons McLuhan.

3 Resumeix els orígens de la premsa.

Ús de la llengua

4 Identifica i analitza les propietats textuals que apareixen en el text següent:

els anys del fred

Les noves generacions no poden imaginar ni remotament el fred que van patir els nostres avis i el que ens va tocar en anys difícils suportar a nosaltres, els seus néts. Recordo el tràgic hivern del 1937, amb la dramàtica batalla de Terol, i després els glacials anys dels 40. Eren unes gelors de guerra civil i de les seves tràgiques conseqüències. Això no vol dir que el fred burgès de la pre-guerra, l’insidiós i penetrant fred de la meva infantesa, no fos considerable.

De tota manera, el fred de la postguerra va ser més gran. Per exemple, als primers mesos de l’any 1947, que van esdevenir molt durs. La setmana dita dels barbuts, que va del 17 de gener amb Sant Antoni Abat i acaba amb Sant Vicenç, és tradicionalment freda. Es diu la setmana dels sants barbuts perquè aquests barons venerables presenten una iconografia amb barbes patriarcals. A les nostres latituds acostuma a ser la setmana més glacial de l’any.

nèstor luján, El túnel dels anys 40 (fragment adaptat)

Sociolingüística

5 Explica breument el concepte de Romània.

6 Digues a quin dialecte pertanyen els 5 fragments següents:

text 1

Aquesta pluja que ho banya tottreu de ses coses s’olor del món.Aquesta pluja no té un hivern,només té un dia un poc xerec.

Tothom té defectes,jo encara t’enyor.Ningú no és perfecte,ja no te faré pus cançons.

AntòniA Font, Aquesta pluja

text 2

No perdrem lo bon humor i mantenim la moralho cantem en alegria perquè és lo més natural.Que som la sal de la terra i no una terra de sal.

Al carrer del mig no hi volem anarperquè l’altre nit mos van arruixar.Al carrer del mig no hi volem anar[…]I a vostés que mos escolten els desitgem lo millor: que es quedin ben plens d’amor i lliures de malalties.Som Quico, Jaume, el Noi i el Mut de les Ferreries.

quico, el célio, el noi i el Mut de les Ferreries, Es cantava i es canta


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 2

text 3

Era pas bonic el meu país?Bufades glaçades i estius estufants.Flaire de poma a casa dels avis,la sopa xarrupada, el fricot cremant.«Menja i calla!» sempre em deia l’avi,«Has oït? Que això se menja sense fam!».

Quitllats en un corn de la remorca,a la Coopé, els abricots collits.Espertinars amb una rosta,cambajó i pasta de fruitque ens deixava tot mostosos,fins qu’anàvem cap al riu.

Blues de picolAt, País bonic

text 4

He begut a una font de aigua claraon los sòmius fal·laços al maitíjugaven a dins de l’aigua de cristallcom a bellesa de dona a un mirall.Jo beieva, la font donava vida,jo de la vida beieva la dolor.He begut a la font de l’esperança,fresca com a un somrís de criatura.L’aigua fresca era com una empromesade amor, de glòria i de riquesa.

Beieva, beieva i no sabivaque la set de l’esperança no té fi.

FrAncA MAsu, Set

text 5

Del dia que ara esmenteguardeu memòria:el 25 d’abrildel 1707que trista batallava somoure la terra d’Almansa;l’exèrcit borbóal de l’Àustria va véncer d’un colpi sense defensesocuparen comarques senceres.Mal dia va nàixerqui ordenà destruccions i matances.Si el mal ve d’Almansaamb raó diuen que a tots alcança:no es pot oblidarque en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetretot el paísi va tractar els hòmensamb gran crueltat,pensà que era l’horad’augmentar el poder de la seua coronai sense tardançapromulgà el Decret de Nova Planta,pel qual suprimiales lleis i costums de la pràctica antigai ens va prohibirque parlàrem la llengua d’ací.Senyors i senyores,de la història us hem fet el reconte;si voleu seguir,en els llibres està tot escrit.

Al tAll, Romanç de cec


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 2

Gramàtica

7 Canvia el gènere dels noms següents:

a abat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . e cabra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b amo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . f ase . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c emperador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . g baró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d pediatre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . h porc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8 Escriu totes les formes possibles de plural dels noms següents:

a braç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . e anís. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b tesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . f passeig. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c ingrés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . g gest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d feix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . h país. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9 Escriu l’article dels noms següents:

a . . . . anàlisis c . . . . . avantatges e . . . . . . . lleixiu g . . . . . . pendent

b . . . . . dent d . . . . . . síndrome f . . . . . . postres h . . . . . . . afores

10 Completa les sèries següents:

. . . . . . . culta . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

boig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . fixes

. . . . . . . . . . . . . . . . . audaços . . . . . . . . . .

11 Subratlla la combinació pronominal correcta:

a Mira’t-hi. Mira-t’hi.

b Dóna’ls-ho. Dóna-ls’ho.

c Torna’ns-la. Torna-ns-la.

d L’en porta. Le’n porta.

e Se us perjudica. S’us perjudica.


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 3

Comunicació

1 Escriu un text de 300 paraules sobre la premsa catalana al segle xix.

2 Comenta breument el paper que van tenir La Veu de Catalunya, El Poble Català i La Publicitat en la societat catalana del primer terç del segle xx. Esmenta, també, alguns dels seus col·laboradors.

3 Digues el nom de quatre periodistes catalans dels anys trenta i assenyala algun dels trets que defineixen la seva obra i personalitat.

Ús de la llengua

4 Llegeix el fragment següent i comenta’n les característiques (tipus de text, destinatari, estructura i recursos morfosintàctics):

Cartago, com totes les ciutats d’aquella època, també feia remuntar els seus orígens a una mena de miracle i n’explicava la història com una novel·la. Segons aquest relat, la va fundar Dido, que més tard va ser venerada pels seus conciutadans com a deessa, filla del rei de Tir. Vídua per cul-pa del seu germà, que li havia mort el marit, havia pres el comandament d’un grup de sequa-ços en cerca d’aventures i, des de l’extrem oriental de la Mediterrània, havia salpat cap a l’oest a bord d’una nau. Fent cabotatge al llarg de la costa septentrional d’Àfrica, havia superat Egipte, la Cirenaica i Líbia. I, en arribar finalment a una desena de milles a l’oest de l’emplaçament de Tu-nes (actual Tunis), havia desembarcat i havia dit als seus amics: «Aquí construirem la Nova Ciutat». I la van anomenar precisament així: Nova Ciutat, com Nàpols i Nova York, que en la seva llengua es dei-xa Kart Hadasht, i que posteriorment els grecs van traduir per Karkhedon i els romans per Carthago.

indro MontAnelli, Història de Roma (fragment adaptat)

Sociolingüística

5 Explica el concepte de variació històrica i caracteritza les cinc grans etapes de la llengua catalana des d’aquest punt de vista.

6 Comenta la varietat dialectal i el registre del text següent:

Malgrat els meus pressentiments, en Maurice es va captenir molt bé. Feia tanta calor que, després d’haver deixat en Maurice a Maison Blanche, vam córrer al bar de l’aeroport. Bevíem un crépon-né, varietat algerina de l’agua-limón, quan va sorgir un energumen.

—Mon comandant, és una vergonya! Com goseu exhibir-vos amb aquesta terrorista?

Allò havia d’ocórrer. Malgrat que fos la segona ciutat de França, Alger no passava d’un poble gran on gairebé tothom se coneixia.

—Qui seu, vós? Ens coneixem?—Sóc el professor Ottenwelter. El pobre Rubio ens havia presentat.—Ara hi caic! Seu el socialista racista.—Perdó?


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 3

—Sí. Seu una merda, senyor professor. M’estimi més anar amb una terrorista, com dieu, que no amb paios com vós. Odiï tot el que representeu. El racisme que creix en els fems de la bona consciència.—Mon comandant!—Heu vingut aquí per civilitzar aquest país? Pobre pallasso, boig per la reina Pasta! Els francs llen-çaven els seus cagallons als carrers quan els califes de Còrdova i Granada componien els seus poemes d’amor.—Em queixaré. Us passegeu amb terroristes i feu discursos antifrancesos. Em queixaré.—Ara, et podràs plànyer.

I li vaig donar un cop a les dents amb el cap.

joAn-dAniel BezsonoFF, La presonera d’Alger (fragment adaptat)

7 Comenta les diferències entre llengua i dialecte segons aquest text:

Per a un lingüista, el concepte dialecte té dues accepcions ben clares. En primer lloc, serveix per referir-se als resultats de les fragmentacions lingüístiques. Per exemple, llatí, grec i sànscrit, entre més llengües, són dialectes indoeuropeus; l’indoeuropeu en seria la llengua mare. O, com en-senya la filologia romànica, l’italià, el francès, l’occità i el català, entre més llengües, són dialectes romànics, procedents del llatí dit vulgar.

En segon lloc, el terme dialecte serveix per a referir-se a una varietat lingüística associada a un territori determinat. Són molts els lingüistes que amplien aquesta segona accepció per a incloure-hi també les varietats lingüístiques –urbanes, generalment– associades a grups socials determinats. És impor-tant que ressaltem que cap dels dos conceptes acabats d’esbossar no inclou criteris discriminadors sobre la bondat o la utilitat o la logicitat o la finor dels dialectes per oposició al concepte llengua.

MAnuel siFre, Llengua i dialecte (fragment adaptat)

Gramàtica

8 Conjuga els temps verbals següents:

perfet d’indicatiu plusquamperfet de subjuntiu condicional perfet

pretendre oferir fondre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 3

9 Indica els lexemes que s’utilitzen en la formació dels temps simples del verb beure i fes-ne la conjugació:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10 Escriu la preposició adequada en cada cas:

a . . . . . . . . . . . . . . . . . (Per/A) la tarda anirem al cinema.

b . . . . . . . . . . (A mitjans de/A mitjan) setembre es fa la verema.

c . . . . . . . . . . . . . . . .(Al/El) 1963 van assassinar Kennedy.

d Actua. . . . . . . . . . . (com a/com) representant del cònsol.

e El tren no arriba . . . . . . . . . . . (fins/fins a) aquí.

11 Escriu el significat de les locucions adverbials següents:

a a la babalà: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b a l’engròs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c a ultrança: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d a repèl: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e de biaix: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12 Corregeix les preposicions de les oracions següents, quan calgui:

a En Raimon va convidar a la Cèlia a sopar.

b Viatjava amb un avió a reacció.

c Estic interessat en què participis en el projecte.

d En quant a la proposta, no va ser acceptada.

e Arrel del conflicte, van travessar la frontera molts refugiats.


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 4

Comunicació

1 Explica les diferències entre crònica i notícia.

2 Defineix el gènere periodístic del reportatge.

3 Llegeix l’article següent i digues a quin gènere periodístic pertany. Després, comenta el tipus de titular, l’entrada (lead) i quina relació amb la realitat en justifica la redacció i la publicació.

El Punt, 6-5-2009 (fragment adaptat)

eL ganxo de Les mongetes

La primera collita de la denomina-ció d’origen protegida (dop) de la mongeta del ganxet vallès-mares-me ja és una realitat, després d’un grapat d’anys de reivindicació de la singularitat d’aquest llegum cone-gut i reconegut pel seu gust suau i la seva característica forma.

Les mongetes del ganxet, reconegu-des com a denominació d’origen pro-tegida.

La mongeta del ganxet del Vallès-Maresme, reconeguda oficialment i amb un segell nou de trinca que hi diu denominació d’origen protegida (DOP), ja és una realitat. Ahir es va escenificar l’entrega d’un saquet d’aquest llegum per part del president del Consell Regulador de la DOP Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme, Ramon Casamada, al rec-tor de la UPC, Antoni Giró Roca. Era un acte simbòlic i d’agraïment. No en va, la universi-tat ha estat cabdal per aconseguir la varietat de la mongeta a partir de la qual es pogués

construir aquesta singularitat certificada. La col·laboració entre la pagesia i el món de la investigació dels laboratoris universitaris ha estat llarga i feixuga, però, tal com reconeix Casamada, «molt fructífera». «Hem recollit els resultats de dos anys d’estudis de camp per determinar la varietat mare a partir de la qual es genera tot el conreu», especifica el presi-dent del Consell Regulador.

Segons comenta, el gran handicap de la mon-geta del ganxet no és que no n’hi hagi grans extensions, sinó que la seva presència als camps sempre s’ha vinculat a un conreu fa-miliar de petit format. «Es fa difícil de calcular, però a Catalunya devem ser uns 150 produc-tors que anualment podem posar al mercat uns 250.000 quilos de mongeta», especifica. En aquest primer any d’empenta de la DOP, al voltant del 10 % dels pagesos que treba-llen el producte s’han apuntat a la certificació del nou segell. «El nostre objectiu és arribar a convèncer-los a tots, perquè l’esforç destinat al principi dóna bons resultats i en garanteix una venda en condicions», assenyala Ramon Casamada.


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 4

Ús de la llengua

4 Llegeix el text següent i digues de quin tipus és. Quina tesi planteja? Quin tipus de raonament utilitza?

elogi de la modèstia

Cal no confondre la modèstia amb la humilitat. La humilitat és la virtut cristiana oposada a la supèrbia; la modèstia és la virtut oposada a la vanitat. La modèstia no exclou la consciència de la pròpia força ni dels propis mèrits: exclou, sí, el deler i la recerca de lloances i de distincions (proporcionats o superiors a aquella força o a aquells mèrits) que arriben a constituir l’obsessió del vanitós.

És aquesta modèstia –no la que podria ésser definida com a limitació o absència d’ambició– la que ens sembla digna d’elogi, i és aquesta la que elogiem, amb vista, especialment, a la política. El polític vanitós, per molt que valgui, duu sempre dins ell un enemic del seu prestigi. Precisa-ment, subtil virtut del polític és, a voltes, de saber retirar-se a segon terme a l’hora de les lloances i deixar que elles recaiguin damunt els seus col·laboradors. Virtut seva és també d’evitar que les lloances prematures no delatin a l’adversari la grandesa de l’obra en curs de realització. I per aquí l’elogi de la modèstia s’enllaça amb l’elogi del silenci.

Home que treballa de cara a la història, el gran polític deixa a la història el treball de discernir allò que ella mateixa li deu.

FerrAn soldevilA, Memòries (fragment adaptat)

Sociolingüística

5 Caracteritza el bilingüisme i les diferents formes que pot adoptar.

6 Defineix el concepte de minorització lingüística.

7 Explica breument les causes de la substitució lingüística a partir del text següent:

Al llarg de la història de la humanitat ha estat un fet comú i reiterat que pobles de llengües i, eventualment, també de cultures diferents hagin entrat en contacte i hagin donat lloc a situacions de contacte lingüístic i cultural més o menys perllongat, amb conseqüències diverses per a les poblacions, les llengües i les cultures en qüestió, conseqüències que abracen des de l’extermini d’un grup i l’extinció sobtada d’una llengua a diversos graus de mestissatge cultural i d’influència interlingüística, inclosos el declivi lingüístic progressiu o esllanguiment de la llengua nativa originà-ria, fins a la seva extinció definitiva, i també el fenomen sociocultural de l’anomenat sincretisme lingüístic. Tanmateix, és ben cert que mai com en els darrers dos segles no s’havia produït un fenomen comparable, quantitativament i qualitativa, de desplaçament i extinció de llengües.

AlBert BAstArdAs, Diversitats (fragment adaptat)


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 4

Gramàtica

8 Identifica les funcions dels complements subratllats i fes-ne la substitució pronominal:

a M’interessa la llengua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b Em convenen unes vacances. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c Li falta un bull. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d La nova llei afectarà tothom. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e Es queixen de les obres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f Va perdre la cartera al ball. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g No té raó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h Telefona a l’Ariadna cada dia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

i No els diu la veritat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

j La Mar és l’atleta més ràpida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

k El consideren un bon home. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9 Fes la substitució pronominal dels sintagmes subratllats:

a Demana diners a la mare. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b Va explicar el projecte als socis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c Va convidar l’Anna a la festa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d Porta això a l’oncle. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e Em sembla increïble. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f Portava la feina endarrerida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g Han acostumat les noies a protestar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


a Em calen diners per pagar la hipoteca.

b Cada dia estudia tres unitats de llengua catalana.

c Es venen llibres a bon preu.

d M’amoïnen les queixes dels manifestants.

e Sempre m’han molestat els saberuts.


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 5

Comunicació

1 Escriu un text de 300 paraules sobre els gèneres periodístics persuasius.

2 Comenta el gènere, l’estructura i els aspectes lingüístics del fragment següent:

La crisi

Escric l’article just quan acabem de saber que l’Estat espanyol encapçala el «flamant» ràn-quing dels països de la Unió Europea amb una taxa més alta d’atur, més del 16 %, gairebé el doble de la mitjana. Un de cada dos nous desocupats europeus resideix també a l’Estat, una xifra que deixa ben clar gairebé de manera definitiva com de malament s’han fet les coses aquests últims anys. Tot plegat s’ha ensorrat com un castell de cartes. Com si, de cop, hagués caigut algun d’aquells nous gratacels que s’han aixecat, per exemple, en algun indret turístic del País Valencià, paradigma d’un boom de la construcció que, aquest cop sí, ha fet el pet que tan bé escenifica l’onomatopeia: «Boom!» I tot avall. Per sort, la vida continua i també per sort, valgui la redundància, l’economia tornarà a rutllar. Diuen que amb noves reglamentacions i lleis per evitar que els especuladors i banquers sense escrúpols tornin a fer de les seves. Tinc la sensació, però, que en això, els polítics, els mateixos polítics que aquests últims anys han deixat fer i desfer, no se’n sortiran. Per més bona voluntat que hi posin o que sembli que hi posin.

Miquel rierA, Presència, 10-4-2009 (fragment adaptat)

3 Llegeix l’article següent i digues a quin gènere periodístic pertany. Després, comenta’n l’estructura i fes-ne un resum.

S’acosta el dia de Sant Jordi, patró dels enamorats del país, a qui el sant Valentí foraster intenta destronar. Però els lectors estaran d’acord que només en segons quins ambients el Valentí es-tranger venç el Jordi, per més anuncis que facin les televisions. Penseu, per exemple, que els espanyols diuen «Te quiero» (els falta poc per afegir-hi un imperatiu «¡Ven pa’cá!»), mentre que nosaltres, en aquesta llengua que encara alguns parlem, diem «T’estimo», que vol dir «Et valoro». Detalls d’un idioma que potser per això fa tanta nosa a cals espanyols.

Sant Jordi també és el Dia del Llibre. Fins fa poc, complaïa pensar que la nostra festa era el Dia de l’Amor i la Cultura, però avui això ja no és cert. Els temps canvien, i el Dia del Llibre és el dia de la venda de llibres –un negoci tan decent com vendre bistecs o claus de ganxo. Vull dir que llibre ja no equival a cultura, sinó a promoció i vendes del que publiquen els periodistes espaviladets i els famosos de la temporada, d’acord amb editors que volen fer calaix. No interessa la literatura, sinó les vendes. I és lícit, però no confonguem les coses: no som un país culte, sinó pràctic. Sant Jordi perd el combat de la cultura i en altres combats durant l’any és devorat pels dracs polítics, lingüístics, econòmics, educatius... Fa una certa vergonya veure que només guanya la batalla de les flors. Malgrat tot, que els qui estimen no oblidin la rosa resistent de Sant Jordi.

Antoni dAlMAses, Presència, 10-4-2009 (fragment adaptat)


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 5

Ús de la llengua

4 Comenta la tipologia textual i les característiques estructurals i lingüístiques del fragment se-güent:

exigim-los lectures inadequades

Els pares han d’estar atents a l’evolució dels seus fills, i proporcionar-los les lectures i els consells que més els convinguin a cada instant concret. Ens agradaria que l’Andrea, que ha complert recentment els 13 anys, llegís La plaça del Diamant, perquè considerem que aquella novel·la crua i dramàtica de Mercè Rodoreda és meravellosa. Però potser encara no està preparada per entendre la simbologia que envolta el relat de la Colometa. Segurament ara preferirà Mecanoscrit del segon origen, perquè comença a tenir un noviet i s’identificarà millor amb la història apassi-onant escrita per Manuel de Pedrolo. Perfecte. No ens saltem etapes, perquè si li agrada, potser voldrà llegir altres títols de l’autor d’aquest best-seller de la literatura catalana. I el nou llibre la pot conduir a altres de la mateixa temàtica, o de la mateixa col·lecció... I nosaltres, encantats.

deu consells infal·libles perquè odiïn els llibres

Destaquem-los els errors. –Obliguem-los a llegir. –Menyspreem els seus gustos. –Imposem-los les lectures. –Demanem-los resums. –Controlem tot el que llegeixen. –Recordem-los els beneficis de llegir. –Relacionem els llibres només amb els deures. –Castiguem-los sense televisió. –Exigim-los lectures inadequades. –

joAn cArles girBés, Guia pràctica per a fer fills lectors (fragment adaptat)

5 Analitza el text següent tenint en compte la intenció de l’emissor. Quin tipus de descripció es dóna? Quines característiques lingüístiques té?

esparver (Accipiter nisus) Cast. gavilán común

Com s’identifica?

Rapinyaire de mida petita, d’ales curtes i amb l’extrem arrodonit, i la cua llarga. El mascle és més petit que la femella. Els adults tenen el dors de color gris, en canvi els joves són de tons marrons. A les parts inferiors, tots dos sexes tenen barres horitzontals sobre un fons clar; en les femelles, les barres són grises, i en els mascles, ocràcies.


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 5

On es veu?

En l’època de nidificació es troba als trams fluvials montans de predomini forestal. Fora de l’època de cria prefereix paisatges menys boscosos, si bé es pot veure en qualsevol tram de la conca, fins i tot als més urbanitzats, ocasionalment.

6 Llegeix el text i respon les preguntes següents: com s’ordena la informació? Quin tipus de des-cripció és? Com s’estructura?

Les grosses portes de ferro de Vapor Rigau s’obriren al toc de la sirena. Al cap de pocs minuts vomitaven homes i dones que sortien xerrant i cridant i, un cop a l’esplanada, es fragmentaven en grups que anaven desapareixent, la majoria pels carrers que conduïen al centre. El sol, a l’esquena de la fàbrica, començava a badallar. Lentament, el Vapor s’anava buidant de crits, i la quietud s’hi anava acomodant de bracet de la penombra. En Pep, que arribava al toc de la sirena, es disposava a començar la seva jornada de vigilant nocturn. Saludà en Ferran, el porter, amb un cert distanciament –no s’entenien gaire i procuraven evitar-se– i es dirigí cap a la sala de calderes on havia instal·lat el seu quarter general.

jAuMe cABré, La teranyina (fragment adaptat)

Sociolingüística

7 Escriu un text de 250 paraules sobre l’aportació del substrat i del superstrat en la formació del català.

8 Explica breument el paper de Ramon Llull com a forjador del català literari.

9 Digues quines són les idees fonamentals del text següent i comenta les causes que afavoreixen el decandiment que afecta totes les estructures del país:

El cesarisme renaixentista era monolític («Un monarca, un imperio y una espada») i contradeia el pluralisme polític i lingüístic ben viu encara en temps dels Reis Catòlics. La minoria nacional de moriscos en patia les conseqüències. Mai no havia estat intentada l’assimilació d’aquest grup etnicoreligiós, però la llibertat en què havien viscut els moriscos medievals no resultava viable en una època en què nacionalitat i religió s’havien fet consubstancials.

En morir Felip II, el cansament general era notori i les guerres internacionals de religió havien acabat en taules. Felip III, entre 1609 i 1614, aprofità la pau amb les potències estrangeres per expulsar els moriscos. La seua quantitat era molt important a València, 170.000, és a dir, el 34 % de la població total del Regne, llavors avaluada en 486.000 habitants. L’expulsió dels moriscos produí el despoblament d’àmplies zones del Regne de València, i, segons les dades d’un memo-rial del 1638 de les antigues localitats de moriscos, 248 havien estat ocupades per repobladors cristians però 205 quedaren despoblades, i havien estat abandonades 13.700 cases de cristians vells per tal de colonitzar els sectors buidats pel foragitament.

MAnuel sAnchis guArner, La llengua dels valencians (fragment adaptat)


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 5

Gramàtica

10 Relaciona cada oració amb la tipologia corresponent:

a L’Enric s’afaita. 1 reflexiva

b La Sònia dorm. 2 impersonal

c Els conferenciants s’escridassen. 3 atributiva

d Es venen patinets. 4 transitiva

e El gol, el va fer Messi. 5 recíproca transitiva

f Es fa de dia. 6 passiva pronominal

g Estic decebut. 7 tematitzada

h Tinc son. 8 intransitiva

11 Digues a quina modalitat corresponen les oracions següents:

a Tal vegada no es presentarà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b Em va preguntar com ens ho faríem. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c Surt immediatament! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d Ha arribat en Jaume! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e Que vindràs avui? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f Què faràs demà? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g Treballa més que no pas tu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h Tant de bo aprovi el curs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


a L’Ester treballa a la fàbrica i estudia història. b No solament menteix, sinó que ens estafa. c No juga a la loteria; per tant, no li tocarà mai. d No s’avé amb la sogra; tanmateix, dinen plegats cada dia. e No vol estudiar; ara bé, li agrada l’institut.


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 6

Comunicació

1 Escriu un text de 300 paraules sobre l’aparició de la ràdio i la seva implantació a Catalunya.

2 Comenta el llenguatge de la ràdio i dels gèneres radiofònics.

3 Analitza l’estructura i el registre lingüístic del fragment següent:

L’electricitat ha portat molt de progrés a la humanitat. El senyor Edison es mereixeria un monu-ment a cada plaça o, si m’ho permeteu, a cada rotonda; seria la manera de treure aquella mena d’escultures horroroses fetes amb tan mal gust que hi posen.

I pobre de qui hi digui el contrari. El senyor Thomas Alva Edison va ser una eminència com po-ques n’hi ha hagut. A cada país n’hauríem de tenir quinze o vint com ell. El primer invent que va patentar va ser una màquina per anar a votar. La pega és que al començament no va interessar a ningú, i menys als polítics, una mena de gent a qui això de la tecnologia i la ciència li costa de capir.

Això no és res comparat amb el seu únic descobriment purament físic: l’anomenat efecte Edison, sense el qual avui dia no tindríem ni ràdio ni televisió ni pràcticament res electrònic.

I és curiós que vingui d’un home que treia molt males notes a l’escola, com passava en el cas d’altres eminències: Einstein, Newton o Pasteur. Es veu que l’escola és tan dolenta per als saba-tots com per a les llumeneres.

L’invent que li va agradar més va ser el fonògraf, el pare del gramòfon, l’avi del tocadiscos, el besavi dels aparells de discos compactes i el rebesavi d’això que en diuen ara l’MP3, que encara no sé ben bé què és, però que és petit com un llapis a mig gastar i la gent jove s’hi posa no sé quantes centenes de cançons i van pel món escoltant música per acabar del tot sords.

senyor MArcel·lí, No’nem bé (fragment adaptat)

Ús de la llengua

4 Explica les característiques de la llengua oral i els criteris que s’utilitzen per classificar els textos orals.

5 Analitza l’estructura del text següent i digues a quin gènere periodístic pertany:

La literatura clara

«No somric en recordar»

Tot i que viu al Vallès, Isabel-Clara Simó ens ha citat per a l’entrevista al seu pis de l’esquerra de l’Eixample de Barcelona. Un passadís amb unes lleixes singulars atapeïdes de llibres, cadascun al seu lloc, amb una ordenació perfecta com l’horta de València, mèrit de Xavier Dalfó, l’home de l’escriptora des de fa quaranta anys, i el seu mànager i el seu corrector.[…]


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 6

—Quan va decidir escriure aquest llibre?De fet, és un encàrrec. L’editor te l’encarrega i, aleshores, fas el que vols. A mi m’agrada que em facin encàrrecs.

—I què deia exactament l’encàrrec?«Per què no fas un llibre que siguin racons de la memòria?» Em van donar el títol i tot. Vaig donar-li voltes, perquè al noranta per cent dels encàrrecs dius que no, i al deu per cent dius que sí. Però vaig pensar que aquest seria bonic perquè he conegut gent molt interessant. Vaig intentar-ho, i n’ha sortit aquest homenatge als meus amics i als meus coneguts.[…]

—Tornant al seu últim llibre, les referències que fa a persones, gairebé totes o totes són positives…És que he conegut gent collonuda, eh, i no tots són famosos i enlairats, que també hi ha gent modesta que a mi m’ha fet molt d’efecte.

—La rapidesa amb què parla també és la mateixa rapidesa amb què se la pot llegir. També és ràpida escrivint? Jo no escric ràpid, escric molt lentament. Que se’m pugui llegir ràpidament és una altra història. Tinc una gran, gran, gran inclinació a escriure clar, i escriure clar és molt difícil. És el consell de Hemingway: llegeix-ho, torna a llegir-ho, vés eliminant tot el que és superflu. I d’autors confusos que siguin bons, també n’hi ha, però no tota la literatura confusa és bona, ni de lluny, eh. La lite-ratura clara costa molt de fer, i lligar les idees d’una manera palesa no és senzill.

Presència, 20-3-2009 (fragment adaptat)

Gènere periodístic: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6 Llegeix el fragment següent i analitza’n les característiques:

Demà no aniré a la feina. Ja sé que estant-me aquí no resoldré res, però si el pare surt del coma i es desperta m’agradarà ser-hi. Els metges no ens diuen res, no saben què pot passar. La mare i l’àvia Bruna no fan més que parlar del Guillermo: «Gairebé un mes i mig va estar en coma i al final es va morir». Molt bé, ja ho han dit, ja ho sabem, no cal que ho repeteixin tota l’estona, no? Sort que m’han deixat entrar uns minutets aquí dins amb tu, pare. Jo no vull que m’ho facis, això de no despertar-te, eh? T’estimo molt, molt, molt. Ja sé que no t’ho dic gaire.

víctor AlexAndre, Set dones i un home sol


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 6

Sociolingüística

7 Explica la situació lingüística dels territoris catalans al llarg del segle xviii.

8 Llegeix el text següent i comenta els aspectes sociolingüístics que s’hi exposen. De quina manera va afectar la Catalunya del Nord?

Cada llengua del món és un sistema de comunicació d’alta complexitat, elaborat de segle en se-gle, i cada una és una prova de la intel·ligència dels humans. Però res, a la farda les que molesten i que només quedin les més bones, les que rimen amb el curs de la història, que fan goig en els llibres de text i en les cerimònies internacionals. Hi ha molts francesos, sovint autoproclamats progressistes, que consideren que la humanitat parla massa llengües i que el destí de gairebé totes és desaparèixer. I afirmen, amb la mà al cor, que aquells que abandonen la seva llengua fan un favor a la humanitat. Fa uns quants anys, un professor va profetitzar amb un cert entusiasme que, al llindar del segle xii, quedarien només sis llengües al món: anglès, àrab, espanyol, francès, rus i xinès. És clar, aquests mateixos francesos no suposen mai que abandonar el francès també podria ser fer un favor a la humanitat. Al contrari, el francès és indispensable per a la cohesió del món i de l’espècie, és una llengua amb cromosomes superiors, que condicionen la seva perma-nència un xic per damunt de les altres llengües humanes.

joAn-lluís lluís, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (fragment adaptat)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9 Exposa breument la situació de la llengua catalana sota el franquisme a partir del text següent:

el uso del idioma nacional en todos los servicios públicos

Primero. A partir del día primero de agosto próximo, todos los funcionarios interinos de las cor-poraciones provinciales y municipales de esta provincia, cualquiera que sea su categoría, que en acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado quedaran ipso facto destituidos, sin ulterior recurso […]

Cuarto. Ningún expediente de información –cuando proceda instruirlo con arreglo a lo anterior-mente dispuesto– será sobreseído por falta de pruebas, pudiendo bastar la de indicios, y, en todo momento, la espontánea conciencia que del caso se forme el instructor y que éste expresará en sus conclusiones, cualquiera que sea el resultado de la prueba practicada.

Barcelona, 28 de julio de 1940. «Orden del Gobernador Civil, Wenceslao González Oliveros» (fragment extret de josep Benet, Catalunya sota el règim franquista, 1978)


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 6

Gramàtica

10 Identifica la tipologia i la funció sintàctica de les oracions subratllades:

a Convindria que vingués aviat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b Explica’m com t’ho faràs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c Estic segur que no vindrà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d El problema és que no sap el que vol. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e No m’agrada que surti amb la Xènia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f No es recorda que abans no era així. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g La veïna que molesta tothom s’ha comprat un lloro. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h El que dius no és cert. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

i La gent amb qui surts no et convé. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

j Es malfia de qui l’aconsella bé. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

11 Identifica la tipologia de les oracions subratllades:

a Treballa perquè vol aprovar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b És tan alt que no passarà per la porta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c La riquesa de Manuel Girona era tan gran com la seva gasiveria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d En cas que m’ho repensi, ja t’ho faré saber. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e Encara que m’ho temia, no me’n puc fer la idea. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f T’ho dic perquè n’aprenguis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g Llevat que m’ho demani, no el penso convidar més. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h Li han atorgat el premi, puix que era l’únic candidat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 6

12 Completa les oracions següents amb totes les formes possibles del relatiu i identifica la funció sintàctica que fa en la subordinada:

a El soci (a) . . . . . . . . . . . . . . . van concedir la medalla era un estafador.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b La bicicleta (amb) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . passejo és una andròmina.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c L’institut (en) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . estudio és fred com el glaç.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d La dificultat (amb) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . et trobaràs no té solució.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e Desconec el motiu (per) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . no s’hi ha presentat.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f La Gemma, el pare . . . . . . . . . . . . . . . . és eslovè, se’n va a Ljubljana.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

g La gent (amb) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . es fa no és gaire recomanable.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h La pistola (amb) . . . . . . . . . . . . . . . . van atracar el banc era de plàstic.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

i El projecte (a) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . es referia no ha estat aprovat.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

j L’home (en) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . s’emmirallava era un farsant.

Funció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 7

Comunicació

1 Escriu un text de 300 paraules sobre el naixement de la televisió i la seva arribada a Catalunya.

2 Llegeix el fragment següent i comenta el paper dels mitjans de comunicació en el procés de normalització lingüística. Quina és la situació d’aquests mitjans en els diferents territoris de parla catalana?

Disposar de mitjans de comunicació en la llengua d’un país és avui un factor bàsic, no sols de normalització lingüística i cultural, sinó també de benestar i de satisfacció dels membres de la comunitat. El paisatge dels mitjans en català del domini lingüístic al principi del segle xxi mostra una combinatòria particular de zones de llum i d’ombra. Llums i ombres que reflecteixen les mar-ques contradictòries de l’evolució seguida pel procés de normalització del català en cada regió del domini en el camp de la comunicació mediàtica.

En termes generals, l’evolució particular del sistema dels mitjans de comunicació social a cada regió catalanoparlant a l’Estat espanyol s’explica per dues variables: la dinàmica de la societat civil de cada regió, inclòs el comportament del mercat propi, i la voluntat política exercida des de les instàncies de govern autonòmic (sobretot en relació amb les polítiques centrals de comunicació de l’Estat). En aquest sentit, el paper polític del Principat vers una progressiva exigència de nor-malització lingüística als mèdia ha estat fonamental i decisiu. Per dir-ho en un mot: sense TV3, el català seria al principi del segle xxi un simple patrimoni del passat. Per contra, les actuacions polítiques en relació amb els mitjans propis des del País Valencià i des de les Illes Balears han estat o inconsistents o gairebé inexistents.

josep giFreu, Enciclopèdia de la Llengua Catalana (fragment adaptat)

Ús de la llengua

3 Analitza la imatge següent. Tingues en compte l’enquadrament, el punt de vista, les línies de força i els punts de força. Considera, també, els elements de la comunicació.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Aixafem el feixisme, de Pere Català i Pic (1937))


Centre:

Curs: Data:


Avaluació Unitat 7

Sociolingüística

4 Comenta les actituds i normes lingüístiques que regeixen en els diferents territoris de llengua catalana.

5 Explica breument la situació legal en què es troba la llengua catalana en les diferents zones del seu domini lingüístic.

6 Analitza la situació de la llengua catalana a l’Alguer i a la Catalunya del Nord.

7 Compara la situació lingüística de Bèlgica i Suïssa amb la de l’Estat espanyol.

8 Comenta el text següent, en què es fa una reflexió sobre la pervivència de les comunitats lingüís-tiques minoritzades a Europa:

Sóc conscient que un document com aquest, que pretén mantenir-se en un registre acadèmic, no hauria de deixar lloc a l’autor perquè expressés sentiments d’optimisme o pessimisme, però no em puc estar de dubtar que la integració europea representi, en el terreny lingüístic, una bona oportunitat per a les comunitats lingüístiques de cara al futur. Més aviat l’experiència de la inte-gració estatal de la majoria de les comunitats minoritzades ha estat negativa: han anat perdent efectius, i, quan han sabut conservar una identitat diferenciada, aquesta conservació ha prescindit de trets fonamentals com la llengua i la cultura, i s’ha limitat als aspectes més folklòrics i carrin-clons del seu patrimoni cultural.

Miquel struBell, «El règim de les llengües oficials i de treball de les institucions de la Unió Europea: perspectives davant de l’ampliació», Europa diversa (fragment adaptat)

Gramàtica

9 Explica les diferències entre barbarisme i xenisme.

10 Quins són els mecanismes més productius en la creació de neologismes?

11 Què vol dir i què implica que un diccionari sigui normatiu?

12 Identifica els mots derivats d’aquest text i digues de quin tipus són:

Vine’m aquí, cargolí de sargantana tripallonga! Riu! Corre, riu!.. Pellofinga boja, ensenya les dente-tes... A veure? Una, dues, tres... i mitja!, que baixa per la geniveta avall. Alça els bracets, alça.... Saps què fan les senyores? Seuen al saló i mengen dolços i totes diuen, el meu marit, el meu marit... i tu i jo ens divertim, cagallona, més que cagallona. Ensenya la panxeta... més grassona que el colominet, que el conillet, que la perdiganya, que el pallastrí, que la tortoreta, que la merlotinga, pixarrona fastigosa... Alça els bracets.

Mercè rodoredA, La meva Cristina i altres contes (fragment adaptat)



Comunicació


2 Segons F. de Saussure, el signe lingüístic està constituït per la unió d’un concepte (significat) i una forma acústica (significant). Les seves característiques són l’arbitrarietat, la doble articulació, la immutabilitat/mutabilitat i la concatenació.

3








Ús de la llengua

4 El narrador defineix la situació comunicativa en què es produeix l’intercanvi. Sense aquesta pre-cisió, seria impossible entendre el sentit i l’equívoc que es produeix. L’expressió en acabat la guerra ens situa en el temps, i la població tarragonina que té un camp de futbol ens dóna idea de la localització.

—Et fotré fora, si no t’esmenes –el va sentenciar.—Aneu-hi i mireu-vos-el, que jo hi vaig ara.

Per entendre el text, és fonamental l’entorn cultural, ja que cal conèixer l’arbitrarietat i la impunitat amb què actuaven els dirigents franquistes del període. La clau de tot plegat té a veure amb els coneixements compartits. El conserge ha estat amenaçat per l’alcalde, per això quan s’acosta un grup de gent els nega l’entrada. Ho fa, però, amb una interferència lingüística (aquí de Franco no pasa nadie!) que genera un equívoc, que pot interpretar-se com una oposició política davant la presència de tota aquella colla de franquistes.

Sociolingüística


6 Avui dia, la localització inicial dels pobles indoeuropeus és motiu de polèmica. La teoria més acceptada els situa, vers l’any 3000 aC, entre el mar Caspi i el mar Negre.



Alguns lingüistes, però, consideren que el territori inicial dels indoeuropeus és la península Ana-tòlica (7000 aC). Sigui com vulgui, les onades successives els haurien portat cap a l’oest i al sud-est.

No en tenim restes escrites, però a partir de la comparació de les diverses llengües que formen la família indoeuropea podem deduir que era un poble agricultor i ramader, ja que tenia paraules per designar el jou, la roda i els animals com el porc o el cavall. Coneixien el bronze i tenien una organització social basada en la família, el clan i la tribu. El nucli dirigent de la societat estava integrat per la figura d’un rei i d’un sacerdot.

Gramàtica

7 Diftong creixent: a, f, h. Diftong decreixent: d, e, i, j. Hiat: b, g. No n’hi ha cap: c.

8 a. [ ̊ ] palatal africat sonor b. [ k ] velar oclusiu sord c. [ l ] lateral palatal sonor d. [ 6 ] bilabial aproximant sonor e. [ “ ] palatal fricatiu sonor f. [ m ] bilabial nasal sonor g. [ | ] palatal nasal sonor h. [ ł ] velar lateral sonor i. [ r ] alveolar vibrant sonor j. [ dz ] alveolar africat sonor k. [ ̪ l ] dental alveolar sonor l. [ Ø ] emmudiment m. [ \ ] velar nasal sonor n. [ z ] alveolar fricatiu sonor o. [ “ ] palatal fricatiu sonor



Comunicació


2 a. L’organització tribal, amb un predomini dels canals orals en la comunicació. b. La galàxia Gutenberg, que s’inicia amb el descobriment de la impremta i suposa el predomini

del llenguatge escrit. c. La galàxia Marconi, que suposa l’hegemonia dels mitjans audiovisuals.


Ús de la llengua

4 Resposta oberta. Caldria tenir en compte l’adequació i la cohesió. Pel que fa a la primera, s’hauria de considerar la situació en què s’emmarca el text (anys quaranta) i les relacions que s’estableixen a partir d’aquest eix temporal (avis, néts, noves generacions). El tema del text és general: el fred, però un fred que té a veure amb el context polític del moment. Pel que fa a la coherència, cal destacar la selecció de la informació: el fred durant la guerra (1937), el fred burgès de preguerra i, sobretot, el fred intens de la immediata postguerra, que s’il·lustra amb la referència a la setmana dels barbuts.

L’organització de la informació s’ajusta a la progressió de tema constant. El fred que van patir les generacions precedents s’explica per diferents causes i períodes. El text té una estructura deduc-tiva. La primera oració introdueix la tesi, que és argumentada posteriorment.

Finalment, pel que fa a la cohesió, apareixen diverses formes de relacions referencials, pronomi-nals (això) i lèxiques (aquests barons venerables). També s’utilitzen alguns connectors: de tota manera, per exemple. El primer, adversatiu, serveix per articular els dos paràgrafs, mentre que el segon introdueix un exemple.

Sociolingüística

5 Conjunt de territoris que van formar part de l’Imperi romà i en els quals actualment es parla una llengua derivada del llatí.

6 Text 1. Català insular o balear: article (s’), quantitatiu (poc, pus), 1a persona present indicatiu (enyor), pronoms febles (forma plena te).

Text 2. Català nord-occidental: article (lo), pronoms febles (forma plena mos), canvis timbre e (vostés).

Text 3. Rossellonès: ús de la forma pas, pronoms febles (forma plena se menja), lèxic divers (fricot, abricots, cambajó...).



Text 4. Alguerès: article (lo), imperfet d’indicatiu 1a conjugació (beieva, sabiva), lèxic (maití).

Text 5. Valencià: 1a persona present d’indicatiu (esmente), passat simple (ordenà, pensà), lèxic (colp, nàixer), timbre e (véncer), adverbi (ací).

Gramàtica

7 a. abadessa; b. mestressa; c. emperadriu; d. pediatra; e. boc; f. somera; g. baronessa; h. truja

8 a. braços; b. tesis; c. ingressos; d. feixos; e. anissos; f. passeigs/passejos; g. gests/gestos; h. paï-sos

9 a. les; b. la; c. els; d. la; e. el; f. les; g. el; h. els

10 culte, culta, cultes, cultes; boig, boja, boigs/bojos, boges; fix, fixa, fixos, fixes; audaç, audaç, au-daços, audaces

11 a. Mira-t’hi. b. Dóna’ls-ho. c. Torna’ns-la. d. L’en porta. e. Se us perjudica.



Comunicació



3 Resposta oberta.

Ús de la llengua

4 Resposta oberta. És un text expositiu divulgatiu, en què destaquen la claredat expositiva i el to didàctic que adopta. Des del punt de vista estructural, per bé que es tracta d’un fragment, po-dríem distingir-hi tres parts: introducció (presentació de Cartago), desenvolupament (explicació de les causes i el procés de formació de Cartago) i conclusió (fundació, nom i relació amb altres topònims). A més, el desenvolupament es construeix a partir d’una relació de causa-efecte. Pel que fa als recursos lingüístics, es pot destacar l’ús de l’imperfet i el plusquamperfet d’indicatiu, i les oracions coordinades i subordinades adverbials (modals i temporals).

Sociolingüística

5 Resposta oberta. L’alumne ha de demostrar competència lingüística i capacitat de síntesi. Es pot tenir en compte la informació de les pàgines 124, 125 i 126 del llibre.

6 Resposta oberta. En el text cal distingir el discurs del narrador, que s’ajusta a l’estàndard, i el dis-curs reportat. En aquest darrer cas, es tracta d’un diàleg en què s’utilitza el dialecte rossellonès: seu, m’estimi, odiï. Pel que fa al registre, és un text de formalitat baixa, tot i l’ús de formes de tractament com senyor professor i mon comandant, que alternen amb d’altres com paios, seu una merda, pobre pallasso, etc. Tant el tema (general) com la intencionalitat (acusació/insult) determinen el registre utilitzat: col·loquial, amb presència d’oracions interrogatives, exclamatives i un lèxic vulgar o argòtic (merda, pasta, cagalló, etc.).

7 Resposta oberta. El text distingeix dues accepcions del terme dialecte. La primera té a veure amb l’evolució i la fragmentació lingüística. En aquest sentit, les llengües romàniques es poden consi-derar dialectes del llatí. La segona denomina el conjunt de modalitats d’una llengua que es parlen en un territori. Per tant, el sistema lingüístic és alhora una llengua i un dialecte, tot depèn del punt de vista, perquè qualsevol llengua està integrada per diversos dialectes. De fet, la llengua viu en els seus dialectes. Per això, en cap cas, el terme dialecte no té un caràcter pejoratiu o discrimina-tori.



Gramàtica

8 Perfet d’indicatiu: he pretès, has pretès, ha pretès, hem pretès, heu pretès, han pretès. Plusquam-perfet de subjuntiu: hagués ofert, haguessis ofert, hagués ofert, haguéssim ofert, haguéssiu ofert, haguessin ofert. Condicional perfet: hauria fos, hauries fos, hauria fos, hauríem fos, hauríeu fos, haurien fos.

9 Lexema pur: infinitiu; 2a i 3a persones del singular i 3a persona del plural del present d’indicatiu; futur; 2a persona del singular i 3a persona del plural de l’imperatiu.

Lexema labiodental: 2a i 3a persones del plural del present d’indicatiu; imperfet d’indicatiu; 2a persona del plural de l’imperatiu; gerundi.

Lexema velar: 1a persona del singular del present d’indicatiu; passat simple; 3a persona del sin-gular del present de subjuntiu; 1a i 3a persones del plural de l’imperatiu; participi.

INDICATIU Present: bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen. Perfet: he begut, has begut, ha begut, hem begut, heu begut, han begut. Imperfet: bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien. Pas-sat simple: beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren. Futur perfet: hauré begut, hauràs begut, haurà begut, haurem begut, haureu begut, hauran begut. Condicional: beuria, beuries, beuria, beuríem, beuríeu, beurien. SUBJUNTIU Present: begui, beguis, begui, beguem, begueu, beguin. Imperfet: begués, beguessis, begués, beguéssim, beguéssiu, beguessin. IMPE-RATIU: beu, begui, beguem, beveu, beguin. FORMES NO PERSONALS Infinitiu: beure. Infinitiu perfet: haver begut. Participi: begut, beguda, beguts, begudes. Gerundi: bevent. Gerundi perfet: havent begut.

10 a. a; b. a mitjan; c. el; d. com a; e. fins

11 a. Sense posar l’atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa. b. En gran quantitat. c. Més enllà de tot límit, sense reparar en dificultats. d. En direcció contrària a aquella segons la qual el pèl està inclinat o ajagut naturalment. e. En direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa.

12 a. En Raimon va convidar la Cèlia a sopar. b. Viatjava amb un avió de reacció. c. Estic interessat que participis en el projecte. d. Quant a la proposta, no va ser acceptada. e. Arran del conflicte, van travessar la frontera molts refugiats.



Comunicació

1 Notícia: exposició dels fets esdevinguts amb un criteri objectiu.

Crònica: informació d’uns fets elaborada a partir de la impressió personal del periodista, que es troba al lloc on s’han produït.

2 Relat d’un periodista que ha indagat un fet, que no ha d’estar necessàriament relacionat amb l’actualitat més immediata.

3 Es tracta d’una notícia en què s’anuncia la primera collita de mongetes del ganxet amb denomi-nació d’origen (DOP). El titular es construeix amb un joc de paraules entre ganxo i mongeta del ganxet. Amb aquest recurs es pretén remarcar les expectatives comercials que la denominació d’origen ofereix a aquesta varietat. En l’entrada o lead, que correspon al primer paràgraf, s’utilitza un tipus de lletra diferent. Aquesta informació és notícia per dues raons: la proximitat i l’actualitat. En primer lloc, hem de considerar que és un llegum vinculat a les comarques del Vallès i el Maresme, tot i que es consumeix en altres indrets. En segon lloc, l’actualitat fa que sigui notícia aquell dia perquè és quan s’ha lliurat un saquet d’aquest llegum al rector de la UPC.

Ús de la llengua

4 Resposta oberta. És un text argumentatiu que planteja l’elogi de la modèstia, com a virtut que ex-clou la recerca de lloances i llagoteries. Per això, aquesta virtut és la que hauria de caracteritzar la vida política. S’utilitza una combinació del raonament analític i del sintètic, en què s’exposa la tesi al principi (elogi de la modèstia), mentre que al final s’adscriu aquesta virtut a la vida política.

Sociolingüística


6 Procés pel qual en una comunitat lingüística sotmesa a un conflicte lingüístic la llengua recessiva se situa al marge de qualsevol intercanvi cultural i tecnològic amb l’exterior, i tan sols s’utilitza en interaccions informals. Això implica un empobriment progressiu de la llengua minoritzada, que contrasta amb l’aire de modernitat i progrés de la llengua dominant. Amb major o menor propor-ció, la minorització lingüística es dóna en totes les comunitats que viuen una situació de conflicte lingüístic: diferents zones del territori català, sard, occità, gallec…

7 Causes físiques: la desaparició de la llengua és conseqüència de l’extinció, per causes diverses, dels seus parlants.

Causes socials: la influència que una cultura hegemònica exerceix sobre una altra fins que n’acaba esborrant les característiques principals, una de les quals és la llengua. Hi ha diversos factors que poden afavorir aquest procés d’assimilació cultural: la consolidació dels estats, la pèrdua de po-der de la comunitat recessiva, la inundació demogràfica, la constitució dels exèrcits nacionals, els mitjans de comunicació, l’escola i la consolidació de les ciutats.



Causes psicològiques: els parlants de la llengua recessiva experimenten un sentiment d’autoodi, la qual cosa fa que vegin tot allò que té relació amb la seva comunitat d’origen –la llengua inclo-sa– com un entrebanc per al seu desenvolupament futur.

Gramàtica

8 a. Subjecte b. Subjecte. Me’n convenen unes. c. Subjecte. Li’n falta un. d. CD. e. CRV. Se’n queixen. f. CD/CC. La hi va perdre. g. CD. No en té. h. CI/CC temps. Li telefona cada dia. i. CI/CD. No els la diu. j. Atribut. La Mar l’és. k. CPred. L’hi consideren.

9 a. Li’n demana. b. Els el va explicar. c. La hi va convidar. d. Porta-li-ho. e. M’ho sembla. f. La hi portava. g. Les hi han acostumat.

10 a. Em calen diners per (1a persona) pagar la hipoteca. CI V Subj CD CC causa

b. (1a persona) Cada dia estudia tres unitats de llengua catalana. Subj CC temps V CD CN

c. Es venen llibres a bon preu. Oració passiva pronominal V Subj CC manera

d. M’amoïnen les queixes dels manifestants. CD V CN Subj

e. Sempre m’han molestat els saberuts. CC CD V Subj temps



Comunicació


2 Resposta oberta. Es tracta d’un editorial del setmanari Presència que, en lloc de seguir l’esquema habitual d’aquest tipus de gènere, adopta les característiques d’una columna. D’una banda, per-què va signada pel director, i, de l’altra, perquè té un caràcter personal i interpretatiu sobre el procés econòmic que, segons l’articulista, ha fet fallida. Malgrat això, considera que en el futur l’economia tornarà a rutllar.

3 Resposta oberta. És una columna en què es fa una reflexió sobre un aspecte de la realitat –en aquest cas, el dia de Sant Jordi. El text té una estructura simètrica. El primer paràgraf tracta de la diada de Sant Jordi des del punt de vista dels enamorats, mentre que el segon fa referència a la relació del llibre i la cultura. L’última oració relaciona les dues reflexions anteriors i atribueix al text una forma conclusiva. El resum ha de servir per verificar la comprensió del text i la competència lingüística de l’alumne.

Ús de la llengua

4 Resposta oberta. És un text prescriptiu, perquè dóna consells sobre les conductes que poden afavorir el gust per la lectura. El text, però, té una estructura singular. La primera part presenta una reflexió sobre l’adequació de les lectures als interessos i a la maduresa dels joves i posa en relleu quin és l’objectiu del text. La segona part exposa els deu consells que cal seguir perquè l’objectiu de fomentar la lectura fracassi. Òbviament, són consells irònics que serveixen d’advertiment so-bre diversos processos que acaben essent contraproduents per fomentar la lectura.

5 Resposta oberta. Es tracta d’una descripció objectiva perquè intenta mostrar la realitat –en aquest cas, l’esparver– amb la màxima precisió. Per això hi predomina el lèxic denotatiu: rapinyaire, dors, mascle, femella, etc. També hi apareixen adjectius relacionats amb els colors: gris, marrons, ocràcies, clar... i amb la forma: petita, curtes, arrodonits, llarga... Pel que fa a l’hàbitat, s’empren termes relacionats amb els diversos medis: fluvials, boscosos, forestal, conca, urbanitzats... Hi apareixen els verbs d’estat ser, tenir i trobar-se, en present, i les oracions enunciatives, amb pre-domini de la coordinació.

6 Resposta oberta. Es tracta d’una descripció literària que s’estructura en tres seqüències. La pri-mera seqüència és la descripció de la sortida dels obrers de la fàbrica. A la segona seqüència s’hi introdueix el marc temporal (l’ocàs i la penombra) que acompanya la introducció de la tercera seqüència: l’arribada d’en Pep, el vigilant nocturn. A més, tant la sortida com l’entrada estan afita-des pel toc de la sirena



Sociolingüística

7 Resposta oberta. L’alumne ha de demostrar competència lingüística i capacitat de síntesi. Es pot tenir en compte la informació de les pàgines 252, 253, 254 i 255 del llibre.

8 L’aportació lul·liana va ser fonamental en sintaxi gràcies a la utilització i a la varietat d’un gran nom-bre d’oracions subordinades. Paral·lelament, va crear un fons lèxic de més de 7.000 mots. Ramon Llull també va trencar l’hegemonia que fins aleshores havia mantingut el llatí en el tractament de les disciplines científiques i humanístiques i va utilitzar el català, a més de l’àrab, per divulgar el seu pensament.

9 El text planteja com l’adopció d’una ideologia unitarista, contrària al que havia estat la fórmula política imperant fins als Reis Catòlics, va comportar l’exclusió de les minories que no combrega-ven amb l’ideal polític, lingüístic o religiós. Aquest és el cas dels moriscos, que van ser expulsats el 1609. Aquest fet tindrà greus repercussions econòmiques i socials al País Valencià. A banda d’això, l’alumne hauria de comentar les altres causes que van determinar el decandiment del país: la pèrdua de sobirania política, l’assimilació de la noblesa, la formació d’una ideologia absolutista, el paper de l’Església, la Guerra dels Segadors, o les diverses causes culturals i econòmiques que també van coincidir en la disminució de la puixança dels territoris de llengua catalana.

Gramàtica

10 a. 1; b. 8; c. 5; d. 6; e. 7; f. 2; g. 3; h. 4

11 a. dubitativa o de possibilitat; b. interrogativa indirecta parcial; c. imperativa o exhortativa; d. excla-mativa; e. interrogativa directa total; f. interrogativa directa parcial; g. enunciativa (no és negativa); h. optativa

12 a. L’Ester treballa a la fàbrica i estudia història. Són oracions coordinades copulatives. Subj V CC lloc Coord. V CD

copulativa

b. (3a persona singular) No solament menteix, sinó que (3a persona singular) ens estafa. Subj Adv V Coord. Subj CD V

distributiva

c. (3a persona singular) No juga a la loteria; per tant, no li tocarà mai. (la loteria) Subj CC V CC Coord. CC CI V CC temps Subj

negació il·lativa negació

d. (3a pers. singular) No s’avé amb la sogra; tanmateix, (3a pers. plural) dinen plegats cada dia. Subj CC V CRV Coord. Subj V CPred CC temps


e. (3a pers. singular) No vol estudiar; ara bé, li agrada l’institut. Subj CC V Coord. CI V Subj




Comunicació



3 Resposta oberta. Es tracta d’un text expositiu en què la informació s’organitza a partir de la pro-gressió del tema derivat. El tema global és Thomas A. Edison, a partir del qual van sorgint altres te-mes i remes. Així, doncs, l’estructura que més s’hi adiu és la lineal, és a dir, la que determinen els diferents temes que es van succeint. D’altra banda, el text utilitza de manera deliberada un cert to col·loquial, tal com posen de manifest les marques del destinatari o les freqüents digressions que acompanyen el text: rotondes, polítics, MP3, etc. També es poden considerar els elements relacionats amb el registre col·loquial, les frases fetes, les metàfores (avi, besavi), els termes com llumeneres, sabatots, etc.

Ús de la llengua


5 Es tracta d’una entrevista, concretament d’una entrevista de personalitat, ja que l’objectiu és descobrir diferents aspectes de la vida de l’entrevistat. Podem distingir-hi clarament un títol (La literatura clara) i una declaració («No somric en recordar»), una entrada, que correspon a la intro-ducció del personatge, i el joc de preguntes i respostes.

6 Resposta oberta. Monòleg intern que intenta reproduir el flux de la consciència de manera més o menys literal. També posa de manifest la impossibilitat de comunicar-se amb el pare, que està en coma. A banda d’això, hi ha trets de la llengua oral i elements fàtics (eh? no?), reiteracions (molt, molt, molt), un fragment de discurs directe (gairebé un mes i mig...), etc.

Sociolingüística

7 En l’aspecte polític, els decrets de Nova Planta van suposar el desmantellament de les estructures jurídiques i de govern catalanes i la seva substitució per un nou ordenament d’origen castellà.

En l’aspecte social, les terres catalanes van patir una dura repressió, que es manifestà, entre d’altres, en l’enderrocament de bona part del barri de la Ribera, la construcció de la Ciutadella de Barcelona, l’execució del general Moragues, la destrucció de Xàtiva, etc.

En l’aspecte lingüístic, els decrets de Nova Planta portaren a la persecució política del català i afavoriren la introducció d’una mentalitat diglòssica en la societat.

8 Resposta oberta. El text comença amb una definició de llengua en què destaca la relació amb el sistema de comunicació i amb la intel·ligència humana, és a dir, situa les llengües en un pla



d’igualtats. Malgrat això, hi ha un prejudici lingüístic molt arrelat segons el qual n’hi ha de bones i d’altres que són sobreres. Per això hi ha qui defensa la desaparició d’algunes llengües com un avenç per a la humanitat, sempre que no sigui la seva –el francès–, que considera que pertany al rang de les llengües superiors. Aquesta és una ideologia lingüicida, des del punt de vista cultural, i aberrant, des del punt de vista lingüístic. L’aplicació d’aquest pensament ha suposat la repressió sistemàtica i continuada del català a la Catalunya del Nord, i és la responsable de les dificultats amb què es troba la supervivència de la llengua catalana en aquelles contrades.

9 Resposta oberta. El text és una mostra més de la repressió en l’Administració. D’aquesta ordre del governador civil cal remarcar que la prohibició s’estén tant a l’interior com a l’exterior dels edificis oficials, i també la precisió que els infractors es veuran destituïts ipso facto, sense dret a interposar-hi cap recurs. A més, per aplicar aquesta sanció s’adverteix que no caldran proves, que n’hi haurà prou amb els indicis. La prohibició anava, doncs, acompanyada de la creació d’una atmosfera de terror social que assegurava el compliment dels seus objectius.

Pel que fa al comentari de la llengua catalana sota el franquisme, l’alumne ha de demostrar com-petència lingüística i capacitat de síntesi. Es pot tenir en compte la informació de les pàgines 310 i 311 del llibre.

Gramàtica

10 a. subordinada substantiva completiva (subjecte); b. subordinada substantiva interrogativa (CD); c. subordinada substantiva completiva (CAdj); d. subordinada substantiva completiva (atribut); e. subordinada substantiva completiva (subjecte); f. subordinada substantiva completiva (CRV); g. subordinada adjectiva de relatiu (CN); h. subordinada substantiva de relatiu (subjecte); i. su-bordinada adjectiva de relatiu (CN); j. subordinada substantiva de relatiu (CRV)

11 a. subordinada adverbial causal; b. subordinada adverbial consecutiva; c. subordinada adverbial comparativa; d. subordinada adverbial condicional; e. sub ordinada adverbial concessiva; f. subor-dinada adverbial final; g. subordinada adverbial condicional; h. subordinada adverbial causal;

12 a. a qui, al qual (CI); b. amb què, amb la qual (CC instrument); c. en què, en el qual (CC lloc); d. amb què, amb la qual (CRV); e. per què, pel qual (CC causa); f. de la qual (CN); g. amb qui, amb la qual (CRV); h. amb què, amb la qual (CC instrument); i. a què, al qual (CRV); j. en qui, en el qual (CRV)



Comunicació


2 Resposta oberta. El text insisteix en la importància dels mitjans de comunicació per garantir el procés de normalització lingüística i cultural. El comentari hauria d’incloure una reflexió sobre la importància dels mitjans de comunicació en la creació i difusió de l’estàndard i en l’adopció d’un punt de vista catalanocèntric a partir del qual es pugui considerar el món. Pel que fa a la situació dels mitjans de comunicació, el text destaca la desigualtat entre les diferents zones del domini lingüístic segons la dinàmica de la societat civil i la voluntat política manifestada des del Govern. Per acabar de completar el comentari, caldria repassar la informació de les pàgines 357 i 358 sobre la situació dels mitjans de comunicació.

Ús de la llengua

3 Resposta oberta. La imatge se centra en un peu a punt d’aixafar una esvàstica. S’hi utilitza el punt de vista picat, i les línies de força són les diagonals, la qual cosa dóna més dinamisme. El punt de força és la intersecció entre el peu i l’esvàstica. L’espardenya simbolitza el poble treballador, capaç d’esclafar el nazisme que amenaça d’apoderar-se del carrer i, per tant, de la vida política i social. Els emissors de la imatge són les forces favorables a la República i el destinatari és la societat, a qui s’intenta motivar en la lluita contra el feixisme. El receptor és qualsevol persona que avui con-templa aquest cartell en un context polític diferent, en què una part del missatge perd el sentit. La funció comunicativa predominant és la persuasiva, tot i que també hi intervé la poètica.

Sociolingüística





8 Resposta oberta. El text posa de manifest que, tot i la diversitat de situacions legals en què es troben les llengües europees, hi ha una constant: la inclusió de comunitats minoritzades en un Estat mai no ha servit per canviar la situació, sinó més aviat al contrari. Aquesta actuació dels es-tats suposa un empobriment cultural per al conjunt europeu. La defensa de la diversitat lingüística i cultural també hauria de ser un compromís ferm de tots els estats europeus.



Gramàtica

9 Un barbarisme és una paraula, expressió o construcció forana que no es considera assimilada a la llengua pròpia. El seu ús representa un empobriment de la llengua, perquè substitueix inne-cessàriament un mot genuí. Un xenisme, en canvi, és un mot estranger que designa una realitat d’una altra cultura i que és difícil de traduir.

10 La modificació d’elements preexistents en la llengua (derivació, parasíntesi, composició), l’adaptació d’elements d’altres llengües (manlleus) i altres processos menys productius (siglació, acronímia i reducció).

11 Que ha estat elaborat per la màxima autoritat lingüística d’una llengua. En el cas del català, és l’Institut d’Estudis Catalans. En conseqüència, les paraules del que conté es consideren normati-ves. El fet que una paraula no estigui inclosa en el diccionari normatiu no implica, però, que no sigui correcta. Caldrà cercar altres fonts lexicogràfiques que ens permetin documentar-les. Recor-dem que totes les paraules normatives són correctes, però que no totes les paraules correctes són normatives.

12 Cargolí, dentetes, geniveta, bracets, cagallona, panxeta, grassona, colominet, conillet, perdiganya, pallastrí, tortoreta, merlotinga, pixarrona. Són diminutius.

GUIA DIDÀCTICAL'OBRADOR DE LA LLENGUA



eL resum

Resumir un text no és altra cosa que presentar-lo d’una manera més sintètica i precisa, mante-nint les idees principals de forma ordenada i cohesionada i respectant l’estructura de l’autor. En general, es considera que un resum no ha de ser superior al 25 % de la llargada del text original. Tot i això, sempre cal cenyir-se a les indicacions que apareguin en una activitat o en un examen, que, en alguns casos, poden implicar una reducció més gran.

Funcions

Permet fer una primera aproximació a un text i ofereix una síntesi de les dades i idees que • s’hi exposen.És útil per conèixer el mecanisme de construcció del text.• És un bon instrument per recordar el contingut d’un text.•

Procediment

Consta de les fases següents: lectura general, lectura analítica i subratllat.

• Lectura general. Permet obtenir una idea clara del text. A més, estableix una relació entre el nombre de mots del text inicial i el del resum, i fa una primera aproximació al tipus de text: argumentatiu, narratiu, expositiu, etc.

• Lectura analítica. Analitza el text amb detall, paràgraf per paràgraf. Per assegurar una bona comprensió del text, cal buscar les paraules, expressions o referències culturals desconegu-des en diccionaris, enciclopèdies, bases de dades lingüístiques o terminològiques, etc. Una mala interpretació d’alguna paraula o expressió pot desvirtuar la comprensió del text.Cal identificar les idees de cada part o paràgraf i establir les connexions lògiques que hi ha entre elles. Per fer-ho, és útil encerclar els connectors que articulen el text des del punt de vista del contingut. Aquests elements permeten identificar l’estructura lògica del text.

Diccionaris en línia: Diccionari de la llengua catalana, Institut d’Estudis Catalans (http://dlc.iec.cat/)Diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (http://www.enciclopedia.cat/)

text original

reducció 75 %

resum





Enciclopèdies en línia:Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana (http://www.enciclopedia.cat/)

Bases de dades:Cercaterm. Servei de consultes en línia del Termcat (Centre de Terminologia) (http://www.termcat.cat)

• subratllat. Facilita la comprensió definitiva del text i serveix per destacar les idees princi-pals que en vertebren el sentit global. No obstant això, per establir l’ordenació lògica de les idees, cal identificar els connectors que marquen les relacions causals, concessives, d’addició, d’oposició, etc.S’ha d’evitar subratllar en excés, ja que això desvirtua la identificació de les idees principals que s’hi exposen. Només cal subratllar les paraules clau o expressions que recullen el con-tingut essencial de les idees principals.

Redacció

Per fer un resum, cal tenir en compte que:

Ha d’incorporar totes les idees principals; per tant, ha de prescindir dels elements anecdò-• tics o superflus. Ha de recollir de manera objectiva el pensament de l’autor i ha de prescindir de valoracions • i interpretacions personals. Això s’hauria de reservar per al comentari crític. No pot incloure expressions com «l’autor diu... » o «l’autor conclou...», «el text presenta...», • etc., perquè marquen un distanciament respecte del text que no correspon al sentit del resum. Ha de ser fàcil de llegir. No n’hi ha prou d’esporgar el text inicial d’idees supèrflues, sinó • que cal fer un veritable esforç de reescriptura.Cal revisar l’ortografia i la puntuació.•

RECORDA Per fer un resum, s’han d’utilitzar paraules i expressions pròpies. Limitar-se a eliminar frases o frag-• ments de frases del text no és acceptable. S’ha d’evitar l’ús d’un estil massa esquemàtic, i cal emprar connectors.• No s’hi ha d’incloure comentaris personals.•



Llegeix aquest text i fes-ne un resum, seguint les indicacions anteriors:

generació Wap

Figura que els joves d’avui són tan voraços que es mengen les lletres quan s’escriuen els uns als altres. Als xats qui no corre vola, per falta de temps. Als mòbils, amb missatges limitats a uns 160 caràcters, per falta d’espai. Escriuen ksa per ‘casa’, xq per preguntar ‘per què’ i A10 per acomiadar-se. El siste-ma SMS (short message service) implica una laboriosa escriptura executada amb només vuit tecles numèriques del 2 al 9 que contenen, en grups de tres i de quatre, les vint-i-sis lletres de l’alfabet. Els creatius que publiciten nous dispositius pretenen fer-nos creure que els seus productes modifiquen, d’una manera radical, la transmissió d’informació a través de l’escriptura. Auguren la mort imminent del bolígraf i anuncien un nou llenguatge, espontani i sense regles fixes, basat en la intuïció. El cert és que la meitat dels joves europeus de 17 a 26 anys tenen un telèfon mòbil d’última generació i que les emoticones (abans conegudes com a smileys) ja formen part del repertori expressiu d’aquests teclistes empedreïts. ;-)

Ara que ja són morts i enterrats de fa temps els accents, les dièresis i els signes de puntuació diversos, la supressió de lletres també és un fet. Les vocals acostumen a ser les primeres víctimes, però també la h muda ha fet mutis digital com en aquella vomitiva regla mnemotècnica del castellà que feia «el verbo echar echa la hache». La b alta s’imposa a la baixa. La k d’okupa, en canvi, sembla omnipresent i amenaça d’apoderar-se de certes funcions de la c (les altres se les queda la z) i de totes les de la q. I això només acaba de començar. D’aquí a poc temps, les agendes electròniques evolucionades –dispositius com el Palm Pilot, Palm PC o Pocket PC– estendran l’ús dels anomenats halfkeyboards (‘mitjos teclats’) que conviden a l’onanisme perquè permeten escriure fluidament amb una sola mà. Fins i tot amb un llapis òptic. Tot indica que els propers anys es consolidarà una escriptura cursiva tan allunyada de la canònica com ho era l’escriptura demòtica de la hieràtica en temps de la pedra de Rosetta.

És clar que la novetat és relativa. Les abreviatures tenen una llarguíssima tradició que es perd en la nit dels temps. Els monogrames cristians reunien en un sol caràcter diverses lletres, potser per la influència d’aquell predecessor sagrat del 3-en-1 que és la Santíssima Trinitat. En les seccions d’en-treteniments lingüístics del segle xix hi havia un joc que es deia fuga de vocals, basat en el mateix mecanisme que avui ens mena a escriure vnc trd. En certa mesura, ningú que hagi pres apunts en una aula alguna vegada no pot ser aliè a les simplificacions subjectives de certs termes recurrents. Per més que les generacions prewap visquem la irrupció d’aquesta nova escriptura com una agressió visual a la nostra imatge mental de les paraules, l’ortografia grotesca no és el problema. El que seria realment greu és que, de tant cruspir-se lletres per simplificar, al final tothom digués el mateix. O, dit en altres paraules, amb totes les lletres que ningú no tingués res a dir.

Màrius serrA, «Generació WAP», Enviar i rebre, 16-2-2001 (fragment adaptat)

RECORDAUna emoticona és un símbol gràfic format a partir de caràcters ASCII que representa un rostre humà amb una expressió i que s’utilitza en els missatges de correu electrònic i els xats per transme-tre estats d’ànim.



eL mapa ConCeptuaL

Un esquema representa les relacions que hi ha entre diferents parts d’un text, però no permet establir les múltiples connexions que, sovint, mantenen les idees o conceptes que hi apareixen. Per superar aquesta limitació, es pot elaborar un mapa conceptual.

El mapa conceptual és una representació gràfica dels conceptes essencials d’un text i de les relacions que mantenen amb el tema. Es tracta d’una eina d’aprenentatge eficaç, perquè mostra la relació jeràrquica d’idees i conceptes. Per aquest motiu, és recomanable utilitzar-lo tant per resumir les idees d’un text com per elaborar un escrit o, simplement, per preparar un examen.

En un mapa conceptual es distingeixen dos elements bàsics:

Els nòduls, que són rectangles, cercles, el·lipsis, etc. que representen conceptes.• Els enllaços, que són línies i fletxes que representen les relacions entre conceptes.•

Elaboració

Escrivim el nom del tema objecte d’anàlisi dins un rectangle. Cal fer-ho utilitzant una pa-• raula clau o un sintagma. Seleccionem els conceptes o idees relacionats amb el tema principal i els situem a sota o • al voltant de la paraula clau.Ordenem els conceptes segons la seva jerarquia i la relació que mantenen.• Unim els conceptes i la paraula clau amb línies, fletxes i mots d’enllaç per fer explícites les • relacions entre els conceptes. Se solen utilitzar expressions com format per, consta de, es classifica, pot ser, etc.

RECORDAEn un mapa conceptual, els mots clau van emmarcats.• L’ús de diferents colors ajuda a retenir millor la informació.• Alguns programes informàtics, com ara CmapTools i MindManager, permeten crear mapes con-• ceptuals.



exemple

Al llarg de la història de la humanitat ha estat un fet comú i reiterat que pobles de llengües i, eventual-ment, també de cultures diferents hagin entrat en contacte i hagin donat lloc a situacions de contacte lingüístic i cultural més o menys prolongat, amb conseqüències diverses per a les poblacions, les llengües i les cultures en qüestió, conseqüències que abracen des de l’extermini d’un grup i l’extinció sobtada d’una llengua fins a diversos graus de mestissatge cultural i d’influència interlingüística, inclo-sos el declivi lingüístic progressiu o esllanguiment de la llengua nativa originària, la seva extinció defi-nitiva, i també el fenomen sociocultural de l’anomenat sincretisme lingüístic. Tanmateix, és ben cert que mai com en els darrers dos segles no s’havia produït un fenomen comparable, quantitativament i qualitativa, de desplaçament i extinció de llengües.

Hi han contribuït, sens dubte, factors com el desplegament dels estats nació moderns i l’expansió del sistema capitalista a la recerca de nous territoris, de matèries primeres i de nous mercats. D’altra banda, ja en el segle que ara ha acabat, mai com després del 1945 hem assistit a un procés tan ràpid d’uniformització cultural accelerada als països de l’òrbita capitalista primer i arreu del món després del 1960 (processos de descolonització i occidentalització dels nous estats). D’ençà del 1981, el conflicte de règims socioeconòmics és succeït per un conflicte de macrotradicions culturals, i, a partir del 1989, un cop desaparegut aparentment el primer per l’ensorrament del model del socialisme real, la mun-dialització de l’economia i la globalització política fan el seu camí.

Hom ha fet el còmput del ritme actual de destrucció de la diversitat lingüística i del que és de preveure en un futur immediat. Les estimacions varien quant als resultats per causa de diversos problemes, des de la dificultat de censar les llengües del món –atesa la relativitat de la frontera entre varietats lingüísti-ques pròximes però diferents, la diversitat de criteris operatius a l’hora de distingir un sistema lingüístic autònom, i l’ombrada que els poders polítics llancen damunt aquelles llengües que són excloses en l’avançada de l’ordenament sociopolític i socioeconòmic dins un àmbit territorial de competència fins a fer-les literalment invisibles– fins a la manca de descripcions acurades de moltes llengües i la tria dels criteris i dels indicadors de viabilitat lingüística. Tot amb tot, si l’estimació que fixa en el 90 % el ritme actual de destrucció de la diversitat lingüística té una base empírica, bé es pot afirmar que mai com avui, i segons el que és de preveure en el segle xxi, aquesta proporció havia estat tan alta.

El problema, doncs, ha deixat de ser una qüestió local i ha esdevingut una qüestió global; o, dit d’una altra manera, el problema ja no és el manteniment o la substitució d’una llengua particular en una situació històrica determinada, sinó la pervivència de la diversitat lingüística i cultural sobre el planeta.

joAn A. Argenter, «De la destrucció de la diversitat lingüística i d’algunes raons per evitar-la», dins Albert Bastardas, Diversitats. Llengües, espècies i ecologies (fragment adaptat)



– extermini del grup – extermini de la llengua – mestissatge cultural – esllanguiment de la llengua nativa – sistema lingüístic

censar llengües desaparició del 90 % del patrimoni lingüístic

perill per a la diversitat lingüística i cultural a tot el planeta

extinció lingüística

– desplegament de l'estat nació – recerca de mercats i matèries – uniformització cultural – mundialització econòmica

i globalització política

dos darrers segles

dificultats conseqüències

suposa



L’esquema

Exposa de manera clara i sintètica les idees d’un text i les relacions jeràrquiques principals i secundàries que hi mantenen. Hi ha diferents maneres de fer un esquema. Cal utilitzar la que sigui més útil, però el resultat final ha de ser clar i entenedor.

Elaboració

Subratllem les idees més importants del text i anotem, de manera resumida, la informació • pertinent als marges. Identifiquem clarament el tema del text i organitzem jeràrquicament les idees principals i • secundàries. Escrivim enunciats curts i sintètics.•

esquema numèric

1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

claus

xxxxxxxx

xxxxxxxx

xxxxxxxx xxxxxxxx

xxxxxxxx

xxxxxxxx

xxxxxxxx xxxxxxxx

esquema mixt

i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

iii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

RECORDAPer fer esquemes, es pot emprar el processador de textos.



exemple 1

natura i senderisme

Viladrau, al peu del Montseny, ofereix un entorn privilegiat per caminar i menjar.El Parc Natural del Montseny, situat entre les comarques d’Osona, el Vallès Oriental i la Selva, presenta una important i atractiva oferta als seus visitants tant pel que fa a natura com a gastronomia i festes.Dins del terme de Viladrau hi ha un dels indrets més emblemàtics del Montseny, el Matagalls (1.697 m). De fet, el cim disputa actualment al Turó de l’Home (1.706 m) i les Agudes (1.703 m) l’honor de ser el punt més alt del massís. Les mesures preses fa més de cent anys s’han posat en dubte i properament es podria produir un canvi en aquestes dades.

La casa d’un bandoler

Entre els al·licients que presenta Viladrau hi ha la possibilitat de visitar La Sala, la casa on va néixer l’any 1594 el bandoler Joan Sala, en Serrallonga.Pel que fa a senders i recorreguts senyalitzats, actualment la Diputació de Girona està procedint a marcar un total de quatre senders temàtics a tot el Parc Natural del Montseny, un dels quals estarà situat a Viladrau. Aquests senders, que es poden completar en poc més d’una hora, tindran la flora i la fauna com a principal reclam. Una de les peculiaritats és que el sender passarà pel costat del castanyer de les nou branques, un arbre amb 600 o 700 anys d’història, que és el més conegut de Viladrau i un dels més emblemàtics del Montseny. I, lligat amb Les Castanyes, Viladrau té com a certamen més important la popular fira de la Castanya, que se celebra a final d’octubre.

atractiu a la tardor

Però Viladrau presenta, a més, un altre atractiu, especialment a la tardor: es tracta dels bolets. En funció de la zona es poden trobar sabateres i ceps (als indrets més alts), l’apreciat bolet de castanyer, una espècie que pot arribar als vuit o deu quilos de pes i que està gairebé reservada solament a grans coneixedors del territori, els ous de reig i, a les zones més baixes, pinetells, rovellons, rossinyols, carlets o rossinyols de pi.

El Punt, «Rural», setembre del 2008 (fragment adaptat)

el parc del montseny

1 Situació: entre les comarques d’Osona, el Vallès Oriental i la Selva.2 Atractius per als visitants: 2.1 Matagalls (1.697 m), un dels cims més alts. 2.1.1 Altres cims: Turó de l’Home (1.706 m) i les Agudes (1.703 m). 2.2 La Sala, casa del bandoler Joan Serrallonga. 2.3 Senders: quatre nous senders temàtics. 2.3.1 Un sender passarà per un castanyer de 600-700 anys. 2.4 Fira de la Castanya, que se celebra a final d’octubre. 2.5 Bolets: bolets de castanyer, ous de reig, pinetells, etc.



exemple 2

L’origen de la remença

La servitud pagesa tenia l’origen en l’anomenada revolució feudal del segle xi, quan els senyors van sotmetre els pagesos per mitjà de l’ús d’una violència sistemàtica generalitzada i continuada. Tot i així, el reconeixement legal de la servitud va tenir lloc durant el segle xiii, quan les profundes trans-formacions jurídiques i institucionals (constitucions i corts) van fer indispensable que el costum de transmissió oral esdevingués llei escrita.

A més, durant el segle xiii, els senyors van demostrar un interès especial per refermar l’adscripció dels pagesos de remença a la terra, assegurant l’explotació de les propietats senyorials i el cobrament de les rendes corresponents. Aquest interès responia a dos factors fonamentals.

En primer lloc, l’expansió de la Corona catalanoaragonesa per les illes Balears i el País Valencià havia generat un seguit de corrents migratoris cap als nous territoris, on hi havia cartes de poblament que oferien millors condicions jurídiques, econòmiques i socials. L’emigració dels pagesos va alarmar els senyors, que veien perillar la percepció de les seves rendes.

I, en segon lloc, el creixent dinamisme de les ciutats catalanes va estimular la immigració de pagesos cap als centres urbans, els quals buscaven millors condicions de vida i noves oportunitats. En aquest sentit, n’hi ha prou de pensar en la consolidació de Barcelona com un dels principals centres artesa-nals, comercials, marítims i financers d’Europa durant el segle xiii.

A més, al començament del segle xiv es van succeir un seguit de males collites. Els cronistes de l’èpo-ca van anomenar l’any 1333 lo mal any primer, perquè va marcar l’inici d’una crisi econòmica i de població de caràcter general.

Els primers símptomes dels desequilibris econòmics es van agreujar a causa d’una successió de brots epidèmics. És possible que la pesta negra exterminés una tercera part de la població catalana (1348) i que el conjunt dels episodis epidèmics reduís la població catalana a la meitat. La principal conse-qüència econòmica d’aquesta catàstrofe va ser la disminució de la producció. L’escassa mà d’obra era indispensable per conrear els camps. Molts masos van quedar abandonats (masos rònecs), pobles sencers van desaparèixer, la producció agrària tardà moltes i moltes dècades –potser més de dos segles– a recuperar-se. A més, després de cada epidèmia, molts pagesos fugien de les seves terres per ocupar els buits de població generats a les ciutats, on els salaris reals tendien a augmentar a causa de l’escassetat de la mà d’obra.

enric cAlpenA i oriol junquerAs, Guerres dels catalans (fragment adaptat)



– revolució feudal (s. xi): ús de la violènciaOrigen de la remença

– reconeixement escrit (s. xiii) dels drets senyorials

– expansió de la corona que genera immigració

Situació al segle xiii

– dinamisme de les ciutats

– males collites: crisi econòmica, pesta

– reducció de la població per la pesta

Crisi i disminució de la – masos abandonats (masos rònecs)

producció al s. xiv

– davallada de la producció agrícola

– fugida dels pagesos a la ciutat

eL Comentari de text

És un escrit que se centra en l’anàlisi d’un text. Ha d’explicar-ne el contingut i mostrar-ne el desenvolupament, tant pel que fa a la forma com al contingut.

Procediment

Consta de les fases següents:

Comprensió del text: lectura intensiva i subratllat.• Anàlisi del text: anàlisi pragmàtica, anàlisi del contingut i anàlisi lingüística.• Redacció del comentari.•

Comprensió del text

S’ha de fer una lectura atenta del fragment per entendre’l perfectament. Això implica llegir el text diverses vegades, i no passar per alt paraules, referències històriques, personatges, detalls, etc. que poden ser importants a l’hora de discernir-ne el sentit. Per aquest motiu, cal consultar diccionaris, enciclopèdies o altres canals d’informació.

Un cop entès el text, s’ha de començar a subratllar.

Anàlisi del text

En l’anàlisi pragmàtica hem de tenir en compte:

a La situació comunicativa

Localització• . Identifiquem l’autor i esbrinem si és un text complet o un fragment i quin n’és l’origen: diari, llibre d’assaig, article científic, etc. Context històric (espai i temps)• . Situem el text en el corrent artístic, històric, filosòfic, etc. corresponent i en destaquem els aspectes significatius per interpretar-lo (descodificació). Aquesta part no ha de ser gaire extensa.



b L’adequació

Emissor• . Determinem quin és l’emissor del text i des de quin punt de vista transmet la informació. En alguns casos, el punt de vista adoptat pot ser transmès per l’autor, però en d’altres caldrà distingir explícitament entre autor i emissor (narrador, jo líric, etc.).

Receptor• . Des del moment que esdevenim lectors del text, en som els receptors; hem d’esbrinar a quin tipus de lector s’adreça l’autor o, dit d’una altra manera, en quin destinatari pensava quan elaborava el text: públic especialitzat, general, grup d’edat, etc.

Canal• . Identifiquem el mitjà pel qual es transmet el text: oral, escrit, mixt, escrit per ser llegit, formes híbrides (SMS, xats...), etc., que repercuteix en la configuració de la comunicació. En la llengua oral, el pes de la situació i d’altres elements extralingüístics, com la gestualitat o el to de veu, són molt significatius. En canvi, en la llengua escrita s’han de preveure pos-sibles ambigüitats, perquè emissor i receptor no sempre comparteixen la mateixa situació comunicativa. Codi.• Esbrinem quin és el sistema de comunicació del text, que de vegades pot alternar amb elements iconogràfics que poden exigir un comentari específic. Quan la combinació entre elements lingüístics i iconogràfics es transmet per un canal oral, es tracta de textos audiovisuals.

c La funció comunicativa. Cal distingir entre la funció lingüística predominant i el propòsit comunicatiu del text:

• Funció lingüística. El pes dels diferents elements que constitueixen l’esquema de la co-municació (emissor, receptor, canal i codi) en determinen la funció lingüística. De fet, el

els jardins de Laribal

Així és la vida: acabeu de sortir de l’oficina, el vostre cap us posa els pèls de punta i encara queden 119 dies per les vacances de Nadal! Necessiteu aferrar-vos urgentment a aquesta mica d’estiu que encara queda per poder aguantar amb dignitat quan arribin els primers freds, o sigui que més us val agafar-vos-ho amb calma i fer alguna cosa per engegar l’estrès a fer punyetes. Si pugeu a Montjuïc, podeu fer una passejada pels jardins de Laribal, dissenyats per l’enginyer i paisatgista francès Jean-Claude-Nicolas Forestier i acabats al voltant dels anys vint del segle passat. Pèrgoles de fusta, aigua que recorre canals, que salta en petites cascades i que reposa en petits estanyols que reflecteixen el voltant… Deixeu anar les males vibracions i, quan us sentiu prou relaxats, podeu deixar-vos caure per la Font del Gat, situada al pati d’un edifici de Puig i Cadafalch que ara és la seu del Centre Gestor del Parc de Montjuïc, i on podreu prendre un cafè o, si encara esteu un xic nerviosos, una til·la de gel.

Time Out, «Els jardins de Laribal» (fragment adaptat)

RECORDAUn díctic és un element lingüístic que es refereix directament al lloc, el moment o les persones d'una situació comunicativa, de manera que el seu significat és donat per la situació específica de l'enunciació.



predomini més o menys destacat d’un element comunicatiu va associat a la preeminència d’una funció comunicativa: referencial, expressiva, fàtica, poètica i metalingüística. Propòsit comunicatiu• . Quan un autor elabora un text, ho fa amb un propòsit o una finalitat concreta. De vegades, la intenció és clara, però no sempre resulta senzill determinar-la, perquè l’autor pot tenir interès a dissimular o ocultar les seves intencions. En aquests casos, s’han de seguir diferents traces lingüístiques que puguin delatar el propòsit comunicatiu i descobrir quins objectius té el text. L’objectiu s’expressa amb infinitius: convèncer, persuadir, informar, commoure, etc. Les traces lingüístiques poden ser les següents:

Persona gramatical. L’ús de la primera persona s’associa a una funció expressiva, mentre –que la tercera persona pot ajustar-se millor a la referencial. Aquesta relació, però, no sem-pre pot establir-se; caldrà verificar-ho en cada text.

Tractament del destinatari. La presència del destinatari pot ser implícita o explícita. En –aquest darrer cas, hem d’analitzar el tractament que s’hi dóna: formalitat alta, mitjana, baixa; pronoms tu, vostè, vós, etc. Paral·lelament, també cal tenir presents altres indicis lingüístics, com ara l’ús de formes verbals imperatives, subjectives..., la presència de determinades modalitats oracionals: interrogatives, exhortatives, optatives, etc.

Lèxic. Cal tenir en compte si s’empra un lèxic especialitzat o general, si hi predominen –formes de l’estàndard o elements dialectals (geogràfics o socials) i, sobretot, si s’utilitza un lèxic valoratiu, connotatiu o estrictament referencial.

Recursos lingüístics. El text sol posar en joc un seguit de recursos lingüístics o poètics –que reforcen la capacitat expressiva del text i denoten una voluntat d’estil: paral·lelismes, enumeracions, metàfores, comparacions, etc.

Un cop considerats els aspectes relacionats amb la situació i el propòsit de la comunicació, cal veri-ficar l’encert de la solució lingüística i textual adoptada: text argumentatiu, descriptiu, oral, poètic, etc. Alguns se cenyeixen a un model textual concret (descriptiu, narratiu, etc.), però també és freqüent que es donin interferències entre diferents models, per bé que n’hi hagi un de predominant. Per comprovar que l’adequació lingüística i textual és òptima, hem de considerar els punts següents:

L’assoliment del propòsit comunicatiu.• L’ús del registre lingüístic adequat (formalitat alta, mitjana, baixa). Convé no barrejar en un • sol text nivells de formalitat diferents. Cal fer servir un tractament personal adequat (tu, vostè, vós) i mantenir el grau d’especificitat temàtica (general o especialitzada) adoptat. Difícilment poden aparèixer en un mateix text dues orientacions temàtiques, ja que reque-reixen una terminologia diferent.

En l’anàlisi del contingut hem de tenir en compte:

a La coherència. Ha de posar de manifest la vertebració de les idees. Per fer-ho, tindrem en compte:

Els blocs temàtics que componen el text, que no sempre han de coincidir estrictament amb • els paràgrafs. Als blocs temàtics que componen els paràgrafs, les estrofes, etc., se'ls pot superposar una • segona estructura que fa que les idees es relacionin de manera lògica, jeràrquica, temporal, etc. Segons la fórmula adoptada distingim l’estructura inductiva, la deductiva, la successiva, la circular...



b La determinació del tema. És la idea central al voltant de la qual s’estructura el text i que li dóna sentit i coherència. De vegades no s’hi esmenta explícitament i, fins i tot, pot no cor-respondre amb l’objectiu del text. Per obtenir el tema, sovint cal fer una operació d’abstracció o generalització que concentri en poques paraules el contingut profund del text. El tema no pot incloure elements superflus, ni episodis que formaran part de l’assumpte o l’argument.

En l’anàlisi lingüística hem de tenir en compte:

a La cohesió. És la propietat textual que assegura la unitat de sentit del text. Hi ha diferents mecanismes lèxics, morfosintàctics i textuals que afavoreixen aquesta unitat:

Mecanismes lèxics

– relacions semàntiques: sinonímia, antonímia, hiperonímia, etc.– camps semàntics significatius– lèxic denotatiu o connotatiu: ús de la ironia, ambigüitat, frases fetes, etc.

Mecanismes morfosintàctics

– elements anafòrics– catàfores, el·lipsis, etc.

Mecanismes textuals

– marcadors textuals: connectors de les diferents parts i idees del text

b altres elements lingüístics. Hi ha altres elements lingüístics que poden ser rellevants per entendre el funcionament d’un text:

Fonètics i fonològics

– reiteració de sons– fenòmens fonètics dialectals– marques d’entonació– ritme, rima

Morfosintàctics

– temps verbals i persones gramaticals més abundants– estructures i modalitats oracionals més freqüents (oracions coordinades, subordinades, juxta-posades, enunciatives, interrogatives, exhortatives, etc.)– estructures sintàctiques predominants

Lèxics i semàntics

– neologismes i arcaismes– termes dialectals– frases fetes– lèxic denotatiu i connotatiu– procediments semàntics: polisèmia, sinonímia, etc.



Redacció del comentari

Per redactar el comentari cal tenir en compte que:

Ha d’incorporar tots els apartats, però no cal que tinguin la mateixa extensió o profunditat. • De fet, cada text exigeix una aproximació diferent. Només després d’haver-ne fet l’anàlisi prè-via estem en condicions de decidir quin és l’enfocament adequat.

La redacció del comentari ha de donar com a resultat final un text coherent i estructurat. No • n’hi ha prou d’enfilar diferents idees, sinó que cal vertebrar-les al voltant del tema comú.

El text ha de ser clar i precís. Cal evitar la sintaxi massa enrevessada, sense caure, però, • en la simplicitat o en la poca elaboració. Cal utilitzar connectors per marcar les relacions de jerarquia i causalitat entre els diferents apartats.

valoració crítica

En aquest apartat no es tracta d’expressar la posició personal sobre el tema del text, sinó de situar les idees exposades en relació amb els corrents de pensament de l’època, o amb altres autors. Sempre que sigui possible, es poden mostrar les incoherències, les contradiccions, les deduccions poc fonamentades o, al contrari, remarcar la solidesa argumentativa, el rigor de les dades, l’originalitat, etc.

Finalment, es pot fer referència a la vigència que poden tenir aquestes idees en l’actualitat o a les derivacions que han sofert al llarg d’un període de temps.

eL Comentari soCioLingüístiC

Per conèixer una llengua no n’hi ha prou d'identificar-ne les regles gramaticals o posseir un am-pli repertori lèxic, sinó que cal dominar també el conjunt d’habilitats discursives i socioculturals, sense les quals la comunicació no seria possible. Del conjunt d’aquestes habilitats, en diem competència comunicativa:

Competència gramatical• : coneixement del codi lingüístic (lèxic, sintaxi, morfologia, fonètica i fonologia). Tots aquests aspectes determinen la correcció del text. • Competència discursiva o textual: capacitat de codificar i descodificar adequadament els diversos tipus de textos. La coherència i la cohesió són les dues propietats que regu-len aquesta competència. • Competència estratègica: repertori d’estratègies verbals i no verbals que compensen els dèficits o les interferències en la comunicació (gestos, dixi, etc.). • Competència sociolingüística: adequació de la varietat i del registre a cada situació comunicativa.

RECORDARedactar un comentari de text implica elaborar un text expositiu. Abans d’escriure’l, fes un esque-ma amb els diferents aspectes que has analitzat i els elements més rellevants per interpretar el text adequadament.



La competència comunicativa és, doncs, l’eix al voltant del qual s’articula el coneixement d’una llengua. Es tracta, però, d’un eix que integra diferents components, un dels quals és la compe-tència sociolingüística.

El comentari sociolingüístic posa de manifest tots aquells trets lingüístics que permeten ex-treure informació sobre la identitat del parlant i la situació comunicativa en què es troba. Per fer-ho, analitzem la llengua i els diferents aspectes que integren el text des del punt de vista de la variació lingüística: variació diacrònica, social, estilística i geogràfica.

Variació diacrònica

La llengua canvia al llarg del temps. Les modificacions són lentes, però contínues, i afecten de manera desigual els diferents components de la llengua: lèxic, fonètica, sintaxi, morfologia. En la classificació de les varietats històriques del català es distingeixen les etapes següents:

a Català preliterari: s. viii/ix - primera meitat del s. xiii.

b Català medieval: segona meitat del s. xiii-s. xv.

c Català de la Decadència: s. xvi-xix.

d Català de la Renaixença: del s. xix a la reforma fabriana.

e Català contemporani: s. xx-xxi.

el català medieval (segona meitat del s. xiii - s. xv)

Fonètica

• Existència de la vocal neutra tònica [2] en català oriental durant els s. xiii i xiv. Posteriorment, va passar a

[1] en els dialectes orientals del català.

• Presència de les combinacions ait/eit de la forma llatina Act: FActu > feit.

• Aparició d’alguns casos de neutralització o/u àtones > u (català oriental). Aquest fenomen serà general

a partir del s. xvi: acustumat/acostumat.

• Ús de la grafia l en posició inicial, tot i que la pronunciació ja era palatal: llibre.

morfologia

• Manteniment d’alguna marca de l’antiga declinació –nominatiu– en frases o fórmules fixades: Déus.

• Coexistència dels adverbis pus i més: pus gran.

• Utilització freqüent dels possessius àtons i de les formes femenines mia, tua, sua.

• Ús de les formes lo/els de l’article masculí.

• Utilització de les formes sintètiques del passat simple: aní, dormí.



eL català de la decadència (s. xvi-xix)

Fonètica

• Dubtes gràfics a l’hora d’escriure [2]: asposa, samentiri.

• Primers casos d’ensordiment de [dz] en les comarques barcelonines i a l’Horta de València: me[t‘]e,

pla[t‘]a.

• Vacil·lacions gràfiques en l’escriptura de [t‘] i [|]: mayg, maixt, maigt, añ, any.

• Es manté la h com a marca de hiat: rahó, possehir.

morfologia

• Presència dels possessius mia, tua, sua.

• Ús majoritari de les formes plenes dels pronoms: vos diré, los ho farà...

• Manteniment de l’auxiliar ésser en els verbs de moviment: érem sortits, són vinguts.

• Generalització de la terminació de primera persona del present d’indicatiu [u] en el dialecte central, [o]

en el nord-occidental, [Ø] en balear i alguerès i [e] en valencià.

Lèxic

• Aparició de castellanismes: hasta, luego, antes, algo, ningún, varios, sello...

Per estudiar la variació diacrònica dels segles xix-xx, cal que tinguis en compte que l’ús de determi-nades paraules o expressions poden donar pistes per situar un text amb més precisió. De vegades, perquè es tracta d’expressions o argots que caracteritzen una determinada generació; en altres ocasions, perquè fan referència a objectes fàcilment documentables: tocadiscos, boîte, CD, Internet, etc.

Variació social

Probablement, aquesta és la variació lingüística que et resultarà més difícil d’analitzar. A més, en el nostre cas, la peculiar situació sociolingüística de les terres de parla catalana representa una dificultat afegida en l’estudi d’aquest aspecte. Per això, et plantegem algunes de les qüestions que pots tenir en compte a l'hora d’analitzar la variació social.

Anàlisi de la variació social

Generació o edat. QQ L’ús de la llengua canvia d’una generació a una altra. En general, les ge-neracions grans solen ser més reticents a les innovacions lingüístiques, mentre que les joves acostumen a introduir-hi més modificacions.

Sexe. QQ En determinades comunitats, hi ha diferències entre la llengua que utilitzen els homes i la que utilitzen les dones. Sortosament, en la nostra societat aquestes diferències tendeixen a diluir-se, però encara se’n poden percebre algunes: renecs, referències a òrgans sexuals, expressions personals, etc.

Medi urbà o rural. QQ La pertinença a un medi social (urbà, rural) pot condicionar la varietat utilitzada. El repertori lèxic, les frases fetes i les comparacions delaten l’entorn en què viu o es mou habitualment el parlant.



Professió. QQ L’exercici d’una activitat professional determina alguns aspectes de la varietat lin-güística. En aquest apartat hem d’incloure també l’ús d’argots, que, recordem-ho, poden aparèixer en diferents àmbits professionals.

Nivell sociocultural. QQ Probablement aquesta variable s’ajusta millor a l’estudi de la llengua que no pas una referència enganyosa al nivell social. Llevat de casos en què és possible rela-cionar un dialecte social (xava, bleda) amb un determinant adstrat social, resulta molt més útil aplicar-hi el criteri del grau d’instrucció, entès com a coneixement de l’estàndard català. Així, a l’hora d’analitzar un text, insistirem en la utilització de formes estàndard o, contràriament, en d’altres que no en formen part. A més, caldria assenyalar si les desviacions de la normativa són causades per interferències lingüístiques. En aquest cas hauríem de parlar de codi interferit.

Argot. QQ Determinats grups relacionats per aspectes generacionals, professionals o d’oci poden utilitzar formes d’argot. Darrere de la utilització de l’argot hi ha un propòsit críptic i una volun-tat d’identificació amb el grup.

Variació estilística o registres

A diferència de la variació dialectal, que està determinada per la procedència geogràfica, social i històrica dels parlants, els registres tenen a veure amb els usos i el context social en què se situa la comunicació. Teòricament, cada parlant s’identifica amb un dialecte geogràfic, social i històric, però pot tenir un repertori més ampli de registres amb els quals resol les diferents necessitats comunicatives que genera la vida quotidiana.

Anàlisi de la variació estilística

En l’estudi del registre lingüístic del text distingim els factors següents:

QQ Tema. És la matèria o tema de què tracta la comunicació. La tria temàtica condiciona la selecció lèxica, les estructures gramaticals, la formalitat, etc. En general, distingirem entre temàtica gene-ral i específica. La primera fa referència als afers de la vida quotidiana, mentre que la segona s'atribueix a temes especialitzats que exigeixen estructures oracionals en tercera persona, nomi-nalitzacions, construccions passives, etc.

QQ Canal. És el mitjà a través del qual es transmet el missatge. Diferenciarem dos grans blocs: oral i escrit. En general, com que la llengua escrita exigeix una planificació prèvia i admet la revisió posterior, hauria de presentar més coherència i cohesió. Contràriament, la llengua oral és espontània i evanescent i no admet, per tant, cap correcció ulterior. Tot i això, hi ha textos en què aquesta diferenciació no és tan clara: discursos llegits, obres teatrals, xats, etc.

Intencionalitat. QQ Indica el propòsit comunicatiu del text: convèncer, ensenyar, narrar, opinar... Aquest és un dels factors que condicionen més l’estructura que cal adoptar en el text: carta, sol·licitud, etc.

Grau de formalitat. QQ Representa la relació existent entre els interlocutors (conegut o desco-negut; mateix grup d’edat o no; superioritat o inferioritat jeràrquica). Una primera marca de la relació personal establerta és el tractament de cortesia adoptat: tu/vostè/vós. Les normes soci-



als vigents regulen el tractament que cal utilitzar en cada situació. Vostè i vós representen graus de formalitat elevada, mentre que tu es reserva per a situacions de formalitat més baixa.

L’anàlisi d’aquests factors (tema, canal, intencionalitat i grau de formalitat) permet classi-ficar el registre lingüístic utilitzat. En general, n'hi ha de dos tipus: formals i no formals, que, al seu torn, inclouen els registres cientificotècnic, d'una banda, i el literari, col·loquial i vulgar, de l’altra.

Característiques dels registres

Registre cientificotècnicQQ

Lèxic. Denotatiu: neologismes, tecnolectes.• Sintaxi. Construccions simples i impersonals.• Tipologia textual. Expositius, argumentatius, inductius.•

Registre literariQQ

Lèxic. Connotatiu: figures retòriques.• Sintaxi. Repertori ampli de construccions simples i compostes.• Tipologia textual. Textos específics: novel·la, teatre, poesia. Altres textos: assaig, articles, etc.•

Registre col·loquialQQ

Lèxic. Poc precís: mots crossa, frases fetes i refranys, onomatopeies.• Sintaxi: anacoluts, frases inacabades, elisions d’elements.• Morfologia: regularització de paradigmes (*• llàpissos, *eleganta), simplificació pronominal (*dóna’ls-hi, *anem’s-en).



Variació geogràfica

Tradicionalment, la variació geogràfica s’ha relacionat amb el concepte de dialecte. Això, però, no és ben bé així, perquè la modalitat geogràfica és un aspecte més de la variació lingüística general, una variació que permet associar el parlant amb un territori determinat de l’àrea lin-güística catalana.

Anàlisi de la variació geogràfica

Per conèixer la filiació dialectal d’un text, has de partir dels trets que el fragment et proporciona. Et recomanem que comencis per les característiques més específiques de cada dialecte i que, posteriorment, confirmis la teva hipòtesi a partir dels trets dialectals que puguis observar.

OriolaGuardamar

ElxAlacant

Xàtiva

ValènciaCENTRAL

O APITXAT

MERIDIONAL

SEPTENTRIONAL

Castelló de la Plana

Sogorb

VA L E N C I À

Vinaròs

Tortosa

TORTOSÍ

ReusTarragona

TARRAGONÍ

XIPELLAB L O C O C C I D E N TA L

FragaLleida

Barcelona

B L O C O R I E N TA L

Manresa

C E N T R A LNORD-OCCIDENTAL

Tamarit de Llitera

XIPELLA OlotGirona

SALAT

Figueres

SEPTENTRIONAL DE TRANSICIÓ

R O S S E L LO N È S

PerpinyàCAPCINÈS

Andorrala Vella

Tremp

ARANÈS

PALLARÈS

RIBAGORÇÀ

B A L E A R

Eivissa

EIVISSENC

Palma

MALLORQUÍ

Maó

MENORQUÍ

l’Alguer

ALGUERÈS

nord-occidental

valencià

comarques castellanoparlants

BLOC OCCIDENTAL

rossellonès o septentrional

central

balear

alguerès

BLOC ORIENTAL



Tingues en compte que la convenció gràfica que s’utilitza per transcriure una varietat pot diluir-ne alguns trets, sobretot els que fan referència a l’aspecte fonètic.

Evidentment, cada text presenta unes característiques pròpies i requereix una anàlisi particular. Malgrat això, l’estudi d’alguns aspectes relacionats amb la morfologia verbal, els determinants o el lèxic et pot ser de gran utilitat.

Característiques de la variació geogràfica

morfologiaQQ

terminació de la primera persona del present d’indicatiu:• [u] central[e] valencià[Ø] balear i alguerès[o] nord-occidental[i] rossellonèsincrement incoatiu •

eix – orientalix – occidental

formes específiques en present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu, etc.• formes de l’article:• el central i valenciàlo nord-occidental i alguerèses, sa balear

LèxicQQ

paraules característiques de cada dialecte•

llengua catalana

bloc oriental

rossellonès

central

barcelonítarragoní

septentrional de transició

xipella salat

balear

mallorquí menorquí eivissenc

alguerès

bloc occidental

nord-occidental

pallarès ribagorçà tortosí

valencià

septentrional apitxat meridional



L’estàndard

La utilització de l’estàndard neutralitza bona part de les diferències dialectals existents. Recorda que aquesta varietat té un caràcter supradialectal i un valor simbòlic, en la mesura que es converteix en la llengua de referència: escola, mitjans de comunicació, etc. A més, l'ús de l’es-tàndard sol anar lligat a situacions de formalitat mitjana i alta.

La varietat estàndard és l’emprada en els manuals escolars, diaris, llibres, etc. Tingues en comp-te que en l’estàndard català és possible detectar alguns trets morfològics o lèxics que de-terminen la filiació geogràfica del text: aspectes de la morfologia verbal (increment incoatiu, primera persona del present d'indicatiu, etc.), possessius, combinacions pronominals (li’l, li la, etc.).

Pel que fa a la resta d’aspectes, hem de recordar que l’estàndard s’ha de cenyir a la norma-tiva.

També cal parar atenció a la tria lèxica adoptada. No totes les paraules que s’inclouen en el diccionari normatiu poden formar part de l’estàndard, perquè algunes són excessivament cultes o tècniques i d’altres són característiques de varietats més vulgars.

Fenòmens de contacte

De vegades, la lectura de textos deixa entreveure diferents fenòmens de contacte lingüístic: minorització, bilingüisme o substitució lingüística. En aquests casos, el comentari sociolingüístic hauria d’incorporar una valoració dels diferents aspectes que s’apunten en el text i que perme-ten fer una radiografia dels processos sociolingüístics que es donen en la societat.



Llegeix els textos següents i fes-ne el comentari sociolingüístic:

Hi han de ser!

El Josep M. Rafales, de Nonasp, a la Franja de Ponent, m’explicava que l’oncle Capasses se’n va anar un dia al banc i en va tornar amb la mosca darrere l’orella. I és que es coneix que hi va arribar amb la intenció de veure la situació dels diners que hi havia dipositat temps enrere. El van fer seure i el qui el va atendre li va treure un llibrot de portar comptes, l’hi va obrir i li va comentar:

—Aviam, el debe diu tal i l’haber diu tal. Aviam, debe, haber…

I l’oncle Capasses, nerviós de sentir-lo, va arrencar a cridar:

—Aviam, debe haber, debe haber… No pot ser debe haber! Hi han de ser, que jo els vaig portar!


¡Haber empessado por aquí!

Va resultar que a la Pobla de Mafumet, ja passada la guerra i amb l’arribada de la primera immigració –que després va ser massiva–, a la botiga de ca la Sisqueta hi va anar una gent pobra a comprar:

—Queremos una vela.

I l’home de la Sisqueta, el Carlos:

—Escolti, una vela… Aquí no en venem, de veles. A més a més, la vela i el carro ens els van requisar.Ho vam perdre tot.

—Una vela –aquella dona pobra.

I així vinga insistir la dona i replicar l’home.

Però en veure que no hi havia manera de sortir-se’n, se’n va anar a buscar la Sisqueta. Com que era més pacient, va aconseguir entendre què necessitava aquella dona: només volia fer llum. Li va donar el que li demanava i aleshores l’home li va deixar anar:

—Dona, haber empessado por aquí, haber dicho que quería una espelma y ya está. Pero es que la vela y el carro los perdimos en la guerra.
